Avui volem parlar amb el Josep Usall i Rodier. Va néixer al Guaire l'any 1966. És director general de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries de l'IRTA des de l'any 2018. Enginyer agrònom per la Universitat Politécnica de Catalunya i doctor enginy agrònom per la Universitat de Lleida amb un advanced management en administració d'empreses a ESADE.
va dirigir el Centre de Cooperació Internacional de la Universitat de Lleida. Està vinculat a l'IRTA des de l'any 1992, on ha desenvolupat una trajectòria destacada com a investigador en patologies de poscollita de fruita i com a responsable de diversos programes científics i de gestió. Ha coordinat diverses iniciatives estratègiques i de fet és un referent internacional en recerca sobre el control biològic i epidemiològic de malalties de la fruita.
Amb prop de 200 publicacions científiques, nombrosos articles tècnics i una sòlida experiència internacional ha contribuït de manera decisiva a la generació i transferència de coneixement i a l'enfortiment del sector fructícola. El seu lideratge aposta per la sostenibilitat, la competitivitat i la internacionalització del sistema agroalimentari català.
I per tot això, i per fet de ser al Guairen, acaba de rebre el reconeixement Sant Antoni Abad. Josep Usall i Rodier, benvingut. Com estàs? Enhorabona. Com va tot plegat? Moltes gràcies. Hem fet aquí una biografia extensa, però segurament ens quedarem molt curts, de tota manera. Segur que ens queden molt curts. Molt agraït per la biografia.
Quan vas rebre aquest reconeixement, doncs això, què et va passar pel cap? Com el reps? Com saps que seràs aquest alguairen honorífic? Sí, la veritat és que va ser un sentiment, va trucar l'alcalde i com ho va explicar, el primer sentiment va ser d'alegria. Em vaig posar molt content pel fet que la gent del teu poble et volia reconèixer i valorar la trajectòria professional. Per tant, per mi el sentiment va ser un sentiment d'alegria i d'agraïment.
I també et volíem preguntar per aquesta, si haguessis de dir-nos una primera imatge que ve al cap quan penses en el guaire, sobre l'alguaire de la teva infantesa, quina seria? Sí, de fet, tinc molt bons records de la meva infantesa, el guaire, però la majoria estan lligats al carrer, això de jugar lliurement pel carrer, pels camps, cosa que ara, per desgràcia, ja no es pot fer tant, amb els companys d'escola, com una gran família, el poble, i el carrer era aquest espai de...
de llibertat i a més el dia de Sant Antoni a més encara també té un record especial perquè durant molts anys vaig participar en les carrosses quan era petit i algun any fins i tot vaig fer de Sant Antoni un record molt bonic en quin moment Josep vas entendre o vas intuir que el teu camí aniria cap al món agrari cap a la recerca això vas descobrir de jove o què?
La veritat és que els dos van ser una mica adonats per la pròpia situació. Jo, de petit, quan anava allà a l'institut, jo volia estudiar una enginyeria. Aquest era el meu somni, no? I tenia clar que volia fer una enginyeria, però a Lleida l'única enginyeria que feren era enginyer agrònom. I els meus pares m'han dit que la situació econòmica familiar no permetia anar a estudiar a Barcelona. Per tant, ho va tindre fàcil. Enginyeria, la que feien a Lleida era agrònom, doncs vaig estudiar agrònoms.
però la veritat és que la carrera em va agradar de seguida, va ser una carrera interessant, em va agradar molt, però no era, com tu deies, no era el meu somni, dedicar-me al món agrari. I després fins i tot, quan vaig acabar la carrera, l'últim any, quan vaig acabar, vaig fer un curs de comerç exterior, i la meva idea era dedicar-me al món agrari, però amb el món exterior, no a la recerca. I aquí va haver una altra situació curiosa, que va ser que, mira, estava a punt de començar, ja estava a punt de signar un contracte amb una empresa a Tarragona,
quan em vam cridar per fer la prestació social substitutòria. Déu-n'hi-do. Sí, i era Lleida, i era Lleida. Per tant, era incompatible. I llavors també, paral·lelament, em van trucar de l'IRTA per si volien anar a treballar allà.
I mira, doncs vaig dir, bueno, va, doncs com que ja havia tingut alguna experiència prèvia en tema de recerca, ja havia fet el projecte final de carrera, ja tenia experiència i coneixement de la gent de l'IRTA, vaig dir, bueno, doncs mira, durant un any, mentre feia la prestació social, feia que treballa a l'IRTA de recerca i després m'hem dedicat al món del comerç. I mira...
