Som Terra. Expliquem del sector primari sense estereotips. Engeguem el Som Terra amb la directora Rosa Cortés, que ens obre les portes de l'Escola Agrària del Farràs durant tot aquest curs per descobrir que el futur també es sembra. Bon dia. Una setmana més amb vosaltres, oients de Som Terra.
Aquesta setmana amb el plat fort, amb la jornada demostrativa de maquinària pel control d'herba en cultius llenyosos i altres eines per regenerar els sols. Aquesta és una jornada que nosaltres hem organitzat en altres quatre ocasions. Aquesta és la cinquena edició i que serà el dimecres 29 d'octubre.
Aquesta és una jornada que aplegue molts visitants, és una jornada que suscita molt d'interès perquè el control de l'herba és un maldecap per als pagesos del nostre sector i més per a aquells que estan en cultius ecològics. Per aquesta jornada proposem per començar dues xerrades. Una a càrrec de Laia Vinyes, la primera, que parlarà sobre les necessitats per gestionar l'herba i a la vegada millorar la qualitat del sol.
A continuació continuarà Núria Montagut que parlarà sobre ajuts per a l'adquisició de maquinària i ja just després de fer una breu pausa començaran les diferents empreses a fer presentacions molt breus també sobre les eines que porten. Acabada la presentació d'aquestes eines anirem a la finca de l'escola i farem una demostració
de quin és l'ús i quina és la seva utilitat. I quines són les eines que aporten aquestes diferents empreses? Són segadores interfiles, hi ha una picadora autoalimentada, un corró laminat, un roller biodinàmic, una desbrossadora de cadenes, una sembradora directa, una mini sembradora de sembra directa, dos descompactadors, un subsolador amb injector líquid,
una fresadora vertical interfiles, dos remolts escampadors de compost, una pala autocarregant per escampar fem i una tituradora d'espurga arrossegada. Com podeu veure, tota una varietat de màquines i d'eines que esperem que siguin útils per al sector. Gràcies, fins a la pròxima!
Som energia. Som el que mengem. Som transformació. Som cíclics. Som aigua i sol. Som terra. Amb Pili Garcia.
Avui volem saludar l'Oleguer Brunet, de vins petxina de la D.O. Conca de Barberà, que a més a més és un dels coorganitzadors del vino vell d'enguany, de l'edició d'enguany. Clar, perquè el vino vell, ara ens ho explicarà, és un vi anual. Oleguer Brunet, molt benvingut al Sontàrrec. Què tal? Com aneu? Enfeinats, suposo, aquests darrers dies per presentar el nou vi.
Sí, sí, bon dia. Nosaltres ara aquests dies estem anant molt de bòlit per fer arribar les propostes dels nostres vins novells a totes les botigues i restauradors perquè tinguin el vi el dia 11 de novembre, que és Sant Martí, que és el dia tradicional en què s'obren les ampolles del vi novell.
Per tant, tradicionalment es feia aquest dia, era aquest dia que s'obrien les ampolles de vi, el dia 11 de nove per Sant Martí.
La tradició és molt antiga, molt gran, i jo he trobat alguna documentació que parlen de vino vell també per celebrar amb tots sants, amb les castanyes, inclús abans segurament que els vins dolços. Però en general, nosaltres ens hem agafat la dita per Sant Martí, mata el porc i enceta el vi.
que hi haurà un lloc per marcar una data comuna i poder explicar tothom.
li arribés més fàcilment, fos més clar. Perquè, Oleguea, això va ser un conjunt de celleristes que va decidir impulsar aquesta tradició que s'estava perdent ara fa uns quants anys. Com va ser aquell moment històric per dir, ostres, posem en valor el nostre vino vell que és patrimoni, al final gastronòmic, cultural, de tot?
És un d'aquests patrimonis que no està als museus, però que són tan cultura com tot el que hi ha als museus. Diguéssim que moltes vegades les coses que estan als museus són el famós, però la cultura popular moltes vegades està al carrer. El vino vell és un vi que té molt de joc al darrere,
i és present a la nostra cultura des de fa segles i molts segles. Per exemple, antigament es posaven branques de pia sobre els establiments que tenien el vi novell, hi ha totes aquestes dites, etc. El tema és que normalment el vi, quan antigament no se sabia conservar tan bé, a més a més no hi havia els mateixos materials que hi ha ara per fer-ho, normalment anava decaient la seva qualitat durant l'any.
