Divendres 12 de maig, ara mateix són les 11 i 11 minuts del matí, esteu sintonitzant
Ràdio d'Esvern.
El proper 28 de maig se celebraran les eleccions municipals i d'acord amb el decret de convocatòria
que va entrar en vigor el passat 4 d'abril, avui 12 de maig comença oficialment la campanya
electoral que s'allargarà fins al divendres 26 a l'emissora local de Sant Just a Ràdio
d'Esvern en farem cobertura informativa de diferents maneres a les xarxes socials,
també amb un debat electoral el dia 24, també amb un programa especial el dia de les eleccions
el 28 de maig a partir de les 8 i també amb una entrevista a cadascuna de les persones
que encapçalan les nou candidatures a l'alcaldia de Sant Just.
Aquestes entrevistes s'emeten en directe pel 98.fm i pel canal també de Youtube de Ràdio
d'Esvern on després quedaran penjades.
Aquestes nou entrevistes les fem des d'avui al divendres 12 de maig fins al dimecres 24
sempre a les 11 i 10 del matí i l'ordre de les persones candidates en aquestes entrevistes
atén els resultats obtinguts de les eleccions municipals del 2019 tenint en compte també
diferents resolucions que va fer la Junta electoral sent la força política que llavors
va treure més vots la primera a passar per la missora.
Avui doncs comencem la primera entrevista amb en Joan Bassaganyes que encapçala la candidatura
del partit dels socialistes de Catalunya a Sant Just.
En Joan Bassaganyes té 45 anys, està casat, és paret de dos fills i veí del barri Centra.
És l'alcalde de Sant Just des de fa dos anys i mig, és llicenciat en ciències polítiques,
té un màster en gestió política i ha estat tècnic també en diferents administracions locals.
Abans de ser alcalde va ser regidor de l'Ajuntament de Sant Just durant 9 anys.
Saludem-lo, bon dia senyor Bassaganyes.
Bon dia Núria.
És la primera vegada que afronta unes eleccions sent el cap de llista d'un partit.
El partit socialista va uns comicis amb una cara nova per dir-ho així després que Josep
Perpinyà ho fes des del 2004 fins al 2020.
Com aprofiten des del partit aquesta imatge per dir-ho així renovada?
Vols dir que com projectarem aquesta imatge renovada?
Sí, exactament.
En Perpinyà portava molts anys sent el cap de llista del partit i ara es presenta una altra persona.
Doncs cada candidat té els seus pros i els seus contres, les seves virtuts i els seus efectes.
En Perpinyà és veritat que era una persona amb molta experiència,
reconeguda per la seva solvència per molta gent
i molts d'aquests atributs són diferents els que puc tenir jo.
Jo soc una cara més nova a la política municipal,
no tinc l'experiència o la trajectòria que teníem per Pinyà,
però en canvi el fet d'haver entrat fa poc a l'alcaldia crec que he pogut aportar
moltes dosis d'il·lusió, moltes dosis de proximitat i de trepitjar carrer
que entenc que és un perfil diferent al que hi havia fins ara
no extremadament diferent, però no és milimètricament igual
i entenc que hi haurà gent que ho valorarà positivament.
Avui per la tarda es presenta la candidatura del partit.
Com és la llista electoral que encapçala?
Quin grup de persones l'acompanya en aquest projecte?
És una llista amb talla bastanta renovació tot i que sempre intentem
que hi hagi algunes persones que continuïn,
perquè si no sembla que fas borroni 29 amb tot el que havia estat
el nostre passat més recent, del qual estem molt orgullosos,
per tant, no hi havia necessitat de fer una renovació en profunditat,
però tant mateix sí que he volgut tenir el meu equip
amb persones de màxima confiança
i he valorat una mica que hi hagi un equilibri,
un equilibri entre persones joves i persones amb més experiència,
que tots els barris de Sant Just estiguin representats en la candidatura
i després també buscar diferents perfils professionals i acadèmics.
