Som Terra, periodisme eslou per entendre i estimar el primer sector. Engeguem el Som Terra amb la directora Rosa Cortés, que ens obre les portes de l'Escola Agrària d'Alfarràs durant tot aquest curs per descobrir que el futur també es sembra. Bon dia, oients de Som Terra.
Avui us vull convidar a un vermut entre arbres florits a la mateixa escola agrària del Farràs, el dissabte, dia 28 de març, a les 11 del matí. Us faig una miqueta d'història, perquè aquesta és una proposta que neix de la inquietud de l'Ajuntament del Farràs i del celler La Gravera, que té la seua seu al mateix municipi.
Ja fa tres anys que ens vam proposar de portar a l'escola aquesta pràctica tan estesa per molts municipis lleidatans de donar a conèixer la pràctica agrària i el treball del sector, el treball del pagès, en el període més acolorit i més esplendorós de l'any. De manera que ja fa tres anys que la finca florida de l'escola serveix de marc per a aquest esdeveniment.
En primer lloc, cal dir que l'escola li dona un caire més formatiu i tecnològic a la trobada, perquè s'organitza una de les 14 jornades de transferència tecnològica que fem durant l'any. En aquest cas, en aquesta jornada, fem dues xerrades.
La primera a càrrec del responsable de viticultura de la Gravera, el Miquel García, que ens farà una revisió de quines són les característiques i els principis bàsics de la biodinàmica en l'agricultura amb els arbres fruiters i la vinya com a context. I posarà èmfasi, sobretot, en la necessitat de mantenir la biodiversitat dels nostres ecosistemes.
La segona xerrada la farà Joana Martí, cap d'explotació de la nostra escola, que aprofitarà la floració de les nostres pereres i les nostres pomeres per presentar la finca de l'escola als visitants i explicar el cicle de vida dels arbres fruiters i la importància, la gran importància dels insectes per a una bona pol·linització i una bona floració.
Acabades les xerrades, començarà la part més lúdica de la jornada, perquè podrem degustar el vermut preparat per a l'ocasió, tapes salades preparades per a comerciants del poble, dolços preparats per a la mateixa escola i el beure que portarà a la gravera. Tot acompanyat per la música en viu que ens organitza l'Ajuntament.
Només demanem al dedal que el dia 28 sigui benevolent i ens deixi treballar amb bon temps per oferir-vos un molt bon dia. Us hi espero. Fins a la pròxima.
Avui al Som Tarra posem la mirada a l'11è Congrés de Sistemes Agraris, Organització Social i Poder Local. Tindrà lloc els dies 19 i 20 de març i es farà a la Sala d'Actes de l'Ajuntament del Guaire. Parlem amb el Gabriel Ramon Molins, que és l'historiador, professor de la Universitat de Lleida i també coordinador del Congrés. Gabriel Ramon Molins, benvingut! Com estàs? Hola, molt bon dia. Primer, moltes gràcies per donar difusió en aquest Congrés i per...
i per tota la feina que feu. No podria ser d'altra manera, el Congrés de Sistemes Agraris és un congrés amb molt bagatge, amb molts anys d'història, es fa des de fa molt de temps, però havia tingut una aturada important i ara es reprèn. Com ha estat aquesta represa i com ho encareu? Perquè des del 2019... Exacte, sí. Aquest era un congrés que s'havia fet des de fa molts anys. La primera edició havia sigut l'any 95,
Durant els primers anys no hi havia el munt de congressos que hi ha actualment i va sortir referenciat com un dels grans congressos en història agràvia d'Europa. Jo quan estudiava ja n'havia sentit a parlar, ens havien portat com estudiant en aquest congrés, vaig tenir l'oportunitat ja com a investigador de participar als darrers.
