Hola, molt bona tarda, benvinguts i benvingudes al debat electoral
que organitza Ràdio Desvern en col·laboració amb el grup ETV Terra-Mar
a motiu de la pròxima convocatòria d'eleccions municipals
aquest proper diumenge, 28 de maig.
El debat, que es pot seguir en directe per televisió, per radiodesvern.com,
també pel canal de YouTube de l'emissora i pel 98.1 de l'FEM,
reuneix aquesta tarda a 7 de les persones candidates
que aspiren a l'alcaldia de Sant Just Desvern.
Amb totes elles, debatrem durant una hora i mitja
sobre la gestió política que s'ha fet al municipi,
aquest mandat que ara acaba.
I ens agradarà conèixer també quines són les propostes i els projectes
que té cada partit pels propers quatre anys,
que ens expliquin quin és el model de municipi que volen pels Sant Just del demà.
Saludem ara els candidats i candidata, també els caps de llista
dels partits polítics de Sant Just, que ens acompanyen aquesta tarda al debat.
Tenim amb nosaltres Joan Bassaganyes,
cap de llista del Partit Socialista,
en Sergi Seguí, candidat per Esquerra Republicana,
a Laia Flotats, cap de llista per endavant Sant Just,
també tenim en Ramon Figueroa, candidat de Junts per Catalunya,
Sant Just for Salva, al capdavant de Sant Just en Comú Podem,
Aleix Abadia, candidat de la CUP Amunt
i també en Kiku Ferrer, representant de Sumi Sant Just Viva.
Hem presentat 7 de les candidatures que es presenten
a les eleccions de Sant Just malgrat el dia 28 de maig als Sant Justencs
i Sant Justenques tindran per escollir entre 9 partits.
Les dues formacions polítiques que falten avui, que no hi participen,
ha estat per decisió pròpia de cada partit
i per motius totalment al·lients a l'equip organitzatiu del debat.
Doncs bé, dit això, bona tarda al set.
Gràcies per estar aquí aquesta tarda amb nosaltres.
Com hem dit, tenim 90 minuts per enllestir-ho tot
i sent conscients de la dificultat de fer un debat a set
i perquè aquest plató es converteixi en un espai de diàleg,
de contrasts d'idees i sobretot de respecte,
hem dividit el debat en dos blocs.
El primer ens servirà per comentar i per valorar
com s'ha gestionat políticament Sant Just aquests últims 4 anys,
és a dir, per parlar del mandat que deixem enrere.
I el segon bloc l'enfocarem a debatre sobre quin és el model de poble
que volem per Sant Just els anys que vindran,
és a dir, les propostes que fa cada partit per la següent legislatura.
El primer bloc, cada candidat tindrà un minut per exposar les idees.
Quan hagin acabat la ronda al set, hi haurà 15 minuts totals per fer debat.
El segon bloc serem més generoses, cada candidat disposarà de dos minuts.
I al finalitzar la roda deixarem 30 minuts de rèpliques i contrarèpliques,
la part més interessant.
Acabarem el debat d'aquesta tarda amb l'anomenat minut d'or.
On ja ho diu la paraula, deixarem a cada representant
un minut pel missatge final apel·lant el vot de la ciutadania.
Demanem als candidats i també a la candidata
en les seves intervencions que facin servir la capacitat de síntesi
i que debatin lliurement
sense haver de necessitar una intervenció exterior contínua.
Tot i així, per mantenir la pluralitat i garantir el mateix temps
també d'intervencions a totes les formacions,
hi haurà un control del temps utilitzat.
L'ordre d'intervenció dels caps de llista es farà seguint el criteri
dels resultats electorals de les municipals del 2019,
sent el partit que més vots va treure al primer parlar,
tal i com els hem anomenat fa uns instants.
Només en la roda del minut final, en la roda del missatge d'or,
farem l'ordre invers.
Feta l'explicació de com serà l'estructura del debat,
passem a obrir el primer bloc
que el dediquem a fer una valoració de l'últim mandat
de com s'ha gestionat políticament Sant Just aquests últims quatre anys.
Volem que facin referència a com ha estat el diàleg
amb l'equip de govern i les altres formacions,
a com s'ha fet la planificació
dels projectes més transcendentats al poble,
de la transparència dels processos,
de la implicació i la contribució que ha tingut cada grup en àmbits
com els dels equipaments municipals, l'educació, l'habitatge,
el medi ambient, el benestar social, l'urbanisme,
per exemple, la seguretat, la neteja viària o les polítiques energètiques.
Poden tenir en compte també, per exemple,
l'arribada d'un nou alcalde a la meitat del mandat
o els efectes de la pandèmia.
Tenen un minut per exposar el més destacat del seu grup
i després aquests 15 minuts de debat.
Comença la roda en Joan Vasaganyes, candidat del Partit Socialista.
Endavant.
Bona tarda a tothom.
Bé, com a alcalde he tingut l'oportunitat,
durant aquests dos anys i mig, de parlar amb molta gent.
I la majoria de gent el que m'ha transmès
és que Sant Just és un poble que funciona.
És un poble on la gent vol venir a viure
i la gent qui viu hi vol continuar vivint.
És un poble amb uns bons serveis públics,
amb uns carrers i jardins nets i ben cuidats,
amb uns alts nivells de seguretat,
amb una bona xarxa d'acompanyament social
i amb uns equipaments de qualitat i actius.
Estem al podi a Catalunya a nivell d'habitatge de protecció oficial
construït en els darrers anys.
Permeteu-me que com a alcalde
destaqui algunes de les fites assolides durant aquests darrers quatre anys.
En primer lloc, haver superat tot junts amb consens la pandèmia.
En segon lloc, hem impulsat dos equipaments
que seran essencials pel futur del nostre poble.
La segona escola, Bressol, i el Teatre Teneu.
Hem consolidat una oferta de fins a 15 programes d'acompanyament
a la gent més necessitat de Sant Just,
des dels infants a la gent més gran.
I en quart lloc, hem ampliat en 147
el nombre d'habitatges de protecció oficial.
Molt bé. Gràcies, senyor Bassaganyes.
Ara té la paraula en Sergi Seguí, representant d'Esquerra Republicana.
Gràcies, Núria. Bona tarda a tothom.
Bé, doncs, precisament nosaltres, Joan, ens diuen tot el contrari.
En les més de 3.000 portes que portem picades en campanya
fent el porta a porta, doncs ens diuen que la gent vol un canvi.
I jo crec que el Partit Socialista, en aquests quatre anys,
ha portat una oportunitat.
Ha portat una oportunitat d'or,
precisament perquè la decisió d'Esquerra Republicana el 2019
de no entrar al govern municipal obria un nou ventall de possibilitats
i una nova manera de fer que el PSC ha deixat perdre.
I ara hi entraré.
Però és evident que el mandat ha estat marcat per la Covid,
per la restricció i també pel canvi d'alcaldia,
una qüestió que fa anys que no es vivia al municipi.
I per tant, tenim un alcalde que, evidentment,
anava a la llista del PSC però que no l'encapçalava.
El govern va començar amb minoria, però ha acabat amb majoria.
I ja està bé que estiguin asseguts així,
perquè és com ha acabat el govern o el pacte de govern.
Els dos primers anys va començar amb acords puntuals
amb Esquerra Republicana, creiem que d'una manera lògica,
perquè precisament per això sortíem del govern
que duia en el nostre segell,
amb els quals, en aquests dos primers anys,
algun dels acords puntuals que vam arribar,
per exemple, de ser precisament el canvi de finançament
i en comptes de fer el pavelló nou,
el que vam decidir va ser dedicar-ho a l'escola Bressol-Mainara,
que tant treieu pit.
Però recordo que vosaltres volíeu fer un segon pavelló.
Només una última cosa.
Estem al podi, com tu dius, amb evitació de protecció oficial,
però recordo que l'enquest de satisfacció municipal
és molt important per a la gestió d'aquest govern municipal.
Gràcies.
Senyora Flotats?
Molt bé, gràcies.
Bona tarda a tothom.
Doncs bé, és evident que aquests 4 anys de mandat
han vingut ben enmarcats molt per la pandèmia,
a moment en el qual des del nostre grup municipal
vam iniciar el lideratge de la política del diàleg i del consens.
També ben enmarcats aquests 4 anys
pels problemes que s'han vingut produint
molt gran i molt mal planificat.
Problemes de mobilitat, problemes de seguretat,
problemes d'habitatge, problemes de capacitat
de les nostres escoles, qualitat de l'ensenyament,
qualitat dels serveis, etcètera, etcètera.
Què hem fet nosaltres durant aquests 4 anys?
Doncs hem liderat aquesta política de negociació,
consens i acords, i hem aconseguit congelar els impostos.
Hem aconseguit més policies i més càmeres de seguretat.
Hem aconseguit un milió d'euros per poder
finançar la construcció del pont de Masllui
i un milió d'euros per fer la passera a la B23.
Hem aconseguit acords per condicionar les aules
de manera que els nens i nenes no passin calor
durant les onades de calor.
Hem aconseguit que la plaça mediterrània
s'hi posin jocs nous que està sent un èxit.
Hem aconseguit que es faci una tercera fira comercial
i hem aconseguit moltes altres coses fins a 15 propostes més.
Simplement una reflexió.
Una reflexió.
Si des de l'oposició hem aconseguit tot això,
imagineu-vos què podem fer quan sigui alcaldessa.
Moltes gràcies.
Ara és el torn de Ramon Figueroa, candidat de Junts per Catalunya.
Sant Just ha crescut i ha passat de 15.000 a 20.000 habitants
en els últims 10 anys.
El que hem posat a l'escenari és que la gent que ha crescut
ha crescut un 30%.
Si ho comparem amb Sant Joan d'Espiu, un 4%,
Sant Feliu, un 5,
i els esplugues, un 2%,
el cresciment és inquestionable.
Això no seria dolent
si hagués anat acompanyat dels serveis corresponents.
Tenim un exemple clar aquest any
a l'escola Bressol, sense tenir plaça a l'escola Bressol Pública,
sense haver de marxar del municipi o anar a una escola bressol privada
o no tenir el mateix cap que fa 20 anys.
En definitiva, no haver sabut gestionar i preparar el poble
per les necessitats de la ciutadania.
Un alcalde que recordem que des del 2015 és el responsable
de política territorial, màxim responsable també,
i regidor des del 2011 d'Habitatge.
És el màxim responsable d'aquest creixement desmesurat,
sobretot en quant a serveis municipals.
Nosaltres, malauradament, no hi era,
i això no hauria passat si hagués tingut un pla o un projecte
com el que tenim des de Junts basat en 3 eixos que després explicarem.
Viure, gaudir i innovar.
Gràcies. Segueix en Just for Salva, representant de Sant Just,
en Comú Podem.
Moltes gràcies.
Nosaltres fem una valoració positiva del mandat.
Vam aconseguir la recuperació de l'activitat econòmica local
després del tancament de la Covid,
on vam haver de centrar esforços en dos aspectes,
en crear un escut social local perquè protegís a les persones
i garantís els drets de la ciutadania,
i després un impuls i una recuperació de l'activitat econòmica local
després del tancament de la Covid.
Més enllà d'aquests esforços que vam haver de redirigir
durant el mandat,
hem aconseguit complir bona part dels objectius del pacte.
El que hem de fer és posar en marxa la nova sala de Teneu,
que ja està en marxa i la tindrem recuperada d'aquí poc.
