I cap. La ràdio inquieta.
Benvinguts al programa Dicat, que cada divendres a les 10 de la nit us parlarà de videojocs, de creativitat i de cultura digital.
Comencem l'edició número 795 i avui us diem que el programa farà un viatge als 20 anys de la Xbox.
Us parlarem de com estava la situació en el món del videojoc just abans de la seva sortida.
Us explicarem la sortida, totes les seves consoles i l'actualitat i el futur.
A més a més, tindrem l'ajuda d'Xboxes catalans. Comencem.
Albert, Francesc, com esteu?
Molt bé, què tal?
Tot bé, en general?
Sí, sí, ens tem que això.
Jo us estava escoltant abans que parlàveu de Wallapop, Albert i Francesc.
Estàvem molt entretinguts parlant de videojocs retro i compra-venda de videojocs.
Però si ara ja els videojocs físics ja sabeu que no tenen cap futur, no?
Aquí podríem fer un programa especial, eh?
I tant, i tant, perquè clar, és que també els jocs digitals a qualsevol dia tancen la botiga i t'has quedat sense.
De fet, mira, avui en parlarem perquè l'altre dia precisament em vaig posar una consola, la Xbox One, en funcionament,
i vaig posar un joc, després el diré, i no funcionava.
No anava, no anava el que jo recordava d'aquell videojoc perquè era en xarxa.
Després el comentarem, perquè és un dels que més m'ha agradat de la consola Xbox.
Per cert, hem de dir que, si ens esteu escoltant i veient el dia que enregistrem el programa,
és que esteu a twitch.tv barra Generació Digital,
que és la nostra emissió de com fem el programa de ràdio i ho podeu veure per Twitch.
No som streamers, eh? Vull dir, som professionals de la ràdio.
Som persones normals.
Sí, sí, que estem aprenent aquest mitjà i avui tenim alguna pregunta que els hi volem fer també, no?
Doncs sí, aprofitem que avui fem un programa ben especial per preguntar a la gent que està al xat
si tenen una Xbox. És una pregunta simple.
Exacte.
Tenen o no en tenen?
Tu en tens, Eli?
Jo no en tinc.
No?
No, n'hauria de tenir.
No, no, no. Escolta'm, el Francesc sí, no?
Sí.
Quina tens tu?
Tinc la Xbox 360 i tinc la primera de totes, la Xbox original.
L'original?
L'original. L'altre dia vaig treure l'original. Albert, ara preguntaré tu, eh?
I el cable semblava, o sigui, estava totalment enganxat.
Ui, sí.
Això també passa amb les consoles antigues i amb l'electrònica antiga.
Passa molt amb els plàstics, que hi ha alguna cosa amb aquests plàstics que els torna enganxifosos.
Total, total.
I és terrible.
Sobretot si també tens consoles d'aquestes antigues que ara van amb capses de por expand.
Sí.
I a vegades, dintre de 20 anys, treus una cosa d'una caixa de por expand i pots trobar que allò s'afosa i moltes coses.
És molt curios. Tu estaves comptant, Albert, les que tenies?
Sí.
Sí?
I he arribat a la conclusió que tinc 6 Xbox.
Això passa perquè la 360 es trencava tant que, de fet, alguna no la conto, que la vaig regalar, que funcionava.
Funcionava bé, eh?
Vaig tenir vàries i sí, sí. I en total són 6.
La que no tens quina és, la S?
La que em falta és la Xbox Series S.
Sí?
I també el model original de la Xbox One.
El model original de la Xbox One sí que vas comprar un que va sortir després, eh?
La One X.
Ah, d'acord, d'acord. Hosti tu, és que han jugat molt amb els noms, eh?
Sí, sí, sí.
Molt, molt, molt, molt.
Què ens diuen, el Twitch?
Doncs mira, no soc l'única que no en té, eh?, d'Xbox, l'Esteve Rovira no en té, el Tite Freda tampoc.
El Roger Valdomà diu que en té 3, que malauradament no en té 4, perquè diu que la primera se la va vendre,
però a casa les té totes connectades, la 360, l'Xbox One i la Xbox Series X.
I el Droko té la Xbox Series 360 i la Series X i n'hi ha diversos que en tenen més de 3, també.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Avui també estem molt contents perquè saludarem ara en directe el Joan Dorino.
És jugador, però sobretot, com diu ahir a les xarxes, és xboxer català.
Ui.
Benvingut al Generació Digital.
Moltes gràcies.
Gràcies per haver vingut avui al programa, un programa on parlarem d'aquests 20 anys de la Xbox.
També parlarem d'xboxers catalans, el grup d'amics i fans de la Xbox,
però també volíem que participessis al programa, perquè avui l'Albert i el Francesc parlaran força de la Xbox.
Tu quantes en tens a casa?
Tinc 4 i una original en camí, que està encomanada i ha d'arribar aviat.
Una original, què vols dir?
La primera.
La primera? Ah, d'acord.
No la tenia i l'altre ja vaig dir, compro-la en una i ja arribarà.
Molt bé, perfecte, perfecte.
I on diràs si s'enganxen els cables o és cosa meva?
Per si de cas, n'he comprat de modern, que es fan amb connectors d'HDMI i coses d'aquestes per evitar-ho.
Molt bé, molt bé, fantàstic.
Doncs res, comencem el programa i comencem amb el joc de l'Eli, que avui no té res a veure...
La teva part no té res a veure amb la Xbox?
No, perquè, com que no en tinc, aprofito per parlar d'una altra cosa.
Correcte.
Generació digital.
I quin és el videojoc d'avui? Jo crec que ens sorprendrà una mica.
Sí, d'aquesta setmana necessitava un escape de feina, perquè estic molt agobiada
i aleshores necessitava una cosa per cremar una mica l'estrès i per oblidar-me una mica de les coses.
Abans de res, al Generació estàs bé?
Al Generació estic perfecte, és de la hora de la setmana que estic millor.
Preguntem-li per si de cas.
Sí, sí.
Doncs la resta de setmana l'he dedicat a jugar a un joc de lluita lliure que es diu Roadie Wrestling
i que la veritat és que no és un joc de lluita lliure a l'ús, és bastant original.
Per què?
Perquè té un estil retro, tant d'imatge com de música molt retro,
i la seva premissa és, evidentment, passar-s'ho bé,
però deixa de banda la perfecció del joc de lluita on pots veure tots els detalls dels personatges,
com ara la suor de la front, totes les gestos que fan amb la cara, etc.
És de disseny molt simple i la gràcia dels lluitadors és que són com si fossin figuretes de futbolí.
Correcte, és a dir, tenen com problemes a les articulacions.
Exacte, tenen un peu només així, o dos peus junts, però que no els poden separar
i aleshores els braços també són com dues pales que no poden fer moure de cap altra manera.
Clar, això fa que la força que poden arribar a fer amb aquests braços o peus és forta.
És molt forta, és una força així com de palanca,
i aleshores això et serveix per tirar a més d'un fora del quadrilater i moltes altres coses.
Molt bé.
Aleshores, què passa amb això?
Doncs que sí, és un joc de lluita en què fots mastegots, aquest és l'objectiu,
i evidentment guanyar l'altre, però tot plegat és com una mica de comèdia,
és com que vols deixar veure la comèdia i el teatrillo que hi ha al darrere de tota aquesta cosa de la lluita lliure.
Però hi ha mastegots, és a dir, es tracta així però els mastegots hi són, eh?
Sí, sí, els mastegots hi són.
Tens quatre maneres de jugar-hi, pots jugar-hi sol contra una altra persona
i que et van apareixent en el mateix combat diverses persones.
És el que has agafat tu, segurament.
És el que he agafat jo.
Després hi ha el mateix, amb comode competició, que en aquest cas has d'anar guanyant a diferents contrincants
i només et surt una persona per combat i després hi ha les mateixes modalitats amb parelles.
Molt bé.
Aleshores, doncs això, dins del combat hi ha milers de maneres de fer mastegots en l'altre.
