Som Terra, la ràdio Kilòmetre Zero amb Pili Garcia. Engeguem el Som Terra amb la directora Rosa Cortés, que ens obre les portes de l'Escola Agrària del Farràs durant tot aquest curs per descobrir que el futur també es sembra.
Bon dia, oients de Som Terra. Avui continuem amb la informació sobre les jornades tècniques que oferim a l'Escola Agrària del Farràs durant el 2026. La següent jornada que organitzem és a Benavent de Segrià, el divendres, dia 20. És la dinovena jornada de fruticultura. Enguany, tota la jornada se centra en el problema de l'estemfiliosi a la perera.
L'estemfiliosi és una malaltia provocada per un fong, l'estemfilium vesicarium, que també es coneix com a ataca negra de la pera i que afecta a la conca mediterrània, des de Girona fins a l'Emilia Romanya, a Itàlia. Aquesta malaltia provoca pèrdues de producció importants perquè queden lesions a les fulles i als fruits, i els símptomes fan que el fruit ja no sigui comercial i pot arribar a la pèrdua total de la collita
si les condicions climàtiques li són favorables. Aquest fong pot afectar també a les tomateres i a les cebes. A Catalunya, l'estemfiliosi, ara és un problema clau en el cultiu del Pere. Per exemple, entre les varietats sensibles està la Conferens, que és una varietat molt cultivada a la nostra zona.
Periòdicament, de tant en tant, en anys de condicions molt, molt favorables per al fons, tenim un repunt de la malaltia i això fa que els tècnics es qüestionin i es replantegin les estratègies de control. Aquesta jornada tractarà aquesta problemàtica i repassarà la investigació que s'està fent en altres zones com la Rioja i l'Emilia-Romània.
Els ponents seran Felisa Esquerro, del Servei de Producció Agrària de La Rioja, que parlarà de la situació de l'estenfiliosi en aquella zona.
Continuarà l'Isitre Llorente, de l'IRTA de Girona, que parlarà de la utilització de models predictius. A continuació hi haurà la Maria Teresa Senatore, que ve de Bolònia, per parlar de l'estemfilium a l'Emilia-Romània.
I clourà la jornada Jordi Cabrefiga i Rubén Rufo del programa de protecció vegetal de l'IRTA que parlaran de l'estem filiosi a la Pereira i com està la situació actual a Catalunya. Espero que us hagi interessat. Fins a la pròxima! La teva ràdio local és territori. Som terra, som territori.
El proper divendres, dia 27 de febrer, el Camp Català torna a votar. Són les eleccions agràries. Serveixen per decidir quina força té cada organització professional agrària i, per tant, qui parlarà en nom de la pagesia davant de l'administració durant els pròxims 5 anys.
Les convoca el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i el que es determina és la representativitat als espais oficials de negociació, sobretot a la taula agrària i també a les taules sectorials. Dit d'una altra manera, és el lloc on es discuteixen i es pacten qüestions que afecten el dia a dia del sector, des de normatives, burocràcia, fiscalitat o assegurances agràries fins a mesures de competitivitat i desenvolupament rural.
A les eleccions agràries d'enguany estan cridats a votar 21.374 electors amb 430 taules electorals arreu del país. La votació serà de les 9 del matí a l'estat del vespre i pot votar qui exerceix per compte propi una activitat agrícola, ramadera o forestal a Catalunya i consta als 100. I un detall important, per obtenir representació cal arribar al 15% dels vots vàlids.
Enguany s'hi han presentat cinc candidatures. Unió de Pagesos, UPE, JARC, Joves Agricultors i Remaders de Catalunya, ASSAJA, UPA Catalunya i Assemblea Pagesa. I aquí al Som Terra hem anat parlant amb els candidats. De fet, ja vam entrevistar el Joan Carles Massot, president de JARC a Catalunya. Avui conversem amb el Pere Roquer, portaveu de SAJA, i la setmana vinent tancarem el cicle amb el Néstor Serrat d'Unió de Pagesos.
