California ràdio, les notícies de les 12.
Bona nit, us informa Jordi Barranca.
Sota el lema volem acollir Barcelona Viscut,
aquest dissabte a la manifestació més gran d'Europa
pel dret de les persones refugiades.
Rubén Wagensberg,
coordinador de la campanya unitària a casa nostra, a casa vostra.
Ho hem fet.
Hem fet la manifestació més gran d'Europa
pels drets de les persones refugiades.
És així.
Mís milió de persones,
segons un nou càlcul dels organitzadors,
160.000, segons la Guàrdia Europea,
han format un riu blau pel centre urbà barceloní.
Per l'alcaldessa de Barcelona ha decolat
un missatge claríssim de la ciutat als Estats d'Europa.
Les polítiques actuals no representen
la majoria de la ciutadania.
Els organitzadors han reclamat un gran pacte social
pels refugiats a Catalunya
per reclamar alhora a Madrid i Brussel·les
que s'obrin les fronteres als demandants d'esil.
La marxa s'ha acabat simbòlicament
per al bar mediterrani escenari
del drama humà d'aquesta onada migratòria.
Notícies breus.
El renovat Consell Ciutadana de Podem
aprova per àmplia majoria la nova executiva del partit,
una cúpula que ha decidit també que Íñigo Errejón
deixi de ser el portador de la formació al Congrés
i que el substitueix Irene Montero.
Errejón seria el candidat a la presidència
de la Comunitat de Madrid per Podem de cara
a les eleccions del 2019.
El fins ara número 2 del partit ja sabia
abans d'entrar a la reunió que els rellevarien
com a portaveu al Congrés dels diputats.
Al inici de la reunió estava tranquil.
Muy pronto para decidir eso,
solo tendrán que decidir todos los inscritos
cuando se convoquen esas decisiones.
Sí le puedo decir que hay un objetivo estratégico,
que el objetivo estratégico es 2019
en las ciudades del cambio
y 2019 para ganarle comunidades autónomas
a los partidos políticos tradicionales
y para recuperarlas para la gente.
Carme Txacón reapareix a València al costat de Ximo Puig
un dels principals suports de la possible candidata
a la secretaria general del PSOE, Susana Díaz.
És la primera intervenció pública de l'exministre
després de la queiguda de Pedro Sánchez.
Txacón ha valorat de forma positiva
la normalització de les relacions
entre els socialistes catalans i els espanyols.
Carles Puigdemont acusa el govern de l'Estat
de no voler dialogar amb Catalunya
i que es nega a entendre els catalans.
El president de la Generalitat
anima els alcaldes i regidors del Partit Demòcrata
a fer política des de les bases i no des de les elites.
El PDeCAT comença la cursa
per les eleccions municipals,
creant un òrgan de coordinació interna
i ultimant el reglament
per escollir els candidats en primàries
i que a fi Moscou pacten una nova treva
en el conflicte armat a l'est d'Ucraïna
que rebels prorussos i exèrcit ucraines
han d'aplicar a partir de dilluns.
El president rus, Vladimir Putin,
ha fet esforços lliurats per les autoritats rebels
de les regions prorusses d'Ucraïna
i obre les fronteres als separatistes.
La pel·lícula estiu 1993
de la directora catalana Carla Simón
ha guanyat el premi a l'Opera Prima de la Berlinale,
el Festival de Cinema Internacional de Berlín.
El film també ha rebut
el gran premi especial del jurat en la secció
Generation Clubs
destinat al públic jovenil dins del festival.
La pel·lícula de Simón
nascuda a Barcelona el 1986
explica la història d'una nena de 6 anys
interpretada per l'Alla Artigues
que va perdre la seva mare.
Els dos jurats han destacat
l'actuació extraordinària d'Artigues
i la bellesa impressionant de la fotografia del film.
Pel que fan els altres premis
l'Os d'hora, la millor pel·lícula de la Berlinale,
ha estat per la pel·lícula hongaresa
on Body and Soul
del director Hediko Enyedi.
La plata pel millor director
arrecaigut pel filandès Aki Kaoris Maki
i una altra per una mujer fantàstica
del director xilès Sebastián Lelio.
El jurat de la Berlinale també ha donat una altra plata,
la del gran premi especial,
el film Felicite, del director Franco Senegalés Alengomis,
i que explica la poderosa història
d'una dona africana.
Els esports del Barça ha quedat fora de la copa de bàsquet
després de perdre contra el València per 67-76.
La final la jugaran el València i el Madrid,
que ha sobrat el Vascònia per 99-103,
després una pròrroga.
Derrota de l'Espanyol al Bernabéu a la Lliga de Futbol,
Madrid 2-Espanyol 0, amb gols de Morata i Bale.
També jugats aquest dissabte, Sevilla 2-Eibar 0,
Deportivo 0 a l'Aves 1
i Sporting 1 a l'Espanyol 0,
amb gols de Marat i Bale.
També jugats aquest dissabte, Sevilla 2-Eibar 0,
Deportivo 0 a l'Aves 1
i Sporting 1 a l'Espanyol 0,
Deportivo 0 a l'Aves 1
i Sporting 1 a l'Atlètic de Madrid 4,
amb 3 gols de Gameiro.
A la Lliga de segona, Girona 1-Mallorca 0
i Nàstic 2-Nomancia 0.
El Girona es consolida a la segona posició,
la que dona l'ascens directe a primera
i té 8 punts de coixí sobre el tercer.
El Nàstic deixa la cua de la classificació
i ara està a 2 punts de la salvació.
I acabarem parlant d'OK.
El Barça i el Reus Deportiu ens han votat aquest dissabte
els rivals que tindran els quarts a final
de la fortes i de guimar-m'hi,
mentre que el Reus jugarà contra el Porto.
El Vic n'ha quedat eliminat.
Durant la Segona República,
el periodisme català va viure una època d'or.
Josep Maria de Sagarra, Irene Polo,
Abelí Artís o Josep Maria Planas,
i molts d'altres van escriure algunes de les pàgines més brillants.
El Periodisme de la República, aquest diumenge a l'En Guardia.
En Guardia.
Els diumenges de 3 a 4 de la tarda.
Segueix-nos també a través de l'app de Catalunya Ràdio
i a catradiopunca.com.
Diumenge de sofà, manteta i tot gira.
Des del Camp Nou, Barça l'he ganès.
El Madrid no afluixa i els de Luis Enrique
no poden deixar escapar més punts.
Des de Vitoria, la final de la Copa de Bàsquet
amb Ernest Macià i Carme Lloveras.
A Segona Divisió, Cadis Reus.
I des de Granollers, la Copa E a què fa tan bo?
Granollers Midtiland.
Aquest diumenge a partir de les 4 i fins a la mitjanit
queda't amb nosaltres.
Tot gira amb David Lopez.
El cap de setmana és nostre.
Uh-uh-uh-uh.
Catalunya Ràdio.
Generació digital.
Benvinguts, aquest és el programa número 602
del Generació Digital.
Si ens estàs escoltant per l'IFM,
passen uns 6 minuts de les 12 de la mitjanit
que també pots descarregar-te el programa
a través del nostre podcast de Catalunya Ràdio
i trobar tots els continguts del programa
a catradio.cat i generaciodigital.cat.
Generació digital amb Albert Murillo.
Lluna, noi.
Doncs en el programa d'avui parlarem de temes legals
que ens afectaran positivament aviat,
també d'esports electrònics
i, entre molts altres continguts,
de l'aniversari de la DOB Photoshop.
Això és Generació Digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco,
Elisabet Sánchez.
I avui amb l'Albert Garcia.
Benvinguts a tots. Com esteu?
El control central, per cert, tenim en Carles Morales,
i el control tècnic del programa Enricard Portal.
Benvinguts a tots en un nou programa.
Albert, últimament sé que estàs muntant vídeos a casa teva.
M'hi he animat.
I et vas comprar un programa potent, no?
Sí, de fet, avui parlem d'aquests programes de DOB.