La posarem en marxa al centre cívic Soledat Sants.
En el nostre cas, estem molt contents
de crear l'espai de participació d'infants i adolescents
i d'haver-se reconeguts per la ciutat i per UNICEF
com a ciutat amiga de l'infància.
I després tota una sèrie de polítiques planificades i participades
que per a nosaltres són essenciants.
El Pla Jova, el Pla Local d'Infància i Adolescència,
el projecte educatiu de ciutat, el Pla de Salut, el Pla de Gènere,
polítiques planificades que caiem que és el que cal per tal de laburar
polítiques que siguin òptimes pel municipi.
Però, vaja, d'aquest mandat, moltes més coses a destacar.
Mobilitat sostenible,
creació de carrils bici, el projecte de l'Ambici,
a nivell de transició energètica
en noves instal·lacions fotovoltaiques d'autoconsum corpartit,
el nou servei d'assessorament energètic
per ajudar la ciutadania...
Ja continuarà després, si vol, senyor Fossal.
El temps és just, també.
Té la paraula ara Aleja Badia, cap de llista de la CUP Amunt.
Molt bé, moltes gràcies.
Nosaltres, més que valorar quatre anys de mandat,
voldríem valorar el que han estat 40 anys de model de poble.
Un model de poble elitista, pensat per les rendes altes i dormitori,
on el PSC ha actuat de gestor local del règim del 78.
Hem vist que, a llarg d'aquest temps,
s'ha anat recolzant en diferents coses,
entre elles, iniciativa i diferents.
Però sempre el model de poble s'ha mantingut constant.
Hem vist que hi ha un fals progressisme,
on es parla d'algunes mesures,
on al final ens acaben venent mòies com si fossin grans banquets.
També hem vist com s'agafen lluites populars legítimes
i s'agafen eslògans com naturalment coiserola,
que després acaben sent eslògans totalment buits.
Després hem vist com s'ha fet un creixement
que ha estat el servei de les lleis del mercat
i que al final el que ha suposat és que la classe treballadora
s'expulsi del poble i una amenaça a l'entorn natural.
També volem destacar com moltes de les qüestions
que s'han fet a l'institució al llarg d'aquests anys
són coses que hem lluitat des de la CUP,
des d'abans de la institució, al llarg d'aquests anys
i també al nostre programa el 2019.
Gràcies, senyor Abadia.
Tanca la roda ara en Quico Ferrer,
representant de Som i Sant Just Viva.
Gràcies, Núria.
Gràcies, Sant Just Tengues.
És tot un honor poder estar aquí avui amb tots vosaltres
i poder debatre aquesta legislatura.
Joan, jo soc l'únic que et vaig donar el meu suport
i et vaig donar el meu vot favorable
a l'alcalde de Sant Just,
l'únic regidor que està aquí present.
Jo soc l'únic que aquesta nota de gestió
dels 6,5 que ha donat el que és la ciutadania
és pobra.
És pobra pels 38 anys que porteu governant a Sant Just.
És molt pobra.
Jo, si portés 38 anys,
voldria un 8 o un 9, per lo menos.
Dic jo, així és més ràpid.
Què és el que nosaltres creiem que hem de millorar, Joan?
I què és el que jo...
T'estenc la mà per si entrem a govern juntament amb vosaltres.
T'estenc la mà amb el tema de la seguretat.
No pot ser que haguem augmentat aquest any
un 50% amb entrades a robatoris d'habitatges.
Això no pot ser.
No pot ser que tinguem
la neteja que hem tingut,
aquesta neteja que ens audita
a cada un dels ciutadans de Sant Just.
Vull treure les targetes.
Això és un fiasco.
És un més a més que suma
i podíem distribuir aquests cèntims
amb un altre lloc.
Volem millorar el tema de les instal·lacions,
de les legalitzacions que tenim actualment.
Tenim 11 instal·lacions públiques
de pública concorrència
que no tenen llicència d'activitat.
4 anys que t'ho vaig demanar
i encara no estan legalitzades.
Això és un pecat mortal.
Moltes gràcies a tots i a totes.
Ara comencen aquests 15 minuts
de rèpliques i contrarèpliques
sobre les diferents qüestions
que s'han anat posant aquesta estoneta
en aquest primer bloc.
Els dono la paraula en ordre
a no ser que hi hagi al·lusions
o esmenys a altres candidats
i els aviso per equilibrar els temps
de la forma més justa possible.
Anirem donant la paraula a les persones
que s'han ajustat més el temps
i menys hagin consumit.
Per ordre comença en Joan Basseganyes
que ha demanat la paraula.
El candidat Quico Ferrer
i la laia Flotats
han donat una imatge apocalíptica
a nivell de seguretat ciutadana.
Permeteu-me que us doni algunes dades
per posar-nos en context.
La taxa de criminalitat es valora
en el nombre de delictes per mil habitants.
Municipi de Sant Just, 44,9.
Regió policial metropolitana Sud,
a la qual pertany Sant Just d'Esvern, 64,3.
20 punts per sobre.
Catalunya, 74,3.
30 punts per sobre.
Per tant, Sant Just d'Esvern en cap cas
és un municipi insegur
on la seguretat ciutadana
sigui catastròfica
com heu plantejat vosaltres.
Permetem també que contesti
amb en Ramon Fiorol,
el candidat de Junts per Catalunya.
S'oblida a dir que aquest creixement de població
que hi ha hagut, que és evident,
es concentra essencialment al barri del Mas Uí,
que és un barri que es va desplegar tard,
fruit de la crisi i ha arribat el creixement
en aquests darrers tres anys.
S'oblida a dir que en aquest barri del Mas Uí,
que ha estat aquest darrer creixement,
el 40% dels habitatges que s'hi han construït
són habitatges de protecció oficial,
en els quals hi ha anat a viure moltíssima gent
de Sant Just d'Esvern.
De fet, el 45% dels habitants del Mas Uí
són gent de Sant Just d'Esvern.
Per tant, és un barri que ha beneficiat
moltes famílies de Sant Just d'Esvern.
I després, responc a la CUP.
Quan parles d'aquest model de poble
que és tan dolent,
hem servit per construir
fins a 1.300 habitatges de protecció oficial.
Quan parlem de la dificultat
de l'accés a l'habitatge,
m'agradaria que exposéssiu
solucions a aquest problema que és real.
A Sant Just, aquests creixements que hem anat fent
han permès 1.300 habitatges de protecció oficial.
15% de la població vivint
en habitatges de protecció oficial
estem molt per sobre
de tots els municipis del voltant
que amb prou feines arriben al 6 o 7%.
A més, els serveis de la població
que més ho hem necessitat.
Donem una paraula ara a la CUP,
per al·lusions i també per minuts.
Sobre el tema de l'habitatge,
és cert que s'han construït 1.200 pisos de protecció oficial,
però parlem de com aquests pisos de protecció oficial
han retornat al que seria en el mercat privat.
També una qüestió de la seguretat.
Estic d'acord amb l'analisi que tu has fet,
però després hem vist com el govern
ha apostat per posar helicòpters,
per augmentar la policia, per augmentar les càmeres
i ha comprat el relat de l'extrema dreta en aquest sentit.
I també de la dreta.
També veiem com el model de poble,
aquest de creixement,
ha fet que haguem de construir nous equipaments
encara menjant-nos nou espai natural,
com per exemple la laixellaria que es vol construir
en una zona indundable on hauria d'haver una bassada d'eliminació
o els equipaments a la zona de Mejuí
que arriben amb falta de planificació
on encara es menjaran més en tor natural.
I sí, potser no està dins del PEP NAT,
però el nostre ecologisme no es limita només a les zones del PEP NAT.
I també hi hauríem d'aconseguir
que hi haguessin més plaques fotovoltaiques.
M'agradaria saber quines són les rendes
i quines són les cases que fan aquestes instal·lacions
perquè sembla que al final estiguem finançant
a les cases que més consumeixen amb la qüestió de l'IVI
aquests tipus de plaques fotovoltaiques.
Que em sembla molt bé, però potser hauríem d'apostar
perquè es fessin en els pisos,
en els edificis on potser viuria més gent de classe treballadora
i també trencar una mica amb aquesta idea
de la transició cap a un capitalisme verd
que s'omple molt la boca també aquest govern
i que és absolutament insostenible.
Donem pas ara a Laia Flotats d'Endavant Sant Just
que ha demanat la paraula també.
Gràcies.
Volia fer un parell de puntualitzacions.
La primera és el candidat d'Esquerra Republicana, Sergi Seguí.
Volia puntualitzar que Endavant Sant Just
no forma part del govern municipal
i de fet Endavant Sant Just no ha estat mai
al govern municipal ni anteriorment quan era en convergència.
Qui sí ha estat al govern municipal durant 36 o 32 anys
perquè hi va haver uns anys que no hi va ser
va ser Esquerra Republicana.
Per tant, d'aquests 40 anys que portem de tripartit
la major part
Esquerra Republicana també n'ha format part.
I aquest creixement, per exemple,
i aquesta pèrdua de la singularitat del nostre poble
també és responsabilitat de les polítiques
que Esquerra Republicana ha fet
al capdavant del govern municipal.
Després també volia fer una puntualització
al candidat del PSC, Joan Basaganyas.
Has comentat que la taxa de criminalitat
a Sant Just està 20 punts per sota
de la regió metropolitana de referència.
Bé, la criminalitat
entenc que mesura tots els crims.
És evident, hi ha municipis
on hi ha criminalitat
no concentrada en robatoris,
sinó, per exemple, concentrada en violència al carrer
o altres tipus de crims
que és cert que aquí a Sant Just no es produeixen
perquè tenim un poble
amb una densitat de població més baixa
i és cert que la confluència de poca gent
fa que hi hagi menys conflictes veïnals
per dir-ho d'alguna manera.
Per tant, aquesta taxa de criminalitat
de 44,9 punts que has comentat
està concentrada bàsicament en robatoris
i en comparació amb altres municipis
que la taxa de criminalitat és més alta
però aquí s'estan mesurant altres tipus de crims.
El principal delicte són les estafes.
Per tant, no té res a veure amb els...
No, simplement puntualitzar que al final
el nostre municipi té una singularitat
i és d'unes característiques determinades
que, per exemple,
s'ha de fer amb unes cases amb baixa densitat,
amb barris residencials...
S'ha de donar peu a la densitat
i això fa que hi hagi més robatoris.
Per interpel·lació,
a la primera part, no sé si el senyor Seguí...
Sí, tant.
Gràcies, Maria.
T'he de ser breu.
Bé, doncs sort que hi érem, els d'ERC, al govern,
perquè és amb ERC que s'han fet polítiques valentes.
Nosaltres als anys 90
ja pensàvem que l'APO havia de ser de lloguer
i ja teníem baralles amb el PSC
per no fer-lo de compra.
I totes aquestes raons són les que ens van portar al 2019
a sortir, precisament, del govern,
perquè teníem més discrepàncies que punts en comú.
Per exemple,
en fiscalitat, hem demanat fa anys
i panys que hi hagi una planificació
en la fiscalitat del municipi,
que es digui quants diners necessitem en l'ordinari
i que a partir d'aquí puguem planificar
quina és la política impositiva.
No ho hem obtingut.
No ho hem obtingut.
No ho hem obtingut.
No ho hem obtingut.
Se'ns va dir que s'estava fent un estudi.
D'això fa vuit anys.
Se'ns ha dit que hi ha un pla.