Després ja es veurà si governem o no, però quan fas una candidatura,
a part d'intentar representar diferents col·lectius al municipi,
també busques perfils que, si el dia 29 de maig tenim la sort de poder seguir governant,
que et puguin assumir responsabilitats importants en la gestió del dia a dia.
Fet una mica la presentació del tipus de candidatura que hi ha,
fem valoració també del mandat, del que ha estat la gestió política de Sant Just
aquests últims quatre anys.
El Partit Socialista està satisfet, per exemple,
de com s'abordar tot el tema del creixement demogràfic
i urbanístic de Sant Just i la qualitat de vida dels habitants?
Doncs moltíssim.
Pensa que som el municipi de l'àrea metropolitana
que ha tingut un creixement més pausat amb molta diferència
i si ha estat així ha estat voluntat del govern municipal,
que ha estat liderat des de la 1983 pel Partit Socialista.
Ja sé que hi ha discursos polítics en sentit contrari,
però només cal veure els municipis del nostre entorn
i també altres municipis de l'àrea metropolitana com s'han cugat
i es veurà que tots, en molt poc temps,
van tenir creixements molt més intensos que els que hem tingut a Sant Just.
Al final, a Sant Just, els únics creixements que s'han produït
són els que estaven recollits en el Pla General Metropolità de l'any 1976,
amb una excepció, que és el barri del Mas Ví,
que va ser un barri de programació obligatòria per part de la Generalitat de Catalunya.
És a dir, en un moment en què hi havia demanda, necessitat d'habitatge,
a l'àrea metropolitana, la Generalitat va decidir que el Mas Lluís de Sant Feliu
i el de Sant Just s'havia de desenvolupar.
I fixa't que Sant Feliu va fer el desenvolupament de seguida en pocs anys
i, en canvi, Sant Just sempre ens vam resistir molt a poder fer aquest creixement,
precisament per a aquesta filosofia que sempre hem tingut
de que tots els creixements siguin pausats.
I per què han de ser pausats?
Doncs perquè s'han d'acompanyar de serveis municipals, d'equipaments.
No pot ser que hi hagi un creixement de sorbitat de la població
sense que hi hagin escoles Bressol a punt.
No pot ser que hi hagi un creixement desbordat de la població
sense que hi hagi una bona xarxa de transport públic.
Al final, a Sant Just, el que hem aconseguit,
i segurament amb algunes imperfeccions, però el que hem aconseguit en aquests anys,
és que aquest creixement de població que ha existit
hagi anat sempre acompanyat de serveis públics, d'equipaments
i també qualitat de l'espai públic.
La transformació urbanística, també la mobilitat i els serveis de les persones
són aspectes que sobretot la gent del municipi té més en compte
a l'hora de valorar aquesta gestió.
El PSC ha sabut donar una resposta satisfactòria
en cadascun d'aquests àmbits i de les necessitats?
A veure, segurament haurem comès errors i també encerts,
però al final jo crec que la democràcia el que et permet
és cada quatre anys examinada, qui t'examina són els ciutadans,
per tant són els que valoren si les seves necessitats i demandes
han estat o no ateses, i la realitat és que ja fa molts anys
que el PSC en un municipi que no és sociològicament,
especialment socialista, hem anat revalidant la confiança de la ciutadania.
Jo entenc que la gent sí que ha vist que aquesta aposta
per aquest creixement sostingut, acompanyat d'equipaments,
espai públic de qualitat i serveis públics com per exemple el transport,
mobilitat, s'ha produït d'aquesta manera pausada i gradual,
que és com jo crec que han de ser la gestió dels municipis
i els creixements urbanístics d'una població.
Ara agafa tot el tema d'aquest creixement,
no també per part de les obres que hi ha de l'entorn de la bonaigua,
iniciades tampoc no fa massa.