És molt senzill perquè ja, com només hi ha anar cap als costats a fer petada o cop de puny i saltar,
però amb aquests butonets saltant i fent cop de puny o saltant i fent cop de peu,
doncs ja fas unes piruetes que ja et serveixen per atacar al contrari.
Té la seva estratègia, eh?
Té la seva estratègia.
No és molt complicada, però té la seva estratègia, sí.
No el coneixia, l'he buscat, va veure com era visualment,
i m'ha encantat perquè els personatges estan basats en els de pressing catch dels mítics.
Hi he vist l'último Guerrero i dic, vull baixar-me aquest vídeo, jo.
Sí, sí, és molt bo.
Tu tens uns personatges per triar que a mida que avances pots anar desbloquejant l'un o l'altre
i se suposa que té més força l'un que l'altre,
però tu lluites contra 55.
Et torna a aparèixer fins a 55 personatges diferents, tots ells,
amb les seves particularitats i molt divertits.
I a més a més, doncs amb aquests pocs gestos que fa el teu personatge,
que en té pocs, però un d'ells és poder agafar objectes,
com per exemple cadires del públic.
Ah, clàssic, eh?
I per llançar...
Això és una estesmadra, eh?
Una bona cadira.
Exacte, cadires del públic.
A l'àrbitre també puja amb un megàfon i també li pots robar
i pots fotre-li el mastegot al cap en el senyor.
Exacte.
Amb el que t'estàs barallant, etcètera.
Per tant, sí, és un joc de lluita, però alhora és un joc molt divertit.
Hi ha molts personatges o no?
Sí, tu pots triar-ne...
Crec que són sis, que no pots...
Des del principi pots triar-ne dos i després desbloqueixes
i et van apareixent fins a 55 personatges,
que evidentment jo encara no els he vist tots,
però sí, et van recordant a tots aquests mítics de la lluita lliure,
però amb aquesta característica que en realitat és com caricatura.
Està molt bé.
Doncs sí, d'això és...
I t'has quedat realment tranquil·la.
És a dir, ha anat bé aquest joc per desestar-te...
Bueno, de vegades et posa més nerviós.
No, però sí, la veritat és que sí,
perquè t'abadeix una mica de tot i és com molt explosiu.
L'única cosa és que no canvies d'escenari.
Sempre és el mateix escenari.
Sempre és el mateix escenari i, per tant,
potser podria estar bé que canviesis de quadrilàter, etcètera,
i que no hi hagi opció on-line
per poder lluitar contra algú que coneguis realment,
d'un company o el que sigui.
Però, bueno, amb les oposibilitats que dona,
jo crec que ja està força bé.
Déu-n'hi-do.
Mira, ara recordarem el nom, recordem per quines plataformes hi ha.
Quan estàvem preparant el guió i ho estàvem llegint,
recordava alguns videojocs de lluita antics,
i recordo un de Voxa que va sortir, no sé si recordo,
em sembla que era Mimasa X,
que el Contrincan el tenies davant i tu eres com transparent,
perquè, clar, poguessis veure el Contrincan.
I el tema de jocs de lluita és curiós, però, bé, continua,
i en aquella època hi havia de karate...
No hi ha tants, ara, de...
No, ara no tant, és veritat.
Aquest que deies era el Punch-Out.
Punch-Out, exacte.
El Punch-Out era el de Nintendo.
És correcte, és veritat.
El que passa que en la MCX, el que tu dius, es deia Rocky,
perquè, bueno, pren una forma de dir i tal,
però la silueta i tot això és el que recorda més
l'estil del Punch-Out de Nintendo.
No ho sé, jo aquests dies que us vaig dir
que volia fer d'una plataforma audiovisual
on fan precisament...
No boxa, si no és això que...
És veritat que ho vas dir.
Els MMA?
Sí, sí, sí.
Les arts marcials, aquestes mixtes.
I vaig pensar, tindrà vídeojoc, això?
I potser en té, eh?, perquè com que són...
Van treure, eh?
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí, van treure.
Ho haurem de buscar, també.
No s'entén ben bé com funciona.
Home, perquè...
Tot i que estan abraçats, pelterra abraçats,
i dius, no, no, com ho he d'entendre com va, però...
Has de fer, doncs, no sé, amb els botons,
moviments, no sé, complicat.
Jo vaig haver de fer review algunes vegades de jocs d'aquests,
i quan m'arribava un d'aquests,
deia, per favor, no, és horrible.
Et sortia el professional que ets,
no, no, a provar qualsevol joc.
Jo l'aprovo i el comento, no?
No m'agradava gens.
Molt bé, doncs recordem el nom,
i sobretot en quines plataformes pots jugar.
Doncs el joc es diu Rowdy Wrestling,
és gratuït, no hi ha anuncis,
i està per Android i per iOS.
No hi ha anuncis, eh?
No hi ha anuncis.
No pots jugar tranquil·lament,
no sé, que ja quan portis molta estona t'apareixen,
però a mi no m'ha pregut res.
Molt bé, doncs...
a la gent que ens estigui escoltant
hi veiem per Twitch.
El xat és vostre per si voleu comentar alguna cosa.
Avui està la Eli,
terralitzadora, i també, doncs,
ballant amb els comentaris que doneu.
2001 va ser l'any
d'arribada d'Xbox al mercat
i l'entrada de Microsoft a l'arena
de la guerra de les consoles,
on Sony regnava suprema.
La PlayStation s'havia imposat a la Sega Saturn
amb una Nintendo que havia apostat
pels cartutxos en comptes dels CD's
i ja es veia que es començaria
a desmarcar de les tendències del mercat
per anar al seu ritme propi.
I aquell 2001, la batalla del 128-bit
semblava que repetiria guanyador.
Sega deixava de produir la Dreamcast
aquell mateix any i Nintendo entraria
amb la GameCube, que...
però ara la PlayStation 2 de Sony
la que ja s'havia posicionat en el mercat
amb les seves capacitats multimèdia
i el seu lector de DVDs.
Calia un contrincant a l'alçada
i amb butxaques molt àmplies per poder-hi fer front.
I així sonava el contrincant de Sony,
una cosa que ningú en aquell 2001
s'acabava de creure una mica
perquè associàvem tots aquests sorolls
a això, a ordinadors,
a la feina del col·le, o a haver d'escriure coses,
a les oficines...
Ningú es pensava que aquí sortiria una consola,
però sí, el 2001 també sortia, per cert,
Windows XP, que arrencava d'aquesta manera.
De fet, Microsoft ja ja estava
ficada en el món dels videojocs.
Tenia una divisió que havia creat jocs,
tenia jocs a més de gran èxit,
simulador de vol, tenia...
Aleix of Empires...
Vull dir que realment no eren inexperts
en aquest sector.
I, a més, eren els creadors del DirectX,
que era aquest sistema de drivers
que feia possible que els creadors
de videojocs poguessin interactuar
amb les capacitats gràfiques de l'ordinador,
una miqueta passant pel sistema operatiu,
obviant el sistema operatiu,
i que, per tant, permetia a moltes persones,
a molts estudis, crear videojocs de forma fàcil
per a l'entorn dels PCs.
La història comença l'any 98,
dos anys abans. Un procés de...
Un procés, abans ho comentàvem, Albert,
molt ràpid d'evolució,
de disseny d'una nova consola, només dos anys,
però era perquè a Microsoft
partien ja del disseny de mini-PCs.
Ràpidament van anar a mini-PCs.
El projecte que tenien es deia Midway,
que és el nom d'una famosa batalla
de la Segona Guerra Mundial,
on els Estats Units van guanyar el Japó.
Així que, realment, des de Microsoft tenien molt clar
que el rival a batre era Sony.
A més, el...
Això és molt americà.
No ho sabíem a flipar,
el nom en clau.
Project Midway, que era per la batalla de Midway.
A més, el nom ve una miqueta d'aquí.
La gran aposta de Microsoft
era el DirectX.