Em vaig subscriure un any sencer,
perquè no pots fer-ho durant un mes, un any sencer,
a la Supermega Suite amb tots els programes,
i que té un preu considerable i s'ha d'aprofitar,
i em vull animar a muntar vídeos.
No és que no hagués muntat mai, havia fet bastants vídeos,
però hem d'explorar una mica el terreny aquell,
com el vídeo que vaig fer fa uns dies.
Exacte, pel Generació Digital, que vas anar a Madrid a provar
la consola que apareixerà d'aquí molt poquet, ja.
Dues setmanes. Dues setmanes, i que han passat moltes coses.
Després parlarem una miqueta d'aquesta Nintendo Switch
i també les notícies que hem tingut aquesta setmana.
No sé què em va dir.
Ah, sí, tots aquests programes que et venen per defecte,
molts no els utilitzaràs. Molts no.
Però també tens ganes d'intentar explorar, no?
M'han dit aquests dies que he anat comentant a Coneguts,
tinc tota aquesta disposició del programa SAP,
doncs prova aquest altre, no?
I, realment, quan obres per primera vegada dius...
Compte, perquè això requereix...
Tots fan molta por. Sí, però...
Però, no sé, tinc ganes de provar i de fer coses creatives,
i ara que tinc les eines, tinc ganes.
Per cert, Francesc, aviat publicarem, de fer la setmana vinent,
si tot va bé, una entrevista amb el germà
d'una de les persones més importants del Code.org.
Bueno, sí, Code.org va ser cofundada
per dos germans Bassons, americans,
però d'origen em sembla iranià,
i són una de les persones que més estan fent
per intentar introduir les habilitats programatives
dins el currículum escolar als Estats Units,
són els impulsors de l'hora del codi, de the hour of code,
i intentar que els nanos aprenguin a programar.
Fa moltes coses, la seva pàgina és fantàstica,
té un llenguatge tipus crats,
que els nens puguin aprendre a començar a fer coses.
A més, la pàgina la tenen en català, Code.org,
trobareu també la pàgina amb el contingut en castellà i en català,
i ha sigut una entrevista força interessant.
Molt bé, per cert, i per últim,
de coses que han passat aquesta setmana,
torna el Nokia 3310, i és veritat, és fort, no?
De fet, ha sigut un twitter expert en tecnologia
que ha estapat la notícia aquesta,
i encara encara hi ha molts detallats
que s'han d'acabar de perfilar, però sembla que sí.
Diuen que tindrà un cost del voltant de 60 euros,
i que serà sobretot molt resistent, i tindrà una matèria brutal.
Aquesta setmana els nostres companys d'informatius
s'han fet ressò d'una iniciativa tecnològica que ens ha encantat.
Un professor de l'Institut Montserrat Roig de Sant Andreu de la Barca,
el Baix Obregat,
amb la col·laboració dels alumnes de Primer d'ESO,
han fet una mà ortopètica per un alumne de la seva classe
amb una impressora en tres dimensions.
El nen, que es diu Genís, va néixer amb una malformació a la mà dreta,
i Josep Sánchez, que és el seu profe de tecnologia,
va voler construir una solució a través de l'ajuda de l'ONG
enabling the future,
on s'hi troben un munt d'exemples fets amb l'ajuda d'impressores 3D.
Ell ja ha trobat un munt de coses bones al fabricar aquesta mà.
Jo, primer, a nivell social, que tinguis una mà
que ja no estiguis amagat tota l'estona,
tota l'estona a la butxaca,
amb els companys, jo crec que és molt positiu,
i després agafar petites cosetes, per exemple, a manillar de la bicicleta.
En pràctica, he vist alguna mà que fins i tot escriu amb la mà,
i tenim una miqueta més d'habilitats.
I, clar, la Gràcia és el cost que ha tingut fer aquest projecte,
sobretot, evidentment,
que col·laboressin tots els nens de l'escola i de la classe,
i ella ens explica el cost i fa un...
Més o menys, quant creu que li ha costat aquesta mà?
El temps pot estar, no sé on és, entre 10 i 20 hores.
I el preu, també és difícil de calcular,
perquè l'altre s'ha col·lat el plàstic, la bobina de plàstic,
aquest, l'aplic sencer, que val 30 euros,
però en podíem fer, jo què sé, 10 mans.
Llavors, el preu sencer...
Jo, a voltant, des de 10 euros, calculo, no molt més, eh?
Hi ha un velcro que val un euro... És ridícul.
Déu-n'hi-do, eh? És una notícia fantàstica.
Tu, moltes vegades, francès, parles de les impressores 3D,
i tu des del principi sempre les has defensat.
No, perquè és que estem parlant d'una sèrie d'eines
que ens poden permetre construir coses
que ens poden fer falta en qualsevol moment i en qualsevol punt.
I, de moment, són coses que van en plàstic.
Intentem fer un paral·lelisme entre totes aquelles coses
que coneixem ara i que tan utilitzem ara i com van començar,
i lo limitades que eren.
Tot és qüestió d'evolució tecnològica,
i sabem que l'evolució tecnològica passarà.
I totes les coses que hem de comprar
es puguin sintetitzar i fabricar
amb una gran varietat de materials en aquell punt i moment exacte.
I a banda de la part tecnològica,
com has dit, Albert, és que com a activitat escolar és fantàstic.
És a dir, és aprendre tecnologia
i noves funcionaments amb impressores 3D,
i a banda tota la part que té a nivell social,
a nivell de fomentar que estiguin els alumnes,
i la meitat entre ells.
Eli, tu treballes a la tele i estàs amb cuiners.
Ells utilitzen impressores?
Perquè això també es va veure fa un temps, que posa xocolata...
De moment, no,
i jo crec que són unes persones que els costarà introduir,
no aquests en concret, tots plegats,
els costarà introduir aquest tipus de tecnologia
dins de les seves cuines.
Hi haurà uns pioners que ho començaran a fer
i després ho faran la resta,
però crec que els cuiners són més tradicionals en això.
You send me the tone outside
You push me away, I want it now
Doncs fa temps que la tecnologia ens permet solució
als nostres problemes quotidiens
i l'internet de les coses apunta cap a aquesta direcció.
La gent de Nestlabs arriba al nostre país
amb ganes d'ajudar-nos a vigilar la nostra casa
des de qualsevol lloc i estalviar amb la factura de la calefacció,
amb dispositius que van més enllà dels aparells connectats.
Francesc, vas estar a la seva presentació
per poder-los veure de primera mà. Què ens pots dir?
Comencem per saber qui és Nestlabs,
el seu director general per a Europa,
que és en Lionel Pallet, amb qui vam parlar,
ha estat 13 anys de tensió treballant per a Apple,
i això es nota molt en els productes que ens va ensenyar
perquè tenien una gran atenció al detall
i sobretot a la usabilitat que hi aporta un disseny molt maco.
Nestlabs, a més, és una empresa d'Alphabet,
per tant, de l'ecosistema d'empreses de Google,
i aporta al disseny una impressionant capacitat de treball
al núvol i de computació dels aparells
gràcies a molta intel·ligència artificial que hi ha sota.
A més, Google fa de les imatges de les càmeres
tota una sèrie de tractaments gràcies a intel·ligència artificial.
Doncs va, comencem pel termòstat. Què el fa, l'especial?
És molt guapo. Està molt bé. És maquíssim.
És una cosa que et posaries a casa i la deixaries a la paret,
només perquè la vagessin les visites,
no amagat darrere una porta, que és molt al passadís.
Però com és?
Mira, és esfèric, amb un acabat metàl·lic, és rodó,
té un acabat de vidre, els materials són molt bons, està pulit,
l'esfera metàl·lica del costat permet girar-se,
i aquí, com si fos aquest link amb Apple i el disseny,
com si fos l'iPod, la rodoneta tàctil de l'iPod, no?
I això, la veritat, és que el fa molt coco.
Ells diuen que volen que aquest aparell el puguis tenir tu a casa,
el puguis lluir, i pugui estar-se 10 o 15 anys.
