Som divendres 19 de maig, ara mateix, les 11 i 10 del matí, esteu sintonitzant Ràdio
d'Esbern i seguim amb la cobertura informativa aquí a l'emissora per a les eleccions municipals
del 28 de maig. Cada matí, a aquesta hora, fins al proper 24 de maig, estem oferint
una entrevista diària a cadascun dels nou candidats i candidates que es presenten com
a caps de llista dels partits polítics de Sant Just. Són entrevistes que matem en
directe pel 98.oFM, per la web de la Ràdio i pel canal de YouTube també de la Ràdio
i que després es poden recuperar perquè en queden gravats el vídeo i també el podcast.
Tota la informació, a més a més, notícies, entrevistes, etcètera, referent a les eleccions
i a la campanya, la podeu trobar a la web, radiodesbern.com, i també a les nostres xarxes
socials, a Twitter i a Instagram. L'ordre d'aquestes entrevistes, ja ho anem recordant
cada dia, van funció, per això, dels resultats de les eleccions municipals del 2019, sent
el partit amb més vots, el que primer va passar per aquí per la ràdio. Seguint aquest
ordre, doncs, fem ara la sisena entrevista a Aleix Abadiam, que lidera la candidatura
de la CUP Amunt aquí a Sant Just. Aleix Abadiam té 25 anys, és veí de les basses de Sant
Pere, està graduat en física, amb menció de física fonamental, té un màster en física
dels sistemes complexos i biofísica. Ha treballat com a educador científic al Cosmocaixa i
actualment està fent el doctorat al Departament de la Matèria Condensada de la Universitat
de Barcelona. Va entrar com a regidor de l'Ajuntament de Sant Just l'octubre del 2021, que va ser
el seu primer contacte amb la Corporació Municipal. Bon dia senyor Abadiam. Bon dia
i molts d'ànims pel que et queda de feina. Gràcies. És el cap de llista més jove dels
alcaldables que es presenten a les eleccions del 28 de maig, aquí a Sant Just. Es veu
fent carrera política al món local? No, no. De fet, la CUP, una qüestió política
és no veure la institució com una carrera política. Jo estic aquí per militància.
Fa dos anys em va una oportunitat on em van dir que fes el pas per entrar-hi i jo prenia
com a un àmbit de lluita. I de fet, si recordeu, fa dos anys jo vaig dir que no repetiria.
Al final, per les circumstàncies, hi haurà relleus, és el que avanço, ja vaig avançar
aquí a la ràdio, per les circumstàncies faré aquest enllaç entre aquesta racistatura
i l'altra. Però una cosa que sí que vull dir perquè no hi hagi mals entesos és que tots
els diners que se'm pagui com a regidor els donaré per demostrar que jo aquí estic
per uns interessos que no són els meus, individuals. Molt bé. En referència al que acaba
de dir, de fet, va entrar a la llista de la candidatura com a número 5 l'any 2019,
però després de la renúncia d'aquí anava al número 1 el 2021, va entrar vostè com a
l'únic regidor que té la copa a la corporació municipal. Com va assumir aquest carrer?
Com va ser el fet d'això? Per què ha anat de número 5?
A veure, nosaltres fa quatre anys, doncs amaguem-ho, plantejadam com que el regidor
que hi ha moment, el Carles, que va fer la seva lluita, i ho va fer prou bé,
pogués estar als quatre anys, però es van donar una certa circumstància
per poder deixar-lo a la meitat. Jo al final sóc militant de l'esquerra
independentista i allà on se'm necessiti doncs estaré. Igual que he estat
amb la lluita estudiantil, amb sindicats laborals, doncs ara m'ha tocat
estar aquí, allotant en institució, bàsicament.
En alguna ocasió, i també com bé ha dit des del partit, han fet palès
que no els agrada tenir una figura fixa referent, sinó portar com el projecte
polític d'una forma més comunitària entre tots els integrants de la candidatura.
Això es traduirà que potser d'aquí un temps tindrem una altra persona
representant a la CUP qui és enjust?
Sí, segurament en aquesta legislatura hi haurà més d'un relleu.
Volíem trencar amb aquesta figura el polític professional
i també ens sembla que és una qüestió de transparència, el fet que la política
sigui un àmbit de lluita i no sigui un àmbit on tu puguis enriquir-te
en avui dia en aquestes condicions tan precàries que vivim
i hi ha gent que opta per la política pel seu benefici propi.
