Hola, molt bona tarda, benvinguts i benvingudes al debat electoral
que organitza Ràdio Desvern en col·laboració amb el grup ETV Terra-Mar
a motiu de la pròxima convocatòria d'eleccions municipals
aquest proper diumenge, 28 de maig.
El debat, que es pot seguir en directe per televisió, per radiodesvern.com,
també pel canal de YouTube de l'emissora i pel 98.1 de l'FEM,
reuneix aquesta tarda a 7 de les persones candidates
que aspiren a l'alcaldia de Sant Just Desvern.
Amb totes elles, debatrem durant una hora i mitja
sobre la gestió política que s'ha fet al municipi,
aquest mandat que ara acaba.
I ens agradarà conèixer també quines són les propostes i els projectes
que té cada partit pels propers quatre anys,
que ens expliquin quin és el model de municipi que volen pels Sant Just del demà.
Saludem ara els candidats i candidata, també els caps de llista
dels partits polítics de Sant Just, que ens acompanyen aquesta tarda al debat.
Tenim amb nosaltres Joan Bassaganyes,
cap de llista del Partit Socialista,
en Sergi Seguí, candidat per Esquerra Republicana,
a Laia Flotats, cap de llista per endavant Sant Just,
també tenim en Ramon Figueroa, candidat de Junts per Catalunya,
Sant Just for Salva, al capdavant de Sant Just en Comú Podem,
Aleix Abadia, candidat de la CUP Amunt
i també en Kiku Ferrer, representant de Sumi Sant Just Viva.
Hem presentat 7 de les candidatures que es presenten
a les eleccions de Sant Just malgrat el dia 28 de maig als Sant Justencs
i Sant Justenques tindran per escollir entre 9 partits.
Les dues formacions polítiques que falten avui, que no hi participen,
ha estat per decisió pròpia de cada partit
i per motius totalment al·lients a l'equip organitzatiu del debat.
Doncs bé, dit això, bona tarda al set.
Gràcies per estar aquí aquesta tarda amb nosaltres.
Com hem dit, tenim 90 minuts per enllestir-ho tot
i sent conscients de la dificultat de fer un debat a set
i perquè aquest plató es converteixi en un espai de diàleg,
de contrasts d'idees i sobretot de respecte,
hem dividit el debat en dos blocs.
El primer ens servirà per comentar i per valorar
com s'ha gestionat políticament Sant Just aquests últims 4 anys,
és a dir, per parlar del mandat que deixem enrere.
I el segon bloc l'enfocarem a debatre sobre quin és el model de poble
que volem per Sant Just els anys que vindran,
és a dir, les propostes que fa cada partit per la següent legislatura.
El primer bloc, cada candidat tindrà un minut per exposar les idees.
Quan hagin acabat la ronda al set, hi haurà 15 minuts totals per fer debat.
El segon bloc serem més generoses, cada candidat disposarà de dos minuts.
I al finalitzar la roda deixarem 30 minuts de rèpliques i contrarèpliques,
la part més interessant.
Acabarem el debat d'aquesta tarda amb l'anomenat minut d'or.
On ja ho diu la paraula, deixarem a cada representant
un minut pel missatge final apel·lant el vot de la ciutadania.
Demanem als candidats i també a la candidata
en les seves intervencions que facin servir la capacitat de síntesi
i que debatin lliurement
sense haver de necessitar una intervenció exterior contínua.
Tot i així, per mantenir la pluralitat i garantir el mateix temps
també d'intervencions a totes les formacions,
hi haurà un control del temps utilitzat.
L'ordre d'intervenció dels caps de llista es farà seguint el criteri
dels resultats electorals de les municipals del 2019,
sent el partit que més vots va treure al primer parlar,
tal i com els hem anomenat fa uns instants.
Només en la roda del minut final, en la roda del missatge d'or,
farem l'ordre invers.
Feta l'explicació de com serà l'estructura del debat,
passem a obrir el primer bloc
que el dediquem a fer una valoració de l'últim mandat
de com s'ha gestionat políticament Sant Just aquests últims quatre anys.
Volem que facin referència a com ha estat el diàleg
amb l'equip de govern i les altres formacions,
a com s'ha fet la planificació
dels projectes més transcendentats al poble,
de la transparència dels processos,
de la implicació i la contribució que ha tingut cada grup en àmbits
com els dels equipaments municipals, l'educació, l'habitatge,
el medi ambient, el benestar social, l'urbanisme,
per exemple, la seguretat, la neteja viària o les polítiques energètiques.
Poden tenir en compte també, per exemple,
l'arribada d'un nou alcalde a la meitat del mandat
o els efectes de la pandèmia.
Tenen un minut per exposar el més destacat del seu grup
i després aquests 15 minuts de debat.
Comença la roda en Joan Vasaganyes, candidat del Partit Socialista.
Endavant.
Bona tarda a tothom.
Bé, com a alcalde he tingut l'oportunitat,
durant aquests dos anys i mig, de parlar amb molta gent.
I la majoria de gent el que m'ha transmès
és que Sant Just és un poble que funciona.
És un poble on la gent vol venir a viure
i la gent qui viu hi vol continuar vivint.
És un poble amb uns bons serveis públics,
amb uns carrers i jardins nets i ben cuidats,
amb uns alts nivells de seguretat,
amb una bona xarxa d'acompanyament social
i amb uns equipaments de qualitat i actius.
Estem al podi a Catalunya a nivell d'habitatge de protecció oficial
construït en els darrers anys.
Permeteu-me que com a alcalde
destaqui algunes de les fites assolides durant aquests darrers quatre anys.
En primer lloc, haver superat tot junts amb consens la pandèmia.
En segon lloc, hem impulsat dos equipaments
que seran essencials pel futur del nostre poble.
La segona escola, Bressol, i el Teatre Teneu.
Hem consolidat una oferta de fins a 15 programes d'acompanyament
a la gent més necessitat de Sant Just,
des dels infants a la gent més gran.
I en quart lloc, hem ampliat en 147
el nombre d'habitatges de protecció oficial.
Molt bé. Gràcies, senyor Bassaganyes.
Ara té la paraula en Sergi Seguí, representant d'Esquerra Republicana.
Gràcies, Núria. Bona tarda a tothom.
Bé, doncs, precisament nosaltres, Joan, ens diuen tot el contrari.
En les més de 3.000 portes que portem picades en campanya
fent el porta a porta, doncs ens diuen que la gent vol un canvi.
I jo crec que el Partit Socialista, en aquests quatre anys,
ha portat una oportunitat.
Ha portat una oportunitat d'or,
precisament perquè la decisió d'Esquerra Republicana el 2019
de no entrar al govern municipal obria un nou ventall de possibilitats
i una nova manera de fer que el PSC ha deixat perdre.
I ara hi entraré.
Però és evident que el mandat ha estat marcat per la Covid,
per la restricció i també pel canvi d'alcaldia,
una qüestió que fa anys que no es vivia al municipi.
I per tant, tenim un alcalde que, evidentment,
anava a la llista del PSC però que no l'encapçalava.
El govern va començar amb minoria, però ha acabat amb majoria.
I ja està bé que estiguin asseguts així,
perquè és com ha acabat el govern o el pacte de govern.
Els dos primers anys va començar amb acords puntuals
amb Esquerra Republicana, creiem que d'una manera lògica,
perquè precisament per això sortíem del govern
que duia en el nostre segell,
amb els quals, en aquests dos primers anys,
algun dels acords puntuals que vam arribar,
per exemple, de ser precisament el canvi de finançament
i en comptes de fer el pavelló nou,
el que vam decidir va ser dedicar-ho a l'escola Bressol-Mainara,
que tant treieu pit.
Però recordo que vosaltres volíeu fer un segon pavelló.
Només una última cosa.
Estem al podi, com tu dius, amb evitació de protecció oficial,
però recordo que l'enquest de satisfacció municipal
és molt important per a la gestió d'aquest govern municipal.
Gràcies.
Senyora Flotats?
Molt bé, gràcies.
Bona tarda a tothom.
Doncs bé, és evident que aquests 4 anys de mandat
han vingut ben enmarcats molt per la pandèmia,
a moment en el qual des del nostre grup municipal
vam iniciar el lideratge de la política del diàleg i del consens.
També ben enmarcats aquests 4 anys
pels problemes que s'han vingut produint
molt gran i molt mal planificat.
Problemes de mobilitat, problemes de seguretat,
problemes d'habitatge, problemes de capacitat
de les nostres escoles, qualitat de l'ensenyament,
qualitat dels serveis, etcètera, etcètera.
Què hem fet nosaltres durant aquests 4 anys?
Doncs hem liderat aquesta política de negociació,
consens i acords, i hem aconseguit congelar els impostos.
Hem aconseguit més policies i més càmeres de seguretat.
Hem aconseguit un milió d'euros per poder
finançar la construcció del pont de Masllui
i un milió d'euros per fer la passera a la B23.
Hem aconseguit acords per condicionar les aules
de manera que els nens i nenes no passin calor
durant les onades de calor.
Hem aconseguit que la plaça mediterrània
s'hi posin jocs nous que està sent un èxit.
Hem aconseguit que es faci una tercera fira comercial
i hem aconseguit moltes altres coses fins a 15 propostes més.
Simplement una reflexió.
Una reflexió.
Si des de l'oposició hem aconseguit tot això,
imagineu-vos què podem fer quan sigui alcaldessa.
Moltes gràcies.
Ara és el torn de Ramon Figueroa, candidat de Junts per Catalunya.
Sant Just ha crescut i ha passat de 15.000 a 20.000 habitants
en els últims 10 anys.
Si ho comparem amb Sant Joan d'Espiu,
que ha crescut un 30%,
Sant Feliu un 5% i Esplugues un 2%,
el creixement és inquestionable.
Per tant, el de sostingut ho posaríem en dubte.
Això no seria dolent
si hagués anat acompanyat dels serveis corresponents.
Tenim un exemple clar aquest any,
quan al curs 2023-2024
vam anar a l'escola Bressol
sense tenir plaça a l'escola Bressol Pública.
Sant Just ja vam haver de marxar del municipi
o anar a una escola bressol privada,
o no tenir el mateix cap que fa 20 anys.
En definitiva, no haver sabut gestionar i preparar el poble
per les necessitats de la ciutadania.
Un alcalde que recordem que des del 2015
és el responsable de política territorial,
és el màxim responsable d'aquest creixement desmesurat
sobretot en els serveis municipals.
Nosaltres, malauradament, no hi era.
I això no hauria passat si hagués tingut un pla
o un projecte com el que tenim des de Junts
basat en tres eixos que després explicarem.
Gràcies. Segueix en Just for Salva,
representant de Sant Just en Comú Podem.
Moltes gràcies.
Gràcies.
És veritat que ha sigut un mandat molt particular,
marcat per una Covid,
on vam haver de centrar esforços en dos aspectes,
principalment en crear un escut social local
perquè protegís a les persones i garantís els drets de la ciutadania,
i després un impuls i una recuperació de l'activitat econòmica local
després del tancament de la Covid.
