Som Terra, periodisme slow per entendre i estimar el primer sector. Engeguem el Som Terra amb la directora Rosa Cortés, que ens obre les portes de l'Escola Agrària del Farràs durant tot aquest curs per descobrir que el futur també es sembra.
Bon dia, oients de Som Terra. Avui, un dia més, us parlo sobre la formació que fem a l'Escola Agrària, formació contínua per a pagesos que ja estan instal·lats a les seves explotacions. Concretament, avui us parlo de les jornades tècniques que organitzem durant el 2026, que són unes 14 aproximadament, i que ja comencem amb les tres primeres.
Comencem per la jornada de vent a vent, que ja és la dinovena que organitzem en aquest municipi i que estarà centrada en el problema de l'estemfilium alperem. Després continuem amb la jornada d'ASPA, que ja serà la tretzena i de la qual encara estem polint els detalls.
I per acabar us parlarem més àmpliament de la jornada que hem organitzat aquí mateix a l'escola sobre solucions tecnològiques per a l'agricultura actual, de la qual ens en parla Damián Blanc, el professor de l'assignatura. La jornada Solucions tecnològiques per a l'agricultura actual, celebrada a l'Escola Agrària del Farràs,
El passat dijous 29 de gener va ser un gran èxit per a l'alumnat de l'escola perquè primer va poder veure els actuals requeriments que han de complir pel quadern integrat d'explotació per a l'agricultura que ells desenvolupen en el seu dia a dia a les seves cases.
Aquesta ponència va ser realitzada pel Jesús Jerique, que és el director general d'una empresa que es diu Agroslav, que proporciona una aplicació que dona solucions per facilitar el dia a dia de l'agricultor complint les normatives actuals.
Es va realitzar una pausa amb la qual els assistents van poder parlar entre ells. També va venir gent del sector que estava molt interessada en aquestes novetats tecnològiques. Després d'aquesta petita pausa va poder parlar un jove agricultor que es diu Javier Duque, més conegut com Duquito a les xarxes socials.
que té 40.000 seguidors a Instagram. Va ser una ponència molt realista perquè va explicar tot el que fa a la seva explotació i va enganxar molt els alumnes. Per acabar la jornada vam poder veure l'Agricultura 4.0 de New Holland i un New Holland T7300, PLMI, en persona,
que va venir just a l'escola per la jornada. També una sembradora de precisió de solar de monogrà per la sembra de cultius com el panís, Gerasol. Moltes gràcies. Espero que us hagi interessat. Fins a la pròxima!
Avui al Som Terra parlem d'un dels temes que ens agraden. Primer, perquè és del territori, segon, perquè tenim aquí el Miquel García, que ens encanta perquè és de casa, i tercer, perquè parlem de vi. Per tant, una trilogia fantàstica. Miquel García, benvingut. Hola, Epili, moltes gràcies. I a més a més, parlem de premis, que això encara és una bona notícia afegida, no?
I no de qualsevol premi. O sigui que molt contents. Molt contents perquè el vi i la gravera de l'ADO Costes del Segre, amb el seu vi en concret, l'Honra Negre, ha guanyat el Challenge Milésime Bio. Ho dic bé, eh? Ho dius fantàstic. Sembles de França, eh? Del sud. Per un accent del sud, sí.
I a més a més, heu estat també molt recentment a la Barcelona Wine Week, fet fa molt pocs dies, i també heu estat allà presentant el vostre bis, juntament amb altres de la denominació d'origen Lleida Tanacostes del Segre. Va, parla'ns d'aquests premis. Doncs mira, estem molt contents perquè no res, fa 10 dies més o menys hem rebut el premi, hem rebut la medalla d'or,
Penseu que només a quatre vins, de tots els vins que hi ha a Espanya, que estem parlant de més de 4.000 bodegues, imagineu-vos, estem parlant de més de 20.000 referències, només a quatre vins ens han donat aquesta medalladora, que és distintiu, que a sobre ens agrada molt perquè ens ho han donat a l'Honra Negre. Doncs parla'ns d'aquest Honra Negre, perquè és un vi tan especial i tan premiat, que és el que heu fet per aconseguir-ho.