Realment hi ha bastantes rivalitats i diferents opinions sobre tot aquest procés.
Sí, estem parlant novament d'un planejament reconegut
en el PGM, en el Plaja General Metropolitana, l'any 1976,
i ha tocat en aquest mandat, hauria pogut ser un altre,
perquè era un planejament que portava molts anys adormit,
però ha tocat en aquest any desenvolupar totes les unitats d'actuació.
I ha estat així perquè aquestes estan en mans de propietats privades,
no sempre de grans propietats, també hi ha petites propietats,
que són veïns de Sant Just, que tenen uns drets reconeguts i els volen exercir,
i durant aquests darrers tres anys, per les raons que sigui,
segurament el confinament i la voluntat de molta gent de Barcelona
que ha hagut d'anar a viure a les faldes de Collserola i ha ajudat,
ha fet que s'activessin aquests desenvolupaments urbanístics
que, com et deia, portaven molts anys adormits.
I el que estem fent des de l'Ajuntament és adaptar a l'urbanisme actual
aquests creixements que es van dissenyar fa molts anys,
un concepte de ciutat diferent al que tenim en els nostres dies,
i jo crec que el resultat final, tant de l'àmbit dels garrofers com, sobretot,
de l'àmbit de la bòbila, serà molt millor que el que s'hagués produït
si l'Ajuntament hagués tingut una actitud passiva.
No hem fet d'amagògia amb aquest tema, no hem promès que no es podria construir res,
perquè no es pot, a menys que l'Ajuntament no vulgui assumir un cost econòmic
que jo crec que és inassumible, i per tant el que hem fet és treballar amb la via intermitge,
que és la de recol·locar aquesta edificabilitat en àmbits que siguin menys molestos pels veïns,
que tinguin un menor impacte visual i que siguin el més respectuosos possibles
en un entorn que entenem que és sensible a nivell medioambiental
perquè estem ja en un espai funcional de Coscarola i, com a tal, l'estem tractant.
Mira, jo del que més content estic al final és de ser el successor d'uns alcaldes
que són van ser en Lluís Segura, en Ramon López i en Josep Barpinyà,
que el que van fer va ser dissenyar aquest model de municipi que dèiem abans.
Lluís Segura en el seu moment va decidir rescatar el Walden, que hagués pogut ser enderrocat.
Ramon López va decidir salvar la vall en un moment en què en altres municipis es va permetre
que s'edifiqués en entorns naturals, semiprotegits, aquí a Sant Just es va decidir que no fos així.
I en Josep Barpinyà, primer com a regió d'habitatge, després com a alcalde,
va desenvolupar una política d'habitatge públic molt ambiciosa.
Al final el que hem fet en aquests darrers quatre anys,
i és el que farem en els propers anys si som relegits,
és mantenir aquest fuí de ruta que ens han marcat els nostres predecessors.
I aquest fuí de ruta té quatre eixos.
El primer és la mobilitat sostenible.
Durant aquests quatre anys hem fet millores a nivell de carril bici,
connexions a barris a nivell de mobilitat verda,
i ho continuarem fent tant des de Sant Just a Sant Joan d'Espí,
com desconnectant diferents barris de Sant Just,
com a barri nord i Canigó mitjans que permetin la mobilitat sense vehicle motoritzat.
Al segon lloc construirem 260 habitatges de protecció oficial, de lloguer assequible,
per poder arribar no només a col·lectius vulnerables,
sinó també a gent gran i gent jove del nostre municipi
que es vol quedar a viure a Sant Just i que té dificultats per accedir al mercat privat.
Sabem com fer-ho, ho farem, de fet ja s'ha començat a fer,
i aquesta serà una realitat en els propers dos o tres anys.
La tercera pota del nostre programa electoral
és adequar la xarxa d'equipaments municipal
a la ciutat aquesta que s'apropa als 20.000 habitants,
hi haurà el Teatre de Neu, haurà de tenir una programació cultural ambiciosa,
la nova Escola Bressol, que esperem ja es pugui obrir el mes de setembre,
un nou pavelló poliesportiu al barri del Mas Llull.