Però més enllà d'aquests esforços que vam haver de redirigir
és la posada en marxa d'una segona escola a Braçol municipal.
Quan tot just fa 50 anys de la primera,
estrenem la segona.
La nova sala de Teneu, que ja està en marxa i la tindrem recuperada
d'aquí molt poc.
La posada en marxa del centre cívic Soledat Sants.
En el nostre cas, estem molt contents de crear l'espai de participació
d'infants i adolescents i d'haver-se reconeguts per la ciutat
i per UNICEF com a ciutat amiga de l'infància.
El que hem de fer és aconseguir que les coses que hem de fer
per a nosaltres són essenciants.
El pla jove, el pla local d'infància i adolescència,
el pla de prevenció de residus, el projecte educatiu de ciutat,
el pla de salut, el pla de gènere,
polítiques planificades que és el que cal per tal de la volar,
polítiques que siguin òptimes pel municipi.
Aquest mandat m'ha donat moltes coses a destacar.
Mobilitat sostenible, creació de carrils bici,
el nou servei d'assessorament energètic per ajudar la ciutadania...
Ja continuarà després, senyor Fossal.
Gràcies.
El temps és just.
Té la paraula a l'Ege Badia, cap de llista de la CUP Amunt.
Moltes gràcies.
Nosaltres, més que valorar quatre anys de mandat,
voldríem valorar el que han estat 40 anys de model de poble.
Un model de poble elitista pensat per les rendes altes i dormitori,
que és un model de poble que s'ha mantingut constant.
També hem vist que hi ha un fals progressisme,
on es parla d'algunes mesures,
on al final ens acaben venent mòies com si fossin grans banquets.
També hem vist com s'agafen lluites populars legítimes
i s'agafen eslògans com naturalment coiserola,
que després acaben sent eslògans totalment buits.
Després hem vist com s'ha fet un creixement
que ha estat el servei de l'egeix del mercat
i també hem vist com s'ha fet un creixement que ha estat el servei
de l'egeix del mercat.
També volem destacar com moltes de les qüestions
que està marcant l'oposició al llarg d'aquests anys
són coses que hem lluitat des de la CUP des d'abans de la institució,
al llarg d'aquests anys i també al nostre programa al 2019.
Gràcies, senyor Abadia.
Tanca la roda ara en Quico Ferrer, representant de Somis en Just Viva.
Gràcies, Núria.
Bona tarda.
És un honor estar aquí avui amb tots vosaltres
i poder debatre aquesta legislatura.
Jo soc l'únic que et vaig donar el meu suport
i et vaig donar el meu vot favorable
a que tu fossis l'alcalde de Sant Just.
L'únic regidor que està aquí present.
Jo soc l'únic que aquesta nota de gestió
dels 6,5 que ha donat la ciutadania,
és el que jo crec que hem de fer.
Si no hi hagués un 8 o un 9,
per no menys,
què és el que creiem que hem de millorar?
T'estenc la mà per si entrem a govern juntament amb vosaltres.
T'estenc la mà amb el tema de la seguretat.
No pot ser que haguem augmentat aquest any
un 50% amb entrades a robatoris d'habitatges.
No pot ser que tinguem la neteja que hem tingut,
que tinguem la neteja que hem tingut.
No pot ser que tinguem la neteja que hem tingut.
No pot ser que tinguem la neteja que hem tingut.
Tinc unes gràcies a cada un dels ciutadans de Sant Just.
Vull treure les targetes.
És un fiasco.
És un més a més que suma i podríem distribuir aquests cèntims
amb un altre lloc.
Un altre despunt que vull millorar
i que és un fiasco.
És un fiasco.
Ara no estan legalitzades.
Això és un pecat mortal.
Moltes gràcies a tots i a totes.
Ara comencen aquests 15 minuts de rèpliques i contrarèpliques
sobre les diferents qüestions que s'han posat
aquesta estoneta damunt la taula en aquest primer bloc.
Els dono la paraula en ordre
i els dono la paraula a les persones que s'han ajustat més el temps
i menys hagin consumit.
Per ordre comença en Joan Basseganyes.
Moltes gràcies.
El candidat Quico Ferrer i la laia Flotats
han exposat una imatge apocalíptica
a nivell de seguretat ciutadana.
Permeteu-me que us doni algunes dades per posar-nos en context.
La taxa de criminalitat es valora
per a la ciutat de Sant Just.
La ciutat de Sant Just, 44,9.
Regió policial metropolitana Sud,
a la qual pertany Sant Just d'Esberna, 64,3.
Catalunya, 74,3.
Sant Just d'Esberna, en cap cas,
és un municipi insegur
on la seguretat ciutadana sigui catastròfica
com heu plantejat vosaltres.
La ciutat de Sant Just d'Esberna,
a la qual pertany el candidat de Junts per Catalunya,
s'oblida a dir que aquest creixement de població
que hi ha hagut, que és evident,
es concentra essencialment al barri del Mas Jui.
És un barri que es va desplegar tard, fruit de la crisi,
i ha arribat al creixement en aquests darrers tres anys.
També s'oblida a dir que en aquest barri del Mas Jui,
que ha estat aquest darrer creixement,
hi ha gent de Sant Just d'Esberna.
De fet, el 45% dels habitants del Mas Jui
són gent de Sant Just d'Esberna.
Per tant, és un barri que ha beneficiat moltes famílies de Sant Just d'Esberna.
I després, responc a la CUP.
Quan parles d'aquest model de poble que és tan dolent,
oblides també comentar que aquest creixement
ha servit per construir fins a 1.300 habitatges
de protecció oficial.
A Sant Just d'Esberna,
hi ha gent de Sant Just d'Esberna
que volia que exposéssiu solucions a aquest problema que és real.
A Sant Just, aquests creixements que hem anat fent
han permès 1.300 habitatges de protecció oficial.
15% de la població vivint en habitatges de protecció oficial.
Estem molt per sobre de tots els municipis del voltant
que amb prou feines arriben al 6 o al 7%.
Han estat creixements al servei de la població.
Sobre el tema de l'habitatge,
és cert que s'han construït 1.200 pisos de protecció oficial,
però parlem de com aquests pisos de protecció oficial
després han retornat al que seria en el mercat privat.
També una qüestió de la seguretat.
Estic d'acord amb l'analisi que tu has fet,
però després hem vist com el govern ha apostat
per posar helicòpters, per augmentar la policia,
per augmentar les càmeres i veiem com s'ha comprat
el model de poble aquest de creixement.
Ha fet que haguem de construir nous equipaments,
encara menjar-nos nou espai natural,
com per exemple la laixellaria que es vol construir
en una zona on hauria d'haver una bassada d'eliminació
o els equipaments que arriben en falta de planificació
on encara es menjaran més entorn natural.
I sí, potser no està dins del pepnat,
però el nostre ecologisme no es limita només a les zones del pepnat.
No sé quines són les cases que fan aquestes instal·lacions,
perquè sembla que al final estiguem finançant
a les cases que més consumeixen amb la qüestió de l'IVI
aquests tipus de plaques fotovoltaiques,
que em sembla molt bé, però potser hauríem d'apostar
perquè es fessin en els pisos, en els edificis
on potser viuria més gent de classe treballadora
i també trencar una mica amb aquesta idea
de la transició cap a un capitalisme verd
Donem pas ara a Laia Flotats d'Endavant Sant Just
que ha demanat la paraula també.
Volia fer un parell de puntualitzacions.
La primera és el candidat d'Esquerra Republicana, Sergi Seguí.
Volia puntualitzar que Endavant Sant Just
no forma part del govern municipal.
I de fet, Endavant Sant Just no ha estat mai al govern municipal
ni anteriorment quan érem Convergència.
Qui sí ha estat al govern municipal durant 36 o 32 anys,
per tant, d'aquests 40 anys que portem de tripartit,
la major part, Esquerra Republicana també n'ha format part.
I aquest creixement, per exemple,
i aquesta pèrdua de la singularitat del nostre poble,
també és responsabilitat de les polítiques
que Esquerra Republicana ha fet al capdavant del govern municipal.
Després també volia fer una puntualització al candidat del PSC,
en Joan Basaganyas. Has comentat que la taxa de criminalitat
a Sant Just està 20 punts per sota de la regió
de l'Ajuntament de Sant Just.
Com ho veieu?
La criminalitat entén que mesura tots els crims.
Hi ha municipis on hi ha criminalitat
no concentrada en robatoris,
sinó concentrada en violència al carrer
o altres tipus de crims.
És cert que aquí a Sant Just no es produeixen,
perquè tenim un poble amb una densitat de població més baixa.
A Sant Just no es produeixen.
A Sant Just no es produeixen.
Aquesta taxa de criminalitat
de 44,9 punts que has comentat
està concentrada en robatoris.
En comparació amb altres municipis,
la taxa de criminalitat és més alta,
però aquí s'estan mesurant altres tipus de crims.
El principal delicte són les estafes.
És un d'unes característiques determinades,
amb unes cases amb baixa densitat,
amb barris residencials...
I això fa que hi hagi més robatoris.
Per interpel·lació a la primera part,
no sé si el senyor Seguí vol fer un comentari.
Sí, tant.
Sort que hi érem, els d'ERC al govern,
perquè és amb ERC que s'han fet polítiques valentes.
La taxa de criminalitat és més alta.
La taxa de criminalitat és més alta.
Nosaltres, als anys 90,
ja pensàvem que l'ACPE havia de ser de lloguer,
i ja teníem baralles amb el PSC per no fer-lo de compra.
Totes aquestes raons són les que ens van portar al 2019
a sortir del govern,
perquè teníem més discrepàncies que punts en comú.
Per exemple, en fiscalitat,
no hem tingut cap tipus de dades.
Fa anys que demanem que es reudeixin les quotes de la bona aigua.
Se'ns va dir que s'estava fent un estudi.
Per això vam deixar el govern.
Per aquest tipus de coses.
Recordo que amb ERC el govern
s'ha dinamitzat més que mai el comerç d'aquest municipi.
Quinto Tapa, shopping night, la nit de senyors al carrer,
la recuperació del patrimoni amb el refugi antiaeri,
la recuperació de l'aigua...
Aquestes coses que feien de les floretes pintades a terra
que eren per millorar la seguretat viària
estan donant resultats.
Gràcies a ERC s'han pogut determinar aquestes polítiques valentes.
Gràcies, senyor Seguia.
Ara donem veu en just for salva d'en comú podem.
Gràcies.
Hem sentit molt a parlar de falta de planificació a nivell educatiu.
Hi ha un problema de planificació educativa.
La segona escola de Bressol
ja s'han fet les preinscripcions.
Més de 180 en portem.
I el Departament d'Educació.
Fa anys que donen voltes a solucionar la planificació educativa
en primària i secundària.
Fins d'aquí 3 o 4 anys no tindrem l'institut escòlic
a solucionar el problema de planificació educativa al municipi.
El que fa aquest ajuntament és molt diferent.
Ha fet una planificació acurada en funció del creixement
que altres institucions com la Generalitat de Catalunya.