Doncs mira, primerament l'any passat vam tindre la sort ja que ens donessin medalla d'or al nostre cíclic negre 2019, que és una parcel·la, és una producció limitada, la millor garnatge negra que tenim al celler La Gravera, de la parcel·la a la part més fresca de Viña Núria...
on només fem un copatge, tenim una tinalla de 5.000 litres, i allí amb aquella tinalla fem el cíclic negre. Però el que estem contents, ja sabem que és un vi especial, però el cíclic negre, a part d'agradar-nos, perquè seria el nostre vi d'entrada, tot i la elaboració tan complexa que té, perquè és un vi que està fet amb un copatge majoritàriament de garnatge negre.
que arriba quasi al 60% d'aquesta. I després hi ha un copatge, que un copatge és... Una barreja. Una barreja, però és una barreja que tu vinifiques per separat les varietats... I després es barreges. I després barreges els vins, no els raïms, d'acord? I aquí tindríem també cavernet sauvignon... Alonra negre, vols dir. Alonra negre, tindríem monestrell, tindríem merlot, tindríem ull de llebre, i una petita proporció...
d'unes varietats antigues, d'una parcela que prové de 1889, que el que hem fet és recuperar aquestes varietats i afegir-li a l'honra negra amb un percentatge d'entre un 5 i un 7%. Ah, perdona, 1889, això és prefiloxera? Això és cofiloxera. Cofiloxera. Mentre que hi havia filoxera a la península ibèrica, clar, la filoxera anava baixant, de França, baixava del nord d'Europa,
Què passava? Que aquí, mentre hi havia filoxera i les plantes estaven morint, amb aquesta parcela que està a Castelló de Farfanya, el que fèiem era anar empeltant amb el primer peu americà, o sigui, es veu que aquí les plantes no sobrevivien a la plaga de la filoxera. I llavors, als Estats Units, els peus, les varietats de vinya dels Estats Units eren resistents a la filoxera. Què fèiem? Ho van portar cap aquí,
i plantaven que feia el sistema radicular. I sobre aquesta planta, empeltaven les varietats que estaven morint autòctones i que no podien sobreviure, però sobre el peu aquell portat d'Amèrica, sí. Llavors, per això són cofiloxera, perquè en el moment que estaven passant la filoxera, estaven repeltant sobre peu americà el primer peu americà que es diu rupestris de lot. Què en saps? Escolta, i com és aquesta finca? Com són aquestes vinyes més que centenàries? Perquè des del 1889...
Bé, realment són tres horts, tres horts vius i actuals, que la gràcia és que ho he pogut conservar fins al dia d'avui. Sobrepenseu, mira, a Castelló i Farfanya hi ha el vinyet, que tindríem 24 varietats en una mateixa parcel·la d'1,47 hectàrees.
Aquesta és de 1889, però també tenim la sort que a Ibars de Noguera en tenim dos, una de 1930 i una de 1935, on tenim nou varietats diferents que només hi coincideix una de les que teníem a Castelló Farfanya i després n'hi tenim una altra de 1935 on hi haurien tres varietats diferents que aquí només trobem, només dic, una varietat nova que no tenim a cap de les altres dues parcel·les.
