Són dimecres 17 de maig, ara mateix, les 11 i 10 del matí esteu sintonitzant Ràdio Desvern, seguim amb la cobertura informativa, aquí a l'emissora,
per les eleccions municipals del 28 de maig. Divendres passades donava el tret de sortida a la campanya electoral i aquí a la ràdio vam iniciar-ne el seguiment.
Teniu la informació actualitzada, recordem, a les xarxes socials i també a radiodesvern.com. A més a més, cada matí, aquesta mateixa hora, ja des del dia 12 i també fins al proper 24 de maig,
estem oferint una entrevista diària a cadascun dels candidats i candidates que es presenten com a caps de llista dels partits polítics de Sant Just.
Entrevistes que matem des d'aquí, des del 98.1 FM, per la web, també pel YouTube de la ràdio i que després es poden recuperar perquè en queden en el vídeo i també en el podcast gravat.
Aquestes entrevistes, a més a més, també es completaran després amb el debat electoral que farem el dia 24 a les 7 del vespre.
L'ordre de les entrevistes, ho recordem també, les estem fent en funció dels resultats electorals que van haver-hi l'any 2019, les eleccions municipals,
i també tenint en compte les resolucions de la Junta Electoral. Seguim, doncs, aquest ordre. Avui seguim amb la quarta entrevista i la fem en Ramon Figueroa,
que lidera la candidatura de Junts per Catalunya a Sant Just d'Esbern. Té 35 anys, és veí de Masllui i està llicenciat en administració i direcció d'empreses.
Dirigeix una fàbrica metal·lúrgica, amb seu a Sant Just, i té un màster en disseny del producte, que és el que li va obrir les portes al món de la innovació i també a la ciutat.
I també té un màster en assessorament industrial. Bon dia, senyor Figueroa. Bon dia, Núria.
Cara nova en la política Sant Just, és dels pocs candidats de Sant Just que s'estrena en aquestes eleccions amb el lideratge d'un partit.
El factor novetat pot jugar a favor? Jo crec que sí. Nosaltres estem convençuts i és evident que bé, no tenim l'experiència dels anys davant i dintre de l'Ajuntament,
però això ens dona precisament una nova visió de trencar amb la inèrcia i les dinàmiques que tenen el món públic i que venim tots d'un món professional, privat,
i que sabem com podem gestionar un Ajuntament, perquè al final és la gestió d'uns recursos.
Quines motivacions personals l'han portat a voler-se implicar en un projecte polític com el de Junts?
Jo, per una banda, com a Junts per Catalunya, evidentment a nivell nacional m'identifico i comparteixo el gran gruix de totes les idees del partit,
però sí que és veritat que la gran motivació ve quan a l'hora de trepitjar el municipi veus totes les mancances, sobretot,
veure que necessitem trencar aquesta inèrcia i aquesta dinàmica de tants anys i que el poble pot ser millor i pot tenir un millor Sant Just.
Parlem també del grup de persones que l'acompanyen a la llista, és a dir, qui forma Junts per Catalunya a Sant Just?
Home, Junts per Catalunya a Sant Just la veritat és que tenim un equipàs i és normal que ho digui, però és que és una realitat.
Som la candidatura, no sé si la més jove, però les més joves en diferència, tenim una mitjana de 40 i pocs anys,
és una mitjana que li dona una frescura i crec que s'ha de ficar amb valor, però per altra banda també tenim gent amb experiència.
No hem estat, com hem comentat abans, càrrecs electes posicionats i seguim amb aquesta dinàmica de anys i anys i anys,
però sí que és veritat que tenim a la llista gent amb experiència i hi han estat regidors, com pot ser la Candi, per exemple,
que il·lustra regidora, o també tenim el Joan Esmarats, que també va estar 8 anys sent regidor, ara fa 4.
I després compartim amb gent que és el que dèiem al principi, que no hem estat en el servei públic, però som professionals.
Tenim enginyers, tenim matemàtics i estadistes, gent de formació professional, que realment som professionals del dret,
realment tenim un àmbit professional molt representat per poder encarar un projecte s'enjust potent, que és el que nosaltres volem donar.