Sobre altres temes que s'han parlat.
Esquerra diu que des dels 90 reivindiquen el lloguer.
Jo, quan era soci del 2015,
em sembla que l'únic que ho va posar sobre la taula
era amb nosaltres des de Movem.
Sobre les fotovoltaiques.
Hi ha moltes unifamiliars que s'estan instal·lant
amb la regulació que hi ha.
Però l'estratègia d'aquest ajuntament
és posar el màxim nombre d'instal·lacions en equipaments
i quan estiguem instal·lats començarem a compartir amb ciutadania
a través de les comunitats energètiques locals.
Precisament el que faran és que la gent que no es pot instal·lar
o bé per un tema econòmic o bé per un tema
que l'edifici no permet instal·lació fotovoltaica
o que sigui l'energia neta.
Sobre l'equipament que entrava a la CUP.
Jo crec que hem de saber dibuixar línies.
El que no podem fer és demagogiar
i dir que ara el parc s'extèn més enllà
perquè resulta que hi ha un prat.
Els equipaments estaven dibuixats des de l'inici del planejament.
Tothom sabia que hi havia d'anar planificació.
El que s'estan fent és materialitzar-los
El que no podem fer és sopiar el que és la veritat.
En tots els barris de Sant Just han entrat en una casa o una altra.
Això és una problemàtica que tenim.
Amb cadascun dels barris.
No m'interrompeu, sisplau.
El problema que tenim és que teniu una gestió dolenta.
El que no pot ser és que el carrer Bona Vista
es quedi en parades.
No mirem si l'empresa que l'hem adjudicat està neta o no,
si té diferents empreses que pengen,
si estan en suspensió de pagaments.
El que no pot ser és que el centre cívic
tingui una desviació d'un 29% a nivell de pressupost.
El que no pot ser és que el carrer Bona Vista
es llenci el cedó a l'aula de formació.
El que no pot ser és que el centre cívic
no es prometi que ja ho farem perquè hi ha propostes.
El que no pot ser és que les 11 instal·lacions
que tenim de pública concorrència
estiguin sense llicència d'activitat.
Això, si fos alcalde, em posaria, però ja.
El que no pot ser és que el centre cívic
estigui sense llicència d'activitat.
És important que el tema de contraincendis
els tinguis en regla.
És important que la bona aigua la tinguem legalitzada
perquè és on anem a disfrutar.
Això no ho està, no està legalitzada.
Jo, en comptes d'invertir en camp freixes,
amb totes aquestes coses que vas invertint,
agafaria el que tinc existent i ho legalitzaria.
Si fos a la bona aigua,
no seria tot ben net i tancadet perquè el pròxim que vingui
ho pugui disfrutar.
I més que res per un tema de seguretat ciutadana.
Passa qualsevol cosa a la bona aigua i et cau el pèl.
Ho saps, no?
Gràcies, senyor Ferrer.
Ara li hem de donar la paraula a Ramon Figueroa,
de Junts per Catalunya.
Per al·lusions de l'alcalde,
ha parlat que el creixement ha sigut sobretot
en el barri de Masllui.
Creiem que el creixement ha d'anar acompanyat
seguit d'uns serveis.
Podem veure que no ha sigut així.
Hem ficat el cas,
l'escola Bressol ha sortit diverses vegades,
però és un clasfe gran.
No pot ser que aquest any s'hagin quedat fora.
70 famílies que s'han inscrit.
Només hi havia 17 places per noves famílies.
Són 20.000 habitants.
Són les veritat?
Per noves famílies.
No vol dir que hi hagi germans.
Són les dades.
Són reals.
Després parlem de les cues que hi ha cada matí
al barri de Masllui.
Després parlem també de Masllui,
el problema que comencem a tenir d'embarcament,
que el patim cada dia.
Jo el pateixo cada dia, com molts veïns.
Aquest problema es deu a una falta de planificació.
Hem parlat de la bonaigua.
Parlem dels barracons que aniran.
Creiem que hem de fer uns barracons.
Per tant, aquest creixement no ha anat acompanyat d'uns serveis.
El barri de Masllui està bé.
És un projecte que pot haver donat abans,
però el que critiquem és com s'ha gestionat
els serveis i l'acompanyament d'aquest creixement.
I després em comentaves que heu fet un 40% de pisos
de protecció oficial.
És veritat que ja per llei estem obligats
a fer més d'un 30%,
però la nostra crítica ve com s'han gestionat
precisament amb l'HPO de lloguer.
Som conscients,
nosaltres apostem per un habitatge de protecció oficial de lloguer
i no s'ha donat,
perquè s'han fet 20 pisos de lloguer per part de l'Ajuntament
únicament en aquests quatre anys.
Per tant, sí, s'ha apostat per allò.
I els de Limsol no els comptes?
Els de Promunça només vius.
I els de Limsol?
Els de Limsol no els ha fet l'Ajuntament.
Si tirem les pilotes fora i diem que la Generalitat...
Són acords entre l'Ajuntament i l'àrea metropolitana.
Al final, l'operador és el de menys.
L'interessant és que hi hagi un resultat final,
que vol dir més persones vivint en habitatges de lloguer.
Això és correcte.
Però si tirem pilotes fora quan diem que no depèn de nosaltres,
per tant, no ens podem agafar els mèrits.
Ramon, que són convenis que fa l'Ajuntament
amb altres institucions, és molt diferent, no té res a veure.
Però no ens podem ficar la medalla, perquè només han hagut 20.
La Generalitat no té cap teoria.
És un tema que hem de dir.
El partit ha de fer un 2024,
és el que ha de fer el govern de l'Estat.
A una setmana de començar el període electoral,
els últims de lloguer.
Donem veu a l'Eige Badí i a en Joan Basaganyes
per les interpel·lacions que ha tingut.
Sobre les qüestions sobre municipals,
és com un toma i d'acanot.
Per exemple, amb la qüestió de Limsol,
el PSC va promoure que seria habitatge per gent jove
La CUP té una proposta molt clara.
Aumentem les competències municipals.
El PSC acumula els seus barons i s'acumula molts diners.
Acaben suposant una externalització
de les competències municipals.
Aquest ajuntament ha fet els tres grans pecats capitals
dins de la participació.
En el procés de la plaça A la Pau,
vam veure que no va haver-hi gens de transparència
en com es va decidir al final de la planificació.
Després, amb el tema de Can Freixas,
vam fer una proposta per fer una part de les condicions
per fer una proposta de pingüeix amb la casa de la dona.
I després, amb la bàubula,
vam passar per un projecte verd,
que va ser una urbanització de Núñez i Navarro,
promovent uns presos participatius
que només fan intentar avalar les propostes del govern.
Ara donem la paraula al senyor Joan Passeganyes.
Gràcies.
Seguretat ciutadana, si els indicadors són bons,
és perquè la policia local de Sant Just,
i si ho faig sempre que puc, els Mossos la seva col·laboració,
estem aconseguint moltes atencions,
estem aconseguint dissuadir que hi hagi més actes delictius.
I abans, Laia, t'ho estava dient,
el delicte número 1 a Sant Just són les estafes.
Per tant, que ningú es pensi que són els robatoris a domicili.
Sobre les desviacions pressupostàries en obres.
Estem oblidant que hem tingut una crisi de preus brutal,
que ha afectat molt a minerals, a matèries que s'utilitzen per les obres.
Algunes han quedat desertes,
altres han tingut importàncies desviacions pressupostàries.
Crec que aquest no és un problema exclusiu de Sant Just.
Ha passat a moltes institucions, l'altre dia hi ha hagut una notícia
que el 30 o el 40% de les licitacions de l'INCASOL han quedat desertes.
També deuen ser molt mal planificadors.
Respecte a la Ramon Figueroa,
que em comandaves el creixement del poble que no ha anat acompanyat.
L'únic que volia dir és que el maig-juí es va desenvolupar tard
perquè va haver-hi una crisi,
i aquesta crisi també ha afectat la construcció d'equipaments.
Li ha afectat a l'Ajuntament,
hem anat dos o tres anys tard, també es va sumar a la pandèmia,
també li ha afectat a la Generalitat.
Per això alguns equipaments que segurament en condicions normals
estarien construïts,
fruit d'aquella crisi del 2008 no estan construïts.
Nosaltres sempre hem estat comprensius amb la Generalitat,
el que ja no és de rebut és que partits que heu estat governant
fins fa quatre dies a la Generalitat,
ens acuseu, amb els que sí que fem els deures,
o com a mínim els fem, amb molt millor temps que vosaltres,
de no ser bons planificadors.
Per aquí sí que ja no passem.
Per ajustar els cronòmetres només li podem deixar uns segons
i ja hem de passar al segon bloc.
Gràcies, Núria.
Si suprimim l'àrea metropolitana ens quedem sense l'E30.
Per posar-te només un exemple.
El paga integrament, per tant,
si suprimim l'àrea metropolitana no tenim autobús E30.
Només un apunt sobre el tema Generalitat,
Ajuntament, qui li toca què...
Un exemple molt clar, l'ambulatori.
Per la Generalitat han passat governs de tots els colors,
des de Convergència i Unió fins a tripartits,
Junts, Junts i Esquerres,
Junts i Esquerres sola,
i portem 30 anys negociant-ho.
Però a l'alcaldia de l'Ajuntament només hi ha hagut un color.
Per tant, potser que ens mirem al melic i diguem
què carai passa si no ens hem posat d'acord.
Ni amb Convergència, ni amb Junts, ni amb Esquerres,
ni amb el PSC, ni amb iniciativa en el seu moment.
Què està passant?
Estàs dient que és culpa de l'Ajuntament que no es colia al cap?
No, estic dient que potser que l'Ajuntament deixi de tirar
sempre pilotes fora i en algun moment digui,
que no ho estem fent bé.
M'agradaria que m'ho diguessis, que no ho estem fent bé.
Després tindrem un altre bloc per seguir debatint.
Què parla amb els responsables del Departament de Salut?
Tanquem aquest primer bloc.
Quina impediment hem posat a l'ampliació del cap?
Seguim amb la segona part, el segon bloc,
que servirà a l'audiència no només per conèixer els principals eixos
de cadascun dels programes electorals,
sinó també per escoltar les propostes polítiques
que s'han de posar en just per als propers anys.
Expliquin breument en dos minuts quin és el model de poble
que volen per s'enjust cap on ha de caminar la ciutat.
Bàsicament, tinguin en compte les circumstàncies
per les que travessa el municipi actualment.
El creixement urbanístic i demogràfic,
també l'accés a l'habitatge, les polítiques mediambientals,
el transport i la mobilitat, els drets socials,
l'impuls al comerç local, la gestió dels residus,
la creació artística...
Aquestes són les propostes que tindran en aquests dos minuts.
Després tindran mitja hora per debatre.
Comença la roda de nou en Joan Bassagany,
es cap de llista del Partit Socialista.
Moltes gràcies, Núria.
Hem elaborat un conjunt de propostes amb el nostre equip
que són perfectament viables,
van acompanyades d'una memòria econòmica
i ens comprometem en aquests quatre anys
a dur a terme totes aquestes promeses o propostes.
