Generació digital amb Albert Murillo.
Benvinguts al programa dedicat
que cada divendres a les 10 de la nit us parla de videojocs,
creativitat i cultura digital.
Edició número 778,
on parlarem de l'estat del videojoc Cyberpunk 2077.
Ens agradarà saber el minut i resultat d'un títol molt esperat
i que ha tingut la pitjor sortida possible.
Parlarem de cadires gaming i auriculars,
la nostra segona part sobre els elements imprescindibles,
que ara acompanyen els videojocs, matarem monstres,
amb el mòbil coneixerem un videojoc de por fet a València
i entre molts altres continguts sabrem els videojocs
que estan sortint aquests darrers dies. Comencem.
Això és...
Generació digital.
GineTost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez.
I avui, amb Albert García.
Eli, Francesc, com esteu des de les fudidors?
Molt bé, home. Molt bé.
I l'Albert els tenim a casa seva, sense mascareta.
Hola, Albert, com estàs? Hola, bona tarda, bé, bé, bé.
Sí, es nota, eh? Se l'escolta millor que nosaltres.
Sí, sí?
No, clar, la mascareta ens fa de filtre, però escolta'm, cap problema.
Així hi haurà un dia que s'acabarà.
Segurament, algun dia, sí, sí.
Ja, esperem, no ho sé.
Albert, escolta'm, a casa teva,
avui parlarem de... temes gaming, etcètera.
Tu estàs a la feina,
estàs parlant des de la teva taula gamer o què?
Sí, sí, des de la taula gamer,
que és taula gamer working i tot.
Tot ho faig en aquesta taula.
Tens estureta amb llumeta o no?
No, no, no. El teclat sí.
El teclat sí?
O com això, eh? El teclat sí que té llums.
Només un color vermell, però bé.
Molt bé, molt bé.
Tu et dónes importància a l'ordre del lloc on treballes?
És a dir, diria més,
ets com jo que el tema de l'escriptori virtual
el tens absolutament ordenat?
Doncs... podria semblar que sí, però no.
No, sí i no,
perquè sí que és veritat que jo soc...
bueno, sempre vaig molt atabalada
i vaig deixant les coses allà un poc
tant a l'escriptori de casa de treball
com a l'escriptori de l'ordinador.
Però sí que en pocs dies, per exemple, 3 dies que ho tinc tot,
si al final es desandreça, el tercer dia dic no.
Hi ha un dia neteja, eh? Sempre.
I sol ser dos o tres dies màxim.
Però abans d'aquell dia de neteja comença a ser com un desastre.
Us he de dir que jo de vegades...
Ara no, perquè fa un any que no estem treballant
en aquesta casa cada dia
i veia escriptoris de periodistes de Catalunya Ràdio,
però al·lucinant, eh?
De fatal, no? Bé.
I que poden treballar, eh?
Perdona, hi ha gent que no és desordenada.
Té el seu propi mètode. Sí, segurament.
Segons es va estratificant la informació
i segons el lluny que estigui està més a baix de la pila i coses d'aquestes.
O sigui, que et troben...
Aquell paper de tal t'ho troben, eh?
Exacte, és l'ordre en el desordre.
T'haig de reconèixer que digitalment, per exemple,
soc bastant ordenat.
El meu ordinador té totes les carpetes, subcarpetes, tot ben posat.
El meu escriptori està molt net.
Però, en canvi, la meva taula és una miqueta
ordre en el desordre, més o menys.
Molt bé.
Aquesta setmana, a través del Telegram,
vas ensenyar una fotografia d'una maquineta molt especial.
Doncs sí, és una miqueta de hand-held,
les maquinetes aquestes que jugàvem de tipus Game & Watch,
amb pantalleta i la CD.
Va sorgir arran d'acabar l'Starr,
em va compartir un post d'en Jaume Andreu
on apareixia l'anunci televisiu d'aquestes maquinetes.
Estem parlant de l'any 82,
i era l'anunci televisiu de les maquinetes
basades en la Vila del Pingüí, en el Dr. Bloom,
amb l'aral·le de protagonista.
L'anunci de l'Starr va ser empanimat anunciant les maquinetes,
i era genial perquè, a més, la maquineta que anunciaven,
que es deia Hoyoyo Bomber,
aquí la tenim molt bé.
Doncs aquesta la tinc jo.
És fantàstica.
De fet, els que són habituals al programa,
ja ho heu vist potser alguna vegada,
perquè han sortit algun cop,
en tinc tota una pila de maquinetes LCD de l'aral·le.
Molt bé. Has dit LSD.
LSD, sí, sí, no, no. Està molt bé.
Heu de saber que, mentre fem el programa,
a les 4 de la tarda, podeu veure'ns per Twitch.
Sineu a twitch.tv barra Generació Digital.
Ho hem dit també a Twitter, al Telegram,
per si la gent no es volia passar-s'hi.
Podeu comentar coses.
Francesc, avui estàs tu una miqueta aquí,
per si diuen alguna cosa als nostres oients.
Perfecte.
Per cert, Francesc, em dues el teu telèfon mòbil,
perquè m'he enviat una cosa,
perquè els nostres oients són fantàstics.
I ens han comunicat que aquesta nit, a les 10.15,
els fans de la saga Resident Evil
tenen una cita amb el Resident Evil Showcase.
Enguany és molt important,
perquè donaran moltes notícies de l'anissaga,
nous videojocs, gameplays, dates de llançament, etcètera.
Per això, des del canal de Twitch de Simmer Valenciana,
seguiran el directe i en català de l'esdeveniment,
tot comentant tot el que s'anunciï.
Hi haurà experts com el Joan Albert Ros,
el Shekin Pasme, el Navis Napalm
i també el Rockstar85,
que darrerament està fent unes fotografies del Joc del Jedi,
que estic al·lucinant.
Per aquelles que no ho pugueu seguir, o aquells en directe,
podeu gaudir, en diferent del mateix esdeveniment,
el canal de YouTube de la Simmer Valenciana, avui a les 10.15.
Vull dir que passen moltes coses
al nostre nou canal de comunicació de molta gent,
no només de gamers, com és el de Twitch.
Francesc, què està passant?
Doncs mira, crec que ens acaben de fer un ride.
Ah, molt bé, fantàstic.
I estem rebent tot de gener,
i donem la benvinguda al canal i al nostre programa.
Doncs mireu, estem fent el Generació Digital Dicat,
un programa que podeu escoltar
i que podreu sentir oficialment el dia vendres.
147 espectadors tenim.
Molt bé, quin rècord.
De fet, mai havíem tingut tants.
Molt benvinguts, comencem ara mateix el programa.
Generació digital.
I ja li comencem sempre amb el teu videojoc que comentes,
amb una mica més de pressió d'aquests audience que tenim a Twitch,
però que han de saber que tu cada setmana jugues a un videojoc,
normalment amb el teu telèfon Android,
i ens el comentes.
Exacte, doncs aquesta setmana he jugat a un joc bastant frenètic
i nerviós, que es diu Lab Buster,
i tracta senzillament de matar uns monstres
que s'han escapat d'un laboratori.
