Fires d'arreu de Catalunya, emprenedoria, turisme rural, agricultura i ramaderia ecològiques, horts urbans, recuperació varietal d'espècies, natura, enologia, tradició i gastronomia. Som Terra, el programa sobre el sector primari a la teva ràdio local.
Engeguem el Som Terra amb la directora Rosa Cortés, que ens obre les portes de l'Escola Agrària del Farràs durant tot aquest curs per descobrir que el futur també es sembra. Bon dia, oients de Som Terra. Avui, una mica de tot. Nadal en dijous, penja l'arada i venen els bous. El refrenyer català va ben ple de dites del Nadal.
fent pronòstics sobre el temps i les collites i previsions de tota mena per a la resta de l'any, especialment sobre la sort o la dissort que tindrem. Més encara si parlem dels diferents dies de la setmana, perquè segons en quin dia s'escau Nadal, les prediccions canvien.
Si Nadal cau en dijous, la collita serà escassa. Si en di llums, anys de difunts o festes amuns. Nadal en dimarts, festes agrapats. I Nadal en diumenge, totes les festes es mengen. N'hi ha per a tots els gustos i circumstàncies, però tant si s'escaven dijous o en divendres, nosaltres hem de continuar pencant.
El desembre, tot i ser un mes de repòs per moltes feines del camp, continuem la sembra del gra, continuem la recol·lecció del panís i aquest és també un bon mes per fer el control de l'herba, que sigui el sistema que utilitzem.
Aquests que venen són també mesos d'esporga de la major part dels arbres fruiters i són també mesos bons per plantar aquests arbres fruiters si no hi ha massa. Si parlem de l'hort podem plantar bledes, podem plantar enciams i esquirola, sembrals, podem sembrar julivert i pèsols i també és un mes que collirem molts bròquils.
El desembre, Sigel és també un mes molt bo per preparar la terra per a sembrar la primavera i per a aprofitar i fer neteja de camins i espones i fer el manteniment de la maquinària. És a dir, totes aquelles feines que durant la resta de l'any no tenim massa temps per fer.
I per descomptat, és un mes per mudar-nos i no per donar cap ni una de les festes. Perquè per Nadal, qui res no estrena, res no val. Fins a la pròxima. Som costums. Som el que mengem. Som de proximitat. Som terra.
Avui al Som de Rai, donat que estem gairebé a les portes d'aquestes festes de Nadal, volem parlar de consum, de consum responsable, volem parlar de botigues locals, de ruralitat, i ho fem amb l'Esther Mellador-Ganau, ella és consultora en comunicació estratègica empresarial de Fil Roig Digital, també és membre de l'Associació de Comerciants i Empresaris del Farràs, i fa molt poc també de la Dalmenar, i a més a més, durant molts anys, ha estat la coordinadora de Pimec Comerç,
ens sap molt de compra de proximitat i de botigues de poble. No només de poble, Esther Mellado, benvinguda. Hola, gràcies. Quina il·lusió tindre't avui al Som Terra amb nosaltres. Dèiem que ens saps molt de compra de...
Sí, no? De tota la feina que fan les botigues als municipis en l'àmbit rural, però també això ho podríem extrapolar a l'àmbit urbà, perquè cada vegada hi ha menys botigues de barri, hi ha menys botigues de tota la vida i cada vegada hi ha més grans superfícies, les marques que trobem a tot arreu del món, no? Les trobem a les botigues de les grans ciutats, etcètera. S'està perdent aquest...
S'està perdent l'essència del comerç tradicional català, que són aquestes botigues petites de proximitat que les podem trobar als nostres pobles, als nostres barris, regentades amb un caire familiar, per dir-ho d'alguna manera.
I s'estan perdent perquè, evidentment, les grans cadenes, els supermercats més grans o les grans corporacions fan aquestes botigues tan grans que ens enlluernen, però que al final no deixen de ser un self-service, que tens d'anar darrere d'una persona que t'atén i de vegades està tan malament.