Nosaltres no l'hem vist.
Per això vam deixar el govern.
Per aquest tipus de coses.
Ho recordo també que amb ERC al govern
s'ha dinamitzat més que mai el comerç d'aquest municipi.
Quinto Tapa, Shopping Night,
la nit de Sant Just al carrer,
per tant, ja tenim el resultat d'aquestes polítiques.
Gràcies a ERC s'han pogut determinar
aquestes polítiques valentes.
Gràcies, senyor Seguia.
Ara donem veu a Just for Salva d'en Comú Podem.
Gràcies.
Hem sentit molt parlar de falta de planificació
a nivell educatiu.
Em fa gràcia sentir-ho, perquè realment es nota molt la diferència
quan planifica un Ajuntament com el nostre,
que ja tenim en marxa la segona escola de Bressol,
ja s'han fet les preinscripcions,
que hauríem d'anar a l'escola i a l'escola de l'Espanya.
És un problema que no s'ha solucionat mai.
La Generalitat d'Educació fa anys
que està donant voltes a solucionar la planificació educativa
en primària i secundària.
Fins d'aquí 3 o 4 anys no tindrem l'institut d'escola
que ens soluciona el problema de la planificació educativa
al municipi.
I amb el CAP el mateix,
podíem dir 3 quarts del mateix amb el Departament de Salut.
Són ritmes de planificació molt diferents
i no és el mateix que la Generalitat d'Educació.
S'han parlat sobre altres temes.
Esquerra diu que des de les 90 reivindiquen el lloguer.
Jo, quan era soci del 2015,
em sembla que l'únic que ho va posar sobre la taula
era amb nosaltres des de Movem.
Sobre les fotovoltaiques,
el CUP deia que qui se les està instal·lant.
Ara mateix, amb la regulació que hi ha,
és veritat que hi ha moltes unifamiliars
que s'estan instal·lant fotovoltaiques.
Però l'estratègia d'aquest ajuntament, precisament,
és que s'està instal·lant l'equipament
i quan estiguin instal·lats
començarem a compartir-ho amb ciutadania
a través de les comunitats energètiques locals.
Precisament, el que faran és que la gent que no es pot instal·lar
o bé per un tema econòmic o bé per un tema
que l'edifici no permet instal·lació fotovoltaica
pugui tenir accés a l'energia neta.
Sobre el tema d'equipaments,
que també entrava la CUP,
si l'equipament és de majoria,
jo crec que hem de saber dibuixar línies.
El que no podem fer és demagogia
que hi hagi un prat, no?
Els equipaments estaven dibuixats des de l'inici del planejament,
tothom sabia que hi havia d'anar planificació,
hi havia d'anar equipaments
i el que s'estan fent és materialitzar-los
per donar servei a les persones d'aquell barri
que també els farà molta falta.
Ara donem veu a en Quico Ferrer i després a en Ramon Figueroa.
Joan, aviam, el que no podem fer és sopiar el que és la veritat.
La veritat és que en tots els barris de Sant Just,
en els vuit barris que tenim,
en tots han entrat en una casa o en una altra.
És una problemàtica que tenim.
A totes les cases?
No, no, en cada un dels barris, Joan.
Deixa'm acabar, sisplau, no m'interrompeixis, sisplau.
El problema que tenim és que tenim una gestió dolenta,
us falta algun soci que us ensenyi a com gestionar les coses.
I és una proposta que us llenço, perquè aquí estem per millorar.
El que no pot ser és que al carrer de la Bona Vista,
quan es fan les obres, es quedin parades,
no mirem exactament si l'empresa que l'hem adjudicat
està neta o no, si té diferents empreses que pengen,
si estan en suspensió de pagaments, tot el rotllo patatero.
El que no pot ser és que els centres cívics de Soledats Sons
tinguin una desviació d'un 29% a nivell de pressupost.
El que no pot ser és que la desellaria,
el pressupost es llença a licitació
i es faci fase dos, el tema de l'aula de formació.
El que no pot ser és que els centres cívics
de la Plana de Bissoletge no es faci,
que es prometi que ja ho farem, perquè hi ha propostes,
i que les instal·lacions que tenim de pública concorrència
estiguin sense llicència d'activitat.
Això jo, si fos alcalde, em posaria, però ja.
I t'ho vaig dir, és important que arranquis
el que són els projectes, és important que el tema
de contraincendis els tinguis en regla,
és important que el tema de ventilacions els tinguis en regla.
És molt important que la bona aigua la tinguem legalitzada,
perquè ja és on anem tothom a disfrutar,
i això no ho està, no està legalitzada.
Si la bona aigua la tingués en regla,
i no hi hagués cap problemàtica d'invertir en camp freixes,
amb totes aquestes coses que vas invertint,
agafaria el que tinc existent i ho legalitzaria,
i ho deixaria tot ben net i tancadet,
perquè el pròxim que vingui ho pugui disfrutar,
i més que res per un tema de seguretat ciutadana.
Passa qualsevol cosa a la bona aigua i et cau el pèl, ho saps, no?
No? Vale, doncs no.
Gràcies, senyor Ferrer.
Ara li hem de donar la paraula a Ramon Figueroa,
de Junts per Catalunya.
L'1 d'octubre,
i el matí es van fer uns quants pràctiques de les famílies
que es van fer les famílies.
I, bé, hi ha hagut un tràmit,
i jo he remarcat,
crec que ho he dit abans a l'explicació,
no considero que el creixement sigui un problema,
el problema és com s'ha gestionat aquest creixement,
i creiem que el creixement ha d'anar acompanyat,
seguit d'un servei,
i això podem veure que no ha sigut així.
Podem veure que l'escola Abra Sòl ja ha sortit
Per noves famílies, no vol dir els que hi hagi germans i tal,
són les dades, són reals.
Ara aquí no les porto, però te les puc ensenyar.
Després parlem de les cues que hi ha cada matí al 30 al barri de Mas Llull, precisament.
Després parlem també a Mas Llull, precisament el problema que comencem a tenir de l'apartament,
que el patim cada dia, jo el pateixo cada dia, com molts veïns,
i aquest problema també es deu a una falta de planificació, hauríem resolt abans.
També parlem, hem parlat de la bonaigua, parlem dels barracons que aniran,
creiem que hem de fer uns barracons, per tant aquest creixement no ha anat acompanyat d'uns serveis.
I això és el que nosaltres remarquem.
Això primer, per tant el barri de Mas Llull està bé, bé, és un projecte que pot haver donat abans,
però el que critiquem és com s'ha gestionat els serveis i l'acompanyament d'aquest creixement.
I després em comentaves que heu fet un 40% de pisos de protecció oficial.
Bé, és veritat que ja per llei, de fet, estem obligats a fer més d'un 30%, correcte,
però la nostra crítica ve com s'han gestionat precisament amb l'HPO de lloguer.
Som conscients, nosaltres apostem per un habitatge de protecció oficial de lloguer,
i no s'ha donat, perquè realment s'han fet 20 pisos de lloguer per part de l'Ajuntament,
únicament en aquests quatre anys.
Per tant, sí, s'ha apostat per allò...
I els de Limsol no els ha entès?
Els de Promunça només vins.
I els de Limsol?
Els de Limsol no ens ha fet l'Ajuntament.
Si tirem les pilotes fora i diem que la Generalitat...
Són acords entre l'Ajuntament i l'àrea metropolitana.
Al final, l'operador és el de menys.
L'interessant és que hi hagi un resultat final,
que vol dir més persones vivint en habitatges de lloguer.
Això és correcte, però si tirem pilotes fora quan diem que no depèn de nosaltres,
per tant, no ens podem agafar els mèrits.
Ramon, que són convenis que fa l'Ajuntament amb altres institucions.
És molt diferent, no té res a veure.
Però no ens podem ficar la medalla, perquè només han hagut 20.
A l'Ajuntament es van donar mà els últims que es van donar mà
precisament a una setmana de començar el període electoral,
els últims de lloguer.
Donem veu ara a l'Ege Badí i després a en Joan Vasaganyes
per les diferents interpel·lacions que ha tingut senyor Badia.
Sobre les qüestions supermunicipals,
és com un tome i de cano, diríem.
Per exemple, amb la qüestió de Limsol,
el PSC va promoure que seria habitatge per gent jove com una promoció seva.
I després, quan ens vam adonar que no eren tants habitatges com es prometia,
van dir que era una cosa de la Generalitat.
És una cosa que promou la Generalitat,
la critiquem perquè arriba tard,
però després ens fiquem la medalla per la plenificació.
Mira, hi ha prou d'aquest joc.
En aquest sentit, nosaltres, la CUP, tenim una proposta molt clara.
Aumentem les competències municipals.
I per això apostem per la supressió de l'AMB i de la Diputació,
on seran administracions opaques,
com precisament el PSC.
Acumulen els seus barons, s'acumulen molts diners
i acaben suposant una externalització de les competències municipals.
També una cosa que no ha sortit és el tema de la participació.
Aquest Ajuntament ha fet els tres grans pecats capitals dins de la participació.
Per exemple, en el procés de la plaça de la Pau,
vam veure que no va haver-hi gens de transparència
en com es va decidir el final de la planificació.
Després, amb el tema de Can Freixas,
s'ha passat una proposta al PSC com un procés participatiu que no ha existit
i s'ha volgut fer una proposta de pingüeixin amb el tema de la casa de la dona.
I després, amb el tema de la Bàuvila, s'ha volgut passar per un projecte verd,
el que acabava sent una urbanització de Núñez i Navarro,
promovent al cap i a la fi uns presos participatius
que només el que fan és intentar avalar les propostes del govern.
Ara donem la paraula al senyor Joan Basseganyes.
Sí, gràcies.
Seguretat ciutadana, si els indicadors són bons,
és precisament perquè la policia local de Sant Just,
conjuntament amb els Mossos d'Esquadra,
i ho faig sempre que puc, els Mossos la seva col·laboració,
estem aconseguint moltes atencions,
estem aconseguint dissuadir que hi hagi més actes delictius.
I abans, Laia, t'ho estava dient,
el delicte número 1 a Sant Just són les estafes.
Per tant, que ningú es pensi que són els robatoris a domicili.
Sobre les desviacions pressupostàries en obres.
Estem oblidant que hem tingut una crisi de preus brutal
que ha afectat molt a minerals,
a matèries que s'utilitzen per les obres.
Algunes han quedat desertes,
altres han tingut importants desviacions pressupostàries.
Crec que aquest no és un problema exclusiu de Sant Just.
Ha passat a moltes institucions.
L'altre dia hi ha hagut una notícia
que el 30 o el 40% de les licitacions de l'Incasol
han quedat desertes.
També deuen ser molt mal planificadors.
Respecte a Ramon Figueroa,
que em comandaves el creixement del poble,
que han anat acompanyat els equipaments.
L'únic que volia dir és que el maig-juí
es va desenvolupar tard perquè hi va haver una crisi.
Aquesta crisi també ha afectat la construcció d'equipaments.
Li ha afectat a l'Ajuntament.
És veritat que hem anat dos o tres anys tard.
També es va sumar la pandèmia.
També li ha afectat a la Generalitat.
Per això alguns equipaments que segurament
en condicions normals estarien construïts,
fruit d'aquella crisi del 2008, no estan construïts.
A la Generalitat ens acuseu
amb els que sí que fem els deures,
o com a mínim els fem,
amb molt millor temps que vosaltres,
de no ser bons planificadors.
