I ara mateix som les 11.10 del matí, esteu sintonitzant Ràdio d'Esvern, la setmana passada, el divendres dia 12 començava amb la cobertura informativa a Ràdio d'Esvern per les eleccions municipals del 28 de maig.
El seguiment informatiu, entre altres, inclou una roda d'entrevistes a cadascun dels 9 candidats i candidates que presideixen les llistes dels partits polítics de Sant Just, unes entrevistes que s'emeten en directe pel 98.fm i pel canal de YouTube de Ràdio d'Esvern, on també després quedaran penjades, a més de poder escoltar-ne al podcast a la web ràdiodesvern.com.
L'ordre de les persones candidates en aquestes entrevistes, repetim, que tenen els resultats obtinguts de les eleccions municipals del 2019. Seguint doncs aquest ordre estipulat, avui seguim amb la segona entrevista als candidats dels partits i la fem a Sergi Seguí, que està al capdavant de la candidatura d'Esquena Republicana de Catalunya a Sant Just d'Esvern.
Té 42 anys, està casat i és pare de l'Abril. Viu al barri de Mas Lluís, és gestor cultural i té un màster en govern local. Actualment es dedica a la política fent de cap de gabinet del delegat de la Generalitat a Barcelona i es porta veu d'esquerra al poble. Li donem la benvinguda. Bon dia senyor Seguí.
Bon dia Núria.
La seva trajectòria a l'Ajuntament comença el 2011, quan hi entra com a regidor porta veu d'esquerra. El 2015 hi comença la dedicació exclusiva com a primer tinent d'alcalde.
Però el 2019, en aquest últim mandat, Esquerra passa a ser el principal partit de l'oposició. Aquest canvi li ha servit per agafar una perspectiva política diferent de Sant Just?
Sí, evidentment, i tant. No és el mateix ser el govern que ser l'oposició. Això està claríssim. De fet, ja ens ho imaginàvem perquè a Esquerra ja havíem estat a l'oposició, però és cert que durant l'època de la regidora Esmuns a Prat i Núria Galofré, els quals jo vaig agafar el relleu, però és cert que vaig agafar el relleu entrant a govern.
I per tant, sí, clar, d'estar a govern amb tres regidors l'últim mandat, 2015-2019, estar a l'oposició amb els mateixos tres regidors, la perspectiva canvia, evidentment.
Primer perquè els primers mesos veus com hi ha coses que has estat treballant durant aquell mig any entre els finals del 2018 i que hi ha les eleccions al maig del 2019, que són projectes que has fet tu.
I que estan allà i que els està desenvolupant algú altre. I per tant és un pèl estrany en aquest sentit, però també li has de donar continuïtat perquè al final no pots estar en contra d'una cosa que tu mateixa has estat preparant.
Creu que ha estat una oposició per això proactiva amb voluntat de diàleg, facilitant la governabilitat o ha aprofitat per desmarcar-se d'allò que no estava d'acord amb el govern?
Bé, nosaltres, de fet, la decisió que prenem precisament de Carlos a l'oposició és per explicar-li a la gent que Esquerra Republicana és un partit diferent del PSC.
Quan estàs al govern i estàs en un govern de coalició, i a més a més ets el soci minoritari, la ciutadania tendeix a confondre les sigles i a veure-ho com un tot.
I nosaltres hi havia moments en què ens volíem distingir del PSC perquè tenim visions diferents de com volem que sigui el municipi.
Però quan estàs en un govern de coalició has d'arribar a un acord i tothom ha de deixar anar una mica de les pretensions que té.
I per tant una de les decisions va ser aquesta.
Esquerra Republicana té projecte propi, Esquerra Republicana té projecte diferenciat del projecte del PSC i per tant necessitem prendre aquesta distància.
Però com et comentava, els primers mesos o el primer any vèiem que hi havia projectes que havíem parit nosaltres que s'estaven desenvolupant i per tant no podíem posar-nos-hi d'esquena.
Llavors nosaltres vam estendre-la amb el govern, tant amb el govern de Perpinyà com amb el govern de Joan Basaganyes, i ho vam dir en els dos debats d'investidura.
Nosaltres estem aquí per ajudar el municipi. Si en alguna qüestió ens trobem, perfecte.
Però si no, marcarem per fer el propi. I jo crec que això és el que hem fet.
