Hola, molt bona tarda, benvinguts i benvingudes al debat electoral
que organitza Ràdio Desvern en col·laboració amb el grup ETV Terra-Mar
a motiu de la pròxima convocatòria d'eleccions municipals
aquest proper diumenge, 28 de maig.
El debat, que es pot seguir en directe per televisió, per radiodesvern.com,
també pel canal de YouTube de l'emissora i pel 98.1 de l'FEM,
reuneix aquesta tarda a 7 de les persones candidates
que aspiren a l'alcaldia de Sant Just Desvern.
Amb totes elles, debatrem durant una hora i mitja
sobre la gestió política que s'ha fet al municipi,
aquest mandat que ara acaba.
I ens agradarà conèixer també quines són les propostes i els projectes
que té cada partit pels propers quatre anys,
que ens expliquin quin és el model de municipi que volen pels Sant Just del demà.
Saludem ara els candidats i candidata, també els caps de llista
dels partits polítics de Sant Just, que ens acompanyen aquesta tarda al debat.
Tenim amb nosaltres Joan Bassaganyes,
cap de llista del Partit Socialista,
en Sergi Seguí, candidat per Esquerra Republicana,
a Laia Flotats, cap de llista per endavant Sant Just,
també tenim en Ramon Figueroa, candidat de Junts per Catalunya,
Sant Just for Salva, al capdavant de Sant Just en Comú Podem,
Aleix Abadia, candidat de la CUP Amunt
i també en Kiku Ferrer, representant de Sumi Sant Just Viva.
Hem presentat 7 de les candidatures que es presenten
a les eleccions de Sant Just malgrat el dia 28 de maig als Sant Justencs
i Sant Justenques tindran per escollir entre 9 partits.
Les dues formacions polítiques que falten avui, que no hi participen,
ha estat per decisió pròpia de cada partit
i per motius totalment al·lients a l'equip organitzatiu del debat.
Doncs bé, dit això, bona tarda al set.
Gràcies per estar aquí aquesta tarda amb nosaltres.
Com hem dit, tenim 90 minuts per enllestir-ho tot
i sent conscients de la dificultat de fer un debat a set
i perquè aquest plató es converteixi en un espai de diàleg,
de contrasts d'idees i sobretot de respecte,
hem dividit el debat en dos blocs.
El primer ens servirà per comentar i per valorar
com s'ha gestionat políticament Sant Just aquests últims 4 anys,
és a dir, per parlar del mandat que deixem enrere.
I el segon bloc l'enfocarem a debatre sobre quin és el model de poble
que volem per Sant Just els anys que vindran,
és a dir, les propostes que fa cada partit per la següent legislatura.
El primer bloc, cada candidat tindrà un minut per exposar les idees.
Quan hagin acabat la ronda al set, hi haurà 15 minuts totals per fer debat.
El segon bloc serem més generoses, cada candidat disposarà de dos minuts.
I al finalitzar la roda deixarem 30 minuts de rèpliques i contrarèpliques,
la part més interessant.
Acabarem el debat d'aquesta tarda amb l'anomenat minut d'or.
On ja ho diu la paraula, deixarem a cada representant
un minut pel missatge final apel·lant el vot de la ciutadania.
Demanem als candidats i també a la candidata
en les seves intervencions que facin servir la capacitat de síntesi
i que debatin lliurement
sense haver de necessitar una intervenció exterior contínua.
Tot i així, per mantenir la pluralitat i garantir el mateix temps
també d'intervencions a totes les formacions,
hi haurà un control del temps utilitzat.
L'ordre d'intervenció dels caps de llista es farà seguint el criteri
dels resultats electorals de les municipals del 2019,
sent el partit que més vots va treure al primer parlar,
tal i com els hem anomenat fa uns instants.
Només en la roda del minut final, en la roda del missatge d'or,
farem l'ordre invers.
Feta l'explicació de com serà l'estructura del debat,
passem a obrir el primer bloc
que el dediquem a fer una valoració de l'últim mandat
de com s'ha gestionat políticament Sant Just aquests últims quatre anys.
Volem que facin referència a com ha estat el diàleg
amb l'equip de govern i les altres formacions,
a com s'ha fet la planificació
dels projectes més transcendentats al poble,
de la transparència dels processos,
de la implicació i la contribució que ha tingut cada grup en àmbits
com els dels equipaments municipals, l'educació, l'habitatge,
el medi ambient, el benestar social, l'urbanisme,
per exemple, la seguretat, la neteja viària o les polítiques energètiques.
Poden tenir en compte també, per exemple,
l'arribada d'un nou alcalde a la meitat del mandat
o els efectes de la pandèmia.
Tenen un minut per exposar el més destacat del seu grup
i després aquests 15 minuts de debat.
Comença la roda en Joan Vasaganyes, candidat del Partit Socialista.
Endavant.
Bona tarda a tothom.
Bé, com a alcalde he tingut l'oportunitat,
durant aquests dos anys i mig, de parlar amb molta gent.
I la majoria de gent el que m'ha transmès
és que Sant Just és un poble que funciona.
És un poble on la gent vol venir a viure
i la gent qui viu hi vol continuar vivint.
És un poble amb uns bons serveis públics,
amb uns carrers i jardins nets i ben cuidats,
amb uns alts nivells de seguretat,
amb una bona xarxa d'acompanyament social
i amb uns equipaments de qualitat i actius.
Estem al podi a Catalunya a nivell d'habitatge de protecció oficial
construït en els darrers anys.
Permeteu-me que com a alcalde
destaqui algunes de les fites assolides durant aquests darrers quatre anys.
En primer lloc, haver superat tot junts amb consens la pandèmia.
En segon lloc, hem impulsat dos equipaments
que seran essencials pel futur del nostre poble.
La segona escola, Bressol, i el Teatre Teneu.
Hem consolidat una oferta de fins a 15 programes d'acompanyament
a la gent més necessitat de Sant Just,
des dels infants a la gent més gran.
I en quart lloc, hem ampliat en 147
el nombre d'habitatges de protecció oficial.
Molt bé. Gràcies, senyor Bassaganyes.
Ara té la paraula en Sergi Seguí, representant d'Esquerra Republicana.
Gràcies, Núria. Bona tarda a tothom.
Bé, doncs, precisament nosaltres, Joan, ens diuen tot el contrari.
En les més de 3.000 portes que portem picades en campanya
fent el porta a porta, doncs ens diuen que la gent vol un canvi.
I jo crec que el Partit Socialista, en aquests quatre anys,
ha portat una oportunitat.
Ha portat una oportunitat d'or,
precisament perquè la decisió d'Esquerra Republicana el 2019
de no entrar al govern municipal obria un nou ventall de possibilitats
i una nova manera de fer que el PSC ha deixat perdre.
I ara hi entraré.
Però és evident que el mandat ha estat marcat per la Covid,
per la restricció i també pel canvi d'alcaldia,
una qüestió que fa anys que no es vivia al municipi.
I per tant, tenim un alcalde que, evidentment,
anava a la llista del PSC però que no l'encapçalava.
El govern va començar amb minoria, però ha acabat amb majoria.
I ja està bé que estiguin asseguts així,
perquè és com ha acabat el govern o el pacte de govern.
Els dos primers anys va començar amb acords puntuals
amb Esquerra Republicana, creiem que d'una manera lògica,
perquè precisament per això sortíem del govern
que duia en el nostre segell,
amb els quals, en aquests dos primers anys,
algun dels acords puntuals que vam arribar,
per exemple, de ser precisament el canvi de finançament
i en comptes de fer el pavelló nou,
el que vam decidir va ser dedicar-ho a l'escola Bressol-Mainara,
que tant treieu pit.
Però recordo que vosaltres volíeu fer un segon pavelló.
Només una última cosa.
Estem al podi, com tu dius, amb evitació de protecció oficial,
però recordo que l'enquest de satisfacció municipal
és molt important per a la gestió d'aquest govern municipal.
Gràcies.
Senyora Flotats?
Molt bé, gràcies.
Bona tarda a tothom.
Doncs bé, és evident que aquests 4 anys de mandat
han vingut ben enmarcats molt per la pandèmia,
a moment en el qual des del nostre grup municipal
vam iniciar el lideratge de la política del diàleg i del consens.
També ben enmarcats aquests 4 anys
pels problemes que s'han vingut produint
molt gran i molt mal planificat.
Problemes de mobilitat, problemes de seguretat,
problemes d'habitatge, problemes de capacitat
de les nostres escoles, qualitat de l'ensenyament,
qualitat dels serveis, etcètera, etcètera.
Què hem fet nosaltres durant aquests 4 anys?
Doncs hem liderat aquesta política de negociació,
consens i acords, i hem aconseguit congelar els impostos.
Hem aconseguit més policies i més càmeres de seguretat.
Hem aconseguit un milió d'euros per poder
finançar la construcció del pont de Masllui
i un milió d'euros per fer la passera a la B23.
Hem aconseguit acords per condicionar les aules
de manera que els nens i nenes no passin calor
durant les onades de calor.
Hem aconseguit que la plaça mediterrània
s'hi posin jocs nous que està sent un èxit.
Hem aconseguit que es faci una tercera fira comercial
i hem aconseguit moltes altres coses fins a 15 propostes més.
Simplement una reflexió.
Una reflexió.
Si des de l'oposició hem aconseguit tot això,
imagineu-vos què podem fer quan sigui alcaldessa.
Moltes gràcies.
Ara és el torn de Ramon Figueroa, candidat de Junts per Catalunya.
Sant Just ha crescut i ha passat de 15.000 a 20.000 habitants
en els últims 10 anys.
S'ha crescut un 30%.
Si ho comparem amb Sant Joan d'Espiu,
que ha crescut 4%, Sant Feliu 5% i Esplugues 2%.
El creixement és inquestionable.
Això no seria dolent si hagués anat acompanyat
dels serveis corresponents.
Tenim un exemple clar aquest any,
quan al curs 2023-2024 s'han quedat fora 70 famílies
que han estat de les que han estat en presó.
S'han quedat a l'escola bressol
sense tenir plaça a l'escola bressol pública.
S'han marxat del municipi o anaven a l'escola bressol privada,
o no tenint el mateix cap que fa 20 anys.
En definitiva, no haver sabut gestionar
i preparar el poble per les necessitats de la ciutadania.
Un alcalde que recordem que des del 2015
és el responsable de política territorial,
màxim responsable i regidor des del 2011 d'Habitatge.