Pere Roque, benvingut, Pere, com estàs? Com va tot plegat? Bé. Bé. Està aguantant. Està aguantant. Déu-n'hi-do, el Febre és un mes de mobilitzacions, és un mes de moviment i, a més a més, més d'eleccions al camp. Bé, jo penso que al final no es tracta de l'últim mes de fer coses, sinó que es porta el bagatge d'aquesta última legislatura, que són de cinc anys,
on quan se'ns ha demanat de participar o quan hem convocat mobilitzacions allà hem estat, com va començar el 2024 amb el famós 6F, i que el que es tracta és de denunciar allò que creiem que està aportant negativitat al sector agrari ramada d'aquest país. Quins són els vostres punts forts amb què us presenteu per a que, doncs això, siguiu l'organització agrària votada i que pugueu formar part d'aquestes taules agràries?
Jo penso que al final el que la gent valora o ha de valorar és dir si allò que diguem des de Sàge els representa o no. O sigui, nosaltres som molt clars amb el tema de la fauna salvatge i cinegiàtica, nosaltres diem que s'ha d'erradicar
perquè si no, no en sortirem. I la prova és que, desgraciadament, en aquests últims dies ha tornat a sortir casos de PPA ja no a la zona zero de Collxeroles, sinó que ja s'ha anat i s'ha estès. I el sector per si d'aquest país és un que, primer de tot, aporta més el producte interior brut.
que més gent jove ha fet arreglar dins el territori, estem parlant de les comarques de Lleida, des de Bovera fins a Caneixant, però que afecta tot el país i, per tant, s'ha de ser molt clars a l'hora de dir que s'ha d'erradicar el port senglar, el conill salvatge, les daines, els cavirols, que per un costat el port senglar porta PPA, el conill salvatge ens destrossa els camps, ja sigui de cereals, fruiters, festucs, ametlles, etc. i les daines i els cavirols el que poden fer és aportar tuberculosis,
sobretot a tot el que és l'armaderia extensiva de qui tenim el territori. Erradicar és zero? És zero. Zero. No és una mica més excessiu? No és el que toca. És que al final les mitges acaben comportant infermetats. Per tant, diguem-ho clar. O sigui, hi ha algú que diu, no, amb el 50% n'hi ha prou. No, no és veritat. D'aquests 50%, si deixes un porc cengla que estigui infectat per PPA, t'estàs carregant tot el sector del porc.
Per tant, amb la connotació econòmica que ens ha passat aquesta tarda, o dermatòsid nodular, grip aviar, PPA, el conjunt d'aquestes infermetats, què les provoca? La dermatòsid nodular, un mosquit que en pic pique una vaca, la transforma i automàticament queda infectada. Per què passa això del mosquit?
Doncs perquè aquesta política woke dels últims anys, dels governs que hem tingut, de no fer aplicacions de fitosanitaris a les lleres dels rius ni als estanys, provoca que allí hi hagi un segment de, en aquest cas, mosquits. Perquè també rebecaries els mosquits. Sí, és un problema greu. Al final la gent se'n riu, sí, sí. Però al final el ramader que ha tingut que sacrificar tota l'explotació de l'Alt Empordà no se'n riu, eh?
No, no, dels mosquits potser estaríem d'acord. Amb el tema de la grip aviar, per què passa? Perquè Catalunya i Espanya és un lloc de pas migratori d'aus que venen del sud. Al sud, quan estem parlant del sud, parlem de tant Nord-Àfrica com Àfrica. Allí no es controla res.
Són naus naturals, com aquí. No es controli res perquè sigui l'Àfrica. El natural té el seu concepte. Aquí també hi ha animals que es posen malalts. Ho posaré en un exemple molt fàcil. No té a veure el continent. Tenim un problema greu al Delta de l'Ebre amb el tema dels flamencs, que es mengen tots els arrosses.