No canviaràs d'ordinador, de tablets, de telèfon,
però que pugui estar 15 anys a casa teva i que no desentoni.
I, a més, aquest aparell el posaràs si no hi ha cap cable.
No, no, l'aparell funcionarà totalment via Wi-Fi,
sí que necessitaràs una estació receptora connectada
a la teva central de la calefacció,
però l'aparell el pots posar a qualsevol del de la casa.
Mireu, en Lionel ens descriu la seva característica més interessant.
És un producte que no només està connectat al teu smartphone,
sinó que és molt intel·ligent.
Aprens dels teus hàbits,
aprens de la teva temperatura preferida
i també de la teva casa.
Cada cas és diferent, té un tipus d'ellant diferent,
i la temperatura exterior pot variar.
El thermostat pot escollir la programació adequada per tu
per estalviar energia i diners.
I aquest és el seu punt fort, l'autoprogramació.
El thermostat tenen moltes opcions,
i qui hagi intentat programar la calefacció que és seva
ho sabrà.
A vegades n'hi ha tantes que són indexifrables.
Absolutament d'acord.
Recordeu un exemple si sou fans d'un fragment de Modern Family.
El mes pasado fue un termostato.
El copo de nieve da frío, frío, frío.
Fijar temperatura y hace pío, pío, pío.
La llamita de fuego da calor...
Aquí tenim un exemple on el marit,
deia sempre, la dona deia,
sempre intento comprar coses supercomplicades,
com el termostat de la calefacció, perquè em sembli idiota,
i me les haig d'explicar com si fos una nena.
I és que els termostats tenen botons, icones,
i a vegades no queden prou clars.
Es pot integrar el nostre calefactor que tinguem a casa?
Mira, és compatible amb calefaccions d'aigua calenta
o de gas, no amb sistemes elèctrics.
Es pot integrar... A més, es pot fer moltes coses.
Es pot integrar amb l'intel·ligència artificial de veu,
com l'Alexa, per rebre ordres parlades.
Si usem Google Now, no només aprendrà de temperatura
que nosaltres fem servir a casa,
sinó que, per exemple, si el tenim sincronitzat amb Google Now,
sabrà quan estem a punt d'arribar a casa,
sabrà quant temps falta perquè arribem a casa,
i començarà a escalfar la casa,
perquè la trobem a la temperatura ideal quan arribem.
Una icona d'una fulla ens indica sempre
quina és la temperatura perfecta,
i, a més, aporta termes de gamificació.
Ens premia quantes més hores estiguem
amb la temperatura de la fulla verda,
ens porta tables comparatives,
ens compara quantes hores hem estalviat,
d'energia hem estalviat, etcètera.
I, escolta, amb les càmeres? Mira, n'hi ha dues.
Una pensada per la connexió a l'interior de la casa
i una altra pensada per l'exterior,
resistents als elements i a la humitat.
Una cosa que queda molt l'atenció és que van sempre connectades.
Per una càmera exterior,
requerirà un punt on tu l'hagis de connectar.
Un concable, diguéssim. Per què ho fan?
Ho fan perquè no et quedis mai sense piles,
no et quedis mai sense que la càmera no funcioni.
Perquè estan funcionant sempre, graven a 720 o 1080p,
i estan desant sempre al núvol el vídeo que guardes.
El seu sistema d'alertes intel·ligents,
a més, mereix una menció especial.
Utilitzem el poder de computació del núvol
per filtrar les alertes.
Fem detecció de persones.
No podem dir qui és, però sí, amb gairebé tota seguretat,
que hi ha una persona a la teva porta, a casa o al teu jardí.
Per cada càmera processem uns 2,6 milions de fotogrames cada dia,
doncs s'escull només el més significatiu quan hi ha una alerta.
Aquestes càmeres, tot i que les pots controlar i rebre en el mòbil,
una sola aplicació controla termostats, càmeres, etcètera,
no són mòbils, no les pots moure ni les pots dirigir,
sí que tenen altaveu i micròfon,
de forma que quan tu reps una alerta de que algú hi ha dintre,
puguis interactuar amb aquella persona.
Puguis dir-li, escolti, marxi d'aquí,
o si és el teu gos cantat i s'ha apurat al sofà, fora, fora!
Puguis fer alguna cosa d'aquestes.
Té un camp de visió de 130 graus
i podem veure sempre des de la nostra aplicació
el que està passant i fins a 3 hores anteriors.
3 hores, que és poquet, no?
És poquet, però pensa que a diferència de moltes càmeres d'aquest estil,
que graven diversos fotogrames i fan com un time-lapse,
i no pas una visió completa,
tu tens un vídeo perfecte amb visió nocturna molt bona
i pots veure exactament durant 3 hores tot el que ha passat.
De totes maneres, hi ha dos plans de pagament
que emmagatzemen al núvol fins a 10 dies o fins a 30 dies complets,
si volem, per exemple, per casos especials com que...
te'n vas de vacances i vols si enregistres tot el que passa
quan tu saps que no estàs fora de casa.
Però què podem afegir a tot això?
Ho podem dir una miqueta, que tant càmera com termostat
es controlen això en una sola aplicació,
els aparells apareixeran el 15 de febrer ja a la venda
a botigues com MediaMarket, Amazon o Cort Inglés,
i que el termostat costarà 250 euros i les càmeres uns 200.
Com que cada 15 dies, Chris, del canal de Chris,
ens envia aquest audio que muntar mentre fa els seus vídeos,
i aquesta setmana, com sempre, es codrinya a la xarxa
i ens explica què hi troba.
Aquest dilluns 13 de febrer va ser el Dia Mundial de la Ràdio.
L'any 1887, Heinrich Hertz va inventar el primer receptor de ràdio.
Anys després, Fleming i Fessenden van aconseguir transmetre
la veu humana a través de les zones.
El 1983 va estrenar els micros d'aquesta emissora
en Miquel Calzada, i ara esteu escoltant la veu d'un youtuber.
Progrés, potser de cadència, sigui com sigui,
però tot això ha fet possible l'existència d'aquest programa
i descobrir vida més enllà del futbol.
Nosaltres som Generació Digital.
Va, anem a la xarxa.
A l'octubre s'estrena la nova pel·lícula de Tom Rider,
i tornarem a veure la Lara Croft en acció.
Però a Twitter, molta gent es queixa del guió que... com?
Des que molts homes es queixen que Alicia Vikander,
l'actriu que farà de Lara Croft al cinema, té poc pit.
Internet, per què?
Parlàvem d'això, la setmana passada va ser el Dia de la Seguretat,
informació sobre els atacs i robatoris de dades digitals,
de la seva prevenció i de la protecció dels menors
davant de manaces i bullying a internet.
Guaita, Facebook serà de pagament a partir de juliol.
Si vols ser client vip i no pagar,
o un plaquet formulari amb les teves dades bancàries, molt bé.
Oh, mujeres casadas quieren conocerte.
Un grup de fans encapçalats per un professional de la traducció
crea un mot del joc amnèsia.
Ara podeu jugar amb textos millor traduïts, textures i veus en castellà.
Ens ho explica en Rodol, alias Conan Cimero a YouTube,
Primero empecé con la traducción
y más tarde continué con la gestión de doblaje
y la edición de texturas en los casos que apareciera texto.
Mi amigo Víctor González, actor de doblaje y traductor,
se encargó de la postproducción del audio.
Això és tot! Fins una altra!
I en Cris ho ha preguntat al Telegram.
Ampliem l'experiència del joc,
al contrari, fan que perdi l'essència original.
I en general tothom està totalment a favor.
Ah, sí? Sí, sí, sí.
Crec que no hi ha hagut cap comentari a Telegram
que no volien.
L'Albert S. es diu a favor, molt a favor,
que estiguin votats i classificats a Steam
amb el workshop o com es digui, diu ell.
Els mots no tens per què estar en contra.
Si els vols els instal·les, si no vols no els instal·les.
