Som Terra. Expliquem del sector primari sense estereotips.
Engeguem el Som Terra amb la directora Rosa Cortés, que ens obre les portes de l'Escola Agrària del Farràs durant tot aquest curs per descobrir que el futur també és sembra. Hola, bon dia, oients de Som Terra. Aquesta setmana us volem parlar dels possibles usos de la llana en el nostre sector. El Raül Ferrer, el professor de l'Escola, és qui us en parla. La llana és un material molt interessant en agricultura perquè té un potencial molt bo.
Jo en aquest aspecte porto més de 3 anys fent investigació i la veritat és un material que té molta força pel sector agrícola, té encara molta prospecció ja que seguir investigant, ja que seguir treballant amb ell, però en tot el temps que porto treballant amb aquest material, la veritat té un potencial molt bo.
com per exemple una de les seves propietats, per exemple, és que és un llant tèrmic, és a dir, els rajos ultraviolets no incideixen en el sol, aleshores evitem evapotranspiració, pèrdua de sols, desertificació i evitem també la pèrdua de vida dels nostres sols, molt important per als nostres cultius.
però a més també és un material que té una gran capacitat d'absorció, d'humitat i d'aigua, és capaç d'absorbir fins a un 30% del seu pes en aigua, molt interessant per l'actualitat amb les sequeres i amb el canvi climàtic, però a més també ens ajuda a regular aquesta temperatura i aquesta humitat.
Per exemple, en un treball d'investigació que vaig presentar l'any passat, a ple estiu, amb un cultiu d'enciam, ens va permetre a la llana estar 25 dies sense regar. Això es va transformar en que vam estalviar amb la llana un litre i mig d'aigua per gram de producte que es va produir. És a dir, vam estalviar molta aigua per produir les enciams, en el cas d'amb la llana.
I aleshores ja no només estem produint cultius, alimentació, sinó que ho estem fent amb menys aigua i ho estem aconseguint sent eficients amb l'ús de l'aigua, però també sent resilients a les sequeres i en el canvi climàtic.
Som energia. Som el que mengem. Som transformació. Som cíclics. Som aigua i sol. Som terra. Amb Pili Garcia.
Avui saludem el Joan Carles Massot, president de JARC Catalunya. Joan Carles Massot, gràcies per ser avui al Som Tarra. Com va tot plegat?
Hola, bon dia. Bueno, funcionem, però bueno, una dificultat afegida, però bueno, s'ha de solucionar. Doncs volíem parlar precisament d'aquesta dificultat afegida, d'aquesta malaltia que s'ha detectat ara fa molt poques setmanes, el vestia boví, i sobretot, què en penseu des de JAR, des de Joves Agricultors i Ramades de Catalunya i en tanque president, i també persona vinculada, ramada vinculada al boví.
Estic preocupat per tot el que està passant, evidentment, però ara, com sabeu, hi ha dos focos concentrats amb dos radis a la zona de Girona i de moment sí que surten focos, com estava previst dins del radi,
però de moment s'està contenint allà i l'important de tot és que pràcticament s'està vacunant de manera massiva per intentar ja tindre la immunitat dels individus que hi ha allà, dels vedells i de les vaques.
i d'aquesta manera ja no pugui, quan sortim positius, ja no anar als buitats sanitaris, que això és el que preocupa el tema econòmic, però de moment jo crec que s'està fent el que toqui de manera continguda i de manera ordenada i amb un pla estratègic concret. Cal remarcar una cosa molt clara, que a vegades sempre voldríem fer més del que podem,
però això és una malaltia contagiosa dels animals bovins exclusivament i és una malaltia de classe A catalogada per la Comissió Europea. Llavors, tots els passos que s'han de donar, pla de vacunació diferent o el que sigui, ampliació de vacunació o el que faci falta, sempre els ha de verificar la Comissió Europea mitjançant el Ministeri.
Llavors s'estan seguint tots els passos i jo crec que s'està fent d'una manera molt efectiva que de moment sí que es conté la malaltia amb aquestes radis que he dit i a veure si es pot aconseguir ja erradicar-la. Estem parlant de la dermatosi nodular, no? Sí. Què és aquesta malaltia? Com afecta el bestiar? I hem de recordar que no afecta les persones.