És el màxim responsable d'aquest creixement desmesurat
sobretot quan serveix municipals.
Nosaltres, malauradament, no hi era.
Això no hauria passat si hagués tingut un pla
o un projecte com el que tenim des de Junts
basat en tres eixos que després explicarem.
Gràcies. Segueix en Just for Salva,
representant de Sant Just, en Comú Podem.
Fem una valoració positiva del mandat.
És veritat que ha sigut un mandat molt particular,
marcat per una Covid, on vam haver de centrar esforços
en dos aspectes, principalment, en crear un escut social local
perquè protegís a les persones i garantís els drets de la ciutadania,
i després un impuls i una recuperació de l'activitat econòmica local
després del tancament de la Covid.
Però més enllà d'aquest esforç que vam haver de redirigir
durant el mandat, és veritat que hem aconseguit
complir bona part dels objectius del pacte.
Volem aconseguir una posada en marxa
d'una segona escola a Braçol municipal.
Quan tot just fa 50 anys de la primera,
estrenem la segona.
La nova sala de Teneu, que ja està en marxa
i la tindrem recuperada d'aquí molt poc.
La posada en marxa del centre cívic Soledat Sants.
En el nostre cas, estem molt contents de crear l'espai
de participació d'infants i adolescents
per a la ciutadania.
El pla de prevenció de residus,
el projecte educatiu de ciutat,
el pla de salut, el pla de gènere,
polítiques planificades,
que és el que cal per tal de la volar,
polítiques que siguin òptimes pel municipi.
Aquest mandat, moltes més coses a destacar,
mobilitat sostenible, creació de carrils bici,
el nou servei d'assessorament energètic
per ajudar la ciutadania.
Són moltes les coses que hem fet.
El temps és just.
Té la paraula Aleja Badia, cap de llista de la CUP Amunt.
Moltes gràcies.
Nosaltres, més que valorar quatre anys de mandat,
voldríem valorar el que han estat 40 anys de model de poble.
Un model de poble elitista pensat per les rendes altes
de la ciutadania.
El model de poble s'ha mantingut constant.
També hem vist que hi ha un fals progressisme
on es parla d'algunes mesures
com si fossin grans banquets.
També hem vist com s'agafen lluites populars legítimes
i s'agafen eslògans com naturalment coiserola
que després acaben sent eslògans totalment buits.
Després hem vist com s'ha fet un creixement
i que la classe treballadora s'expulsi del poble
i una amenaça a l'entorn natural.
També volem destacar com moltes de les qüestions
que està marcant l'oposició al llarg d'aquests anys
són coses que hem lluitat des de la CUP des d'abans de la institució
al llarg d'aquests anys i també al nostre programa al 2019.
Gràcies, senyor Badia.
Tanca la roda ara en Quico Ferrer, representant de Somis en Just Viva.
Gràcies, Núria.
Bona tarda, senyor Ferrer.
És un honor estar aquí avui amb tots vosaltres
i poder debatre aquesta legislatura.
Jo soc l'únic que et vaig donar el meu suport
i et vaig donar el meu vot favorable
a que tu fossis l'alcalde de Sant Just,
l'únic regidor que està aquí present.
Jo soc l'únic que aquesta nota de gestió
dels 6,5 que ha donat la ciutadania,
que és el que ha donat la ciutadania.
Si portés 38 anys, voldria un 8 o un 9.
Per no menys.
Què és el que nosaltres creiem que hem de millorar, Joan?
Jo t'estenc la mà per si entrem a govern juntament amb vosaltres.
T'estenc la mà amb el tema de la seguretat.
No pot ser que haguem augmentat aquest any un 50%
amb entrades a robatoris d'habitatges.
No pot ser que tinguem la neteja que hem tingut,
com que el que hem tingut el que hem tingut és la càrrega.
Vull treure el que és les targetes.
Això és un fiasco.
És un més a més que suma,
i podíem distribuir aquests cèntims amb un altre lloc.
Acabi, senyor Ferrer, sisplau.
L'altre despunt que vull millorar és el tema de les instal·lacions.
Tenim 11 instal·lacions públiques
que no tenen llicència d'acte d'acte.
I el que no tenen llicència d'acte,
que no tenen llicència d'acte,
és un pecat mortal.
Gràcies.
Ara comencen aquests 15 minuts de rèpliques i contrarèpliques
sobre les diferents qüestions
que s'han posat aquesta estoneta damunt la taula.
Els dono la paraula en ordre,
a no ser que hi hagi il·lusions o esmenys a altres candidats.
La paraula també a les persones
que s'han ajustat més el temps i menys hagin consumit.
Per ordre comença en Joan Basseganyes,
que ha demanat la paraula.
El candidat Quico Ferrer i la laia Flotats
han exposat una imatge apocalíptica
a nivell de seguretat ciutadana.
Permeteu-me que us doni algunes dades per posar-nos en context.
La taxa de criminalitat es valora
per 1.000 habitants.
El municipi de Sant Just, 44,9.
Regió policial metropolitana Sud,
a la qual pertany Sant Just d'Esvern, 64,3.
20 punts per sobre.
Catalunya, 74,3. 30 punts per sobre.
Sant Just d'Esvern en cap cas és un municipi insegur
on la seguretat ciutadana sigui catastròfica
com heu plantejat vosaltres.
A més a més,
l'exemple que contesti amb en Ramon Fiorol,
el candidat de Junts per Catalunya,
s'oblida a dir que aquest creixement de població
que hi ha hagut, que és evident,
es concentra essencialment al barri del Mas Jui,
que és un barri que es va desplegar tard,
fruit de la crisi i ha arribat al creixement
en aquests darrers tres anys.
El 45% dels habitants del Mas Jui
són gent de Sant Just d'Esvern.
Per tant, és un barri que ha beneficiat
moltes famílies de Sant Just d'Esvern.
I després, responc a la CUP.
Quan parles d'aquest model de poble que és tan dolent,
oblides també comentar que aquest creixement
ha servit per construir fins a 1.300 habitatges
de protecció oficial.
I, per tant,
en el moment en què hi ha hagut l'accés a l'habitatge,
m'agradaria que exposéssiu solucions a aquest problema,
que és real.
A Sant Just, aquests creixements que hem anat fent
han permès 1.300 habitatges de protecció oficial.
15% de la població vivint en habitatges de protecció oficial
estem molt per sobre de tots els municipis al voltant
que amb prou feines arriben al 6 o al 7%.
S'han construït 1.200 pisos de protecció oficial
sobre el tema de l'habitatge.
Parlem de com aquests pisos de protecció oficial
han retornat al que seria en el mercat privat.
També una qüestió de la seguretat.
Estic d'acord amb l'analisi que tu has fet,
però hem vist com el govern ha apostat per posar helicòpters,
per augmentar la policia, per augmentar les càmeres
i veiem com s'ha comprat el relat de l'extrema dreta
i també de la dreta.
També veiem com el model de poble aquest de creixement
ha fet que haguem de construir nous equipaments,
encara menjar-nos nou espai natural, com per exemple
la laixellaria que es vol construir en una zona indundable
on hauria d'haver una bassada d'eliminació
o els equipaments de la zona de Mejuí que arriben
amb falta de planificació on encara es menjaran més entorn natural.
I sí, potser no està dins del PEP NAT,
sinó que hem d'estudiar quines són les rendes
i quines són les cases que fan aquestes instal·lacions,
perquè sembla que al final estiguem finançant a les cases
que més consumeixen amb la qüestió de l'IVI
aquests tipus de plaques fotovoltaiques,
que em sembla molt bé, però potser hauríem d'apostar
perquè es fessin en els pisos, en els edificis
on potser viuria més gent de classe treballadora
i també trencar una mica amb aquesta idea de la transició
Donem pas ara a Laia Flotats d'Endavant Sant Just
que ha demanat la paraula, també.
Volia fer un parell de puntualitzacions.
La primera és el candidat d'Esquerra Republicana, Sergi Seguí.
Volia puntualitzar que Endavant Sant Just no forma part del govern municipal.
I, de fet, Endavant Sant Just no ha estat mai al govern municipal
ni anteriorment quan érem Convergència.
Qui sí ha estat al govern municipal durant 36 o 32 anys,
perquè hi va haver uns anys que no hi va ser, va ser Esquerra Republicana.
Per tant, d'aquests 40 anys que portem de tripartit,
la major part, Esquerra Republicana també n'ha format part.
I aquest creixement, per exemple,
i aquesta pèrdua de la singularitat del nostre poble,
també és responsabilitat de les polítiques
que Esquerra Republicana ha fet al capdavant del govern municipal.
Després també volia fer una puntualització al candidat del PSC,
en Joan Basaganyas.
Has comentat que la taxa de criminalitat a Sant Just
és molt important.
Què és això?
La criminalitat.
Entenc que mesura tots els crims.
És evident que hi ha municipis on hi ha criminalitat
no concentrada en robatoris, sinó concentrada en violència al carrer
o altres tipus de crims.
És cert que aquí a Sant Just no es produeixen,
perquè tenim un poble amb una densitat de població més baixa.
Si hi ha un poble amb una densitat de població més baixa,
és que hi ha un poble amb una densitat de població més baixa.
Per tant, aquesta taxa de criminalitat de 44,9 punts
que has comentat,
està concentrada bàsicament en robatoris.
I en comparació amb altres municipis,
la taxa de criminalitat és més alta,
però aquí s'estan mesurant altres tipus de crims.
El principal delicte són les estafes.
La taxa de criminalitat és molt baixa.
És un d'unes característiques determinades,
amb unes cases, amb baixa densitat,
amb barris residencials...
I això fa que hi hagi més robatoris.
Per interpel·lació,
la primera part, no sé si el senyor Seguí...
Sí, tant. Gràcies, Maria.
Bé, sort que hi érem, els d'ERC al govern,
i la majoria de l'estat espanyol,
i la majoria de l'estat espanyol.
Nosaltres, als anys 90,
ja pensàvem que l'ACPE havia de ser de lloguer,
i ja teníem baralles amb el PSC per no fer-lo de compra.
Totes aquestes raons són les que ens van portar al 2019
a sortir del govern,
perquè teníem més discrepàncies que punts en comú.
Per exemple, en fiscalitat, hem demanat fa anys i panys
que es reudeixin les quotes de la bona aigua.
Se'ns va dir que s'estava fent un estudi.
D'això fa vuit anys.
Se'ns ha dit que hi ha un pla.
Nosaltres no l'hem vist. Per això vam deixar el govern.
Per aquest tipus de coses.
