Generació digital amb Albert Murillo.
Esteu escoltant el Generació digital i ho feu perquè esteu sindicats al nostre podcast
o potser perquè heu escoltat el programa d'aquesta setmana on hem parlat amb Òscar Tomico,
que és investigador en disseny tèxtil i expert en wearables del centre tecnològic Eurecat.
Molt bona tarda. Hola, bona tarda.
Eurecat, que és un centre tecnològic que hem parlat aquí al programa de Catalunya
que aplica més de 450 professionals i dona servei a mil empreses
on treballa sobretot en la recerca tecnològica per a la innovació.
En aquest sentit, ens va cridar molt l'atenció una jornada que va celebrar la setmana passada
aquesta entitat que està relacionada amb la revolució del tèxtil.
M'agrada molt el terme revolució, Òscar, perquè jo recordo, bé, de fet,
ho vam llegir, ho vam estudiar quan érem petits, Catalunya va ser una potència en el tèxtil al segle XX.
Aquesta revolució és una bona oportunitat per tornar a reprendre aquesta potència?
És a dir, és una molt bona oportunitat, no? Segurament per Catalunya?
Bé, sí que ho és, però més aviat és per no acabar-ho de perdre-ho tot.
Segurament. I és veritat, no sé si aquest remenent que té Catalunya
d'aquesta història del tèxtil repercuteix en positiu en tota aquesta història.
Home, sí, clar, perquè la indústria tèxtil necessita infraestructura, no?
Llavors necessita gent tècnica que sàpiga fer servir les màquines,
que sàpiga dissenyar, que sàpiga produir-ho. Per tant, està molt bé que encara tinguem gent qualificada
que pugui treballar en aquest camp.
Estem parlant d'una indústria en expansió i no estem parlant d'una anècdota.
Vull dir que aquí el boom serà important. Estem mesclant una indústria com el tèxtil
amb la tecnologia que sabem tots, amb la velocitat que va, no?
Cap on va aquesta indústria del tèxtil?
A veure, la qüestió és si serà la indústria del tèxtil la que ho agafarà.
Aquesta és la pregunta més gran. O sigui, ho estem veient també en cotxes,
ho estem veient en la telefonia mòbil,
que hi ha com una tendència que la indústria electrònica està menjant-se la resta.
Llavors nosaltres, justament, les jornades aquestes que vam muntar va ser per això,
intentar mirar a veure que sabem que això està venint, que vindrà ja,
la qüestió és quin paper volem jugar.
Sí, sí, perquè estem parlant d'una tecnologia molt novedosa, molt nova.
O fa temps que s'està treballant en això?
Ja fa molt de temps que s'està treballant en això.
Has de pensar que almenys hi ha hagut tres onades d'època de wearables.
Primer de tot, el que és interessant de pensar és que el tèxtil en si,
la maquinària tèxtil, es va començar a desenvolupar,
el tèxtil industrial així digital,
es va començar a desenvolupar la vegada que es desenvolupaven els ordinadors.
Sempre hi ha hagut un paral·lelisme i el tèxtil no deixa de ser uns i zeros,
un fil per sobre, un fil per sota.
Per tant, el que és la computació, més o menys,
i el tèxtil o la producció tèxtil digital sempre han anat lligades.
Que interessant, és veritat, això no ho havia escoltat mai,
el fet d'un i zero, és que és veritat, en el fons,
poden casar molt bé aquestes tecnologies, no?
De fet, casen molt bé.
Jo he estat treballant en projectes on el que intentem fer
és fabricar digitalment el tèxtil,
però també donar-li un component digital de comportament a sobre.
Per tant, combinar, programar, programar el tèxtil,
però també programar el comportament.
Vosaltres feu servir termes com teixits funcionals.
Exactament què és això?
Aquesta paraula vol dir que són teixits
que poden fer coses que un teixit normal no pot fer.
Però cada material, cada fil, té la seva funció.
Tu portes cotó, tu portes llana,
tu portes un material sintètic, cadascun té el seu.