Però, malauradament, sí, el 19 es va fer la darrera edició, va vindre el Covid, va quedar tot una mica parat, el professor que ho havia impulsat durant tants anys es va jubilar i havia, sí que des del patronat sempre havien intentat recuperar-lo, havien anat parlant amb gent, però havia costat trobar l'emperte. Finalment, ara hem aconseguit
impulsar-lo de nou amb intenció que continuï molts anys més. Dèiem que és un congrés amb molta història. Deies que va començar el 95, això és el segle passat. Poca broma. Tornen aquesta 11a edició, reformulat amb moltes ganes i molt empenta i passaran moltíssimes coses. Una de les coses genuïnes
és que se'n va aquest congrés a la perifèria i es celebra el guaire, que tampoc és habitual que un congrés d'aquest tipus i d'aquest calibre, amb tants ponents i moltes ponents i estan bèsties, que en parlarem de seguida, es faci des d'un poblet.
Aquest congrés s'havia fet sempre al guaire. Em refereixo a congressos d'aquest tipus, amb aquest nivell, no ho solen fer a pobles. Exacte, i quan ens havíem ficat en això de recuperem el Congrés de Sistemes Agraris, l'opció fàcil hauria sigut quedar-nos a la universitat. De fet, hauria sortit probablement més econòmic, hauria sigut molt més àgil i l'hauria pogut fer probablement l'hauria pogut recuperar l'any passat o abans.
Però una cosa que teníem clara és que no ens podem quedar aquí tancats amb aquest edifici de la universitat, que al cap i a la fi després tampoc ningú se n'entera del que fem a dins, i és molt important, i una de les raons de ser, crec que ha de tenir la Universitat de Lleida, és fer territori. La universitat no és només una cosa allà de què tenim aquí la ciutat de Lleida, sinó que és important que ja fem el territori, que fem un territori, que portem...
les recerques fora dels nostres murs. Això que era un dels requisits que vam intentar mantenir sí o sí a l'hora de recuperar el congrés i perquè agraïm molt que l'Ajuntament del Guàia s'hagi tornat a ficar tan bé per recuperar-lo.
Doncs Déu-n'hi-do perquè ho aconseguireu participarà gent de la Universitat de Barcelona, Universitat de Lleida, de Roma, de Portugal, de diferents llocs de l'estat espanyol, de Girona, de tot arreu. De l'Uruguai. De l'Uruguai, sí. Hem aconseguit de nou, amb la crida que vam fer de participants, que vingui no només gent de llocs diversos,
sinó que d'una gran qualitat. Investigadors reconeguts i reconegudíssims, que en certa manera ens ha sorprès una mica, perquè generalment esperàvem, com vam tirar el col, que hi haguessin joves, que se'ns apuntessin sobretot joves investigadors que volen fer currículum, que aquesta gent ja més reconeguda no sempre se mou tant a congressos,
I ens va sorprendre molt que, a més, se'ns apuntessin grans catedràtics referències de la història agrària a nivell europeu que han volgut tornar al guaire.
Doncs anem al Congrés i a les taules perquè seran dos dies, com dèiem, molt, molt, molt intensos. No ens podràs especificar exactament tot perquè no ens hi cap en aquesta entrevista, però sí que ens agradaria a gran estret saber com es fa tota aquesta mirada per aterrar-la al present, perquè al final, si no sabem d'on venim, no sabrem cap on hem d'anar. Per tant, anem a pams. Vinga, Gabriel, què és el que passarà els dies 19 i 20? Sí, el que comentes crec que és fonamental. La història, si no té utilitat...
no serveix per a res. I la història ha de ser útil també per a construir, per a construir, per a entendre el present. I això ho hem de tenir molt clar alhora d'organitzar qualsevol tipus d'esdeveniment. Aquest congrés, de la mateixa manera que les edicions anteriors, ha agafat un tema central, que és un tema molt actual, que és el tema, en aquest cas, el del conflicte agrari. Conflicte com a motiu de canvi. I, en base a estudiar conflictes, començarem a
amb sessions en època medieval fins a l'actualitat. Tenim historiadors que estudien i que parlen i que reinterpreten el gran conflicte remensa de la Catalunya del segle XIV. I en tenim altres afiliats a Revolta Pagesa que ens parlaran de les tractorades i l'estàlge de carretera de la setmana passada. Agafar el conflicte a llarga duració és un
És un dels pirats d'aquest congrés.