Ho recordo, amb ERC,
s'ha dinamitzat més que mai el comerç d'aquest municipi.
Quinto Tapa, Shopping Night,
i també hi ha una altra cosa.
Les coses que feien de les floretes pintades a terra
que eren per millorar la seguretat viària
estan donant resultats.
Gràcies a ERC,
s'han pogut determinar aquestes polítiques valentes.
Ara donem veu en Just for Salva.
Gràcies.
Hem sentit molt a parlar de falta de planificació.
Hi ha moltes coses que hem de fer.
La segona escola de Bressol
ja s'han fet les preinscripcions.
Més de 180 en portem.
I el Departament d'Educació.
Fa anys que donen voltes a solucionar la planificació educativa
en primària i secundària.
Fins d'aquí 3 o 4 anys no tindrem l'institut escòlic
a solucionar el problema de planificació educativa al municipi.
El que fa aquest ajuntament és molt diferent.
Ha fet una planificació acurada en funció del creixement
que altres institucions com la Generalitat de Catalunya.
Sobre altres temes que s'han parlat.
Esquerra diu que des dels 90 reivindiquen el lloguer.
Jo, quan era soci del 2015,
em sembla que l'únic que ho va posar sobre la taula
era amb nosaltres des de Movem.
Sobre les fotovoltaiques.
Hi ha moltes unifamiliars que s'estan instal·lant
amb la regulació que hi ha.
Però l'estratègia d'aquest ajuntament
és posar el màxim nombre d'instal·lacions en equipaments
i quan estiguem instal·lats començarem a compartir amb ciutadania
a través de les comunitats energètiques locals.
Precisament el que faran és que la gent que no es pot instal·lar
o bé per un tema econòmic o bé per un tema
que l'edifici no permet instal·lació fotovoltaica
i que s'està instal·lant en l'energia neta.
Sobre el tema d'equipaments, que també entrava a la CUP,
els equipaments de Magí...
Hem de saber dibuixar línies.
El que no podem fer és dir que ara el parc s'extén més enllà
perquè resulta que hi ha un prat.
Els equipaments estaven dibuixats des de l'inici del planejament.
Tothom sabia que hi havia d'anar planificació,
i s'estan fent materialitzar-los
i s'estan instal·lant.
El que no podem fer és sopiar el que és la veritat.
En tots els barris de Sant Just,
en tots han entrat amb una casa o una altra.
Això és una realitat i una problemàtica que tenim.
Amb cadascun dels barris.
No m'interrompeu.
El problema que tenim és que tenim una gestió dolenta.
Us falta algun soci que us ensenyi a com gestionar les coses.
És una proposta que us llenço.
Aquí estem per millorar.
El carrer Bona Vista, quan es fan les obres,
es queden parades.
No mirem si l'empresa que l'hem adjudicat està neta o no,
si té diferents empreses que pengen,
si estan en suspensió de pagaments...
El que no pot ser és que els centres cívics
tingui una desviació d'un 29% de pressupost.
El que no pot ser és que la desvellaria
el pressupost es llenci a licitació
i es faci fase 2, el tema de l'aula de formació.
El que no pot ser és que els centres cívics
no es faci, que es prometi que ja ho farem.
Perquè hi ha propostes.
El que no pot ser és que les 11 instal·lacions
que tenim de pública concorrència estiguin sense llicència d'activitat.
Això jo, si fos alcalde,
ja ho faria.
I tu vaig dir que és important que arrenquis
el que són els projectes.
És important que el tema de contraincendis
els tinguis en regla.
És important que la bona aigua la tinguem legalitzada.
Perquè allà és on anem a disfrutar.
I això no està legalitzada.
I tu ho saps.
És important que la bona aigua
sigui net i tancadet.
El pròxim que vingui ho pugui disfrutar.
Passa qualsevol cosa a la bona aigua i et cau el pèl.
Ho saps, no?
Gràcies, senyor Ferrer.
Ara li hem de donar la paraula a Ramon Figueroa,
de Junts per Catalunya.
Per al·lusions de l'alcalde,
com s'ha gestionat aquest creixement?
Creiem que el creixement ha d'anar acompanyat seguit d'uns serveis.
I això no ha sigut així.
Hem posat el cas, l'escola Bressol ha sortit diverses vegades,
però és un clasfe gran.
No pot ser que aquest any s'hagi quedat fora,
només hi havia 17 places per noves famílies.
Són 20.000 habitants.
No vol dir que hi hagi germans.
Després parlem de les cues que hi ha cada matí al barri de Mas Llull.
També parlem del problema que comencem a tenir
amb l'aparcament.
El pateixo cada dia, com molts veïns,
i aquest problema també es deu a una falta de planificació.
Hem parlat de la bona aigua.
Parlem dels barracons que aniran.
Creiem que hem de fer uns barracons.
Per tant, aquest creixement no ha anat acompanyat d'uns serveis.
El projecte de Mas Llull està bé.
És un projecte que pot haver donat abans,
però el que critiquem és com s'ha gestionat el servei
i l'acompanyament d'aquest creixement.
Em comentaves que heu fet un 40% de pisos de protecció oficial.
És veritat que ja per llei estem obligats
a fer més d'un 30%,
però la nostra crítica ve com s'han gestionat
amb l'HPO de lloguer.
No s'ha donat.
S'han fet 20 pisos de lloguer per part de l'Ajuntament
únicament en aquests 4 anys.
Els de Limsol no els comptes?
Els de Promunça només vius.
Els de Limsol no els ha fet l'Ajuntament.
Si tirem les pilotes fora i diem que la Generalitat...
Són acords entre l'Ajuntament i l'àrea metropolitana.
Al final, l'operador és el de menys.
Si no hi hagi un resultat final,
més persones vivin en habitatges de lloguer.
Si tirem pilotes fora quan diem que no depèn de nosaltres,
no ens podem agafar els mèrits.
Són convenis que fa l'Ajuntament amb altres institucions.
No ens podem ficar la medalla, perquè només han hagut 20.
Els últims K es van donar en mà
precisament a una setmana de començar el període electoral.
Donem veu a l'Ejavadí,
i a l'Ajuntament.
Gràcies per les interpel·lacions que ha tingut.
Sobre les qüestions municipals,
és com un tome i d'acanó.
El PSC va promoure que seria habitatge per gent jove
com una promoció seva.
Quan ens vam adonar que no era tants habitatges com es prometia,
vam dir que era una cosa de la Generalitat.
És una cosa que promou la Generalitat,
i la Generalitat,
i la Generalitat,
i la Generalitat.
En aquest sentit,
tenim una proposta molt clara.
Aumentem les competències municipals.
Per això apostem per la supressió de l'AMB i la Diputació.
S'acumulen els seus barons,
s'acumulen molts diners i acaben suposant
que no hi ha hagut cap tipus de participació.
Per exemple, en el procés de la plaça de la Pau,
vam veure que no va haver-hi gens de transparència
en com es va decidir el final de la planificació.
Després, amb el tema de Can Freixas,
s'ha passat una proposta al PSC com un procés participatiu
que no ha existit i s'ha volgut fer una proposta de pingüeixin
amb el tema de la casa de la dona.
I després, amb el tema de la Bàuvila,
hi ha hagut una proposta que no es va decidir.
Per això hi ha hagut una proposta.
Ara donem la paraula al senyor Joan Basaganyes.
Gràcies.
Seguretat ciutadana, si els indicadors són bons,
és precisament perquè la policia local de Sant Just,
conjuntament amb els Mossos d'Esquadra,
i ho faig sempre que puc,
els Mossos la seva col·laboració,
i el delicte número 1 a Sant Just són les estafes.
Per tant, que ningú es pensi que són els robatoris a domicili.
Sobre les desviacions pressupostàries en obres.
Estem oblidant que hem tingut una crisi de preus brutal
que ha afectat molt a minerals,
a matèries que s'utilitzen per les obres.
Algunes han quedat desertes,
altres han tingut importants desviacions pressupostàries.
Crec que aquest no és un problema exclusiu de Sant Just.
Ha passat a moltes institucions.
L'altre dia hi ha hagut una notícia que el 30 o el 40%
de les licitacions de l'Incasol han quedat desertes.
També deuen ser molt mal planificadors.
Respecte a Ramon Figueroa,
que em comandaves el creixement del poble,
que han anat acompanyat els equipaments.
L'únic que volia dir és que el maig de juliol
es va desenvolupar tard perquè va haver-hi una crisi.
Aquesta crisi també ha afectat la construcció d'equipaments.
L'ha afectat a l'Ajuntament.
És veritat que hem anat dos o tres anys tard.
També es va sumar a la pandèmia.
També l'ha afectat a la Generalitat.
Per això alguns equipaments que segurament
en condicions normals estarien construïts,
fruit d'aquella crisi del 2008, no estan construïts.
Sempre hem estat comprensius amb la Generalitat.
Per això ens acuseu, amb els que sí que fem els deures,
o com a mínim els fem, amb molt millor temps que vosaltres,
de no ser bons planificadors.
Per ajustar els cronòmetres,
només li podem deixar uns segons al senyor Seguí
per equilibrar-los tots i ja hauríem de passar al segon bloc.
Gràcies, Núria.
Aleix, si suprimim l'àrea metropolitana ens quedem sense l'E30,
per posar-te només un exemple.
Només un apunt sobre el tema Generalitat, Ajuntament,
aquí li toca què...
Un exemple molt clar, l'ambulatori.
Per la Generalitat hem passat governs de tots els colors,
des de Convergència i Unió fins a tripartits, Junts, Junts i Esquerra,
Esquerra sola...
I portem 30 anys negociant-ho,
però a l'alcaldia de l'Ajuntament només hi ha hagut un color.
Per tant, potser que ens mirem al melic i diguem
que és culpa de l'Ajuntament,
ni amb Convergència, ni amb Junts, ni amb Esquerra, ni amb el PSC,
ni amb iniciativa en el seu moment...
Què està passant?
Estàs dient que és culpa de l'Ajuntament?
No, estic dient que potser que l'Ajuntament deixi de tirar
sempre pilotes fora i en algun moment digui
que no estem fent bé.
M'agradaria que m'ho diguessis, que no estem fent bé.
El primer bloc és l'Ajuntament de Salut.
Tancem aquest primer bloc.
Quina impediment hem posat a l'ampliació del CAP?
Seguim amb la segona part.
El segon bloc servirà a l'audiència
no només per conèixer els principals eixos
de cadascun dels programes electorals,
sinó també per escoltar les propostes polítiques
de Sant Just per als propers anys.