La teva missió és salvar el món d'aquests monstres,
perquè són molt invasius
i han saltat dels llocs on estaven a les seves provetes,
i volen, evidentment, sortir a l'exterior
i envair el planeta.
El que has de fer, bàsicament,
és disparar amb tots aquests racons d'aquests laboratoris
on hi ha monstres, t'hi has d'anar posant i has d'anar disparant,
a matar i que no en quedi cap de viu.
Sí, sí, és de dispers, aquest joc, eh?
Tota l'estona, tota l'estona.
A més, dispers, com de matralladora, com es diu això,
hi ha de repetició.
Sí, n'hi ha de diversos tipus, però sí, és un shoot-and-up,
que és força divertit, és tipus arquero.
Sí, ha anat molt bé.
Exacte, no t'has de preocupar tampoc de pitjar cap botó
per disparar perquè dispara automàticament.
Això està molt bé.
Sí, l'única cosa que t'has de dedicar és a moure't de manera àgil,
amb el botó dret et mous d'una banda a l'altra
i amb l'esquerra pots fer una pirueta, una volteta,
que et fa anar més ràpid i, si t'escapes, més ràpid.
Molt bé.
I del que es tracta és d'esquivar totes aquestes bales
perquè cada monstre té una particularitat diferent
i té un tipus de bala diferent.
N'hi ha que dispara punxes, n'hi ha que dispara un láser molt ràpid,
aleshores cada monstre té una velocitat de dispar diferent
i un recorregut de dispar diferent.
És en vertical, oi?
Sí, és en vertical, exacte.
És en vertical, has d'anar passant pantalles,
tens una energia determinada quan comences,
i a mesura que et van donant a tu aquestes bales,
doncs vas baixant d'energia.
Pots anar-la recuperant,
disparant en segons quins objectes
o matant a més d'un monstre ràpidament a l'hora
i et puja una miqueta l'energia,
però es tracta de no perdre-la del tot
perquè si la perds, evidentment mors.
Què passa si mors?
Pots seguir jugant, el que passa és que te'n vas enrere,
vas al darrer nivell que t'has passat sensec,
després de fer unes pantalles, passes un nivell...
No comences des de l'inici?
No, perquè si no seria terrible, la veritat, començar des de l'inici.
I res, la dificultat va pujant a mesura que avances
i trobo que, evidentment, aquest joc no m'ha passat,
perquè amb tants pocs dies és impossible,
però trobo que és difícil, al principi no,
però cap a les darreres pantalles que jo m'he passat,
acabes ja que et tornes boig.
De fet, d'aquí una estona, en el nostre VideoWall,
que és la pantalla que tenim a l'estudis Dicat,
veurem les imatges d'aquest videojoc
i, efectivament, és un joc d'aquells que has de saber
en tot moment on estàs,
perquè pot haver-hi un barullo impressionant.
Normalment estàs enmig de barullos
i l'única cosa que pots variar tu
és pots anar agafant diferents armes
segons si vas tenint punts
i pots canviar d'armes depenent del tipus de monstre
que et vas trobant pel camí
i, inclús, també et pots anar canviant una miqueta
l'equipatge, per ser una mica més...
Això és molt de moda. A l'esquina, a l'esquina pots canviar.
Sí, però bàsicament és un joc d'agilitat.
Mira, ara l'estem veient en aquests moments.
Agilitat, córrer i escapar tota l'estona.
Em recorda una miqueta, no sé si us en recordeu, Albert,
et recordes aquell joc...
Smart... No, no sé què TV.
Sí, el Smash TV.
Veus? Em recorda una miqueta...
Hi ha jugadors en xarxa al mateix moment, no?
No, no n'hi ha.
No he vist que hi hagi aquesta opció, tampoc.
Perfecte. Abans el Francesc estava mirant qui ha sigut la persona
que ens ha fet aquest raid.
No ho pot saber o no? No ho pot saber, no?
Sí, sí. Ens sembla que és l'Ausetafolc,
o almenys el canal d'Ausetafolc.
Ah, sí, ja sé qui són.
Que són els que han vingut amb nosaltres
i que ara estan una miqueta comentant, també.
Alguns esperaven una emissió a Twitch
perquè la gent està més pendent del programa que del Twitch.
Clar, desprèn ràdio.
Però és òbvi que no podem estar a totes dues bandes a la vegada.
Som tan nous al Twitch...
Que ens encanta que ens vinguin a veure.
Sí, escolti, moltíssimes gràcies per aquesta incursió.
A nosaltres no diem raid, diem incursió, perquè ens agrada més dir-ho així.
És per AI o és per Android, oi? Per tots dos pedaformes.
Molt bé, doncs moltes gràcies.
Mira, i ara podrem estar una miqueta menys a través del Twitch,
perquè el Francesc, avui, ens parlarà...
De fet, ens va parlar ja fa uns quants programes,
ens explicava com pujar la nostra aposta a gaming
per aquest 2021,
invertint en equipament i accessoris dissenyats pels jugadors.
En aquella primera part, vam parlar dels perifèrics,
que ens permeten controlar el joc com uns professionals.
Amb el ratolí, el teclat i l'astureta,
ja tenim la nostra taula preparada.
Llavors, ens haurem de seure per jugar
i una de les peces de l'equip gamer
que més crida l'atenció són les cadires.
És que no podem ser els reis de l'Overwatch o del League of Legends
sense estar ben aposentats davant del nostre ordinador.
Albert, quan parlem de material de gaming,
hem de pensar que són productes que garanteixen
que els puguem utilitzar durant hores i hores sense parar.
I un dels responsables de fer que aquestes sessions maratonianes
siguin còmodes i no un infern postural són les cadires.
Cadires especialment dissenyades per això,
per mantenir hores i hores les partides i que no ens cruixi l'esquena.
Coses a tenir en compte els que vulgueu
dedicar-vos a buscar una cadira de gaming.
Per exemple, l'argonomia.
És important, òbviament, que siguin cadires,
que s'ajustin una miqueta o que tinguin pensat en el seu disseny,
que s'ajustin una mica el cos.
Els materials.
Es recomana sempre que busqueu materials
que siguin res transpirables,
perquè, òbviament, el contacte amb el material de la cadira
us farà suar, i que siguin rentables,
si pot ser, inclús, els que es puguin treure sobre el tipus de cuixi,
materials que es puguin rentar amb esponja i sabor per taques
i també per la suor.
Jo, perdona, conec molts gamers
que ni es planteja netejar la cadira.
I allò deu ser perquè segur que mengen, veuen.
Si és en tantes hores...
Si mengen i veuen, més val que tinguin en compte la higiene del cadire.
Coses també a tenir en compte,
perquè no tots els models que hi ha són iguals,
per exemple, el pes màxim que poden suportar
i els graus d'inclinació.
Si sou dels que voleu estar més ferms
o si sou d'aquells que voleu que s'inclinin una mica,
perquè tot això va lligat.
Ajustabilitat i personalització.