33 anys 33 anys d'alerta i el món del comerç no, escolta, on vas fer la prestació social que tinc curiositat vaig fer ben a vent a ben Déu-n'hi-do Déu-n'hi-do Déu-n'hi-do A veure, tu ets expert en moltes coses però en concret en la poscollita com explicaries a la gent això de carrer de peu per què és tan important la poscollita i què és i tota la recerca que s'ha de fer i què se n'ha fet ja
La veritat és que és un món apassionant, el de la poscuita, i bastant desconegut, perquè és aquest procés, en el cas de poscuita de fruita, des que es recolecta la fruita, la gent té molt clar la feina que es fa al camp, aquestes fruites al camp, doncs un cop es recolecten, per poder-la comercialitzar i tu poder-te-la menjar durant tot l'any, doncs el que necessitem és mantindre-la d'alguna manera. I tot aquest procés de tecnologia que es fa per aquest manteniment de la qualitat de la fruita,
És el que diríem poscollita. I això per què passa? Perquè, clar, com sabem, la fruita, en el cas nostre, de la fruita dolça, es cull a l'estiu, però, clar, nosaltres la volem menjar durant tot l'any. I si la volem mantindre durant un any, continuar menjant durant un any aquesta fruita, doncs tenim dues opcions, o la portem d'un altre hemisferi que es produeixi en un altre moment,
o l'han de conservar. I per conservar-la el que hem de fer és que aquesta fruita no maduri, perquè si madura ja no és comestible. I llavors tota aquesta tecnologia per poder mantenir aquesta fruita en bon estat durant 8, 10, 12 mesos és el que treballem a poscollitant. I la veritat és que és tot un repte científic i tecnològic, gens fàcil.
Per tant, entenc que, d'alguna manera, aquests estudis de comerç també et van guiar amb aquesta poscollita, amb com vendre una vegada ja amb collit fruita, no? Has treballat amb el sector, però també has fet ciència, no? Què t'ha ensenyat la pagesia i què no s'apren a la universitat? Quan vaig començar la universitat, com que jo per sort ja venia, dic per sort, eh?
perquè ho valoro positivament, ja venia del món de pagès, els meus pares són pagesos i ramaders, clar, com m'explicaven coses a la universitat, jo ja ho posava en aquest context, en aquest context real. Perquè per mi és molt important escoltar la gent i els que han d'utilitzar aquestes tecnologies, aquestes investigacions.
perquè està bé fer coneixement, generar coneixement, però si aquest coneixement no té una aplicació pràctica, doncs per mi té poca utilitat. I això és el que m'ha ajudat a entendre aquesta relació entre el que realment es necessita i el que s'ha de generar. Perquè el que he après amb el temps és que la tecnologia és una eina molt potent, però que aquesta no ho pot solucionar tot. Hem de conèixer l'entorn, hem de conèixer la seva gent,
s'ha de conèixer les necessitats i tot això és el que ajuda realment a poder generar un coneixement que sigui útil i que tingui impacte. Em deies abans que havien estat 33 anys de bagatge al pau del canó de tota aquesta carrera. Quin ha estat el repte professional més difícil i què t'ha ajudat a superar-ho? Bé, durant tots aquests anys reptes n'han hagut molts, però per mi el més complicat ha estat assumir la direcció de l'IRTA.
Clar, jo m'havia format i preparat per fer recerca, no? Però no per gestionar una institució tan gran i tan complexa, l'IRTA. Vull dir, pensa que l'IRTA són més de mil professionals repartits en unes 20 ubicacions. A més, tenim relacions amb més de mil empreses. Déu-n'hi-do. Tenim relacions amb ajuntaments, amb diputacions, amb la Generalitat, amb l'Unió Europea. Clar, és una gestió molt complicada, no?
i sobretot aquesta relació amb la gent. Aquest ha estat per mi el repte, el gran repte. Doncs com a director general de l'IRTA, com has fet aquest canvi de mentalitat per convertir-te de científic a gestor i també a agafar el lideratge de l'IRTA? Sí, és clar, com t'ho comentava. No té res a veure amb la feina que estic fent jo al laboratori
amb la que estic fent ara com a direcció. Jo sempre dic que abans sabia molt de molt poca cosa i ara sé molt poc de moltes coses. Sí, perquè clar, he de tocar tots els temes. A l'entra treballem en totes les cadenes de valor de tots els productes i abans jo treballava amb fruita i en la part de poscollita i després en la part de patologia, de malalties, una cosa molt específica. Però d'aquesta dificultat el més complicat és el tema de relacions amb la gent.
durant aquests set anys que porto ja de director, enfocar-me en la gent, en gestionar-la, en poder treballar amb ells, en poder tindre aquesta capacitat d'empatia, d'obertura, de transparència, doncs sempre ha estat un repte, un repte que a més és molt complex, però que l'estigui assumint de forma satisfactòria.