D'acord. Ara sí que podem anar una mica més al detall, perquè ha sigut massa, massa genèric. A veure, hi haurà dues taules amb ponents de primer nivell, tant el dijous com el divendres. Divendres s'acaba a migdia, no, s'acaba a la tarda, però a la tarda. S'acaba a la tarda, per tant, són dos dies intensos. Explica'ns una mica aquestes taules i per damunt qui hi haurà... Doncs sí, moderant-les i...
i també al capdavant per parlar-ne, sobretot perquè tothom que tingui interès s'inscrigui, que encara és a temps. Exacte, sí. Taules en són tres, tot i que dues les hem unificat. La primera gran taula tracta sobre conflictes agràries en societats de base orgànica, és a dir, en societats preindustrials, i les obre una ponència de la professora de la Universitat de Barcelona, Rosa Lluch,
que és la gran estudiosa del tema Rememsa, i a la taula i després hi ha una dezena de comunicacions sobre els conflictes en economies medievals i modernes. I el segon dia passem als temes de conflictes agraris, diguem-ne, en capitalisme,
l'obra una ponència del professor de la Universitat de Lleida, Ignasi Aldomar, sobre les tractorades pageses dels anys 70 i segueix també una quinzena llarga de comunicacions sobre conflictes en economies del segle XIX i del segle XX, culminant amb la darrera de les comunicacions que tenim programades sobre
revolta pagesa i el conflicte actual. Aquestes són les dues, tres taules de conflictes en societats preindustrials, conflictes en agricultures capitalistes i amb aquesta darrere jo m'ha afegit també part de memòria històrica, de memòria dels conflictes. Estic comptant per sobre i hi haurà aproximadament més de 20, no diria una trentena, però 25 ponents pel capbaix.
Sí, són 23 comunicacions, 3 ponències, i en total alguna ponència la fan entre més d'un historiador, en total hi haurà 33...
33 estudiosos del conflicte. Com ha sigut per tu organitzar aquest congrés, Gabriel? No importa, això és veritat. Hem tingut el suport tant dels membres del patronat Josep Iadonosa com de la resta d'equip del comitè
del comitè científic, que han ajudat a fer una mica la tria de les comunicacions, a descartar una mica les que se n'anaven del tema d'estudi o estaven una mica bruxes. Per tant, el coordinador n'he estat jo, però aquí hi ha hagut la feina del comitè científic, dels companys del Departament de la Universitat i del Patronat, i òbviament també de l'Ajuntament, que si no fos
En fi, en fet, entre tots, aquí una persona sola no hauria pogut organitzar ni molt menys.
Sabes que m'he acabat de donar, Gabriel, que com que ho teníem nosaltres tu i jo tan sobreentès, no hem explicat que es fa al Guaire, perquè al Guaire és on es fa la seu del patronat Josep Lladanosa i Pujol i també la seu del Premi d'Història Local en nom d'aquest historiador de Josep Lladanosa i Pujol. És per això que es fa al Guaire. Exacte, sí. El patronat Josep Lladanosa també fa molts anys que treballa
I la història local dels Països Catalans, en certa manera, podem afirmar que seria un altre si no fos per aquest patronat. No sé quants premis d'història s'han donat ja, però molts d'aquests premis han servit per impulsar joves investigadors a consolidar-se. El Congrés també, totes aquestes 11 edicions que s'han fet han ajudat
també a difondre la història local i la història agrària. Per tant, molt agraïts, no només pel suport de l'organització del Congrés, sinó per la feina que ha fet el patronat allà de tants anys.