Si volem que el termini d'aquest d'any
sigui un moment de caminada a la ciutat,
tinguin en compte les circumstàncies
per les que atreves al municipi actualment.
El creixement urbanístic i demogràfic,
l'accés a l'habitatge, les polítiques medioambientals,
el transport i la mobilitat, els drets socials,
l'impuls al comerç local, la gestió dels residus,
la creació artística...
Moltes gràcies, Núria.
Hem elaborat un conjunt de propostes amb el nostre equip
que són perfectament viables.
Van acompanyades d'una memòria econòmica
i ens comprometem en aquests quatre anys
a dur a terme totes aquestes propostes.
En l'àmbit de la infància i l'educació
ens comprometem a concentrar la planta primera de camp freix
serveis per a la infància.
En l'àmbit de l'educació,
hem aconseguit accedir a activitats extraescolars
als infants i adolescents amb capacitats diverses.
Ampliar les places d'educació pública
per a infants de 0 a 3 amb la nova escola Bressol,
la Mainada i amb el nou institut d'escola
que es construirà al barri del Mas Lluís.
A nivell de mobilitat sostenible,
construirem una passera per avianants i bicicletes
i els autobusos en hora punta,
especialment l'E30 que s'allargarà
fins a l'estació de tren de Sant Feliu.
Millorarem la connexió entre el barri nord i el barri de la Miranda
amb la construcció de dos nous ascensors al carrer de la muntanya.
En l'àmbit de l'habitatge,
ampliarem en 260 el nombre d'habitatges de lloguer assequible
i construirem el segon mil·lenari
al barri de Can Modulell,
per gent gran amb serveis comunitaris.
En l'àmbit de serveis a la persona,
crearem nous espais culturals i artístics
amb el nou teatre a Ateneu i posarem en funcionament
la Fàbrica d'Artistes davant de la ITV.
Fomentarem l'esport escolar i federat
i construirem un nou pavelló poliesportiu al barri del Mas Lluís.
Crearem la Casa de la Dona,
un centre d'atenció integral per a les dones
i crearem un nou espai de seguretat ciutadana.
Seguirem reforçant la seguretat ciutadana
mantenint el rati d'un agent cada 500 habitants
i continuarem implementant el sistema de càmeres
i també apostarem pels policies de proximitat.
Gràcies.
Ara segueix en Sergi Seguí, candidat d'ERC.
El nostre lema de campanya és vius enjust
i això resumeix molt bé el nostre model de municipi.
Volem un Sant Just que tingui serveis públics de qualitat
i, en definitiva, un poble on la gent pugui fer realitat
els seus somnis i els seus projectes.
Creiem que per fer-ho ens calen tres eixos de treball.
Una és una transformació social-econòmica,
el segon és la implantació d'aquest model de municipi republicà
i el tercer és un canvi democràtic.
Pel que fa a la transformació social i econòmica,
apostem pels habitatges de lloguer,
buscant un equilibri territorial i social,
és a dir, deixant de tenir barris dormitoris
o perifèrics on no hi hagi vida.
Apostem també perquè era una borsa municipal
d'educadores i vetlladores que puguin fer suport educatiu
a les hores lectives i a les activitats extraescolars.
Apostem també perquè l'Ajuntament s'apunti
al programa de cangurs gratuïts de la Generalitat.
Apostem per una reducció de preus de la bona aigua
i per una tarifació social de les activitats de cants inestà
i els tallers de música.
També apostem per una reordenació dels usos
i de la gestió dels equipaments municipals
i per dos programes nous.
Un, per la compra de locals buits,
reimpulsem el comerç que pot començar pel barri sud
i anar-se extendent per la resta del municipi
i també per la transformació dels actuals polígons
i també per la mobilitat sostenible i el transport públic,
perquè aquests dos sectors han de connectar
no només espais sinó també persones.
És per això que necessitem fer el pla de mobilitat urbana
participat i parlat entre tothom.
Necessitem entorns escolars segurs i necessitem també
una xarxa verda urbana que relligui barris
i que l'urbanisme serveixi per trencar barreres.
A més a més, fer-ho tot en perspectiva de gènere,
que és el que hem de fer.
A més a més,
hem d'apostar-nos perquè hi hagi més bona gestió,
més planificació i més transparència
i recuperar programes que ja feien amb Esquerra Republicana
com pot ser el Regió de Barri, els pressupostos participatius
i aplicar un pla de barris que pugui ser participat
on la ciutadania pugui decidir
quines inversions es faran al seu entorn més immediat.
Moltes gràcies.
Com he dit en la meva intervenció anterior,
hem liderat la política del diàleg, el consens i els acords,
i amb això és una manera de fer que ens pot permetre
i ens permet arribar a aconseguir grans fites.
A més a més,
hem demostrat que calen aires nous, aires frescos
al govern municipal,
que això també ho hem demostrat i acreditat durant aquest mandat.
El govern que proposem, quan jo sigui alcaldessa,
proposem tota una sèrie de propostes
que van vinculades a tres eixos.
Tenir un sant just familiar i segur,
amb un desenvolupament local i econòmic
i el sant just dels detalls.
Per exemple, propostes concretes que proposem
per tal de mantenir aquesta singularitat de sant just
i al mateix temps aprofitar les oportunitats de futur
i que ens doni l'oportunitat d'aconseguir la casa dels artistes.
Un hostal nou que és patrimoni de sant just,
casa catalogada, que volem que torni a ser del poble
i que no només la recuperem a nivell patrimonial,
sinó que li donem un ús pels artistes
i també com un equipament social pel barri de la carretera
que no en tenen cap.
Per exemple, una altra de les propostes que tenim
és que el nou pavelló poliesportiu que ens fa falta,
i així es pugui crear sinergies amb el pavelló
que ja existeix a la bonaigua a través de la riera
i crear la riera com un eix verd esportiu.
Una altra de les propostes que proposem
és que es construeixi el pont de Mas Llull,
pel qual, com he dit abans, hem aconseguit ja un milió d'euros.
A nivell de mobilitat també altres propostes,
com la creació d'una tercera línia de bus urbà
que nosaltres anomenem el just Llull,
i també la creació d'una sèrie d'accions de dinamització
que no tenen cap lligam de transport públic.
Després, com a accions de dinamització comercial,
proposem fer unes sèries d'accions de dinamització comercial
fent activitats d'oci per totes les edats durant els caps de setmana.
Volem que a Sant Just, durant el cap de setmana,
també puguem fer vida social i commercial.
I, entre d'altres, també això passa per tenir una programació estable
al nou teatre Ateneu.
El que hem de fer és fer un pla estratègic
per ampliar el cos de la policia i fer complir l'ordenança del civisme.
No estem a favor de la construcció de la bòbila i les escales.
Proposem, dins d'aquesta política de diàleg i consens,
fer un pla estratègic de creixement de Sant Just
i de relligar els barris que ja tenim.
Creiem que aquest pla estratègic s'ha de fer en consens
amb totes les forces polítiques en representació a l'Ajuntament.
Això és el que liderarem. Gràcies.
Ara li toca a Ramon Figueroa, cap de llista de Junts per Catalunya.
Bé, com hem dit abans, portem 40 anys adormits,
amb la gestió del nafent i del no preparant,
que ha quedat demostrat en el bloc anterior.
I ho podem també exemplificar amb els pressupostos aquests últims
aprovats per l'Ajuntament,
d'uns 30 milions d'euros amb una desviació del 30%
d'un remenent de 9 milions d'euros.
I això és una constant enrere any.
La gestió, això en una empresa privada,
seria un motiu d'acomiadament.
No poder aprofitar els recursos és claríssim.
El nostre pla per Sant Just dels propers anys
ja ho hem fet una petita pinzellada,
fonament en tres eixos i ara, si em permeteu,
els exemplificarem.
Quan parlem de viure, parlem de deixar de veure
com els joves han de marxar de Sant Just.
Hi ha les maneres, després en podem parlar,
com rehabilitar, generant nous espais,
exercint dret de temteig, etc.
Parlem de millorar la mobilitat.
Hem comentat les cues que es formen per sortir del municipi.
Les voltes irracionals que fem per anar d'una punta a l'altra
d'un barri a un altre.
Per tant, augmentar freqüències de 30, generar noves línies,
un pla de mobilitat, parlar amb els veïns,
que és el que hem de fer.
Parlem de seguretat.
Hem dit que s'ha d'incrementar,
estem d'acord que hi ha hagut un increment de donades.
El percentatge el donava abans l'alcalde,
però és evident que hi ha una edat de robatoris.
Recursos amb el sistema M7 de l'empresa Ainsmer,
em sembla bé, però això és el que hem de potenciar.
Quan parlem de viure, parlem d'innovar.
El que hem de fer és acompanyar els joves
i acompanyar-los.
Estem treballant amb el món educatiu
per donar a conèixer als joves totes les possibilitats que donen.
Parlem d'emprenedoria.
No estem aprofitant el talent que té Sant Just.
Nosaltres crearem una oficina d'emprenedoria i reempresa,
on assessorarem i acompanyarem.
Hem d'acompanyar el comerç local.
Hem d'acompanyar els joves.
Hem d'acompanyar els joves per donar visualització
al dia del comerç amb centres educatius.
I volem donar-los noves eines de futur per ells.
Parlem dels laberins burocràtics que fan falta
i inaccessibilitat a l'hora de fer noves empreses.
I acabo amb gaudir.
Parlem d'aprofitar l'entorn privilegiat que és Collserola.
Parlem d'apostar per un parc urbà que relligui el poble.
I també parlem de cultura.
Hem d'invertir en cultura.
I quan parlem de cultura, també parlem d'enxuc.
Té la paraula ara en Just.
Gràcies.
El nostre projecte política es basa en 3 idees clares.
La justícia social, el feminisme i l'ecologisme.
Hem portat un programa amb més de 100 propostes.
Dividen 3 grans cesos.
Hi ha un programa per garantir drets.
El Sant Just on creix per garantir capacitat de construcció
d'un mateix i de la comunitat.
Entraré a parlar d'aquests 3 blocs,
però en comptes de tallar un munt de propostes,
em faré poques però intentaré explicar-les millor.
Una de les propostes de la gent comuna és crear la targeta ciutadana.
Volem crear una targeta que serveixi per vincular els teus serveis
i tenir-los a prop de forma justa i accessible.
Aquesta targeta podrem anar a la biblioteca
i fer servir els serveis de la biblioteca.