La possibilitat que si feien una capsa,
una consola basada en un Windows
retallat, que funcionés sobretot
amb els DirectX, faria molt fàcil que tots
els catàlegs, tots els creadors de jocs per PC
poguessin crear jocs per aquesta consola,
perquè ja sabien com funcionaria, ja sabien com
havien de fer-ho, ja sabien com s'havien de crear
i, per tant, seria molt fàcil. I de DirectX Box,
un nom també temporal,
a la Xbox. I aquest és l'original nom.
Cosa que als de màrqueting de l'època no els agradava gens.
Els noms que es van proposar eren
tots molt flipats, sobretot perquè a Xbox
ens sembla avui en dia tan corrent i tan natural.
Doncs res, s'ha de dir que
això és que s'havien pres unes decisions
de disseny que demostraven que
l'origen de la consola estava en el PC.
I que eren coses que eren novedoses dins el camp
de les consoles en aquell temps,
com per exemple l'introductor d'un adaptador
de banda ampla per als jocs en línia
o que portés un disu de sèrie.
I escolta'm, com estava el mercat
de videojocs a l'arribada
de la Xbox? Com estava?
En aquests moments què comprava la gent?
Doncs mira,
estàvem ja dins del que anomenem
les consoles de 128 bits.
També és l'última generació de consoles que va deixar d'utilitzar
el número dels bits perquè això ja
s'estava escalar i ja no tenia molt de sentit.
Sega és la que havia començat
amb la seva Dreamcast l'any 99.
Així que Microsoft arribava una miqueta
amb 3 anys de retard
a aquesta generació de consoles.
Això sí, des de l'any 2000
la PlayStation dominava totalment el mercat.
Una de les explicacions era fàcil d'entendre,
el DVD.
Fins llavors les consoles havien tingut
una capacitat molt senzilla en quant a multimèdia.
Si tenien CD podien reproduir
CDs musicals, i això estava bé,
però no era trencador. Tothom ja tenia una cadena
de música al menjador de casa on escoltava
els seus CDs, el seu Disney o el que fos.
Amb la capacitat, per això, de llegir DVDs,
la PlayStation 2 era realment
l'opció barata perquè
us hauríeu de pensar què costava
un reproductor de DVD, l'època,
i el que costaven els DVDs.
Per tant, el preu que et podia suposar una Play,
una Play 2, et compensava si el volies
fer servir com a lector de DVDs.
A part que va ser l'excusa perfecta per portar-ho
a moltes famílies, que potser no s'haguessin
plantejat fer aquest gast econòmic
només per una consola de jocs.
Però bueno, si anem a la consola, a més veiem
els DVDs, el portarem a la sala de casa
i anem allà.
Recordem que la Play 2 és la consola més venuda de la història,
i la Nintendo 64.
Els altres competidors que hi havia en el moment
en què surt a Xbox al mercat eren
un miqueta restes dels 32 i 64 bits.
La pròpia PlayStation 1, que encara donava una miqueta de guerra,
i la Nintendo 64.
La Xbox va sortir el novembre del 2001
a les botigues americanes.
I, per atenció, tres dies abans que la Gamecube,
per tant, van sortir les dues, frec a frec.
Diuen els informes de l'època que
tant a Toys R Us com a Amazon,
que ja existia Amazon i ja venia electrònica,
les preventes d'Xbox
havien esgotat tota l'oferta en només 30 minuts.
Déu-n'hi-do. I quins són els jocs
que hi havia en aquests moments?
Doncs mira, la llista de vendes americanes
d'aquella època
estava sotdominada per PlayStation.
En aquell moment, atenció,
la consola ja tenia més de 6 milions de consoles
venudes i en actiu. I com va dir l'Albert,
com va dir l'Albert García,
s'acabaria convertint en la consola més venuda de tota la història.
Què és el que hi havia?
Doncs mira, per Play 2, Metal Gear Solid 2
i GTA 3 eren al capdamunt
de les vendes d'aquell novembre de 2001.
En tercera posició
hi havia el Luigi Mancion de l'estrenada Gamecube.
Arribava una miqueta i molt.
I a la quarta posició,
Halo.
De fet, acabarem el programa amb aquesta música.
Una música d'un joc que jo em podria parlar.
Un dia podríem fer un programa de Halo.
No sé si n'hem fet alguna vegada.
Potser n'hem fet, però...
El Generació Gital i aquesta sèrie de jocs
han estat relacionats.
Absolutament, absolutament.
No era el programa passat, Albert,
que parlant d'algun joc es parlava de Can Gregorià.
Sí, totalment.
Doncs això és exactament el mateix.
Can Gregorià digital.
Jo l'altre dia escoltant la música aquesta pensava
que el que va decidir...
Aquesta cantereja, que més em recorda el MaxMix4
que començava d'aquesta forma,
jo crec que la primera vegada que ho van cantar,
que va cantar,
d'haurien dit, això no sona bé.
Però és que al final, no sé què és,
que ha quedat ben integrat.
Però realment era, jo crec, molt valent.
Sí, jo ara et diré la meva opinió.
Has de mirar com és Halo,
aquesta mena de cosa èpica
entre la humanitat per una sola persona
i éssers especials,
aquesta mena de naus i espais grandil·loquents.
Jo aquí veig, la gent que el conegui m'entendrà,
jo aquí veig molta filosofia
Warham en 40.000,
i això li pega molt bé
amb Cans Gregorians i coses místiques
i vingudes per ordre d'IVI.
Així que això li pega molt bé.
Però tornem a l'any 2000,
al novembre del 2001,
i la llista de jocs més venuts.
A més, és molt significatiu una cosa del que es venia
en aquella època, fixeu-vos.
Predominen...
Els més venuts, als Estats Units en aquell moment,
predominen NBLife, Tony Haproskater,
2 i 3,
el NFL, el WWF SmackDown,
ulls de lluita lliure,
d'aquests clàssics.
I el project Gotham Racer,
a part de llicències populars com
la Star Wars Rush Leader per Gamecube,
el James Bond 007 o Harry Potter i la Pedra Filosofal.
Què vull dir amb això?
Vull dir que estàvem en la plena era deurada
del gamer,
gamer adolescent,
de la forma més tòpica, clàssica
i arquetípica que ens puguem imaginar.
Els jocs del moment respiren testosterona
pels quatre costats.
O plantufades o esports.
Encara estàvem molt lluny
que les companyies
comencessin a apostar pels jocs indis,
les descargues i tal.
Tot el que es venia era
per a vosaltres jugadores.
Era múscul.
Exacte.
I una filosofia que el jugador de consoles era d'un tipus
que encara no havia començat a canviar.
La veritat és que
la forma de lluitar contra això
és una de les coses era les exclusivitats.
I aquí una miqueta Sony
amb Metal Gear, Nintendo
amb Resident Evil i Microsoft què va buscar?
Microsoft va trobar l'ajut de Sega
una miqueta que va produir exclusivitats per ells
pel mercat americà i es va dedicar
just en el període abans de començar
a veure la seva consola a comprar companyies
a Dojo, entre dels quals
Bungie i Halo, que va ser
una de les killer apps
que va sortir amb la Xbox.
Escolta'm, li preguntaria al Joan
amb aquesta consola que et vindrà ara
a la Xbox original.
Hi ha algun joc que tinguis ganes
de recuperar i de jugar amb aquesta
consola original?
Doncs a base de sonar
a tòpic, els dos primers
Halos, perquè ja
els tenia davant de col·lecció
i coi, que millor que jugar-los de forma nativa.
L'altre dia
vaig fer i vaig posar el Halo
i la tele em va dir
ho poso a 4 a 3 o a 16 a 9?
Ara què he de posar?
Sí, perquè l'has posat a 16 a 9
i dic uf!
Molt estirat, no?
Sí, sí.
Així que Halo 2 ha sigut el joc més venut
per a la Xbox.
De totes les Xbox, Halo 2
ha sigut realment el joc més venut.
Per tant, és un mega clàssic que si l'has de recuperar
en la versió original, l'has de recuperar.
I jo personalment recordo que un dels que més
em va agradar de la primera Xbox
és el Splinter Cell.
Perquè en aquests moments en què Metal Gear 2
el Splinter Cell era autèntic, sigil
i era una forma diferent.