uns congressos que habitualment es celebraven cada dos anys, ha hagut aquesta aturada i s'ha reprès. No sé si ja esteu pensant en continuïtat. Es tornarà a reprendre? Intentareu fer-ho cada dos anys de nou? De moment esteu a l'expectativa de com funciona aquest 11? Què és el que preveieu? La voluntat és que no es quedi en un únic congrés, sinó que hi hagi continuïtat, sinó que cada dos, cada tres anys, en tant una mica estem a l'expectativa de com
s'acabi resolent de la resposta que hi hagi per part dels assistents, però la idea és continuar, no quedar-nos amb molts edicions, sinó seguir tants anys com sigui possible. El nou equip que ho hem agafat en tenint ganes, creiem que el patronat també està per la labor, l'Ajuntament, òbviament, també farem el que podrem.
I ho fareu molt bé, seguríssim, amb aquestes ganes renovades. A qui va destinat? Qui pot anar? Qui li pot interessar anar a aquest congrés? Historiadors i historiadors, per descomptat. Però m'imagino que el públic és molt més ampli. Certament els que participen, els que fan les intervencions
Són tot historiadors i fins i tot també hi ha alguna comunicació d'estudiants d'història, que la vam estar perseguint molt, que no es quedés només a investigadors consolidats, sinó que els estudiants també hi poguessin entrar. Però diguem, si ho fem al baire és perquè transcendeixi els historiadors i estigui obert al conjunt de la població, com diguem, a tota la gent amb interès
per l'evolució històrica de l'agricultura a que vingui, que participi del debat, a que faci preguntes. Recordo, no sé si era, no era la darrera edició, potser era l'edició de l'any 17, si no em faig la memòria, que era sobre recs històrics i hi va haver un debat
interessantíssim, interessantíssim. El darrer dia de Congrés van mirar un seguit d'historiadors, d'investigadors sobre els recs històrics i es va obrir un debat amb pagesos que tenien una visió completament diferent. I d'allí van marxar uns i altres
convençuts del contrari, que estaven de pensant. Recordo aquell debat molt interessant de l'edició, diria que és del 17 del nou congrés sobre Rebrex, que va ser molt interessant, no es va quedar només un debat d'historiadors, sinó que va ser que participés la gent que rega, que al cap de la fi és pels qui
es feia aquell Congrés. Doncs això, un interès general, perquè al final coneixer d'on venim, ens ha d'ajudar a saber cap on anem, que dèiem abans i que tu corroboraves, i exactament on es farà? Es farà al Guaire? On?
Es farà a la sala d'actes de l'Ajuntament, al Saló de Plens, a excepció d'una excursió que es farà, bueno, una visitaria que es farà dijous a la tarda a les ruïnes del Monestir Sant Joanista del Guàrdia.
I, a més, acompanyats amb la Maria Soler, que és la directora de les excavacions. Quin plaer escoltar-la, o sigui, que ens feu envejota, eh? Això només estarà obert a les persones que estiguin inscrites, suposo. Sí, sí. L'inscripció és completament gratuïta, però per tal d'organitzar una mica la logística per a tothom que vulgui vindre, que s'inscrici enviant un correu electrònic i tothom serà més que benvingut.
Doncs tota la informació a congresssistemesagraris.udl.cat. Congresssistemesagraris.udl.cat. Gabriel Ramon Molins, gràcies i bé, enhorabona. No cal desitjar-vos sort perquè anirà superbé segur. Moltíssimes gràcies a vosaltres, de nou, per tota la feina. I ja sigui, eh?
Del residu al recurs. Gestió municipal dels residus perquè passin a ser una solució en comptes d'un problema. Casos d'èxit i consells per no generar més deixalles del còmbig a casa amb el Joan Ibars, ambientòleg experta en gestió de residus.