I aquesta complexitat, com les gestions, quan has de prendre decisions davant de ciència, pressupostos, urgències de sector, expectatives de país, quins criteris et guien? Buf, sí, aquest és un criteri, és un equilibri molt complex, perquè, clar, el que passa és que quan un investigador fa ciència, el que necessita és temps i tranquil·litat, no? I les urgències i totes aquestes estratègies a curt termini no són les millors conselleres per un investigador, no? Però, per l'altra banda,
Clar, quan hem tingut que actuar per...
per emergències o per resoldre problemes que s'han de resoldre ja perquè són importants i et ve el sector i ve l'administració i et demana com fer-ho per una banda d'intentar convèncer a l'administració i al sector que ens donin temps i que pensem en actuacions transformadores però d'altra banda també acompanyar i ajudar els investigadors i investigadores a què anem resolent aquests temes d'emergència. Per tant, aquest equilibri
jo crec que és a part de la gràcia de la meva feina, del que he d'anar a fer i és veritat que a l'IRTA doncs hem tingut aquesta visió de fer una recerca molt orientada a reptes i per tant els nostres investigadors i investigadores també estan acostumats
que s'han de resoldre els reptes. Ens agradaria fer almenys urgència amb més temps, però a vegades no és possible. Suposo que no és possible per la mateixa dosincràcia del sector, és a dir, la pagesia té els ritmes que té, que són els ritmes de les estacions moltes vegades. I apareixen coses que no hi havia, apareixen plagues, apareixen malalties, apareixen problemes, i tot això has d'anar a solucionar-nos.
Al Guaire et fa un reconeixement, el municipi, quan tornis al Guaire, què és el que et manté arrelat al poble? Què creus que no ha canviat mai, malgrat els anys? Jo no estic vivint ara al Guaire, fa uns anys que estic vivint allà. A mi, quan m'ho preguntes, sempre dic que soc del Guaire.
és el meu poble, m'agrada molt Lleida, estic molt bé, però penso al Guaire. Jo quan vaig al Guaire, ara amb aquest motiu, fonamentalment, vaig per veure els meus pares, tot i que és veritat que m'agrada molt veure els companys, excompanys i parents, etc.
Però bé, el que més real és el poble en aquests moments és sobretot els pares, i m'agrada tornar-hi a veure el poble. És veritat que el poble ha canviat molt amb els anys, tot el que et comentava a l'inici, la vida al carrer s'ha perdut molt. Ja no és el que era, tot i que és un poble, és un poble més gran i per tant hi ha coses que ja no es poden fer.
Al guaire i a tots, i a tots els pobles, la vida al carrer ha canviat, està clar. Sí, ja no es lo quede. Arriba aquest reconeixement, Josep Usall, en un moment en què el sector està en posició d'alerta, si és que no ha deixat d'estar mai allà, però ara ens tenim la sensació que ho està molt, no?, amb diferents crisis sanitàries, la pagesia revoltada amb l'assignatura del Comèdia Intermecosur i Europa, com veus el futur? Ets dels que ho veu mig ple o mig buit, el got. Sí, jo soc, jo en general soc optimista, eh?,
En general ja ho soc, però per aquest cas ho soc molt. Jo veig que el futur del nostre sector alimentari, agroalimentari, en general és molt bo. És clar que hi ha molts reptes, com tu deies, hi ha reptes sanitaris, reptes comercials, dificultats burocràtiques,
reptes ambientals, òbviament reptes econòmics, però en aquests moments, si ens extraiem dels problemes puntuals i fem aquesta visió, que és el que em permet amb aquesta posició de director general, amb una visió potser més àmplia, visitant altres països del món, veient altres realitats, el que veiem és que si mirem i analitzem Catalunya, el sector alimentari és el primer sector industrial de Catalunya, per sobre del químic, per sobre de l'automòbil, i és un sector que continuarà amb aquesta posició.
Jo diria que cal mirar el futur amb l'optimisme. Òbviament sempre prendre el focus d'estar ben centrats, hem de veure que la innovació és el que ens ajudarà a continuar a ser competitius i des de l'IRTE entendre que l'IRTE sempre ha estat i continuarà a estar al costat d'aquest sector per ajudar-lo a fer-lo més competitiu. Per tant, jo diria una visió optimista.
I continuem parlant de futur. I el relleu? Què li diries als joves del nostre territori? Per desgràcia, hi ha pocs joves que s'hi dediquen, això és veritat, però els que s'hi dediquen i els que tenen el dubte a aquesta idea de si s'hi dedicar i no, tenen les ganes de ficar-hi, però potser hi veuen les dificultats, jo li diria que hi ha futur, com he dit abans, i és un bon futur. Jo diria que es pot viure de la paisesia a la ramaderia,
que no és fàcil, òbviament, però com a qualsevol negoci, perquè al final l'agricultura de remaderia és un negoci, ho hem de mirar des d'aquesta visió empresarial i cal aplicar estratègies empresarials. S'han d'aprofitar les innovacions, cal estar al dia, cal entendre el consumidor, però hi ha un element que potser sí que és diferent d'altres negocis, és aquest orgull de ser producte.
Perquè ser productor, al final agricultor, ramader o fins i tot pescador, és essencial per al país. Perquè menjar, tots volem menjar. I sense els productors, perdríem la nostra sobiranà alimentària, que és tan o més important que aquesta sobiranà energètica o tecnològica que tant es parla. Per tant, jo els animaria a tirar endavant i a ficar-se en aquest món, que és un món amb molt de futur.
Doncs Josep Usall i Rodier li agraïm moltíssim aquesta estona, també que ens hagi fet un forat a la seva agenda i moltes felicitats pel reconeixement. Gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. I quan esteu ja ho sabem, a tota la disposició.