Som Terra, la ràdio Kilòmetre Zero amb Pili Garcia. Engeguem el Som Terra amb la directora Rosa Cortés, que ens obre les portes de l'Escola Agrària d'Alfarràs durant tot aquest curs per descobrir que el futur també es sembra.
Bon dia, oients de SomTerra. Aquesta setmana us parlo d'un altre projecte que hem encetat aquest curs acadèmic. És un projecte que està relacionat amb l'assignatura de Collita i Postcollita, que està inclosa dins del cicle formatiu de Grau Superior de Paisatgisme i Medi Rural, i que ha desenvolupat l'alumnat de segon d'aquest grau. El projecte surt de l'oferiment de l'IRTA, de l'Institut d'Investigació i Recerca Agroalimentària, i més concretament de FruitCentre,
que està situat al Parc Agrobioteca Lleida. Concretament, el passat 21 de gener, que és quan van començar el projecte, l'alumnat de segon curs de grau superior de l'Escola Agrària del Farràs va visitar les instal·lacions de Fruitcentre per conèixer el procés d'elaboració d'una compota de poma amb tota la tecnologia que disposa Fruitcentre.
Tot i que es tracta d'una fase experimental, el procediment segueix les condicions necessàries per poder-se aplicar més endavant a una producció a gran escala. Durant la visita van seguir tot el procés.
des de la planificació de l'elaboració fins a l'anàlisi dels possibles perills i dels punts de control crítics, tal com es fa en productes processats, com les melmelades o les compotes. Després, l'alumnat
va realitzar la part pràctica i van elaborar compota de poma amb fruita cultivada a la finca de l'Escola del Farràs. I finalment van adaptar la compota perquè pogués ser utilitzada en una impressora 3D d'aliments. Per fer-ho van afegir un additiu,
una mena de goma que li dona més consistència, amb l'objectiu d'explorar nous possibles usos dels productes processats. Tot plegat, molt interessant i nou per al nostre alumnat. Fins a la pròxima! La teva ràdio local parla de tu. Som Terra, la ràdio Kilòmetre Zero.
Doncs avui al Som Terra conversem amb el Santi Vergés. Ell és el gerent de la cooperativa de Mira el Camp. Santi Vergés, benvingut! Què tal? Moltes gràcies i bon dia. Molt bon dia. A veure, ara direm allò tan masegat, que mai plou el gust de tothom. La veritat és que estem tenint un hivern molt plujós. La pluja sempre és benvinguda, però també té conseqüències, oi? Sobretot pel cereal.
Sí, sí, de fet això és ben cert. Normalment sempre les èpoques de tardor, històricament, sempre són molt extremes de no ploure gens o de ploure molt. El que passa és que portàvem una tardor relativament bona ha sigut a l'entrada d'hivern, poc abans de les festes de Nadal i sobretot ara el gener, que ara aquí a la nostra zona ha diluviat.
Llavors, a les finques de cereal, aquí sobretot els regadius d'aquí a la plana de Lleida, les finques de blat pràcticament estaven totes sembrades. Normalment l'època òptima de sembra és el mes de novembre, el blat estava tot sembrat i l'ordi estava també pràcticament tot sembrat.
Realment s'acaba de sembrar a finals de desembre. Sí que és ben cert que hi ha gent que fan dobles collites d'ordi panís. El panís l'havien collit una mica tard i pot ser que no els hagués donat temps a sembrar alguna finca d'ordi. Però estaríem parlant d'un percentatge molt petit.
Doncs mira, Santi, podríem aprofitar perquè ens expliques una mica quan és el moment de sembrar i quan és el moment de cegar aquest cereal d'estiu i d'hivern, perquè de vegades parlem de cereal en general, però hi ha cereal d'estiu i cereal d'hivern.
és el cereal d'hivern, el que es planta a l'hivern. Ara és el cereal d'hivern. Ara estem a l'estació de l'hivern i ara és quan se'n sembra el cereal d'hivern que normalment aquest cereal que es sembra a l'hivern és el que es cosseja, és el que es collita al mes de juny en el cas de l'ordi, en el cas del juliol el blat, que són els dos cereals d'hivern que més se sembren aquí a la nostra zona. O sigui que l'ordi se sembra més tard i es cull més aviat?