Són petits tresors, certament. Cada un dels ceps, podríem dir, no? Bàsicament perquè a sobre els tenim de forma individualitzada, o sigui, marcats un a un amb una plaqueta identificativa, cada un d'ells. I heu pogut resigir la història? Sabeu qui els va plantar? Sí, en el cas de Castelló prové de la família Orpella, una família de Castelló de Farfanya de tota la vida, on el senyor Orpella ja va plantar
amb el seu pare, ell explicava que ell recordava que aquells ceps ja estaven plantats. O sigui, nosaltres tenim història de fer acent que el senyor Orpella ja ens va deixar fa uns 7 o 8 anys,
ell tenia 89 anys, penso recordar, ja mos explicàve que ell ja ho havia anat a Pere Mà de Petit, o sigui que la gràcia és que aquestes parcel·les teníem memòria històrica i tenim fotos del 1930 o alguna cosa així, collint a cavall amb l'orruc i un carro de fusta, que són imatges molt xules i molt boniques per dir que la viticultura de la nostra terra
ja fa molts anys que dura. Imagineu-vos que es diu Parcel·la El Vinyet. I ara no hi ha només aquella vinya.
I una mica aquesta filosofia és la que intenteu mantenir amb la vostra agricultura biodinàmica. És a dir, per una banda, tota la tecnologia, tota la novetat, perquè també la utilitzeu no només a l'hora de construir o de fer el vi, també amb el màrqueting, amb tantes mil coses, però després mantenint també aquesta essència més tradicional, menys invasiva,
Correcte, nosaltres sempre diem que la forma que tenim de treballar, deixarem la terra als nostres fills millor que nosaltres l'hem trobat, que això no ho pot dir tothom, però a sobre és això, el que fem és treballar amb els coneixements de la tecnologia actual, però com treballar amb els nostres repadrins abans que arribessin els productes químics. O deies que hi havia fotos de l'any 1930...
verem anar amb rucs i també ho feu vosaltres ara. Sí, sí, nosaltres som rucs, però sí, sí, nosaltres treballem amb tracció animal, o sigui, fem les fenyes, les labors del camp, les fem en cavall i després verem a mà el que ho fiquem en una caixeta, en lloc de fer-ho amb el mimbre que oferien ells, ho fiquem en una caixeta una a una,
Però sí, i aquest concepte de treballar amb el natural, de treballar el més saludable possible, perquè al final el vi és un aliment i les persones són el que mengem, això ho hem traslladat des dels vins La pell, que serien els vins que provenen d'aquesta vinya,
Fins a la nostra gama honra, que seria la nostra gama d'entrada, en la que també treballem amb fermentacions espontànies, amb varietats, com us he explicat, que provenen d'aquestes vinyes centenàries, amb garnatge, que hem tornat també a varietats que són nostres, de veritat. O sigui, que estan acostumades a la nostra climatologia i estem deixant de banda altres varietats que són més del sud de França, que no em voldrien ombrar cap, però les nostres condicions són molt diferents a les seves.
I això ho fem perquè un vi com l'Honra, que té un preu, per mi és molt acceptable, d'uns 12 euros PVP, o sigui, preu de venta al públic, 12 euros, la gent pugui tastar una medalla d'or
que a sobre acredita el Milicim Bio, que penseu que ja et dic, aquí és el millor dels vins ecològics dins de tot el món. O sigui que... Enhorabona. Moltes gràcies. Que guai. I aquí deu tocar de casa, però això diem, de proximitat total. Deies, aquesta manera de cultivar, acorda aquestes varietats que s'adapten a...
a la nostra climatologia, però és que ara ja no sabem què és la nostra climatologia. Aquest hivern, tan plujós, si està sent un hivern positiu per vosaltres. En quin moment esteu ara l'hivern a la gravera? Quines tasques esteu fent al camp? Mira, nosaltres com a tal, jo faig un recull climatològic
que el que veig és com va evolucionant al llarg del temps. El que sortia dins de la normalitat ha estat aquests 3 anys, no el 2025, sinó el 24, 23 i 22, on la pluviometria havia arribat a ser, en el nostre cas, fins a un 53% menor que la mitjana que nosaltres tenim pròpia, no la mitjana global, la mitjana, la nostra finca, dels últims 17 anys.
o sigui que sí que veníem de molta sequera i ara hem passat al cas contrari que ara pensem que ens ofegarem però jo estava mirant les dades del pantà de canelles i encara no el tenim al 100% el pantà de canelles
Estem al 90 i pico. Falta tot el de gel, eh? Ho sé, ho sé, però penseu que el normal històricament era que nosaltres tinguéssim les conques interiors plenes. Això feia temps que no es veia. Llavors, per nosaltres l'aigua és vida, o sigui, per molt que plogu, ara nosaltres estem en un moment de poda i ho estem aplaçant perquè si podes amb molta humitat, llavors tens problemes fúngics...