A més a més, tenint en compte que ja dèiem l'edat que som de 40 i escaig de mitja, però que és una candidatura jove de totes les edats,
jo crec que la mitja ho demostra així, per tant tenim gent de 20 i pocs, però també tenim gent que ja està en edat de jubilació,
i després també hem intentat buscar gent de tots els barris, és a dir, tenim gent de barris des de La Plana, La Miranda, Barri Sud, Mas Llull,
i després, bé, amb noms, doncs tinc una número 2 que és del barri Centre, molt potent, que és la Raquel del Riu, és matemàtica,
després tenim el Lluís Tordera de número 3, empresari, després de número 4 tenim la Jennifer, que és de Mas Llull, la Jennifer Déu,
ella també m'ha estat molt activa en l'estiu, amb el tema d'Escola Bressol, i és una persona que pot liderar molt bé també tot aquest procés de reivindicació,
i després de 5 tenim el Joan, amb l'experiència que comporta, i sobretot el que representa ell amb un comerç centenari,
doncs crec que tenim una àmplia visió, secretària general de la JNCE, tenim expresidenta de SUMATE com és la Montse Sánchez,
catedràtica de l'UBC com l'Alícia Casals, i tenim una llista molt potent, realment.
Fem una valoració del mandat que deixem enrere i comencem parlant de la particular trajectòria que ha tingut Junts per Catalunya des del 2020,
marcada per la divisió del partit amb el PDeCAT. Aquests canvis organitzatius del grup municipal poden haver afectat ara,
potser en voler donar una certa imatge d'estabilitat o de continuïtat amb el projecte de Junts?
A veure, nosaltres fa 4 anys jo formava part de la candidatura de Junts per Catalunya, i de fet Junts per Catalunya fa 4 anys va ser la segona força,
i això és evident, i nosaltres ens tornem a presentar com a Junts per Catalunya mantenint doncs gran part de l'essència,
de fet la meitat de la llista es repeteix de fa 4 anys, i llavors ens hem incorporat tota aquesta gent nova.
Jo crec que representem el que fa 4 anys, gran part del que fa 4 anys es volia fer amb Junts per Catalunya va quedar com segons,
però sí que és veritat que hi ha hagut una agressió, el grup municipal al final va decidir apartar-se del projecte i anar cap a un projecte diferent,
i bé, al final nosaltres teníem molt clar que Junts per Catalunya ha d'estar a l'Ajuntament i a més ha d'estar amb moltíssima força,
i això és el que nosaltres apostem i per això creiem que és la situació que tenim i contra això intentem lluitar i intentarem guanyar aquestes eleccions.
És difícil quan una formació política no té representació a la corporació municipal poder desenvolupar,
tirar endavant, conèixer també els seus propis projectes del poble de cara a la ciutadania?
Això està clar, nosaltres avui, tot i haver quedat segons fa 4 anys, ara actualment no tenim representació, això fa que no tenim visibilitat,
que no tenim visibilitat doncs fa que la gent no ens pugui veure menys, però sí que nosaltres no hem parat,
és més, jo crec que hem hagut de multiplicar la feina que faria o que s'hagués fet o que estan fent altres partits que ja tenen aquesta visualització per intentar fer-nos veure.
De fet, estem fent una feina xarxes jo crec que molt important, amb una visualització molt marcada, veient molt clar quin és el nostre projecte,
i parlant precisament de la valoració que dèiem també dels anys, jo crec que aquesta legislatura ja ha sigut complicada,
recordem que la Covid va afectar i contra això jo estic convençut que vam fer el millor que podíem perquè ningú estava preparat,
per tant també era algo nou, però sí que és veritat que el fet de no hi ser-hi doncs fa que ens haguem de moure i buscar recursos,
imatges i llocs on no ens puguem, doncs que la gent ens vegi més i podem estar més significatius.
En quins àmbits heu estat picant més pedra des de Junts per Catalunya, aquests últims mesos?