Almenys aquell primer Splinter Cell.
I era un joc que es veia molt com era una consola
més potent que la resta.
Perquè els efectes d'il·luminació, de còmbrers, era impressionant.
A mi, a banda de l'Splinter Cell,
que l'anava a dir, però tinc un altre recurs
que me'n recordo molt, el Ninja Gaiden.
El Ninja Gaiden de la Xbox també era un joc
espectacular, molt potent.
I em sembla que va ser durant
el començament exclusiu de la consola.
Per tant, era increïble també.
L'Splinter Cell, quan el jugava,
i ara el vaig jugar de vegades
a través de gent que recupera jocs antics,
era d'aquells que jo em quedava
una bona estona
abans de l'acció, veient
el moviment dels soldats
i ho veia i ho reveia
i em preguntava, però va Albert, fes-ho.
Però no. Super lén era
en aquest joc. Jo recordo el fet de
tirar una llauna.
Tiraves una llauna i era espectacular.
Exacte.
Continuem ara a parlar
dels punts forts d'aquesta consola.
Perquè dèiem, Francesc, que sobretot era el DVD,
en aquesta època comença la lluita
pel menjador de casa i les consoles ofereixen
més capacitats extra que mai.
Amb què comptava la Xbox per competir
en aquest camp? Doncs mira, repassem primer
el que fins llavors ens havien ofert
les altres consoles. Supernes i Mega Drive
podien connectar-se a alguns serveis online
i de cable, però res de joc en línia.
No només al mercat americà, però parlem
del mercat americà perquè allà és on
apareix Xbox. La Sega Saturn
permetia veure vídeo CD, un format
de veure vídeo digital era
més popular a Àsia que no passa aquí,
i les fotos han format còdac CD.
Per tant, si et revelaves les fotos i les demanaves
en CD-ROM, a través de la Sega Saturn
també les podies veure. Dreamcast va començar
a oferir joc online amb un modem incorporat
que després es va passar a un adopteu
de banda amble i sobretot Playstation 2
perquè destacava amb el seu reproductor
de CDs i de DVDs.
Xbox no va acabar d'encaixar
com a sistema multimèdia,
tot i venir del camp dels PCs,
i que per tant era més configurable,
tenia un disduc que permetria, per exemple,
actualitzacions o incorporacions de noves funcions.
La realitat és que en aquell moment, si us
recordeu, Microsoft estava immersa
en tot el que era intentar blindar
i tancar el seu sistema
per acostar-se també a la indústria
d'entretament, però això volia dir
acceptar termes com DRMS,
tancar totes les funcions del seu
sistema operatiu d'acord a les
especificacions de les lleis del Digital
Millenium Act, que volia dir
que la consola havia d'estar controlada,
perdó, el PC, el Windows,
i per aquí també la Xbox, que també
paca d'aquest factor, està controlant constantment
què s'estava executant, si hi havia dret
o no hi havia dret a reproduir això, cosa que
també feia que el rendiment
no fos tan bo dels PCs de l'època,
Microsoft estava ficant en tot això, i això va impactar
les capacitats multimèdia que podia haver tingut,
doncs, una Xbox.
Per exemple, Xbox sí que podia reproduir
DVDs, però no ho podia
fer de sèrie, entre cometes, encara
que l'actor sí que ho podia. Necessitaves
comprar-te un comandament especial,
mentre que amb la PlayStation 2, amb el
propi comandament de joc, podies controlar
el DVD, i que també tenia un comandament
més tradicional, com de reproductor,
si el volies per casa, amb la Xbox
necessitaves tenir un comandament
extra i un USB, una clau USB,
que portava el sensor
del comandament a distància,
però que allà hi havia el desencriptador
per desbloquejar aquesta funció, i si no era així
no ho podies fer. Però quin creus que va ser el gran
encert d'aquesta consola?
Doncs la veritat és que el gran encert, com a moltes altres
coses, no ve de la pròpia marca, jo crec que ve
després, i és que gràcies a la seva configuració
de PC, que per tant era molt coneguda
per la gent acostumada a tocar, remenar,
modificar, hackejar,
craquejar i fer de tot, una de les
coses que sí que es va convertir la Xbox va ser
una gran consola per modificar-la,
canviar-li les seves característiques,
instal·lar firmwares diferents, i aquí sí que
donar-li moltes vegades les prestacions
que de sèrie no te les donava,
com per exemple es va convertir en un gran
reproductor multimèdia en una consola
que gràcies a que era un PC amb Windows
a darrere, doncs permetia executar molts
emuladors de sistemes
una miqueta més antics,
reproductor multimèdia, etc.
Navagar per internet, per exemple, cosa que la consola original
no et deixava fer, però amb un firmware
adaptat sí que podies i moltes més
funcions. Molt bé, Elí, què ens diuen?
Doncs precisament deia això el Roger Valdomar, que la Xbox
va encaixar amb coses com a l'XBMC,
que la gent instal·lava i convertia a Xbox
en un complet entorn multimèdia.
Espera, que ara se m'ha enganat això,
que l'havies de piratejar,
clar, això sí, però molta gent també la va comprar
per això, perquè el funcionar amb un disc dur
doncs podies fer meravelles.
I la gent està recordant sobretot molts
jocs, ràndom així,
de la Xbox,
parlàvem com Jet Set Radio Future i Panzer Dragon
Orta...
Aquests venien precisament de la corta
amb Sega, de les exclusivitats amb Sega.
Orta Guinardó.
Molt bé, Joan, ara parlarem
d'una miqueta del futur que ens
ha portat fins aquí a través de l'Albert.
Tu vas tenir des de
principi Xbox,
però abans vas tenir algun altre tipus de consola o no?
Ui, jo...
Clar, a casa ja hi havia
consoles quan jo vaig néixer, no?
I llavors jo m'he criat jugant
amb una Game Gear i una Game Boy Pocket.
Això vol dir que ets molt jove, és el que acabes de dir,
aquesta frase que vas néixer que hi havia consoles...
Clar, quan va sortir la Xbox jo tenia uns 5 anys.
D'acord, d'acord, molt bé.
I clar, quan
ja em va tocar decidir a mi quina màquina
em troba a casa, jo ja vaig tirar per la 360
per tocar una mica la moral
també a casa.
I clar, podríem dir que és,
encara que porti tota la vida
jugant, el moment de dir
que ara em toca escollir a mi va ser amb Xbox
i com per si dir-ho és la màquina
de la meva vida, no? Molt bé, molt bé.
La que m'ha fet jugador,
en sèrio. I escolta'm, perdona,
tu que ja vas néixer amb consola a casa,
les persones que hi havia a casa continuen
jugant, els teus pares continuen jugant a videojocs
o no? Si eren els teus pares?
Amb ma mare no, ja que li traia el Tetris.
Sí? Encara, eh? Sí, sí, ella continua
i... Molt bé, molt bé.
Fantàstic, doncs escolteu,
anem a parlar una mica d'això,
d'això, d'aquest passat i d'aquests 20
anys en un viatge bastant ràpid.
Som els de generació digital i la mare del Joan,
també. Un cop hem presentat
com va ser el llançament i les característiques
de la primera Xbox, és moment de parlar
de com aquesta marca ha evolucionat al llarg
dels darrers 20 anys. Toca parlar d'innovacions,
estratègies empresarials i decisions
bones o dolentes de vegades. Per fer-ho,
el més lògic és repassar l'evolució d'Xbox
a partir de les diferents consoles que
han anat apareixent els darrers anys. Començarem
amb la recordada Xbox 360,
passarem per la polèmica
Xbox One i acabarem amb les recents
Xbox Series X i S.
Molt bé. Déu-n'hi-do.
Vull dir... Vull dir... És que
són unes quantes, Albert, per començar.
Ens volies comentar un article que has vist aquests dies,
no? Sí, per començar, vull
presentar un article del periodista
Salva Fernández, de Mary Station,
que és un article d'aquests que en el titular
ja t'ho diu en tot, i vaig llegir-lo i està
realment molt bé. 20 años de Xbox.
¿Ha mejorado la industria con Microsoft?