Si vols els pagues, si no vols no els pagues.
El problema és estar en altres coses,
en com es fa màrqueting d'aquests mots,
què passa amb el joc principal,
si aquests mots són necessaris per obtenir una experiència completa,
o que te l'estan restant del joc que tu pagues i compres,
o si són continguts extra.
Hi ha més controvèrsia, però jo suposo que...
donar-te més joc, que t'agrada, doncs, per què no?
Doncs parlem ara d'esports electrònics.
S'ha presentat a Barcelona un estudi
que intenta fer una fotografia precisa
de com està aquest sector ara mateix,
especialment des del punt de vista de la publicitat.
Albert García, vas anar a la presentació,
i què ens pots comentar d'aquesta fotografia?
Doncs una mica com va anar tot plegat.
Es va presentar l'informe titulat
Primer Observatori i Esport a l'estat espanyol.
És un informe que és prou interessant,
no aporta noves dades,
o sigui, no és una investigació que hagin fet allà unes hores.
No porta noves dades, però sí que ofereix un resum
de la situació bastant potent,
i a més està accessible a través de la seva pàgina web,
de la pàgina web d'Arena Media,
que és una agència de mitjans
que ara pertany a la mítica agència Abas,
mítica agència de notícies i de mitjans.
Va ser prou interessant.
Vaig anar per veure qui hi havia allà.
Una cosa que em va sorprendre
és que en comptes d'haver aficionats als e-sports,
aficionats al món de la tecnologia,
sobretot hi havia responsables de màrqueting
de companyies molt conegudes, no les repassarem,
però hi havia gent de companyies molt importants,
inclús a nivell públic català.
Estaven allà... Està molt de moda.
Està molt de moda perquè darrere hi ha diners,
hi ha molta audiència, però què és el que més et va cridar l'atenció?
Sobretot, algunes vies que hi havia per allà
que va comentar els responsables d'aquest estudi,
com, per exemple, accessibility.
Com el món dels e-sports cada vegada és més gran
perquè és més fàcil accedir.
La majoria funcionen amb ordinadors, sobretot com a plataforma,
i, per tant, ordinadors és una cosa més accessible,
encara que siguin més cars al final, que les consoles.
Tothom, vulguis o no, o molta gent, té un ordinador a casa.
El model de negoci, també em va agradar el que parlàvem
sobre el model de negoci, com s'està popularitzant molt
el fet de no has de comprar el videojoc moltes vegades.
L'exemple és el League of Legends, que és el joc d'e-sports
més potent que hi ha ara mateix al món,
i és un joc gratuït, que tu pots baixar-te'l de forma gratuïta,
i, clar, ja tens una ina que tens a casa, un ordinador.
Tens un joc que és gratuït, després pots comprar coses,
però pots jugar i això em va semblar interessant, com ho destacaven.
Més coses, una cosa que em va agradar molt, una idea molt potent,
és que els videojocs que triomfen més en el món dels e-sports
són els que estan conceptualitzats a partir del mode espectador,
és a dir, que es puguin també veure,
que estiguin pensats en la persona que veurà que hi ha cosa.
Perquè no tots estan preparats per això.
De fet, un videojoc tu pots veure com estàs jugant, no?
Sí, però hi ha jocs, els que són més populars,
que tenen ara els modes espectador.
Amb realització, com si diguéssim, no?
Sí, amb realització i també com modalitats
per veure una sèrie de menús, per veure una presentació,
que és diferent de la que veurien els jugadors.
Perdona, això facilita molt la feina a la tele, per exemple.
Facilita molt, és que només has de penjar la imatge,
posar la imatge del mode aquest i ja ho tens fet.
El Hurston, un joc molt popular de cartes,
que ara té molt èxit,
doncs també té un mode espectador i és un joc de cartes.
Em va semblar molt curiós.
Una altra idea, el 40% de la gent que segueix e-sports
no juga videojocs.
Això és molt fort.
O sigui, no jugo, jo miro com juguen...
Això em sembla molt, molt interessant,
perquè vol dir que tot el tema de l'oci digital
ja ha creat una mena de posso
que fa que la gent se senti molt còmode veient aquestes coses.
A entreteniment digital no li sembla estrany.
Encara que no siguin actius jugant, el gaudeixen veient-lo,
perquè ja està dintre seu.
Hi ha una èpica, fins i tot.
Hi ha una sèrie d'equips, hi ha una sèrie de jugadors,
aquest jugador que és tan bo...
Per exemple, penso en League of Legends, Faker,
que és ara el millor jugador del món.
Clar, aquest jugador és com si ara estiguessin parlant del Messi.
I, per tant, si aquest jugador ara falla contra el seu gran rival,
doncs es produeix una èpica, una narrativa,
que és com la que tindríem en el món de l'esport.
El Íñigo de Luis és el director de projectes estratègics
d'arena média a l'estat espanyol,
és el màxim responsable d'aquest estudi,
i van preguntar-li quin consell donaria a una marca
per tal d'entrar en el món dels e-sports.
Tienes que entrar para aportar valor.
El patrocinio tradicional y convencional de toda la vida,
de pongo mi logo, pongo mi imagen y obtengo visibilidad,
es algo que verdaderamente no es sostenible,
porque es una comunidad que ha crecido por sí sola,
con sus propias herramientas, que se les otorga el medio digital,
y que, por lo tanto, o vienes a aportar valor y te perciben como tal,
o verdaderamente tienes riesgo, primero,
de que si el día que aparezcas nadie se va a correr de ti,
o aún peor, que te acaben relegando.
Es va donar alguns exemples de marques
que han aprofitat el fenomen dels esports electrònics per anunciar-se?
Òbviament em va comentar sobretot les marques que hi exporten,
no em sembla malament comentar-les.
Per exemple, la Pizza Domino's va fer una lliga,
conjuntament amb l'ESL,
que és una de les lligues d'e-sports més importants del món,
per transmetre una competició
que sobretot estigués centrada amb els nous talents.
A vegades, les lligues es centren molt amb els grans campions
i també està bé descobrir nous jugadors
i crear tornejos i crear esdeveniments al voltant d'eix.
Una altra marca que vam treballar
volia entrar al món dels esports la marca Orange,
l'operadora telefònica,
i el que han fet ha sigut
millorar una sèrie d'instal·lacions
per oferir a la gent de Gamergy,
recordeu, l'àlica i videojocs professional, LBP,
unes millors instal·lacions per fer unes retransmissions,
que és molt guapo.
De fet, les últimes que tenen a la LBP són una passada.
Si ho seguiu, és increïble com la televisió,
o més potent encara.
A més de les curioses? Dos més, us porto.
Relatiu a la freqüència de consum,
van comentar que els esports ofereixen als seus seguidors
molt més contingut que qualsevol altre esport.
O sigui, sempre hi ha partits.
I això deien que era un element molt interessant per les marques.
I un altre és com, a nivell de marques,
ja us dic, perquè m'ha interessat molt el tema de la publicitat,
que era el que habitualment no es parla tant,
com amb el començament dels esports
les marques eren molt centrades en tecnologia,
com Matcats, Samsung, Alienware, segur que us sonen, Asus...
I avui dia hi ha més d'això que es diuen lifestyle.
Gilet, Axe, Monster...
Marques que no estan relacionades directament amb la tecnologia.
Això que comentaves de la freqüència de consum
és molt curiós perquè el futbol ara també està a totes hores.
Perquè el que volen és que tota hora hi hagi futbol.
Totalment. Però amb l'esports encara és com més, no?
Perquè ja no depèn de clubs en horaris.
Aquí és tothom jugant i pots veure el que vulguis
i van preguntar a l'Íñigo de Luis, el responsable d'aquest estudi,
si creu que algun cop aquests esports tindran la mateixa repercussió
que pot tenir el futbol.
Si me tuviese que comparar con alguien,
yo los esports los acerco más al fenómeno de la Fórmula 1
que lo que es el fenómeno del futbol.