Sí, sí, evidentment, és una malaltia contagiosa, catalogada per la Comissió Europea, de classe A, com he dit, llavors l'objectiu sempre és erradicar-la, no coexistir perquè és contagiosa entre els animals i el que els acaba provocant sempre és una davallada productiva, febres i coses d'enquestes, que al final acaba sent una davallada productiva per a ells.
I llavors això és el que es pretén és que aquesta malaltia contagiosa se pugui erradicar mitjançant la vacunació, que és el que s'està fent ara en aquests moments.
De fet, des de la conselleria va començar molt ràpid el pla de vacunació. S'ha fet una crida a veterinaris públics i privats per a fer aquesta vacunació massiva. En quina situació es troba ara aquesta vacunació? Sí, sí. En aquests moments el primer radi pràcticament ja estan assolint l'objectiu de vacunació que marca la comissió per passar a la fase 2.
O sigui, estem passant ja pràcticament gairebé avui, diria jo que possiblement no és oficial, però possiblement ja passem del 75% dels individus vacunats, llavors aquí ja es pot considerar que es pot passar a la fase 2, que quan surten positius,
només se va al sacrifici dels individus afectats. I jo crec que això és l'important de tot, perquè en principi el problema que hi havia és que no hi havia suficientes vacunes per abordar tot això, però en aquests moments ja hi ha una disponibilitat important de les vacunes i es pot actuar amb tot el radi afectat. I pràcticament aquesta setmana podria ser que quedessin ja els dos radis finalitzats.
Des del Ministeri també s'ha parlat de la possibilitat de tancar fronteres i no exportar boví espanyol. Sí, de fet ja és la decisió que ha pres en aquests moments el Ministeri de tancar totes les fronteres, sortida i entrada d'animals vius. Com el mateix que ha fet França, França també ho ha fet. De moment fins al dia 5 de novembre estaven tancades les fronteres del país francès.
i vull entendre que Espanya ha fet la mateixa data. De moment marquen aquestes dates perquè, clar, un dels protocols que marca aquesta malaltia és que s'ha d'intentar minimitzar els moviments d'animals, com fèiem amb les persones quan hi havia el Covid.
que ens confinarem tots per intentar evitar contactes. Això és un dels objectius que es fa i esperem que sigui a curt termini. Nosaltres pensem que serà així perquè de la manera que s'està tractant la malaltia aquesta i de la manera que s'està actuant jo crec que aconseguirem ja erradicar-la aviat i possiblement aquestes desmobilitzacions o aquestes tancaments de fronteres i de moviments se tornaran a activar el més aviat possible.
Se parla també de més de 200.000 vacunes. Això és suficient? No és suficient? Què s'està vacunant? Quin radi s'està vacunant? I si des de llarg també demaneu que es vacuni, no sé, tot el ramat català? Quina seria? Doncs això, aquest radi de vacunació.
De fet, el que marca la normativa és que s'han de vacunar només els radis de 20 quilòmetres i després de 50 quilòmetres, enllà els focos. Això és el pla de vacunació que accepta la Comissió Europea, que això és molt radical. No accepta anar més enllà, o sigui, no accepta vacunar amb d'altres zones que no estiguin afectades.
Llavors, una de les predisposicions que hi ha per part del Govern de Catalunya és que es puguin vacunar les zones sensibles, allà on se transporten els animals morts, allà on hi ha, possiblement, una important cabanya ramadera, i l'objectiu del Departament d'Agricultura és ja poder vacunar les tres quartes parts de Catalunya, però amb això, evidentment, espera la resposta del Ministeri i la Comissió Europea perquè ho pugui acceptar, perquè és un pla de vacunació diferent,
Però en aquests moments es pot fer perquè hi ha disponibilitat de vacunes i per això s'ha depenat. També s'ha parlat d'ajuts directes als ramaders afectats. Quins serien aquests ajuts i si realment... Evidentment, al ser obligatori el sacrifici, evidentment també hi ha indemnitzacions que pertoquen en aquests moments. A veure, si hi ha uns paràmetres, uns baràmetres...