Podrem accedir a equipaments obrint la porta dels equipaments.
Podrem obrir també el contenidor de resta i d'orgànica dels regidus.
Ens servirà per entrar a tenir
la tarifació social amb els diferents equipaments
que tinguem vinculats.
Per tant, una targeta que ens faciliti molt la tramitació
amb l'Ajuntament a través d'aquest sistema.
La segona idea és l'habitatge de lloguer.
Sant Just té un problema amb l'habitatge.
És veritat que s'han fet molt bones polítiques de protecció oficial,
però cal impulsar una borsa de lloguer suficientment gran
per tal de pal·liar els efectes d'aquest sistema.
Nosaltres apostem que en 10 anys
hem de passar a arribar al 5% d'habitatges de Sant Just
que siguin de lloguer protegit,
que vol dir, en números rodons, uns 400 habitatges.
També volem crear un punt lila digital
per tal de tindre les situacions d'assetjament
o abus en qualsevol àmbit, no només en l'oci nocturn.
Tenim el punt lila físic en les activitats nocturnes
que ha funcionat molt bé, el volem extendre al món digital
creant un punt d'atenció digital.
També creiem, com ho ha dit Esquerra Republicana,
que cal repensar la xarxa d'equipaments municipals.
Nosaltres volem obrir un procés de debat
sobre l'ús d'alguns equipaments que estan infrautilitzats
i dels futurs equipaments,
impulsant models de corresponsabilitat.
També cal una mirada diferent sobre l'ús dels equipaments,
no només una mirada de consum, de tallers i d'activitats,
sinó una mirada d'estar i de trobar espais on s'hi pugui anar,
una tarda, amb la família, per tal de tenir espais,
de trobar no només espais on consumir serveis.
Després, en el Sant Just on creix,
hi haurà un pla de prevenció i lluita contra l'absentisme.
També crearem una estratègia local d'orientació educativa
amb un treball en xarxa entre els diferents agents implicats.
Elaborarem un pla local de prevenció i lluita contra l'absentisme.
També un programa local de mentoria per a infants i noves
entre neu i 18 anys.
I un mapa de recursos de nova oportunitat.
També volem repensar el model de casal de joves.
Volem crear un consell de centre amb la gent jove
i, després, volem que el casal surti al carrer.
Farem que les educadores del casal dinamitzin l'espai públic
on està el jovent.
Gràcies, senyor Fosalva, fins aquí, que si no, no acabem.
Segueix ara l'Ege Badia, representant de la CUP Amunt.
La CUP hem elaborat un programa mínim de mesures concretes
on primer de tot parlem d'acabar amb la figura del polític professional.
Rebaixem un 60% els sous de regidors i acabem amb els càrrecs de confiança,
també amb les estructures neoliberals dins de l'Ajuntament.
També caiem en les externalitzacions,
apostant per la municipalització de serveis.
Mirant les condicions de treball dels treballadors,
mirant el servei públic i també deixant d'enviar diners a entitats privades.
Aquests serveis públics també han d'estar finançats per qui més té.
Per tant, apostem per una fiscalitat progressiva.
També hem de revertir el model de poble dormitori.
Apostem perquè es pugui compatibilitzar l'habitatge
amb l'oci alternatiu.
També hem de parlar de processos reals de democràcia directa dins del poble
i de donar suport a la cultura popular i al moviment popular,
apostant sobretot per l'autogestió,
per la defensa de l'habitatge com un dret
i també per acabar amb els processos que afecten al nostre entorn natural.
Podríem parlar de moltes mesures concretes.
Al final, el programa de la CUP es basa en defensar un poble per la classe treballadora.
Però també no ens podem quedar amb les mesures mínimes.
També hem de parlar que el model de poble que volem construir
ha de ser concret.
Per nosaltres també és concret apostar per la independència
dels països catalans com a motor de canvi,
apostar per la planificació democràtica de l'economia,
repartir el treball, repartir la riquesa
i després ja parlarem d'altres temes.
Gràcies, senyor Abadia.
Ara tanca la roda en Quico Ferrer, candidat de SOM i Sant Just Viva.
Gràcies, Núria.
El que hem de fer és protegir el més vulnerable.
I el més vulnerable és els joves i els grans.
Són els més vulnerables.
I la gent que són monoparentals,
aquestes persones que en un moment donat de la seva vida
ho passen malament i els hem d'ajudar a tirar endavant.
Escolteu-me, és important treballar el tema de l'habitatge.
I l'habitatge he trobat una fórmula.
Una fórmula amb el meu equip.
I és molt fàcil.
A Sant Just tenim una problemàtica,
que és l'espai, no tenim espai per construir.
Llavors hem de buscar el que és algo que els que tinguin
el que són propietats els hi puguem seduir.
Una segona oportunitat.
I aquesta segona oportunitat és molt fàcil.
L'Ajuntament cargarà el que és amb un cost.
I aquest cost serà de 500 euros.
Si un propietari que ens doni un pis per llogar
a l'Ajuntament li pagarà 500 euros.
I els altres 500 euros ho pagaran el jove,
la persona vulnerable o els avis.
El que ho passi amb una situació concreta
en un temps.
Aquests pisos els direm el que són els pisos nido.
Seran uns pisos per donar una segona oportunitat
per a aquella gent que ho passa malament.
L'Ajuntament pot fer una proposta
que podrem escollir de dues maneres.
Si el pis no es pot entrar perquè cal fer una reforma,
l'Ajuntament et donarà el cost de dos anys,
que són 12.000 euros.
Llavors tu rebràs 500 euros del jove.
L'Ajuntament farà una aportació de 12.000 euros
i el jove ho llogarà per 500 euros.
És un lloguer que tothom pot arribar.
Si hem d'anar a l'Ajuntament per donar-ho,
podem donar una cobertura a 150 joves
o persones del nostre Sant Just.
Si posem dues persones per cada pis,
parlem de 300 persones.
Aquesta proposta és molt interessant
perquè hem de seduir els Sant Just Tanks
perquè en dos dies no tindrem terreny.
L'altre punt que vull treballar és el tema de la neteja.
No és una proposta que sigui necessària
que ens aguditi l'Ajuntament ni les grans empreses.
Això de les targetes és per fer una previsió de residus
per l'Ajuntament i per les empreses que recullen.
Aquestes empreses que ens paguen,
perquè nosaltres ens paguen quan els donem el vidre,
no vull que entin amb la privacitat.
L'altra cosa que vull apostar és el tema de la mobilitat.
Jo proposaré tenir una guagua per Sant Just.
Cal unificar tots els barris.
Aquesta guagua farà una circulació
per tots els 8 barris que tenim a Sant Just.
Seguirem ara amb més propostes, senyor Ferrer.
Està controlat per realització.
Està cronometrat.
Moltes gràcies a tots i a totes.
Ara comença el que hauria de ser la part més interessant
del debat d'aquesta tarda.
Obrim 30 minuts de rèpliques i de contrarèpliques
perquè puguin fer apreciacions,
matisos, aportacions i preguntes sobre el que s'acaba de dir
i temes que s'han posat damunt la taula.
L'Audiència vol conèixer els àmbits que l'afecten,
l'habitatge de protecció oficial,
la construcció del Polisportiu i l'Institut Escola,
la planificació urbanística de la bonaigua,
les millores de transport i mobilitat,
la connectivitat entre barris,
també els contenidors amb xip,
la neteja viària, la seguretat...
Tots els temes que s'han posat damunt la taula.
Els torno a donar la paraula en ordre,
a no ser que hi hagi il·lusions o esmenys d'altres candidats
i també en funció del temps que anem restand
des de la sala de control de realització
i per equilibrar els diferents temps.
Gràcies, Núria.
El tema de l'habitatge és un tema sèrio.
És veritat que tenim un problema d'accés a l'habitatge.
Jo crec que aquest és un problema que tots compartim.
M'agradaria que ens el prenguéssim seriosament
posant sobre la taula mesures que siguin pràctiques,
realitzables i que ajudin a resoldre el problema.
Sant Just d'Esver no és verga o ripoll
que tenen centres històrics degradats
amb molts edificis buits
que necessiten un pla de rehabilitació intens
per recuperar aquests habitatges.
Sant Just actualment hi ha nou habitatges buits.
De quins programes de rehabilitació
m'esteu parlant per recuperar habitatge?
Però que no veieu que amb aquest degoteig
no arribarem mai a donar accés a habitatge
a gent que ho necessita?
Jo crec que és un problema que s'ha de resoldre
i que hi ha dades que siguin serioses,
que tinguin en compte el context de Sant Just
i que se'n pugui beneficiar la població que més ho necessita.
Ramon, l'altre dia comentaves el tema del romanent
en el debat de l'Ateneu va sortir.
Quan hem tingut romanents molt alts
és perquè hem tingut ingressos provenents
de l'activitat econòmica, sobretot llicències, puntuals.
Són ingressos, per dir-ho d'alguna manera,
excepcionals.
Per exemple, quan es va desenvolupar tot el barri del Mas Llull
o els Miralls, que són edificis grans,
hem tingut llicències molt altes.
Teníem dues opcions com a ajuntament.
Fer el que van fer molts ajuntaments, sobretot de la costa o del Pirineu,
incorporar aquests ingressos excepcionals
en el pressupost ordinari i després consolides despeses
i excepcionals que un dia no et deixaran de venir
i després tindràs greus problemes per quadrar el pressupost
o pots fer el que hem fet a Sant Just,
que és tornar a deute.
A dia d'avui Sant Just ja no té deute.
O bé i complementàriament finançar inversions.
Vegem després, senyor de Sabanyes.
Dóna'm la veu ara al senyor Abadia.
Una cosa que m'agrada molt sobre el tema dels pisos buits
és que es fa un cens d'habitatges buits
i el senyor Parpinyà ens va dir que no es podia fer.
Em sorprèn d'on treu aquesta dada el senyor Joan Basaganyes.
Una cosa que es podria fer és impulsar una oficina d'habitatge
que penalitzés aquest habitatge buit i els grans tenidors.
També assessorant molts jugadors
que moltes vegades pateixen abusos per part dels propietaris.
Nosaltres portem a nivell de competència municipal
les propostes que porten els sindicats i els moviments per l'habitatge.
Hi ha coses que no es podrien fer i per això és important destacar-les.
Però una cosa que també s'ha de senyalar
és que com que aquestes competències limitades,
després el que podem veure és que al llarg de la campanya electoral,
per exemple, als dos partits de govern, a l'estat espanyol,
el mongut a provar una llei que diu que regula els juguers,
que de facto no ho fa.