Es evidente que sí. Aquest és el titular
d'aquest article, i
realment el vaig trobar molt interessant
per si voleu rescatar-lo. Amb el francès que hem
presentat la primera iteració de la Xbox
i hem comentat les innovacions, com ara
la incorporació del disdu o el sistema
de joc online unificat
per a tots els videojocs. Ara toca repassar
doncs, com dèieu, l'evolució de la divisió de
videojocs de Microsoft, i començarem
escoltant el tràiler del joc que jo
considero que és el més emblemàtic de la
Xbox 360.
De fet, me l'has passat.
Ahir me'l vas passar i vas dir
Albert, és que és una passada, aquest tràiler.
Jo no ho recordava. Hi ha alguns tràilers
d'aquests jocs de Xbox que estan
realment molt currats.
Xbox 360, any 2005,
és la consola de més èxit en la història
de les consoles d'aquesta
marca de Microsoft,
prop de 80 milions de unitats venudes de la consola,
que és bastant.
Per fi, Microsoft
plantava cara seriosament a
Sony, a la PlayStation 3.
De fet, em sembla que finalment
PlayStation va remuntar en els últims
anys amb algun superèxit, com el de les
tofes, però Xbox va fer
un paper boníssim en aquella generació.
Innovacions d'aquesta segona iteració
de la Xbox. El Xbox Live Arcade
va ser superimportant.
Això ja existia a la primera Xbox,
però va ser aquí que es va consolidar
i va permetre que
creadors de videojocs independents
llençessin el seu videojoc
de forma online, te'l descarreguessis,
sense haver d'anar a la botiga. Jo recordo
Castle Crashers o sobretot Albright,
aquell videojoc independent
d'en Jonathan Blow, que va ser increïble.
Molta gent es va animar a baixar videojocs
a través d'aquest sistema.
El menú de la consola també era una cosa
que era una innovació molt potent.
El Kinect, que ara ens hem oblidat moltes
vegades, però aquella tecnologia
d'atacció a moviments, jo recordo quan
es va presentar que va ser el primer
tres que vaig poder anar allà a la Fira de
Los Ángeles, i recordo que
es deia Project Natal, allò no es deia
ni tan sols Kinect, i era com increïble.
I bueno,
els videojocs com el Gears of War, aquest que
sentíem l'anunci, amb aquesta música tan mítica,
van marcar molt l'estètica
visual i també la
temàtica d'aquests anys.
No sé, Joan, què en penses del tema
de... És a dir, això que diu
l'Albert dels videojocs indis,
que per mi la Xbox
era com una finestra
oberta perquè molts
desenvolupadors més o menys petits
poguessin fer el seu joc. Tu creus que
s'ha perdut una mica amb aquestes noves consoles,
la X,
i ara no sé si és
una miqueta més difícil fer un vídeo
per a aquesta consola, o
no hi hagi un...
No ajudin tant, no sé.
Al contrari, jo crec que Xbox ara mateix
és una de les grans plataformes
per a l'arribada d'aquests jocs indis,
perquè tens un mecanisme com és el Game Pass
que et dona un aparador de més de 30 milions
de jugadors que difícilment
arribarien a tastar un
Narita Boy o un
o un XCode,
que en el seu llançament acumulava més jugadors
Xbox que Nintendo Switch i PS4
juntes. Al final,
amb detallets com aquests
serveis, Xbox continua
apostant per aquests petits
productors i a més
els dona un suport
que no només hi ha per als
jugadors sinó també per monetari,
perquè si ens anem més
juny els cinc minuts més vam tenir
un dels productors
de Mailmowl, que l'ha
petat molt últimament, i ens ho va dir
si nosaltres entréssim al Game Pass,
hòstia, seria una meravella
que fins i tot potser ens podríem plantejar
fer una segona part, directament.
O sigui que Xbox
crec que continua apostant bastant pels jocs
indis i que és
una plataforma ideal per jugar-los, amb tots
aquests mitjans que hi ha darrere.
Era amb el David Jaume Andreu, que feieu aquí era,
el Mailmowl estava...
Àngel Beltran.
Doncs fantàstic, continuem.
I això és una veu de tro.
Quan treballes a publicitat i ve algú
amb aquesta veu, és una veu de tro.
Increïble, és per mi
una de les millors anuncis de videojoc
que he vist mai, el miro
de tant en tant m'inspira molt,
és del Forza, una altra de les sèries de videojocs
mítiques d'Xbox, en aquest cas
del Forza 4, era el Jeremy Clarkson,
el presentador del Tau Gear d'aquest programa,
i és un anunci molt potent i estem repassant
una mica alguns jocs amb les seves músiques
també. Toca Xbox One,
any 2013, ai ai ai,
aquesta consola va ser una mica
polèmica, no? La presentació
va ser nefasta, o sigui,
per diverses decisions que vam aprendre
a la companyia en aquell moment.
En aquell moment el màxim responsable de l'empresa
era Don Matrix,
i era qui tallava el vaquellà a Xbox,
i semblava que la companyia
estigués més obsessionada a convertir
la Xbox en un centre multimèdia
de la casa
que en els mateixos videojocs.
És una cosa que es va criticar molt.
Molts recorden, de fet, quan va presentar-se
a la Xbox, ara sentirem,
que no paraven de parlar de televisió,
de televisió, TV, TV, TV, esports, esports, esports,
i deies, bé, i els jocs què?
Ladies and gentlemen,
introducing
Xbox One.
TV experience. TV.
TV and movies. TV.
Xbox. Watch TV.
TV. TV. TV.
TV.
TV.
Watch TV. TV.
TV remote.
De fet, tenien clar
o volien arribar, doncs,
aquest públic, no?
Això és una cosa que feia molta por la gent de fora.
Perquè tu saps que una cosa com aquesta
és que integra la tele amb els serveis de televisió.
Potser funcionarà molt bé als Estats Units,
però la resta del món s'ho menjarà amb patates.
Si vol la consola, rebrà una consola i pagarà
per unes funcionalitats que al seu entorn audiovisual
no hi donarà servei ni estarà preparada
per fer-ho. Recordeu que no és que només veiessis
la tele, sinó que en teoria podies demanar informació.
En un partit de futbol americà,
doncs demanaves, no sé què, i et sortien les estatístiques
dels jugadors i tal, i tu deies, molt bonic.
Com vegi el Barça contra el Madrid a la tele?
Podré fer el mateix aquí o no?
Sí, sí, a banda de centrar-ho molt
amb els serveis que estan
fora dels videojocs,
també van anunciar que no podies
compartir un videojoc que t'havies comprat
amb una altra persona. Va ser súper polèmic.
Tot això, Sony, ho va aprofitar
i aquest error estratègic de Microsoft
i li va anar molt bé per les vendes
de la Play 4, per l'arrencada d'aquesta
generació de consoles.
Tot i això, Xbox One i la seva empresa
van redreçar una mica la situació
amb decisions encertades.
Recordeu, la retrocompatibilitat
va ser molt important per a aquesta marca.
La compra del Minecraft, sembla tonteria,
però és un negoci rodó
i s'ha convertit en una marca que segueix
continuant funcionant perfectament.
Importantíssim,
l'Adaptive Controller.
Aquest controlador, aquest comandament,
per gent amb dificultats alhora de jugar
amb comandaments normals,
ha revolucionat el joc
perquè arribi a més persones
amb dificultats de moviment
i és superimportant seguir-se utilitzant-se
en tota mena de marques.
I una cosa que va significar la mort del Kinect 2,
que en el moment del llançament
semblava que estava integrat,
que formava part de l'experiència completa
d'Xbox a casa,
perquè no només era un reconeixement
de gestos, sinó que funcionava per reconeixement
de veu, perquè tu arribessis allà,
et reconegués a tu i et posés ja els teus canals preferits
o les teves partides i tot.
I tot això, igual que allò de l'intercanvi de jocs,
recordeu-lo en un xiquet de Play 4,
com funcionarà la retrocompatibilidador
als jocs de segona mà?
Va tenir que tirar endarrere
i això va significar gairebé
que se'n recordarà del Kinect.