I no li donen valor realment a quan entres en una petita botiga que et diuen hola Esther, què tal, com va? Dius, ostres, quan et diuen pel nom o et coneixen o coneixen la teva família o et pregunten. I aquest caliu no s'està perdent perquè jo crec que per sort l'estem recuperant i ens estem tornant a donar una altra vegada del que ens podem arribar a perdre si no ens posem les piles.
Doncs això volia fer avui, posar la mirada en tot allò que ens perdem nosaltres com a consumidors si no apostem per aquest comerç local. En aquestes dates en què? Vindrà la soca, el tio, la tronca, el tronc, no? Vindran els reis, els majestats d'Orient. Tindrem un munt d'àpats nadalencs amb...
molts productes que a la nostra taula poden ser de botigues de proximitat, de comerç local. Per tant, és un bon moment també per posar la mirada on consumim, on ens gasteu els diners, quins beneficis també ens acaba repercutint tenir un bon comerç local.
Doncs tenir un comerç local, primer que tot, ens assegura aquesta compra de proximitat segura. Perquè, evidentment, el comerç local, normalment, els seus proveïdors són proveïdors locals. Per tant, ja estem col·laborant amb dues parts.
en la compra i que aquests, evidentment, els productes també són de proximitat, són productes de quilòmetre zero, ens assegurem que són dels nostres voltants. Després, col·laborem a l'economia. Una població, un barri on hi ha comerç, on hi ha serveis, és un poble ric, és un barri ric, perquè al final el que volem les persones és tenir-ho tot a prop.
Faig una reflexió que m'agrada fer-la molt sovint i és que quan nosaltres triem un lloc per viure, ens fixem primer en com és, quines dimensions té, si entra molta llum, si està encarat al nord, al sud, si té l'aire condicionat instal·lat, però després mirem el seu entorn.
I en el seu entorn, si nosaltres trobem establiments per comprar, trobem una carnisseria, trobem una petita verduleria, podem trobar un bar o una flaca on pugui anar a fer un cafè i anar a comprar el pa, trobem una acadèmia pels nostres fills, trobem un parc que a la vora també té una cafeteria si fa falta que hi podem anar i a més trobem...
una assessoria o gestoria o un advocat que no sap mai el que pot passar. Tot això són condicionants que al final acaben, pesen moltíssim a sobre de la nostra elecció i realment no ho valorem.
És una cosa que no valorem prou per viure en un lloc determinat. Correcte, no ens en donem compte, que al final és un punt que acaba pesant moltíssim. Què està passant avui en dia? Si nosaltres comprem a fora, comprem a grans cadenes...
ens ho fem enviar tot a casa. Al final estem perdent aquest comerç, perquè en cada paquet que tu envies, sí, el vas a recollir en aquell comerç, però a veure, potser és una cosa que tens allà o que tens a la botiga del costat. T'has esperat a veure què és el que hi ha als establiments de la vora?
Contribuïm a l'economia circular. Tu estàs fent que aquests establiments, evidentment, estan regentats per unes persones que també han de viure i han de pagar les seves factures. Per tant, els estàs donant oportunitats. Però és que potser també els estàs donant més oportunitats perquè, si els van bé, potser poden agafar algunes pràctiques, potser necessiten una persona per treballar... Per tant, estem afegint persones al món laboral gràcies a aquests petits establiments que els van bé.
normalment en condicions molt més bones que en grans corporacions, perquè no oblidem que són comerços locals regentats per famílies i és un tracte molt més familiar i no pas un tracte d'un número com pugui ser amb una gran cadena de o lo tomes o lo dejas. Estava pensant en això que has dit de quan pensem on hem d'anar a viure, no? Que això, si tenim un bon comerç local al nostre entorn, això també revaloritza les nostres vivendes, per exemple, no?
fa que els nostres carrers estiguin més il·luminats. Durant aquest estiu, molts negocis de proximitat han operat com refugis climàtics, fins i tot. Vull dir que també hi ha una part social que fan les botigues de poble.