Això és un perill perquè la solució és aquesta,
però precisament l'Istat donarà-les a la dreta i a l'altra dreta
i això és molt important.
Aquí a l'afan a l'habitació és que les competències municipals
depenen d'uns pressupostos que estan molt limitats
i depenen de la voluntat dels propietaris.
Això és una qüestió que ja no ens privilegi just uns pocs
i després hi ha els drets de la majoria.
Avui en dies injust hi ha més de 600 pisos de grans tenidors.
Aquests pisos s'han d'expropiar.
Hem de tenir competències per incrementar l'habitatge públic
i precisament són els moviments socials i els de l'habitatge
i no els governants de les institucions
qui fan avançar aquestes coses.
La senyora Flotats m'ha demanat abans també torn de paraula.
Moltes gràcies.
Jo voldria centrar el debat amb el tema d'aquests 40 anys
de govern tripartit i del creixement del nostre municipi
que s'ha fet d'una forma molt mal planificada.
Això ha provocat que hi hagi un desbordament en tot el que són
les propostes que fem en el nostre programa electoral.
Vull posar uns quants exemples
per tal de posar en context les propostes
que fem en el nostre programa electoral.
Per exemple, quan es va definir
i dissenyar el barri de Mas Llull,
la creació del barri de Mas Llull,
aquest barri es va dissenyar amb un pont.
Després, quan es va executar la construcció i l'urbanització
de l'equip de govern que havia format pel PSC Esquerra i els Comuns
abans d'iniciativa,
aquest pont va caure.
I a dia d'avui tenim problemes greus de mobilitat en aquest barri
perquè falta aquest pont.
No només de mobilitat sinó també de connexió,
de connectivitat humana entre el barri de Mas Llull
i la resta de barris de Sant Just.
Per exemple, conseqüència d'aquesta mala planificació del creixement
de l'equip de govern.
Ara ens tenim sobre la taula el problema de l'urbanització
i l'edificació de la bòbila i les escales.
El nostre grup polític està en contra que es faci això.
Bé, la bòbila i les escales estan al costat de la vall de Sant Just.
Durant molts anys, aquest planejament de la bòbila i les escales
es va aprovar l'any 2002.
Convergència, que era el grup municipal anterior a nosaltres,
va votar en contra.
La bòbila i les escales.
El 2008 es va signar el conveni de la vall.
El 2018 es va haver de tornar a negociar aquest conveni de la vall.
Per què aleshores no van parlar de la bòbila i les escales?
Higa Rufés, que aleshores sí que hi haguessin pogut actuar
i haver negociat tot alhora?
Perquè no hi ha una visió estratègica del poble.
Abans el Sergi Seguí, candidat d'Esquerra Republicana,
ha parlat que gràcies a Esquerra Republicana,
l'any 2009 es va aprovar el pla de mobilitat.
Un pla de mobilitat que es va aprovar tres mesos abans
que s'acabés el mandat.
Un pla de mobilitat que no tenia en compte moltes de les realitats
urbanístiques existents a dia d'avui.
Per tant, aquí hi ha problemes de planificació dels municipis,
falta de visió estratègica del nostre municipi
i també de preservar aquesta singularitat del nostre poble.
Els carrers, la Rambla, la carretera,
els carrers estan saturats de cotxes i generen intranquilitat
i trenquen la pau que hi havia abans al nostre poble
i sobretot la qualitat de l'aire que respirem nosaltres
i els nostres fills i fills.
Per al·lusions donem veu al Sergi Seguí i després al Ramon Figueroa.
Intentaré anar ràpid.
Ara que la Laia Flotats parlava de visió estratègica i de veure l'entorn,
el pont de Masllull, on anirà a parar?
A la rotonda de la carretera, oi? A la rotonda de l'Esclat.
Allà s'està desenvolupant el Pla Vella Vista per part de Sant Joan d'Espí.
Per tant, estàs abocant a tota la gent de Masllull
que es trobi un embut importantíssim
i amb busos constants a la carretera.
Saps que aquell tram de la carretera des del Walden fins a Sant Feliu de Llobregat
és el que té un índex de vehicles més alt de tot el municipi?
Vols abocar-hi encara més vehicles amb la teva proposta.
Del Walden cap amunt.
I Vella Vista és de Sant Joan d'Espí que s'ocupin ells.
T'he deixat tots els minuts del món i no t'he contestat.
No sé si es pot fer debat. No entenc el debat.
Com que poses el manifest que falta visió estratègica
i que falta visió global,
jo també et poso sobre la taula que aquell pont
va a desenvolupar un desenvolupament urbanístic actual
a Sant Joan d'Espí al Pla Vella Vista.
Només això. Bòbila i escales. I aquí donaré la raó en el Joan.
Certament, les propostes per fer habitatge de lloguer
són a compta gota si ens dediquem només al dret a atemptatge i retracte.
Certament.
Si renunciem a la bòbila i escales, encara més.
Si renunciem a la bòbila i escales, encara més.
Perquè nosaltres estem oberts a parlar de la bòbila i les escales,
estem oberts a ampliar els àmbits d'actuació,
però el que no estem disposats és a perdre el percentatge d'HPO
que toca en aquest desenvolupament urbanístic.
Això per una banda. Per l'altra, Joan, deies
que tindrem molt pocs pisos de lloguer si fem aquestes actuacions.
D'acord. Temptatge i retracte, certament,
poden sortir poques oportunitats.
Hem començat a parlar amb la Caixa, pels habitatges del Mas Llull,
per quan se'ls hi cavi. I què guanya, Sergi?
Guanyem més de 25 pisos en aquest edifici.
Però aquests edificis... Joan tampoc té...
Però aquests pisos ja existeixen. Sí, existeixen,
però bé en algun moment se'ls hi cava el contracte.
Podem parlar de què podem fer amb els solars
que encara no han començat a desenvolupar l'obra que teníem prevista
i que porten més de 5 anys aturats, com per exemple el del carrer de la sala.
Podem mirar si tenim instruments jurídics a disposició
per expropiar aquest solar i fer-hi a nosaltres alguna cosa.
Podem parlar de quines seran les condicions
que tindrà la gent que anirà al segon mil·lenari.
Estic d'acord. 40 habitatges.
Parlem que si aquestes persones tenen habitatge en propietat
de l'Ajuntament de Barcelona,
i si no tenen habitatge en propietat de la Borsa Pública de l'Ajuntament,
doncs parlem-ne, perquè amb això ja no són tan petitones les situacions.
Amb això ja no són tan petitones.
Després, pels diferents esment que ha fet el senyor Seguí,
donarem veu a Bassaganyes i també a Laia Frutats,
però ara li toca en Ramon Figueroa i després en Quico Ferrer.
I jo, per al·lusions del Joan Bassaganyes,
abans hem parlat del romanent, o em comentàvem el romanent,
però jo no considero que sigui una cosa puntual,
uns ingressos puntuals aquests,
perquè si mirem els últims anys és una constant en aquest romanent.
Aquest romanent és una constant.
Vindran per ingressos diferents, però són ingressos que es poden preveure
en el pressupost perquè sabem perfectament que tindrem llicències.
Si te'ls vols gastar. Ho sabem. Un segon, sisplau.
Al final, després també parlem, quan parlem de romanent,
sembla molt bé que us vulgui baixar el deute,
però sí que és veritat que quan parlem d'economia,
de deute, i no sé si això ho sabrà, n'hi ha de bo i de dolent.
I en un ajuntament sí que està bé apostar per reduir el deute,
però es pot endeutar i, de fet, hauria d'estar endeutat
amb un percentatge per poder tenir un deute bo.
I precisament parlem de deute, que és invertir
en inversions de futur per Sant Just, que ens puguin aportar valor
i que puguin millorar els serveis de la ciutadania.
Això és el que fem quan deixem davant d'un pressupost
i deixem 9 milions d'euros allà parats durant un any.
Em sap greu, però no és així.
I després, quan parlem de mesures d'habitatge, sí que és veritat,
i comparteixo el que diu el Sergi, precisament,
que el dret de tanteig i retracte ens donarà pocs recursos,
però és evident que s'ha d'apostar per això.
I s'ha d'apostar, doncs valorem i ja valorarem des de govern
si això cal donar diners o no a promuntza
perquè puguin fer servir aquest tanteig i faci de gestor o no.
Són coses que es poden parlar.
I després també dubto molt, m'ha sorprès molt la dada,
que el Joan Baselanya sàpiga perfectament
que només hi ha nou habitatges en tots els just buits.
Em sorprèn molt, em sobta molt i ho comparteixo també amb la CUP,
perquè jo crec que precisament una de les primeres coses
que s'hauria de fer és fer un llistat d'aquests pisos buits.
I a més a més, també una de les opcions seria rehabilitant nous espais.
Tenim espais i és veritat que no podem créixer
que hi hagi llocs on es pugui fer el treball,
que és una de les apostes.
Nosaltres també estem en contra del desenvolupament urbanístic
de les escoles i la bòbila.
Però sí que és veritat que es poden buscar nous espais
i es poden rehabilitar llocs en els quals ara mateix
estan precisament bastant precaris.
Ara sí, senyor Ferrer, és el seu torn.
Gràcies, Núria. Joan, per al·lusions, el tema de l'habitatge...
El tema de l'habitatge ja és una realitat i el tenim.
El tema és que hi ha un problema amb l'habitatge
i aquí tots ens ho prenem en sèrio.
El tema és que el tema de l'habitatge ja existent
és una realitat i el tenim.
T'he llançat una proposta que no fa falta ni construir,
simplement fent una reforma.
Hem de llançar propostes atractives per a la gent privada.
O pels avis, per exemple,
i això és el que hem de fer.
La hipoteca inversa.
Jo et dono unes garanties, tu em deixes la teva habitatge,
jo el treballo, el direcciono per a la gent jove i així.
Creurem que som mil·lenaris per donar el que és un servei, etc.
L'Aia, en el tema del pont,
em fa molta il·lusió que estiguis animada i que vulguis fer el pont.
Però al pont aquest vaig entrar en una emoció i vaig votar en contra.
Vaig votar en una emoció perquè es fes el pont aquest
i el teu partit polític va votar en contra.
Aquest pont, que a tu et fa tanta il·lusió
i que crec que hem de donar el que és la veu al poble
perquè aviam si es vol decidir fer o no,
perquè és un import de 14 milions d'euros,
crec que és una cosa per posar sobre la taula.