Correcte, és un cicle més curt que el Blats, correcte. L'Ord i se sol sempre ens deia escapar al desembre i escull per Sant Jordi, més o menys.
No, és coll per Sant Joan aproximadament. Abans de Sant Joan hauria d'estar collint. Hi ha la finestra de collita òptima entre el 10 de juny i el 30 de juny. I el blat que s'assembla al novembre, també la finestra òptima de collir està entre el 24 de juny, entre Sant Joan i Sant Jaume, el 25 de juliol aproximadament.
Ah, i sempre sants pel mig amb això de la paciència. Saps per què he pensat en Sant Jordi per les espigues de la Rosa i l'espiga? Però, clar, en aquest cas l'espiga per Sant Jordi encara està ben verda, no? Correcte. Sant Jordi és l'època de l'espigat, però el gran encara no està format, o si alguna espiga està formada, és totalment lletosa. Necessita encara un mes o un mes i mig més de...
de formar-se el gra i de madurar. I el blat de moro, el panís, el nostre panís, el blat de moro per la resta de Catalunya, quan és sembra i quan es cosetge? El panís, tradicionalment, l'època òptima de sembra va des de finals de març, des de Sant Josep fins a tot el mes d'abril. Aquesta és la primera acollita tradicional
de sembre i l'acollitat va des de finals de setembre i durant tot el mes d'octubre. El que passa és que els darrers anys la genètica de les varietats ha fet que entri en força el que es coneix com el doble cultiu anual, que és fer una sembra d'ordi al mes de desembre
A finals de juny, colla l'ordi i a finals de juny, un cop es colla l'ordi, sembres el panís. Llavors, fa un cicle molt més curt, que no és tan productiu, i tornes a collir aquest panís al mes de novembre o al mes de desembre. Aquest doble cultiu el que permet una mica és rentabilitzar una mica més les explotacions.
al mes de novembre, al mes de desembre, que és quan veiem en algunes ocasions, per exemple, també vosaltres en teniu, aquests laberins de blat de moro que, més o menys per Halloween, també fan, també és quan arriba el final de les seues vides, diguéssim, i es fan aquests laberins de blat de moro en format terrorífic, perquè sí que és veritat que, com que són tan alts, el panís és tan alt, et pots perdre per dins, diguéssim.
Sí, correcte. Sí, sí, és així, és així. Què ha passat aquest any que aquest hivern està plovent tant? Com afecta a la sembra? Com afecta al cereal? I també m'agradaria que m'expliquessis això del, com se diu, doble sembrat, no? La segona sembrat. El doble collita. O quan es torni a sembrar, no? A vegades, si no plou massa, part del sembrant queda set i es torna a sembrar.
De fet, aquestes pluges, amb el que és el blat i l'ordi, les embres no han afectat. El que passa és que ara l'afectació es podria començar a veure ara perquè hi ha
Ara, clar, aquí portem des de mig desembre fins ara pràcticament portem episodis de 150 litres per metro quadrat o inclús més. Clar, estem a l'hivern i això el que fa és que no fa calor i no hi hagi evaporació. Per tant, tota l'aigua que ha caigut està a les cinquers.
A les finques normalment hi ha finques que tenen un sol més arrenous, una mica més pedregòs, que tenen bon drenatge, però hi ha les finques que tenen més cos que no tenen tant drenatge.
Llavors també hi ha finques, hi ha zones, hi ha diferents alçades, no totes les finques són planes i sobretot a les fondalades l'aigua aquesta costa molt de marxar. Llavors el que podria passar és que les plantes ja sembrades pateixin a asfíxia d'inundació i que hi hagués alguns mancances, uns pèrduos de producció per a asfíxia per a la inundació perquè ara
Aquestes finques estan totes saturades d'aigua i el drenatge és molt lent i, a més, durant aquesta setmana encara és possible que vagi plovent una mica més. Pel tema de la sembra, el que podria... No és un problema de poder sembrar, sinó que pràcticament està tot sembrat, però sí que el que podria haver és pèrdues de producció per temes d'asficció per inundació. I amb el tema de la doble collita, l'agricultor, el pagès,
que un cop ha collit el panís ara al mes de desembre i no li ha donat temps de poder sembrar ordi per tornar a fer la doble collita, o sigui, sembrar l'ordi al desembre-gener. Si no l'ha pogut sembrar, difícilment ho podrà sembrar perquè amb la quantitat d'aigua que ha caigut,
Jo calculo, estimem que passaran 3 o 4 setmanes que no es podrà entrar als camps. Si no poden sembrar, el que faran és perdre la collita que està d'ordi i llavors tampoc no podran fer una doble collita de penis.