Diu, vos sacrificat tots els flamencs que són tan macos, no sé què. No, el que s'han d'acotar. El que s'han d'acotar, el que no pot ser és que els flamencs destrossin tots els camps d'arròs. Perquè al final allò que es diu de l'assegurança agrària t'acaba expulsant de l'assegurança agrària. Igual que passa amb el tema dels conells salvatges. Agrosseguro t'acaba expulsant, o sigui, quan veu que portes ja més de 3 anys al 100%, 100%, 100% t'expulsa i no pots assegurar. Llavors, què fem? Deixem a la gent sense assegurança, sense ajudes, etcètera.
Per què expulsi AgroSeguro? Doncs perquè la connotació econòmica de tindre que... Potser també s'hauria de posar els ulls davant d'AgroSeguro. Els ulls davant d'AgroSeguro fa molt dels que hi són, el que passa que com que és una entitat que està cofinançada a nivell d'estat, a nivell de comunitats autònomes i en aquest cas en capital privat, qui posa les regles del joc AgroSeguro no és ni l'estat ni les comunitats autònomes, sinó que és el capital privat. Anem a altres temes? Mercosur.
No. No, aquí diguéssim que totes les realitzacions agràries estan en contra. No, en tot, no per sectors, no en general. És molt fàcil d'entendre. Acords bilaterals, sí. La Índia, l'acord que s'ha signat a la Índia directament, bilateral, el sector de l'ovella del país, de Catalunya, se'n pot veure beneficiat.
un acord de lliure comerç en 7 països on, per exemple, Brasil encara està produint cardevacum amb hormones de creixement, no t'ho pots permetre. És més, el govern de Brasil ha reconegut que no sap l'LMR que porten les seues vaques. L'LMR, perquè la gent no sigui del sector ho entengui, és el límit màxim de residus. Brasil no et diu quin límit màxim de residus té a hormones de creixement, en aquest cas la cardevacum.
De tota manera, el Mercosur, és que això sí que val la pena explicar-ho. És a dir, el Mercosur sí que diu el tractat de Mercosur. Sí que diu que no es poden importar aliments que no compleixin la normativa europea.
Això és el que diu el tractat. La pregunta del Millón és, ficaran tants inspectors de consum als ports de Rotterdam, Càdiz, Almeria, a Portugal, en aquest cas a la zona de França, ni ficaran tants com inspectors de treball tenim als nostres camps durant l'estiu? Aquesta resposta no l'ha contestat Bondar la gent.
Perquè si volen contractar tants inspectors de consum que analitzin tot el que està entrant per port, per exemple, el Rotterdam, en aquests moments a Rotterdam en Holanda només s'analitza el 0,008,2%. Per tant, no arribi ni a l'1% del que s'analitza que ens està entrant per Rotterdam. I ara amb un acord de lliure comerç de Mercosur arribaran a l'1%. I l'etiquetatge, que pot ser una fórmula? És molt fàcil d'etiquetar avui en dia. Que vols dir, que enganyarien? I tant.
I segur. És molt fàcil d'entendre. No cal en Mercosur. Avui en dia tenim verdura que ens entra del Marroc, que en teoria l'etiquetatge s'està fent al costat d'Espanya. Per tant, hi ha un problema amb l'etiquetatge, bàsicament. Hi ha un problema en què els legislatius no apliquen el que s'hauria de fer. I en aquest cas, obrir les portes de tota Europa...
a que t'entri qualsevol mena de producte. No, és que miri, és que nosaltres farem controls. Torno a repetir, quants inspectors de consum tindran en aquests ports? Perquè no valen dir que n'hi haurà 100, eh? En 100 no tens ni per començar.
Jo feia la idiosincràsia, la comparativa. Segurament que si hi fiquessin tants inspectors de consum en aquests ports, com inspectors de treball tenim nosaltres la campanya de la fruita, per la proporció hauríem de contractar uns 20.000 inspectors de consum. Vols dir que hi ha 20.000 inspectors? No, però la proporció dels que hi ha inspeccionant els camps d'aquí de les comarques de Lleida...