Per ajustar els cronòmetres,
només li podem deixar uns segons al senyor Seguí
per equilibrar-los tots.
Si suprimim l'aire metropolitana,
no tenim autobús de 30.
Només un apunt sobre el tema Generalitat,
Ajuntament, aquí li toca què...
Un exemple molt clar, l'ambulatori.
Per la Generalitat hem passat governs de tots els colors.
Des de Convergència i Unió fins a tripartits,
Junts i Esquerres, Esquerra i Sola...
I portem 30 anys negociant-ho.
Però a l'alcaldia de l'Ajuntament només hi ha hagut un color.
I per això,
si no ens hem posat d'acord,
ni amb Convergència, ni amb Junts, ni amb Esquerra,
ni amb PSC, ni amb iniciativa...
Què està passant?
Estàs dient que és culpa de l'Ajuntament?
No, estic dient que potser que l'Ajuntament deixi de tirar
sempre pilotes fora i en algun moment digui
què no estem fent bé.
Tornem ben bé a què parla
amb els responsables del Departament de Salut.
Quin impediment hem posat a l'ampliació del cap?
Seguim amb la segona part, el segon bloc,
que servirà a l'audiència no només per conèixer
els principals eixos de cadascun dels programes electorals,
sinó també per escoltar les propostes polítiques
de Sant Just per als propers anys.
Expliquin en dos minuts quin és el model de poble
que volen per Sant Just cap on ha de caminar la ciutat.
Bàsicament, tinguin en compte les circumstàncies
per les que travessa el municipi actualment.
El creixement urbanístic i demogràfic, també l'accés a l'habitatge,
les polítiques mediambientals, el transport i la mobilitat,
els drets socials, l'impuls al comerç local,
la gestió dels residus, la creació artística...
No ho vulguin dir tot en aquests dos minuts,
després tindran mitja hora per debatre.
Comença la roda de nou en Joan Bassagany,
es cap de llista del Partit Socialista.
Moltes gràcies, Núria.
Hem elaborat un conjunt de propostes amb el nostre equip
que són perfectament viables.
Van acompanyades d'una memòria econòmica
i ens comprometem en aquests quatre anys
a dur a terme totes aquestes propostes.
En l'àmbit de la infància i l'educació ens comprometem
a posar-nos en contacte amb els nens i les dones
que serveixen per a la infància.
Ens comprometem també a garantir accés a activitats
extraescolars als infants i adolescents
amb capacitats diverses, ampliar les places
d'educació pública per a infants de 0 a 3
amb la nova escola Bressol, la Mainada,
i amb el nou institut d'escola que es construirà
al barri del Mas Lluís.
En l'àmbit de l'habitatge,
ampliarem en 260 el nombre d'habitatges
de lloguer assequible
i construirem el segon mil·lenari
al barri de Can Modul.
En l'àmbit de l'habitatge,
ampliarem en 260 el nombre d'habitatges
de lloguer assequible
i construirem el segon mil·lenari
al barri de Can Modul.
En l'àmbit de l'habitatge,
ampliarem en 260 el nombre d'habitatges
de lloguer assequible
i construirem el segon mil·lenari
al barri de Can Modul.
En l'àmbit de l'habitatge,
ampliarem en 260 el nombre d'habitatges
de lloguer assequible
i construirem el segon mil·lenari
al barri de Can Modul.
En l'àmbit de l'habitatge,
ampliarem en 260 el nombre d'habitatges
de lloguer assequible
al barri de Can Modul.
En l'àmbit de l'habitatge,
ampliarem en 260 el nombre d'habitatges
de lloguer assequible
i construirem el segon mil·lenari
al barri de Can Modul.
En l'àmbit de l'habitatge,
ampliarem en 260 el nombre d'habitatges
de lloguer assequible
al barri de Can Modul.
En l'àmbit de l'habitatge,
ampliarem en 260 el nombre d'habitatges
de lloguer assequible
i construirem el segon mil·lenari
al barri de Can Modul.
En l'àmbit de l'habitatge,
ampliarem en 260 el nombre d'habitatges
de lloguer assequible
al barri de Can Modul.
En l'àmbit de l'habitatge,
ampliarem en 260 el nombre d'habitatges
de lloguer assequible
i construirem el segon mil·lenari
al barri de Can Modul.
En l'àmbit de l'habitatge,
ampliarem en 260 el nombre d'habitatges
de lloguer assequible
al barri de Can Modul.
En l'àmbit de l'habitatge,
ampliarem en 260 el nombre d'habitatges
de lloguer assequible
i construirem el segon mil·lenari
al barri de Can Modul.
En l'àmbit de l'habitatge,
ampliarem en 260 el nombre d'habitatges
de lloguer assequible
al barri de Can Modul.
En l'àmbit de l'habitatge,
ampliarem en 260 el nombre d'habitatges
de lloguer assequible
i construirem el segon mil·lenari
al barri de Can Modul.
En l'àmbit de l'habitatge,
ampliarem en 260 el nombre d'habitatges
de lloguer assequible
al barri de Can Modul.
En l'àmbit de l'habitatge,
ampliarem en 260 el nombre d'habitatges
de lloguer assequible
al barri de Can Modul.
En l'àmbit de l'habitatge,
ampliarem en 260 el nombre d'habitatges
de lloguer assequible
al barri de Can Modul.
En l'àmbit de l'habitatge,
ampliarem en 260 el nombre d'habitatges
de lloguer assequible
al barri de Can Modul.
En l'àmbit de l'habitatge,
ampliarem en 260 el nombre d'habitatges
de lloguer assequible al barri de Can Modul.
En l'àmbit de l'habitatge,
ampliarem en 260 el nombre d'habitatges
de lloguer assequible al barri de Can Modul.
En l'àmbit de l'habitatge,
ampliarem en 260 el nombre d'habitatges
de lloguer assequible al barri de Can Modul.
En l'àmbit de l'habitatge,
ampliarem en 260 el nombre d'habitatges
de lloguer assequible al barri de Can Modul.
En l'àmbit de l'habitatge,
ampliarem en 260 el nombre d'habitatges
de lloguer assequible al barri de Can Modul.
En l'àmbit de l'habitatge,
ampliarem en 260 el nombre d'habitatges
de lloguer assequible al barri de Can Modul.
En l'àmbit de l'habitatge,
ampliarem en 260 el nombre d'habitatges
de lloguer assequible al barri de Can Modul.
En l'àmbit de l'habitatge,
ampliarem en 260 el nombre d'habitatges
de lloguer assequible al barri de Can Modul.
En l'àmbit de l'habitatge,
ampliarem en 260 el nombre d'habitatges
de lloguer assequible al barri de Can Modul.
En l'àmbit de l'habitatge,
ampliarem en 260 el nombre d'habitatges
de lloguer assequible al barri de Can Modul.
En l'àmbit de l'habitatge,
ampliarem en 260 el nombre d'habitatges
de lloguer assequible al barri de Can Modul.
En l'àmbit de l'habitatge,
ampliarem en 260 el nombre d'habitatges
de lloguer assequible al barri de Can Modul.
En l'àmbit de l'habitatge,
ampliarem en 320 el nombre d'habitatges de lloguer assequible
al barri de Sant Just Un personal
de l'Ajuntament de Barcelona.
Creiem que aquest pla estratègic s'ha de fer en consens
amb totes les forces polítiques en representació de l'Ajuntament.
Ara li toca a Ramon Figueroa,
de Cap de Lista de Junts per Catalunya.
Com hem dit abans,
portem 40 anys adormits amb la gestió del Nafent
i del No Preparant,
que ha quedat demostrat en el bloc anterior.
El que fa la Generalitat és que l'Ajuntament
ha de fer unes eleccions per l'Ajuntament
de 30 milions d'euros
amb una desviació del 30% d'un rumenent de 9 milions d'euros.
Això és una constant enrere any.
És una manca de previsió i de gestió.
Això en una empresa privada seria un motiu de comiadament.
No poder aprofitar els recursos és claríssim.
El nostre pla per Sant Just dels propers anys
ja ho hem fet una petita pincellada,
però no és una petita pincellada.
És una petita pincellada.
I això ho hem fet amb la Generalitat.
Quan parlem de viure,
parlem de deixar de veure com els joves han de marxar de Sant Just.
Ja ho hem nombrat abans,
però sobretot parlem,
apostar per l'habitatge públic de lloguer assequible.
Hi ha les maneres,
després en podem en parlar,
com rehabilitar, generant nous espais,
exercir dret de temteig, etc.
Després en parlem, si voleu.
Parlem de millorar la mobilitat.
Hem comentat les cues que es formen per sortir del municipi.
Comences de 30, genera noves línies.
Un pla de mobilitat.
Parla amb els veïns.
Quines necessitats tenen els veïns per sortir?
Em fan falta que de la Miranda vagin al parador
per tornar a Barcelona?
Parlem d'això.
Parlem de seguretat.
Hem dit que s'ha d'incrementar.
Estem d'acord que hi ha hagut un increment donat.
El percentatge el donava abans l'alcalde,
però sí que és veritat que hi ha una edat de robatoris.
Per tant, recursos amb el sistema M7 de l'empresa Innsmer.
Em sembla bé, però això és el que hem de potenciar.
El que hem de fer és acompanyar els veïns.
Hem de fer-ho.
Nosaltres apostem clarament per als professionals.
És un exemple al món audiovisual.
Ja treballem amb el món educatiu
per donar a conèixer als joves totes les possibilitats
que donen aquest sector.
Parlem d'emprenedoria.
No aprofitem el talent que té Sant Just.
És incuestionable.
Crearem una oficina d'emprenedoria i reempresa.
Hi acompanyarem.
Hem d'acompanyar el comerç local.
Hi ha dos eixos comercials a Sant Just molt clars.
Tenim molt clar que volem implementar
per donar-los visualització el dia del comerç
amb centres educatius.
I volem donar-los noves eines de futur per ells.
Parlem també dels laberins burocràtics
que fan falta inaccessibilitat a l'hora de fer noves empreses.
A l'hora de fer tràmits.
I acabo precisament amb Gaudí.
Quan parlem de Gaudí,
parlem d'aprofitar l'entorn privilegiat que és Collserola.
Parlem d'apostar per un parc urbà que relligui el poble.
Parlem d'oci de joves.
Sempre hem hagut de sortir de Sant Just.
I per acabar parlem de cultura,
que és el tronc transversal i fonamental de la societat.
Hem d'invertir en cultura.
I quan parlem de cultura també parlem d'enxucs.
Té la paraula ara en Just Fosalva, candidat de Sant Just.
En com ho podem?
Gràcies.
El nostre projecte polític es basa en tres idees clares.
La justícia social, el feminisme i l'ecologisme.
I en aquest sentit hem portat un programa
amb més de 100 propostes,
que qui interessa pot entrar a la web i mirar-les.
I també hi ha un programa per garantir drets.
El Sant Just on creix per garantir capacitat de construcció
d'un mateix i de la comunitat.
I el Sant Just ecologista.
Entraré a parlar d'aquests tres blocs,
però en comptes de tallar un munt de propostes
en faré poques, però intentaré explicar-les millor.
Una de les propostes de la gent comuna
és que nosaltres crearem la targeta ciutadana.
Volem crear una targeta que serveixi per vincular els teus serveis
i tenir-los a prop de forma justa i accessible.
I també podem fer servir els serveis de la biblioteca.