En l'àmbit de la infància i l'educació,
hem de concentrar en la planta primera de camp freixes
serveix per a la infància.
Ens comprometem també a garantir accés a activitats extraescolars
als infants i adolescents amb capacitats diverses.
Ampliar les places d'educació pública per a infants de 0 a 3
amb la nova escola Bressol, la Mainada,
i amb el nou institut d'escola
que es construirà al barri del Mas Lluís.
A nivell de mobilitat sostenible,
construirem una passera per avianants i bicicletes
i una passera per a la B23
que unirà Sant Joan d'Espí amb Sant Just d'Esvern.
Incrementarem la freqüència dels autobusos en hora punta,
especialment l'E30 que s'allargarà
fins a l'estació de tren de Sant Feliu.
Millorarem la connexió entre el barri nord
i el barri de l'Amiranda
amb la construcció de dos nous ascensors
al carrer de la muntanya.
En l'àmbit de l'habitatge,
ampliarem en 260 el nombre d'habitatges de lloguer assequible
i construirem el segon mil·lenari
al barri de Can Modulell,
habitatges per gent gran amb serveis comunitaris.
En l'àmbit de serveis a la persona,
crearem nous espais culturals i artístics
amb el nou teatre a Teneu
i posarem en funcionament la fàbrica d'artistes
davant de la ITB.
Fomentarem l'esport escolar i federat
i construirem un nou pavelló poliesportiu
al barri del Mas Lluís.
Crearem la Casa de la Dona,
un centre d'atenció integral per a les dones
a la planta baixa de la masia de Can Freixa.
I finalment,
a nivell de seguretat ciutadana,
seguirem reforçant la seguretat ciutadana,
mantenint el rati d'un agent cada 500 habitants
i continuarem implementant
el sistema de càmeres lectores de matrícula.
I també apostarem pels policies de proximitat.
Gràcies, senyor Bassegañas.
Ara segueix en Sergi Seguí,
candidat d'Esquerra Republicana.
El nostre lema de campanya es viu Sant Just
i jo crec que això resumeix molt bé
el nostre model de municipi.
Nosaltres volem un Sant Just
que decideixi de ser un apèndix
de la ciutat de Barcelona,
volem un Sant Just que tingui serveis públics de qualitat,
i en definitiva,
un poble on la gent pugui fer realitat
els seus somnis i els seus projectes.
Nosaltres creiem que per fer-ho
ens calen tres eixos de treball.
Una és una transformació social-econòmica,
el segon és la implantació d'aquest model
de municipi republicà
i el tercer és un canvi democràtic.
Pel que fa a la transformació social i econòmica,
nosaltres apostem pels habitatges
de lloguer,
buscant un equilibri territorial
i social,
deixant de tenir barris dormitoris
o perifèrics on no hi hagi vida.
Apostem també perquè era una borsa municipal
d'educadores i balladores
que puguin fer suport educatiu
a les hores lectives
i a les activitats extraescolars.
Apostem també perquè l'Ajuntament
s'apunti al programa de cangurs gratuïts
de la Generalitat.
Apostem per una reducció de preus de la bona aigua
social de les activitats de cants inestà
i els tallers de música.
També apostem per una reordenació dels usos
i de la gestió dels equipaments municipals
i per dos programes nous.
Un, per la compra de locals buits,
reimpulsem el comerç,
que pot començar pel barri sud
i anar-se extenent per la resta del municipi
i també per la transformació dels actuals polígons
en zones d'activitats econòmiques
centrades sobretot en l'economia taronja
o l'economia creativa.
També apostem, com no pot ser d'una altra manera,
per un esport públic,
perquè aquests dos sectors han de connectar
no només espais, sinó també persones.
És per això que necessitem fer el Pla de Mobilitat Urbana,
participat i parlat entre tothom.
Necessitem entorns escolars segurs
i necessitem també una xarxa verda urbana
que relligui barris
i que l'urbanisme serveixi per trencar barreres.
A més a més,
fer-ho tot en perspectiva de gènere,
més no menclat or femení,
més il·luminació i més seguretat.
I per últim, també apostem perquè hi hagi
més planificació i més transparència
i recuperar programes que ja feien
amb Esquerra Republicana al govern,
com pot ser el Regió de Barri,
els pressupostos participatius
i aplicar un pla de barris que pugui ser participat
on la ciutadania pugui decidir
quines inversions es faran en el seu entorn més immediat.
Gràcies.
Ara és el torn de Laia Flotats,
representant d'Endavant Sant Just.
Moltes gràcies.
Com he dit en la meva intervenció anterior,
hem liderat la política del diàleg, el consens i els acords,
i hem fet una feina que ens permeti
arribar a aconseguir grans fites.
També hem demostrat que calen aires noves,
aires frescos al govern municipal,
que això també ho hem demostrat i acreditat
durant aquest mandat.
Amb el programa de govern que proposem,
quan jo sigui alcaldessa,
proposem tota una sèrie de propostes
que van vinculades a tres eixos.
Tenir un Sant Just familiar i segur,
amb un desenvolupament que ens permeti
arribar a aconseguir grans fites.
A la ciutat de Sant Just,
una sèrie de propostes que fan que hi hagi un Sant Just familiar
i segur amb un desenvolupament local i econòmic
i els Sant Just dels detalls.
Per exemple,
propostes concretes que proposem per tal de mantenir
aquesta singularitat de Sant Just
i, al mateix temps, aprofitar les oportunitats de futur
que ens dona el futur.
Adquirir l'hostal nou de la carretera
per tal de que sigui la casa dels artistes.
Un hostal nou que és patrimoni de Sant Just,
casa catalogada,
que és una sèrie de propostes que ens donem a nivell patrimonial
sinó que li donem un ús als artistes
i també com a equipament social
pel barri de la carretera que no en tenen cap.
Per exemple,
una altra de les propostes que tenim
és que el nou pavelló poliesportiu que ens fa falta,
en lloc de construir-se a dalt a la muntanya
en el barri de Mas Lluís,
construir-se just a sota d'aquest barri,
al costat de la ITB,
i així es pugui crear sinergies amb el pavelló
que ja existeix a la Bonaigua a través de la Riera
i crear la Riera com un eix verd esportiu.
També hi ha una altra proposta,
que és la creació d'una tercera línia de bus urbà,
que nosaltres anomenem el just Lluís,
que ha de connectar aquest barri
amb la resta de barris de Sant Just
i especialment amb les escoles Canigüe i Miranda,
que actualment no tenen cap lligam de transport públic.
Després,
com a accions de dinamització comercial,
proposem fer una sèrie d'accions de dinamització comercial
fent activitats d'oci per totes les edats
durant els caps de setmana.
Volem fer una sèrie d'accions de dinamització comercial
per totes les edats durant els caps de setmana.
Volem que a Sant Just,
durant el cap de setmana,
també puguem fer vida social, vida comercial.
I, entre d'altres, també això passa
per tenir una programació estable a la Teneu,
al nou teatre Teneu.
Seguirem apostant per la congelació d'anar acabant,
senyora Flotats,
per ampliar el cos de la policia
i fer complir l'ordenança del civisme.
No estem a favor de la construcció de la bòbila
i les escales,
i proposem també,
que hi hagi la possibilitat de creixement de Sant Just
i de relligar els barris que ja tenim.
Creiem que aquest pla estratègic
s'ha de fer amb consens amb totes les forces polítiques
en representació de l'Ajuntament.
Això és el que liderarem.
Ara li toca a Ramon Figueroa,
de Cap de Lista de Junts per Catalunya.
Bé, com hem dit abans,
portem 40 anys adormits
amb la gestió del nafent i del no preparant,
que ha quedat demostrat en el bloc anterior.
I ho podem també exemplificar
amb els pressupostos aquests últims aprovats
per l'Ajuntament
d'uns 30 milions d'euros
amb una desviació del 30% d'un remenent de 9 milions d'euros.
I això és una constant enrere any.
És una manca de previsió i de gestió.
Això en una empresa privada
seria un motiu d'acomiadament,
no poder aprofitar els recursos,
és claríssim.
El nostre pla per Sant Just dels propers anys
ja ho hem fet una petita pincellada,
fonamentant tres eixos,
i ara, si em permeteu, els exemplificarem.
Quan parlem de viure,
parlem de deixar de veure
com els joves han de marxar de Sant Just.
Ja ho hem nombrat abans,
però sobretot parlem d'apostar per l'habitatge públic
de lloguer assequible.
Hi ha les maneres, després en podem en parlar,
com rehabilitar, generant nous espais,
exercint dret de temteig, etc.
Després en parlem, si voleu.
Parlem de millorar la mobilitat.
Hem comentat les cues que es formen per sortir del municipi,
les voltes irracionals que fem
per anar d'una punta a l'altra d'un barri a un altre.
Parlem de línies,
un pla de mobilitat parlat amb els veïns,
quines necessitats tenen els veïns per sortir?
Ens fan falta que de la Miranda vagin al parador
per tornar a Barcelona? Parlem d'això.
Parlem de seguretat.
Hem dit que s'ha d'incrementar.
Estem d'acord que hi ha hagut un increment d'onades.
El percentatge el donava abans l'alcalde,
però sí que és veritat que és evident
que hi ha una onada de robatoris.
Per tant, recursos amb el sistema M7 de l'empresa Ainsmer.
Em sembla bé, però això és el que hem de potenciar.
Quan parlem de viure, parlem d'això.
I també parlem de la mobilitat.
Parlem de la mobilitat.
I també parlem de la mobilitat.
És un exemple del món educatiu.
I ja estem treballant amb el món educatiu.
Parlem d'emprenedoria.
No estem aprofitant el talent que té Sant Jús.
És inquestionable.
Crearem una oficina d'emprenedoria i reempresa.
Hi necessitarem i hi acompanyarem.
Hem d'acompanyar el comerç local.
Hi ha dos eixos comercials a Sant Jús molt clars.
Bona Vista i Carrer Creu.
I també parlem de la mobilitat.
Tenim molt clar que volem implementar
per donar-los visualització el dia del comerç.
Amb centres educatius.
I volem donar-los noves eines de futur per ells.
Parlem també dels laberins burocràtics
que fan falta inaccessibilitat
a l'hora de fer noves empreses,
a l'hora de fer tràmits.
I acabo precisament amb Gaudí.
Quan parlem de Gaudí,
parlem d'aprofitar l'entorn privilegiat que és Collserola.
Parlem d'apostar per un parc urbà que relligui el poble.
Parlem d'oci de joves.
I per acabar parlem de cultura,
que és el tronc transversal i fonamental de la societat.
Hem d'invertir en cultura.
Després seguirem.
Té la paraula ara en Jús.
Candidat de Sant Jús, en com ho podem?
Gràcies.
El nostre projecte polític es basa en tres idees clares.
La justícia social, el feminisme i l'ecologisme.
En aquest sentit,
hem portat un programa amb més de 100 propostes
que qui interessa pot entrar a la web i mirar-les.