Si fas la proporció a l'alça, amb el terreny que haurien d'inspeccionar, surt un número al voltant de 20.000, només en Rotterdam. Després comença a baixar els altres ports. Això és impossible de controlar. Per sectors tampoc, perquè hi ha sectors que es veuen beneficiats, vi, oli... Perdó? Vi, oli. Vi, oli, per què? Perquè són mercats molt grans. Sí, però fins d'aquí 9 anys tu no pots portar un litro d'oli o un litro de vi.
Això també és el tractat. Fins d'aquí 9 anys? Fins d'aquí 9 anys. Això surt a l'apartat de tractats de vinculació. Ja s'estan exportant olis i vins. Ojo, s'estan exportant en convenis bilaterals, no en el conveni de Mercosur. Si tu demà vas exportar a Argentina un litre d'oli, ho pot ser, però fora de l'àmbit de Mercosur, de lliure comerç.
amb el Mercosur, fins d'aquí 8-9 anys, tu no podràs portar un litre d'oli o un litre de vi vinculat a l'acord de Mercosur. Una. Dues. La pregunta del millón és, hi ha tanta gent rica que podran pagar 50 euros per un litre d'oli o per un litre de vi, has portat d'aquí?
Tercera, a nosaltres els tractors ara se'ns vol fer la complir la normativa, igual que a tots els vehicles, del famós CO2. Tot el que s'importarà des de Mercosur vindran barquetes amb rems?
I el que s'exportarà... I el que s'exportarà, eh que no? El que s'ha de ser és, i torno a repetir, treure Mercosur de lliure comerç i acords bilaterals amb països amb les condicionants que toqui. Escolta, no hi ha cap problema amb exportar a Xina cardeporc. I a canvi ells també ens estan important diferent tema material industrial. Llavors no hi ha CO2.
Aquí està la pregunta del millón. O sigui, segons per a què se'ns fiquen unes limitacions molt grans. Perquè amb Xina, per aconseguir la regionalització, perquè la gent ho entengui, la regionalització de la Carta de Port suposa que de les altres parts que no hi hagi afectació del radi de la PPA pots continuar exportant a Xina, el que passa que el preu ha baixat. S'ha de recordar que el sector del port està perdent al voltant a Espanya uns 6 milions d'euros setmanals.
Tu per exportar a Xina, de Lleida, em pots exportar de porc. En canvi, de la zona 0 o 20 quilòmetres, no em podràs exportar, s'ha regionalitzat. Torno a repetir, els acords bilaterals, sí. Acord de lliure comerç, perquè fa molta gràcia quan diuen les famoses clàusules mirall. Hi ha una clàusula mirall amb el tema laboral?
Perquè si ens fiquem a nivells de Brasil, aquí la gent automàticament de 70 euros al dia baixarà 25 dòlars al dia, que és el que cobra una persona al Brasil treballant. I això no hi serà. Doncs llavors negociem contrapartides reals. Ara, un llibre de comerç amb una situació econòmica transversal com la que tenim al sector alimentari, per això em dic que no. Al final, von der Leyen ha aconseguit una cosa que és un miracle nacional, que tothom estiguem d'acord a dir que no.
L'únic que diu que sí és el ministre Planes perquè suposo que la contrapartida que hi ha del tema dels famosos fons Next Generation, que s'han cobrat a Espanya, més tot el tema dels sectors industrialitzats, no li queda més nassos que dir que sí. Però interiorment tots sabem que el ministre d'Agricultura està en contra d'aquest acord.
I per acabar, perquè no tenim massa més temps, la PAC, que també és un altre front obert, s'està negociant la PAC a partir del 27, quina és la posició d'assaja? És molt clara. No, és molt fàcil d'entendre. Tu no pots pretendre aplicar un acord de lliure comerç amb una rebaixa del 20% de la política agrària comú. Què s'ha de fer? És mantindre el pressupost i pujar-ho. Al final, quan fa que no s'ha revaloritzat la política agrària comú?