Les cadires de gaming, quan comencen a ser de gama alta,
tenen molts elements que són mòbils i posicionables
que permeten un millor ajust a les vostres característiques físiques,
per exemple, respatllers que pugen i baixen,
coixins lumbars, que també es poden ajustar,
que les alçades dels repòs a braços
també puguin ser ajustables i, a vegades, de forma independent,
perquè potser en un costat hi tens el ratolí,
per això s'està més baix, l'altre el teclat més alt, etcètera.
Coses que podeu trobar al mercat,
per exemple, mentes que trobeu cadires de la casa TresCop
per uns 80-88 euros,
podeu trobar una Corsair Tetris Rush,
que és una de les de gama més alta, per 315 euros.
Molt bé. I per aquí ens movem.
Albert Garcia, tu tens cadira gamer o no?
No, no, per favor. Normal, eh?
Però què, és de fusta o com és?
És d'aquesta bar antica, de taula de marbre.
No, no, és broma.
És un taboret. És un taboret de jugar recreativament.
Tinc una cadira normal i corrent.
Sabeu què passa? A mi em fa una mica la coseta, si faig un vídeo,
que vegin que soc com el Picard de Star Trek.
Ah, d'acord, d'acord. Molt bé, molt bé.
No, no, escolta'm, això són bones característiques per cadires gaming,
diguem-ne, d'estar per casa.
A la base de gairebé tothom que vulgui gastar-se aquests diners.
Ara, encara que déu-n'hi-do, poden arribar a 300 euros.
Però n'hi ha de més cars, hi ha autèntics Ferraris, no?
Doncs hi ha coses absolutament astronòmiques, eh?
Podem dir que es pot trobar gairebé qualsevol cosa.
Des dels productes ofertes fins a les gammes de luxe
en quant al món de la cadira.
Però fa una setmana, al canal de Telegram del Generació Digital,
l'Ed Caballens mostrava una cadira molt especial.
Era la Project Brooklyn de la casa Razer.
A veure, si les cadires que hem mencionat abans
no deixaven de tenir forma de cadira tipus oficina,
per molt gamer que fos, eh?,
la cadireta amb rodes de tota la vida,
ara estem parlant de coses que s'acosten més a estacions de gaming,
que no pas de cadira.
Per començar, són fixes.
Les cadires pesen 100, 200 o 300 quilos.
Tenen motorets que permeten la inclinació
i el moviment dels elements accessoris,
com ara reposabrassos i superfícies de suport
a l'alçada i distància que millor s'ajusti el nostre cos,
amb espais per incorporar l'ordinador, el teclat, el ratolí,
que tot fluctui, tot flueixi cap a on sigui,
s'ajusti millor el nostre cos.
Aquesta que estàvem parlant, la Project Brooklyn, per exemple,
ens presenta una pantalla flexible de 60 posades
que s'envolca allà al costat del nostre cap
per un efecte envolvent encara més potent.
Atenció, perquè això, la trobareu a YouTube i és molt maca,
això és un còncep.
És un còncep presentat al TES del 2021.
O sigui, fa molt poc, perquè la vau fer fa molt poc.
Però no deixa de ser un còncep, no?
I algú pot dir, clar, això no existeix, no.
Aquesta era un còncep, però atenció,
perquè n'hi ha algunes que són igual d'espaterrans.
La Predator Tronos, que està potenciada amb Nvidia
i de la casa de Cerf,
s'assembla moltíssim, aquesta ja fa un parell d'anys que corre.
És un aparell que sembla sorgit d'un saló recreatiu brutal.
Sembla que entris a la màquina, te'n recordes, el 360 de Sega?
Sí, correcte, correcte.
Té una mica la sensació que estàs entrant en un recreatiu.
Aquesta és la Project Brooklyn que hem vist abans.
No es permet, per normativa, la vena als Estats Units,
instal·lar-se en un pis.
Ha d'estar en una planta baixa, no et dic res més.
Clar, perquè si no cau, pot enfonsar el pis.
Les Predators et demanen un permís tècnic
conforme és capaç d'aguantar el pes d'aquest aparell.
Ara, s'inclina i et pot posar en un moda anomenat 0G,
com de gravetat suspesa,
en què t'inclina fins a 160 graus
i manté una panòplia de 3 múnitors al teu voltant,
teclat i ratolí fixes, inclús a 160 graus, que estan fixes i no cauen,
perquè puguis jugar en suspès com si estiguessis flotant.
Com costa? 30.000 dòlars de res.
Fantàstic.
Molt bé, i per últim,
no podem gaudir com calda la nostra partida
sense uns bons auriculars.
Aquí es barreja les necessitats d'un equip per jugar
amb els requisits d'un gairebé audiòfil,
perquè en què ens hauríem de fixar
abans de comprar-ne uns auriculars de nous?
Doncs mira, hi ha una cosa que a mi sempre m'ha portat una miqueta
pel pedregar i que sempre ho hem comentat moltes vegades.
Les generacions van canviar, la tecnologia avança,
però gairebé sempre ens fixem amb la pantalla i els gràfics.
I no hi donem realment importància a l'àudio,
perquè la majoria de les persones jugaran
amb un pantallot 4K o 8K,
però amb els petits auriculars d'una tele plana
ja els hi serà exactament igual.
O es posaran uns auriculars petitons o el que sigui.
No li prestem tanta atenció com caldria.
Però va haver-hi un temps en què podíem dir
que un auricular gaming era qualsevol cosa
que portés un altaveu incorporat.
Però en canvi, afortunadament,
les persones hem anat veient que l'àudio
té molt a veure amb la nostra experiència,
que tenim la satisfacció amb segons quins jocs,
i les coses estan millorant bastant.
I a sobre de què, què hem de tenir en compte?
Doncs mira, coses a tenir en compte són,
i a més tu en sabràs més que nosaltres i ens ho podràs explicar, Albert,
és, per exemple, amb cable o sense cable?
Amb cable, sempre. Exacte, sempre amb cable.
Jo ho faria sempre amb cable. Sempre pots tenir més retard.
Però segons com juguis, segons com t'agradi,
sobretot si ets streamer i fas altres coses,
o potser sense cable, doncs t'agrada més.
Sí.
Auriculars semiobers, què vol dir això?
Els auriculars que agafen el pavelló auditiu teu,
n'hi ha alguns que poden ser molt tancats, fan molta pressió,
tallen molt més del so exterior,
i quan dic aïllar no parlem d'eliminació de so, cancel·lació de so,
sinó que físicament l'esponja atrapa tot el teu pavelló.
Això està molt bé,
però en llargues sessions generen molèsties a l'oïda.
Els que són semiobers van tirant-ho una miqueta més,
són més còmodes al llarg del temps,
però no tallaran tant del so exterior.
L'encoixinament i la comoditat dels auriculars sobre el teu cap
és, òbviament, doncs també és important.
I atenció, que els micròfons vigileu que tinguin espumeta,
perquè quan esteu parlant amb el vostre equip,
vosaltres no ho notareu, però el vostre equip ho notarà.