Els dos últims anys ens ha acusat de tacticisme perquè els hem votat en contra els pressupostos.
A l'hora de negociar els pressupostos el que vam fer va ser posar-los entre les condicions sobre la taula.
I el PSC no les va acceptar. Ens van arribar a dir que ens demaneu pagar un preu polític massa alt per aprovar el pressupost.
És que això és política. I nosaltres posem el llistó alt, evidentment.
No han volgut els dos últims anys, han buscat altres socis, han buscat estabilitat a l'altra banda de la taula.
Cosa que ens sembla molt bé, és molt lícit, és molt legítim. I per tant cadascú anem fent el nostre projecte, no passa res.
Parlem de la candidatura que presenta Esquerra al poble. Com és la gent que l'acompanya en aquest projecte i a la llista hi ha noves cares?
Sí, de fet, mira, nosaltres portem una llista que intentem que s'assembli al màxim possible com és la Societat Sant Justenca.
Portem persones de totes les edats, de tots els barris, de tota condició social, de totes les professions possibles.
Portem gent amb experiència, gent novella. M'acompanya la Desiré com a número dos, que actualment també és regidora a l'Ajuntament.
Com a número tres s'incorporen Dani Delgado, que fins ara ha estat una persona que havia treballat molt a la secció local i havia estat molt amatent al que feia el grup municipal, ajudant-nos molt.
De número quatre, reincorporem la Palmira, la Palmira Badell, perquè creiem que la seva experiència ens pot ajudar moltíssim.
És una persona molt estimada al poble i creiem que encara té alguna cosa a dir a l'Ajuntament.
De número cinc, l'Iván Ferran Tost, al qual desitjo que torni a ser regidor, perquè crec que ha estat dels millors regidors de comerç que ha pogut tenir aquest poble.
Desitjo que pugui tornar a sortir regidor aquesta vegada.
La Montse Molinero està en els deu primers llocs de la llista.
La Montse ha fet una feinada brutal, no ho va tenir fàcil perquè va entrar substituint el Ferran oberts dos anys després ha estat a l'oposició.
A més a més és àvia i ajuda a cuidar els seus nets.
Per tant, és una persona amb una capacitat increïble que ha volgut continuar estant allà però no en llocs de possible sortida.
Jo li agraeixo molt també aquest esforç.
Portem també tres cares noves consecutives.
L'Arnau Amador també ens dona suport a l'anellista.
En Polo Lego, que és un veí del barri nord.
La Sònia Santiago, que és empleada de banca i que viu a Can Candeler.
Portem un seguit de perfils que són un pèl diferents i que segurament fugen d'aquest essencialisme que s'espera d'una llista independentista.
Seguim una mica amb el fil que parlàvem abans.
Amb el que tu vulguis.
La valoració del mandat, de com han estat aquests últims quatre anys.
Malgrat no estar a l'equip de govern, quins projectes em deies que havíeu iniciat?
Que havien iniciat els projectes locals, mesures, plans que s'havien tirat endavant i que Esquerra també ha contribuït?
Aquests quatre anys han estat molt complicats per tothom.
Ara diré una evidència, però la Covid era una cosa que ningú sabia com es gestionava.
Ningú. Ni els que estaven a govern, ni els que estaven a l'oposició, ni els que estaven a l'Ajuntament, ni els que estaven a la Generalitat.
Ningú sabia com es gestionava la Covid.
Per tant, des d'aquí, primer de tot agrair l'esforç de tothom que en aquells moments va decidir deixar de banda els partidismes i ens van posar a remar cap a la mateixa direcció.
Tot i això, ha estat un mandat molt estrany.
No només per la Covid, sinó perquè hem tingut un relleu d'alcaldia.
Els últims anys hem tingut un alcalde que no ha votat la gent.
Bé, sí que l'ha votat perquè anava a la llista, però no era el candidat.
Per tant, per aquí ha estat estrany. Ha estat estrany també perquè l'Ajuntament va patir un atac informàtic d'aquests que et demanen un rescat.
I ha estat estrany perquè, per voluntat d'Esquerra Republicana, teníem un govern amb minoria.
Una minoria relativa, perquè només es falta un regidor per la minoria.
Però nosaltres volíem que el PSC fos conscient que hi ha altres maneres de governar.