Seria una qüestió de transparència estar deslligat
d'aquests sentits de les elits econòmiques
que pugui pagar l'administració per estar ja fent de regidors.
Ja que hem entrat en matèria, parlem del grup de persones
que formen la llista electoral de la CUP Amunt a qui és enjust?
Em podria enrotllar molt amb això.
Jo estic molt orgullós del grup de persones.
El nostre lema és gent que lluiti del que cal
i crec que la nostra llista ho representa.
No és una llista que s'hagi fet per omplir,
és gent que està implicada tant en l'activitat cultural del poble
i que s'ha entrat en gent de...
A nosaltres ens feia molta gràcia perquè fèiem la reflexió
que aquí s'ha enjust, als anys 70 o 90,
va obrir una lluita important, però des dels 90 fins al 2017
hi ha hagut un poble molt adormit en aquest sentit.
A la CUP hi ha una cosa molt maca, que és que s'ha enjuntat
gent d'aquella època amb gent que ens sorgirà nova
i canviaria tots els vots que poguéssim treure
per més militants, que al final és el que ens importa.
A la CUP no apareixen a la portada del butlletí
a la fotografia oficial de totes les forces
que es presenten a les eleccions.
Just en el meu aniversari, el 30 de març,
Esquerra Republicana ens va proposar formar
un pacte antifaixista, que en aquest pacte es parlava
de no naturalitzar la presència a l'extrema dreta
i si tinguessin representació no fer cas
a les seves mocions ni acceptar els seus vots, etcètera.
I no els havíem de donar visibilitat.
Entenem que sortir la cara d'algú d'extrema dreta
a tots els butlletins que van a casa de les persones
està relacionat amb aquest punt que ens proposaven
en aquest manifest i nosaltres vam decidir
que aquesta foto no s'havia de fer, vam proposar-ho
i la vam voler fer igualment, i nosaltres no volíem
participar-hi, vam preferir perdre la visibilitat
però ser coherents amb el que havíem signat i amb la lluita.
La CUP té una feina en incidir amb coses concretes
per guanyar drets, però també té una feina
d'una lluita ideològica i institucional més enllà.
Nosaltres partim de que aquestes institucions
no són neutres i de fet cal una ruptura amb el règim
present i crear-ne unes de noves.
Tot i així, també lluitem per mesurar les concretes.
Des del primer moment, per exemple,
vam presentar l'emoció de la CUP
Des del primer moment, per exemple, vam presentar
l'emoció d'emergència climàtica, vam presentar també
l'emoció amb el col·lectiu de l'Espai Lila
per donar-nos-hi suport, emocions antifeixistes,
també vam aprovar fa poc, bueno, que això aquí sí
que vaig participar-hi més jo quan era regidor,
per crear un reglament dels gens de comunicació
de com s'havien de regular i de la participació
a la ciutadania, i una cosa que nosaltres hem fet
amb la CUP.
Tenim molts serveis que estan externalitzats,
no es planteja ni un estudi per integrar-los,
que és una cosa que ens diuen que som progressistes
i un element bàsic de l'ABC de l'esquerra no s'està complint.
Hem posat molt èmfasi amb això perquè ens sembla
que és com la base per estructurar
algunes polítiques que puguin ajudar a penjar drets.
Com ha de ser el diàleg amb el govern?
Nosaltres sempre que hem tingut alguna coincidència,
per exemple, l'última moció dels agents municipals
amb el PSC també va estar a favor i no hem tingut cap problema,
inclús ens va fer algunes menes la vam recollir.
La nostra, diguéssim, per exemple,
l'extrema dreta no volem saber res,
i la resta és en funció del programa.
Si coincidim en punts amb el programa,
no ens importa tirar aliances.
Creieu que la CUP pot ser més útil
estant dins l'equip de govern o fent oposició?
A veure, repescant amb el que deia,
que les institucions no són neutres.
Quan la CUP o les classes populars entren a la institució
hem de pensar que tenim l'àrbitre en contra
i juguem 11 contra 8.
La cosa també és que podem tenir l'agra de favor.
Jo he vist projectes municipalistes de la CUP
que han pogut fer polítiques o conquistes
que han ajudat les classes populars,
però nosaltres anem més enllà.
Al final, assistim al govern o oposició
d'aprendre del programa que hi hagi al davant
i la correlació de forces que tinguem.
Parlem ara dels enjusts del demà, dels enjusts dels propers anys.
Quins són els principals eixos, les vostres propostes del programa?