Ara, el que no ens posarem a la roba serà fibra de vidre,
o kevlar, o un fil fet amb basalt.
Una mica, el tèxtil funcional es centra
més aviat a tot el que seria el tèxtil no relacionat normalment,
entre cometes, normalment no relacionat
amb el que seria moda o tèxtil d'interiorisme.
Molt bé.
Ara comentaves que hi ha hagut moltes onades del tèxtil.
Això vol dir que ja s'està utilitzant aquesta tecnologia a dia d'avui?
Sí, sí que s'està utilitzant.
A veure, la qüestió és si s'està utilitzant
de la manera en què nosaltres volem.
Tota la part dels wearables, tots els tèxtils intel·ligents,
ja s'han fet servir.
Tenim en temes, sobretot en el que seria
a nivell professional, a nivell de salut, a nivell d'esports,
a nivell d'automoció.
Tot el que seria indústria euroespacial
i altres indústries que no fa falta que en parlem.
I tant, i tant.
Llavors això, són materials que existeixen al tèxtil funcional.
Molts dels materials que ara s'utilitzen
provenen de la indústria euroespacial,
de quan es volien fer space suits.
De fet, sempre han dit que la tecnologia
que un astronauta porta és la que segurament d'aquí uns anys,
després d'aquesta investigació, és la que portarem nosaltres.
Bueno, i la portem ja.
El bo que té el tèxtil és que
nosaltres portem materials altament tecnològics
d'una manera que fins i tot ens morim per pagar per fer.
La indústria tèxtil, l'interessant que té
o la indústria de la moda, és que ens pot ajudar,
ens pot aconseguir fer posar-nos coses que mai en la vida,
si sabéssim realment què és, ens posaríem.
Però crear aquest desig, crear aquesta il·lusió
i poder posar-te aquesta identitat.
Ara parlaves d'aquest tipus de tecnologia
on, per exemple, a indústries o a referents esportius,
que llegint tot el que ha fet Eurekat i que està investigant,
la indústria esportiva, entre cometes, surt molt ben parada.
Aquí és on es poden aconseguir coses interessants i que ja funcionen.
La indústria esportiva és un camp
on a la gent li agrada portar coses.
A la gent li mola molt anar a corrents i...
M'ha dit-ho tot.
És aquest moviment del quantified self,
que la gent vol saber-ho tot del seu cos.
A mi m'agrada molt perquè és un moviment molt interessant
perquè en temes de recerca el que està fent és obrir un camp
que normalment era completament tabú,
normalment la gent no parla del seu ritme cardíac,
no parla de la concentració en sucre de la seva sang,
no parla de quina velocitat està respirant.
En canvi, ara sembla que de cop...
No sé, sembla que estigui de moda portar aquest tipus de pulsacions.
És una cosa molt rara perquè sembla que una cosa que era completament privada
de cop ara se'n està convertint en un domini públic.
I de fet, molta gent la critica per aquest aspecte,
el fet d'estar connectats, que està controlats,
que sàpiga la roba, que és el que...
Però en el fons això té moltes lectures positives, també.
Sí, a veure, ja se sap tot de tothom.
És molt difícil i si no se sap és perquè no ho han buscat.
Per tant, la qüestió és fins a quin punt
si ara ja posem part del nostre temps
en el que seria les xarxes socials i tot això,
si ara posem el nostre temps en com estem per dintre,
la qüestió és quant de temps passarem estant.
Estant amb gent, parlant i coses d'aquestes.
Jo crec que això és l'únic que s'hauria de tenir en compte.
Però jo crec que és una qüestió de temps
en què la gent convini això amb altres coses.
Quan parlem d'aquest tipus de tecnologia,
sobretot ara em pensava que t'imagines un xip integrat a la roba.
Va una mica més enllà, no?
Sí, a veure, el que és interessant és les possibilitats que et dona.
Que si és un xip o això, depèn de quin moment en el temps ens trobem.