Correcte, les botigues de poble, les botigues de barri tenen aquest caràcter social. Pensem també que potser les persones que som de mitjana edat o potser persones més joves tenim molta mobilitat, ens resulta més fàcil, però a medida que anem avançant cada vegada t'agrada moure't menys. I és en aquests establiments on es socialitza moltes vegades.
on aquests establiments són els que veuen cada dia amb aquella persona que ve a comprar, donen una veu d'alarma quan fa tres dies que no l'han vist, porten una conversa amb una persona que saben que viuen soles...
És aquest caire social que també fa, i és aquesta connexió entre persones, perquè internet és molt fàcil, la satisfacció d'estar al sofà i fer un clic i comprar, ja està, però en pic has comprat, no et queda absolutament res més. En canvi, als establiments de proximitat tens una experiència, tu parles amb una persona, connectes, t'aconsella,
t'explica coses d'aquest producte o d'aquest servei. Saps que no t'enganyarà perquè porta moltíssims anys venent o oferint el mateix servei. Per tant, té una experiència i un bagatge al detrás que no té una plataforma d'internet. Per molt bé que te ho expliquin, però sempre tens algun dubte.
I perquè si t'enganyen al final saps on han de trobar-los. Per tant, també passa amb el periodisme de proximitat. Al final és la gent que a vegades o tot sovint són els teus veïns i veïnes. Sí, però per això hi ha més sinceritat encara. És a dir, no puc enganyar perquè precisament aquesta persona me la trobaré cada dia passant per davant del meu establiment. Per tant...
No l'enganyaré, seré més sincera que una plataforma que al final l'únic que vendre és... Que tenen 100 productes per vendre? Doncs vinga, la seva missió és vendre aquells 100 productes. Una altra cosa que també segurament molts de vosaltres, ara em refereixo als oients, haureu detectat aquests dies, és que venen joves...
de diferents edats, amb tires per regalar o per fer un sorteig, per ajudar a tot tipus d'escoles, associacions esportives, associacions de lleure, etc. I tot sovint aquestes paneres s'aconsegueixen amb les donacions dels comerços de proximitat. És que d'això també hem de ser conscients. Sí, mira, dies endarrere, la Marató de TV3.
A quants pobles s'han fet sortejos, bingo, vendre butlletes? En la majoria d'aquestos pobles tot són donacions fetes dels comerços i dels establiments de proximitat i també d'empreses. No dic que no. Però les empreses també són de proximitat. Si ens estem quedant sense aquests establiments de proximitat arribarà un punt que també ens quedarem sense aquesta col·laboració social.
Sense aquesta col·laboració amb un club de futbol, sense aquesta col·laboració per fer un bingo de la marató i tenir uns premis, sense aquesta col·laboració per poder fer una activitat i poder fer un sorteig per recaudar uns diners. I són aquestes petites coses que el comerç de proximitat les té molt interioritzades perquè ho ha fet sempre i pel comerç és una cosa tan normal i tan habitual que no li donen el menys mínim valor...
Però quan les posem sobre la taula, ostres, pesen molt, tenen molt, molt valor. El Batec al Comerç, això és una campanya que també vau capitanitzar des de Pimec. Hi ha moltes campanyes, com va anar aquesta, que encara continua vigent.
Sí, la campanya Batega al Comerç és una campanya que va néixer per posar en valor el comerç local. Batega amb el comerç és el cor del teu barri, de la teva població, de la teva ciutat. És qui et manté vius als carrers, il·luminats, és amb aquesta idea.