I del Kinect 2 encara menys.
Mira que molava el Just Dance.
Com es deia, el Dance Central aquell era molt bo.
Sí, sí, boníssim.
De fet, parlant de jocs d'aquesta consola,
us dic jo un que recordo
i que deia abans que el vaig provar
era el Test Drive Unlimited.
Et va agafar molt forma aquest joc.
Ho recordes, eh?
Jo crec que és el joc que més hores he dedicat.
Era de cotxes
i era una illa de Hawaii.
Semblava que estigués a Hawaii.
A mi m'agradava molt el Magnum,
em recordava el Magnum.
I era fantàstic perquè tu jugaves amb altres jugadors
però podies anar la teva absolutament.
Es recorda molt ara quan veig el GTA,
els jocs de rol de GTA,
recordava una mica això,
cadascú feia la seva
i recordo que em va encantar total.
Joan, l'altre dia em vaig posar a l'Hydros,
vaig posar el joc.
Ja em va costar molt que em carregués
perquè ja m'estava mirant la xarxa
i llavors vaig veure que no hi havia ningú.
No hi havia ningú.
És que no s'havia connectat segurament
a un servidor que, clar,
ja estava apagat.
Tu et recordes algun joc de l'època
d'aquesta consola,
d'una que, no ho sé,
jo recordo que molta gent
jugava moltíssims jocs d'aquesta consola.
De la One no tens així
una que recordis.
De la One, dius?
No, perdona, de la 360, no?
De la 360?
Bueno, de la One, és que és veritat.
És abans, és abans.
El tema dels noms...
Qui ho ha fet bé, Play?
1, 2, 3, 4, 5?
Però el test drive, clar, era d'abans.
Jo jugava d'abans.
Xbox 360 és un nom molt complicat de posar,
perquè tu no pots dir-te
Xbox 2 i la competència estigui Play 3.
Psicològicament és pitjor, no?
I, clar, és que
han arrossegat sempre el tema del nom
per haver arribat tard una generació.
I és un maldecap.
El que us volia dir és això.
Si us heu trobat en algun joc que l'heu posat
de consoles antigues i que no funcioni com aquest,
o és cosa meva, això?
No recordo ara quin, però deu ser molt habitual.
Clar, si són online
i el servidor ja ha deixat de funcionar,
o estàs sol o no va.
O imagina't només jocs que han sortit amb algun tipus d'error
que s'arreglava amb un DLC descarregable automàtic,
allò de la consola
necessita actualitzar
i que intenta actualitzar i no hi ha res.
Però ja...
Déu n'hi do, és veritat, és veritat.
Hosti, m'he confós amb la One i sí, sí, he tingut un lapsus, tu.
Bé, però hem d'entrar, diguéssim,
al present, no, Albert?
Això mateix, les noves, les flamants
Xbox Series X
i Series S.
Interessant d'aquesta generació, no?
La marca Microsoft fa,
diguéssim, llançar dues consoles al mateix temps
amb diferents mercats
objectiu i prestacions.
En aquest moment, la persona que està al capdavant
de l'empresa és en Phil Spencer,
que ja porta uns anys i entre la comunitat
de fans d'Xbox és com si fos
Déu nostre senyor, és com
Phil Spencer, la millor persona que veig per nosaltres.
Tot un personatge.
I una cosa que per mi és la clau
de l'actualitat, que és el Game Pass,
que no ho comentàvem, no?
Que és aquest servei que ha sigut tan
revolucionari, no? Tu pagar una subscripció
i tenir accés a una llibreria de jocs
que a més s'incorporen novetats, no?
Per mi aquest és l'autèntic futur
de la marca Xbox, no?
No tant la consola, sinó aconseguir
convertir-se en això que entre cometes
es diu molt del Netflix, dels videojocs.
Per mi és la veritable
estratègia de l'empresa ara mateix.
A Xboxes catalans, més o menys,
tothom té el Game Pass?
És raro que algú
no el tingui. Sí, eh?
Sí, sí, és bastant curiós i
de fet és molt habitual la postal
de se m'està acabant,
què faig? I entre tots donem un cop
de mà, mira't aquest preu, mira't aquest altre,
fes-te el moviment,
o sigui, és difícilment trobar-te
algú que no el tingui, o que...
o algú nou vingut que no tingui ganes
d'entrar de cap amb el servei
des del minut 1. I a més,
passa una cosa ben curiosa, que
de vegades jugues a un joc a Game Pass
t'ha agradat tant que el compres
després, per tenir-lo.
Si quan no tingui Game Pass...
A mi amb el Narita Boy jo me'l penso comprar quan
surti, perquè vull l'edició física,
m'ha encantat, el necessito. Jo quan l'acabi
encara no l'he acabat. És recorrent, eh?
Però és així. Jo l'altre dia vaig pensar
no, jo no he de tenir vergonya
de dir les coses i dir les veritats.
No, no, no. No l'he acabat, tu.
Sí, sí, sí. O sigui que sí, eh?
Hi ha un tant per cent que podrien dir 90,
o 80% que puguin tenir el Game Pass, eh?
Entre els més habituals
de la comunitat, jo et diria que sí.
El pare és necessari
pel dia a dia. És que si no,
no et pots moure, realment.
Sí, per estar una mica al dia del joc quan
surti és que realment és un gran servei.
I també hi ha un altre que també és el joc al núvol, no?
Sí, és una cosa que està entrant poc a poc
la marca, està entrant amb
xCloud, que es diu, i avui dia
ja és present, no és una cosa que sigui de futur
i tu ja pots jugar amb el teu telèfon mòbil
al Dome Eternal.
És una passada de joc i dius, uau, increïble.
Això, i l'última cosa que volia comentar-vos
és el fet que una estratègia
recent de Microsoft és comprar estudis.
Ah, ja. Estan comprant estudis
bé,
sense parar, no?
ID Software, Double Fine, Ninja Theory,
Playground, Obsidian,
empreses de desenvolupament, molt potents
i que ara ens plantegen
l'últim interrogant que tenim
ara mateix a la comunitat de fans
d'Xbox i també a la gent aficionada
als videojocs. Quan sortiran als videojocs?
Perquè Microsoft està comprant molts estudis
però ara mateix encara
no hi ha hagut cap títol que realment
justifiqui la compra de la nova Xbox. No hi ha hagut
un exclusiu així potent.
És curiós perquè això també
ho diem també de la
Play 5. Encara no hi ha...
Aquesta generació ha escut una mica orfa
d'una killer app del joc
pel qual val la pena comprar-te la consola.
Tens jocs que són de Play 4 però que bueno,
amb la Play 5 es veu una mica millor i a la Xbox
tampoc no ha destacat encara cap joc.
Potser perquè conviuen encara massa
les dues generacions i encara
encara no s'han desmarcat però sí que és curiós
que tant com l'un com l'altre
veiem la repetició del mateix patró.
Què els diuen al Twitch? Doncs mira, el de
Xoco diu que tenir Xbox
i no tenir Game Pass no té cap
mena de sentit i el de
Gina diu que Game Pass és un servei
que si quan jugàvem a Super NES ens haguessin dit
que el futur existiria, no ens ho haguessin cregut.
Segurament, segurament.
És molt interessant perquè tu avui dia
pots formar part de la comunitat
d'Xbox sense tenir una Xbox.
Perquè si tens el Game Pass per ordinador
ja estàs gaudint del servei aquest.
No és molt interessant.
Per cert, abans em recordaves o deies
que vas anar a una presentació de l'E3.
Hi vas anar també
amb la Gina. En aquesta en concret
no ho he pogut, recordo com vaig anar amb la Gina també
a l'E3, que vam trobar-nos al creador
del Minecraft. Ah, sí? Directament?
Doncs ara d'aquí una estona l'escoltarem.
Generació digital.
De fet, connectem amb la Gina Tost. Ella té
moltes ganes de parlar-nos ara de
la seva relació amb aquesta consola, que
sempre l'ha estimat molt la Gina,
la Xbox. A més a més, es fa
acompanyar de la Simer Valenciana
i també del Roger Valdomà.
