Som Terra, amb Piri García. Engeguem el Som Terra amb la directora Rosa Cortés, que ens obre les portes de l'Escola Agrària del Farràs durant tot aquest curs per descobrir que el futur també es sembra. Bon dia, oients de Som Terra. Com ja us he anat comentant en altres ocasions, paral·lelament i de bracet amb les classes, els cursos i les jornades que organitzem habitualment,
Col·laborem amb altres entitats en l'organització de projectes, projectes que poden ser puntuals i anuals. Aquests projectes són valuosos perquè aporten informació externa al nostre alumnat, informació afegida als seus estudis i que dona un valor afegit a les seues experiències.
En aquest sentit, ja fa uns anys que col·laborem amb l'Escola Agrària de l'Empordà en un projecte conjunt que consisteix en l'elaboració de sucs i de confitures amb productes de l'Escola Agrària del Farràs. I com va això? Doncs al Farràs preparem la matèria primera i l'alumnat de l'Empordà prepara les confitures i els sucs.
Després es trien els noms dels productes, s'etiqueten i ens els distribuïm. D'aquesta manera, l'alumnat pot veure i conèixer tot el procés, des de la producció fins a la comercialització d'un producte d'alta qualitat fet completament per ells.
S'elaboren sucs de poma, confitura de poma, confitura de prescic i de pera. Però enguany, a banda d'aquesta col·laboració, acabem d'iniciar una col·laboració amb l'IRTA, que ens ha proposat elaborar un producte també de tipus compota. Per començar, els alumnes de segon de grau de superior, que són els que tenen l'assignatura de postcollita, han passat ja una enquesta per conèixer una mica els seus gustos i preferències.
i per a determinar quines formulacions podrien ser interessants per a preparar. Les propostes més votades s'elaborarien a l'obrador de l'IRTA, a Lleida, i el nostre alumnat podria fer un petit tast de les formulacions seleccionades. A continuació, la idea seria poder reproduir amb els alumnes el procés. És a dir, primer fer una formulació partint d'uns ingredients previs,
després fer una petita formació a la planta de l'IRTA amb els nostres productes i finalment elaborar i preparar un total d'uns 150 pots de compota, finalment registrats i etiquetats. Quan tot això sigui al sac i ben lligat, us informo. Fins a la pròxima!
Avui l'entrevista principal del Som Terra és al Ramon Sarroca, que, com ja sabeu, és el president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. Ramon Sarroca, moltes gràcies per ser avui amb nosaltres. Com estàs? Gràcies a vosaltres. Bé, bé. Si no fos alguns temes, bé, personalment.
Déu-n'hi-do, quin final d'any, no?, amb la PPA. Sí, sí, sí, ha estat la bomba que no volíem que explotés i que ja feia temps que sempre dius, bueno, la qüestió que la PPA estigui controlada, com ha estat sempre, però al final, desgraciadament, ha estat aquí i aquí la tenim. Feia 30 anys que no hi havia pesta porcina, no?
30 anys, sí. 30 anys que estàvem lliures, que tota la nostra ramaderia disposava, la porcina disposava de tots els permisos i també han estat 30 anys on la ramaderia porcina del nostre país ha fet els deures, ha fet tot el que s'havia de fer per posar-la en primer lloc de la primera ramaderia porcina d'Europa com a exportadora i també com a productora. Això és important.
i a l'hora de controlar possible o situacions com aquesta, també és molt ventajós que els ramaders, la indústria... Jo sempre dic que les situacions complexes en la ramaderia porcina, les que surten sempre seran més fàcils de controlar i ho estem veient.
Perquè hi ha molta professionalització. Perquè hi ha molta professionalització, però de tota la cadena. I tota la cadena va a una. I ho podem veure des del preu en una llotja, que això és importantíssim, a tota la cadena agroalimentària ramadera del Porcí. Van junts, viuen els problemes junts, estan també suportant les problemàtiques junts i ho van veure...
en la guerra d'Ucraïna, en el subministrament de cereal per fer piensos. Tot és complex, però quan un sector va unificar tota la cadena, se nota molt, hi ha molta professionalització i això també dona lloc a tindre esperança de controlar la pitjor situació, que és aquesta, d'una forma el més bé possible, amb transparència,
en el món científic a dins, que al final és el que ens hem de basar, i els resultats són aquí.