Llavors, aquests pagès el que s'han de plantejar és fer una collita única de penis, la que s'assembla tradicionalment al mes de març o abril, i llavors cossejar al mes d'octubre. Llavors, la campanya següent sí que els permetrà, si el meteorològic ho permet, fer la doble collita. Però podria ser que hi ha...
en alguns casos jo crec que seria un percentatge baix, però es podria ser que la doble collita d'or de penis aquest any no es pogués fer i la tendència seria fer més hectàrees d'una collita sola de penis. D'acord. I que ara plogui, és a dir, hi haurà beneficis a llarg termini o no?
Sí, en general sí. En general sí. La zona de regadiu, com que ens nutrim de l'aigua dels envassaments, la zona del...
del Riba Gorsana, el Pallaresa, el Segre, etcètera, aquí a la província de Lleida, són conques que els avançaments estan molt plens. I, a més, el Pirineu ha nevat molt. La banda del Segre, que també agafen aigua de la zona d'Andorra, també ha nevat molt i, a més, ha fet fred. Llavors, aquest aneu garantirà aigua pràcticament tota la primavera i molt avançada la primavera. O sigui, pel tema de regadiu no serà problema.
I per les finques de secar, les que no tenen el regadiu, tota aquesta aigua els permetrà, jo crec que si les temperatures ho permeten, arribar a finals de març a unes condicions bastant òptimes. Sí que és veritat que s'haurà de vigilar els tractaments fungicides quan es puguin fer, perquè normalment quan hi ha molta humitat, surten les plagues, surten fons. S'haurà de fer un seguiment al tema de les plagues a nivells de fons.
s'haurà d'entrar a fer, s'hauran de fertilitzar, potser s'haurà d'intentar entrar al moment òptim, clar, si el moment òptim de fertilitzar els camps encara estan anegats, d'aigua s'haurà de
S'haurà de vigilar, s'haurà d'entrar al moment precís i l'aigua te pot condicionar de poder entrar més abans o més després. Però jo crec que en general el secar fins a finals de març ja tenen dos mesos per anar fent aquest seguiment.
Llavors, a partir de l'abril, a partir de l'abril, la primavera, ja veurem si fa molta calor, si l'aigua que està acumulada al subsol és suficient o no suficient, però jo, en general, diria que les zones de secar estan bastant satisfetes, tot i que hi pot haver zones puntuals, algunes fondalades, que pot haver, si l'aigua no drena aviat, hi pot haver algunes pèrdues de producció, però jo estimo que haurien de ser baixes.
La saó, que és aquesta paraula tan xulíssima i que no hem de perdre, que és aquesta terra humida, el grau d'humitat òptim de la Terra. Doncs, Santi, ha estat un plaer parlar amb tu amb aquesta divulgació tan per entendre-ho tots i totes. Una pregunta més, que a mi se m'oblida. Sí.
Com sabem què és el blat i què és l'ordi? Hi ha un que és molt més verd i un que no ho és tant, un que té l'espiga més tiesa i l'altre que li cau una mica més. I no sé mai qui és quin. Recorda'ns-ho. Sí, els diferents estadis del cultiu, o sigui, la naixença és més, per una persona que no sigui professional de l'agricultura, és més complicat de veure. Però a mesura que les plantes van creixent, abans de l'espigat,
la tonalitat de l'ordi és un verdós més fluy, un verdós grogós, per entendre. Ah, d'acord. L'ordi és el groc. És més verd fort. I el blat és un verd més negre, més fosc. L'ordi seria un verd una mica malaltís, per dir una mica, i el blat és un verd més vigorós. I llavors l'espiga...