Tots aquests cops d'aire, els pops, que sense voler fas,
que a vegades poden ser molt molestos,
que tingui espongeta per protegir d'això,
i que el micròfon sigui o retràctil,
o que el pugueu canviar de posició,
o inclús alguns models el poden treure,
el pots desconnectar de l'auricular.
La sensibilitat es recomana que vagi d'entre els 95 als 120 decibels,
la freqüència que agafi dels 20 als 20 kHz,
i una impedància d'entre 30 i 60 ohms.
També diuen que va molt bé
que els diafragmes siguin més grans de 4 centímetres.
Dintre de la gran gama d'auriculars
que es promocionen i es venen com a gamers,
que sobretot són els que tenen llumetes,
també tindran un connector USB perquè facin moltes llumetes,
tot el que és gamer té llumetes,
des del Logitech G432,
que es tenen molt bones recomanacions per 55 euros,
a, el més top de la gama que hem vist,
l'Astro Gaming A40 de terra per 237.
Amb això hem descobert una amplia gama de productes gaming,
des de ratolins, taclats, passant per esturetes,
cadires, auriculars...
Com dèiem, a l'inici d'aquest reportatge,
potser per aquest 2021, en lloc de nous jocs,
podem millorar el vostre equip d'aquesta forma.
França Xavier, per últim, ens deixem alguna cosa
que un gaming pugui necessitar en el seu arsenal tecnològic?
Doncs mira, l'equipament d'un Gamer Pro pot ser la mar de variat.
Coses curioses que no estan dintre del més habitual,
però que hem trobat.
Hem vist plataformes, suports adaptables a les taules,
per exemple, perquè puguis penjar des dels auriculars
i tenir-los sempre a mà,
inclús superfícies perquè puguis posar les teves ampolles,
els teus refrescos i els teus doritos i els teus canxets,
perquè puguis estar jugant i menjant sense moure't de la cadira.
Hem vist plataformes de recarga,
perquè els teus comandaments vagin recargant-se
i els tinguis sempre a punt.
Els Gamer Pro no van amb piles, tot recargable.
Hi ha també ulleres protectores.
Hem vist ulleres protectores que es venen en seccions gamers
de pàgines web a nivell internacional
per protegir la vista de l'ull de la llum blava
que genera les pantalles LED.
Una cosa que és sobretot preocupant en jugadors molt joves,
que en jugadors ja més grandets, això ja no afecta tant a la vista,
però, si parlem de persones que passen sessions de joc molt llargues,
és important que ho tinguin com a protecció.
I una cosa que m'ha fet molta gràcia
és que la gran cadena de tecnològica econòmica americana,
la Best Buy, té una secció de productes gamer,
i en una d'aquestes hi ha la secció de productes gamer.
Una cosa que tenen allà aparent són minineveretes.
Això ho veus molt amb els youtubers que ho tenen,
que ja de pas fan publicitat de la marca, etcètera.
Doncs ja saps, minineveretes, producte gamer.
No, no, no, és realment...
Va, a més, ho he vist a casa meva, el meu fill petit,
ha comprat aquest Nadal tot de productes.
Un d'ells, per exemple, em sembla que no l'has comentat,
era un aparell que fa que no se't liï el cable del Maus quan ell juga.
És a dir, que el tingui sempre elevat.
Per ell era molt important que estigués elevat
perquè pot anar molt més ràpid.
Ho has vist a algú i tu vols comprar perquè vagis més ràpid.
Ara només faltarà que hi inclogui un minirobot o algú
que t'estigui donant de menjar i de beure.
Així no t'hagis ni de moure ni de pestanyar.
Realment, sí.
Us en recordeu les persones de, com es deia, la pel·lícula de Pixar?
Sí, el motet.
Ah, sí, sí, és clar.
Anem cap allà una mica.
Ens separaran els ossos de les articulacions.
Més enllà d'impostors i tripulants.
Tot i que ja fa unes quantes setmanes
des del seu llançament a mitjans de desembre,
Cyberpunk 2077 i tota la polèmica que s'ha generat al seu voltant,
continuen centrant gran part de l'actualitat del videojoc.
A poc a poc anem sabent més detalls
sobre el que ha passat amb aquest títol tan esperat i, a la vegada,
tan problemàtic a causa de la gran quantitat d'errors
amb què ha arribat a les botigues.
En els darrers dies, els seus creadors,
l'empresa polonesa Siri Project,
han publicat un vídeo donant explicacions
i al mateix temps s'han publicat articles periodístics amb dades,
fins ara desconegudes, sobre el seu desenvolupament.
Albert, tu has seguit de prop tot aquest tema, no?
Sí, com molta gent aficionada al món del videojoc,
hem estat seguint aquest desenvolupament
del desenvolupament de Cyberpunk 2077
i, com us deia, com molta gent ha estat seguint aquests dies,
tot el culebrom que hi ha hagut al voltant d'aquest videojoc.
Ja us abanço una cosa.
Anirem parlant tot aquest 2021 i encara que en parlarem després,
o sigui que serà un tema molt recurrent
perquè realment ha sigut molt històric.
Abans de comentar aquest vídeo que ara comentàveu
i els diferents articles i dades, una mica de context, no?
Una mica de context, no?
Recordem, Cyberpunk 2077, el seu desenvolupament s'anuncia
o la seva existència l'any 2012.
Imagina't.
Potser no existia ni Twitch ni res.
Imagina-vos-ho.
Des del llançament, el valor del videojoc,
el valor de les accions de CD Projekt,
ha disminuït un 30%.
Això vol dir que ha pujat una mica,
perquè va baixar una mica més, no?
S'ha estabilitzat.
Sí, va baixar, ha tornat a pujar...
No gaire bé, la veritat.
Abans del llançament, aquesta companyia
era considerada l'empresa més valuosa de Polònia.
Atenció a això.
Dels jocs se n'han venut, tot i les crítiques,
13 milions d'unitats durant els deu primers dies
que va estar a la venda.
Si feu el calcul, 60 euros per 13 milions...
És una borrada. Impressionant.
Tot això, amb la notícia que ja vam comentar
i que és impressionant de Sony,
va retirar el videojoc de la venda de la seva botiga digital.
És una cosa inaudita
i ha passat molt poques vegades,
i és una cosa impressionant.
És una mesura sense precedents.
I ara mateix, per acabar una mica aquesta part de context,
recordar-vos que CD Projekt, l'empresa del videojoc,
s'enfronta a diverses demandes col·lectives,
que té ara mateix obertes,
i que no tan sols de usuaris,
sinó una cosa encara més perillosa,
dels inversors de la companyia.
Clar, és molt més seriós, això.
Molt.
El cofundador de CD Projekt, en Marcin Iwinski,
ha publicat un vídeo de cinc minuts
demanant disculpes per tot plegat.
N'escoltem un fragment.
Gràcies a la nostra tradició
basada en una comunicació sincera,
heu confiat en nosaltres
i heu reservat el nostre joc de manera anticipada.