A veure, des de Junts, nosaltres com al projecte, de fet el projecte el teníem molt clar com encarar-ho des que l'any passat ja em vaig escollir candidat,
nosaltres vam començar un procés precisament de porta a porta i d'escoltar la gent, ens hem basat molt a l'hora de fer el programa electoral,
i és així també com hem pogut arribar a molts llocs, a part de la feina de xarxes que és una manera on es pot explicar tota la feina que es fa,
nosaltres ja des d'abans als Nadals ja vam començar preguntant a la gent realment picant porta per porta, barri per barri,
quines necessitats tenien, quins eren els problemes reals dels veïns, i realment és que ha sigut molt fàcil perquè algo que semblava complicat
com era fer un projecte i un programa, resulta que escoltant la gent és que pràcticament ens l'han fet ells,
a partir d'aquí amb la professionalitat i l'expertesa i l'assessorament també extern, doncs hem pogut elaborar el projecte.
Per exemple, hem mostrat especial sensibilitat pel tema dels comerços, de les empreses, al costat de les persones treballadores i autònomes.
Correcte. De fet, si em permets nosaltres, com a programa electoral, sí que és veritat que el podeu consultar si entrem al web,
són un programa de més de 15 pàgines, però més que un programa, nosaltres el que hem de pensar fer és un projecte per Sant Just.
Per tant, va més enllà que un simple programa electoral de punts i punts, que ara en numbraves alguns,
i és un projecte que es basa entre deixos centrals, que si em permets una mica el que volia dir.
Els deixos centrals és viure, és gaudir i és innovar de Sant Just.
Llavors, sobre aquests deixos centrals, nosaltres hem vist que és el millor que podem fer per millorar Sant Just com a projecte,
doncs ens hem basat en crear el projecte i el pla que tenim per Sant Just pels propers anys.
Llavors, així ràpidament explicat, el concepte de viure és millorar la qualitat de vida,
estem convençuts que podem tenir un millor Sant Just, precisament trencar amb aquestes inèrcies de 40 anys que tenim,
doncs podem donar una nova visió, i millorar Sant Just vol dir que els joves no marxin dels municipis,
vol dir limitar el creixement del poble, per tant, un tema que ara està cadent,
doncs és evitar tot el procés de la bona aigua, les cales i la bòvila.
Això també no contradiu el fet que hem de promoure habitatges d'HPO,
que em dius, ostres, no volem construir més, però dius que volem fer HPO,
hi ha opcions, es poden optar per rehabilitació, per dret a retracte, nous espais que es poden habilitar,
tot això vol dir viure Sant Just, diguéssim que és el que enfoquem com a és de viure.
Després tenim el de gaudir, gaudir d'una forma integral i autònoma.
Llavors què vol dir això? Tenim molt clar, també lligant amb la bòvila i tot aquest punt que dèiem,
volem fer un parc urbà que connecti la part de Maslluí amb Sant Just,
i que diem que aquesta és la manera de connectar Sant Just al centre amb Maslluí,
vol dir tornar a l'essència de poble i apostar per alguna cosa que és molt clara,
que és la cultura i el català i la nostra llengua, reivindicar la nostra història i el nostre patrimoni.
Això és gaudir. I l'altre és innovar, que és el que em deies al·lusió abans,
doncs tenim molt clar que volem un Sant Just referent i punter.
I això és algo que a mi m'obsessiona des de fa molts anys i ho comparteixo en molts caps amb l'equip,
que era buscar algo que Sant Just realment, doncs és, ostres, amb què som bons Sant Just?
Doncs a Sant Just hi ha molt talent, molt talent.
I precisament doncs veiem que el model econòmic s'ha de basar en el talent que tenim a Sant Just
i en la creativitat que tenim a Sant Just. I per això parlem d'innovar,
perquè ens volem ficar al costat del comerç local donant-li les noves eines que tenim a dia d'avui,
i això el vol que tenim precisament és que amb la llista i la candidatura i l'equip que tenim
som capaços de poder donar noves eines als comerços i després tenim molt clar que hem de repensar el polígon.
I repensar el polígon vol dir apostar per una indústria 5.0, anem una mica més enllà.