Aquesta setmana serà clau sobre la investigació del brot, d'on ha sortit aquesta pesta porcina africana. La setmana vinent al Somterra ja ho podrem desvetllar, ja sabrem què ha passat. De moment encara hi ha la incògnita, però també hi ha part de tranquil·litat, suposo, perquè està molt concentrat. Tranquil·litat moltíssima. Dintre de l'angoixa que això comporta els ramaders, tranquil·litat moltíssima, perquè també ho hem de dir, quan les coses passen i passen d'aquesta manera, s'ha fet molt bona feina des del primer minut
Avui portem 12 o 13 dies, des del primer minut s'ha fet molt bona feina, primer que tot transparència, després informació i després també donar les gràcies a tota la ciutadania que ha tingut que tindre uns dies aquest llarg pont, no ha pogut anar als espais tancats però la gent s'ha comportat, la gent això també s'ha d'agrair,
i agrair a tota la gent que està treballant dintre d'aquest ràdio d'acció de 5 km, de 6 i de 20, que estan fent molt bona feina, s'està controlant, i això és molt bones notícies. El virus, podem dir que a les granges no hi és, i després el comitè aquest científic, que a partir d'avui es començarà a posar a treballar,
no es pot assegurar res, tampoc es pot donar res per segur, que el virus, amb tota transparència, veurà d'on ha sortit, com ha set, i això s'exposarà als mitjans, s'exposarà als interessats, i això hem de celebrar que sigui així la manera d'assabentar-nos de com està passant i com està passant.
Mercolleida va marcar preus a la baixa, creieu que aquests preus aniran remuntant en els propers dies o de moment quedaran aixer a la baixa per la poders mercat? Sempre quan passa una situació d'aquestes i ho han vist amb altres implicacions, pot ser no tan fortes,
però en els temes de la fruita, en molts altres temes que, desgraciadament, el vetor rus, el problema que vam tindre a nivell dels brots aquells a la Unió Europea, sempre que hi ha una sacudida d'aquesta hi ha una distorsió del mercat i el mercat sempre fa cap a la baixa
El mercat vol tranquil·litat. Exacte, el mercat vol tranquil·litat i aquest més, perquè aquesta és la capacitat que tenim exportadora, la capacitat que tenim a l'hora de fer la feina ben feta, doncs això vol molta tranquil·litat. Ens ho hem guanyat demostrant el que fem i com ho fem i això el que no vol és substracar des d'aquestes. Però...
El mercat veurem la seva... De moment segurament que no veurem gran cosa, veurem el seu desenvolupament, però la notícia més bona que pot donar tranquil·litat és que en granja no hi ha cap tipus de problema, que és una carn que és de consum per la societat, cap tipus de problema, però sempre la substracada de preu sempre hi és.
Estou contents de com de moment el departament està portant tot el tema i també t'ho volia lligar perquè ha sigut un any, diguéssim, molt complicat amb diferents afectacions a la remaderia, no? Comença amb la dermatosi nodular, després la influenza aliar... Per tant, una mica, ja arriba ara la pesta, amb una mica de bagatge aquest any del departament, diguéssim.
content, sí, com a organització, aquestes tres situacions, i d'altres també, però amb menys importància, però aquestes tres situacions des del primer moment s'han donat a conèixer, han estat assabentats, els nostres responsables, tant tècnics com a polítics, la gent del Consell de Rector, ha pogut participar de totes les reunions, s'ha fet amb tota transparència,
I també està fet amb tota eficiència, comptant amb el món científic, que creiem que és la base de tot plegat. Al final, que ens saben, han d'identificar el problema, però també han d'identificar les possibles solucions. I tal com és en la conselleria,
Això ho està desenvolupant amb tota transparència, tota classe d'informació constant, diàriament. No es pot demanar res més. Contents, sí, ens hauria agradat més com a tothom que això no hauria passat i podermos discutir o podermos parlar i consensuar d'altres problemes. Però ha passat...
i de moment la manera de fer tot aquest enrenou que suposa el dia a dia creem que s'està portant bé i veurem a veure tan pronta puguem donar per acabat aquest malson.