Dividit en tres grans cesos,
la gent comuna, per garantir drets,
Sant Jús on creix,
per garantir capacitat de construcció d'un mateix
i de la comunitat,
i Sant Jús ecologista.
Entraré a parlar d'aquests tres blocs,
però en comptes de tallar un munt de propostes,
em faré poques però intentaré explicar-les millor.
Una de les propostes de la gent comuna
és crear la targeta ciutadana.
Volem crear una targeta
que serveixi per vincular els teus serveis
i tenir-los a prop de forma justa i accessible.
Amb aquesta targeta podrem anar a la biblioteca
i fer servir els serveis de la biblioteca,
podrem accedir a equipaments,
obrint la porta dels equipaments,
podrem obrir també el contenidor de resta
i d'orgànica dels regidus.
Ens servirà per entrar a tenir l'aterifació social
amb els diferents equipaments que tinguem vinculats.
Per tant, una targeta que ens faciliti molt la tramitació
amb l'Ajuntament a través d'aquest sistema.
La segona idea és l'habitatge de lloguer.
És veritat que a Sant Just hi ha problemes amb l'habitatge.
És veritat que s'han fet molt bones polítiques
de protecció oficial,
però cal impulsar una borsa de lloguer suficientment gran
per tal de pal·liar els efectes d'aquest sistema en el que vivim.
Nosaltres apostem que en 10 anys
hem de passar a arribar al 5% d'habitatges de Sant Just
que siguin de lloguer protegit,
que vol dir, amb números rodons, uns 400 habitatges.
També volem crear un punt lila digital
per tal de tindre les situacions d'assetjament
o abus en qualsevol àmbit, no només en l'oci nocturn.
Tenim el punt lila físic en les activitats nocturnes
que ha funcionat molt bé.
El volem extendre al món digital,
creant un punt d'atenció digital.
També creiem, com ho ha dit Esquerra Republicana,
que cal repensar la xarxa d'equipaments municipals.
Nosaltres volem obrir un procés de debat amb entitats,
amb serveis, amb usuaris i també amb ciutadania
per redefinir els usos d'alguns equipaments
que poden ser de corresponsabilitat.
També cal una mirada diferent sobre l'ús dels equipaments.
No només una mirada de consum, de tallers i d'activitats,
sinó una mirada d'estar i de trobar espais on s'hi pugui anar,
una tarda, amb la família, per tal de tenir espais,
de trobar no només espais on consumir serveis.
Després, en el Sant Just on creix,
volem apostar per l'educació
i en aquest sentit crearem una estratègia local
d'orientació educativa amb un treball en xarxa
entre els diferents agents implicats.
Elaborarem un pla local de prevenció i lluita contra l'absentisme.
També un programa local de mentoria per a infants i noves
entre 9 i 18 anys.
I un mapa de recursos de nova oportunitat.
Després, també volem repensar el model de casal de joves.
Volem crear un consell de centre amb la gent jove
per tal de que es programin les activitats del casal.
Després volem que el casal surti al carrer.
Farem que les educadores del casal dinamitzin l'espai públic
on està el jovent.
Segueix ara l'Ege Badia, representant de la CUP Amunt.
La CUP hem elaborat un programa mínim de mesures concretes
on primer de tot parlem d'acabar amb la figura
del polític professional.
Rebaixem un 60% els sous de regidors
i acabem amb els càrrecs de confiança.
També amb les estructures neoliberals dins de l'Ajuntament.
També acabem amb les externalitzacions,
apostant per la municipalització de serveis.
Mirant les condicions de treball dels treballadors,
mirant el servei públic i també deixant d'enviar diners
a entitats privades.
A més a més,
hem d'estar finançats per qui més té.
Per tant, apostem per una fiscalitat progressiva.
T'hem de revertir el model de poble dormitori.
Apostem perquè es pugui compatibilitzar l'habitatge
amb l'oci alternatiu.
També parlem de crear processos reals
de democràcia directa dins del poble
i de donar suport a la cultura popular
i al moviment popular,
apostant sobretot per l'autogestió,
per la defensa de l'habitatge com un dret
que afecta el nostre entorn natural.
Podríem parlar de moltes mesures concretes.
Al final, el programa de la CUP es basa en defensar un poble
per la classe treballadora.
Però també no ens podem quedar amb les mesures mínimes.
També hem de parlar que el model de poble que volem construir
no es pot fer dins de les estructures del règim del 78.
Per nosaltres també és concret apostar per la independència
dels països catalans com a motor de canvi,
apostar per la planificació democràtica de l'economia,
i això és el que volem fer.
Això és el que volem fer.
I també hem de parlar de les altres coses.
Molt bé.
Gràcies, senyor Badia.
Ara tanca la roda en Quico Ferrer,
candidat de SOM i Sant Just Viva.
Gràcies, Núria.
SOM i Sant Just,
l'eix principal on ens centrem nosaltres,
és protegir el més vulnerable.
I el més vulnerable són els joves i els grans,
són els més vulnerables.
I la gent que són monoparentals,
els hem d'ajudar a tirar endavant.
Escolteu-me,
és important treballar el tema de l'habitatge.
I l'habitatge he trobat una fórmula.
Una fórmula amb el meu equip.
I una fórmula que crec que a tots els que esteu aquí
us pot interessar
i la podríem treballar entre tots plegats.
I és més fàcil.
A Sant Just tenim una problemàtica,
que és l'espai, no tenim espai per construir.
Llavors hem de buscar el que és algo
que els que tinguin lo que són propietats els hi podem seduir.
Una segona oportunitat.
Una oportunitat és molt fàcil.
L'Ajuntament
cargarà el que és amb un cost.
I aquest cost serà de 500 euros.
Cada propietari
que ens doni el que és un pis per llogar,
a l'Ajuntament li pagarà 500 euros.
I els altres 500 euros ho pagaran
el que és el jove, la persona vulnerable
o els avis.
El que ho passi amb una situació concreta
amb un temps.
Aquests pisos,
els direm el que són els pisos nido.
Seran uns pisos per donar el que és una segona oportunitat.
Una segona oportunitat
per a aquella gent que ho passa malament.
Aquesta proposta
serà una proposta que podrem escollir de dues maneres.
Una és, si el pis no es pot entrar
perquè cal fer el que és una reforma,
a l'Ajuntament et donarà el que és el cost de dos anys,
que són 12.000 euros.
Llavors tu rebràs
500 euros del jove.
L'Ajuntament farà el que és una aportació de 12.000 euros
i el jove ho llogarà per 500 euros.
És un lloguer que tothom pot
arribar.
És una proposta que si ho fem,
si feu quatre números,
podem donar el que és una cobertura a 150 joves
o persones del nostre senyús.
Que si posem dues persones per cada pis,
estem parlant de 300 persones.
Aquesta proposta és molt interessant
perquè hem de seduir els senyús-tencs
perquè això sigui una realitat.
Perquè en dos dies no tindrem el que és terreny.
És que ens queden molt poc terreny
al que és senyús.
L'altre punt que jo vull treballar és el tema de la neteja.
No crec que sigui necessari
que ens aguditi
el que és l'Ajuntament ni les grans empreses.
Això de les targetes és per fer una previsió
de residus per l'Ajuntament
i per les empreses que es recueguin.
Aquestes empreses que ens paguen,
perquè nosaltres ens paguen
quan els donem el que és vidre.
Escolteu-me, no vull que entin
amb la privacitat.
L'altra cosa que vull apostar
és el tema de la mobilitat.
Jo proposaré el que és
una guagua per a senyús.
Cal unificar el que són tots els barris.
I aquesta guagua,
el que farà és una circulació
per tots els vuit barris que tenim a senyús.
Aquesta proposta...
Seguirem ara amb més propostes, senyor Ferrer.
Si soc el que he tingut més temps.
Està controlat per realització.
Està cronometrat.
Cronometrat, segur.
Moltes gràcies a tots i a totes.
Ara comença el que hauria de ser
la part més interessant del debat d'aquesta tarda.
Volem que s'acabi la conversa.
Volem que es facin unes quantes minuts de rèpliques
i de contrarèpliques
perquè puguin fer apreciacions,
matisos, aportacions i preguntes
sobre el que s'acaba de dir
i temes que s'han posat damunt la taula.
L'Audiència vol conèixer sobre els àmbits
que l'afecten,
l'habitatge de protecció oficial,
construcció del Polisportiu i l'Institut Escola,
la planificació urbanística de la bonaigua,
les millores de transport i mobilitat,
els impostos,
la seguretat,
tots els temes que s'han posat damunt la taula
per posar alguns exemples.
Els torno a donar la paraula en ordre
a no ser que entre mig hi hagi il·lusions
o esmenys d'altres candidats
i també en funció del temps que anem restant
des de la sala de control de realització
i per equilibrar també els diferents temps.
Té la paraula ara mateix
perquè me l'han demanat primer el senyor Joan Basaganyes.
Gràcies, Núria.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Crec que hem de fer propostes que siguin serioses,
que tinguin en compte el context de Sant Just
i que se'n pugui beneficiar la població que més ho necessita.
Ramon, l'altre dia comentaves el tema del romanent
en el debat de l'Ateneu va sortir.
Quan hem tingut romanents molt alts
és perquè hem tingut ingressos provenents de l'activitat econòmica,
sobretot llicències puntuals.
Són ingressos, per dir-ho d'alguna manera, excepcionals.
Per exemple, quan es va desenvolupar tot el barri del Mas Llull
o els Mirais, que són edificis grans, hem tingut llicències molt altes.
Teníem dues opcions com a ajuntament.
Fem el que van fer molts ajuntaments, sobretot de la costa o del Pirineu,
incorporar aquests ingressos excepcionals en el pressupost ordinari
i després consolidar despeses amb uns ingressos excepcionals
que un dia no et deixaran de venir i després tindràs greus problemes
per quadrar el pressupost.
O pots fer el que hem fet a Sant Just, que és tornar a deute.
A dia d'avui Sant Just ja no té deute.
O bé i bé i complementàriament finançar inversions.
Anirem després, senyor Mas Llull.
Donem la veu ara al senyor Abadia.
Una cosa que m'agrada molt sobre el tema dels pisos buits
és que nosaltres, de fet, vam proposar que es fes un cens d'habitatges buits
i el senyor Parpinyà ens va dir que no es podia fer.
Llavors em sorprèn d'on treu aquesta dada el senyor Joan Basaganyes,
perquè, de fet, una cosa que es podria fer
és impulsar una oficina d'habitatge que penalitzés aquest habitatge buit
i també penalitzés els grans tenidors,
i també assessorant molts jugaters
que moltes vegades pateixen abusos per part dels propietaris.
Nosaltres portem, a nivell d'habitatge,
a nivell de competència municipal,
les propostes que porten els sindicats i els moviments per l'habitatge.
Hi ha coses que són mínimes, que no s'estan fent,
que també es podrien fer, i per això és important destacar-les.
Però una cosa que també s'ha de senyalar
és que, com a aquestes competències limitades,
després el que podem veure és que, al llarg de la campanya electoral,
per exemple, als dos partits de govern, a l'estat espanyol,
el mongut a provar una llei que diu que regula els juguers,
que de facto no ho fa.