Ara, l'electrònica és una mica el que tira,
però d'aquí uns anys, si tindrem recobriments
amb nanotecnologia, cristalls de líquids,
és una qüestió de temps on ens trobem.
Què podem fer ara?
Ara podem fer coses que s'encongeixin,
coses que canviïn de color, que s'escalfin,
coses que canviïn de forma.
Això és una mica el que podem fer ara.
En tema d'actuació, també el que podem fer
és en tema de censurització, si és una paraula que existeix.
Ho he entès.
El que podem fer és mesurar el que hem dit abans,
totes les constats vitals, a part de posició,
a part de moment del dia, altra gent que tens al costat,
llocs per en els quals has pesat.
Això són coses que ara ja es poden fer,
a part del moviment del cos i coses així.
La qüestió és combinar aquestes dues coses i veure què podem fer.
I no només combinar aquestes dues coses, sinó també
combinar-ho amb tota l'altra informació que està penjada per algun lloc.
La meva feina no sé exactament què fas,
però imagino que allò és parlar amb metges,
gent especialitzada en esport, etc.
Deu ser molt enriquidó, tot plegat.
Sí, a veure, jo passo poc temps a casa.
Però, a veure, jo tinc ara en aquest moment
dos feines diferents.
Em passo com tres setmanes al mes a Holanda,
on soc professor en una universitat de disseny industrial.
Dono classes, faig projectes d'investigació,
i llavors allà sí que parlo des de...
A mi m'interessa més sobretot el camp de la moda,
és el que estem fent últimament,
perquè és un camp molt fàcil en el qual pots explorar coses.
És un camp molt fàcil per explorar, però molt difícil
perquè alguna cosa surti.
Sí, perquè són molt tancats amb la seva forma de treballar?
No, perquè com funciona el món de la moda.
El món de la moda és un món cultural ple de referències.
Hi ha col·leccions on la gent posa referències
a teixit tecnològic,
referències a electrònica,
però són més aviat representacions de la cultura.
Molt clariner, una mica, no?
No vol dir clariner, vol dir que volen enfocar-ho
en un camp concret.
Per relacionar-te amb un grup de la societat
o per enfocar-ho en una certa identitat,
no necessites que la roba canviï de forma
o no necessites...
Potser pots fer alguna roba que faci algo.
La qüestió és que per poder desenvolupar
projectes d'aquest estil
es necessita bastanta investigació, bastant temps
de provar, provar i provar.
No hi ha manera...
És molt difícil de poder-ho aconseguir.
La gent que ho fa és una mica desmarcat
del que seria la col·lecció
de cada temporada.
També és important pensar que el món tèxtil,
com l'entenem ara, és producció massa.
I tu imagina que si produïm en massa
tirem un 40% del que es produeix de tèxtil.
Imagina que aquest 40%, a part, porta electrònica,
porta materials que s'haurien de reciclar
i tot això, el problema es fa encara més gran.
Per tant, si volem portar aquest tèxtil intel·ligent
o funcional o aquests wearables, com vulguem dir,
al mercat, hem de repensar completament
el model de negoci.
Una pregunta tonta. Penseu en la rentadora, oi?
Que aquesta roba dena la rentadora una vegada de setmana, per exemple?
Hi ha moltes maneres de fer això.
La primera és, per exemple, aïllem-ho tot.
Aïllem-ho tot amb dos capes de material aïllant,
un plàstic, no sé què, i ho posem a la planxa,
ja està.
L'altra opció és, podem-ho desmuntar.
I la tercera opció és mantenim-ho separat completament.
Si portes el mòbil ja,
per què necessito més coses a la roba?
Hi ha holanda, hem estat fent investigació sobre això,
sobre diferents maneres de poder combinar el que seria
electrònica i tecnologia amb tèxtil.
Recordo quan era petit i veia a la televisió
la volta a Espanya de ciclisme,
o veia curses d'aquestes que es fan cada any,
em sorprenia molt quan pujaven
i feia fred i després havien de baixar,
es posaven diaris entre la pell i el mallot.