Explica'ns-ho això, perquè després l'aigua és vida i està clar que ho és. Sobretot si plou bé. Sí, correcte. A sobre ha plogut fantàsticament. I no ha plogut malament. Com a mínim aquí a la plana de Lleida, podríem dir. En aquesta part de Catalunya ha plogut bé, que no ha fet... No ha fet destrosses, sí. Però també té la seva contrapartida a l'hora de fer les tasques al camp. Amb quines problemàtiques us trobeu? Per exemple, podeu accedir fàcilment a les finques...
Clar, nosaltres a sobre, que penseu que nosaltres treballem, tot i treballar amb cobertes vegetals, nosaltres fem moviments, per exemple, passem un descompactador, que és una peça, un apero, que se fica, o ho fem, amunt ho fem amb cavall i els altres amb tractor, que el que fa és, fa com un tallant, com si tallés amb mantega, doncs el mateix, però al camp. Llavors no destructura el sol, però allò sí que ho fa una mica més esponjós. Doncs ara amb tanta aigua,
No pots entrar, per exemple, al camp. Nosaltres no tenim la necessitat, però no pots entrar. Per l'hora de podar, si hi ha molta humitat, els fongs t'entren més fàcilment a la fusta, com seria la llesca o alguns fongs de la fusta. Llavors, bueno, hi ha una contrapartida, però preferim esperar i podar d'aquí dues setmanes a que fos un hivern sequíssim i poguéssim entrar a podar perfectament. Ho tinc claríssim, que preferixo aquestes condicions que la dels tres anys anteriors.
Doncs Miquel García, gràcies per venir a la ràdio i explicar-nos-ho. Nosaltres només us hem de felicitar una vegada més, primer per la fina divulgació que fas i després, sobretot, per aquests premis tan importants que heu guanyat a la gravera. Doncs moltes gràcies, Pili, a vosaltres per aquesta oportunitat i res, animo a tothom.
que si ens vol visitar faig un turisme de molta qualitat, on podreu vindre i veure les nostres vinyes, fer un tastet dels nostres vins, veure com treballem. I després a la gent que surt a sopar i surt de cara a la restauració, que ja sabeu que a Catalunya tenim una restauració espectacular,
que demanin els nostres vins de la gravera, però, sobretot, aprofitant, animo a que demaneu l'honre negre, que així podreu tastar un medallador del Milicim Bió i no fallareu de cap manera. Així que, a gaudir, Pili, i moltes gràcies. Gràcies a tu, una abraçada gran. Una abraçada.
Del residu al recurs. Gestió municipal dels residus perquè passin a ser una solució en comptes d'un problema. Casos d'èxit i consells per no generar més deixalles del combi a casa amb el Joan Ibars, ambientòleg expert en gestió de residus.
Del residu al recurs amb el Joan Ibars, el nostre ambientòleg expert en gestió de residus. Benvingut, Joan Ibars. Com va la vida? Bon dia, Pili. Molt bé. Ens falta, hem fet com una sèrie de monogràfics durant les darreres setmanes que es poden recuperar a través del programa Som Terra. Del residu al recurs ens falta parlar del vidre.
D'acord, sí, ens falta el vidre i després també podem anar fent algunes altres fraccions, com la resta, o el que val les deixalleries, ja anirem parlant. Sí, els voluminosos, el que val la micro deixalleria, macro deixalleria, l'oli... L'oli també s'està reciclant molt, com a mínim segons quins municipis del Segrià.