Llavors això és un perill, perquè la solució és aquesta,
però precisament l'Istan donarà-les a la dreta i a l'altra dreta
perquè això no es faci.
Llavors, el que la fan a l'habitació és que les competències municipals
depenen d'uns pressupostos que estan molt limitats
i depenen de la voluntat dels propietaris.
Llavors això és una qüestió que hi ha uns privilegis d'uns pocs
i després hi ha els drets de la majoria.
Avui, en dies en just, hi ha més de 600 pisos de grans tenidors.
Aquests pisos s'han d'expropiar.
Hem de tenir competències per incrementar l'habitatge públic
i revertir la gran pujada de lloguers que hi ha hagut al llarg d'aquests anys.
I precisament són els moviments socials i els de l'habitatge
i no els governants de les institucions qui fan avançar aquestes coses.
La senyora Flotats m'ha demanat abans també torn de paraula.
Molt bé, moltes gràcies.
Doncs bé, jo voldria centrar el debat amb el tema d'aquests 40 anys
de govern tripartit i del creixement del nostre municipi
que s'ha fet d'una forma molt mal planificada.
Això ha provocat que hi hagi un desbordament en tot el que són els serveis
i la mobilitat, la seguretat, com he dit abans.
I vull posar uns quants exemples per tal de posar en context
les propostes que fem en el nostre programa electoral.
Per exemple, quan es va definir i dissenyar el barri de Maslluí,
la creació del barri de Maslluí, aquest barri es va dissenyar amb un pont.
Després, quan es va executar la construcció i l'urbanització
del barri de Maslluí per males planificacions
dels equips de govern que hi havia aleshores formats pel PSC Esquerra
i els comuns abans d'iniciativa, doncs aquest pont va de caure.
I a dia d'avui tenim problemes greus de mobilitat en aquest barri
perquè falta aquest pont.
No només de mobilitat, sinó també de connexió,
de connectivitat humana entre el barri de Maslluí i la resta de barris de Sant Just.
Per exemple, conseqüència també d'aquesta mala planificació del creixement
i no tenir una visió estratègica del poble,
ara ens tenim sobre la taula el problema de l'urbanització
i l'edificació de la bòbila i les escales,
que el nostre grup polític està en contra que es faci això.
Bé, la bòbila i les escales estan al costat de la vall de Sant Just
i durant molts anys aquest planejament de la bòbila i les escales
es va aprovar l'any 2002.
Convergència, que era el grup municipal anterior a nosaltres, va votar en contra.
En aquell moment ja s'estava negociant que no s'edifiqués a la vall.
I el 2004 es va signar el conveni de la vall.
Per què no van negociar aquest conveni de la vall?
Per què aleshores no van parlar de la bòbila i les escales i garrofers
que aleshores sí que hi haguessin pogut actuar i haver negociat tota l'hora?
Perquè no hi ha una visió estratègica del poble.
Abans el Sergi Seguí, candidat d'Esquerra Republicana,
ha parlat que gràcies a Esquerra Republicana,
quan va formar part del govern a l'anterior mandat,
fins al 2019 es va aprovar el pla de mobilitat.
Un pla de mobilitat que es va aprovar tres mesos abans que s'acabés el mandat,
i moltes de les realitats urbanístiques existents a dia d'avui.
Per tant, aquí hi ha problemes de planificació dels municipis,
falta de visió estratègica del nostre municipi
i també de preservar aquesta singularitat del nostre poble.
Els carrers, la Rambla, la Carretera, la Vinguda Indústria,
estan saturats de cotxes i generen intranquilitat.
I trenquen la pau que hi havia abans en el nostre poble
i sobretot la qualitat de l'aire que respirem nosaltres i els nostres fills i fills.
Per al·lusions d'un país que no té ni cap problema,
per al·lusions donem veu a Sergi Seguí i després a Ramon Figueroa.
Intentaré anar ràpid.
Ara que la Laia Flotats parlava de visió estratègica i de veure l'entorn,
el pont de Masllui on anirà a parar?
A la rotonda de la carretera, oi? A la rotonda de l'esclat.
Allà s'està desenvolupant el ple vell a vista per part de Sant Joan d'Espí.
Per tant, estàs abocant a tota la gent de Masllui
que es trobi un embut importantíssim
i amb busos constants a la carretera.
Si el tram de la carretera des del Walden fins a Sant Feliu de Llobregat
és el que té un índex de vehicles més alt de tot el municipi,
vols abocar-hi encara més vehicles amb la teva proposta.
Del Walden cap a Sant Feliu, no? Del Walden cap amunt.
I vell a vista és de Sant Joan d'Espí que s'ocupi d'ells.
Laia, t'he deixat tots els minuts del món i no t'he contestat.
No sé si es pot fer debat. No entenc el debat.
Com que poses el manifest que falta visió estratègica
i que falta visió global, jo també et poso sobre la taula
que aquell pont va a desembocar a un desenvolupament urbanístic
actual a Sant Joan d'Espí al Pla Vella Vista. Només això.
Vòvula i escales. I aquí donaré la raó al Joan.
Certament, les propostes per fer habitatge de lloguer
o per tenir més habitatge de lloguer són a compte a gotes
si ens dediquem només al dret a atemptatge i retracte.
Certament. Si renunciem a la vòvula i escales, encara més.
Si renunciem a vòvula i escales, encara més.
Perquè nosaltres estem oberts a parlar de la vòvula i les escales,
estem oberts a ampliar els àmbits d'actuació,
però el que no estem disposats és a perdre el percentatge d'HPO
que toca en aquest desenvolupament urbanístic.
Això per una banda. Per l'altra, Joan, deies...
Tindrem molt pocs pisos de lloguer si fem aquestes actuacions.
D'acord. Temptatge i retracte, certament,
poden sortir poques oportunitats. Hem començat a parlar amb la caixa
pels habitatges del Mas Llull, per quan se'ls hi cavi.
I què guanyes, Sergi? Guanyem més de 25 pisos en aquest edifici.
Aquests edificis ja existeixen.
Hi existeixen, però en algun moment se'ls hi cava el contracte.
També podem parlar amb la caixa pels podem recuperar.
Podem parlar de què podem fer amb els solars
que encara no han començat a desenvolupar l'obra que teníem prevista
i que porten més de 5 anys aturats, com el del carrer de la sala.
Podem mirar si tenim instruments jurídics a disposició
per expropiar aquest solar i fer-hi a nosaltres alguna cosa.
Podem parlar de quines seran les condicions que tindrà la gent
que anirà al segon mil·lenari. Estic d'acord? 40 habitatges.
Parlem que si aquestes persones tenen habitatge en propietat
l'han de cedir obligatòriament a la borsa pública de l'Ajuntament?
Doncs parlem-ne, perquè amb això ja no són tan petitones.
Amb això ja no són tan petitones.
Després, pels diferents esmenys que ha fet el senyor Seguí,
donarem veu a Bassaganyes i també a Laia Frutats,
però ara li toquen Ramon Figueroa i després en Quico Ferrer.
Per al·lusions del Joan Bassaganyes,
hem parlat del romanent, o em comentàvem el romanent,
que és una manera de fer, que vosaltres heu votat bé.
Jo no considero, des de Just per Catalunya,
que sigui una cosa puntual o uns ingressos puntuals aquests,
perquè si mirem els últims anys és una constant en aquest romanent.
Aquest romanent és una constant.
Vindran per ingressos diferents, però són ingressos
que es poden preveure en el pressupost,
perquè sabem perfectament que tindrem llicències.
Al final, després també parlem, quan parlem de romanent,
sembla molt bé que us vulgui baixar el deute,
però sí que és veritat que quan parlem d'economia,
de deute, i no sé si això ho sabrà, n'hi ha de bo i de dolent.
I en un ajuntament, sí, està bé apostar per reduir el deute,
però es pot endeutar, i de fet hauria d'estar endeutat
amb un percentatge per poder tenir un deute bo.
I precisament parlem de deute, que és invertir en inversions
de futur per Sant Just, que ens puguin aportar valor
a la ciutadania. Això és el que fem quan deixem
davant d'un pressupost i deixem 9 milions d'euros allà parats
durant un any, perquè apostem per això.
I després, quan parlem de mesures d'habitatge, sí que és veritat,
i comparteixo el que diu el Sergi, precisament,
que el dret de tanteig i retracte ens donarà pocs recursos,
però és evident que s'ha d'apostar per això,
i s'ha d'apostar, doncs valorem, i ja valorarem des de govern
si això cal donar diners o no a promuntza,
perquè aquest tanteig hi faci de gestor o no,
són coses que es poden parlar. I després també,
dubto molt, m'ha sorprès molt la dada que només,
que el Joan Baselanya sàpiga perfectament que només hi ha
9 habitatges en tots els just buits. Em sorprèn molt,
em sobta molt i ho comparteixo també amb la CUP,
perquè jo crec que precisament una de les primeres coses
que s'hauria de fer és fer un llistat d'aquests pisos buits.
I a més a més, també una de les opcions seria rehabilitant
els llocs en els quals ara mateix estan precisament bastant precaris.
Ara sí, senyor Ferrer, és el seu torn.
Gràcies, Núria. Aviam, Joan, per al·lusions,
el tema de l'habitatge...
Per al·lusions hauré de contestar jo.
Si no vols contestar, no contestis.
Jo el que et proposo són coses que et puc ajudar,
perquè és una de les apostes d'aquest lloc,
que és una de les apostes.
Són coses que et puc ajudar.
El tema és...
Hi ha un problema amb l'habitatge i aquí tots ens ho prenem en sèrio.
El tema és que el tema de l'habitatge ja existent
és una realitat i el tenim.
T'he llançat una proposta que no ha faltat ni construir,
simplement fent una reforma.
Hem de llançar propostes atractives per a la gent privada.
O pels avis, per exemple.
El tema de l'habitatge,
jo el treballo, el direcciono per a la gent jove, i així.
Creurem que som mil·lenaris per donar un servei, etcètera.
Laia, en el tema del pont,
em fa molta il·lusió que estiguis animada
i que vulguis fer el pont,
però al pont aquest vaig entrar en una emoció i vaig votar en contra.
Vaig estar en una emoció perquè es fes el pont aquest
i tu, el teu grup, el teu partit polític, va votar en contra.
Que tu et fa tanta il·lusió i que crec que hem de donar
el que és la veu al poble perquè aviam si es vol decidir fer
o no es vol decidir fer perquè és un import de 14 milions d'euros,
crec que és una cosa per posar sobre la taula.
El govern actual s'ha compromès en fer un estudi de mobilitat
i un estudi d'impacte ambiental.
Quan surti això podrem fer promeses,
perquè fer promeses brindis al sol ho sabem fer tot,
però això és una cosa sèria.
I després s'ha de fer el que és un procés participatiu.
El tema de la bòbila i de les escales, Laia, em sorprèn.
Precisament nosaltres a l'eslògan de Som i Sant Just
som fets i no paraules. Aquest domenge no et vam veure.