Podrem accedir a equipaments obrint la porta dels equipaments.
Podrem obrir també el contenidor de resta i d'orgànica dels residus.
Ens servirà per entrar a tenir l'atrifació social
amb els diferents equipaments que tinguem vinculats.
Per tant, una targeta que ens faciliti molt
la tramitació amb l'Ajuntament a través d'aquest sistema.
La segona idea és l'habitatge de lloguer.
És veritat que Sant Just té un problema amb l'habitatge.
És veritat que s'han fet molt bones polítiques
de protecció oficial, però cal impulsar una borsa de lloguer
suficient ben gran per tal de pal·liar els efectes
d'aquest sistema en el que vivim.
Nosaltres apostem que en 10 anys hem de passar a arribar
al 5% d'habitatges de Sant Just que siguin de lloguer protegit,
que vol dir, amb números rodons, uns 400 habitatges.
I també volem crear un punt lila digital per tal de tindre
les situacions d'assetjament o abus en qualsevol àmbit,
no només en l'oci nocturn, tenim el punt lila física
en les activitats nocturnes que ha funcionat molt bé.
El volem extendre al món digital creant un punt d'atenció digital.
També creiem, com ho ha dit Esquerra Republicana,
que cal repensar la xarxa d'equipaments municipals.
Nosaltres volem obrir un procés de debat amb entitats,
amb serveis, amb usuaris i també amb ciutadania
per redefinir els usos d'alguns equipaments
que són infrautilitzats i dels futurs equipaments,
impulsant models precisament de corresponsabilitat.
I després creiem que cal una mirada diferent
sobre l'ús dels equipaments, no només una mirada de consum,
de tallers i d'activitats, sinó una mirada d'estar
i de trobar espais on s'hi pugui anar una tarda,
amb la família, per tal de tenir espais de trobada,
no només espais on consumir serveis.
Després, en el Sant Just on creix,
volem apostar per l'educació i, en aquest sentit,
crearem una estratègia local d'orientació educativa
amb un treball en xarxa entre els diferents agents implicats.
Elaborarem un pla local de prevenció i lluita contra l'absentisme.
També un programa local de mentoria
per a infants i joves entre neu i 18 anys.
I un mapa de recursos de nova oportunitat.
Després, també volem repensar el model de casal de joves.
Volem crear un consell de centre amb la gent jove
per tal de que es programin les activitats del casal.
Després volem que el casal surti al carrer.
Farem que les educadores del casal dinamitzin l'espai públic
on estan els seus fills.
Gràcies, senyor Fosalva.
Fins aquí, que, si no, no acabem.
Segueix ara l'Ege Badia, representant de la CUP Amunt.
Molt bé.
La CUP hem elaborat un programa mínim de mesures concretes
on primer de tot parlem d'acabar amb la figura
del polític professional.
Rebaixem un 60% els sous de regidors
i acaem amb els càrrecs de confiança.
També amb les estructures neoliberals dins de l'Ajuntament.
També acaem amb les externalitzacions,
apostant per la municipalització de serveis.
Mirant les condicions de treball dels treballadors,
mirant els serveis de treball de la ciutat,
mirant els serveis de treball públics
i també deixant d'enviar diners a entitats privades.
Aquests serveis públics també han d'estar finançats per qui més té.
Per tant, apostem per una fiscalitat progressiva.
T'hem de revertir el model de poble dormitori.
Apostem perquè es pugui compatibilitzar l'habitatge
amb l'oci alternatiu.
També parlem de crear processos reals de democràcia
directe dins del poble
i de donar suport a la cultura popular i al moviment popular,
apostant sobretot per l'autogestió,
per la defensa de l'habitatge com un dret
i també per acabar amb els processos
que afecten el nostre entorn natural.
Podríem parlar de moltes mesures concretes.
Al final, el programa de la CUP
es basa en defensar un poble per la classe treballadora.
Però també no ens podem quedar amb les mesures mínimes.
També hem de parlar que el model de poble que volem construir
no es pot fer dins de les estructures del règim del 78.
Per nosaltres també és concret apostar per la independència
dels països catalans com a motor de canvi,
apostar per la planificació democràtica de l'economia,
apostar per la riquesa i després ja parlarem d'altres temes.
Molt bé. Gràcies, senyor Badia.
Ara tanca la roda en Quico Ferrer, candidat de Som i Sant Just Viva.
Gràcies, Núria.
Aviam, amb Som i Sant Just, l'eix principal on ens centrem nosaltres
és protegir el més vulnerable.
I el més vulnerable és els joves i els grans.
Són els més vulnerables.
I la gent que són monoparentals,
aquestes persones que en un moment donat de la seva vida
ho passen malament i els hem d'ajudar a tirar endavant.
Escolteu-me, és important treballar el tema de l'habitatge.
I l'habitatge, he trobat una fórmula amb el meu equip.
Una fórmula que crec que a tots els que esteu aquí
us pot interessar i la podríem treballar entre tots plegats.
I és molt fàcil.
A Sant Just tenim una problemàtica, que és l'espai.
No tenim espai per construir.
I llavors hem de buscar el que és una cosa
que els que tingui el que són propietats els hi puguem seduir.
Una segona oportunitat.
I aquesta segona oportunitat és molt fàcil.
A l'Ajuntament, cargarà el que és amb un cost.
I aquest cost serà de 500 euros.
Cada propietari que ens doni un pis per llogar
a l'Ajuntament li pagarà 500 euros.
I els altres 500 euros ho pagaran el jove,
la persona vulnerable o els avis.
El que ho passi en una situació concreta en un temps.
Aquests pisos els direm el que són els pisos nido.
Seran uns pisos per donar una segona oportunitat
per a aquella gent que ho passa malament.
Aquesta proposta serà una proposta
que podem escollir de dues maneres.
Una és, si el pis no es pot entrar
perquè cal fer una reforma,
l'Ajuntament et donarà el cost de dos anys, que són 12.000 euros.
I llavors tu rebràs 500 euros del jove.
L'Ajuntament farà una aportació de 12.000 euros
i el jove ho llogarà per 500 euros.
És un lloguer que tothom pot arribar.
És una proposta que, si ho fem, si feu quatre números,
podem donar una cobertura a 150 joves o persones del nostre senyús.
Si posem dues persones per cada pis, parlem de 300 persones.
Aquesta proposta és molt interessant
perquè hem de seduir els senyús-tencs
perquè això sigui una realitat.
Perquè en dos dies no tindrem el que és terreny.
Ens queda molt poc terreny al que és senyús.
L'altre punt que jo vull treballar és el tema de neteja.
No crec que sigui necessari
que ens aguditi el que és l'Ajuntament ni les grans empreses.
Això de les targetes és per fer una previsió de residus
per l'Ajuntament i per les empreses que recullen.
Aquestes empreses que ens paguen,
perquè nosaltres ens paguen quan els donem el que és vidre.
No vull que entin amb la privacitat.
Tauré el que són les targetes.
L'altra cosa que vull apostar és el tema de la mobilitat.
Jo proposaré tenir una UAWA per a senyús.
Cal unificar el que són tots els barris.
Aquesta UAWA farà una circulació
per tots els vuit barris que tenim a senyús.
Aquesta proposta...
Seguirem ara amb més propostes, senyor Ferrer.
Si soc el que he tingut més temps...
Està controlat per realització.
Està cronometrat.
Segur?
Moltes gràcies a tots i a totes.
Ara comença el que hauria de ser la part més interessant
del debat d'aquesta tarda.
Obrim 30 minuts de rèpliques i també de contrarèpliques
perquè puguin fer apreciacions,
matisos, aportacions i preguntes sobre el que s'acaba de dir
i temes que s'han posat damunt la taula.
L'Audiència vol conèixer sobre els àmbits que l'afecten,
l'habitatge de protecció oficial,
la construcció del Polisportiu i l'Institut d'Escola,
la planificació urbanística de la bonaigua,
les millores de transport i mobilitat,
els impostos, la connectivitat entre barris,
també els contenidors amb xip,
la neteja viària, la seguretat...
Tots els temes que s'han posat damunt la taula per posar uns exemples.
Els torno a donar la paraula en ordre,
a no ser que entremig hi hagi il·lusions
o esmenys d'altres candidats,
i també en funció del temps que anem restant
des de la sala de control de rèpliques,
de control de realització,
i per equilibrar també els diferents temps.
Té la paraula ara mateix perquè me l'hem demanat primer,
el senyor Joan Passaganyes.
Gràcies, Núria.
El tema de l'habitatge és un tema sèrio.
És veritat que tenim un problema d'accés a l'habitatge.
Jo crec que aquest és un problema que tots compartim.
M'agradaria que ens el prenguéssim seriosament
posant sobre la taula mesures que siguin pràctiques,
realitzables i que ajudin a resoldre el problema.
Sant Just d'Esver no és verga o ripoll
que tenen centres històrics degradats,
amb molts edificis buits,
que necessiten un pla de rehabilitació intens
per recuperar aquests habitatges.
Sant Just actualment hi ha nou habitatges buits.
De quins programes de rehabilitació
m'esteu parlant per recuperar habitatge?
Però que no veieu que amb aquest degoteig
no arribarem mai a donar accés a habitatges
a gent que ho necessita.
Crec que hem de fer propostes que siguin serioses,
que tinguin en compte el context de Sant Just
i que se'n pugui beneficiar la població que més ho necessita.
Ramon, l'altre dia comentaves el tema del romanent
amb el debat de l'Ateneu a sortir.
Quan hem tingut romanents molt alts
és perquè hem tingut ingressos provenents
de l'activitat econòmica, sobretot llicències.
Són ingressos, per dir-ho d'alguna manera, excepcionals.
Per exemple, quan es va desenvolupar
tot el barri del Mas Llull o els Mirais,
que són edificis grans, hem tingut llicències molt altes.
Teníem dues opcions com a ajuntament.
Fer el que van fer molts ajuntaments, sobretot de la costa,
del Pirineu, incorporar aquests ingressos excepcionals
en el pressupost ordinari i després,
com a mesura, fer el que van fer molts ajuntaments
per al pressupost ordinari i després,
consolidar despeses amb uns ingressos excepcionals
que un dia no et deixaran de venir
i després tindràs greus problemes per quadrar el pressupost
o pots fer el que hem fet a Sant Just, que és tornar a deute.
A dia d'avui Sant Just ja no té deute.
O bé i bé i complementàriament finançar inversions.
Vegem després, senyor Barcavanyas.
Dóna'm la veu ara al senyor Abadia.
El senyor Pinyà ens va dir que no es podia fer.
Em sorprèn d'on treu aquesta dada el senyor Joan Basaganyas.
Una cosa que es podria fer és impulsar una oficina d'habitatge
que penalitzés aquest habitatge buit
i també penalitzés els grans tenidors.
També assessorant molts jugadors
que moltes vegades pateixen abusos per part dels propietaris.
Nosaltres portem a nivell d'habitatge,
a nivell de competència municipal,
les propostes que porten els sindicats i els ajuntaments
i les propostes que porten els sindicats i els moviments per l'habitatge.
Hi ha coses que són mínimes que no s'estan fent,
i per això és important destacar-les.
Però una cosa que també s'ha de senyalar
és que, com a aquestes competències limitades,
després el que podem veure és que al llarg de la campanya electoral,
per exemple, els dos partits de govern a l'estat espanyol,
el mongut a provar una llei que diu que regula els juguers,
que de facto no ho fa.