Normalment la majoria de varietats d'ordi que s'estan sembrant en diuen dos carreres, perquè hi ha com a dos files de grans. Llavors l'espiga de l'ordi, com que la canya de l'ordi és molt més suau, no és tan rígida com la del blat,
i li costa d'aguantar i l'espiga sempre es tomba cap a baix. A mesura que el gra va pesant, fa com un ganxo, va cap a baix. En canvi, l'espiga del blat se manté molt més erecta, molt més mirant cap al cel. Ai, gràcies, Santi. Moltes gràcies. Ha sigut una conversa molt xula. Recordem que ets el gerent de la cooperativa de Mira el Camp. Escolta, que vagi molt, molt bé aquesta temporada, que vagi molt bé l'any. Una abraçada gran.
Així ho esperem. Moltes gràcies a vosaltres.
Joan Ibar, el nostre ambientòleg expert en gestió de residus a del residu al recurs, continuem parlant de la deixalleria. Què té tal a la deixalleria? Sí, sí, portem quasi... Un mes. Ho havia preparat per un programa i quasi portem... Aquest serà el tercer, no? Perquè, clar, hi ha molts residus diferents a les deixalleries i també és veritat que ara s'està anant o s'està intentant impulsar un nou model de deixalleries que és... Diguéssim que les deixalleries actuals
fan la funció de recollida sol, recollida del residu i després a partir d'aquí ho acumulen i ho porten a un gestor especialitzat. Quin és el nou ús que es vol, la nova funció de les deixalleries? Doncs que siguin un punt també de reutilització, un punt de reparació, un punt d'intercanvi...
i aleshores uns centres d'educació ambiental on es puguin fer talles de reparació. Què hi ha en aquestes deixalleries? En aquestes deixalleries el que fan és que tenen l'espai pels residus però després el mateix operari
et classifica si aquest residu pot ser reparat o té alguna opció de ser reparat o directament reutilitzat i tenen un magatzem més gran on allà hi ha un taller
I aleshores, doncs, allí potser fan petites reparacions, no? Petites coses que potser els usuaris no coneixem, però que una persona que està acostumada a rebre 10 microones al dia, doncs sap que a tots els microones s'espatlla, doncs, aquell cable o aquella cosa i, doncs, els arregla i els prepara per qui el vulgui... Bueno, després la forma que tornen al mercat, per dir-ho d'una forma...
pot ser diferent. Per exemple, hi ha deixalleries que el que fan és, els usuaris de la mateixa deixalleria els donen com uns vals, uns bonos, i després amb aquests vals poden anar a la part de botiga de segona mà i adquirir aquest material reutilitzat, preparat per ser reutilitzat.
Perquè, Joan, sempre és... A veure, en termes d'eficiència, perquè ens venem les motos, que els últims... L'última tecnologia és la més eficient, la que menys gasta, la que menys consumeix, però en realitat allargar la vida útil de qualsevol tecnologia és el que realment és eficient. Sí, sí. Jo això ho faig una mica amb el cotxe. Amb el cotxe. Si tens un vehicle que, no sé, té uns anys que encara et funciona bé, que no has d'anar cada dos per tres al taller, que...
Ostres, ja canviar-te'l per un elèctric? Bueno, si et funciona, o sigui, la petjada ecològica de canviar-te un vehicle és molt més gran que potser el benefici de l'elèctric, depenent també dels quilòmetres que fas, però parlo d'un usuari estàndard, no sé, un comercial d'aquests que fa mils de quilòmetres al mes, però això també amb els productes, és a dir, una bona...
Una bona iniciativa que podem tindre per reduir la nostra petjada ecològica com a famílies o com a ciutadans és tindre sempre com a primera opció de consum la segona mà, és a dir, buscar el Wallapop, buscar a botigues de segona mà aquí als municipis, als centres aquests de recuperació que caga ja més a deixalleries o punts verds,
Si tens primera opció, la segona mà sempre serà la forma més ecològica o sostenible de consumir.
S'haurien d'instaurar més aquests mercadets de segona mà, a l'estil americà, de... Vinc-ne, va, senyors veïns, trillem coses al carrer i a veure què podem intercanviar, què tens tu que mani... Sí, segurament, els americans ja ens van uns quants anys per davant amb això del consumisme. Amb el consumisme, amb altres coses. Amb moltes coses, vull dir, per davant, vull dir, en negatiu, eh?
Però a partir d'aquí han pres algunes iniciatives bones i, per exemple, els mercats de segona mà ho poden ser. També n'hi ha, no sé, a França o així també n'hi ha molts. Vull dir, aquí a Europa també trobem molts exemples de consum de segona mà.