Ni a la passejada ni a l'esmorzar podies haver vingut.
Perquè si estàs tan motivada d'això no vas estar.
Jo no t'he vist tots els altres anys que hi estic i que hi he anat.
Jo he estat 4 anys. No m'interrompeu, laia.
A mi aquest tema me l'han posat,
perquè les escales i la bòbila fa un mes que l'estan tractant
i jo sí que estic tenint reunions amb el president
de la Bissolets.
A partir d'aquí, jo crec que hem de ser concrets
i el que no podem fer és demagòsia.
Jo faré un pont, jo faré un pont. Tu no pots fer un pont en 4 anys.
Si hi hem serios.
Amb un milió d'euros no es fa un pont.
A més a més, amb tot el que estan demanant ara.
Laia, jo crec que has de dir la veritat a la gent.
Perquè si no dius la veritat de bon començament,
quina confiança vols que tinguin en tu?
S'ha de ser sincer.
Ara, per recuperar temps, és el torn d'en Just For Salve.
Bé, gràcies. Sobre l'habitatge, que és un tema molt debatut
i molt parlat.
Jo crec que cal una estratègia combinada.
No podem sumar-ho tot als nous planejaments
i els aprofitaments que ha vingut dels nous planejaments.
El territori és finit, no podem estar sempre fent nous planejaments
i fent aprofitament d'aquests planejaments
i traient blocs de pisos. És una manera ràpida, és veritat.
És una manera d'aconseguir molt rendiment, però és una manera finita.
El que cal, per tant, és combinar amb altres accions.
Aquí ningú ha parlat d'una cosa que nosaltres volem posar sobre la taula,
que és que d'aquí molt poc l'empresa pública serà propietària
i que s'ha de fer en un lloc estable d'aquest lloguer
i que el que nosaltres volem és revertir tot aquest ingrés estable,
l'ingrés net després de fer totes les gestions i els manteniments,
a polítiques de lloguer.
Això vol dir poder adquirir pisos del mercat privat,
poder rehabilitar habitatge perquè vagi la borsa de lloguer
i poder fer petites coses que estic d'acord que són molt més en compte gotes
que no pas un planejament i l'aprofitament d'un planejament,
però que les accions combinades ens permetran
sobre la bòbida que també se'n parla.
El Quico diu que fa un mes que parla amb els veïns.
Fa més de dos anys que ho vam portar al ple
i et recordo que vas ser l'únic que vas abstenir
en la suspensió de llicències dient que el propietari
tenia un cerdeig de construcció i que els havíem de protegir
quan aquí el que vam dir és que cal aturar la bòbida
perquè no volem que el planejament s'executi tal com està.
Per tant, la voluntat d'aquest govern no és fer la bòbida
sinó revisar si realment podem fer alguna alternativa
a aquest planejament que entenem que avui del 2023
no és desitjable.
Sobre el pont de Mas Llull, nosaltres no hi estem a favor.
A més, tenim la certesa que si creem el pont,
més enllà que a l'extrem final ja el ple veia a vista,
també tenim la certesa que cridarem un munt de gent de Mas Llull
i de Sant Feliu a sortir per aquella sortida.
Per això ja passa ara.
Jo estic sentint moltes crítiques,
però estic sentint molt poques propostes concretes
pel municipi, francament.
Gràcies, senyor Fosalva.
Fa estona que l'Ege Badia de la CUP ha demanat la paraula.
Sí, una proposta concreta que no s'ha dit mai,
és que la CUP ha demanat una proposta concreta.
La CUP ha demanat una proposta concreta.
La CUP ha demanat una proposta concreta.
Sí, una proposta concreta que nosaltres portem al programa
és el tema del porta a porta,
que el Regió d'en Comú Podem ho porta en el seu programa.
De fet, fa uns anys ja que era la millor opció,
però de sobte hem vist que s'ha apostat per el tema
del reciclatge amb el xip i tot el tema dels contenidors.
Nosaltres, en aquest sentit, posem en qüestió la capacitat
que han tingut d'influir al govern, perquè ens parlen d'aquest és
amb moltíssima capacitat, però després,
i això és un tema que no podem complir.
I amb el porta a porta podríem aconseguir que no es gestionessin
tants recursos per aquest reciclatge i mirar millor
els índexs de reciclatge.
Després, amb el tema de cultura popular i entitats.
Hi ha propostes, avui en dia al poble, que estan lluitant
perquè es facin presos participatius i per l'autogestió.
I des del govern no s'ha escolltat.
Per acabar amb aquestes xarxes clientelars que s'escolta
a la gent en funció de la seva ideologia política,
el que hem de fer és, per canviar el rom,
per apostar per uns pressupostos participatius de veritat
en partides pressupostàries de veritat,
apostar també per un cíl·lic de greuges i apostar perquè tots
els usos dels equipaments que estan infrautilitzats avui en dia
puguin ser autogestionats per les entitats.
Perquè, com deia abans, l'avant social i les propostes de canvi social
acaben venint més pel teixit associatiu
i per aquestes organitzacions que no pels partits polítics professionals.
I després, un tema de transparència que deia abans.
Enllaçem una cosa que no hem pogut contestar al segir seguir.
No perdríem les 30 si suprimim l'EMB
perquè podríem encomanar serveis.
I després, una qüestió de transparència també es diu.
Avui en dia, l'alcalde de Sant Just,
portaveu del 2011, visquem de la política,
el tenen alcalde també.
Per nosaltres està cobrant més de 50.000 euros vivint de la política.
Avui en dia, amb la situació de precarietat que vivim,
ens allunya de les classes populars
i també no creiem que sigui la professionalització
per gestionar el que seria l'administració pública.
Primer, no m'agrada entrar en aquests temes,
però fins fa dos anys i mig jo tenia una altra feina.
Mentre era regidor, compaginava la regidoria
amb una altra feina.
I, per tant, crec que abans de fer algunes afirmacions,
t'hauries d'informar una mica millor.
També quan parles de grans tenidors.
600 habitatges en mans de grans tenidors.
Suposo que ja saps que el principal gran tenidor
que hi ha a Sant Just és per Muntsa.
També suposo que saps que d'aquests 600 habitatges,
352 són de protecció oficial de lloguer assequible.
Per tant, no sé si és la millor idea per promocionar
l'habitatge assequible,
anar a expropiar habitatges,
la majoria els quals són ja de lloguer assequible
i els altres són habitatges ocupats,
que ja m'explicareu què farem
expropiant habitatges que estan ocupats.
Pont del Masiví, Laia,
és un viatge que no va ser previst,
però es va canviar pel vial que va a Ponce de León.
Crec que és un vial que lliga molt millor
el barri del Masiví amb Sant Just d'Esvern,
que no pas el pont que abocava tota la gent del Masiví
a la carretera reial.
És la meva opinió.
Bòbil a les escales.
És un planejament que no ens agrada, no ho amaguem.
El que ens agradaria és escoltar alternatives.
Què fem amb aquest planejament que està aprovat
amb uns drets i uns propietaris que estan consolidats?
Què fem un cop la Generalitat de Catalunya ja ens ha manifestat
que no autoritzarà el trasllat de sostre d'aquest àmbit
a altres àmbits de municipi,
tal i com es va autoritzar en el seu moment el conveni de la vall?
Un cop descartada aquesta opció, què proposeu
per solucionar aquest planejament?
Vull escoltar propostes que siguin viables.
El tema de les inversions.
És molt millor destinar el romanent a inversions
i no tenir deute.
Tenir deute en un context en què els tipus d'interès
són fluctuants.
Si els tipus d'interès pugen i estàs pagant moltes despeses
financeres,
et trobes que els bancs t'agafen una bona part
dels diners de l'ordinari,
i llavors has de començar a fer retallades.
El tema de les inversions.
És que aquí estem veient com una visió apocalíptica
de Sant Just.
Sembla que vivim en municipis diferents.
Les dades que tenim són el baròmetre de la hipoteca de Barcelona,
que es fa cada 4 anys.
És el tercer millor municipi en qualitat de vida
de tota la província de Barcelona.
Alguna cosa es deu estar fent bé, suposo.
No es fa prou bé quan us han donat un 6,7 de nota
de governança, de gestió.
No es fa prou bé.
En 38 anys ja podies espirar la meva nota.
Jo faig propostes noves.
La meva proposta en el tema de seguretat
és aportar agents cívics de dia,
implantar els serenos,
un en cada barri que tenim.
Els serenos haurien de ser
la meva proposta.
L'altra cosa seria millorar el tema de la il·luminació
a segons quins carrers que tenim a Sant Just.
Hi ha un projecte que ja ho estem fent però no està acabat.
Ho vam començar i a dia d'avui encara no està acabat
i crec que hauríem d'acabar-ho.
Ho tenim allà a Promunça i encara no s'ha fet,
i ja portem 4 anys.
I després l'altra cosa que cal fer,
i que sí que es fa però no a tots els barris,
és aquestes jornades de feina.
L'altra cosa que cal fer però no a tots els barris
és aquestes jornades de formació preventiva
pels dies d'estiu,
quan la gent se'n va de vacances,
avisar el que és la gent, els veïns,
de quines coses han de fer per assegurar-se
que no es puguin entrar a robar casa seva.
Perquè hi ha molts barris que són cases unifamiliars
i tenen més accessibilitat.
Joan,
ara sempre que jo pagis cada dia a hores interpestives
han entrat, jo podia estar pagant el gos i entrant,
que arreglo una vista mateix dues vegades,
en menys de tres mesos.
Les dades són les que són.
Escolta'm, el pressupost que jo demano,
que estem parlant d'un total de 24 recursos,
estic fent quatre números per sobre,
amb un pressupost de 700.000 euros
per fer una seguretat preventiva
per donar una seguretat a Sant Justencs
de tots els barris de Sant Just.
Jo crec que això és pecat a minuta
amb el pressupost que estem treballant.
A nivell tècnic, tecnològic, estem molt bé.
Hi ha municipis que ens venen a veure,
però ens falten els recursos,
la cobertura que li hem de donar a la policia local.
És un policia local que tindrà una agència cívica.
La meva proposta és aquesta.
No depenem de ningú, depenem de nosaltres mateixos.
Ho podem fer nosaltres mateixos.
Per recuperar temps donem veu a Ramon Figueroa,
després també a Laia Flotats.
Jo ja no entraré més en el tema,
però sí que és veritat que entenc la preocupació
i agraeixo el voler dialogar amb mi
per veure quin és el problema.
Però és evident que nosaltres veiem que la manera de fer
no ha estat la correcta en aquests anys.
I el cas de la bòbila és un exemple molt clar.
Estava comentant que hem de donar una alternativa
precisament al que hi ha ara bé.
L'alternativa és veritat que veu fer un pseudo procés participatiu,
dient que havíem de donar una alternativa al que ja hi havia.
Era un planejament que podien estar o no d'acord amb els veïns,
però això ja estava i era a Núñez i Navarro,
en el qual havia de construir allà.
Per alguna raó veu fer un procés participatiu
incorporant dues noves alternatives.