Porque al final es un fenómeno global,
donde las competiciones son globales,
las audiencias son globales, el espectáculo es global.
Y por lo tanto, que los esports tengan más audiencia
en conjunto que lo que tiene el futbol, lo veo complicado.
Que haya ciertas competiciones
que individualmente tengan más audiencias
que partidos específicos en el futbol,
puede que sí, y puede que no sea tan lejos.
Per últim, Albert, recordes l'any passat, ara fa un any,
que semblava que la Mobile World Congress
apostava pels esports electrònics? Aquest any sembla que no, no?
No tant, vam tenir l'any passat el de la Lliga ESL,
va ser molt potent, però podem confirmar-nos
que fa uns mesos al desembre vam tenir l'Holestard de League of Legends,
que és una part de la Lliga.
Molt bé.
Doncs vinga, canviant de tema,
els qui viatgem a l'estiu, o per feina, o ho fan sovint,
segur que s'han trobat amb un problema
en les plataformes d'entreteniment audiovisual.
I és que una vegada, traspassades les fronteres,
si no tenim el contingut a l'SD o al disc dur,
per problemes de llicències, no ens funciona el servei.
Us heu trobat amb això?
Vosaltres?
Jo és que m'ho he trobat amb viatges
de no poder veure, per exemple, el Google Play,
una pel·li que vull alquilar, no la puc llogar, perdó,
i és perquè tinc un altre país.
Moltes vegades el que els passa a molta gent
és que són estrangers que estan vivint aquí
i els agradaria poder consumir contingut de plataforma digital
que tindrien a casa seva
i que no el poden consumir aquí precisament per això,
perquè considera que estan fora.
I tot s'ha confirmat a Europa aquesta setmana.
Per parlar-ne, tenim en Ferran de Radellas.
És director de la representació de la Comissió Europea de Barcelona.
Molt benvingut.
Hola, bon dia. Molt bon dia.
És una norma que eliminarà aquestes restriccions per a plataformes
perquè ens fem una idea com Tidal, Netflix o Spotify, no?
Sí, exactament.
Netflix, HBO Go, Amazon Prime, Mobi, Chile TV,
totes aquestes que moltes vegades ens abonem
i que utilitzem per veure on som aquí.
Quan anem a l'estranger no podem veure-ho.
Jo acabo d'experimentar-ho, acabo de tornar de Brussel·les,
i a Brussel·les el Netflix no funcionava.
Llavors, clar, quan tornes aquí,
dius que no és normal que si jo viatjo de Barcelona a Sevilla
no tingui cap problema,
però que si vaig en profe a 300 quilòmetres a Partinyà, sí.
I el que farà la nova normativa europea
és que quan tu pagues els drets per veure algun estat membre,
pots veure-ho a tots els altres estats membres.
Això val per ràdios, per televisions,
per plataformes de vídeos, per jocs en línia,
i tota aquesta mena de serveis que ara per ara
tenen una limitació, una barrera, una frontera,
que no és física, però que quan la travesses ho notes.
Doncs, Ferran, aquestes restriccions les tenen o les tens
perquè a les músiques, les sèries o el que sigui
hi ha unes llicències.
Això entenc que aquí aquesta gent que té aquestes plataformes
s'ha exagerat una mica la feina, o no?
No, és a dir, ara el que farem nosaltres és garantir
que la necessitat europea de drets d'autor
i de protecció de la propietat intel·lectual,
que és normativa a nivell europeu,
també s'apliqui en aquesta mena de productes, no?
Aquesta gent jo crec que és en el seu propi interès
que en el moment en què ofereixen un servei als seus clients,
i aquest servei el podran fer servir
quan vagin de viatge de negocis, com és el meu cas ahir,
o quan vagin de vacances a un altre país de l'Unió Europea,
com passa a l'interior d'un estat membre.
Exacte, perquè per la gent que ens estigui escoltant,
si, per exemple, esteu subscrits a Movistar,
doncs amb el Yombi, podran anar a Estocolm
i podran veure el que poden veure aquí.
Igual que un senyor francès que té que anar al Plus
ve a Espanya i d'aquesta forma, així tan senzill i transparent.
És una d'aquestes coses que no ens donen compte fins que succeeixen.
Resulta que si tu te'n vols anar a Dinamarca,
ningú et controla, el teu passa la frontera,
però en canvi, en la teva tablet o en el teu ordinador,
sí que troben que hi ha un control a la frontera
que no et permet gaudir dels teus continguts,
pels quals has pagat diners.
El que permetrà aquesta nova directiva,
que ahir el Parlament Europeu i els estats membres
van aconseguir arribar a un acord,
és que els proveïders de serveis de continguts en línia,
el Netflix o el Spotify,
verificaran el país de residència de l'abonat
utilitzant mitjans com les dades de pagament
o l'existència d'un contracte d'internet
o comprovant la direcció d'IP,
de manera que sàpiguen a qui facturen l'utilització
que faci una altra persona amb un altre estat membre.
I en aquesta manera,
estem creant un autèntic mercat únic digital,
que fins ara no existia,
que era una agregació de 28 estats,
o sigui, de 28 estats membres,
que cadascun tenia el seu mercat digital.
I això nosaltres creiem
que si hi ha llibertat de moviment de persones,
també hauria d'haver llibertat de moviment de pel·lícules
o llibertat de moviment de jocs online.
Això que comenta vol dir que realment
no hi haurà un mercat únic i digital,
sinó que tindrem la llibertat de portar-nos
al nostre mercat local,
al mateix contingut que s'ofereix a l'estat espanyol,
quan viatgem fora de l'estat espanyol,
dins del mercat europeu, ens l'emportarem amb nosaltres.
Però... Però efectes pràctics,
efectes del consumidor,
efectes dels vostres agents, efectes de tu mateix,
aquest mercat únic digital sí que existirà.
És a dir, tu pagaràs aquí a Barcelona,
però podràs gaudir a tot el mercat de la Unió Europea.
I... Aquesta és la gran avantatge.
Obviament, on es factura, on es paguen els impostos,
on es pagaliva, etcètera,
no sé què ser en l'interior d'un estat membre de la Unió Europea,
però els serveis que et donen han de ser
en el conjunt de la Unió Europea.
És una cosa molt semblant a un altre gran avantatge
que es produirà ben aviat el mes de juny del 2017,
que és la finalització del roaming.
També hi havia una situació una mica surrealista,
que era això, que tu te'n vas a Cadis i no pagues roaming,
i te'n vas a Perpinyà i sí que pagues roaming, no?
Bé, a partir del 2007 el roaming s'acabarà,
però, evidentment, es tenia que buscar un mecanisme,
de manera que el ús de les xarxes de transmissió de dades
i la facturació dels clients
que fan servir aquestes dades, aquestes xarxes,
es pogués facturar.
Això és el que favoreix la Unió Europea,
de manera que el consumidor,
que estigui en un estat membre o en un altre,
li sigui exactament igual.
Tu tens un contracte d'abast europeu.
Molt bé, doncs, Ferran Tarradellas,
director de la representació de la Comissió Europea de Barcelona.
Moltíssimes gràcies per aquestes explicacions,
i ara esperem que totes les empreses ja es posin en marxa
i ho tinguem i ho puguem provar a les nostres tauletes, ordinadors.
Gràcies per...
Una petita cosa.
Tot això s'ha fet una mica per les empreses
que tenien serveis de pagament,
però pels que ofereixen serveis gratuïts, com, per exemple,
les ràdios i les televisions públiques,
també es dona l'oportunitat que els seus continguts es puguin consultar
a tot el territori de la Unió Europea.
Només ho dic perquè animo a Catalunya Ràdio,
que s'aprofiti d'aquestes noves artilles de la portabilitat,
perquè els que escoltem Catalunya Ràdio molt sovint
puguem fer-ho, també,
quan anem, com va ser el meu cas ahir,
a un altre país membre de la Unió Europea.
Doncs li faré escoltar això al Saul Gordillo, eh?
Sí, sí, directament, eh?