Avui al Som Terra continuem parlant de la Biblioteca de les Coses amb el Joan Ibars. Joan, benvingut. Hola, Pili, bon dia. Escolta, en el passat programa vam explicar què és això de la Biblioteca de les Coses, ens vas explicar que hi havia un, per exemple, que n'hi havia diverses a l'àrea metropolitana de Barcelona, algunes també impulsades per la Diputació, i a la resta del territori català hi ha alguna Biblioteca de les Coses que puguem comprar... Ai, perdó, comprar no. Buscar... Buscar online i que ens ho portin o fer-nos-ho fàcil.
Jo no n'he trobat, he trobat molts exemples del que dius tu, l'àrea metropolitana, algunes AFES, però així més escampades pel territori no ara mateix no en conec. No, doncs ens hem de... Ah, impulsem-ho des d'aquí. És una eina molt interessant per la prevenció i la reducció de generació de residus. De fet, podria haver-hi una a cada municipi, no? De la mateixa manera, aquella biblioteca de llibres...
Sí, sí. Podria haver-hi una biblioteca de les coses a cada municipi impulsada pel veïnatge o per l'Ajuntament o per una regidoria? Sí, i tant. Jo crec que seria molt interessant i donaria resposta a aquesta demanda i, a més, et dona educa a la població en el compartir les coses o compartir eines
en el sentit que no cal que tots tinguem un reproductor de vídeo o un projector a casa per fer-lo anar dos dies a l'any. Mira, ara estava pensant una escala gran d'aquestes grans, perquè dius, ostres, alguna vegada necessites una escala gran i sap greu gastar-te tants diners per utilitzar-la dos cops a l'any.
Sí, sí. O un. I el que diem aquí, bueno, a part hi ha eines de bicolatge, projectors, no sé, disfresses, material esportiu... Disfresses! Clar, són exemples del que es podria compartir, no? Crec que és molt important educar la població en el compartir i en què no és necessari acumular a casa.
I una altra cosa que et volia dir, i en retornar, perquè som mediterranis, que això segurament al nord d'Europa ni s'ho plantejarien, no? De fet, és una conversa que hem tingut, a vegades passa al nord d'Europa i plou i a l'hotel et donen el paraigües. Te'l deixen. Te'l deixen i tu el retornes. I et penses, ostres, això... A Catalunya no sé si tornarien, diguéssim, els paraigües. No, però ja hi ha eines, diguéssim, aquí ja tens un registre, pagues un preu simbòlic, depèn de com, si es donen casos, també es pot
potser fer pagar una fiança, no?, de dir, doncs mira, deixes 50 euros de dipòsit que et tornaran en el moment de tornar a l'objecte, no?, si no hi ha aquesta relació de confiança. Però bé, i també és interessant altres activitats que es desenvolupen dins de la biblioteca de les coses. Com ara què? Com, per exemple, tallers de costura, no?, que t'ensenyen a reparar, o mercats d'intercanvi...
I això no es podria, penso, ara aquí t'estic enviant feina des dels consells comarcals, impulsar perquè realment seria molt xulo. Sí, hi va haver una època que hi havia una part de prevenció de residus important des de l'Agència de Residus que se'ns demana... Però, clar, al final, la dinàmica del dia a dia ens fa centrar en el que és la nostra obligació, que és la recollida de residus, millorar la selectiva...
i deixem de banda aquesta part de prevenció, que tot i que és en tots els catàlegs polítics la primera, el primer que s'ha de fer és la prevenció, finalment, si tu mires el pressupost en prevenció, sempre és el més baix o inexistent. Per tant, sí, sí, és un deure que tenim. Des de barris, municipis, fins i tot...
A les escales dels edificis. O biblioteques, no? Jo al meu municipi, per exemple, que la biblioteca normal ja té molt d'ús, doncs potser es podria donar aquesta segona... Un altre ús, no? Sí, una altra activitat complementària, no?