Llavors, el que busca la campanya és tornar a posar en valor l'arrencada de la campanya de Nadal com un punt alegre dels establiments que reben a totes les persones amb alegria, amb llums, amb color, amb regals... Amb regals embolicats. Amb regals embolicats, sí. Que te'ls emboliquen ells, que no te'ls has d'embolicar tu. Sí, sí, sí. Que, a més, t'hi posen un llacet, no una simple pegatina de ser el que t'aguste. Exacte. Que t'hi posen un llacet molt bonic que han fet aquestes persones...
Exacte. El que buscàvem era recuperar aquesta estima pel comerç i posar-lo en valor. Perquè al final, i ara ja em poso amb el barret de consumidora, està...
La nostra responsabilitat és comprar amb aquests comerços. Al final jo soc la que trio on compro i l'esforç que vull fer. Però sé que de vegades potser anar amb un comerç de proximitat em costa més perquè tinc que anar amb un i amb un altre i amb un altre. En canvi, en un lloc més gran ho puc tindre tot més a mà.
però he de mirar a llarg plaç. Què passarà si deixo de comprar aquí? En qualsevol cas, compaginar-ho. Aquesta, compaginar-ho, perquè es pot fer tot. Es pot consumir de proximitat, es pot consumir globalment, però al final és part dels nostres diners on hem d'anar. I respecte, ara ja anem a companyes més concretes, explica'ns la campanya que ha fet el Farràs, de El Farràs té un secret, i la futura web d'Almena, Comerç i Empresa.
Doncs la campanya d'Alfarràs té un secret, precisament és una campanya d'impacte per la gent de pas que tenim. Pensem que tenim la carretera, doncs sobretot a l'hivern i a l'estiu és una carretera, doncs hi ha molt flux de trànsit de persones que venen de fora, que passen, que venen de Barcelona, Tarragona, Madrid, Zaragoza, i tots pugen cap a la part de la Vall d'Aran. Doncs és una campanya d'impacte,
que va acompanyada d'un cartell amb aquest eslògan de Alferràs té un secret. Ara penjarem unes banderoles tot al llarg de la carretera i el que volem és que se n'adonin que als pobles el producte és de veritat.
O sigui, realment el nostre secret és que el que tenim és de veritat. Tenim pa de veritat que es fa amb forns de veritat, tenim carn que es mate a l'escorxador municipal, tenim prèsecs que es fan als camps del Farràs, tenim vi dels productors del Farràs, tenim molt producte de proximitat bo...
inclús de vegades molt més barat que el que poden trobar ells a les ciutats. I el que volem fer és que aquesta gent de pas pugui aturar-se, consumir el Farràs i adonar-se del que realment és el producte de proximitat, el producte quilòmetre zero, que els que som de poble ja no li donem valor perquè ho hem tingut tota la vida,
Però realment els que venen d'alguna gran ciutat, com pugui ser aquesta gent de pas que puja cap a Viella, s'adona que no és el que ells troben a la ciutat. O si ho troben, és amb uns preus desorbitats totalment.
I la web d'Almena, que també tindrà web aviat? Sí, la web d'Almena s'està acabant de treballar, una pàgina web de l'Associació de Comerç i Empresaris d'Almena. Era una coseta que feia temps que estava pendent per posar en valor el comerç que hi ha a la població. Un dels petits problemes que tenim a les poblacions és que de vegades la gent no sap el que venen als seus establiments.
Llavors, a part de tenir informació per a totes aquelles empreses sòcies que vulguin donar-se d'alta o un llistat de promocions, de productes nous que puguin oferir els establiments, també hi ha un catàleg d'establiments i d'empreses on es pot consultar què fan, què tenen, poden veure imatges...
Serveis de consulta, però també com a punt de referència per veure tots els serveis que hi ha a la població i tot el que podem trobar, que de vegades marxem fora per desconeixement, no perquè no ho tinguem, sinó pel desconeixement que no sabem que ho tenim al costat.