i quan arribava l'època en què ja el vi nou ja es podia consumir perquè ja s'havia fet vi, havia fermentat, doncs llavors era una festa. I llavors sempre normalment l'arribada del vi novell era molt celebrada. I nosaltres ho estem mantenint perquè tot i que avui en dia ja sabem conservar el vi i fins i tot li donem més qualitat amb envelliment, etcètera,
doncs és una pena perdre aquestes tradicions que ens lliguen o ens fan una picada d'ull al calendari que diguéssim el vi no deixa de ser un derivat d'un producte del camp i per tant té un calendari i hi ha una temporada i volíem mantenir-ho. Ens vam ajuntar perquè de mica en mica anàvem veient que al nostre costat molts cellers deien jo ja ho deixo
perquè la gent no ho coneix i llavors ja no volen, diguéssim, els professionals no volen comprar. I nosaltres vam dir, intentarem fer una campanya de comunicació potenta a veure si la gent ho torna a saber i ens torna a voler consumir els nostres vins.
Sou ara set cellers, no que elaborareu el vino vell, i tot això, a més a més, es farà amb una gran festa, amb unes dates concretes, a Reus i a Barcelona, i a més a més hi ha la presentació d'un documental per saber més sobre aquest vino vell. Explica'ns quins són aquests esdeveniments que he organitzat.
Sí, mira, a partir del dia 11 de Sant Martí, que aquest any cau en un dimarts, comencen totes aquestes activitats. La primera de totes, dins del nostre calendari, és la presentació del documental sobre el vino vell, que es farà a Vilafranca del Penedès, al Vinceum, el dijous, dia 13, a les 7 de la tarda.
I allà, doncs, bé, hi haurà un documental en què ens han filmat els cellers que vam fer a Vinovell l'any passat, que eren vuit, justament, i, bé, passarà el documental i, de bosta, provarem, donarem a tastar els nostres vins d'enguany.
I llavors, la setmana següent, el cap de setmana següent, perdó, que és el del dia 15 i 16 de novembre, tots els cellers, els set cellers, o quasi tots, elaborem o fem festes o activitats al voltant dels nostres municipis, no? Tant a Serral com al Marroig, com a Espolla, tots elaborem, fem alguna festa, diguéssim que és la del nostre celler.
I després ens ajuntem i primer, el cap de setmana, el 22 de novembre, a Reus, farem la festa del Minovell. Reus és una zona, diguéssim, és una capital que sempre ha estat fent de mercat principal de molt de la zona del camp de Tarragona i això vol dir que
que està molt relacionat amb tot el que és el vi. I llavors, a més a més, el dissabte, dia 29 de novembre, farem de nou una festa del vi novell a Barcelona, on allà l'espinjoladora del vi d'aquella festa serà la Carme Ruscalleda, que és la nostra padrina en guany.
Clar, perquè cada any teniu un apadrinament i aquest any quina padrina més autèntica, no? I suposo que devia rebre la notícia amb molta alegria com va anar tot plegat, com si va sumar la roscallera que m'imagino que devia estar a la glòria.
Sí, a nosaltres ens va fer molta il·lusió perquè nosaltres som set cellers, però som set cellers petits, som humils i la veritat és que ens hem agrupat per intentar fer feina però no tenim una gran capacitat econòmica i llavors estem demanant a molta gent a veure si ens volen ajudar amb aquests apadrinaments. Moltes vegades
Bé, tota aquesta gent moltes vegades demana diners, però en aquest cas ella li va fer molta il·lusió a aquesta proposta perquè ella recorda el vino vell perquè la seva família tenien una botiga de que viures i una de les coses que recorda molt bé és això que comentava de penjar la branca de pi, de fer la pila de caixes de vino vell a partir de Sant Martí, etc. I quan li vam explicar que buscàvem...
algú que ens pogués apadrinar i a veure si volia ser ella. És una persona molt generosa i ens va dir que i tant, i tant. I nosaltres encantats, perquè a més a més el vino vell també volem que la gent entengui que és un vi que si bé està fet més ràpid que els altres, és més jove que un vi jove,
i té menys durabilitat en el temps, també aporta unes coses que els altres productes no poden aportar, que és un aroma una mica més intens, més de fruita...
més de flor, coses que s'evaporaran i en els altres vins no hauran pogut contenir, els altres estaran més estructurats i aguantaran més bé el pas del temps, però en el nostre és tot més fresc i val molt la pena. I això ens agrada molt que ho valori també una xef com la Carme Ruscalleda.
Doncs, Ole, que vagi superbé l'edició del vino vell d'enguany. On podem adquirir aquests vins? És a dir, d'acord, el temps ens apretarà, haurem d'aconseguir aquest vi aviat. Com podem aconseguir-los així en general? Per exemple, en aquests aconteixements, en les festes concretes, què fareu a Vilafranca, a Reus, a Barcelona i on més?