Si partim d'unes mesures concretes
i no rebutgem fer-les,
podríem recollir amb un programa mínim
que parlem de municipalitzacions, democràcia directa,
defensa del territori i la qüestió de l'entorn natural
i de transparència.
Saps què passa?
Avui en dia, en el món tan liberal que vivim
és que per cada problema hi ha una resposta ràpida i solució.
Hi ha qüestions estructurals.
El que ens sembla concret, pragmàtic i materialista
és el que som nosaltres,
distribuir els mitjans de producció, planificar l'economia
i redistribuir la riquesa i el treball
com a bases per construir el poble que també volem,
que sembla molt global, però també ho hem de fer aquí.
Un dels temes més calents és fer front
al creixement del municipi, a Sant Just,
sobretot a nivell urbanístic i demogràfic.
És un tema molt important.
M'agrada que treguis aquest tema perquè nosaltres fa 4 anys
portàvem els mateixos punts que portem ara.
En aquell moment ja estàvem criticant el creixement,
quan era que semblava que era un tòpic brutal,
perquè s'ha pogut posar aquest tema sobre la taula
gràcies a les lluites que hi ha hagut al poble,
però nosaltres creiem que aquest creixement
està sota els interessos de les immobiliàries,
també hi ha alguns impostos que pots recaptar amb nova obra,
diferents qüestions clientelars.
Nosaltres creiem que és curiós perquè ha crescut molt el poble,
però fixa't que tenim un problema d'habitatge fortíssim
i a sobre està amenaçadíssim l'entorn.
Hauríem d'apostar per la rehabilitació,
potser més abans de construir cosa nova,
i també canviar el model de propietat.
Hem d'apostar perquè tot el que és el mercat privat
és molt important.
Parlàvem també de l'accés a l'habitatge,
algunes mesures més concretes pel que fa a l'habitatge
de protecció oficial?
Una cosa que volíem crear és l'oficina d'habitatge,
primer de tot per poder tenir un diagnòstic
de la situació del parc d'habitatge de Sant Just
i també per poder assessorar la població
o perseguir aquells propietaris
i els jugadors.
Primer és molt important el tema de l'accés.
Al final els límits de diners que has de tenir
per entrar a la protecció oficial ho limiten.
Al final també és molt important els criteris.
Vam veure amb l'incasol tot el que va passar
que es deia que seria per joves,
al final va ser com una tómola amb només 6 habitatges
i sembla que ens ho hem d'haver d'arrifar.
El que hem vist és què passa al mercat privat
a aquests pisos de protecció oficial.
Nosaltres el que ens agradaria és que aquests pisos
si són de protecció oficial que ho siguin per sempre.
Les polítiques de l'emergència climàtica
són urgents per la situació greu de saquera que vivim
i perquè ara al futur les condicions climàtiques
canviaran i ens afectaran en més àmbits de la nostra vida.
Quin camí hauríem de seguir a Sant Just amb aquestes polítiques?
No em pregunto molt pertinent perquè quasi el 50% del municipi
si mirem els terrenys és Cuisarola.
Una cosa molt important és tenir la concepció
que Cuisarola no és un parc urbà, no és un parc temàtic,
és un parc natural i s'ha de conservar
i les polítiques enduran aquest sentit.
Per exemple, amb la qüestió de la saquera
hauríem d'apostar per una vegetació mediterrània
que no suposi grans costos plantar-la
i al final també la qüestió de l'energia,
del medi ambient es barreja molt amb l'urbanisme
per tots aquests projectes
que tensionen encara l'entorn natural.
Pel que fa a la seguretat ciutadana,
el tema de les patrulles, els Mossos,
la funció de la policia local,
quin model planteja la CUP
de cara a un Sant Just del futur?
És una cosa curiosa perquè a Sant Just
és dels municipis amb la seguretat
que té menys incidència.
Nosaltres som una organització materialista
i volem anar darrere dels problemes
i si hi ha una certa conflictivitat
sorgeix de la desigualtat social.
Una cosa que hem vist en aquest govern
que diu que és d'esquerres
és de la policia local
i també la instal·lació de càmeres.
Creiem un model més basat en la mediació
i en garantir pa, sostre i treball
com a base per a la seguretat.
I pel que fa a equipaments municipals
que s'estan construint
o que s'han començat a construir
en aquest mandat,
què en penses?
Què en penses?
Que hi hagi una mica de transparència.
Ens n'adonem per comunicació a la ràdio
i no per govern
que es vol fer com una nau d'artistes.