que marquen el grau d'indemnització que ha de rebre cada ramader, però per avançar-ho i per agilitzar-ho el Departament d'Agricultura ha posat a disposició ja pràstecs d'ICF que aniran ja directament, ja pràcticament jo crec que ja s'estan fent les gestions perquè aquestes explotacions afectades ja es puguin cobrar el més ràpid possible i després ja es passarà a comptes quan s'hagin marcat ja les indemnitzacions finals. Però sí que està clar
que l'objectiu del govern i del sector, que així ho volem, és que aquestes explotacions tornin a ficar-se en marxa el més aviat possible. I què passa amb els ramats que estan a muntanya, que encara no han baixat, han de fer-ho, no han de baixar, què és el que es recomana, què és el que es demana?
Sí, de fet, la baixada de ramats de muntanya, de transhumància, quan hi ha hagut els primers casos ja s'ha avançat, hi ha hagut molts ramaders que han avançat ja la tornada, però de fet el que recomana el departament és que tots els que queden encara a muntanya, com més aviat se puguin tornar a l'explotació, millor perquè és més fàcil de controlar en cas d'algun positiu.
Doncs quina és la previsió de futur que teniu des de llarg que us agradaria que passés i sobretot si teniu por que s'escampi, s'acabi escampant o si creieu que finalment es contindrà? Sí, sobretot haver prudència, calma, perquè jo entenc la preocupació, jo també com a ramader evidentment estic preocupat i que això s'estengui, però vull entendre que amb tots els protocols que s'estan fent jo crec que ho encertarem, no es pot dir mai
no es pot dir mai al 100%, però sí que de la manera que s'està treballant, coordinada i amb un pla estratègic molt clar, jo crec que l'aconseguirem parar i erradicar. Evidentment que hi ha preocupació perquè és una fraternitat molt contenciosa entre els animals i pot passar d'un lloc a un altre. Per això es prenen totes aquestes mesures, però hem de ser positius i sobretot calma
i sobretot que pels llocs on això no ha arribat i esperem que no arribi, sobretot que es prenguin precaucions, sobretot precaucions de bioseguretat a l'hora d'entrar les explotacions, desinsectar, perquè és molt important, en tema de preventius, i sobretot tindre clar quins han de ser, quan es pugui moure bestia una altra vegada, quins han de ser els orígens dels animals que vinguin de zones lliures, que això ja s'està fent, evidentment, perquè se prohibeixen els desplaçaments,
Però amb tot això sí que s'ha de tindre precaució i sobretot calma perquè s'està fent la feina i la intenció és tot i més vulgar-la fer el millor possible. Doncs en Carles Massot, president de JARC, gràcies per ser-hi i per explicar-nos-ho i que vagi molt bé, molta sort. Vinga, gràcies. Adéu. La teva ràdio local parla de tu. Som Terra, la ràdio Kilòmetre Zero.
Del residu al recurs. Gestió municipal dels residus perquè passin a ser una solució en comptes d'un problema. Casos d'èxit i consells per no generar més deixalles del combi a casa amb el Joan Ibarz, ambientòleg experta en gestió de residus.
Joan Ibar, el nostre ambientòleg expert en gestió de residus, benvingut a Del Residu al Recurs. Tot bé? Bon dia, Pili, sí, tot molt bé. Molta energia? Sí, sí, sí, recàrregant. Avui continuem parlant de les fraccions, del reciclatge, les fraccions... Sí, sí, sí, vam començar amb l'orgànica, el següent dia vam fer els envasos i avui el paper i cartró.
El paper i cartró, a veure, és molt fàcil, crec que tothom ho identifica molt fàcilment. Jo crec que aquesta és la més fàcil de detectar. Sí, i el vidre, no? Són les que ja es van començar a fer des de fa més anys. I aleshores què tenim aquí? Doncs les caixes de cartró, el paper blanc, el diari, les revistes...