A tots aquests llocs es podran tastar i adquirir ampolles a tots els que vulgueu. A part, a moltes botigues, sobretot a petites botigues, les típiques botigues que sempre han defensat el vi i que et saben aconsellar també, normalment allà hi haurà ampolles de vi novell
de tots els cellers nostres, sobretot a Catalunya. Jo inclús, també ho podem explicar-vos, que l'estem començant a exportar. Hi ha altres països que jo conec, per exemple, que el mercat belga i el mercat japonès tindran vino vell català, enguany. I si no, doncs, si voleu concretament, perquè no totes les botigues de vegades no els hi arriba, doncs, si voleu concretament saber-ho, a la nostra...
pàgina web del col·lectiu, elvinovell.cat, allà hi ha els enllaços amb tots els cellers, dades de contacte i ens podeu demanar, o inclús directament a la web, ens podeu demanar a veure on podeu aconseguir ampolles i nosaltres us ho explicarem.
amb pèls i senyals. Fantàstic, el vinovell.cat, això més fàcil, impossible. I com sabem si és vinovell? Hi ha un distintiu que ho posa, és a dir, pensa per a persones, diguéssim, que no coneixen massa els vins, diguéssim. És una pregunta molt interessant, justament...
Sí, nosaltres ho hem de fer així, o sigui, posem a l'etiqueta, posem que el vi és novell, per tant trobareu la paraula novell, i a més a més hi trobareu l'anyada, l'anyada de l'any, perquè si no us podria sortir una ampolla d'un altre any, però no, trobareu les dues coses, que és novell i l'any, i a més a més nosaltres tenim un petit distintiu que trobareu a les ampolles, que és com una rodona amb la paraula vi novell,
que som els set cellers en aquest any que fem aquesta campanya conjunta. Però, sobretot, el que heu de veure és que no us donin gall per llebre i, si voleu Vinovell, doncs que ho marquin a l'etiqueta.
Ah, i ens ho has facilitat moltíssim. Ara no tenim cap excusa. Oleguer Brunet, de Vinspechina, de la D.O. Conca de Barbera i, com dèiem també, membre d'aquesta junta, coorganitzador de la Festa del Vinovell. Gràcies per ser-hi i moltes gràcies per explicar-ho i també fer-ho amb aquesta claretat i amb aquesta divulgació. Moltes gràcies i molt amable també a vosaltres per donar-nos peu a que ho puguem explicar de vostra audència. Doncs, Oleguer, salut. Que vagi molt bé. Fins aviat.
Gràcies, saludos, adiós.
Del residu al recurs amb el Joan Ibars, el nostre ambientòleg expert en gestió de residus. Benvingut, Joan Ibars. Com va la vida? Bon dia, Pili. Molt bé. Hem fet una sèrie de monogràfics durant les darreres setmanes que es poden recuperar a través del programa Som Terra. Del residu al recurs ens falta parlar del vidre.
D'acord, sí, ens falta el vidre i després, bé, també podem anar fent algunes altres fraccions, com la resta, o el que val les deixalleries, bueno, ja anirem parlant. Sí, els voluminosos, el que val la micro deixalleria, macro deixalleria, l'oli... Oh, l'oli també s'està reciclant molt, com a mínim segons quins municipis del Segrià.
Bé, és que ara, des de l'aplicació de la nova llei de residus, tant l'oli com la roba són obligatoris. Mira, ens falten coses encara, no s'acaba mai. Però avui sí que posem el focus amb el vidre. Sí, el vidre. Doncs bé, quins residus són el vidre? Doncs és fàcil, no? Les ampolles, els pots de vidre, pots de cosmètica, pintar ungles, tota aquesta mena d'envasos són de vidre.
Què hem de tindre clar? Què no inclou? Ceràmica, un got de vidre trencat, tampoc, una copa. Aquestes no. Per què? Perquè
són un altre tipus de vidre, que en diuen vidre ceràmic, i que tenen un punt de fusió diferent. I aleshores diu que molesten o generen... En el procés de reciclatge creen... Com? O sigui, nosaltres tenim uns gots de vidre. És igual, trencats o no? No es poden ficar al vidre? No, en principi no. En principi tenen això, un punt de fusió. Aquest vidre es diu vidre ceràmic,
i té un punt de fusió diferent i es recicla diferent que el... I per tant, on va? Al rebuig? Va al rebuig, sí. Bàsicament al rebuig. Que malament, no? Que malament es construeix. Sempre tu dius que... Sí, no es fabrica tot pensant que es podrà reciclar, no? Però bé, si vas a pensar en el volum de vasos que es generen, o el volum de botelles i...