Això és un perill perquè la solució és aquesta,
i això és una altra dreta i una altra dreta, perquè això no es faci.
Aquí a l'afan a l'habitació les competències municipals
depenen d'uns pressupostos que estan molt limitats
i depenen de la voluntat dels propietaris.
Això és una qüestió que hi ha uns privilegis d'uns pocs
i després hi ha els drets de la majoria.
Avui en dies en just hi ha més de 600 pisos de grans tenidors.
Aquests pisos s'han d'expropiar.
Hem de tenir competències per incrementar l'habitatge públic
i revertir la gran pujada de lloguer
i precisament són els moviments socials i els de l'habitatge
i no els governants de les institucions
qui fan avançar aquestes coses.
La senyora Flotats m'ha demanat abans també torn de paraula.
Molt bé, moltes gràcies.
Jo voldria centrar el debat amb el tema d'aquests 40 anys
de govern tripartit i del creixement del nostre municipi
que s'ha fet d'una forma molt mal planificada.
Això ha provocat que hi hagi un desbordament en tot el que són
els moviments socials, la mobilitat, la seguretat,
com he dit abans, i vull posar uns quants exemples
per tal de posar en context les propostes
que fem en el nostre programa electoral.
Per exemple, quan es va definir i dissenyar
el barri de Maslluí, la creació del barri de Maslluí,
aquest barri es va dissenyar amb un pont.
Després, quan es va executar la construcció i l'urbanització
del barri de Maslluí per males planificacions
i el govern que hi havia formats pel PSC Esquerra i els Comuns
abans d'iniciativa, doncs aquest pont va de caure.
I a dia d'avui tenim problemes greus de mobilitat en aquest barri
perquè falta aquest pont.
No només de mobilitat, sinó també de connexió,
de connectivitat humana entre el barri de Maslluí
i la resta de barris de Sant Just.
Per exemple, conseqüència també d'aquesta mala planificació
del creixement i no tenir una visió estratègica del poble,
que és la taula del problema de l'urbanització
i l'edificació de la bòbila i les escales.
Que el nostre grup polític està en contra que es faci això.
Bé, la bòbila i les escales estan al costat de la vall de Sant Just.
I durant molts anys aquest planejament de la bòbila
i les escales es va aprovar l'any 2002.
Convergència, que era el grup municipal anterior a nosaltres,
va votar en contra.
En aquell moment ja s'estava negociant que no s'edifiqués a la vall.
El 2018 es va haver de tornar a negociar aquest conveni de la vall.
Per què aleshores no van parlar de la bòbila i les escales
i garrofers que aleshores sí que hi haguessin pogut actuar
i haver negociat tot alhora?
Perquè no hi ha una visió estratègica del poble.
Abans el Sergi Seguí, candidat d'Esquerra Republicana,
ha parlat que gràcies a Esquerra Republicana,
quan va formar part del govern a l'anterior mandat,
fins al 2019 es va aprovar el pla de mobilitat.
És un pla de mobilitat que no tenia en compte
moltes de les realitats urbanístiques existents a dia d'avui.
Per tant, aquí hi ha problemes de planificació dels municipis,
falta de visió estratègica del nostre municipi
i també de preservar aquesta singularitat del nostre poble.
Els carrers, la Rambla, la carretera, la vinguda indústria,
estan saturats, estan saturats de cotxes.
I generen intranquil·litat i trenquen la pau
que hi havia abans en el nostre poble i, sobretot,
la qualitat de l'aire que respirem nosaltres i els nostres fills i fills.
Per al·lusions donem veu al Sergi Seguí i després a Ramon Figueroa.
Intentaré anar ràpid.
Ara que la Laia Flotats parlava de visió estratègica
i de veure l'entorn, el pont de Masllui on anirà a parar?
A la rotonda de la carretera, oi? A la rotonda de l'esclat.
Allà s'està desenvolupant el ple vell a vista per part de Sant Joan d'Espí.
Per tant, estàs abocant a tota la gent de Masllui
a que es trobi un embut imbècil,
un embut importantíssim i amb busos constants a la carretera.
Saps que aquell tram de la carretera des del Walden
fins a Sant Feliu de Llobregat
és el que té un índex de vehicles més alt de tot el municipi?
Vols abocar-hi encara més vehicles amb la teva proposta.
Del Walden cap a Sant Feliu, no? Del Walden cap amunt.
I vell a vista de Sant Joan d'Espí que s'ocupin ells.
Laia, t'he deixat tots els minuts del món i no t'he contestat.
No sé si es pot fer debat. És que no entenc el debat.
No ho entenc.
Com que poses el manifest que falta visió estratègica
i que falta visió global,
jo també et poso sobre la taula que aquell pont va a desembocar
a un desenvolupament urbanístic actual a Sant Joan d'Espí
al ple vell a vista.
Vòvula i escales. I aquí donaré la raó al Joan.
Certament, les propostes per fer evitatge de lloguer
o per tenir més evitatge de lloguer són a compte gotes
si ens dediquem només al dret a atemptatge i retracte.
Si renunciem a vòvula i escales, encara més.
Perquè nosaltres estem oberts a parlar de la vòvula i les escales,
estem oberts a ampliar els àmbits d'actuació,
però el que no estem disposats és a perdre el percentatge d'HPO
que toca en aquest desenvolupament urbanístic.
Això per una banda.
Per l'altra, Joan, deies que tindrem molt pocs pisos de lloguer
si fem aquestes actuacions.
D'acord. Temptatge i retracte, certament,
poden sortir poques oportunitats.
Hem començat a parlar amb la Caixa
i podem parlar amb els solars que encara no han començat a desenvolupar
l'obra que teníem prevista,
i que porten més de 5 anys aturats, com el del carrer de la sala.
Podem mirar si tenim instruments jurídics a disposició
per expropiar els pisos de lloguer.
I què guanyes, Sergi?
Guanyem més de 25 pisos en aquest edifici.
Però aquests pisos ja existeixen.
Sí, existeixen, però bé en algun moment se'ls acaba el contracte.
També podem parlar amb la Caixa i els podem recuperar.
Si no hi ha un instrument jurídic a disposició per expropiar
aquest solar i fer-hi alguna cosa,
¿podem parlar de les condicions que tindrà la gent
que anirà al segon mil·lenari?
Estic d'acord, 40 habitatges.
Parlem que si aquestes persones tenen habitatge en propietat
l'han de cedir obligatòriament a la borsa pública de l'Ajuntament,
doncs parlem-ne, perquè amb això ja no són tan petitones.
Amb això ja no són tan petitones.
Després, pels diferents esments que ha fet el senyor Seguí,
i també la Joan Vasaganyas,
i també la Laia Furtats.
Ara li toquen Ramon Figueroa i després en Quico Ferrer.
Això, per al·lusions del Joan Vasaganyas abans,
hem parlat del romanent,
o em comentàvem el romanent,
que és una manera de fer que vosaltres heu votat bé.
Jo no considero,
des de Just per Catalunya no considerem que sigui una cosa puntual
o uns ingressos puntuals aquests,
perquè si mirem els últims anys és una constant en aquest romanent.
Vindran per ingressos diferents però són ingressos que es poden preveure en el pressupost
perquè sabem perfectament que tindrem llicències.
Si te'ls vols gastar.
Ho sabem. Un segon, sisplau.
Després, al final, després també parlem, quan parlem de romanent,
sembla molt bé que us vulgui baixar el deute,
però sí que és veritat que quan parlem d'economia, de deute,
i no sé si això ho sabrà, n'hi ha de bo i de dolent.
Hi ha un ajuntament, sí, que està bé apostar per reduir el deute,
però es pot endeutar i, de fet, hauria d'estar endeutat amb un percentatge
per poder tenir un deute bo.
I precisament parlem de deute, que és invertir en inversions de futur
per Sant Just, que ens puguin aportar valor
i que puguin millorar els serveis de la ciutadania.
Això és el que fem quan deixem davant d'un pressupost
i deixem 9 milions d'euros allà parats durant un any.
Em sap greu, però no és així.
Això primer.
I després, quan parlem de mesures d'habitatge, sí que és veritat,
i comparteixo el que diu el Sergi, precisament,
que el dret de tanteig i retracte ens donarà pocs recursos,
però és evident que s'ha d'apostar per això
i s'ha d'apostar, doncs, valorem i ja valorarem des de govern
si això cal donar diners o no a promulsa
perquè puguin fer servir aquest tanteig i faci de gestor o no.
Són coses que es poden parlar.
I després, també, dubto molt, m'ha sorprès molt la dada
que només, que el Joan Basaranya sàpiga perfectament
que només hi ha nou habitatges en tots Sant Just buits.
Em sorprèn molt, em sobta molt i ho comparteixo també amb la CUP
perquè jo crec que, precisament, una de les primeres coses
que s'hauria de fer és fer un llistat d'aquests pisos buits.
I a més a més, també, una de les opcions seria rehabilitar nous espais.
Tenim espais i és veritat que no podem créixer
i no podem créixer per avall, que és una de les apostes d'aquest...
és una de les apostes.
Nosaltres també estem en contra del desenvolupament urbanístic
de les escoles i la bòvila, però sí que és veritat que es poden buscar
nous espais i es poden rehabilitar llocs
en el qual ara mateix estan precisament bastant precaris.
Ara sí, senyor Ferrer, és el seu torn.
Gràcies, Núria. Aviam.
Joan, per al·lusions, el tema de l'habitatge...
Per al·lusions hauré de contestar jo.
Si no vols contestar, no contestis.
Jo el que et proposo són coses que et puc ajudar.
El tema és, hi ha un problema amb l'habitatge
i aquí tots ens ho prenem en sèrio.
I el tema és que el tema de l'habitatge ja existent
és una realitat i el tenim.
Hem de llançar una proposta que no fa falta ni construir,
simplement fent una reforma.
I hem de llançar propostes atractives per a la gent privada.
O pels aris, per exemple.
El tema que vaig comentar el dia del debat, la hipoteca inversa.
Jo et dono unes garanties, tu em deixes la teva habitatge,
jo el treballo, el direcciono per a la gent jove i així.
Creurem que som mil·lenaris per donar el que és un servei, etcètera.
Laia, quan el tema del pont em fa molta il·lusió,
em fa molta il·lusió que estiguis animada i que vulguis fer el pont.
Però el pont aquest vaig entrar al que és una moció i vaig votar en contra.
Vaig estar amb una moció perquè es fes el pont aquest
i tu, el teu grup, el teu partit polític va votar en contra.
Aquest pont, que a tu et fa tanta il·lusió
i que crec que hem de donar el que és la veu al poble
perquè aviam si es vol decidir fer o no es vol decidir fer
perquè és un import de 14 milions d'euros,
crec que és una cosa per posar sobre la taula.
El govern actual s'ha compromès en fer un estudi de mobilitat
i un estudi d'impacte ambiental.
Quan surti això, podrem fer promeses,
perquè fer promeses brindis al sol ho sabem fer tot.
Però és que això és una cosa sèria.
Jo crec que primer hem de fer aquests estudis i després s'ha de fer
el que és un procés participatiu.
El tema de la bòbila i de les escales, Laia, em sorprèn.
Precisament nosaltres a l'eslògan de Som i Sant Just som fets i no paraules.
Jo no hi he estat ni a la passejada ni al desmorzar.
Podries haver vingut.
Si estàs tan motivada d'això no vas estar.
Jo no t'he vist els altres anys que hi estic i que hi he anat.