En definitiva, són un conjunt d'equipaments, aquests que depenen de l'Ajuntament,
que ja tenim en un estat molt avançat perquè puguin ser realitat durant el proper mandat.
I també t'obligarem tant com puguem a la Generalitat de Catalunya perquè ampli el CAP,
i també perquè construeixi el nou Institut d'Escola al barri de Mas Llull,
perquè cada cop és més necessari.
I la quarta pota del nostre programa, la quarta i última,
és seguir ampliant la cartera de serveis d'atenció a les persones que tenim.
És una cartera que actualment compta amb 15 programes, que no són pocs,
que van des de la infància fins a la gent gran,
amb més de 2.000 persones que se'n beneficien cada any,
en diferents programes, beques, servei de teleassistència, etc.
I el que farem en el proper mandat és fer un programa específic
perquè aquells nens que tenen capacitats diverses puguin accedir
a totes les activitats extraescolars que es programen des del municipi.
Entenem que aquests nens i nenes, aquests adolescents,
necessiten d'un suport específic, d'un vetllador, d'un monitor,
i en aquesta ciutat, en la qual no volem que ningú es quedin darrere,
aquest ha de ser un nou servei a disposició de tots els s'enjustencs
i s'enjustencs que es coneguin.
I pel que fa, per exemple, a temes com la seguretat, la gestió dels residus,
la neteja viària, també són aspectes que, per exemple,
amb la pandèmia, amb el confinament, es van posar de valor aquests espais verds,
i les zones públiques, com els parcs,
¿voleu seguir amb una línia de conservació d'aquests espais?
Efectivament, la trajectòria, en aquest sentit,
que hem seguit en els últims anys, crec que és molt bona,
simplement és mantenir el que ja s'està fent.
A nivell de seguretat ciutadana, segurament és on,
en aquests darrers quatre anys, s'han vist més progressos,
instal·lació de càmeres i augmentant la plantilla de la policia.
Estem en un agent cada 500 habitants,
que és el que recomana la Comissió Europea.
Pocs municipis al Catalunya el compleixen,
i aquest esforç en matèria de seguretat ciutadana
ens està permetent fer moltes detencions importants
i també que la taxa de delictes a Sant Just
sigui la més baixa de tota l'àrea metropolitana.
Estem en uns nivells de seguretat molt alts,
malgrat, evidentment, que la persona que pateix un acte delictiu
té una sensació diferent al que diuen les xifres quan s'expliquen.
I després, sobre els espais públics,
durant els darrers anys s'ha treballat molt,
s'ha posat en valor molts parts que no existien
o bé estaven en estat millorable,
i crec que la pandèmia el que va aconseguir
és posar encara més en valor tots aquests espais que teníem,
que molts de nosaltres, en alguns casos, utilitzàvem molt poc,
i que, en canvi, al costat d'altres poblacions,
que vam veure que per pujar en un joc infantil s'havia de fer cua,
doncs aquí vam valorar el fet de tenir tantes zones verdes
que permetien que les poguéssim gaudir sense estar predats,
en plenitud.
I aquesta és una línia que continuarem treballant
perquè creiem que és una de les claus de l'èxit de Sant Just.
De fet, molta gent de fora de Sant Just que ve a viure a Sant Just
és una de les coses que més valora del nostre municipi.
La participació de les eleccions del 2019 a Sant Just
va ser superior a la participació d'eleccions passades.
I aquest any el cens electoral,
donat el creixement demogràfic de Sant Just, s'ha eixamplat.
Aquesta tendència pot afectar els vots del Partit Socialista?
Doncs no se sap mai.
El tema de la participació sempre s'havia dit històricament
que quan la participació és alta beneficiava l'esquerra
i quan era baixa beneficiava els partits conservadors.