Bàsicament és un material fet de cel·lulosa que procedeix de cel·lulosa d'espècies vegetals o ja també d'altres processos de reciclatge. Hi ha plantes de reciclatge de paper i cartró que tenen molts anys. És un reciclatge que es fa des de fa molts anys.
És pasta de paper que l'acaben endurint i segons si és més prima o com la coloreixen, doncs acaba sent un material o un altre. Com l'hem de separar a casa? Jo recomano sempre utilitzar ja caixes de cartró o bosses de paper que després ja ens serveixin per tirar-ho al contenedor blau o dipositar-ho amb el cubellet corresponent del porta a porta.
Quins dubtes hi ha? Tenim dubtes, per exemple, amb papers encerats, mocadors, si estan bruts, caixes de cartró, de les pitges, si estan massa brutes també. És veritat que et diuen que si està massa brut, doncs millor...
o a l'orgànica o al rebuig. I el paper encerat, jo vaig fer una consulta una vegada a l'agència de residus i em va dir que el paper encerat també el podíem tirar el paper i cartró. El paper encerat aquest, per exemple, de les carnisseries. I tu també tens dubtes? Oh, clar, sí, sí. I tu que és directament? Bueno, sí, sí, els vaig fer una consulta perquè, clar, dic, hosti, això realment...
I també hi ha coses que no són clares, perquè tu parles amb l'agència i et diu una cosa i els gestors et diuen que això ens porta molts problemes, com per exemple els vasos aquests de paper i cartró que estan plastificats per dintre. Algú et diu
que poden anar ja al paper i cartró, però els que reciclen el paper diuen, nostres, és que això realment aquí hi ha plàstic i és un problema que després per nosaltres és un impropi. Per tant, aquests papers, aquests vasos de paper i cartró és una mala solució, que ho sàpigues. Millor utilitzar els vasos durs que els puguis utilitzar moltes vegades que no aquests de paper i cartró.
Després, on van aquests residus? Doncs bàsicament en plantes, primer en unes plantes de selecció, i aleshores ho classifiquen segons la qualitat, cartró, papers de revista, diaris. Després de classificar-ho, llavors porta en plantes de reciclatge com a tal, que aquí llavors es fa una trituració,
Es porta amb un pulper, que és com una mena de piscina gegant, on allà es fa la pasta de paper. També es separen si hi ha altres materials que venien amb el paper i cartró, com tintes, ferros, plàstics, etcètera, per densitat. I després ja es fa la pasta de paper, que és la... Després amb uns rolls es va aplanant i es fa el nou paper, el paper.
com a fibra de cel·lulós, crec que es pot reciclar fins a unes set, vuit vegades. Si no, després ja cada vegada perd qualitat també. No tan ràpid com els plàstics, però també perd qualitat. Per tant, és un residu que encara que ens sembli més eco-friendly, que diuen, doncs tampoc és un residu que també hem d'evitar. A més, molt paper...
Molta cel·lulosa prové de plantacions monocultius de Sud-amèrica o del centre d'Àfrica i per tant tampoc és un material del tot net, vull dir, millor no generar residus sempre.
Quins productes obtenim amb les plantes de reciclatge? Per exemple, el cartró o pla dur. És un dels exemples que ens surt d'aquest material un cop ho hem portat a les plantes de reciclatge.
Aleshores, com podem evitar la seva generació? Jo crec que ja fa molts anys que ja s'ha guanyat molt amb el tema de l'administració electrònica, evitar impressions innecessàries, revistes i diaris que es poden mirar ja de forma digital. S'ha reduït molt la generació de paper i cartró per aquest àmbit, però sí que ha augmentat amb el tema de la paqueteria. Sobretot després, a partir del Covid, ens vam adonar que
va augmentar molt el cartró en la paqueteria. I això, doncs, sí que s'ha d'intentar buscar o fomentar les empreses que fan un empaquetament el més sostenible possible, fins i tot reutilitzant caixes. O, mira, hi havia una empresa, una empresa que es deia Repac, d'acord?