Jo he estat 4 anys.
Aquest tema me l'han posat.
El tema de les escales i de la bòbila
fa un mes que l'estan tractant
i jo sí que estic tenint reunions amb el president
de la Generalitat.
A partir d'aquí
jo crec que hem de ser concrets i el que no podem fer és demagòsia.
Jo faré un pont, jo faré un pont.
Tu no pots fer un pont en 4 anys.
Amb un milió d'euros no es fa un pont.
Ni es paguen els projectes per fer un pont amb un milió d'euros.
I més a més amb tot el que estan demanant ara.
Laia, jo crec que has de dir la veritat a la gent.
Jo crec que hem de ser concrets i demagòsia.
Si no, no.
I per començar, quina confiança vols que tinguin amb tu?
Quina confiança vols que tinguin amb tu?
S'ha de ser sincer.
Ara per recuperar temps és el torn d'en Just for Salva.
Bé, gràcies.
Sobre l'habitatge, que és un tema molt debatut i molt parlat,
jo crec que cal una estratègia combinada.
Si no hi ha una estratègia,
no podrem estar sempre fent nous planejaments
i fent aprofitament d'aquests planejaments
i traient blocs de pisos.
És una manera ràpida, és veritat, és una manera d'aconseguir molt rendiment,
però és una manera finita.
El que cal, per tant, és combinar amb altres accions.
Aquí ningú ha parlat d'una cosa que volem posar sobre la taula,
que és que d'aquí molt poc l'empresa pública serà propietària
per a la gent que no hagi de ser a l'hospital.
I això vol dir que l'empresa pública
serà a l'ingrés net, després de fer totes les gestions i els manteniments,
a polítiques de lloguer.
I això vol dir poder adquirir pisos del mercat privat,
poder rehabilitar habitatge perquè vagi la borsa de lloguer
i poder fer petites coses que estic d'acord,
que són molt més en comptes de gotes que no pas un planejament
i l'aprofitament d'un planejament,
i això vol dir que l'empresa pública
serà propietària per a la gent que no hagi de ser a l'hospital.
També se'n parla.
El Quico diu que fa un mes que parla amb els veïns.
Fa més de dos anys que ho vam portar al ple.
I et recordo que vas ser l'únic que vas abstenir
en la suspensió de llicències dient que el propietari
tenia un cerdeig de construcció i que els havíem de protegir.
Quan aquí el que vam dir és que cal aturar la bòbida
perquè no volem que el planejament s'executi tal com està.
No podem fer alguna alternativa a aquest planejament
que entenem que avui del 2023 no és desitjable.
Sobre el pont de Mas Lluit, no hi estem a favor.
Tenim la certesa que si creem el pont,
més enllà que a l'extrem final hi ha el ple Veia Vista,
també tenim la certesa que cridarem un munt de gent de Mas Lluit
de Sant Feliu a sortir per aquella sortida.
Ja passa ara.
Surten per la ITUB i tot el barri sud.
Surtirà molta més gent a buscar el turisme.
i s'aturarà la sortida del que ha estat d'això.
I estic sentint moltes crítiques,
però estic sentint molt poques propostes concretes per al municipi.
Gràcies, senyor Fosalva.
Fa estona que l'Ege Badia de la CUP ha demanat la paraula.
Sí.
Una proposta concreta que portem al programa
és el tema del porta-porta,
que el Regió d'en Comú Podem ho porta en el seu programa.
Fa uns anys deia que era la millor opció,
però de sobte hem vist que s'ha apostat
pel tema del reciclatge amb el xip i tot el tema dels contenidors.
Nosaltres, en aquest sentit,
posem en qüestió la capacitat que han tingut d'influir en el govern,
perquè ens parlen que té moltíssima capacitat
però després una de les seves principals propostes ecologistes
no la poden complir.
I amb el porta-porta podríem aconseguir
que no es destinessin tants recursos per aquest reciclatge
i mirar molt millor els índexs de reciclatge.
Després, amb el tema de cultura popular i entitats.
Hi ha propostes, avui en dia al poble,
que estan lluitant perquè es facin presos participatius
i per l'autogestió.
I des del govern no se'ls ha escoltat.
Per acabar amb aquestes xarxes clientelars
que s'escolta la gent en funció de la seva ideologia política,
i per acabar amb aquestes xarxes clientelars,
hem de dir a la representant de l'ANC,
al ple de l'Ajuntament,
que hem de canviar el rom,
per apostar per uns pressupostos participatius de veritat
en partícies pressupostàries de veritat,
apostar per un cínic de greuges
i apostar perquè tots els usos dels equipaments
que estan infrautilitzats avui en dia
puguin ser autogestionats per les entitats.
Perquè, com deia abans, l'avant social
i les propostes de canvi social acaben venint més
pel teixit associatiu i per aquestes organitzacions
que no pels partits polítics professionals.
I la transparència, que deia abans,
ja és una cosa que no he pogut contestar al teixit seguir,
no perdríem les 30 si suprimim l'AMB
perquè podríem en comú anar a serveis.
I després, una qüestió de transparència també és dir,
avui en dia, l'alcalde de Sant Just,
portaveu del 2011, visquem de la política,
el tinent alcalde també, per nosaltres està cobrant
més de 50.000 euros vivint de la política.
Avui en dia, amb la situació de precarietat que vivim,
ens allunyen de les classes populars
i també no creiem que sigui la professionalització,
la millor pràctica per gestionar
el que seria l'administració pública.
Senyor Basseganyas, per emocions.
Sí, primer, no m'agrada entrar en aquests temes,
però fins fa dos anys i mig jo tenia una altra feina.
Mentre era regidor, compaginava la regidoria
amb una altra feina i, per tant, crec que abans
de fer algunes afirmacions,
t'hauries d'informar una mica millor.
També, quan parles de grans tenidors,
600 habitatges en mans de grans tenidors.
Suposo que ja saps que el principal gran tenidor
que hi ha a Sant Just és per Muntsa.
També suposo que saps que d'aquests 600 habitatges,
352 són de protecció oficial de lloguer sequible.
Per tant, no sé si és la millor idea
per promocionar l'habitatge sequible,
anar a expropiar habitatges,
la majoria dels quals són ja de lloguer sequible,
i els altres són habitatges ocupats,
que ja m'explicareu què farem
expropiant habitatges que estan ocupats.
Pont del Mas i Llaia,
és veritat que inicialment no teníem
l'oportunitat d'anar a l'hospital.
Però, finalment, es va canviar
pel vial que va a Ponce de León.
Crec que és un vial que lliga molt millor
el barri del Mas i Lluís,
amb Sant Just d'Esvern,
que no pas el pont que abocava tota la gent del Mas i Lluís
a la carretera reial.
És la meva opinió.
Bòbil a les escales.
És veritat que és un planejament que no ens agrada,
no ho amaguem.
El que ens agradaria és escoltar alternatives.
La Generalitat de Catalunya
ja ens ha manifestat que no autoritzarà
el trasllat de sostre d'aquest àmbit
a altres àmbits del municipi,
tal i com es va autoritzar en el seu moment
el conveni de l'avall.
Un cop descartada aquesta opció,
què proposeu per solucionar aquest planejament?
Vull escoltar propostes que siguin viables.
Romanent,
és molt millor destinar el Romanent
a inversió de l'hospital.
És molt millor destinar el Romanent
a inversió de l'hospital.
És molt millor destinar el Romanent a inversions
i no tenir deute.
Tenir deute en un context
en què els tipus d'interès són fluctuants.
Si els tipus d'interès pugen
i estàs pagant moltes despeses financeres,
et trobes que els bancs
t'agafen una bona part
dels diners de l'ordinari
i llavors has de començar a fer retallades.
Ho has de començar.
Vull dir una cosa.
Aquí estem veient
que la situació de l'hospital
és molt baixa.
La situació de l'hospital de Sant Just.
Sembla que vivim en municipis diferents.
Les dades que tenim
són el baròmetre de la hipoteca de Barcelona
que es fa cada quatre anys.
És el tercer millor municipi
en qualitat de vida
de tota la província de Barcelona.
Alguna cosa es deu estar fent bé, suposo.
Gràcies, senyor.
Joan, alguna cosa no es fa prou bé
quan us han donat un 6,7
a l'hospital de Sant Just?
No es fa prou bé.
En 38 anys ja podia aspirar la meva nota.
Com deia el Just,
jo faig propostes noves.
La meva proposta en el tema de seguretat
és aportar agents cívics de dia,
implantar els serenos.
Agents cívics, un en cada barri que tenim.
Els serenos,
la meva proposta és posar
dues persones per barri.
I això, l'altra cosa,
és millorar el tema
d'il·luminació a segons quins carrers
que tenim a Sant Just.
Hi ha un projecte que ja ho estem fent,
però no està acabat.
Ho vam començar i a dia d'avui encara no està acabat
i crec que hauríem d'acabar-ho,
perquè ho tenim allà a promuntza
i encara no s'ha fet i ja portem quatre anys.
I després, l'altra cosa que cal fer
i que sí que es fa però no a tots els barris
és aquestes jornades de formació preventiva
pels dies d'estiu,
quan la gent se'n va de vacances,
avisar el que és a la gent,
quines coses han de fer per assegurar-se
que no es puguin entrar a robar casa seva.
Perquè hi ha molts barris
que són cases unifamiliars
i tenen més accessibilitat.
Joan,
han entrat un fotimer de vegades al barri centre.
Al barri centre,
que jo pajejo cada dia a hores interpestives,
han entrat.
Jo podia estar pagant el gos i entrant.
Acabeu una vista mateix, dos vegades.
En menys de tres mesos.
Les dades són les que són.
Com ho vas inventar?
El pressupost que jo demano,
que estem parlant d'un total de 28 recursos,
24 recursos,
estic fent quatre números per sobre,
amb un pressupost de 700.000 euros
podríem afrontar
aquesta seguretat preventiva
per donar una seguretat a Sant Justencs
de tots els barris de Sant Just.
Jo crec que això és pecat a minuta
amb el pressupost que estem treballant.
I en nivell tècnic,
en nivell tecnològic,
estem molt bé.
De fet, hi ha municipis que ens venen a veure.
Però ens falten els recursos,
ens falten aquesta cobertura
que li hem de donar a la policia local.
I aquesta policia local
és més car que un policia local
que tindrà una agència cívica.
I la meva proposta és aquesta.
I a més a més, és que no depenem de ningú.
Depenem de nosaltres mateixos.
Ho podem fer nosaltres mateixos.
Gràcies, senyor Ferri.
Per recuperar temps donem veu a Ramon Figueroa,
senyor Ferri.
Bona tarda.
Jo ja no entraré més en el tema,
però sí que és veritat
que entenc la preocupació
i agraeixo el voler diàlogar amb mi
per veure quin és el problema.
Però és evident que nosaltres veiem
que la manera d'anar fent
no ha estat la correcta en aquests anys.
I el cas de la bòbila
és un exemple molt clar
quan estava comentant
que hem de donar una alternativa
per fer un procés participatiu.
Vau fer un pseudo procés participatiu
dient que havíem de donar una alternativa
al que ja hi havia.
Era un planejament que a priori
podien estar o no d'acord amb els veïns,
però el vau proposar.
Semblava que això ja estava
i era a Núñez i Navarro
en el qual havia de construir allà.
Per alguna raó,
vau fer un procés participatiu
incorporant dues noves alternatives.