Aquestes dues noves alternatives és evident que als veïns
no els ha agradat.
I no només ho veu vestir com un procés participatiu,
sinó que la nostra sorpresa va ser quan ara fa 3 setmanes
a l'àrea metropolitana, precisament,
que hi ha hagut un confinament.
Tinc dubtes del posicionament de si això es pot frenar o no,
o no hi ha vies.
Ahir hi havia un exemple a la Plana Vallsoleig
precisament pel procés dels garrofers.
I allà sí que hi ha hagut un conveni.
Per tant, el que nosaltres proposem és que s'arribin aquests d'acords.
Aquesta és la clau de tot, poder parlar amb la ciutadania,
escoltar, dialogar i trobar solucions. Aquesta és la via.
Esteu d'acord des de Junts en situar la dificultat?
No, jo no he dit això. És el que hem fet a Garrofers.
Ha fet un conveni per col·locar la dificultat
en l'àmbit dels garrofers, distanciant-la dels veïns,
baixant alçades, però mantenint la dificultat dels garrofers.
Això és el que es va acordar ahir a l'Assemblea de Veïns.
Va fer un primer acord, després ho portareu i després...
El que vull escoltar, Ramon, és l'alternativa que proposeu
des de Junts a les escales i als garrofers.
El problema és que ho hem de parar.
Si volen, el problema el tindrà la constructora.
El problema el tindrà Sant Just, que si no presentem una alternativa
i no s'aprova inicialment abans de setembre o octubre,
el que començarà a ser ben aviat una realitat
són aquests edificis que van circulant...
No serà una realitat. Deixem la proposta 1.
Agafem, soterrem el cablejat elèctric, que és el que hauríem de fer primer.
Sotegem el cablejat elèctric.
No ho farà, si no et sent, és per fer això.
Hem de donar veu a la ia Frutats per recuperar temps.
No serà viable.
Són dos torres.
Ens queden 3 minuts d'aquesta mitja hora
i la senyora Frutats ha de recuperar temps.
Gràcies.
M'agradaria parlar de la qualitat que tenim al nostre municipi,
la qualitat de vida.
A nosaltres, des del nostre grup, ens preocupa molt
que tots aquests barris que s'han desenvolupat
des del nostre punt de vista d'una forma desordenada,
tots aquests veïns i veïnes nous puguin gaudir
dels serveis que tenim a Sant Just
de la mateixa manera que els veïns i veïnes d'altres barris
que estan molt més cèntrics.
Entre d'altres qüestions, plantegem una sèrie de propostes
per tal que aconseguim això.
Hi ha propostes de mobilitat, que és el que he comentat,
que és la tercera línia de bus de barri
que uneixi el barri de Mas Llull amb el marcat,
amb les escoles Canigó i l'escola Miranda,
que hi ha moltes famílies que hi viuen i que porten els nens
i els seus fills i filles allà.
Després també, canviar, modificar el traçat del Justram,
ara que en el 2026 s'acabarà el contracte
i s'haurà de fer un contracte nou, modificar aquest traçat
de manera que el barri de la Miranda i el Canigó
puguin anar molt més ràpid del que tenen ara
i que això, per exemple, en el pla de mobilitat,
que comentava abans en Sergi Seguí, no es recollia bé.
Per exemple, altres propostes.
Proposem l'adquisició de l'Hostal Nou, ho he comentat abans.
El barri de la carretera, que va créixer ja fa uns quants anys,
no té cap equipament d'ús social
i l'Hostal Nou seria un exemple d'equipament d'ús social
i, a més a més, una recuperació de patrimoni
que és el segon edifici, només hi ha dos edificis en tot, tres,
que jo sàpiga, en tot Sant Just, que tenen l'escut de Sant Just,
la campana de Sant Just a la façana i l'Hostal Nou és un d'ells.
I tindríem allà una empremta.
Ens estem quedant sense minuts, hem de tallar en aquest punt el debat.
I també volia parlar de la dinamització comercial que proposem,
que també volem això, que aquesta vida de poble també es pugui fer
durant tots els caps de setmana, no només el dissabte al dematí,
dissabte tarda, el diumenge...
Un debat molt interessant, podríem estar aquí una llarga estona,
però hem d'acabar en algun moment o altre.
Gràcies per respectar els torns a paraula i mantenir també
la cordialitat entre vostès.
Hem arribat pràcticament ja al final del debat, però abans de donar-lo
per tancat, farem l'última ronda de breus parlaments,
on els candidats i la candidata també a l'alcaldia de Sant Just
tenen un darrer minut per adreçar-se a l'electorat
i també a la ciutadania, que aquest proper 28 de maig
ha d'anar a votar. Com hem dit al principi, ara seguirem
l'ordre invers de vots obtinguts a les eleccions municipals
del 2019. Poden afegir també si volen
i si els sembla oportú quina seria la política de pactes
del seu partit, és a dir, que especificin amb quines altres
formacions estarien disposades a pactar per entrar
dins del govern de l'Ajuntament. Comencem
el minut d'or amb en Quico Ferrer, candidat
a Somis Sant Just Viva.
Senyors Tencs i senyors Tenques, escolteu-me,
Somis Sant Just és un partit del poble, és un partit vostre,
és un partit fet per gent del poble.
No hi ha professionals polítics, no hi ha experts,
és gent que aixeca persiana i que estudiem
les vostres necessitats. I aquest partit
el que vol és ser un partit que assumi.
No vol posar vetos a cap partit que estigui
al consistori, perquè creiem que qualsevol veu
és important, qualsevol proposta és important.
Nosaltres el que volem és tirar endavant Sant Just,
és ser el futur de Sant Just, és ser aquest partit nou,
aquesta eina que no existeix, que és totalment apolítica,
que respecta totes les ideologies.
Aquest és el concepte de Somis Sant Just,
un partit del poble i que tirarem endavant
totes les propostes que vosaltres us neguitegin.
I aquesta iniciativa que he tirat endavant
perquè me l'heu demanat vosaltres, perquè la gent està farta
i sempre diu, és que estic harta de la política actual.
Aquí teniu l'oportunitat d'apostar
per Somis Sant Just viva un partit del poble
al vostre partit. Gràcies.
Aleix Javadia, CUP.
Davant la crisi econòmica, social i ecològica del sistema
capitalista, els grans empresaris estan a l'ofensiva
per revertir els nostres drets socials i nacionals.
El PSC i les seves coses opten per ficar-los una catifa vermella
a grans tenidors, a Florentino Pérez,
a Núñez Inavarro i als terratinents.
Ens diran que és una cosa de gestió, que no hi ha alternativa,
però no és cert.
La CUP us prometem lluita, us prometem una alternativa
per a la classe treballadora, partint d'un programa de mínims
però també amb la brúixola dels nostres objectius estratègics,
un Sant Just dins d'uns països catalans, independents, socialistes
i també per a la classe treballadora, vota la CUP,
però sobretot organitzat, perquè Sant Just, gent que lluiti,
és el que cal.
Gràcies.
Jo demanaré a les persones que ens estan escoltant
que ens feu confiança, que ens feu confiança per diverses raons.
Primera, perquè nosaltres som gent com tu, som gent municipalista,
som gent de carrer i també d'institució.
Després, perquè sabem els reptes que Sant Just ha d'afrontar,
és que hem d'anar a l'estat i lluitar per la justícia social.
Volem un Sant Just ecologista que lluiti contra el canvi climàtic
per fer la transició energètica i per protegir l'espai natural.
Volem un Sant Just on poder créixer,
on l'educació i la cultura siguin un motor de canvi per a tothom,
des de l'infant, al jove, a l'adult i a les persones grans.
També és una raó perquè tenim un projecte que és de poble
que es basa en el teixit de relacions humanes
i en la creació de comunitat.
Volem un Sant Just on hi hagi espais de trobada,
espais de comunitat, on la gent se senti acollida
i on poder viure del municipi.
La quarta raó és que sabem i volem governar.
Som gent diversa, preparada, compromesa i amb experiència.
Seguim a governar i quan ho fem passen coses.
Nosaltres som la garantia que Sant Just, si governem,
les polítiques d'Esquerra tiraran endavant.
Podeu confiar en nosaltres. Vota Sant Just com ho podem.
Fa 35 anys que visc i treballo a Sant Just
i en els meus 35 anys de vida no he vist mai
a Sant Just una altra cosa que no sigui el govern dels mateixos.
Això no seria un problema si Sant Just no estigués adormit.
És hora de despertar, d'encarar el futur.
El poble de talent no ens en falta, falta projecte.
I nosaltres el tenim. Ara cal posar-lo en marxa.
Comptem amb tu ara i des d'ara perquè és el teu vot
allò que farà despertar Sant Just i perquè serà la teva veu
però que a través nostra el mantindrà despert.
El proper 28 de maig tenim una cita amb el futur.
Anem-hi junts. El 28 de maig vota Junts per Catalunya.
Gràcies. Laia Frutats, representant d'Endavant Sant Just.
Moltes gràcies. Us demano el vot aquest diumenge
però no us el demano per mi ni per l'equip fantàstic
que m'acompanya. Us el demano pel veí que vol
que el nou pavelló es construeixi al costat de la ITB
i no a la Collserola. Us el demano per la veïna
que es faci el pont de Masllui. Us el demano pel veí
que vol més seguretat i per la veïna que vol consumir cultura
al poble i pel veí que vol més transport públic
i també per la veïna que vol fer servir el seu cotxe
amb llibertat. Us el demano també
pels qui creuen que paguem massa impostos
i sobretot per tots aquells veïns i veïnes
que valoren els detalls, que saben que fan de Sant Just
un poble més bonic i acollidor.
També us demano el vot per tots aquells
que no entenen que portem més de 40 anys
amb governs tripartits a l'Ajuntament.
I també us el demano per aquella veïna
i per totes aquelles nenes que mai han vist
una dona alcaldessa a Sant Just, perquè quan parlem
de referents femenins estem parlant d'això.
Aquest diumenge clarament vota endavant Sant Just.
Gràcies. Sergi Seguí, candidat d'Esquerra Republicana.
El vostre dret a vot en base a diferents factors
però n'hi ha dos que sempre hi són. Un és la por
i l'altre és l'esperança. I les eleccions del diumenge
no són pas diferents. Perquè hi ha partits que sí
que exerceixen la por sobre els veïns i les veïnes.
Vota'm i tindràs un barri segur. Si tu no hi vas, ells tornen.
Si no em votes a mi, potser aquesta subvenció que reps
la perdràs perquè els que venen darrere meu
no són dels teus. La por és terreny abonat
per fer créixer l'extrema dreta, el clientarisme
i l'immobilisme. A l'altra banda, tenim l'esperança.
L'esperança en construir un futur millor.
L'esperança en transformar Sant Just en un poble
de l'estratègia de l'estratègia de l'estratègia
de l'estratègia de l'estratègia de l'estratègia
de l'estratègia de l'estratègia de l'estratègia
de l'estratègia de l'estratègia de l'estratègia
de l'estratègia de l'estratègia de l'estratègia