Malgrat les bones crítiques de la versió de PC,
la versió de consoles de Cyberpunk 2077
no ha compet amb l'estàndard de qualitat
que vulgui fer el nostre joc.
L'equip directiu al complet i jo mateix
ho sentim profundament
i aquest vídeo és per deixar-ne constància públicament.
Si us plau, no colpeu el nostre equip del que ha passat.
Tots ells han treballat molt dur
i tenen un talent increïble.
La Junta Directiva i jo mateix
som el qui vam decidir publicar el joc?
Creieu-me si us dic que mai vam pensar
que pogués succeir una cosa semblant.
És colpidor, eh?
Sí, pobra broma.
És colpidor, eh? Sí, pobra broma.
El fundador de CD Projekt es responsabilitza del llançament
i demana que no se'n colpi l'equip Albert.
Creus que ha trigat massa l'estudi a publicar un vídeo com aquest?
Jo penso que sí.
Malgrat que han anat fent comunicats,
fins fa pocs dies que aquest vídeo, per mi, arriba tard.
Arriba tard, arriba gairebé més d'un mes
després del llançament d'aquest vídeojoc.
Com ara comentava la Eli,
doncs el seu fundador de l'empresa diu que...
El joc no ha arribat als mínims que ells volien,
i que ho lamenten moltíssim,
també explica per què va tan malament el vídeojoc,
principalment a les consoles de l'antiga generació.
Això d'antiga generació a mi no em mola,
perquè la majoria de la gent...
Ho acabes de dir, eh?
No em mola perquè això ja es considera,
però la majoria de la gent encara té l'antiga generació.
Per mi no hi ha més actual que la Play 4 i la Xbox One.
Ell atribueix que no funcionessin bé
per la seva edat de lectura d'aquestes consoles antigues.
A banda d'una explicació, és el fundador de l'estudi.
També ha parlat una mica del futur, no?
Exacte.
Ha presentat una mica el full de ruta de Cyberpunk per aquest 2021.
I quin és aquest full de ruta?
Perquè ens interessa, si tenim el vídeojoc,
quines seran les novetats que rebrà Cyberpunk aquest any?
Per començar,
s'espera que vagin corregint els diferents errors i bucs del vídeojoc
amb expansions i amb actualitzacions.
La primera d'elles s'espera per d'aquí pocs dies.
Per finals de gener tindrem la primera gran actualització.
Molt bé.
Més endavant arribarà la segona actualització.
Després d'aquestes dues grans actualitzacions,
apareixerà el primer contingut additional,
per així entendre'ns, gratuït,
amb novetats, novetats jugables.
I després d'aquest, cap a la segona meitat de l'any,
arribarà per fi les enceïades actualitzacions
per les noves consoles, per la PlaySync i per la Xbox One.
Molt bé, Francesc, ens sembla que hi ha hagut comentaris
al través del Twitch.
Si hem preguntat què tal havia sigut l'experiència amb Cyberpunk 2077,
els que estan al nostre... estan a Twitch i l'haguessin jugat,
i en general, tots els que l'han provat per PC,
els que l'han provat en PC tenen bones sensacions,
algú inclús jugant a PlayStation 4,
que comenta també que bé, té els seus bucs, els seus problemes,
però que l'ha pogut jugar sense problemes,
de totes maneres, sí que ha estat tu amb bastant d'acord
que massa poc temps per desenvolupar el joc,
encara que l'haguessin comprat el 2016,
que si no es treballés per consoles
haguessin hagut de llançar només en PC
i que les consoles ja arribarien.
I... l'aigualit... l'aigualet ens sembla que ens comenta
que com el pes camins no hi ha res.
Molt bé, això està bé.
Tu creus, per això, que, Albert,
ho tenen una mica magre, no, els jugadors d'aquest videojoc?
Els jugadors i l'empresa, no?
Els jugadors, per al llançament que hi ha hagut,
és un joc, ostres, que esperes que estigui en condicions,
i l'empresa, perquè recuperar la seva imatge
serà molt complicat.
A banda del vídeo, el cap de setmana passat,
el mitjà econòmic Bloomberg va publicar un reportatge
d'investigació sobre el joc que a tu t'ha encantat
i que ha donat a conèixer noves informacions
sobre el desenvolupament.
Albert, què és el més important d'aquest article?
Moltes coses.
Com sempre, tots els articles del periodista Jason Esraier,
que és un periodista que treballa en aquest mitjà que deies,
Bloomberg, permeten conèixer molt a fons
els grans desenvolupaments.
Quines novetats o noves informacions
han conegut amb aquest article?
Per exemple, alguns empleats de CD Project
han dit que s'han invertit més diners gairebé en marketing
que en desenvolupament.
Cosa bastant...
Això, per cert, és a vegades més habitual del que sembla.
El tema de l'explotació laboral,
que és com es coneix aquest tema dintre del món del videojoc, el crunch.
CD Project va dir que no en farien, en aquest desenvolupament,
i com és sabut per tothom, n'han fet i molt.
Tot i que el joc es va anunciar l'any 2012,
el desenvolupament, atenció, no va començar fins l'any 2016.
És a dir, jo no sé què devien fer en 4 anys,
però acabar el de Witcher 3 i tot allò, evidentment.
Sí, o construir alguna base per començar a treballar...
Que mai se sap, aquestes coses.
Però clar, no ho anuncis tant d'hora, clar.
És que 2012, no pots treballar fins al cap de 4 anys.
Després, una cosa que a mi m'ha molestat molt,
personalment, perquè jo vaig caure en aquesta trampa,
la demostració del joc que es va mostrar a l'E3 del 2018,
que jo vaig poder veure,
en el meu cas la vaig veure a la Gamescom, aquell mateix any,
era fake, era una demostració que van dir-nos,
i jo ho recordo, perquè l'altre dia repassava la meva crònica,
i ens van dir que jo era una demostració in game,
era mentida, era mentida.
Aquesta demo era un vídeo, era una cosa fake,
que es van inventar, i clar, és que...
Nosaltres ponem un esdeveniment de videojocs,
preguntem, aquesta demo és en temps real?
És un videojoc? Clar, clar, clar.
Sí, sí, ho vam preguntar i ens van dir que sí.
Doncs no, ara s'ha descobert que allò no era veritat.
Doncs també dintre aquest article es parla
que els desenvolupadors del videojoc
no es creien que el joc pogués sortir per la data inicial,
que estava prevista, que era el 16 d'abril de l'any passat,
es pensaven que era una broma,
els desenvolupadors del videojoc apuntaven més aviat cap a 2022,
i també una cosa que hem descobert amb aquest article
és que es va reduir l'escala del videojoc.
Si n'heu jugat, descobrireu que cap al final del videojoc
com que acaba molt ràpidament,
sembla que falti un tros, és per això.
I suposo que la pandèmia també ha fet de les seves, no?
Sí, també és un factor que ha complicat el desenvolupament
com a la resta d'estudis de videojocs,
com a totes les empreses del món, vaja,
i, evidentment, no ens hem d'oblidar que la Covid ho complica tot,
i també ha tingut la seva afectació en aquest ciberpunk,
que ha estat un problema més.