O sigui que sí, jo crec que s'ha de treure l'estigma aquest de la segona mà com a alguna cosa negatiu i no, no. Tindre l'opció de la segona mà com a primera opció crec que és una de les millors formes de ser cada vegada més sostenibles. Vinga, un cas pràctic per emmirallar-nos, algú que ja estigui fent bé.
Mira, en parlarem potser el proper dia una mica més, però està molt bé com a iniciativa per ser més sostenibles el tema de la biblioteca de les coses. Què vol dir? Faig una primera pinzellada, introducció. Són llocs, com una biblioteca de llibres, però que en lloc de llibres trobem eines o coses que utilitzem poc durant l'any i que d'aquesta forma no ens cal comprar.
Un trepant, per exemple, no? Un trepant. Típic cas, que ara necessito... Una caixa d'eines, no ho sé... Una escala. Un esquís, una escala, potser, sí, sí, si no la fem de massa, coses així, sí, sí. Uns esquís, clar, també. Per exemple, sí, sí, o... Una bici, si la fem servir poc. Sí, sí. Bueno, hi ha moltes electrodomèstics, un projector, una disfressa... Ah.
No ho sé, coses així. Hi ha molts exemples possibles i a Catalunya se n'estan començant a desenvolupar i són molt interessants. Doncs també en parlarem un altre dia. Joan Ibar, gràcies. Molt bé, gràcies a vosaltres.
Del residu al recurs. Gestió municipal dels residus perquè passin a ser una solució en comptes d'un problema. Casos d'èxit i consells per no generar més deixalles del combi a casa amb el Joan Ibarres, ambientòleg experta en gestió de residus. Aicus, a la vora del canal. La píndola emocional d'admiració per la natura amb la Rocío López. Som poesia, som terra.
Rocío López, benvinguda de nou haikus vora el canal. Hola, gràcies Pili, encantada. Ens anem indinsant en el món dels haikus i avui què hem d'aprendre?
Bueno, mira, de mi potser poca cosa, però del senyor Masao Kasiki, que és un dels grans, ja sabeu, perquè ja hem parlat d'ell diverses vegades, doncs ens dona uns consells, uns consells per a escriure haikus. Hi ha uns consells per a principiants i uns consells per a ja iniciats. Mirarem a veure si podem llegir-los tots. Per als principiants, dic-ho, sigues natural.
No et preocupis per les velles regles. No et preocupis per les velles regles, vol dir que no cal que tingui 17 síl·labes, que n'hi pot tenir més o menys, perquè al final tot això no és el més important, sinó el més important és el haïmi, l'essència del haiku. Això és el més important. Per tant, les regles de rima o de tal no tenen tanta importància. Llegeix autors antics i recorda que hi trobaràs haikus bons i haikus dolents.
El haiku sobre els llots comuns no són directes, poden estar distorsionats o deformats.
Escriu per al teu gust personal i tinguis el teu propi estil. Fàcil, eh? Doncs bueno, aquí és un repte que deixem. Per als ja iniciats diu, recorda la perspectiva. El que és gran pot ser petit si està lluny i allò petit pot ser gran si és a prop. Els haikus no tenen per què ser proposicions lògiques i la raó no d'aflorar a la superfície.
Mantinguis les paraules tenses sense afegir res d'inútil. Treu els adverbis, verbs, preposicions que puguis. Fes servir alhora representacions imaginàries i reals, però dona preferència a les composicions basades en la realitat.
Si fas servir representacions imaginàries, aconseguiràs haikus bons i dolents, però els bons seran pocs. Si fas servir representacions reals, no obtindràs haikus excel·lents, però n'assoliràs algun que conservarà el seu valor malgrat que passi el temps.
Això són els consells que ens dona el senyor Masao Kasiki per escriure haikus. Ara llegirem un haiku seu per veure el bé que se li donava a ell. I diu així. Vaig tallar una branca i ara entra més llum per la finestra. Senzill.
I una així que també parla d'arbres, de Joana Raspall, que és més aquí i més contemporània. I també és un haiku molt maco. I diu, han podat l'arbre, sense nius, ara queden les branques mudes. I amb això acabem per avui. Gràcies, Rocío. Som Terra, amb Piri García.