Abans ens parlaves d'uns mallots o una roba
que s'escalfa.
Això ja està funcionant a nivell d'una persona
que es pugui comprar un mallot.
Sí, aquí hi hauré cat.
Tenim la part del grup allà muntant aquests mallots.
És una feina d'una manera bastant artesanal,
perquè estem pensant que fem petites sèries.
Tothom no podrà trobar aquests mallots,
sinó que no hi haurà cap problema.
¿Algú que ens estigui escoltant i en vol guion
què haurà de fer?
Aquesta seria la resposta fàcil.
La idea és que es pugui trobar
les botigues en 4 o 3 anys?
Aquesta és una pregunta més difícil
que l'anterior.
Les botigues de roba venen a volum.
Jo no sé fins a quin punt ens interessa
que aquests productes es venguin a volum
i que es puguin estar afectats
per tendències.
Un més no lo tenemos, l'altre sí.
Cada persona té un cos diferent,
un tallatge, una forma diferent.
Jo crec que és més interessant
intentar vendre aquests productes com a servei
que realment seria com a objecte.
Això és una cosa que crec que ens haurem de pensar.
Per això, ara que en totes les botigues estigui,
no ho crec.
Ara que ho pots trobar online i que t'ho faran a mida
i que t'arribarà a casa, jo crec que això dintre de poc.
Com funciona un teixit d'aquest tipus que s'escalfa?
La gent que no es pugui escoltar diu que s'escalfa,
aquí m'agafarà una enrampada.
Que es connecta al mòbil o...?
Porta bateries.
Estaria bé que es connectés al mòbil.
És una bona idea.
També com anem de mòbil que no ens durà gaire.
Porta bateries i tu la pots connectar quan vulguis.
I s'escalfa tot ràpidament o com va això?
S'escalfa la para en la qual ho has posat.
Normalment és el que deies tu dels papers.
No ho he fet mai.
Jo mai he fet això i algun dia ho faré.
Jo el que he fet quan vaig amb bicicleta és treure'm la samarreta.
Però no posar-me papers.
M'estic aficionant a la programació amb plaques d'Arduino.
L'altre dia em va semblar molt significatiu
que tenen una placa pensada per a insertar la roba.
Molt petita, és com un xip, és com un botó.
Aquest tipus de cosa que passa amb Arduino,
que és tecnologia oberta, juga a favor?
Sí, juga molt a favor.
Sobretot tot el que seria el moviment dels makers.
El que ens està ajudant és que la gent
conegui el món de l'electrònica
i que vegi que no és res més difícil
que utilitzar un ordinador de casa.
I també que puguin tocar les plaques
i que vegin que no se'n rampen,
que no tenen un camp electromagnètic raro ni res.
A part, el que també és molt interessant
és això que la gent entén
que existeixen aquestes plaques,
també fa que potser les comenci a demanar.
Si jo a casa estic programant això
per fer-me el meu Internet of Things o no sé què,
un dels objectes que també m'agradaria
tindre connectat és la roba que porto,
el braçalet que porto, l'anell.
Això també fa un canvi
en el possible mercat.
Suposo que abans comentaves que
en gent de la moda que estava una mica separada,
que potser és gent més creativa,
us trobeu amb aquestes petites tallers de gent creativa
que té ganes d'experimentar amb aquests xips o amb aquesta roba?
Jo crec que no depèn tant del context,
hi ha gent creativa i hi ha gent que li agrada experimentar
en tots els camps, en el camp de l'esport,
fins i tot en el camp mèdic,
sobretot en els jocs, l'entertainment i tot això,
també a la gent li agrada molt experimentar.
Jo crec que el que és important és la combinació d'aquestes coses,
perquè de la mateixa manera que actualment...
Tornem a començar.
De la mateixa manera que el textil necessita tota aquesta sèrie de gent
per construir una samarreta intel·ligent,
necessitem gent que conegui la qualitat dels fils,
gent que potser té un perfil químic
per poder analitzar com funciona.