Aquestes dues noves alternatives
no podien arribar a l'àrea metropolitana.
A l'àrea metropolitana,
quan era fa tres setmanes,
entrava la proposta número dos
per començar a ser votada
quan els veïns estan molt en desacord.
Tinc dubtes del posicionament
de dir si això es pot frenar o no
o no hi ha vies.
Ahir hi havia un exemple
a la Plana Vallsoleig
pel procés dels garrofers.
Allà sí que hi ha hagut un conveni.
El que nosaltres proposem
és poder parlar amb la ciutadania,
escoltar, dialogar i trobar solucions.
Aquesta és la via.
Per tant, col·loquem la eficabilitat
a l'entorn de les escales i la bòbila.
Esteu d'acord des de junts
en situar la eficabilitat?
No he dit això.
És el que hem fet a Garrofers.
Hem fet un conveni
per col·locar la eficabilitat
en l'àmbit dels garrofers,
distanciant-la dels veïns,
baixant alçades,
que és el que volem.
El que vull escoltar és l'alternativa
que proposeu des de junts
a les escales i als garrofers.
L'alternativa l'hem deixat molt clara.
Ho hem de parar.
I si volen, el problema el tindrà la constructora.
No, el problema el tindrà Sant Just,
que si no presentem una alternativa
i no s'aprova inicialment abans de setembre-octubre,
el que començarà a ser ben aviat una realitat
són aquests edificis que van circulant...
El que hauríem de fer és aconseguir
que l'alternativa s'aprovi.
El que hauríem de fer és aconseguir la proposta 1.
Agafem, soterrem el cablejat elèctric,
que és el que hauríem de fer primer.
Soterrem el cablejat elèctric.
A ferar, realment, no hi haurà inversió.
No ho farà, si no te sent.
Hem de donar veu a la ia flotats.
No serà viable.
El procés per això.
Són dos torres.
Ens queden tres minuts d'aquesta mitjora
que tenim al nostre municipi, la qualitat de vida.
A nosaltres, des del nostre grup,
ens preocupa molt que tots els nous veïns i veïnes
que han vingut a viure a Sant Just,
en tots aquests barris que s'han desenvolupat
des del nostre punt de vista d'una forma desordenada,
tots aquests veïns i veïnes nous
puguin gaudir també dels serveis que tenim a Sant Just
de la mateixa manera que gauden els veïns i veïnes
d'altres barris que estan molt més cèntrics.
Aleshores, entre d'altres qüestions,
plantegem una sèrie de propostes
per tal que aconseguim això.
Hi ha propostes de mobilitat, que és el que he comentat,
la creació del tercer barri,
la tercera línia de bus de barri
que uneixi el barri de Mas Lluís amb el marcat,
amb les escoles Canigó i l'escola Miranda,
que hi ha moltes famílies que hi viuen
i que porten els nens i els seus fills i filles allà.
Després, també, canviar, modificar el traçat del just tram.
Ara que en el 2026 s'acabarà el contracte
i s'haurà de fer un contracte nou,
modificar aquest traçat de manera que el barri de la Miranda
i el Canigó puguin tenir un enllaç cap a Barcelona
molt més ràpid del que el tenen ara.
I que això, per exemple, en el pla de mobilitat,
que comentava abans en Sergi Seguí,
no es recollia bé.
Per exemple, altres propostes.
Proposem l'adquisició de l'Hostal 9, ho he comentat abans.
El barri de la carretera, que va créixer ja fa uns quants anys,
no té cap equipament d'ús social
i l'Hostal 9 seria un exemple d'equipament d'ús social
i, a més a més, una recuperació de patrimoni
i del que és la Sant Just.
Només hi ha dos edificis en tot, tres,
que jo sàpiga, en tot Sant Just,
que tenen l'escut de Sant Just,
la campana de Sant Just a la façana,
i l'Hostal 9 és un d'ells.
I tindríem allà una empremta.
Ens estem quedant sense minuts.
Hem de tallar en aquest punt el debat.
I també volem parlar de la dinamització comercial
de l'Ajuntament de Sant Just.
I també volem parlar d'aquest debat,
que es pugui fer durant tots els caps de setmana,
no només el dissabte al matí,
dissabte a la tarda, el diumenge...
Tenim una sèrie de propostes.
Tenim un debat molt interessant.
Podríem estar aquí una llarga estona,
però hem d'acabar en algun moment o altre.
Gràcies per respectar els torns a paraula
i mantenir també la cordialitat entre vostès.
Hem arribat pràcticament ja al final del debat,
però abans de donar-lo per tancat,
hem de dir que l'alcaldia de Sant Just
tenen un darrer minut per adreçar-se a l'electorat
i també a la ciutadania,
que aquest proper 28 de maig ha d'anar a votar.
Com hem dit al principi,
ara seguirem l'ordre invers de vots obtinguts
a les eleccions municipals del 2019.
Poden afegir també si volen,
i si els sembla oportun,
quina seria la política de pactes del seu partit,
és a dir, que es pacifiquin
amb quines altres formacions estarien disposades
a pactar per entrar dins del govern de l'Ajuntament.
Comencem el minut d'or,
doncs, amb en Quico Ferrer,
candidat a SOMI Sant Just Viva.
Senyors Tencs i senyors Tenques,
escolteu-me,
SOMI Sant Just és un partit del poble,
és un partit vostre,
és un partit fet per gent del poble.
No hi ha professionals polítics,
no hi ha experts,
hi ha gent que aixeca persiana
i que estudiem les vostres necessitats.
I aquest partit el que vol és ser un partit que assumi,
no vol posar vetos a cap partit que estigui al consistori,
perquè creiem que qualsevol veu és important,
qualsevol proposta és important.
Nosaltres el que volem és tirar endavant Sant Just,
és ser el futur de Sant Just,
és ser aquest partit nou,
aquesta eina que no existés,
que és totalment apolítica,
que respecta totes les ideologies.
Aquest és el concepte de SOMI Sant Just,
un partit del poble,
i que tirarem endavant totes les propostes
perquè els altres us neguitegin.
Aquesta iniciativa que he tirat endavant,
l'he tirat perquè me l'heu demanat vosaltres,
perquè la gent està farta i sempre diu,
és que estic harta de la política actual.
Aquí teniu l'oportunitat d'apostar
per SOMI Sant Just Viva,
un partit del poble al vostre partit.
Gràcies.
Aleix Javadia, CUP.
Molt bé.
Davant la crisi econòmica, social i ecològica del sistema capitalista,
els grans empresaris estan a l'ofensiva
per revertir els nostres drets socials i nacionals.
Els partits com el PSC i les seves crosses
opten per ficar-los una catifa vermella
a grans tenidors,
a Florentino Pérez,
a Núñez Inavarro i als terratinents.
Ens diran que és una cosa de gestió,
que no hi ha alternativa, però no és cert.
La CUP us prometem lluita,
us prometem una alternativa per a la classe treballadora,
partint d'un programa de mínims,
però també amb la brúixola dels nostres objectius estratègics.
Un Sant Just dins d'uns països catalans,
independent, socialistes i feministes.
Per això, aquest 28 de maig,
16 classe treballadora vota la CUP,
però sobretot organitzat,
perquè Sant Just, gent que lluiti, és el que cal.
Gràcies.
Just Fonsalva, Sant Just, tant com ho podem.
Gràcies.
Bé, jo demanaré a les persones que ens estan escoltant
que ens feu confiança,
que ens feu confiança per diverses raons.
Primera, perquè nosaltres som gent com tu,
som gent municipalista,
som gent de carrer i també d'institució.
Volem un Sant Just de drets d'inclusió feminista de comunitat
i de lluita per la justícia social.
Volem un Sant Just ecologista
que lluiti contra el canvi climàtic
per fer la transició energètica
i per protegir l'espai natural.
Volem un Sant Just on poder créixer,
on l'educació i la cultura siguin un motor de canvi per a tothom,
des de l'infant, al jove,
a l'adult i a les persones grans.
També és una raó,
perquè tenim un projecte que és de poble
que es basa en el teixit de relacions humanes
i en la creació de comunitat.
Volem que l'Ajuntament segueixi generant
aquests espais de trobada,
aquests espais de comunitat on la gent se senti acollida
i on poder viure del municipi.
La quarta raó és que sabem i volem governar.
Som gent diversa preparada a compromesa
i amb experiència.
Seguim a governar i quan ho fem passen coses.
Nosaltres som la garantia
que a Sant Just si governem
les polítiques d'esquerra tiraran endavant.
Podeu confiar en nosaltres.
Vota, Sant Just en com ho podem.
Com ho podem fer?
Com ho podem fer?
Fa 35 anys que visc i treballo a Sant Just.
I en els meus 35 anys de vida
no he vist mai a Sant Just una altra cosa
que no sigui el govern dels mateixos.
Això no seria un problema si Sant Just no estigués adormit.
És hora de despertar, d'encarar el futur.
El poble de talent no ens en falta,
falta projecte i nosaltres el tenim.
Ara cal posar-lo en marxa.
Comptem amb tu ara i des d'ara,
perquè és el teu vot allò que farà despertar Sant Just.
I perquè serà la teva veu allò que,
a través nostra, el mantindrà despert.
El proper 28 de maig tenim una cita amb el futur.
Anem-hi junts.
El 28 de maig vota Junts per Catalunya.
Gràcies.
Laia Frutats, representant d'Endavant Sant Just.
Moltes gràcies.
Us demano el vot aquest diumenge
però no us el demano per mi
ni per l'equip fantàstic que m'acompanya.
Us el demano pel veí que vol
que el nou pavelló es construeixi al costat de l'AITB
i no a la Collserola.
Us el demano per la veïna
que vol que es faci el pont de Masllui.
Us el demano pel veí que vol més seguretat
i per la veïna que vol consumir cultura al poble.
I pel veí que vol més transport públic
i també per la veïna
que vol fer servir el seu cotxe amb llibertat.
Us el demano també
pels qui creuen que paguem massa impostos.
I sobretot per tots aquells veïns i veïnes
que valoren els detalls,
que saben que fan de Sant Just
un poble més bonic i acollidor.
I també us demano el vot per tots aquells
que no entenen que portem més de 40 anys
amb governs tripartits a l'Ajuntament.
I també us el demano
per aquella veïna
i per totes aquelles nenes
que mai han vist una dona alcaldessa a Sant Just
perquè quan parlem de referents femenins
estem parlant d'això.
Aquest diumenge clarament
vota endavant Sant Just.
Gràcies.
Sergi Seguí, candidat d'Esquerra Republicana.
Vostè és candidat d'Esquerra Republicana?
Les persones exerciuen o no el vostre dret a vot
en base a diferents factors.
Però n'hi ha dos que sempre hi són.
Un és la por.
I l'altre és l'esperança.
I les eleccions del diumenge no són pas diferents.
Perquè hi ha partits que sí que exerceixen la por
sobre els veïns i les veïnes.
Vota a mi i tindràs un barri segur.
Si tu no hi vas, ells tornen.
Si no em votes a mi,
potser aquesta subvenció que reps la perdràs
perquè els que venen darrere meu
són els que tenen por.
Però la por és terreny abonat
i terreny per fer créixer populismes,
per fer créixer l'extrema dreta,
per fer créixer el clientelisme i l'immobilisme.
Però d'altra banda, tenim l'esperança.
I és en això en què ens basem.
L'esperança en construir un futur millor.
L'esperança en transformar Sant Just
en un poble...