El govern actual s'ha compromès en fer un estudi de mobilitat
i un estudi d'impacte ambiental.
Quan surti això, podrem fer promeses,
podrem fer tot, però això és una cosa sèria.
Jo crec que primer hem de fer aquests estudis
i després s'ha de fer el que és un procés participatiu.
El tema de la bòbila i de les escales, Làia,
ens sorprèn. Precisament nosaltres a l'eslògan de Som-i-sen-ju
som fets i no paraules. Aquest domenge no et vam veure.
Ni a la passejada ni a l'esmorzar podies haver vingut.
Perquè si estàs tan motivada d'això, no vas estar.
He vist tots els altres anys que hi estic i que hi he anat.
No m'interrompeu, Làia.
Aquest tema me l'han posat.
El tema de les escales i de la bòbila.
Fa un mes que l'estan tractant i jo sí que estic tenint reunions
amb el president de Besorets.
A partir d'aquí, jo crec que hem de ser concrets
i el que no podem fer és demagòsia.
Jo faré un pont, jo faré un pont. Tu no pots fer un pont en 4 anys.
Si hem serios.
Amb un milió d'euros no es fa un pont.
Ni es paguen els projectes per fer un pont amb un milió d'euros.
I més a més, amb tot el que estan demanant ara.
Làia, jo crec que has de dir la veritat a la gent.
Perquè si no dius la veritat de bon començament,
quina confiança vols que tinguin amb tu?
S'ha de ser sincer.
Ara, per recuperar temps, és el torn d'en Just for Salve.
El tema de l'habitatge és un tema molt debatut i molt parlat.
Jo crec que cal una estratègia combinada.
El PSC suposo que combinarà amb ell
i que no podem sumar-ho tot als nous planejaments
i als aprofitaments que ha vingut dels nous planejaments.
El territori és finit, no podrem estar sempre fent nous planejaments
i fent aprofitament d'aquests planejaments i traient blocs de pisos.
És una manera ràpida, és veritat, és una manera d'aconseguir molt rendiment,
però és una manera finita.
No és una manera de combinar amb altres accions.
Aquí ningú ha parlat d'una cosa que volem posar sobre la taula,
que és que d'aquí molt poc l'empresa pública serà propietària
de molts pisos, de gairebé més de 200,
que tindrem un ingrés estable d'aquest lloguer.
I el que volem és revertir tot aquest ingrés estable,
l'ingrés net, després de fer totes les gestions i els manteniments,
a polítiques de lloguer.
I això vol dir poder adquirir pisos del mercat privat,
i poder fer petites coses que estic d'acord,
que són molt més en compte a gotes,
que no pas un planejament i l'aprofitament d'un planejament,
però que les accions combinades ens permetran
aconseguir una borsa d'habitatge el suficientment gran.
Sobre la bàufila que també se'n parla,
que el Quico diu que fa un mes que parla amb els veïns,
nosaltres fa més de dos anys que ho vam portar al ple,
i et recordo que vas ser l'únic que vas abstenir
a la bàufila.
I el que vam dir és que cal aturar la bàufila
perquè no volem que el planejament s'executi tal com està.
Per tant, la voluntat d'aquest govern
no és fer la bàufila tal com està planificada des del 97.
La voluntat d'aquest govern és revisar si realment
podem fer alguna alternativa a aquest planejament
que entenem que avui del 2023 no és desitjable.
Sobre el pont de Mas Llull, nosaltres no hi estem a favor.
A més, a l'extrem final del planejament
tenim la certesa que cridarem un munt de gent
de Mas Llull i de Sant Feliu a sortir per aquella sortida.
Però això ja passa ara.
Surten per la ITUB i tot el barri sud.
Sortirà molta més gent a buscar el turista
de gent de Mas Llull i de Sant Feliu,
i s'aturarem a aquella sortida.
Això ja està passant ara.
Gràcies.
Estic sentint moltes crítiques,
però estic sentint molt poques propostes concretes
pel municipi.
Gràcies, senyor Fosalva.
Fa estona que l'Ege Badia de la CUP ha demanat la paraula.
Una proposta concreta que portem al programa
és el tema del porta a porta.
De fet, la regió d'en Comú Podem ho porta en el seu programa.
El tema del reciclatge amb el xip i els contenidors.
Nosaltres posem en qüestió la capacitat
que han tingut d'influir al govern.
Ens parlen d'aquesta capacitat,
però una de les principals propostes no la poden complir.
Amb el porta a porta podríem aconseguir
que no es gestionessin tants recursos per al reciclatge
i mirar millor els índexs de reciclatge.
Després, amb el tema de cultura popular i entitats.
El que hem de fer és aconseguir que hi hagi gent
que està enlluitant perquè es facin presos participatius
i per l'autogestió.
I des del govern no s'ha d'escoltar.
Per acabar amb les xarxes clientelars
que s'escolta la gent en funció de la seva ideologia política,
com va dir la representant de l'ANC al ple de l'Ajuntament,
hem de canviar el rom,
apostar per uns pressupostos participatius de veritat
i que es puguin gestionar per les entitats.
Com deia abans, l'avant social i les propostes de canvi social
acaben venint més pel teixit associatiu i per a aquestes organitzacions
que no pels partits polítics professionals.
I després, un tema de transparència que deia abans.
Ja és una cosa que no hem pogut contestar al segir seguir.
No perdríem les 30 si suprimim l'AMB
perquè podríem encomanar serveis.
I després, una qüestió de transparència també és dir
que la situació de precarietat que vivim
ens allunya de les classes populars,
i també no creiem que sigui la professionalització
la millor pràctica per gestionar el que seria l'administració pública.
En Llova Seganyes, per admetre'ns-ho.
Primer, no m'agrada entrar en aquests temes,
però fins fa dos anys i mig jo tenia una altra feina.
Mentre era regidor,
compaginava la regidoria a totes les escoles
i, per tant, crec que abans de fer algunes afirmacions
t'hauries d'informar una mica millor.
També quan parles de grans tenidors.
600 habitatges en mans de grans tenidors.
Suposo que ja saps que el principal gran tenidor
que hi ha a Sant Just és per Muntsa.
També suposo que saps que d'aquests 600 habitatges
352 són de protecció oficial, de lloguer assequible.
Per tant, no sé si és la millor idea
per promocionar l'habitatge assequible,
anar a expropiar habitatges,
la majoria dels quals són ja de lloguer assequible,
i els altres són habitatges ocupats,
que ja m'explicareu què farem
expropiant habitatges que estan ocupats.
El pont del Mas i Lluís, Laia,
és veritat que inicialment no estava previst,
però finalment es va canviar pel vial que va a Ponce de León.
El punt de la Lluís és el més important.
El més important és que la gent del Mas i Lluís
no passi el pont que abocava la gent del Mas i Lluís
a la carretera reial.
És veritat que és un planejament que no ens agrada.
No ho amaguem.
El que ens agradaria és escoltar alternatives.
Què fem amb aquest planejament que està aprovat
amb uns drets i uns propietaris que estan consolidats?
La Generalitat ens ha manifestat que no autoritzarà
el trasllat de sostre d'aquest àmbit a altres àmbits del municipi,
tal com es va autoritzar en el seu moment el conveni de la Vall.
Un cop descartada aquesta opció,
què proposeu per solucionar aquest planejament?
Vull escoltar propostes que siguin viables.
Romanent, Ramon, insisteixo,
és molt millor destinar Romanent a inversions i no tenir deute.
Tenir deute en un context en què els tipus d'interès
i els diners de l'ordinari estan fluctuant.
Si els tipus d'interès pugen
i tu estàs pagant moltes despeses financeres,
et trobes que els bancs t'agafen una bona part
dels diners de l'ordinari
i llavors has de començar a fer retallades.
Vull dir una cosa.
Aquí estem veient com una visió apocalíptica de Sant Just.
Sembla que vivim en municipis diferents.
La data que tenim són el baròmetre de la hipoteca de Barcelona,
que es fa cada 4 anys.
És el tercer millor municipi en qualitat de vida
de tota la província de Barcelona.
Alguna cosa es deu estar fent bé, suposo.
Gràcies.
Alguna cosa no es fa prou bé quan us han donat un 6,7
de nota de governança, de gestió.
No es fa prou bé.
Jo faig propostes noves.
La meva proposta en el tema de seguretat
és aportar agents cívics de dia,
implantar els serenos.
Agents cívics, un en cada barri que tenim.
Els serenos, la meva proposta és posar
dues persones per barri.
L'altra cosa seria millorar el tema de la il·luminació
a segons quins carrers que tenim a Sant Just.
Hi ha un projecte que ja ho estem fent,
però no està acabat.
Ho vam començar i a dia d'avui encara no està acabat
i crec que hauríem d'acabar-ho.
Ho tenim allà a Promunça i encara no s'ha fet
i ja portem 4 anys.
I després l'altra cosa que cal fer i que sí que es fa
però no a tots els barris és aquestes jornades
de formació preventiva pels dies d'estiu,
de la gent, els veïns,
de quines coses han de fer per assegurar-se
que no es puguin entrar a robar casa seva.
Perquè hi ha molts barris que són cases unifamiliars
i tenen més accessibilitat.
Joan, han entrat un fotimer de vegades al barri centre?
El barri centre que jo pajejo cada dia a hores interpestives
han entrat.
Jo podia estar pagant el gos i entrant.
I això és així.
Les dades són les que són.
El pressupost que jo demano,
que estem parlant d'un total de 24 recursos,
estic fent 4 números per sobre,
amb un pressupost de 700.000 euros
podríem afrontar aquesta seguretat preventiva
per donar una seguretat a Sant Justencs
de tots els barris de Sant Just.
I això és picat a minuta
amb el pressupost que estem treballant.
A nivell tècnic, tecnològic, estem molt bé.
Hi ha municipis que ens venen a veure.
Però ens falten els recursos,
aquesta cobertura que li hem de donar a la policia local.
I aquesta policia local és més car
que un policia local que tindrà una agència cívica.
I la meva proposta és aquesta.
I això és el que hem de fer.
I això és el que hem de fer.
I això és el que hem de fer.
Per recuperar temps,
donem veu a Ramon Figueroa i a Laia Flotats.
Jo ja no entraré més en el tema.
Sí que és veritat que entenc la preocupació.
I agraeixo el voler dialogar amb mi
per veure quin és el problema.
No hi ha hagut res que no hagués sigut correcte.