Bé, és que ara, des de l'aplicació de la nova llei de residus, tant l'oli com la roba són obligatoris. Mira, ens falten coses encara. No s'acaba mai. Però avui sí que posem el focus amb el vidre. Sí, el vidre. Doncs bé, quins residus són el vidre? Doncs és fàcil, no? Les ampolles, els pots de vidre, pots de cosmètica, pintaungles, tota aquesta mena d'envasos són de vidre.
Què hem de tindre clar? Què no inclou? Ceràmica, un got de vidre trencat, tampoc, una copa, aquestes no. Per què? Perquè...
Són un altre tipus de vidre, que en diuen vidre ceràmic, i que tenen un punt de fusió diferent. I aleshores diu que molesten o generen... En el procés de reciclatge, doncs creen... Com? O sigui, nosaltres tenim uns gots de vidre. És igual, trencats o no? No es poden ficar al vidre? No, en principi no. En principi tenen això, un punt de fusió. Aquest vidre es diu vidre ceràmic,
i té un punt de fusió diferent i es recicla diferent que el... I per tant, on va? Al rebuig? Va al rebuig, sí. Bàsicament al rebuig. Que malament, no? Que malament es construeix. Sempre tu dius que... Sí, no es fabrica tot pensant que es podrà reciclar, no? Però bé, si vas a pensar en el volum de vasos que es generen, o el volum de botelles i...
I pots, no?, és molt més gran, el d'ampolles i pots. Per tant, hi ha una part que sí que la tenim resolta i és cap aquí on hem d'anar. Si de tant en tant se'ns trenca un vas com un plat, doncs això, el rebuig. Tu sempre mirant el got mig ple. No, però suposo que crear un circuit pel vidre ceràmic seria molt més complicat. És més petit.
Què més, què més? Com els hem de separar a casa? No, pregunta. Si no, tiro jo, pregunto. Deies, pinta ungles, però clar, sense la cosa del pinzell. Pots de conserva, sense la tapa. Sí, hem de separar el que és els taps. Per exemple, els taps dels pots de conserva, doncs ho podem tirar als envasos, perquè normalment són d'alumini, i per tant es reciclaran amb els envasos.
Escolta, la etiqueta, si és de cartoll, es queda, no? Sí, si ets molt bona, la pots treure, encara ajudaràs més al procés de reciclatge posterior, però no facis l'error de dir no ho classifico o no ho poso al covell del reciclatge perquè no vull treure etiqueta. No, no, tu ho pots tirar al covell del vidre, si vols treure la etiqueta perquè és d'aquelles que és fàcil de treure, doncs millor, si no, no passa res.
Jo no l'he tirat mai, no l'he tret mai. Ja, de vegades hi ha gent que el renta, no? Això, rentar-lo sí que el rento. S'ha de rentar? No, no, no, tampoc. A veure, jo hi passaria una aigua perquè no saps quants dies te quedarà a casa, no?, els envasos, però no cal rentar-ho per...
Els envio ben nets, tu. Sense treure l'etiqueta. Què més? Aleshores, van al contenidor verd i a granel, sense cap bossa de plàstic ni res, tiren un a un i, si no, el covell del porta-port, eh?
Què en fem d'aquests residus? Doncs van a plantes de selecció, allà es classifiquen segons el color, si són vidre verd, vidre marró, vidre transparent, i després es trituren, es fa el que es diu el calcín. Aquest material triturat, després es fon i es creen nous envasos. El reciclatge del vidre té moltes avantatges perquè és infinit, es recicla al 100%, quasi no té pèrdues, per tant, és un dels materials que sí o sí...
Hem de ser conscients que hem de reciclar. I també és un dels envasos que, com un dia amb el tema dels envasos lleugers, millor tirar envasos de vidre perquè sabem que reciclaran bé, no com altres plàstics.