Ens n'adonem també per la ràdio
que és el pavelló que havia d'anar a la bona aigua
i tot això molt lligat amb el tema
perquè nosaltres hem d'avisar
que la zona on s'està fent la laixallaria actual
del poble és una zona indundable
i és on hauria d'haver-hi una bassa d'eliminació.
En aquest sentit hem de posar l'èmfasi
de com aquests nous equipaments
que ha de construir l'Ajuntament
no sabem on posar-los perquè hem crescut
desequilibrat i parlant d'aquesta pressió
El tema dels usos,
una cosa que portem al programa
és que primer pensem amb aquests espais
i aquests equipaments que estan infrautilitzats
i una forma de poder-los donar ús
o decidir l'ús que tinguin
és a través de presos participatius.
Així també es trenca amb el clientelisme
de qui va a cada lloc.
A mi el que no m'agrada de totes aquestes qüestions
és que es presenten com una qüestió natural
com si fos llei de vida.
Aquests plans urbanístics els va provar algú en el seu temps.
Va haver-hi una lluita aquí a la vall
per poder fer una permuta, una concessió
perquè tota la vall no es pogués edificar.
A mi no m'agrada de totes aquestes qüestions
és que es presenten com una qüestió natural
perquè tota la vall no es pogués edificar.
En aquell moment ja s'estava posant, fa 20 o 30 anys,
ja s'estava posant sobre la taula
el fet que la bòbila o aquests espais
que ja se sabia que es podien urbanitzar
doncs que en aquell moment s'impedís això.
Què passa? Que allà d'aquests anys no s'ha fet
i ara ens ha excretat a la cara.
Ha fet una moratòria, podem estar d'acord,
i en aquest sentit una cosa que hem vist
que ha fet el govern és dir,
vaig a fer de la necessitat virtut,
vaig a fer un procés participatiu
on li vaig dedicar a decidir
quina és l'àrea verda de la bona aigua
on li colo 20.000 metres quadrats d'edificació.
El primer que s'hauria d'haver fet
és donar l'opció de no construcció
i això ho faria al llarg dels temps
i esmortaria això en els pressupostos municipals.
Suposem que el programa electoral de la CUP
té molts més altres punts.
Es podran consultar la xarxa social
i els mitjans de difusió.
Arriba el dia de les eleccions
i amb els resultats a les mans
amb quina candidatura
s'ha de pactar?
La CUP tenim un projecte polític
molt diferenciat i molt marcat.
Una cosa que hem viscut aquí
és que la CUP fa de temps o cap a l'esquerra
però és el que et dic,
programa, programa, programa.
No el programa que et diu
en el llarg de les campanyes electorals
i en aquest sentit no soc molt optimista
amb la resta de candidatures
i la resta de forces polítiques.
El que puc garantir és que la CUP estigui a l'oposició
i el govern lluitarà pels drets
i de la millor forma que podem.
Si pogués escollir una plaça de Sant Just
amb quina es quedaria?
Una plaça?
Una plaça de Sant Pere,
que és la meva.
Escombro cap a casa.
Quin llibre té ara la tauleta de nit?
Estic llegint dos alhora,
el de Lenin,
imperialisme a fase superior del capitalisme
i també el de Gramsci,
de Qui vol a fi vol als mitjans.
Hi ha una edició a Ràdio Desvern
i es fa una porra de com creu que quedarà repartit
el pastís de regidors i regidores
amb els nou partits que es presenten a l'alcaldia de Sant Just.
Aquí davant té un sobre
i també té un full amb els diferents partits
tenint en compte que hi han d'haver 17 regidors i regidores
ha de posar quants creu o no
que en podrà treure cada formació.
Hi ha un programa especial a Ràdio Desvern
per al seguiment dels primers resultats
i quan fem les primeres connexions amb els diferents caps
a veure quines són les vostres sensacions.
Li deixo aquí el full.
Ara mateix són les 11 i 29.
La porra no la faré.
No m'agraden aquestes coses.
No m'agrada el tema de la bola màgica
Totalment respectable.
Són les 11 i 29.
Deixem l'entrevista a l'Ege Badia,
candidata a l'alcaldia de Sant Just,
amb cop amunt a les eleccions municipals del 28 de maig.
Ens trobarem el dimecres 24 de maig a les 7
a Esplugas Televisió amb el debat electoral
i amb l'audiència ens trobarem el dilluns 22
a la mateixa hora fent l'entrevista al següent candidat.
Bon dia a tothom.