I que l'escolti, que ell actui en conseqüència.
Moltíssimes gràcies, Ferran, eh?
De res, el vostre servei. Adeu-siau.
So delicious.
A veure, Eli, què t'ha sorprès que hagi passat aquesta setmana al Telegram?
Doncs mira, en Bat Spencer preguntava si algú té l'Amazon EcoDoc,
que jo, EcoDoc, no sabia exactament què era.
Doncs mira, això ha generat un debat sobre què és exactament
i quines funcions té.
Alguns usuaris de Telegram pensaven que era com un dispositiu
amb uns botons per fer la compra, per exemple, i en David Sirera...
Perdó? Això és el Dash.
Doncs en David Sirera ho resumeix molt ràpid,
dient que és com un siri per a la casa sencera.
Pensa de fer lliteres, donar una miqueta més d'explicacions.
Diu que és un dispositiu d'acumenament de veu.
Aquí li pots fer preguntes com a la Siri,
com demanar el temps que farà, resultats d'esports, etcètera,
però tot en anglès.
I, de fet, també són uns altaveus
que serveixen per reproduir i escoltar música.
Hola, Oriol Dalmau, ara parlem amb tu, eh?
Hola, què tal? Ja estic aquí.
L'Albert té moltes ganes de rajar de la Nintendo Switch i un DLC.
De rajar? Si tothom en parla, també, de la Nintendo Switch.
No us va agradar, el de Muny i Baques?
No, no, el joc està molt bé, i al de Muny i Baques
hi ha un vídeo que corre pel xat internal.
El de la generació digital, que no el vaig posar en aquell vídeo.
Però és això.
De la generació digital, que no el vaig posar en aquell vídeo.
De la generació digital, que no el vaig posar en aquell vídeo.
Però és això.
Del contingut descarregable, el Zelda.
Que jo sé que tu també te'ls en contra.
El concepte dels DLCs és que Nintendo no havia fet mai res com això.
És com l'online de pagament. Sembla que s'apunten a un carro.
Jo crec que estan guanyant massa pasta, Sony i aquesta gent.
Estan guanyant tants diners que diuen que som tontos.
I la gent ho paga. Sí, sí, ho fa.
Després en parlarem, d'aquí uns minuts.
Però abans, si dic a algú,
passa'm un tros de cel·lo o em compraré unes xiruques,
perquè entenirà que parlo del rotllo de cinta adhesiva
o d'unes botes de muntanya, encara que no siguin de la marca cel·lo
o xiruca, ja que hi ha noms propis que l'ús popular
els ha convertit en genèrics.
Fa 26 anys es posava a la venda la versió 1.0 d'un programa
que es demanaria sinònim de retoc d'imatges, el Photoshop.
Aquesta imatge està photoshopiada, no?
Sí, sí.
Ho diem inconscientment, encara que no s'hagi fet amb el Photoshop.
Però és el que té.
De totes maneres, parlar dels germans Noll i del Mac Plus,
el tercer Mac, que tenia un petit problema,
no podia mostrar imatges en escala de grisos
en el seu modem blanc i negre.
Per poder superar això, en Thomas Noll va programar l'any 1987
un petit programa.
El seu germà, que el va veure, i atenció,
que era expert en efectes especials a indústria light and magic,
per tant, poca broma.
Al final, tot queda dels quatre persones. És al·lucinant.
Havia treballat, a més, en els efectes especials de Star Wars.
Va veure el programa i li va semblar molt interessant,
i va dir, però això no, hem de fer com un programa més complet
i que serveixi per a més coses.
Van començar a vendre'l cap al 88 i el van proposar diverses empreses
fins que el 90 Adobe, que és el que se la va quedar,
doncs el va posar a la venda com Adobe Photoshop 1.0.
Aquest primer Photoshop demanava, atenció,
quines característiques demanava?
Un processador de 8 MHz, sistema operatiu Max 6.0,
2 Megas de RAM i pantalla color i discatera.
L'any 92 sortia la versió 2.5,
que va ser la primera que va fer servir per Windows.
Per tant, l'any 92 arribava a Photoshop
a la plataforma de Microsoft.
I va haver-hi un canvi de nom, no?
Sí, el 2003 van començar a anomenar,
ja no era Photoshop 5, 6, etcètera,
es van començar a anomenar CS, de Creative Suite,
per tant, incorporaven tota una sèrie d'eines noves,
i el 2013 es diuen CC, Creative Cloud.
Per què? Perquè formen part d'un model de subscripció
bastant criticat per molta gent.
Què vol ser criticat?
El Photoshop sempre ha estat un programa dels més piratejats.
De veritat és que el Photoshop...
Què val un Photoshop? 600 o 700 euros?
Doncs mira, un paquet de Photoshop
podia arribar a costar en el seu moment,
Photoshop pensava que incorporava programes accessoris
i el que li afegia molt més valor.
Tota una sèrie de plug-ins d'eines que feia la gent
per millorar, afegir pinzells, efectes, etcètera,
que era el que realment aportava valor a aquest programa,
que era el que feia el Photoshop.
Mil euros a un torrent, dius.
Doncs la veritat és que per lluitar contra la pirateria
i per incentivar que els usuaris que no volien pagar el preu sencer
però pensaven que el podien utilitzar durant un temps,
es va fer això.
A través del núvol, tu pagues una llicència temporal
que actualment ronda entre els 13 i els 24 euros al mes.
No sembla malament, no?
Albert, és el que tens tu? És el que has comprat tu?
De fet, la que jo tinc és la que incorpora més programes.
D'acord.
Però és supercara i ha aprofitat que soc professor
que ja em desconta brutalíssim, si no, no ho hagués pogut fer.
El problema és que tot això tanca tots els teus arxius en el núvol
i en un format propietari.
El dia que tu decideixes dir...
Aquells arxius que vaig fer l'any passat amb una feina
i els vull utilitzar potser en un altre programa, etcètera,
et trobes bastant tancat.
I també, clar, les caigudes del servei.
Quan Adobe ha tingut algun problema, ha caigut el seu servei,
ha pogut utilitzar els teus arxius,
i un professional que està treballant
i es queda dos dies sense poder fer feina,
per això ha sigut bastant criticat, aquest sistema.
Déu-n'hi-do.
Ara fa l'aniversari aquest mes
de la primera vegada que va aparèixer al Photoshop,
directament al mercat.
El nostre uient, Daniel Gil, ens anima que parlem d'un tema
que diu cada vegades més potent però que la gent encara desconeix.
Es tracta de la gamificació i entorns transmèdia.
Avui dia, em trobo a la meitat,
estic estudiant un màster precisament d'això,
un màster en gamificació i entorns transmèdia.
Crec que és un tema que té moltes sortides tecnològiques,
com fer servir aplicacions amb beacons,
amb realitat augmentada,
tot tipus de tecnologies innovadores,
ja no només tecnologies innovadores,
sinó innovar en tecnologies existents,
és a dir, donar-los un ús,
que fins ara no se li havia donat,
és a dir, agafar un mitjà que ja existeix
i fer alguna cosa original amb això.
Crec que la gamificació i entorns transmèdia
és un tema que podríeu parlar d'ell i molt.
Ho farem.
Daniel, a més, si tu dius...
No, jo soc expert en gamificació transmèdia,
t'obren les portes, però ràpid, eh?
Jo em quedo fred, eh?
És una nau de Star Trek, això, la gamificació transmèdia?
Això era molt estrany.
Sí, sí, a gamificació ens sonava, però transmèdia no,
i hem de posar-te per internet, a Google,
i mira, m'ha sortit un vídeo
d'una persona que sabeu que coneixes, Albert.
Los perfiles de entrada del máster en gamificación
y narrativa transmèdia son muy amplios.
Son muy amplios porque estamos hablando de personas
que utilicen ambos hemisferios cerebrales,
de personas que tengan ganas de actuar con orden,
con eficiencia científica, rigurosa, matemática o lógica.