Així doncs, Gina, hola, què tal?
Com estàs?
Ei, morillistes i equip GD,
m'encanta que avui estiguem parlant de la
Xbox, perquè és la meva consola preferida.
Bé, jo la 1 no la vaig tenir, però la
360 és la meva consola
preferida de totes les èpoques.
Forza, Alan Wake,
Gears of War,
Kinectimals. Us ho recordeu del Kinect?
Quina bogeria. A més, va ser una etapa de
molta feina, i això ho recordarà molt
bé l'Albert Garcia, perquè
ens en vam anar a Los Ángeles.
Parlàvem de l'esdeveniment
a diferents mitjans i, a part, també
parlàvem de l'esdeveniment pel programa de
Generació Digital de Televisió. És veritat que
vam treballar i moltíssim, i en les fotografies
que ho demostren, però a part,
ens ho vam passar molt bé.
Vam anar a festes, vam conèixer gent
i jo vaig haver d'anar tant de l'Albert.
En aquella època, la responsable
de marketing era la Lidia Pitsalis,
que hem parlat amb ella alguna vegada aquí
al programa. I ho feia tan bé,
era tan professional, és una noia tan
dolça, que una mica jo
enyoro aquells moments que
teníem amb l'Xbox,
que una mica ens unia a tots.
S'ha de dir que, a més, em va agafar en una època que jo
no vivia a Barcelona, que vivia fora
i jugava online amb els meus amics a
Gears of War o a Forza, però també anava
a casa dels meus amics a jugar,
a passar-te el comandament cada vegada
que mories o que et passaves una pantalla.
Així va ser com va ser possible
que em vaig passar al Dead Space i la
Alien Wake, que són de jocs que em fan molta por.
I suposo que amb aquest esperit de
compartir, d'estar junts,
que porta molt la consola Xbox,
perquè a part que té el millor comandament,
també té la millor comunitat,
s'ha de dir. He parlat amb l'agenda
Xbox Catalans, que ja sabeu el que és.
Xbox Catalans és la comunitat catalanoparlant
de l'ecosistema Xbox,
que pretén ajuntar
totes aquelles persones que tinguin interès
en tot allò que ofereix aquest magnífic
ecosistema. La nostra missió es fonamenta
en tres piles. La creació d'un espai segur
on poders jugar i crear en català
amb igualtat, integració
i paritat en la seua gestió.
Informar i divulgar ja no només de videojocs,
sinó de tot el seu ecosistema i la cultura 3.0.
Entretenir mitjançant
la creació de contingut des de vídeos a YouTube
o cobrir les deveniments, partits
comunitaris, tertúlies, directes a Twitch
i molt més. Si voleu formar part
de la comunitat, és molt fàcil.
Per a poder formar part d'Xboxes
catalans només cal entrar al club
Xbox Live o entrar al nostre grup
de Telegram i també seguir-nos
a totes les nostres xarxes socials.
I jo al nostre convidat d'avui li vull
preguntar, quin és el millor
moment que li ha portat l'Xbox?
Bé, ja haurà el moment, no?
Jo què sé, alguna cosa que recordis
que diguis, no ho sé, un joc o
potser una partida
feta a Twitch o no ho sé.
T'en puc dir dos?
Un privat i un altre públic.
El privat és un moment molt absurd
perquè mon pare no ha tocat mai
una consola i un dia
estava jugant al Guiars amb mon germà,
fent una horda, pantalla partida,
i va aparèixer un d'aquells
bosses que van posar
la tercera part
i mon germà diu, hòstia que és d'anar al lavabo.
I clar, se'n va.
I arriba mon pare i diu,
m'hi poso jo.
La gran idea que va tenir és
va aixecar-li la Lancer,
una clàssica motocerra,
el bitxo aquest ja el va fer mil bossinet.
M'encanta, m'encanta.
No ha tornat a tocar un comandament
de consola, va ser gloriós.
És millor deixar-ho quan estàs ben amunt.
Però jo l'hi tinc molt carinyo, aquest moment.
Molt bé.
I l'altre, el públic, tot i que va ser
un esdeveniment una mica
que se'l recorda més per les ombres que per les llums
que va tenir, fa quasi un any
vam tenir un insight al Juliol
que va ser aquí a Halo Infinite,
que no acabava d'estar massa pulit,
que el vam retransmetre a Xbox catalans.
I recordo un moment molt concret
de l'esdeveniment que no sé
per què el comptador de Twitch
ens posava 90 espectadors
en amunt. Una xifra que en Twitch en català avui dia
sí que és possible, però clar, en aquell moment no tant.
I clar, m'arriba un missatge en privat
i em diu, Joan D'Orino,
què coi esteu fent que teniu a Somos
Xbox uns quants números per sota vostra?
I aquest és un dels grans moments
que recordo jo amb Xbox,
amb la comunitat, i...
i que...
tot i que ja deia que va ser un dia
amb moltes ombres,
crec que la nostra part, la d'Xboxers,
vam sortir molt ben afegits
aquest dia i bastant guanyadors
de la pista, no?
Molt bé, de fet, una de les coses que dieu
és que vosaltres voleu ser coneguts
per la vostra acció, és a dir, per Twitch,
per Telegram, és a dir, per la comunitat
fer coses, diguéssim, no?
Sí, és que al final
no entenem el... tot això
que s'està fent avui dia del videojoc
en català, com a... com a
jugadors, no l'entenem sense mostrar-ho al món,
i dir, aquests som nosaltres, aquest és
el nostre estil i aquesta és la nostra
manera de viure el
el gaming. Sí que és veritat que
la nostra plataforma és una mica diferent,
no és...
potser no és tan carada el públic
més tradicional, però
a poc a poc ens hem fet el nostre espai
i coi,
aquí estem ara, no?
Teniu pensat, després de la pandèmia,
fer alguna trobada real i veure-vos
molts, que us coneixeu de forma
virtual, no? Però ara, quan es pugui...
A mi m'encantaria,
tot i que allà vam fer...
ja vam fer una... clar, Xboxers en aquell punt
era molt, molt recent, però sí que ens vam poder
veure en una nice one
i vam conèixer els companys de altres
comunitats, també, com Catòmia PSN,
la gent d'UBR Catalans,
Gaming Català, que sí que ens vam trobar allà
i vaig conèixer
alguns dels companys que també estan
dintre d'Xboxers i que a mi, com a creador
de contingut i com a administrador de la comunitat,
m'han ensenyat moltíssim. Com a
Xboxers catalans, teniu una
conta de Twitch
genèrica o Joan
Dornino quan, per exemple,
està amb el Força aquesta setmana, em sembla?
Aquest diumenge? Sí.
Com ho gestioneu, això?
Doncs...
Tenim el perfil propi de la comunitat
i després cada creador de contingut
el seu. Perfecte. I així
tots tenim el nostre espai.
Tot i que sí que intentem
almenys cada setmana
intentar fer alguna coseta amb aquest canal
comunitari. I sí, aquest diumenge
tindrem una cursa
que no sé per què, però com que jo
no sé conduir massa el Força, m'he acabat veient
fent de càster.
I la veritat és una mica
estranya. Està fent de
càster de Força en català. No sé si havia passat
mai, però és tota una experiència.
Està posant segona. Cuidao que
posa tercera.
Es posa camp a través.
Exacte. Força
també. Aquí ho hem comentat.
Un joc important per al món
Xbox, oi?
Jo crec que és una dels tres pilars
bàsics de la...
Em perdó, però de la religió
Xbox. No s'entén
una Xbox sense el seu Força,
ja sigui Motorsport o Horizon.
No s'entén sense el seu Hall,
sense el seu Gear, però sí que és veritat que aquesta
última generació amb l'arribada de l'Horizon 4,
jo crec que Força
ha adelantat
una mica la resta i mai millor dit.
I és veritat que a Xbox hi ha un ambient millor
amb Força que ens ha obligat a fer un segon
grup només per això. I com està el moment
del Sea of Thieves? Un joc que
a l'Albert Garcia li encanta.