En canvi, a nosaltres les despeses ens estan pujant cada any. En canvi, la política agrària comú no es revaloritza. Si fiquéssim l'aplicació dels últims 30 anys de revaloritzar la política agrària comú amb el que ens ha pujat la despesa al produir un quilo d'aliment, estaríem parlant que hauríem de pujar més d'un 50%. Com que això no hi és, el que no propietem de von der Leyen és abaixar el 20%.
Hi ha un altre hàndicap. La política agrària comú no és perquè els països i ramaders cobrem una ajuda. Està feta perquè el consumidor, després de la Segona Guerra Mundial, que hi havia molta fam, es va buscar la manera que es poguessin produir aliments perquè quan arribessin a la distribució tinguessin un cost que el consumidor pogués assumir. Això és la política agrària comú. Molta gent se pensa que la política agrària comú és perquè els països i ramaders d'aquest país puguem rebre 4 heurets. No, no, això no funciona així. Això va vinculat al consum.
I a la producció, clar. Però al final el que tu acabes fent és oferint un producte perquè el consumidor pugui comprar-lo. Amb unes regles. Amb unes regles de joc. Que per cert, cada vegada són mediambientalistament més potents. I en canvi, volem deixar portar coses obertament... Obertament no. Obertament des de Brasil que estan destruint tot l'Amazones. Vull deixar recordar. Bueno, però...
Tu et vols carregar tots els animals, eh? Bé, nosaltres el que estem dient és que la fauna salvatge i energètica ens està provocant malalties als sectors productius. Que ho entengui bé i que no ho entengui també, però és la realitat. Al final, no fem suposicions, sinó que fem fets demostrats.
I dits pel conseller d'Agricultura i el ministre d'Agricultura. La fauna salvatge sinergètica està aportant malalties als sectors productius. I això és així. Per això nosaltres fem una crida que la gent quan vegi un port sengla mort a la carretera truqui al 112, sisplau. Perquè vindran els rurals que estan fent una feina inconviable a la zona de Collxerola, el recolliran i l'analitzaran. Molta sort pel dia 27 de febrer. Gràcies per estar aquí, Pere Roquer, president d'Assage a Lleida. Una abraçada gran.
Moltes gràcies a vosaltres. Rocío López, benvinguda una setmana més. Hola, bon dia, Pili, moltes gràcies. Ja comencem a atrevir-nos a fer haikus, però que sí, que els nostres oients ja hagin començat a fer-ho. En qualsevol cas, més lliçons avui que ens portes, de què ens parlaràs avui?
Bueno, continuem amb aquesta saga, diguéssim per dir-ho, d'explicar les condicions elementals del haiku, que ens diu el mestre Vicente Aya. És que em sembla molt interessant, no ho faig per res més, ho faig perquè encara que siguin coses molt repetitives les que anem dient, és perquè ens calin, perquè ens cali realment, perquè ens mulli dintre i ens arribi
el concepte del haiku en general, que no és una cosa tan senzilla com aparentment sembla. Això no vol dir que no intentem escriure haikus contínuament i ja sortiran d'una manera o d'una altra. Jo així ho faig. Alguns són horribles o no m'agraden, però continuo, continuo, continuo fins que...
No sé fins que no sé cuán. A lo mejor no escribiré mai un bon haiku, pero da igual, no importa. Me encanten y continuo fenu. Lo de Abui es un bombazo. Un haiku no es un poema breu. Toma, ya está. Fíjate, después de estar hablando de los programes en que un haiku no es un poema breu, pero bueno, he de entender que se referéis a lo de poemas y parlen de las características propias de la poesía.
Tu ja saps que ja hem parlat que no ha de tenir rima, per tant ja seria una part menys de poesia i coses així, vull dir que tampoc no és que sigui realment que no és un poema, tampoc no ha de tenir metàfores, ja sabem que solament han d'utilitzar-se paraules molt senzilles. Jo penso que ho diu en aquest sentit, res més que això, no en el sentit que no es pugui tractar com a poema. S'ha de tractar com a poema perquè a més té l'herència de tot el poemari
japonès d'abans.