Aquestos, els creatius i els matemàtics,
això és l'Òscar, García, Panyella, que és de l'ENTI,
i que també fa un màster, que segurament és el que fa el Daniel.
Algun dia l'heu de convidar, perquè si voleu parlar de gamificació
és la persona adequada. I més portarem a tu, també, Oriol.
Sembla Eduard Ponset, aquest tio, que parla això de gamificació.
Però com ho definireu en una frase?
Perquè ara ja és curiositat, què és gamificar una cosa?
De fet, ell, alguna vegada que havia anat a alguna conferència seva,
ell deia que quan som pares gamifiquem
i veus l'exemple de quan li dones el teu nen
amb la cullereta i fas veure que és un avió, la cullera,
diu, allò és gamificar.
Ha t'entès, eh?
Convertir qualsevol activitat en una mena de joc,
o camuflar-la tot un aspecte de joc.
Perquè sigui més de mena... Està bé, està bé.
De fet, per cert, el Daniel ens ha comentat
que ell va participar fa molts anys com a justicier,
i per això et volíem tenir aquí, Oriol,
perquè fa molts anys, el 2010, 2009, 2010,
al Generació Digital de Catalunya Ràdio,
hi havia una persona, un ullent que venia,
provava un joc...
D'acord, com faig jo?
Exacte, però després se l'emportava.
Se'l quedava, no? És un petit detall, però és el més important.
I només havia de jugar durant el programa.
Exacte.
Mira, he recuperat un moment, i el moment que hi era el Daniel.
Doncs ve de Santa Coloma,
i avui la samarreta que porto no va per ell,
però sí que va per ell, el seu primer ordinador, un MSX.
Daniel, bona tarda. Bona tarda.
I a veure, avui estàs jugant al Socom Special Force.
Portes deu minutets, més o menys, provant-lo.
Primeres sensacions, saps que tens dues hores,
i al final podràs fer un resum una miqueta més ampli de l'experiència,
però primeres sensacions.
Doncs, a veure, a mi m'agrada perquè té...
A veure, té un grau de dificultat, crec.
Els primers deu minuts es nota,
però suposo que després es farà tot una mica més...
Però bueno, que mola, que és més estratègic
que en altres llocs de tema bélic.
Que mola, deia que molava, i ell se'n recorda que va jugar aquest.
I això és com una cita ràpida, saps aquelles cites ràpides d'amor?
Que en deu minuts ja saps si la persona t'agrada o no?
Doncs en un vídeojoc, en 15 minuts, això ja sé si em va.
10 minuts de dificultat.
Saps que és difícil, però que mola.
Doncs res, any 2017, i quin és el nostre justícia particular?
I juga l'Oriol Dalmau per donar-li el vistiplau.
Exacte, gràcies, com sempre et diem, per la teva tasca.
Quin és el joc que has provat aquestes setmanes?
Hem provat el Gravity Rush 2, i ha anat així la cosa.
Gravity Rush 2, exclusiu de PlayStation 4.
Ara que estem vivint una època que sembla que a la comunitat de PS4
només li interessen els FIFA i els shooters clònics,
mira tu per on apareix una joieta com Gravity Rush 2
enmig de tanta orterada.
En aquest joc viurem una pel·lícula d'anime japonès,
amb gràfics d'aquest cel-shading,
que ara sí, en PS4 llueixen com si fos una autèntica pel·lícula.
Escenaris d'un disseny brillant, ciutats enormes,
el joc té una estètica pròpia,
emissions variades, és llarg, que és divertit...
Això sí, tot és molt hapo, tot molt japonès.
T'ha d'agradar, això, ja sabeu,
l'argument una mica estrany, l'estètica,
a vegades sembla que t'hagis fumat alguna cosa amb mal estat...
T'ha d'agradar.
Ara, el punt fort, quin és?
Doncs que el nostre personatge, la Kat,
que és una noia que coincideix que és molt sexy,
té una gravetat tal com vol.
Camina per les parets, vola, camina cap per mall, el que vulguis.
O sigui, al costat d'això, el percur de l'Assassin's Creed...
és tan encarcarat com un vall de Cerdanes en un casaldaris.
Clar, això dona molta llibertat a la jugabilitat.
Dona moltes possibilitats, els escenaris estan dissenyats en alçada.
De vegades, per anar d'un punt a un altre,
t'has de deixar caure una bona estona al buit.
Els escenaris normalment són illes, que estan flotant.
És tot molt curiós.
També té la part negativa
Clar, a mig combat, puges, baixes, fas una petada voladora,
fots cap per mall, petada de sostre a terra,
de terra a sostre, el del revés, la càmera també no ajuda,
i a vegades es torna una mica boja.
Pot arribar a ser una mica confós.
A vegades apretava la pausa i deia, a veure, on soc?
D'on estic?
Fora d'això, és un títol excel·lent
que agradarà a qui sap valorar un bon videojoc per sobre de les modes.
És una joia, com dèiem, que no serà record de vendes,
però és quasi quasi una obra d'art.
Combreu-lo, perquè, si no, seguiran només fent FIFA i Call of Duty.
I Call of Duty i FIFA. I FIFA i més FIFA i més Call of Duty.
I una Call of Duty i una Call of Duty i una Call of Duty i una Call of Duty.
Perdona, aquesta música podria sonar al Teatre Apollo un diumenge a la tarda?
Sí, sí, una orquestra. La música està molt bé.
Una mica repetitiva, era un moment que dius, què m'està passant?
Bueno, que porto ja moltes hores...
T'imagines aquest joc amb ulleres de realitat virtual?
Impossible. No perquè mareja, directament, normal.
Perquè, a més, al principi el control és amb el moviment del mando.
S4 afecta també la posició de la càmera.
I això, fins que no ho vaig trobar, ho vaig desactivar.
Jo no soc capaç de controlar això.
L'extra de llibertat que té el fet que puguis flotar
en qualsevol dimensió és una cosa molt bona,
però també és un dels problemes que genera el joc.
Al final, en un combat, quan les coses van molt de pressa,
hi ha molta acció, arriba un punt on estàs juntets.
Hi ha un botó que és volver a la posició normal.
És com lluitar dins l'amir.
Creu que on som, no? Al terra, al sostre...
Per cert, hem de dir als nostres ullents
que aquest joc el regalem aquesta setmana.
Heu de participar a les nostres xarxes.
El WhatsApp ens agrada molt perquè posem l'àudio i ens enriqueix.
Em serveix també pel programa.
Exacte, ens en recordem del telèfon?
638-68-7030.
Exacte, de vegades se m'oblida a mi.
I un dia gairebé... Dius el teu.
No, la meva dona.
Bé, no, no, curiós.
Un joc curiós i que com dius tu.
Gràficament està molt bé.
Ara sí que ja ho tenim, que es poden fer
amb el nivell de potència de PS4,
una autèntica pel·lícula d'animació interactiva.
Ara és el moment de fer un Dragon Ball com Déu mana.
No només de pagar-se bufetades, sinó que sigui una aventura.
Ara seria el moment de fer-lo.
El tema de Nintendo d'aquesta setmana...
S'ha anunciat abans de sortir el nou Zelda,
s'està anunciant DLCs de pagament,
però que per exemple aporten coses com un nou nivell de dificultat.
Que el nivell difícil de dificultat hagi de pagar.
Sí, sí, és a dir, el heavy normal tal, el heavy l'has de pagar.
I aquest concepte que s'anuncia,
que aquests continguts descarregables,
abans que surti el joc.
I això fot especial ràbia,
perquè si el joc té molt d'èxit,
doncs és que treguin una expansió al cap de sis mesos.
Però dona la sensació que això ja està fet prèviament
i que el joc surt retallat.
No saps mai quina és la realitat aquí.
Ha sigut un problema de màrqueting aquí,
més que de si hi ha DLC o no hi ha DLC,
que el podries tenir entre sis mesos igualment.
És el que dius tu, però de màrqueting.
I comptem que la Nintendo Switch surt amb un joc.
És l'únic joc que té.