En quin moment està el Sea of Thieves?
Bona, Sea of Thieves ara mateix és el rei
de l'Xbox Live.
No s'entén a l'Xbox Live sense Sea of Thieves.
Acumula un tou
de jugadors. Jo diria que l'altre dia deien per
xarxes que havien arribat els 20 milions de jugadors.
I clar,
és que porta ja més de mil dies
durant guerra. I
nosaltres hem arribat al punt, com a comunitat,
i jugam cada divendres, també
a Twitch, perquè
és que volem ser-hi,
volem veure com és aquest joc, volem aprendre
d'ell. I fins i tot ens acompanya
un dels devlopers del videojoc,
català, i treballa d'arreu, Látrides.
I és una experiència única, perquè
és difícil poder jugar
un triple A d'aquesta mena, amb un
dels que està cada dia tocant cables i
fent coses amb ell. I amb tots els...
Perquè hi ha molts jugadors tramposos en aquest videojoc,
no? És molt apropiat perquè estan pirates
i hi ha jugadors que tenen sistemes
per apuntar automàticament. Quan us trobeu
aquests jugadors, com reaccioneu? Perquè la meva
tripulació es torna en bojos. Directament
volen apagar el joc.
Home, depèn
d'on juguis, també. Si fas
una part només d'Xbox, sí que
pots aprofitar i tancar aquest
crossplay, però
és una guarrada quan passa.
Però també et deixa
moments que
de cop et veus mort i dius, bueno, que ha
passat aquí, no? I et recuperes i és èpic
quan aconsegueixes recuperar-te.
Ho acabes amb un vaixell petitó
amb tot el tresor remant
per arribar mort, eh? És que és molt bo.
Per cert, abans
comentaves la relació, per exemple,
teniu relació amb
Xbox Espanya? Algun tipus
de relació amb premsa?
Saben que existiu? Us ajuden
en alguna cosa? Ho hem intentat,
però ens fan una mica el buit.
No sé el motiu. És veritat que
sempre has dit que Xbox Espanya
són tres cadires i...
Són durs de pelar. T'ho dic també perquè des
del programa de generació també sempre, sempre
hem tingut problemes que costa,
que costa que hi hagi una comunicació.
És difícil, és difícil. Però sí que és veritat
que amb la resta de comunitats a nivell
castellà sí que tenim molt bon
rotllo i...
I s'ho prenen d'una forma
molt, molt esportiva, molt maca el
fer contacte amb ells i
les comunicacions creuades que tenim per xarxa,
nosaltres en català i en castellà, i la veritat és que és una
relació molt maca. Però sí que és veritat que amb mitjans oficials
donaré una anècdota, és que abans
rebrem un like del perfil
oficial de Forza Motorsport en anglès
que no pas d'Xbox Espanya, i això ha passat.
O sigui que...
Però segurament esteu fent una tasca molt important.
És a dir, això que esteu fent amb la comunitat
és més important segurament del que us imagineu.
Escolta'm, de normalitzar absolutament
això i potser d'aquí uns anys, o jo què sé,
esperem una mica menys,
el like el rebeu també
d'aquí. Home, a mi m'encantaria
no sé quina és la política
d'Xbox amb totes aquestes
coses, no m'hi fotré tampoc.
No em pertoca.
Però jo em quedo
amb les bones coses que fem
com a comunitat, com fem família
i com normalitzem el poder
parlant en català amb qualsevol de les seves variants
i fer la teva vida gamer
sense que ningú et digui res
i et jutgi o bé per la plataforma
o bé per la llengua. Exacte.
Estem a punt d'acabar
el programa. Abans de res
dic que no sé si hi ha algun comentari
d'algú anul·lent. Mira, fes-hi el Roger
Valdomar que des d'acabar
Marcel Alí de Pitz Alice, que és la
que la noia que deia la Gina Tost,
Xbox diu que ha deixat d'invertir molt a Espanya
a nivell general i això es nota
a tots els sentits de manera negativa.
Certament. És una mica així.
Bé, anem a comentar una mica què ha passat
a les xarxes abans d'acabar el programa.
I és que s'ha parlat
de mòbils una miqueta.
Sí, ara ja fa dies que potser
no hi prestàvem atenció els mòbils.
Ara s'ha tornat a agafar aquest tema
i bé, en concret el Pastanaga
parlava i preguntava sobre
el desplegament del 5G.
Diu que si a dia d'avui ja t'has
de comprar un mòbil nou, si val la pena
que tingui 5G o si no val la pena.
La Laura li diu que no, que no val la pena
el 5G, que llavors... I ells diu no, no.
Diu que vindrà el Bill Gates i et
controlarà remotament. Per tant, no.
I l'Albert diu fins la mort
amb el tant per cent de gent vacunada
a partir de l'estiu i ara hi haurà prou
cobertura, diu. Bueno, el Pastanaga diu
que s'esperarà el 6G, doncs a veure si això
funciona una miqueta més. Exacte. Més coses?
Doncs sí, el Seraphill i Teres
parlava d'una cosa referent al programa
que demanaves tu, Albert, relativa als terminals
Huawei. Diu que tu demanaves
què tal van, tant ser que tenen prohibit
portar els serveis de Google. Diu que les seves
experiències, que molt bé, que ja s'hi poden instal·lar
sense gaires problemes, diu que
ell té un Huawei M6 i
n'està supercontent
i que si s'hagués de comprar un mòbil seria
que es miraria en primer lloc. Però jo penso que
el que vull un Huawei precisament per no posar-me
res de Google. Per no posar-te res.
Per fer l'esconnexió a Google.
Doncs haurem de saber qui ho té
d'aquesta altra manera, no amb Google. Exacte.
Exacte. I res,
més pel·lis i sèries i coses. Ah, sí? Alguna pel·li?
Sí. Ens recomana el doctor
Ventosa l'off dead and robots.
I diu el Jordi Borràs que és impressionant
igual que l'Isaac Besora, que ha vist la primera
i que està esperant la segona amb candeletes.
Joan, abans
la Simmer Valenciana ens deia
que és fàcil formar part de
xboxers catalans, no? Què hem de fer?
Una cosa... Podem tenir un PC
també, si volem, no? I jugar amb PC? I tant.
La part bona d'xbox és que
ha trencat ja
amb aquesta necessitat
del hardware i al final
aquí uns anys, quan la gent
obri l'xcloud directament a la tele
i connectant el comandament, tots serem
xboxers. Ens agrada o no, tots tindrem
un xbox a casa
del format més físic de tota la vida
o de la forma més atèria.
Siguin de mòbil,
siguin de PC, siguin de consola
o en un futur, quan juguem
a les teles directament,
que entri i ho passin bé
perquè no caldrà
gran requisit més. Jo el que recomano
és per conèixer una mica la comunitat
que aneu a Twitch. Per cert, avui
moltíssimes gràcies a tots, es nota molt
que ha vingut gent de fora o que no ens havia vist
perquè realment hem tingut força audiència
avui i més
tota l'estona igual, vull dir que
moltíssimes gràcies per fer confiança
en el nostre programa i això,
recomano que aneu i veieu el que fa la gent
d'xboxers catalans
dia sí, dia no a les xarxes
i que no només juguen, sinó que parlen molt,
parleu molt, que això està molt bé.
Vull dir que això és interessant
perquè debateu sobre
moltes històries que tenen relació amb amics
xbox.
Volem estar al dia
i donar cobertura a aquelles coses que
poden passar per alt o que creiem
que són necessàries.
Molt bé, gràcies per acompanyar-nos al Generació Digital.
A vosaltres, per tenir-me aquí.
I Eli, Francesc, Albert, moltes gràcies per participar
en el programa d'avui, que vagi molt bé.
Igualment.
El control tènic a l'estudi 2dcat, la Matilde Ceoane
pot seguir-nos a tot a les xarxes que tenim
al Generació Digital avui.
Ens anem amb una música,
la música de Halo, la música original
de la saga. Bon cap de setmana
que tingueu temps per jugar
videojocs. I adeu-siau.
Bona ràdio.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.