Doncs, Ramon Serroca, molt agraïda que estiguis avui amb nosaltres per fer una miqueta de repàs de quina és la situació a hores d'ara. Una situació que s'anirà desvellant. Complexa. Complexa i que segur que n'haurem d'anar parlant en els propers dies. Donar-vos gràcies a vosaltres, també als mitjans de comunicació, perquè heu sent i esteu sent l'altaveu i la societat, el primer que sent és la ràdio, mitjans...
i s'està portant d'una forma molt, molt professional, que és el que necessitem, que també dona una certa tranquil·litat, per això agraïs-ho a tothom, al lloc que està i les intervencions que fa. Moltes gràcies i molta sort. Gràcies a vosaltres.
Del residu al recurs. Gestió municipal dels residus perquè passin a ser una solució en comptes d'un problema. Casos d'èxit i consells per no generar més deixalles del combi a casa amb el Joan Ibars, ambientòleg expert en gestió de residus.
Avui, a Del residu al recurs amb el Joan Ibars, el nostre expert en gestió de residus, l'ambientòleg de capçalera, parlem sobre la fracció del tèxtil. Benvingut, Joan Ibars. Hola, bon dia, Pili. Què tal? Tot bé? Sí, anem fent.
podem dir a la gent que recuperi els anteriors podcasts i vol saber com reciclar bé la resta, el plàstic, el vidre, el cartró i l'orgànic. Avui posem la mirada amb el text. Que hi ha el tema de les preguntes al final de cada mes i que podem guanyar un porta-entrepans. Estic atents a les xarxes de Munt i també a les xarxes de Soc de Proximitat perquè us en podeu emportar cada mes dos porta-entrepans.
Molt bé. Doncs mira, avui parlem dels residus tèxtils. Quins són? Bàsicament la roba i altres teixits de la llar, també el calçat. El residu tèxtil és un problema d'aquests que està creixent de manera exponencial. El sector de la moda és un dels sectors.
que més consum de recursos fa. També és un generador de gasos d'efecte hivernacle, és un dels sectors que a nivell mundial generen més gasos d'efecte hivernacle.
I per tant, avui en parlem com una fracció més dins de la nostra recollida selectiva, però un altre dia en parlarem més extensament dels residus tèxtils o el problema de la moda i del fast fashion. També que ara fa poques setmanes ha sortit la llista dels Forbes, dels més rics. Sí, segurament són dels més rics perquè creen un producte
però no compleixen la llei perquè després no es fan càrrec del residu que aquest producte queda. Al final no es fan càrrec de la responsabilitat ampliada del productor. Tots els productors s'haurien de fer càrrec
de quan el seu producte deixa de ser útil, que hi hagi una via per reciclar-lo i el tèxtil és molt difícil de reciclar. Les plantes de classificació tèxtil estan saturades perquè no saben què fer amb aquest residu.
perquè dins del mateix tèxtil hi ha molts components i no hi ha una tecnologia clara que ho recicli. A nivell de les nostres fraccions, és la quarta fracció, podríem dir que després del...
del vidre, el paper, els envasos, l'orgànica, la resta, doncs vindria el tèxtil. Dic que és una recollida obligatòria, segons la llei 7 barra 2002, per tant, tots els municipis ja han de tindre recollida del tèxtil, ja siguin contenedors, o porta a porta, o a la deixalleria, però hauria d'haver un contenedor al carrer, bàsicament, i si no també porta a porta, tot i que és menys comú.
Com s'han de classificar aquests residus? Normalment les empreses que et fan la recollida et demanen que ho fiquis amb bosses dins d'aquest contenedor, que el textil estigui net, majoritàriament net, tampoc cal que faci un desuavitzant, però que estigui net, que no hi tingui restes de greixos ni coses d'aquestes que pugui dificultar la seva classificació.