Per tant, aquests l'han de cuidar com una floreta.
La gent que es compri l'edició col·leccionista,
que és molta gent, en el cas del nou Zelda,
perquè agrada molt tenir la figureta i tot això,
no inclou el contingut descarregable.
No fotis. No inclòs.
A banda, te l'has de comprar els 20 euros més.
A més a més, els continguts descarregables avui dia
formen part del món dels videojocs.
Si és gairebé impossible, Nintendo també s'hi apunta.
Hi ha alguns exemples de dos que van estar bé.
Perquè la majoria està molt malament,
però encara hi ha esperances i companyies que ho fan bé.
Amb el Grand Theft Auto IV, no el V, sinó el IV,
van sortir, al cap d'un any i mig que sortís el joc,
que la gent ja l'ha jugat, ja s'ha de passar,
un DLC, un contingut descarregable, guapíssim.
Molt bo. Ho fa.
Afegia 20 hores de joc increïbles, boníssim.
Això és bon exemple.
O un altre que també està molt bé, també la Nintendo,
el Mario Kart.
Van afegir noves pistes, està molt bé.
Jo me'l vaig comprar aquest i vaig dir,
doncs amplia molt bé el videojoc.
Per tant, no tot està tan malament,
però en aquest cas estic d'acord amb l'Oriol.
Quan és l'expansió fantàstic, quan és el cas Street Fighter V,
que tu dius aquí, veig clarament que m'heu fet un 20% del joc
per 65 euros.
I a més són tonteries, són vestidets i no sé què.
Per últim, i per acabar amb aquest tema,
veia la revista Wired l'altre dia
un article, seriós,
que deia,
perquè el meu fill no vol la Switch.
I vaig quedar-me bastant parat
i em vaig preocupar,
entre cometes, per una cosa que potser tens molt clara,
però que ho passarà malament, Nintendo, sembla.
Tinc la sensació.
No ho sé, ja veurem què passa.
A veure si Nintendo només treu 30 Nintendo Switch
per tota Espanya i amb bufetades,
si al final la gent considera que és molt cara.
Jo el que crec que li falta, de moment,
és 3, 4, 5 jocs de sortida.
Crec que...
A veure, em sembla que el Mario surt
bastants mesos al Nadal,
i el segon joc interessant...
No es pet un dos, també sortirà bastant més tard.
Jo crec que li falta força
i se la compraran els més fans, vosaltres.
Que ja us veig la cara.
Us va agradar molt Mony i Baques.
Doncs Oriol, moltíssimes gràcies.
Adéu-siau.
Doncs vinga, se'ns tira el temps de sobre.
Darrerament s'ha parlat molt
de les anomenades fake news, les notícies falses.
Com va començar tot plegat
i què és el que hem de saber?
Doncs és un terme que s'ha posat molt de moda
amb les darreres eleccions als Estats Units
pel fet, doncs, que el seu guanyador,
en Donald Trump, doncs,
vingut a l'estat espanyol,
va començar tot plegat,
va començar tot plegat,
va començar tot plegat,
va començar tot plegat,
i Donald Trump va rebre un gran suport
a partir d'aquestes notícies falses
i també va ser el tema
que va explotar
l'aparició d'aquest tema,
de les fake news, que se'n parla molt
i a vegades no tenim el context necessari
com per conèixer de què s'està comentant.
Què és això, exactament?
Bé, són notícies falses, són notícies inventades,
això és molt fàcil d'entendre,
però què passa?
Moltes vegades, per afavorir
en determinades deveniments,
determinada companyia,
determinada persona, en aquest cas,
el president dels Estats Units,
per una banda i per l'altra,
no estic dient que totes les fake news
estiguin relacionades amb Donald Trump
i així com al centre de les notícies falses,
sinó en totes direccions,
moltes vegades apareixen en mitjans de comunicació
que són inventats,
pàgines webs que ha fet algú,
que són, per exemple, Denver Guardian,
Christian Times Newspaper, Boston Leader,
són diaris falsos
per intentar colar notícies
a les xarxes socials,
aconseguir que la gent es cregui
per uns segons com anem navegant
tan ràpid, que això és una notícia...
Un clic, eh, aquest clic.
Sí, d'un mitjà, encara, Lluís,
i no és... També utilitzen moltes vegades
vídeos trets de context.
En el cas de les eleccions, també americanes,
que hi ha hagut molt rebombori,
vídeos d'un altre país, d'una altra elecció,
dient, mireu aquests que estan agafant
les botlletes de les urnes
i, per tant, estan falsificant les eleccions
d'un altre país, d'una altra elecció,
dient que eren als Estats Units aquest any passat.
Comptes falsos a mitjans
i a les xarxes socials,
també és el fet que són notícies
fetes perquè circulin molt per Twitter
i per Facebook.
I n'hi ha de diferents notícies,
no, de diferents tipus de fake news.
Sí, bàsicament hi ha dos tipus.
Les que són falses, directament,
és una cosa que no ha passat, és mentida,
és una falsedat absoluta,
i les que són productes d'una exageració.
A vegades hem trobat casos d'una notícia
que realment s'ha anat fet com el joc aquell del telèfon
i s'ha convertit en una cosa
totalment diferent del que la dimensió
que ha agafat és totalment diferent.
I qui hi ha al darrere de tot això?
Doncs, com deia, hi ha grups amb interessos particulars
que poden estar orquestrades
per una empresa, per una persona,
fins i tot per un govern.
Aquests dies s'ha parlat molt de com a Rússia
s'està orquestrant
i, de fet, hi han sortit informes
que semblen bastant creïbles
de diferents països del món,
diferents organitzacions,
amb una campanya d'atacs informàtics
i de fake news per afavorir l'actual president
en Donald Trump.
Un cas molt conegut també va ser
de l'actor Denzel Washington,
que van dir-li en unes notícies falses d'aquestes
que era una persona que donava suport
a aquest senyor que guanyava les eleccions.
I que la resposta va ser brutal.
Brutal, va ser un vídeo que es va distribuir moltíssim,
a mi em va arribar i em va semblar
que el periodisme, aquest actor,
ho recomano que el busqueu,
Denzel Washington, fake news,
i el trobareu ja perfectament.
Asselami, com s'han posicionat els responsables
de les grans empreses tecnològiques?
Ràpidament, per començar, Facebook
és la pàgina web per on circulen més aquestes notícies.
El seu màxim responsable, Marc Sukerbeck,
diu que el 99% del que es publica
a la seva xarxa social és veritat.
Però això no és tan així.
I periodistes de mitjans com Buzzfeed,
aquest mitjà que, vull dir, està tan de moda,
ja van contestar que això no és veritat,
que a Facebook, no tot el que circula,
el 99% és veritat, ni de broma.
I Apple també ha dit alguna cosa, no?
Apple ha dit que això és una epidèmia,
una pandèmia,
que destrossa la ment de la gent,
s'han posicionat molt en contra,
i des de Google també s'estan creant eines
i aliances amb mitjans de comunicació
per intentar lluitar contra les notícies falses.
Molt bé, doncs tenim un tema
que, sobretot, els nostres nens
també haurien de conèixer.
I això és el que fa la gent a l'escola.
Doncs, Francesc, Eli i Albert,
gràcies per ser Generació Digital.
Un altre dia. A tu. Vinga.
El control tècnic tenim en Ricard Portal.
Nosaltres hi tornem,
al canal d'Internet als dimecres a les 6 de la tarda
i a l'FM dissabte a les 12 de la mitjanit.
Però hi som sempre a Telegram, WhatsApp, Twitter, Facebook
i catràdio.cat.
Recordeu que demà, demà diumenge,
abans d'Alta Notícies, vespre a TV3,
ens ensenyarem la millor manera
del generació digital,
de com pobles i ciutats escampen wifi públic
i els problemes que tenen aquestes connexions
i també ens ensenyaran la millor manera
per fer time lapses. Adeu-siau.
Gràcies per atendre'ns.
Gràcies per atendre'ns.