Ja et dic, és interessant aquests tallers que també s'hi fan de reparació, de productes electrònics, coses així, formació, perquè a vegades em sembla que tenim un aparell electrònic espatllat i potser amb molts pocs coneixements els podríem reparar. Com a conclusió, els beneficis són allargar l'estalvi de recursos, de matèries,
allargar la vida útil de les coses, generar menys residus i compartir coses i també compartir coneixement. Doncs avui, segon capítol de la Biblioteca de les Coses, del residu al recurs. Gràcies, Joan Ibar. Després de la setmana que ve. A vosaltres.
Del residu al recurs. Gestió municipal dels residus perquè passin a ser una solució en comptes d'un problema. Casos d'èxit i consells per no generar més deixalles del combi a casa amb el Joan Ibars, ambientòleg expert en gestió de residus.
Aicus, a la vora del canal, la píndola emocional d'admiració per la natura, amb la Rocío López. Som poesia, som terra. Rocío López, en les darreres setmanes hem parlat de la Guare, del Wabi Sabi, i avui cal que parlem del joguent. Què és?
doncs juguen, literalment vol dir misteriós, i és un altre concepte de l'estètica japonesa que es troba en els espais, és present als espais minimalistes, als colors neutres dels interiorismes, a la llum tenue, al teatre no, que també és un teatre minimalista, i també, evidentment, és present a la poesia i, per tant, també als haikus i a l'art en general.
Juguet evoca la importància de l'ocult. Es tracta d'una evocació, no pas d'una descripció. No es tracta d'entrar en el detall, perquè la realitat profunda d'un objecte no es troba en descriure el fil per rama. És un suggeriment, no una afirmació. No busca la narració, és una percepció. S'elabora internament i desperta la consciència del lector. No es centra en el que es veu, sinó en la profunditat misteriosa de les coses.
és del que deixes de dir, més que no pas del que dius. Podem dir que representa la bellesa del que s'intueix i roman parcialment ocult, evocant així admiració i sorpresa. Segons Itakiri, que és un mestre també d'estudios del haiku, diu, tot està dit, res no hi manca. Masses explicacions esborrarien l'emoció.
Això seria resumint el concepte de jugend, que és de l'estètica japonesa i també està inclòs en el haiku, com a manifestació d'estètica també japonesa. Que no cal entendre-ho tot, hi ha coses que s'enten.
Sí, sí. Bueno, literalmente vol dir això, que és misteriós. És aquest misteri, no? Lo que no diu però que s'intueix, no? Lo que queda ocult és lo que a tu te fa veure o, no sé, fer-lo més gran, aquest haiku, no? No sé. I quins haikus ens portes?
Jo també estic sol.
Més simple impossible. A més, clar, aquí es veu també molt clar, no? És molt sintètic i és tot el que tu t'imagines. Graia el cor. Jo també estic sol. Ja t'has imaginat que el cor, que l'ha trobat en una branqueta ja sol, tot mustió, de color negre... No ho sé, jo em puc imaginar moltes coses, però tot això, el cul, és el que fa gran... Clar, perquè el que dius és a vegades tan poca cosa... No cal descriure-ho tot. No cal descriure-ho tot.
Fas la imatge mental, sí. Un altre, d'Isabel Oliva, que era una senyora també pintora, escriptora i de tot, aquesta gent fan de tot, de Girona, va néixer en aquest secle. I es diu així, per dals immòbils notes d'un pentagrama els fils elèctrics.
És maco, eh? Com se li pot acudir? Bé, ella és música, també. Clar, ella és músic. I, clar, cadascú veu el seu argumentari, no? I el seu...
el seu saber, no? I l'altre del nostre amic, el Josa Busón, que vull llegir aquest perquè ja veureu per què. Diu així, això és tot, el camí s'acaba en el jardí. Per què? Perquè ara donarem pas als haikus de la primavera, de la propera estació. I tot acaba en un jardí, per què? Perquè tot és un jardí a partir d'ara. Gràcies. I ho deixem avui, Pili. Gràcies, Rocío. Gràcies.
Som Terra. Periodisme slow per entendre i estimar el primer sector.