I després una cosa interessant a saber, que no tothom sap, és que el calçat, si pot ser, lligar les parelles, perquè aleshores és una forma que no s'extravien, no? I si ho volem reutilitzar és important que no tinguem un calçat en un lloc i l'altre que no sabem on sigui.
i destacar que també s'hi pot portar residus de la llar o tèxtil de la llar, com per exemple les tovalles, draps, el que sigui, tot tipus de tèxtil i és benvingut amb aquest contenedor. Què en fan d'aquest contenedor, d'aquest residu, un cop l'han recollit? Doncs majoritàriament es porta a plantes de selecció de roba, a Catalunya en tenim dos, els dos estan al voltant de l'àrea metropolitana,
I allà què es fa? Allà es classifica. Es classifica segons si pot anar a botigues de segona mà, que seria entre un 5 i un 10% dels residus. Si pot anar a reciclatge, que seria entre un 20 i un 30%. Dir que majoritàriament aquest reciclatge es fa a l'exterior, és a dir, a l'estranger. Per tant, tampoc ens queda ben bé clar quins són aquests processos i quin percentatge d'aquest reciclatge cabe sent reciclatge real o es generen molts rebuig.
I després hi ha una part que s'envia a reutilització, també a exportació, entre un 60 i un 70%. És a dir, exportem molt residu tèxtil. S'ha de fomentar que Catalunya tingui, Europa en general, tingui un mercat més potent per la reutilització i també pel reciclatge del tèxtil. Ara mateix és un tema molt emergent.
I que és un problema que encara va en augment perquè cada vegada amb el fast fashion la roba és de menys qualitat i, per tant, encara és més difícil buscar crear processos de reciclatge que puguin extreure matèries primeres de qualitat. Què més dir sobre els residus tèxtils? Que sols recollim un 11% del residu tèxtil generat, és a dir, molt poc,
Pensa que com a habitant a Catalunya produïm 25 kg habitant i any de residu tèxtil i solen recollir una mica més del 2,5%. Ai, una mica més de 2,5 kg habitant i any. Com deia, si no el fiquem en aquests contenedors que acabi a la resta, ens porta molts problemes a les plantes de resta.
Per què? Perquè el residu tèxtil s'acaba embolicant a les cintes transportadores, acaba obstruint lectors òptics... Bé, dificulta molt la classificació posterior dels altres residus. I dir que la reutilització del tèxtil redueix molts impactes, perquè el fet que no haguem de crear
Una peça de roba nova fa que no s'haiguin d'extreure nous recursos, que no s'haiguin de generar processos industrials que també són molt contaminants, que com hem dit abans generen molt CO2, que normalment és roba que ve de països molt llunyans.
Crec que és molt important que classifiquem bé el tèxtil per poder crear una indústria del reciclatge. És a dir, si hi ha matèria primera que la tenim aquí, es crearà una necessitat de poder crear o revifar aquesta indústria del tèxtil, sobretot enfocada en el reciclatge.
Qui ho fa bé? Perquè segur que hi ha casos de bones pràctiques i... Mira, hi ha una iniciativa a Catalunya que és fomentada per l'Agència de Residus i la indústria del tèxtil catalana, que és el Pacte per la Moda Circular. I una mica l'objectiu que tenen és aquest, és intentar...
revifar o crear aquesta indústria del reciclatge del tèxtil i també fomentar la prevenció, etc. Com a exemple més local, la botiga Roba Amiga, que renovarà
per exemple, al carrer Major de Lleida. Han fet un nou tipus de botiga que es diuen Moda Re, i bé, tu entres en aquella botiga i realment semblen botigues una botiga de roba normal, però t'adones quan mires el preu, que és de segona mà, i a part està molt bé perquè fomenta la... Hi ha un treball d'inclusió social, hi ha...