CD Project Red!
They were going on and on
about how they'd create this vast open world
with a branching storyline.
El gran nombre d'errors
amb el quals s'han trobat la majoria d'usuaris del joc
ha fet que en les darreres setmanes es publiquessin a YouTube
novel·lacions de bugs, d'errors.
De tota manera, fa pocs dies es va publicar un vídeo en concret
que podríem dir que és el definitiu, oi, francès, Albert?
Sí, és un vídeo que és supercorrat, són 40 minuts,
i l'ha publicat un canal,
sembla que és, bueno, és en anglès,
ara no sabia dir-vos si és britànic o nord-americà,
però és un canal de YouTube que es diu Crowcat.
Aquest vídeo és imprescindible,
perquè, si voleu, per conèixer l'extensió
de tot el que ha passat amb el ciberpunk,
amb aquest llançament.
És un vídeo molt treballat perquè no tan sols mostra
una successió d'errors del videojoc,
sinó que ho contrasta tota l'estona
amb un muntatge molt bo
amb les declaracions dels membres de l'equip durant el desenvolupament.
Aquest vídeo és...
Deus trobar coses que no quadren, no?
No, no, és que és brutal quan... exactament, no?
Quan poses al mateix temps les entrevistes que feien
i el joc al final, no?
És un vídeo que es diu Overpromised,
i un altre tema d'aquest vídeo,
molt interessant, i ara comentàvem també aquí
al xat de Twitch...
Anava a dir Discord ara, Twitch, Twitch, Albert Twitch.
Una altra cosa que comentaven ara és el tema de les reviews.
Hi ha hagut molta polèmica, i aquest tema també l'he pogut seguir
perquè vaig intentar fer la review,
però en el meu cas vaig viure una situació bastant curiosa.
Només van enviar el codi per PC,
només van enviar el codi de la versió per ordinador
perquè evidentment no volien ensenyar la versió per consoles.
Me'n recordo que vaig estar perseguint la companyia,
però no va haver-hi forma i al final vaig tenir una situació molt estranya
i és que vaig aconseguir el joc per consoles molt abans que tothom.
Com ho vaig aconseguir, això?
Comprant-me'l en una botiga una mica d'estrangis una setmana abans
que sortís a la venda, a Barcelona.
Una botiga que no direm quina és.
No donarem detalls.
Però en aquell moment, en el qual vaig poder veure el desastre
de la versió Play 4, que vaig compartir, era la versió Play 4,
i la vaig compartir amb altres companys
i també l'havien comprat en aquesta botiga.
Si en aquell moment jo arribo a gravar amb la meva capturadora
un gameplay...
Jo penso que monto una revolució a internet.
L'únic que no vaig ser ràpid per poder-ho pensar,
però realment CD Projekt sabia que el joc anava malament en consoles,
no el van enviar per consola,
fins al mateix dia de llançament,
i les crítiques dels mitjans que van rebre la versió per PC...
La veritat, em poso molt en el seu lloc d'aquests periodistes,
perquè què fas, no?
Sí, clar, clar.
Per veure el videojoc.
No és tan fàcil, han rebut moltes crítiques, però és això.
CD Projekt sabia que el videojoc no anava bé,
i això s'ha notat amb la cobertura
també de les diferents pàgines especialitzades.
Albert, no ens queda gaire temps, tu creus que aquest llançament
es recordarà per sempre, no?
Sí, per mi marcarà un abans i un després
en el món dels desenvolupaments aquests tan grans,
de tanta gent involucrada,
i crec que ens donarà un resultat que a la llarga pot ser positiu,
per no cometre una altra vegada els mateixos errors.
Molt bé, molt bé.
Doncs segurament no serà l'última vegada
que parlem d'aquest títol, Albert.
Generació digital.
Doncs sí, continua el Generació Digital DICAT,
el programa que parla de videojocs a la ràdio pública.
Us volem parlar d'un videojoc
fet per l'estudi valencià Dreamlight Games,
i que es diu Fear the Dark and Know,
un videojoc de supervivència i terror.
Doncs així comença l'aventura Fear the Dark and Know,
on podem elegir dos personatges diferents,
que són la Chloe o el seu pare, el James.
El joc és molt cinematogràfic
i com a jugador pots prestar més atenció als detalls.
A més, les càmeres són fixes
i això et permet fixar-te més en els detalls del quadre.
El Joan Monel Martín és el responsable de Dreamlight Games
i ens comenta aquest detall pel Generació Digital.
Es por esa razón que dedicamos muchas horas a las cámaras
que cubren todos los ángulos de la mansión en la que transcurre el juego.
I fer-ho així ens imaginem que no és la manera més fàcil,
tècnicament, ens ho explica també en Joan Manuel Martín.
El sistema no venía por lo técnico,
sino por el hecho de que los jugadores están acostumbrados a videojuegos
donde mayoritariamente tienen el control de la cámara,
por lo que quitarles ese control podría hacerles bastante frustrante.
Albert Francesc, quin videojoc era molt famós
perquè utilitzava les càmeres fixes i també era de por?
El Silent Hill.
No, el Silent Hill no. Les càmeres fixes...
Si tu em dius càmera fixa, el que em va alament és l'Alone in the Dark.
Això, l'Alone in the Dark també, sí, sí.
Que era molt famós perquè era molt cinematogràfic,
però l'única forma de fer-ho era fixant les càmeres
i, per tant, entraves a habitacions on no sabies què era,
senties el soroll del somni que s'acostava,
no sabies per on venia i et costava orientar-te.
En aquells temps en què no estàvem acostumats encara a moure'ns
en 3D amb un ratolí i un teclat d'ordinador.
El joc del que parlem es pot aconseguir sencer
o en dues parts més econòmiques,
que són l'aventura de la Chloe per una banda
i la del seu pare per separat.
A nosaltres ens agradaria saber per què ho han fet d'aquesta manera
i si recomanen que hi juguem els dos per separat.
Desde el principio la idea siempre fue publicar un único juego
con ambas campañas jugables, la de Chloe y la de James.
Era una forma de rememorar los sus valores clásicos
en los que podías escoger entre dos personajes distintos.
Cada una de las campañas que tenemos es tan distinta a la otra
y tiene una duración tan larga que también sirve como juego independiente,
porque además son perfectamente autoconclusivos.
Entonces, cuando pusimos el juego a la venta,
muchas personas nos sugerían la posibilidad de comprar
solamente una de las campañas y luego ya probar con la siguiente,
de forma que pudieras comenzar por el que quisieras.
Por supuesto que recomendamos jugar a las dos versiones,
aunque ambas son perfectamente autoconclusivas,
cada una de ellas tiene una pequeña parte de su propia historia,
tienen personajes distintos a los que conoces,
visitas lugares distintos y, por supuesto, además,
te ayuda a comprender mejor todo lo que ocurrió en la mansión Beresford
y con todos sus habitantes a lo largo de los 200 años
en los que se cuenta la historia.