No només amb majoria absoluta i passant la piconadora, sinó que hi ha maneres de governar més obertes, més buscant el diàleg, més buscant els consensos.
Aquest era un dels nostres objectius.
Com bé deies, els dos primers anys nosaltres hi vam estar disposats.
El primer pressupost el vam aprovar nosaltres.
Per exemple, ens vam posar d'acord.
El PSC volia fer unes ajudes per pagar els títols de transport a la gent jove.
Nosaltres vam posar unes certes condicions.
No a tothom, no de manera universal.
Aquells que estudien universitats privades potser no cal.
Aquells que tenen la universitat aquí al costat potser una mica menys que els que estan més lluny necessiten un títol de més zones.
Bueno, vam posar totes aquestes condicions, per posar-te un exemple només.
Després, per la Covid, nosaltres vam posar 65 propostes per intentar superar la Covid de manera social i econòmica.
No se'ns ha fet cas en cap, però és igual, allà estan.
Nosaltres ens hi vam posar, vam participar del pacte de ciutat.
Després de tot això hi va haver el canvi d'alcaldia.
I l'alcalde de Massagaña es va decidir que el que li proposàvem a nosaltres no ho podia assumir.
I va buscar el suport de l'antiga convergència, de junts.
Si ara dic junts, no és junts. Endavant.
Però llavors eren junts, però ara són endavant.
La llista que encapçalava l'AVE flotats.
Continua encapçalant el grup municipal, ella.
Això també és un canvi.
Perquè fins al 2019, pel PSC,
Convergència o l'àmbit, Convergència Junts, etcètera, etcètera,
doncs era pràcticament el dimoni i no es podia pactar res amb ells, no?
Bé, doncs ja veiem que quan cal, sí.
Hi ha un pacte, una sociobergència que el que fa és que deixa fora Esquerra
i jo crec que ho feien també en vistes a aquestes eleccions.
Si Esquerra els deixa fora de joc i no els permetem que participin d'aquí
i que tinguin informació d'allà i que puguin saber com funciona allò,
doncs menys informació tindran i menys perillosos seran les eleccions.
Parlem ara dels enjust del futur,
de les propostes que Esquerra prepara per aquests propers quatre anys.
Els eixos principals del programa electoral d'Esquerra, qui en serien?
Bé, nosaltres portem un programa amb 70 accions, de moment,
perquè anem incorporant coses que ens van arribant per xarxes
o que alguna persona ens diu quan fem el porta a porta i, a més,
si creiem que és una bona opció, doncs...
És dinàmic, el programa.
Sí, ho suposem i, si és bo, doncs ho incorporem.
Però tenim 70 accions que estan distribuides en tres eixos.
Un és el de la transformació social i econòmica,
i aquí estaríem parlant de l'accés a l'habitatge,
d'economia, de comerç, de cultura i esports.
Després en tenim un altre, que és el de la transformació democràtica,
que l'hi diem nosaltres, el d'un canvi democràtic,
que aposta, bàsicament, per una nova manera de fer l'Ajuntament,
una manera diferent, que es diferenciï de 40 anys d'alcaldies socialistes.
Més transparència, agendes públiques, pressupostos participatius...
Recordo que, amb Esquerra al govern, les coses funcionen més i millor.
Amb Esquerra al govern hi havia regidors de proximitat, regidors de barri.
Aquests últims quatre anys no n'hi ha hagut.
Amb Esquerra al govern hi va haver pressupostos participatius.
Vosaltres el que voldríeu recuperar és una manera de treballar
que és diferent de la que hem tingut fins ara.
I després també un model de municipi republicà.
I aquí estem parlant des del creixement urbanístic,
fins a la mobilitat, els entorns verds i energia, etcètera.
Quins reptes hauria d'assumir el futur govern de Sant Just
per seguir atenent a les necessitats de la ciutadania,
per exemple, amb tot el tema del creixement urbanístic,
sense malmetre'l avall per preservar-la?
Sí, aquest és un tema que entenc que sortirà durant la campanya,
sortirà a tots els debats i a les entrevistes, evidentment.
I és un tema que no és fàcil de respondre.
Perquè si jo ara aquí digués que no construïrem la zona de garrofès i de la bòpula,
doncs em quedo tan tranquil i guanyo no sé quants vots.
Però és que això és fals. És totalment fals.
Primer, perquè aquell sector no és la vall de Sant Just.