I pots, no?, és molt més gran, d'ampolles i pots. Per tant, hi ha una part que sí que la tenim resolta i és cap aquí on hem d'anar. Si de tant en tant se'ns trenca un vas com un plat, doncs això, al rebuig. Tu sempre mirant el got mig ple. No, però suposo que, clar, crear un circuit pel vidre ceràmic seria molt més complicat. És més petit.
Què més, què més? Com els hem de separar a casa? No, pregunta. Si no, tiro jo, pregunto. Deies, pinta ungles, però clar, sense la cosa del pinzell. Pots de conserva, sense la tapa. Sí, hem de separar el que és els taps. Per exemple, els taps dels pots de conserva, doncs ho podem tirar als envasos, perquè normalment no són d'alumini, i per tant es reciclaran amb els envasos. Escolta, la etiqueta, si és de cartoll, es queda, no?
Sí, si ets molt bona la pots treure, encara ajudaràs més al procés de reciclatge posterior, però no facis l'error de dir no ho classifico o no ho poso al covell del reciclatge perquè no vull treure etiqueta. No, no, tu ho pots tirar al covell del vidre, si vols treure l'etiqueta perquè és d'aquelles que és fàcil de treure, doncs millor, si no, no passa res.
Jo no l'he tirat mai, no l'he tret mai. Ja, de vegades hi ha gent que el renta, no? Això, rentar-lo sí que el rento. S'ha de rentar? No, no, no, tampoc. A veure, jo hi passaria una aigua perquè no saps quants dies te quedarà a casa, no?, els envasos, però no cal rentar-ho. Els envio ben nets, tu. Vale, veus que bé. Sense la etiqueta, o sigui, sense treure la etiqueta. Sí, amb la etiqueta. Què més?
Aleshores van al contenidor verd i a granel, sense cap bossa de plàstic ni res tirant un a un, i si no el covell del porta a porta.
Què en fem d'aquests residus? Doncs van a plantes de selecció, allà es classifiquen segons el color, si són vidre verd, vidre marró, vidre transparent, i després es trituren, es fa el que es diu el calcín. Aquest material triturat, després es fon i es creen nous envasos. El reciclatge del vidre té moltes avantatges, perquè és infinit, es recicla al 100%, quasi no té pèrdues, per tant, és un dels materials que sí o sí...
Hem de ser conscients que hem de reciclar i també és un dels envasos que, com diem l'altre dia amb el tema dels envasos lleugers, millor tirar envasos de vidre perquè sabem que reciclaran bé, no com altres plàstics.
També té altres avantatges, com per exemple que fonent vidre reciclat s'estalvia un 30% d'energia i estalviem també matèries primeres com sorra, arena, sosa càustica, que són les matèries primeres naturals.
utilitzades per crear el vidre. Els productes que s'obtenen són nous envasos i de la mateixa qualitat. És infinit, un procés de reciclatge infinit i molt eficient. Volia posar un exemple d'una empresa que es diu Pots.
recollir pots i botelles de vidre i les netegen, però no per reciclar-les, sinó per reutilitzar-les. Tenen unes màquines que ho netegen i ho deixen apte per tornar a enviar a les empreses envasadores. I va semblar una molt bona iniciativa perquè és molt més eficient reutilitzar que no reciclar.
Doncs avui el vidre, que aquest sí que jo crec que es recicle amb quin percentatge? Molt, no? Molt alt. Sí, aquest és molt alt. Els dels residus que més clar té la gent que... Això sí que sap greu, greu, greu, greu tirar el rebuig. Penso. Per mi tot, però els vidres sí que dius, ostres, un vidre és molt... És molt fàcil. Molt fàcil, sí, sí.
Doncs, Joan Ibar, gràcies per ser-hi i, bé, ja seguir-hi. Ah, per cert, que hem de recordar, que ara fa dies que no recordem, que cada final de mes sortegem dos boc enrols. Bueno, diem-ho bé. Porta-entrepans. Porta-entrepans. Diem-ho correctament. Dos porta-entrepans del Consell Comarcal del Segrià i que heu d'estar atents a les xarxes de Múnia, Soc de Proximitat, perquè allà farem una petita enquesta
Que si heu escoltat els programes del residu al recurs, els podeu contestar perfectament. Gràcies, Joan Ibars. Doncs això, fins al proper dia. Amb el Joan Ibars, ambientòleg expert en gestió de residus.
Fires d'arreu de Catalunya, emprenedoria, turisme rural, agricultura i ramaderia ecològiques, horts urbans, recuperació varietal d'espècies, natura, enologia, tradició i gastronomia. Som Terra, el programa sobre el sector primari a la teva ràdio local.