De fet, ara estem veient imatges d'aquest videojoc
a través del nostre Video World.
La veritat és que Dreamlike Games és un estudi independent
que sembla que va treballant a poc a poc i amb els peus a plom
i aconsegueix dia a dia l'experiència per nous projectes.
Juan Manuel Martín.
Para nosotros lo más importante es la calidad final del proyecto.
Es por eso que no tenemos presa en dar grandes saltos,
intentar hacer cosas que fueran imposibles para nosotros,
sino en ir poco a poco,
ir haciendo cada vez proyectos mejores, más grandes,
y que eso nos permita llegar hasta donde queremos.
Els videojocs de Survival Horror sempre han estat més o menys de moda,
però ara els streamers en els seus directes els encanta jugar-hi
i perquè la gent vegi les seves reaccions.
¿Creuen que aquest tipus de joc viu en un bon moment?
Sin duda, uno de los géneros que más se beneficia de los streamers
son los juegos de terror y supervivencia.
Son juegos en los que observar las reacciones de la persona que juega
puede ser muy divertido.
Y eso hace que los streamers puedan hacer más participes
a sus seguidores dentro del directo.
Los sustos o los momentos de tensión son los que acaban provocando
los momentos malos y lagantes en sus vídeos.
En aquests moments, Dreamlike Games està treballant en els ports
per a altres plataformes que esperen que estiguin gestits
per a finals d'any i ja estan pensant en altres projectes,
però ara es volen concentrar en les versions.
Podeu trobar el Fear the Dark Annou per PC a Steam
en aquestes dues versions que dèiem
o directament en una versió que hi ha,
els dos jocs amb la mare, la filla i el pare.
I la veritat és que jo penso que és un d'aquells videojocs
fets per a empreses molt properes de nosaltres
que s'ho estan currant moltíssim amb molt poca gent a l'estudi,
que val molt la pena. Així doncs, que ho sapigueu.
Fear the Dark Annou per PC a Steam.
Generació digital.
Un programa 100% lliure de caixes de l'UT,
pay-to-win i microtranseccions.
Doncs us he de dir que durant el mes de gener
surten pocs videojocs potents, cosa normal si pensem
que venim d'unes setmanes importants pel que fa a vendes
en el món dels videojocs.
Ara fa uns dies, l'altre dia,
en el programa ho vam comentar abans de començar la setmana passada,
va sortir el videojoc Cobra Kai de Karate Kid Saga Continous.
És molt curiós perquè el Cobra Kai ara és una sèrie
que s'està posant molt de moda.
No sé si, Albert, Francesc, l'heu vist.
És com la continuació de Karate Kid, no?
Sí, però vindria a ser la continuació de Karate Kid
des del punt de vista del gran perdedor del primer Karate Kid,
que és el noi aquest, violent i impulsat per un mestre,
un sensei també, violent i agressiu,
que al final doncs decideix...
Bueno, juga brut però se'n penedeix.
I què ha passat 30 anys després en aquest petit poble
on encara hi ha l'Aruso i aquest noi que ara no recordo com es deia?
Sí, sí, sí. Johnny Lawrence.
Doncs mira, aquí vindria a ser l'argument de la sèrie Cobra Kai.
Albert, l'estàs veient o què?
Molt fan, molt fan. Estic esperant la quarta temporada, ja.
Ah, sí, ja? Deu-n'hi-do. Sí, sí, la meva dona l'està veient.
Curiosament. Com podem aconseguir aquest joc?
Doncs mira, Cobra Kai de Karate Kid Saga Continous
es pot jugar per estimfar 20 euros.
I també és una setmana important
perquè avui apareix el videojoc Hitman 3,
amb música que escoltem de fons,
i ja ho veureu ara.
A veure què us recorda, aquesta música.
Està cantada per la Mindy Jones, el pur estil agent 007,
però aquí ens trobem, sembla,
amb l'acabament de la trilogia de l'agent 47 de Hitman,
de la Nisaga Hitman,
amb escenaris enormes i amb la possibilitat de veure-hi,
diuen 300 personatges animats alhora.
Això de treure el pit amb els videojocs,
jo què sé, dels personatges que tu pots veure animats,
és una cosa molt curiosa,
perquè ara cada vegada treuen pits amb això.
És a dir, podràs veure 300 personatges
caminant per la ciutat alhora.
Que dius molt bé, no? Però no ho sé.
Què més, no?
Et dona una sensació de més... d'estar... de més realisme.
Al cap i a la fi, és una cosa...
Mira, parlàvem de Cyberpunk,
i una de les coses que més es va notar
eren les versions de PlayStation 5,
o que podien... o la versió PC, perdó, no PlayStation 5,
la versió PC, mentre les versions de PlayStation 4,
és que les versions PlayStation 4, comparat amb el que s'havia vist,
anaven buides, semblava que estigués en confinament,
perquè estaves tu sol pel carrer i dues persones més caminant de fons,
mentre que el que tu volies veure, el que t'ensenyaven les imatges,
la sensació d'estar en una megaciutat,
per on trobem el Hitman 3?
Doncs es està per tot arreu, per la PlayStation 5,
per la 4, per la Xbox Series XS,
per la Xbox One, per Google Stadia i PC.
També el videojoc el podem jugar al núvol amb la Nintendo Switch.
M'heu provat d'aquesta possibilitat
de jugar-lo al núvol de la Nintendo Switch?
Us ho dic perquè ho vaig provar durant tot el dia d'ahir i avui,
i no hi ha hagut manera. Albert, us he pogut jugar?
Doncs no, no ho he provat encara.
Perquè està la demo, que en teoria te la pots descarregar,
i no la descarregues, sinó que la jugues, però de veritat.
És a dir, no funcionava,
i em deia que els servidors estaven a tope,
i que no podia jugar.
No n'han parlat gaire, Nintendo, d'aquest núvol, no, Albert?
No, perquè ha arribat molt tard a Occident.
Això ja fa bastant temps que estava al Japó per la Switch.
Ho vam provar amb altres jocs, com el Resident Evil 7,
i ara està arribant a Occident.
I per això no se n'ha parlat tant. Ha trigat, ha trigat.
Molt bé. Per cert, Albert, ara para bé l'orella,
perquè t'agradarà molt, crec, la música que ens porta el Víctor Mame.
Generació digital. Més enllà d'impostors i tripulants.
Exacte. Amb un gas, una miqueta.
Apugeu el volum dels auriculars o seieu tranquil·lament al vostre sofà,
perquè és el moment d'escoltar la música de Víctor Mame,
el nostre pianista particular.
Avui, amb la música de tot un clàssic en videojoc de lluita.
Hola, Víctor.
Hola, estimats amants de la música, els videojocs i el piano.
Jo soc Víctor, Víctor Mame, a les meves xarxes socials,
i avui us porto un nou vídeo parlant de música i videojocs.
Concretament, avui parlarem de jocs de lluita,
i especialment del Super Street Fighter 2.
En aquest joc tenim una sèrie de personatges,
i cada personatge té el seu propi escenari, el seu stage.