Després necessitarem gent, potser amb un perfil més mecànic,
per la resistència dels fils,
el que deies tu, que no ens enrampem,
que no es trenqui, etc.
Després tindrem algú que sàpiga com teixir-ho o com bordar-ho.
I també necessitarem gent que sàpiga crear l'electrònica,
desenvolupar l'electrònica.
Després gent que sàpiga programar l'electrònica.
I finalment, si a més volem que estigui connectat
o que se'ns engegui quan la velocitat que portem sigui una o l'altra,
o depèn de quina posició,
potser necessitarem gent que sàpiga també
el que seria connexió amb Bluetooth o vés a saber on.
Moltes vegades ens ha passat que ens han trucat mares o pares
de nois que ens escolten i recordo,
el nostre programa ja té 14 anys d'emissió,
i recordo que hi va haver un moment amb el boom dels videojocs
que deien, escolta'm, el meu fill, dedicar-se a això dels videojocs...
Curiosament, l'altre dia parlàvem amb una persona
i bé perfecte pel que estaves comentant ara,
que és un camp per a gent jove
de moltes possibilitats.
I que pot ser un lloc on començar a experimentar,
ja sigui programant, ja sigui amb això dels teixits
o com sigui, però tenint una idea clara
d'una possible roba que puguis fabricar.
O sigui, en molts països el que hi ha ara
són aquests masters o aquests...
com es diu bachelor en castellà català,
aquests graus, grau i postgrau,
en tot el que seria indústries creatives.
I amb això el que volem fer és habitar
tot el encaixonament de la gent en un camp concret.
I això dona peu a gent, que si tu vols programar videojocs,
pots programar videojocs.
Que aquests videojocs funcionaran amb un guà que també et fas tu mateix?
Perfecte. Que et vols centrar més en espais intel·ligents?
Més en plan arquitectura o interiorisme?
O sigui, el que hi ha molt ara són aquesta combinació
del món tècnic, del món d'enginyeria
amb tot el que seria el món creatiu.
El que és important és, en lloc d'intentar classificar la gent,
és el revés, donar-s'hi l'espai per a combinar-ho.
Perquè en aquest moment jo crec que és un moment de transició,
perquè totes aquestes professions, aquestes feines
que teníem fins ara estan canviant molt.
Per tant, jo crec que...
que dins de poc sí que hi haurà treball d'aquests
i de molts altres que encara no sabem ni que existeixen.
Per acabar, vosaltres sempre parleu d'una segona pell.
Aquesta segona pell, ja la comentaves amb el tema dels videojocs,
que aquest any, el 2016,
serà tan important sobretot amb el tema de les ulleres de realitat virtual,
que Sony traurà, que les Oculus Rift...
Aquí pots jugar un paper important,
una roba que encara faci que la sensació
quan et poses ulleres sigui encara més bèstia, no?
O no? Això s'ha d'investigar.
Sí, ja tot el que seria en la realitat virtual
des de fa no sé quants anys ja es feia,
tots aquests quants que puguis tocar el que no existeix,
el bo que té el canvi que hi ha hagut ara,
la realitat augmentada, en lloc de parlar de realitat virtual,
és que estem en el lloc.
Llavors, el que nosaltres ja haurem d'haver fet
o que molta gent està fent és tot el que seria
també amb aquesta realitat augmentada,
no ha de ser només visualment.
Podem augmentar mitjançant so,
podem augmentar mitjançant temperatura,
potser mitjançant pressió o vibració.
Llavors, jo crec que aquesta combinació
és una mica el que anirem als propers anys.
Molt interessant, Òscar Comigo, que és investigador
en disseny tèxtil i expert en wearables
del Centre Tecnològic Eurecat. Moltíssimes gràcies
per venir, per explicar-nos-ho i espero que no sigui
el mateix que abans.
Moltes gràcies, Òscar Comigo.
Tornem un altre dia i continuem conversant
sobre aquesta indústria que segur que va cap amunt.
Moltes gràcies.