Però, clar, el que sí que està clar és que no admet res que pugui disfressar el que està passant, senzillament davant dels usos de l'autor o de l'autora. Tot això hi ha una mica i ho van dir al programa de la setmana passada. Si les paraules no són senzilles, solament veurem la capacitat de produir velleça literària de qui el va escriure, però no veurem el que és el haiku en sí. Un haiku no ha de parlar-nos del seu autor o de la seva autora, sinó del món.
L'autoria ha de desaparèixer. Si el que ens emociona del món no està expressat amb claretat, el nostre haiku no ens porta on ens ha de portar, ens portarà a un altre lloc, però no ens porta on ens ha de portar.
Fiqueu un exemple, que el llegiré perquè ho vegueu, perquè així entre tots també ho entendrem més bé. És d'un senyor superfamós, es diu Koyo, i és tradicional, també és un senyor tradicional, del Japó, i escriu el següent. Les estrelles, sobtadament, van obrir els ulls a la tardor. A veure, és preciós, no? Però no sabem, sense certa, que són els ulls de la tardor de les estrelles. Podria ser considerat un haiku...
perquè té la mètrica aproximada i les condicions que es donen, pot ser un haiku com a tal, però deixaria de ser un bonic poema per ser un mal haiku. Exacte. Enteneu el que... Un bonic poema per ser un mal haiku. Saps que, mira, a veure si t'agrada, aquesta manera com jo ho veig, a veure si ajuda. És a dir, en realitat un haiku seria com una fotografia
Però sense filtres, sense Photoshop, sense res. Qui aconsegueix fer la bona fotografia, que sigui preciosa, xulíssima, sense retocs, és la bona. És la bona, sí. En plan més plàstic seria això.
i en plan més literari o no literari seria el que tu has dit igual per contes de filtres seria posar paraules de més metàfores, no sé, coses així que puguin acompanyar o puguin dir coses de tu que t'està dient que bé que escrius quin bon vocabulari tens quins sentiments més macos tens però no estàs dient realment allò que t'ha passat i allò que t'ha emocionat no ho estàs mostrant d'aquesta manera amb un bon poema però un mal haiku com aquest que era un poema molt bonic
preciós, segons aquest senyor que ens sap molt, jo no seré qui, criticaré res queda clar que un haiku no aspira a la bellesa literària no pretén crear un llenguatge que ens fascini per si mateix sinó que tracta de transmetre amb fidelitat una emoció sentida en la naturalesa
Però una cosa no està renyida en l'altra. Hi ha gent que té la capacitat de fer un haiku amb molt valor literari, perquè en sap i perquè pot i ho fa molt bé. Per exemple, llegirem un del Bossa i ja veureu com us agradarà. La lluna va tenyir la neu de blau obscuritat.
Eh, pelitos de punta, sí. Transmet aguare i té belleza literària. Una cosa no està renyida en l'altra. Els pobres mundanos com nosaltres ens hem d'apanyar com podrem ni d'una altra manera. Però bé, per tant diem que l'objectiu del haiku és doble. Per una part s'ha de reflectir el més fidelment possible aquest instant
d'alguna cosa que t'ha fet commoure profundament i que, a més, això ens ha passat per contar-lo. No ens ha passat perquè sí. Això ja ho vam parlar l'altre dia també, Pili, te'n recordes? Que també teníem l'obligació de contar el que havíem sentit. A més, és que ho hem de contar els altres perquè puguin participar de la mateixa emoció que hem tingut nosaltres. Rocío López, gràcies i continuem la setmana vinent aprenent més sobre els haikus. Vinga, això espero. Gràcies a tu, Pili. Fins la setmana vinent.
La teva ràdio local és territori. Som terra, som territori.