La indústria 5.0 és aquella indústria que es basa en les persones.
5.0. Exacte, un pas més enllà. Seria amb el 4.0,
però basat en el benestar dels treballadors i les persones que conformen.
Per tant hem de repensar sobretot el polígon, creiem que hem d'apostar per aquesta indústria
i per al sector audiovisual que a Sant Just realment tenim un sector audiovisual molt potent
i tenim idees que realment ja hem anat desballant algunes,
però creiem que hi ha una manera de potenciar i això vol dir innovar també en aquest aspecte,
amb els 3 Eixos.
Presentat una mica la idea que té Junts per Catalunya aquí a Sant Just,
fent referència també al lema de la campanya que diu desperta Sant Just.
Exactament de quines coses hauria de despertar Sant Just?
Bé, doncs precisament això ho vam tenir a l'hora de pensar,
vam veure que a l'hora que havíem de dibuixar aquest projecte
i com volíem que fos el nou model de poble,
vam veure que Sant Just, doncs si viu bé, en general la gent li agrada Sant Just,
a mi m'encanta Sant Just i per això vivim a Sant Just,
però sí que és veritat que quan comences a arrascar i veus que hi ha moltes mancances
que podríem fer de Sant Just, doncs això que dèiem abans, un Sant Just molt millor,
per tant hem estat 40 anys amb el govern dels mateixos,
això no és per entrar en el color, no és una qüestió tampoc de qüestions polítiques
ni de colors polítics, sinó que al final quan un mateix grup de gent
porta 40 anys governant o liderant un mateix projecte,
doncs entra-se en unes inèrcies i unes dinàmiques d'allò del dia a dia, del nascent.
I nosaltres tenim molt clar que hem de trencar amb això
i entrar amb algú que tingui una visió des de fora,
per això aquest avantatge precisament de no estar a l'Ajuntament fins ara,
doncs fa que puguem venir amb noves idees, amb idees fresques,
amb idees noves que precisament posin en valor això i això és despertar.
Entrant en alguns temes una mica més en concret,
temes que són especialment calents, senyor Figueroa,
per exemple el tema del creixement urbanístic, creixement demogràfic,
quins reptes o canvis ha d'afrontar el poble
per seguir mantenint una bona qualitat de vida,
tenint en compte que s'està planificant aquest creixement
i que és una cosa doncs inductable.
Doncs precisament nosaltres és un dels eixos claus.
L'habitatge s'ha de dir que és la gran,
i això en estadístiques i enquestes es veu,
que la gran preocupació per sobre inclús de seguretat o mobilitat,
però bueno, no molt lluny, però sí que destacades l'habitatge,
l'accés a l'habitatge i sobretot l'accés a l'habitatge de joves
i de gent gran també, no ho oblidem.
Però l'accés a l'habitatge és un dels grans dubtes,
és un dels grans preocupacions.
I realment els processos com la bonaigua,
que en principi és construcció i creixa per creixa,
que és el que ha optat aquest govern en aquests últims anys,
doncs no resol el problema de l'habitatge.
Al contrari, nosaltres quan hem fet un anàlisi
i hem intentat donar una solució i hem intentat buscar opcions reals
que facilitin un problema endèmic de tot el país,
que és que en el part de Sant Just
hem vist que precisament al construir nou habitatge
això genera que ve gent nova, no de Sant Just,
sinó gent que ve de fora, que aquesta gent que ve a Sant Just,
legítimament quan els fills precisament creixen,
es volen quedar a Sant Just,
i el que està generant és més demanda encara.
Per tant, nosaltres el que volem és frenar
aquest creixement urbanístic precisament
amb pisos i cases d'un valor econòmic tan elevat
que ve gent que ve de fora,
que legítimament viuen a viure a Sant Just,
però al final el que fa és incrementar aquesta demanda.