Bé, és com moda, hi ha beneficis ambientals i beneficis socials. I avui portes un jersei també, no?, de llaios, que n'hem parlat alguna vegada, que per cert, ja fa unes quantes temporades, és xulíssim, i jo des d'aquí no veig que tinguis boletes, per tant és bo. Se'n veuen poques, sí. Sí, a part, mira, una de les avantatges d'aquesta marca, per exemple, és que durant l'estiu t'ofereixen 15 dies que els pots enviar el jersei
i treuen aquestes boles i et refan els punys i el coll perquè el puguis utilitzar més temps. Sí, que fantàstic. No és gratuït, però almenys t'ofereixen aquest servei, que està molt bé, hem d'anar per aquí i tant. Doncs avui el tèxtil, posant-hi la mirada...
hem de fer algun comentari de l'Armancio Ortega, que és el més ric de l'estat espanyol i un dels fortunes més grans del món, però no cal. Sí, gràcies al fast fashion. Exacte. Doncs, Joan Ibar, t'esperem la setmana vinent. Molt bé.
Del residu al recurs. Gestió municipal dels residus perquè passin a ser una solució en comptes d'un problema. Casos d'èxit i consells per no generar més deixalles del combi a casa amb el Joan Ibars, ambientòleg experta en gestió de residus.
Aikus a la vora del canal, la píndola emocional d'admiració per la natura, amb la Rocío López. Som poesia, som terra. Continuem una setmana més endinsant-nos en el món dels haikus. Rocío López, benvinguda. Gràcies, molt contenta d'estar aquí.
Què aprendrem avui sobre els aikus? Primer començarem recordant que són petits poemes de 17 síl·labes d'origen japonès, distribuïdes en 5, 7, 5, i que una de les seves característiques és que ha de tenir una paraula estació que es diu kigo i una pausa que es diu kire, una pausa. Hi ha dos versos que caminen junts i un altre que fa una mica de contrapunt i aquest contrapunt és el que li fa agafar una mica de força
al poema. Quireggi seria la paraula que provoca aquesta divisió en el poema causant un canvi d'estat o un gir inesperat, perquè sempre és important que intervingui més d'un sentit en un haiku, la vista, l'oïda, el tacte... I el Quireggi és aquesta paraula que provoca una divisió en el poema, fa com un canvi sobtat i un gir inesperat.
Senzillament és perquè potser aquesta paraula no acaba de ser la que tu t'esperes després de la combinació d'aquells dos versets que anaven de la mà. En aquest haiku seria calma, se sent un ocell que trepitja les fulles mortes. Se sent un ocell que trepitja les fulles mortes, ja sabeu que camines junt i la calma aquesta és la que fa de trencament, la que dona aquesta força al haiku. I a més és el que a tu t'ha provoca també el seguit d'aquelles dues altres.
dos altres versos, la calma, tot i que no hi havia calma en el que teòricament se deien els altres versos. És un petit poema, són molt poques síl·labes, molt poques paraules, però té un contingut molt profund, tot el contingut que tu te vulguis i te puguis imaginar.
El més important del haiku és la seva senzillesa, ja ho estem veient. És una impressió fàcil de comunicar mitjançant paraules fàcils de comprendre. Un haiku no dones una opinió a un haiku. Tu descrius l'instant que t'ha provocat aquella sensació.
És allò que sucedeix en aquell lloc i en aquell moment. És com una foto feta per habla. Una foto en la que t'ha sorprès o t'ha emocionat. És un camí per aprendre a mirar el món d'una altra manera. Ara, per acabar la sessió d'avui, us llegirem haikus d'un altre clàssic que es diu Jo Sabo Son i un és aquest.
Aquesta tardor em sento encara més sol que l'any passat. Per si sol ja ho diu, però vosaltres ho podeu interpretar. La tardor com a estació i la tardor, suposo, també com a edat seva. També m'agradaria llegir un del Miquel Martí i Pol, que és bellíssim, i és aquest.
Un vent lentíssim converteix el silenci en melodia. Aquí també s'aprecia el del quiregi, el de la melodia, i al mateix temps la lentitud del silenci del vent. I amb aquest suposo que podem acabar avui. Doncs gràcies per portar-nos aquests aicos tan meravellosos, Rocío López. T'esperem la setmana vinent. Gràcies a vosaltres.
Som Terra, amb Piri Garcia.