Però hem tingut experiències recents
que han desmitificat aquesta llegenda o aquest paradigma.
No ho sabem.
Fa quatre anys es va votar en circumstàncies molt diferents de les actuals.
Veníem d'un context polític a nivell general molt tensionat.
Estàvem al moment àlgid del procés.
Hi havia hagut el referèndum de l'1 d'octubre,
la proclamació unilateral d'independència,
la declaració unilateral d'independència,
l'empresonament d'alguns líders independentistes,
els esforços de la justícia espanyola
per inhabilitar l'expresident Carles Puigdemont.
En definitiva, van passar moltes coses
que en aquests darrers quatre anys sembla que s'han calmat una mica.
I per altra banda, fa quatre anys,
les eleccions municipals van coincidir amb les europees,
cosa que no passa aquest any.
Per tant, és fàcil de preveure un escenari amb menor participació,
tot i que no tinc clar qui beneficiarà aquesta menor participació.
Ha arribat el dia de les eleccions amb els resultats a les mans.
Amb quina de les candidatures copten ara
el que el dia de Sant Just estaria disposat a pactar?
Jo crec que hi ha dues formacions
amb les quals estem més lluny que a prop,
que són Vox i la CUP, per raons diferents.
Vox potser és més per qüestions de política general
i amb la CUP el model que tenen de municipi,
de municipalització de tots els serveis,
model que nosaltres respectem però no compartim.
I amb la resta de formacions polítiques,
segurament és més el que ens uneix que el que ens separa.
Per tant, nosaltres que som gent dialogant, que som gent pactista,
trobaríem còmodes arribant a acords
amb qualsevol de la resta de formacions polítiques.
Passem ara a la pregunta personal.
Si s'hagués de quedar amb un racó del poble, quin seria?
Un racó, a mi m'agrada molt, la plaça de Sagrat Cor.
Plaça Sagrat Cor.
I quin llibre té a la tauleta de nit?
Ara estic llegint Los Genios,
que és d'un escriptor peruà que es diu Jaime Baily,
que explica la relació entre dos escriptors que et miro molt,
dos escriptors iatino-americans,
que són Gabriel García Márquez i Mario Vargas Llosa.
Molt bé.
Van ser dues persones que eren molt amigues de joves,
després van tenir un conflicte,
i aquesta novel·la explica aquesta relació primer amistosa,
després traumàtica,
entre aquestes dues llegendes de la literatura iatino-americana.
Molt bé, recomanació literària feta també.
I acabem l'entrevista amb una tradició a ràdio d'Esvern,
és la part divertida de l'entrevista.
És de fer una porra de com creu que quedarà repartit
el pastís de regidors i regidores
entre els nous partits que es presenten a l'alcaldia de Sant Just.
Aquí davant té un sobre amb un full on hi ha anotades les nou candidatures,
i tenint en compte que la corporació municipal
ha de posar el número que creu que tindrà cada partit.
I el que posi quedarà assajallat en aquest sobre.
Ningú ho sabrà fins al dia 28 de maig, el diumenge, el dia de les eleccions,
que obrirem aquí el programa especial de ràdio d'Esvern
des del que farem la cobertura de la jornada electoral.
Igual que vostè, també ho faran la resta de candidats i candidates
a mesura que vagin passant per la mesura.
Molt bé, doncs ara ho faré.
Són les 11 i 32.
En aquest punt deixem l'entrevista a Joan Bassagany,
candidat a l'alcaldia de Sant Just d'Esvern
amb el Partit Socialista de Catalunya
a les eleccions municipals del 28 de maig.
Amb vostè ens retrobarem el dimecres 24 de maig
a les 7 de la tarda amb el debat electoral
i amb l'audiència el dilluns 15 de maig,
també a la mateixa hora fent l'entrevista al següent candidat.
Bon dia a tothom.
Bon dia.
Bon dia a tothom.