Per tant, nosaltres estem a favor de mantenir l'essència de poble,
que creiem que és la clau de Sant Just i el que ens agrada a Sant Just,
i frenar aquest creixement sobretot
no controlat que hem tingut al llarg dels anys,
perquè ens trobem que hem passat de 15.000 a 20.000 habitants
en qüestió de deu anys, això és una barbaritat,
perquè més en deu anys si mires, a diferència del que es pugui dir,
veus les estadístiques i hem cascut un 36%
quan en municipis del costat com Sant Feliu
crec que és un 13 o un 17.
El creixement és molt fort en els últims anys
i això ha d'anar acompanyat d'uns serveis i uns equipaments,
igual que d'un pla de mobilitat per poder gestionar tota aquesta gent
que ve nova i que tindrà necessitats, i crec que això ha mancat.
Creiem que precisament la inèrcia i la dinàmica que dèiem
és el que fa no preveure o no ficar-se o no estar desperts,
perquè la bona gestió és basada en tenir previst
com haurem de gestionar el futur que vindrà.
S'ha vist amb l'exemple amb les escoles Bressol.
Aquest any s'han quedat fora quasi 70 famílies
que van sol·licitar accés a l'escola Bressol.
Fa dos anys, ja sabíem, o fa un any i escaig,
quines famílies o quantes famílies podrien demanar
una escola Bressol, no fa falta ara fer-la de pressa i corrents.
Fa dos anys ja podries haver començat a fer l'escola Bressol
o anteriorment perquè no hi haguessis pogut anar.
Si tens 20.000 habitants que només hi hagi 17 places disponibles
per l'escola Bressol a noves famílies de Sant Just,
per 20.000 habitants, home, que crec que queda poc.
Per tant, aquest creixement sobretot ha de ser regulat,
contingut i apostant més aviat per evitatge de protecció oficial
de lloguer, que és el que creiem, i el que dèiem abans també,
rehabilitant i amb el dret a retractar i creant nous espais,
però no construint per construir, com el procés de la bòvila,
que és un exemple com molts que tenim.
I un altre tema, i per acabar ja de parlar
dels Sant Just del demà, que potser ara no se'n parla gaire,
és el tema de les polítiques mediambientals,
fent referència a l'emergència climàtica,
tot el tema de l'eficiència també de l'energia, renovables...
Junts per Catalunya té algun pla,
proposa algunes mesures més concretes?
Doncs mira, precisament en la part d'innovar,
que dèiem abans, parlàvem de la indústria 5.0,
que es basa en les persones i, evidentment,
en el medi ambient.
I aquí és el que nosaltres apostem.
Nosaltres apostem per una cosa que creiem que hem estat d'esquena
i és una gran part de la vàlua que té Sant Just,
que precisament és Collserola.
La meitat del terreny de Sant Just forma part del Parc de Collserola.
Per tant això s'ha de protegir i s'ha de ficar en valor
i tenim molt clar que precisament hem de combinar
i saber avançar-nos en el futur.
Sí, tenim futur, però és que realment...
Sé que has dit que no, però és que clar,
al final és el que ens hem de pensar.
Llavors, la natura i cuidar el medi ambient,
sobretot amb el procés de l'aigua,
ara hem tingut la sequera que estem patint encara,
doncs amb això ens hem d'avançar.
És una mica el mateix, però és que realment és el nostre discurs.
Ens hem d'avançar a que no hem d'arribar al punt
de tenir la sequera que tenim ara i haver de patir.
Hem de tenir opcions per poder combatre aquesta sequera
i hem d'estar previst perquè on vingui la sequera
doncs tenir desselinadores i tenir opcions per poder
fer front als canvis climàtics que ens han de venir.
I de fet és una gran part del, com bé dèiem, del procés
que nosaltres optem a la part d'innovar.
Que em deixo moltíssimes coses, però convido a que
pugueu llegir tot el programa que allà es pot saber
tot el que proposem per cada barri i tots els projectes.
Ha arribat el dia de les eleccions, amb els resultats
a les mans, amb quina de les candidatures que opten
a l'alcaldia de Sant Just estaria disposat a pactar?
A veure, nosaltres a parlar estem disposats a parlar amb tothom,
perquè som gent de diàleg, que podem parlar amb tothom.
Això no és cap inconvenient. Evidentment dic tothom,
però es queda clar que amb l'extrema dreta la deixo a banda.