És la riera de Sant Just i no és sector de la vall.
Parlem dels entorns de la Bonaigüe.
I segon, s'ha fet un procés participatiu
que certament crec que no va ser del tot exitós,
però crec que també a l'Ajuntament Salent de Melton
s'ha dit informacions, com a mínim nosaltres als plens municipals,
que no hem tingut resposta.
I un passa per saber quants diners costaria indemnitzar
els propietaris d'aquests terrenys que no els deixem construir.
Perquè és innegable que un planejament de fa 20 anys
atorga uns drets amb aquests propietaris, ens agradi o no,
però legalment tenen uns drets de construir
que si nosaltres no els deixem per força,
ells diran d'acord, però a canvi m'has de compensar.
M'has de compensar donant-los un altre terreny,
cosa que aquí és injust, ja m'explicareu d'on el traiem,
o compensant-los econòmicament.
Llavors nosaltres volem saber això què costa, i ningú ens ho ha dit.
Perquè si costa 10 milions, parlem-ne.
Si en costa 50, ostres, jo crec que això la ciutadania ho ha de saber.
I els partits polítics també ho hem de saber,
perquè si el pressupost municipal s'ha d'endeutar
per 50 milions per pagó d'indemnització,
que l'Ajuntament no podrà fer absolutament res
en mínim 8 anys.
Perquè el pressupost de l'Ajuntament és de 30 milions d'euros.
Per tant, per treure'n 50 ens hem d'endeutar moltíssim.
Per tant, no és una resposta senzilla.
Per què tampoc és una resposta senzilla?
Perquè hi ha diferents opcions, hi ha, des de mantenir
el planejament actual de fa 20 anys, que evidentment
han passat 20 anys i es pot millorar moltíssim,
perquè hi ha diferents solucions.
Una és, per exemple, que l'Ajuntament renunciï
a l'HPO i, per tant, la construcció que hi hagi
sigui molt menys densa i, per tant, bé,
es construeixi, però la gent vegi que allò
no és tan dents. Però perdem l'HPO.
Que no estem dient que necessitem habitatge d'HPO,
perquè la gent tingui accés a un habitatge digne i a més a més barat, etc.
Per tant, no ens podem permetre el luxe de perdre l'HPO.
Nosaltres apostem perquè hi hagi l'HPO.
I perquè, a més a més de l'HPO, hi hagi locals on pugui haver-hi vida.
Per què? Perquè estem cansats que hi hagi barris dormitoris a Sant Just.
Perquè no pot ser que la gent només vingui a Sant Just a dormir.
La gent ha de gaudir a Sant Just, la gent ha de viure a Sant Just.
I si només anem construint barris dormitoris,
el que anem fent és que en aquella zona només hi podrà anar a viure
persones amb un poder adquisitiu molt alt.
Amb lo qual estem expulsant moltíssima gent de Sant Just.
I això no ens ho podem permetre.
Tot això s'ha de posar sobre la taula.
I s'ha d'explicar a la ciutadania.
I jo no sé si s'ha explicat d'aquesta manera a la ciutadania.
I això és com ho penso explicar al debat si surt la pregunta.
I mesures, per exemple, per un dels punts calents també,
que és l'accés a l'habitatge, que ara també no només és a Sant Just,
a nivell català, a nivell espanyol, també és un tema bastant important
i que preocupa a la gent, sobretot a la població jove.
Nosaltres portem diverses propostes al programa,
precisament alternatives a la construcció.
Perquè fins ara el PSC s'ha dedicat a construir, construir, construir.
Doncs que ja s'ha acabat el sol de Sant Just.
A no ser que comencem a reconvertir tots els polígons industrials
i deixem de tenir indústria i activitat econòmica,
ens dediquem a tenir habitatge.
Però això ens portarà a ser un poble dormitori.
I nosaltres això no ho volem.
Però prou.
Per nosaltres Sant Just no pot créixer més.
Hi ha alternatives a buscar habitatge de lloguer assequible,
tant sigui per gent jove com per famílies, com lloguer social.
Perquè nosaltres tindríem entre lloguer sessible i lloguer social.
Però hi ha maneres. Una d'elles, per exemple,
seria que ProMunça comences a exercir els drets d'entetge i retracte
d'alguns dels pisos d'HPO.