Avui volíem parlar d'això, d'aquestes compres de Nadal fetes amb consciència. Podem regalar oli del bo, vi del bo, cart de la bona, menjar els nostres productes de proximitat, els àpats nadalencs i que la soca, tions, tronques, etcètera, també poden portar molts regals de les botigues de proximitat. És termellado. Gràcies per ser-hi. Recordem que ets consultora en comunicació estratègica empresarial de Filroig Digital i, escolta, bones festes.
Gràcies, igualment. Bon Nadal. Som energia. Som el que mengem. Som transformació. Som cíclics. Som aigua i sol. Som terra. Amb Pili Garcia.
Aicus a la vora del canal, la píndola emocional d'admiració per la natura, amb la Rocío López. Som poesia, som terra. Rocío López, darrera setmana de tardor, estem a punt de començar les vacances de Nadal, i avui quins Aicus ens portaràs?
Avui he pensat portar-vos un d'un altre gran, dels grans del segle XIX, es diu Masaoka Siki i que va esdevenir també un gran quític literari i a més va revisar l'obra de Basso que com vosaltres sabeu és el gran poeta que va elevar el Haiko a la categoria del que és en aquest moment.
Llegirem un perill de poemes seus i després també llegirem un haiku del senyor Santa Eulària, que és un noi que... Bé, és un senyor, és un senyor, no és un noi i és bastant més gran. I fa... Bé, és professor i escriu llibres de haikus i, a més, d'una manera molt didàctica. Escriu haikus però, a part, fa la didàctica perquè el professorat pugui treballar amb la canalla aquest petit poema.
I els nens, com havíem dit, i les nenes, que tenen aquesta mirada ja de per si infantil, són capaços de fer haikus molt, molt, molt, molt profuns. Alguns, uns altres, són com són. Aquests dos són els que havia pensat llegir. I avui, per despedir-nos de la tardor, parlarem de la paraula estació, que és el kigo, que es tracta d'això, que a cada estació hi ha una sèrie de paraules,
que són característiques precisament d'aquesta estació. No cal posar tardor, tardor, tardor, tardor, sempre en un haiku, sinó que amb una paraula que faci referència a la fulla marró, a la fulla morta, a la fulla caiguda, a l'arbre que cau, a la boira, a la no sé què, al fred que ve... Qualsevol paraula d'aquestes és la paraula kigo,
que relaciona aquest haiku amb l'estació de la tardor. Per tant, anem a llegir aquests del senyor Masao Kasiki.
que és molt maco. Remolir de fulles seques que venen de lluny s'acaba la tardor. No hi ha manera més bonica d'acabar la tardor amb aquest haiku tan preciós. I després, com que volem que això sigui un programa o un fet una mica popular,
Havíem dit de llegir un poema d'un haiku que havia escrit jo mateixa, però no perquè sigui jo, sinó perquè així el farem obert per a tothom que vulgui participar quan això estigui organitzat. El haiku de la vora del canal és aquest. Sota els arbres, una catifa daurada de fulles mortes.
I aquell altre que us havia promès, del senyor Santa Eulària, que té un llibre que es titula Temps de haikus, que és infantil i la veritat que està molt bé pels docents. El haiku diu així. Abans de caure, les fulles ja tenen color de terra. Bé, és que ho diu tot, no? També.
Bé, és molt apassionant, espero que us hagi agradat i ens veiem amb els kigos i amb els haikus d'hivern. I amb aquesta extensió que fem que, si voleu participar i col·laborar i fer créixer aquests haikus, obrim la possibilitat que ens envieu els vostres haikus. I estaran llegits aquí i ja veurem a veure com acaba tot això. Rocío, que vagi molt bé. Gràcies, igualment, Pili.
Fires d'arreu de Catalunya, emprenedoria, turisme rural, agricultura i ramaderia ecològiques, horts urbans, recuperació varietal d'espècies, natura, enologia, tradició i gastronomia. Som Terra, el programa sobre el sector primari a la teva ràdio local.