que no era espanyol, era d'un altre país, però m'agrada, la seva idea era fer com una mena de paquets o d'embalatges que després, que era de plàstic, plàstic dur,
com de roba, i després tu aquest embalatge el podies tornar a enviar i es podia tornar a reutilitzar. O el tornaies el mateix que et portava el paquet.
o si era petit ho podies posar fins i tot a Correus i a les busties i arribava a un lloc on s'hi tornava a reutilitzar. Són idees d'aquests nous problemes que van sortir per l'excés d'embalatge que genera el comerç digital. Avui hem posat el focus en el paper. Quan va començar a reciclar-se el paper? Va ser el primer o va ser primer el vidre?
Ui, el paper i cartró recicles des de fa molts anys. Vull dir, l'Aliar em sembla que té més de 100 anys com a empresa. Per exemple, l'Aliar és una empresa de reciclatge de paper i cartró d'aquí del Segrià. Per tant, compte que ja fa molts anys. Molts anys, doni-do. Sí. Doncs, Joan Ibarc, gràcies per ser-hi per explicar-nos-ho. Ens queda una fracció, el vidre. Vindrà la setmana vinent, no? Sí. Vinga, doncs la setmana vinent més. Gràcies per ser-hi. Adeu. Gràcies.
L'agenda del Som Terra on destaquem fires, jornades i activitats d'un món rural ben viu i connectat.
Hola, doncs aquest cap de setmana, dia 24 i 25 d'octubre, celebrem el Festival Paisatge de Vinya, on set cellers ens hem ajuntat per fer diferents activitats culturals i barrejades amb el món del vi. Llavors hi ha cellers que han triat la dansa, altres que han triat l'escultura, nosaltres hem triat la música. Aquí al celler La Gravera, al Ferraz,
El 24 a la tarda tindrem dues diferents versions. Hi haurà una primera versió, que serà una visita al vinyet, que és la vinya catalogada més antiga de Catalunya, una vinya de 1889, on la gent podrà veure com funciona aquesta vinya tan especial i tan mística que tenim, on a sobre, allí in situ, podran degustar vins de la pell,
Aquí consta aquesta part d'una visita que té un cost de 20 euros que s'ha de fer a través de la pàgina web de www.lagravera.com i allà farem un tast de 4 vins més aquesta visita, experiència a la parcela del vinyet situada a Castelló de Farfanya. Quan acabi aquesta visita anirem tots i ens recollirem al celler que ens trobem situats al municipi d'Alfarràs i aquí
Nosaltres el que farem serà maridar d'alguna manera la música amb la vinya. El nostre projecte ja va de recuperar varietats antigues, varietats ancestrals, formes de fer manuals, el fet de treballar amb biodinàmica i amb fitoteràpia... O sigui, tota la nostra forma de fer ja va encarada com es feia abans però amb els coneixements i la tecnologia actual i ens hem maridat amb el grup de música S1 que fan aquesta música tan preciosa, tan bohèmia...
que al final el que fan és també utilitzar instruments, instruments antics, recuperar melodies antigues i quina forma millor que pugui ajuntar aquestes dues formes de fer dins del món del mi, dins del món de la música, que es fusionaran per fer aquesta meravella que intentarem crear a lo divendres. No res, a part d'això hi haurà opció de Wayne Bar i hi haurà també una foodtrack, així que hi haurà dues opcions, una gratuïta per la gent que vulgui vindre al concert,
i volgo prendre una copa de vi, simplement l'haurà de pagar al wine bar, al bar de copes de vins, i també podran tindre l'opció de sopa a la foodtruck. I després, per l'atregantor, tindrà l'opció aquesta de, per 20 euros, poder fer una visita al vinyet, més un tas de 4 vins de vins de la pell,
que procedeixen del vinyet del 1889 i de Pedrissa, una parcel·la de 1935. Així que podran juntar, també després de la cata també tindran opció a la música. I no res, us esperem, que vingueu, que gaudiu i que disfruteu amb nosaltres. Vinga, una abraçada. El món rural és ben viu i t'espera. Som terra, som territori.