I en el cas de la bòbila,
és un exemple molt clar quan estava comentant
que hem de donar una alternativa al que hi ha ara bé.
L'alternativa és veritat que veu fer un pseudo procés participatiu
dient que havíem de donar una alternativa al que hi havia.
Un planejament que, a priori,
podien estar o no d'acord amb els veïns,
però el veu proposar, semblava que això ja estava
a punt d'anar a votar.
Per alguna raó,
veu fer un procés participatiu incorporant dues noves alternatives.
Aquestes dues noves alternatives
és evident que als veïns no els ha agradat.
I no només ho veu vestir com un procés participatiu,
sinó que la nostra sorpresa va ser quan ara fa tres setmanes
a l'àrea metropolitana, precisament,
entrava la proposta número dos per començar a ser votada
i la proposta número tres per acabar amb el procés.
I això és el que hem de fer.
Hem de dir si això es pot frenar o no.
Ahir hi havia un exemple.
Ahir es va haver-hi assemblea a la Plana Vallsolets
precisament pel procés dels garrofers.
I allà sí que hi ha hagut un conveni.
Per tant, el que nosaltres proposem és que s'arribin aquests d'acords.
Aquesta és la clau de tot.
És el que hem fet a Garrofers.
És el que hem fet a Garrofers.
Hem fet un conveni per col·locar la dificabilitat
en l'àmbit dels garrofers,
distanciant-la dels veïns, baixant alçades,
però mantenint la dificabilitat dels garrofers.
Això és el que es va acordar ahir a l'assemblea de veïns.
El que vull escoltar és l'alternativa que proposeu des de Junts,
a les escales i als garrofers.
És el que hem de fer.
L'alternativa l'hem deixat molt clara.
Si volen, el problema el tindrà la constructora.
No, el problema el tindrà Sant Just.
Si no presentem una alternativa i no s'aprova inicialment
abans de setembre a octubre,
el que començarà a ser ben aviat una realitat
són aquests edificis que van circulant...
Deixem la proposta 1.
No ho farà.
No ho farà.
Hem de donar veu a la ia Flotats.
No serà viable.
Són dos torres.
Ens queden 3 minuts d'aquesta mitja hora.
Gràcies.
M'agradaria parlar de la qualitat que tenim al nostre municipi,
la qualitat de vida.
Ens preocupa molt que tots els nous veïns i veïnes
que han vingut a Sant Just,
en tots aquests barris que s'han desenvolupat des del nostre punt de vista
d'una forma desordenada,
tots aquests veïns i veïnes nous puguin gaudir
dels serveis que tenim a Sant Just
de la mateixa manera que els veïns i veïnes d'altres barris
que estan molt més cèntrics.
Entre d'altres qüestions, plantegem una sèrie de propostes
i aconseguim això.
Hi ha propostes de mobilitat,
la creació de la tercera línia de bus de barri
que uneixi el barri de Mas Lluís amb el marcat,
amb les escoles Canigó i l'escola Miranda,
que hi ha moltes famílies que hi viuen i que porten els nens
i els seus fills i filles allà.
També, canviar, modificar el traçat del just tram.
Ara que en el 2026 s'acabarà el contracte
amb l'Hospital Nou, modificar aquest traçat
de manera que el barri de la Miranda i el Canigó
puguin tenir un enllaç cap a Barcelona molt més ràpid
del que el tenen ara.
Això, per exemple, en el pla de mobilitat
que comentava abans en Sergi Seguí, no es recollia bé.
Altres propostes.
Proposem l'adquisició de l'Hospital Nou.
El barri de la carretera, que va créixer ja fa uns quants anys,
és un exemple d'equipament d'ús social.
L'Hospital Nou seria un exemple d'equipament d'ús social
i, a més a més, una recuperació de patrimoni
i del que és Sant Just.
Només hi ha dos edificis en tot, tres,
que jo sàpiga que tenen l'escot de Sant Just,
la campana de Sant Just a la façana,
i l'Hospital Nou és un d'ells.
Ens estem quedant sense minuts. Hem de tallar en aquest punt el debat.
Volem que aquesta vida de poble
es pugui fer durant tots els caps de setmana.
No només el dissabte al dematí, dissabte tarda, el diumenge...
Tenia reflutats, està sent un debat molt interessant.
Podríem estar aquí una llarga estona,
però hem d'acabar en algun moment o altre.
Gràcies per respectar els torns a paraula
i mantenir també la cordialitat entre vostès.
Hem arribat pràcticament ja al final del debat,
que és l'1 d'octubre,
on els candidats i la candidata a l'alcaldia de Sant Just
tenen un darrer minut per adreçar-se a l'electorat
i també a la ciutadania.
Aquest proper 28 de maig ha d'anar a votar.
Com hem dit al principi, ara seguirem l'ordre invers
de vots obtinguts a les eleccions municipals del 2019.
Poden afegir si volen i si els sembla oportú
quina seria la política de pactes del seu partit,
i els partits polítics estarien disposades a pactar
per entrar dins del govern de l'Ajuntament.
Comencem el minut d'or amb en Quico Ferrer,
candidat a SOMI Sant Just viva.
Senyors Tencs i senyors Tenques,
SOMI Sant Just és un partit del poble,
és un partit vostre, és un partit fet per gent del poble.
No hi ha professionals polítics,
no hi ha experts,
no hi ha professionals polítics.
S'ha de fer una clau,
que la gent del poble sigui partidari,
i que estudiem les nostres necessitats.
I aquest partit vol ser un partit que assumi.
No vol posar vetos a cap partit que estigui al consistori.
Creiem que qualsevol veu és important.
Qualsevol proposta és important.
Nosaltres el que volem és tirar endavant Sant Just.
És el futur de Sant Just.
Que respecta totes les ideologies.
Aquest és el concepte de Som i Sant Just.
Un partit del poble i que tirarem endavant
totes les propostes que vosaltres us neguiteixin.
Aquesta iniciativa que he tirat endavant
l'he tirat perquè me l'heu demanat vosaltres,
perquè la gent està farta i sempre diu
és que estic harta de la política actual.
Aquí teniu l'oportunitat d'apostar per Som i Sant Just Viva
i per tot el poble al vostre partit.
Gràcies. Aleix Javadia, CUP.
Davant la crisi econòmica, social i ecològica
del sistema capitalista, els grans empresaris
estan a l'ofensiva per revertir els nostres drets socials i nacionals.
Els partits com el PSC i les seves croses opten
per ficar-los una catifa vermella a grans tenidors,
a Florentino Pérez, a Núñez Inavarro i als terratinents.
Ens diran que és una cosa de gestió,
però no és cert.
La CUP us prometem lluita, us prometem una alternativa
per a la classe treballadora, partint d'un programa de mínims,
però també amb la brúixola dels nostres objectius estratègics.
Un Sant Just dins d'uns països catalans,
independents, socialistes i feministes.
Per això, aquest 28 de maig, 16 classe treballadora,
vota la CUP, però sobretot organitzat,
perquè Sant Just, gent que lluiti, és el que cal.
Volem un Sant Just dins d'uns països catalans
per a les persones que ens escolten que ens feu confiança.
Que ens feu confiança per diverses raons.
Primera, perquè nosaltres som gent com tu.
Som gent municipalista, de carrer i també d'institució.
Després, perquè sabem els reptes que Sant Just ha d'afrontar.
Volem un Sant Just de drets d'inclusió feminista de comunitat
i de lluita per la justícia social.
Volem un Sant Just ecologista que lluiti contra el canvi climàtic
i que hi hagi un canvi climàtic.
Volem un Sant Just on poder créixer, on l'educació i la cultura
siguin un motor de canvi per a tothom.
Des de l'infant, el jove, l'adult i les persones grans.
També és una raó perquè tenim un projecte que és de poble
que es basa en el teixit de relacions humanes
i en la creació de comunitat.
Nosaltres som garantia que l'Ajuntament segueixi generant
aquests espais de trobada, aquests espais de comunitat
i aquest espai de comunitat.
No volem governar.
Som gent diversa, preparada, compromesa i amb experiència.
Seguim a governar i quan ho fem passen coses.
Nosaltres som la garantia que a Sant Just, si governem,
les polítiques d'esquerra tiraran endavant.
Podeu confiar en nosaltres.
Vota Sant Just com ho podem.
Ramon Figueroa, de Junts per Catalunya.
Com ho podem fer?
Com ho podem fer?
Com ho podem fer?
No seria un problema si Sant Just no estigués adormit.
És hora de despertar, d'encarar el futur.
El poble de talent no ens en falta, falta projecte.
I nosaltres el tenim.
Ara cal posar-lo en marxa.
Comptem amb tu ara i des d'ara perquè és el teu vot
i el nostre.
El 28 de maig vota Junts per Catalunya.
Gràcies.
Moltes gràcies.
Us demano el vot aquest diumenge però no per mi
ni per l'equip fantàstic que m'acompanya.
Us el demano pel veí que vol que el nou pavelló
es construeixi al costat de la ITB i no agafar la coll serola.
Us el demano pel veí que vol que es faci el pont de Mas Llull.
Us el demano pel veí que vol més seguretat
i per la veïna que vol consumir cultura al poble.
I pel veí que vol més transport públic.
I també per la veïna que vol fer servir el seu cotxe amb llibertat.
Us el demano també pels qui creuen
que paguem massa impostos.
I sobretot per tots aquells veïns i veïnes
que valoren els detalls, que saben que fan de Sant Just
un poble més bonic i acollidor.
Us demano el vot per tots aquells
que no entenen que portem més de 40 anys
amb governs tripartits a l'Ajuntament.
I també us el demano per aquella veïna
i per totes aquelles nenes que mai han vist
una dona alcaldessa a Sant Just,
perquè quan parlem de referents femenins estem parlant d'això.
Aquest diumenge clarament vota endavant Sant Just.
Gràcies. Sergi Seguí, candidat d'Esquerra Republicana.
El vostre dret a vot és exerciu o no
en base a diferents factors,
però n'hi ha dos que sempre hi són.
Un és la por i l'altre és l'esperança.
I les eleccions del diumenge no són pas diferents.
Perquè hi ha partits que sí que exerceixen la por
sobre els veïns i les veïnes.
Vota'm i tindràs un barri segur.
Si tu no hi vas, ells tornen.
La por és terreny abonat i terreny per fer créixer populismes,
per fer créixer l'extrema dreta,
per fer créixer el clientelisme i l'immobilisme.
D'altra banda, tenim l'esperança.
L'esperança en construir un futur millor.