I ProMunça no pot fer-ho perquè no té múscul.
Perquè li falta aquest múscul per poder-ho exercir.
Nosaltres el que vam dir a l'última liquidació del pressupost,
on es va parlar del Romanent, va ser
tenim un endeutament molt baix.
No cal que liquidem tot l'endeutament de 3 milions d'euros.
Més si ens esteu dient que el setembre ho voleu tornar a fer
per fer un pavelló.
No. Liquidem-ne dos.
I l'altre milió que tenim del Romanent
és l'ampliació de capital de ProMunça perquè tingui aquest múscul
perquè quan li arribi un pis d'HPO on pugui exercir el dret
d'entetge i retracte pugui fer-ho.
I a partir d'aquí anem a construir més habitatge.
Tenim una altra situació, la dels habitatges de la Caixa.
Sabem que s'acaba el contracte d'aquí 3, 4, 5 anys.
Per què no anem preparant ja un fons per poder anar a parlar
amb la obra social de la Caixa i dir-los
escolteu, ens ho quedem.
La Generalitat va aprovar, Esquerra Republicana ens van dir
de tot perquè vam votar en contra. Per què?
Perquè sabíem que això era pam, parao i hambre para mañana.
I és el que ens està passant.
I altres alternatives com pot ser intentar buscar pisos buits.
La Generalitat traurà un pla per l'adquisició d'habitatges.
Per què no parlem amb la Generalitat? Deixem, si us plau,
de veure la Generalitat com un enemic.
El problema que té el PSC també és que quan no governa ell
el que hem de fer és anar a parlar amb la Generalitat i dir-los
mira, bastant just tenim aquesta situació, volem això.
Com podem col·laborar perquè ens en sortim?
I jo crec que aquí també hi ha un punt que necessitem
que hi hagi trencar aquests 40 anys
de PSC a l'alcaldia.
I propostes ja per tancar l'àmbit també d'aquestes mesures.
Propostes, per exemple, de l'àmbit
de polítiques mediambientals.
No teniu alguna dins d'aquests eixos principals?
Sí, i van lligades amb el tema del creixement.
És a dir, com més creixi el municipi, més polítiques ambientals
necessitarem fer perquè és que estem en emergència climàtica.
Per tant, quanta més gent siguem, necessitarem
que visqui aquí dels recursos que tenim.
Nosaltres apostem molt fort pel tema de les comunitats energètiques.
Ja ho portàvem al programa fa vuit anys.
I fins ara no s'ha començat a executar
alguna cosa similar, com pot ser
que les plaques del Canigó també passen energia
cap al milenari i demés.
Nosaltres ho veiem claríssim a tots els equipaments municipals.
Tots els equipaments municipals han d'estar amb plaques fotovoltaques
i tots han de poder compartir l'energia amb el que tinguin al voltant.
Un cas claríssim és el de les escoles.
Les escoles amb la Teneu.
Aquell espai és espectacular per poder fer una cosa d'aquest estil.
Hauríem de començar per tots els equipaments
i hauríem de donar subvencions a la gent perquè pogués fer-ho.
La Generalitat també està en aquesta línia.
Tenim un aliat ara mateix al govern del país
que ens pot ajudar moltíssim a executar aquestes polítiques.
Parlem d'aliats.
Arriba el dia de les eleccions amb els resultats a les mans.
Amb quina de les candidatures que opta l'alcaldia de Sant Just
estaria disposat a pactar?
Crec que la gent ja ho sap.
És evident que Esquerra no pactarà mai amb Vox ni amb el PP.
O no estarà mai en un govern on hi pugui haver aquestes figures.
Crec que també ha quedat clar durant aquests 4 anys
que les diferències ideològiques
que ens esaparen amb el regidor no escrit, Quico Ferrer,
també són evidents.
Per tant, són 3 coses que creiem que s'haurien de fer.
Crec que la gent ja ho sap.
Com que no és una qüestió que hi hagi d'anar a les eleccions
i que les escrit, Quico Ferrer, també són evidents,
són 3 coses que descartaríem.
Amb la resta de partits, ens hem assegut abans de les eleccions
i hem estat xerrant.
Ja ho veureu que es desprèn ser bon rotllo
excepte en aquests 15 dies que estem una mica més tensos.
Però amb tots hem compartit quins són els nostres pensaments
i amb tots podem arribar a encaixar alguna cosa.