També té altres avantatges, com per exemple que fonent vidre reciclat s'estalvia un 30% d'energia i estalvien també matèries primeres com sorra, arena, sosa càustica, que són les matèries primeres naturals utilitzades per crear el vidre.
els productes que s'obtenen són nous envasos i de la mateixa qualitat. És infinit, un procés de reciclatge infinit i molt eficient. Gràcies, Joan Ibars. Fins el propi dia.
Del residu al recurs. Gestió municipal dels residus perquè passin a ser una solució en comptes d'un problema. Casos d'èxit i consells per no generar més deixalles del combi a casa amb el Joan Ibars, ambientòleg expert en gestió de residus. Aicus, a la vora del canal. La píndola emocional d'admiració per la natura amb la Rocío López. Som poesia, som terra.
Rocío López, una setmana més ens inspires amb aquests haikús vora el canal. Continuem endinsant-nos en el món dels haikús i avui què hem de saber?
Bé, com que la setmana passada ja vam parlar dels consells del Masao Katsiki, el famós que ens donava per a principiants com a jo i per a més iniciats com a d'altres, doncs avui llegirem les qualitats que fomenta la pràctica del haiku segons el mestre dels mestres, el Matsuo Basso, i diu així...
El haiku desenvolupa la percepció directa dels fenòmens, conscients de la seva impermanència i de la seva transitorietat. Percebre les coses tal com són, canviant-se a cada moment. Estimula la sensibilitat que ens permet estar atents a les coses humils, amb la mirada compassiva envers tots els éssers vivents.
Obre els sentits per descobrir la bellesa de la vida quotidiana. Afavoreix el sentit de l'humor per alliujar el pes de la transcendència. És tan important el que es diu en aquestes 17 síl·labes que es permet l'humor moltes vegades per treure el sentiment tan fort que t'ha provocat a tu, el fenomen que has presenciat.
I estava pensant, escoltant-te, que és tan necessari avui en dia, no?, amb aquesta societat de tants inputs, de tan soroll, de tan soroll, aquest instant de parar i de reflexionar d'aquest arte fímer al final. Absolutament. Tu i la natura, o tu o la natura, que en la natura estàs tu, vull dir, és...
Sí, i allunyar-te una mica de la guerra i endinsar-te en la pau, senzillament, i ja està, és així. Bé, per mi, no sé si soc ningú per dir-ho, però a mi em va bé. Doncs avui, per fer una memòria al considerable mestre Matsuo Basso, llegirem un altre haiku seu, amb Kigo Diver, i diu així...
Sol d'hivern, muntada sobre el cavall, la meva ombra gelada. El fujo, no? Aquest seria un fujo? Sí, el quigo d'hivern que es diu fujo. Al final ens farem un lío. Però bueno, és bonic, no sé. L'ombra gelada. Sol d'hivern, muntada sobre el cavall, la meva ombra gelada.
El que dèiem també l'altre dia que hi havia el Quiregi, que eren aquestes paraules de transició que feien aquest canvi, doncs és això, ombra gelada sol i aquest contrast també li dona tanta força a el que l'ha presenciat, evidentment.
I llegirem un altre, que no és de cap mestra, però és meu, i són els haigus que m'inspiren quan vaig a passejar per la vora del canal. El que m'inspira és que em torren boig, vull dir, és que a vegades, si vaig amb el meu home... Per què? Perquè els vas dient en veu alta? Perquè m'emociono quan veig segons el que he, com ara, per exemple, un dia em va passar això.
Com un miratge, la boira ha fet visible la teranyina. És que no m'ho podia creure. Tot de teranyines enormes, grans, que no les havia vist ni ahir ni abans d'ahir, les vaig veure aquell dia. I me tornava fent fotos i fent de tot, no? Perquè, bueno, per mi va ser increïble, va ser un flash i me va encantar. Bueno, doncs aquests són els nostres moments i són els moments que propicia el haiku.
haurem de fer cas al Matsuo Basso i seguir els seus consells i creure en el que provoca l'escriure i el sentir un haiku. I per avui ja ho podríem deixar. Gràcies. A tu, Pili. Moltes gràcies a tu.