Per tant, amb la resta de partits es pot parlar.
Però una cosa és parlar i l'altra cosa és fer pactes.
El pacte que prioritzarem, i no m'amago de dir-ho,
perquè crec que és una realitat i és al final el que representem,
és un pacte independentista. Per què?
Perquè nosaltres apostem per un canvi a Sant Just.
Si volem trencar amb la inèrcia i la dinàmica dels 40 anys
dels mateixos, el que no podem fer és seguir amb els mateixos.
Per tant, nosaltres el que creiem i apostem
és a prioritzar un govern independentista.
Que no vol dir que, evidentment, es pugui parlar amb tothom
i que s'hagi de buscar, perquè si no sumem, no sumem.
I si no hi ha voluntat de diàleg o no hi ha voluntat de fer aquest pacte,
llavors no es pot fer.
Però la nostra prioritat és prioritzar un canvi d'aquest govern
i posicionar-nos realment com l'alternativa al govern actual.
Passem ara a la pregunta personal.
Si pogués escollir un racó de Sant Just, amb quin es quedaria?
Doncs a veure, un racó, mira, l'hem nombrat fa poc precisament,
o sigui, ara fa uns segons, jo tindria molt clar
i és una de les coses per les quals apostem.
Tenim un entorn privilegiat, que és Cullsarola.
Per mi, com a parc, com a espai, com a entorn, jo em quedo amb Cullsarola.
Defisament és el que vull potenciar.
A Cullsarola es pot fer el poder obrir realment les portes de Sant Just
i obrir-lo vol dir no només un parc d'entrada, com dèiem,
i apostem per un parc urbà, sinó perquè es pot aprofitar.
Vam fer la mitja, crec que basté també.
Es pot fer esport a Cullsarola, regulat, evidentment.
Es pot obrir a la gent.
Tenim una penya del moro històric, tenim patrimoni,
i Cullsarola per mi representa Sant Just.
Per tant, claríssimament diria Cullsarola.
Es queda amb Cullsarola i pel que fa al llibre que té a la tauleta de nit, ara mateix?
Doncs mira, ara mateix, realment encara no l'he començat,
però he tingut un que es diu Consum Preferent.
Vaig veure per Sant Jordi i em va cridar l'atenció.
És de l'Andrea Genobert.
La sinòpsia, ja et dic, no et puc dir perquè encara no l'he començat,
espero començar-la a veure en breu,
però parla de precisament...
Els protagonistes són de més o menys la meva edat, d'uns 30 anys,
i parlen de l'emancipació juvenil
i de les dificultats de l'accés a l'habitatge,
però amb un to bastant satíric i d'humor.
I una altra manera de perdre el temps.
I va estar basat en la Barcelona actual
i vaig trobar-lo interessant.
No l'he començat, no et puc dir, però quan el llegeixi et diré què tal.
I ara acabem l'entrevista amb una tradició aquí a Ràdio d'Es Bern
que vostè li ve de nou, perquè com que es presenta per primera vegada
com a cap de llista, es tracta de fer una porra
sobre com creu que quedarà repartit el pastís de regidors i regidores
un cop s'hagin fet les eleccions,
i ha d'apuntar aquí, tenint en compte que Sant Just
té 17 regidors i regidores en total,
no sé si s'haurà o no a cadascun dels partits que es presenten.
Aquí al sobre quedarà segellat, l'obrirem el dia 28
quan aquí a Ràdio d'Es Bern farem el programa especial
per saber els primers resultats.
Ara mateix són les 11 i 33 i en aquest punt deixem
l'entrevista de Ramon Figueroa, candidat a l'alcaldia de Sant Just d'Es Bern
amb Junts per Catalunya a les eleccions del 28 de maig.
Amb vostè, com hem dit,
ens retrobarem en el debat electoral del dia 24
a les 7 de la tarda a Esplugues a Televisió
i amb l'audiència ens tornem a trobar demà a la mateixa hora
cap a les 11 i 10 amb l'entrevista al següent candidat.
Bon dia.
Bon dia.