Quan comences a gratar, veus que...
Ostres, hi ha una mica més...
Matisos.
Hi ha una mica més de parador que de fons.
Però és bastant fàcil que Esquerra ens passi jo,
perquè ens hem convertit en una força política bastant central,
tant al país com aquí a Sant Just.
De fet, no deixa de sorprendre'm que he llegit molts programes
electorals que porten algunes propostes que hi havíem fet nosaltres.
I això m'ha deixat bastant parat.
No diré d'aquí, però el fet de ser els primers
a presentar llista, a presentar programa electoral,
a anar disparant inputs del programa durant la precampanya,
després et trobes algun programa que proposa
un ascensor per connectar dos barris
i dius que si això ho portem nosaltres al programa.
I veus algú que parla de polígons 4.0
i de repensar-los i modernitzar-los,
i dius que si això ho portem nosaltres al programa també.
Llavors penses que no sé què va ser primer, si l'ou o la gallina.
Per tant, bé, com que som aquesta força central,
jo crec que ens podem seure amb tothom.
Però, com dius, dependrà molt dels números.
De fet, el nostre primer i gran objectiu és reduir el màxim
la distància amb el PSC, perquè tu ho has dit,
les últimes eleccions amb cada tercer,
però amb la desfeta que hi ha hagut al grup municipal de Junts
i l'alcalde de Barcelona, al final, jo crec que nosaltres
i la ciutadania, així crec que ho ha pogut notar,
ens hem erigit com el principal partit a l'oposició.
I per tant, bé, veurem.
Seurem amb tots després de les eleccions, però
els números cantaran, a veure com surten el dia 28.
Passem a la pregunta personal. Si pogués escollir un dels parcs
de Sant Just, amb quin es quedaria? Un dels parcs?
Amb el de Júlia Quieta. Sí, tant.
No, però a més a més, perquè és molt versàtil.
És molt gran, a part.
Tot i que he de dir que la zona de jocs infantils
ha quedat petita, ho he de dir,
però té la part de dalt que si poden fer activitats,
que els nanos poden patinar, que poden amb el patinet
o poden jugar a pilota, a baix també.
Jo em quedo amb aquell, segurament algun altre,
però jo amb aquest. I llibre que té ara
Ostres, en tinc masses. Ara mateix no tinc un llibre,
tinc un informe.
No, mira, l'últim que m'han regalat, d'acord?
Per Sant Jordi, i que vaig fullejant.
És un sobre els Beatles que va explicant
cadascuna de les cançons que han fet,
d'on va sorgir, com la van fer, com la van gravar,
etcètera, etcètera. És espectacular. Me l'ha regalat la meva dona
i és una barbaritat, és xulíssim.
Però clar, és un totxaco.
Però el tinc allà i llavors vaig fent de tant en tant.
Sí, sí, sí. Però Núria en tinc massa,
t'ho dic de veritat. No tinc gaire temps per llegir-los.
Acabem l'entrevista amb una tradició a Ràdio Desvern
i és la porra de com creu que quedarà repartit
el pastís de regidors i regidores.
Com crego, com voldria. Com creu, com creu.
Entre els nou partits que es presentaran a l'alcaldia de Sant Just,
aquí davant té el sobre,
amb aquest full que hi ha anotades les nou candidatures
i tenint en compte que la corporació municipal
té 17 regidors i regidores, ha de posar el número que creu
que en tindrà o no cada partit.
El que posi quedarà segellat en aquest sobre.
No obrirem fins al dia 28, que és el dia que farem aquí a Ràdio Desvern,
a partir dels 8 del vespre, el programa especial
per fer un seguiment dels primers resultats
i també de les primeres impressions que teniu.
I què hi ha per mil?
No, no, no, hi ha la satisfacció d'haver encertat.
Són les 11 i 35.
En aquest punt deixem l'entrevista a Sergi Seguí,
candidata a l'alcaldia de Sant Just d'Esvern
amb Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions municipals del 28 de maig.
Amb vostè ens retrobem el dimecres 24 de maig
a les 7 de la tarda per fer el debat electoral.
I amb l'audiència demà, dimarts 16 de maig,
a la mateixa hora, també amb l'entrevista amb el següent candidat.
Bon dia a tothom.
Bon dia, Núria. Gràcies.