I a cadascun d'aquests escenaris sona una música
que correspon, com acabo de dir, al personatge en qüestió.
La compositora de les bandes sonores d'aquest joc
és Yoko Shimomura,
que es va inspirar en el país de procedència
de cadascun dels personatges per fer música que fos
com un clitxer d'aquest país,
però alhora que tingués trets diferencials de cada personatge
i de la personalitat que representa que té cadascun d'aquests.
Alguns personatges més icònics d'aquesta saga són Riu,
Ken, Chun-Li i el que parlarem avui,
que és Angail o Gile pels amics.
La cançó d'Angile és espectacular,
té una energia, té una força increïble,
té un tret diferencial bastant curiós que explicaré
després d'interpretar-la.
Així doncs, vaig a tocar la cançó d'Angile,
segur que la recordeu d'haver-la escoltat a un lloc o a un altre,
i és una cançó que podria ser tranquil·lament un superèxit de pop
de qualsevol artista internacional.
L'espectacle de la cançó d'Angile és una cançó
que té una energia, té una força increïble,
té un tret diferencial bastant curiós que explicaré després d'interpretar-la.
Així doncs, vaig a tocar la cançó d'Angile,
segur que la recordeu d'haver-la escoltat a un lloc o a un altre,
i és una cançó que podria ser tranquil·lament un superèxit de pop
de qualsevol artista internacional.
L'espectacle de la cançó d'Angile és una cançó
que té una energia, té una força increïble,
té un tret diferencial bastant curiós que explicaré després d'interpretar-la.
Què? Ara que heu escoltat la cançó,
calleu en quina pot ser aquesta característica diferent de la cançó.
No és molt evident, però és bastant curiosa.
El que li passa a aquesta cançó és que la introducció de la cançó, aquesta,
Doncs resulta que només té tres compassos.
Normalment la música l'organitzem en grups de 4, 8 o 16 compassos
per fer les parts de la estructura de la cançó,
per fer l'astrofa, la introducció, el ritme de la cançó,
i, per tant, també la cançó.
Aquestes
cançó no són molt evidents, però és bastant curiosa.
El que li passa a aquesta cançó és que la introducció de la cançó, aquesta,
doncs, resulta que només té tres compassos.
introducció o la tornada. En aquest cas tenim una introducció de només 6 compassos formada per
dos parts de 3 que es repeteix. I justament és la part més característica de la cançó. Tu quan
escoltes això...
I et donen ganes de fer el sonic boom aquest que deia Arekfu, doncs ja et venen ganes de lluitar
contra qui sigui. Doncs aquesta és la curiositat que us he portat avui, la cançó d'en Gayl. Espero
que us hagi agradat la cançó. Ja sabeu que en podeu trobar a les xarxes socials com a
Victor Mame. Espero que gaudiu d'aquesta música dels videojocs portada al piano i us deixo amb
els companys de Generació Digital. Ens veiem la propera. Adéu-siau, bonics!
Espectacular. Albert, t'ha agradat o no?
Molt. La llira de piel, la llira de piel.
Tu agafaves aquest personatge o no?
Aquest sí, aquest m'agrada, m'agrada, m'interessa.
No m'agradava gaire a mi. Per mi era el Guille de tota la vida.
És el que ha dit ell, no? Era conegut així. Què ens diuen, Francesc?
Doncs mira, començant l'oriludí creient que, òbviament, la cançó d'en Gayl, d'en Guille, com deia,
i molta gent s'hi ha sumat, realment és una de les preferides també, per això el Clarkin deia que
algun dels enganxaments de la peça d'en Vega o d'en Balrog també estava molt bé i l'Albert García anava
comentant, i és veritat que si us heu fixat, la cançó que ens ha tocat el Víctor Mame era
totalment melodiosa i gairebé podia, oh, que bonica que és, i notes les suficients al nivell.
Ens deia l'Albert García que és la cançó que va bé per tot. Revisió del cotxe, cançó d'en Gayl.
Superromàntic, cançó d'en Gayl. Anava del dentista, cançó d'en Gayl.
Està molt bé, està molt bé. De fet, us recomanem des d'aquí, si ens esteu escoltant a la ràdio,
que aneu a YouTube, al canal Dicat, nosaltres pengem cada setmana els vídeos, per exemple,
podreu veure un de la Gina, avui no la podrem escoltar per la ràdio, però sí que la podreu veure,
que ens parla de videojocs de simulació molt interessants, i també podreu veure com interpreta
Víctor Mame directament la cançó, la música que ell ens porta, i la veritat és que el sentiment
que hi posa es veu molt clarament quan veus el vídeo. I estem molt contents de tenir aquest col·laborador
al nostre col·laborador nou aquest any, i que ens faci músiques de videojocs que segur que
ens sortiran, i mai en faltaran, Albert, algun dia li podríem recomanar, no sé, que toqui...
Quina t'agradaria que toqués, Albert, a tu?
Doncs, per exemple, Kirby. Kirby pot ser interessant.
Sí, molt bé, molt bé.
És molt animat, és molt animat.
Molt bé, molt bé. Segur que sortiran idees per demanar videojocs al Víctor Mame, que el podeu
doncs seguir a Twitch molts vespre parlant, doncs, de música i fent la música ella en directe.
Generació digital.
I també a les xarxes durant tota la setmana passen moltíssimes coses, oi, Elí?
Sí, sobretot al grup de Telegram. De fet, aquesta setmana en Fran ens recomana un canal de Twitch
que no direm gaire molt el nom, per una qüestió de llicències i coses, es diu Miquelets TV,
per a aquelles persones que vulguin veure tot d'anime, sèries i pel·lis en català.
Diu que han reviscut el 3XL a Twitch, amb la graella d'horari i tot, i que és una gran corrada.
No podem parlar gaire, sobretot perquè estem en un dels llocs que, doncs, o grups,
que ha comprat les llicències d'aquestes sèries i que ara s'estan posant efectivament en un canal
que té molt èxit, que tu poses català i sempre està a dalt de tot, perquè hi ha moltíssima gent
mirant-lo, curiós. Jordi Borràs, què ens ha dit?
El Jordi Borràs ens ha dit que ha descobert sèries que desconeixia, com Cotxicame,
que es diu que és molt boja i el David Ollés sembla que també la segueix.
Quina és aquesta, perdona? Quina era aquesta?
Cotxicame és la sèrie d'un policia i és gairebé un... com t'ho diria?
És una de les sèries principals i més famoses que hi ha al Japó, també una de les més longeves.
De fet, al barri del Japó, al barri de Tòquio, on passa, representa la sèrie,
hi ha tot d'estàtues, de personatges, que són punts de trobada de molta gent
quan va a aquells barris, d'anar-les a veure, de fer-se la fotografia al costat de l'estàtua de bronça
d'en Cotxicame, etcètera, perquè és un personatge tan popular i és un policia tan arraigat
en aquell barri de la sèrie, és un barri real, doncs que el tenen homenatjat permanentment.
Però també hem recordat altres sèries, no?
Doncs sí, n'hi ha una altra que recorda el David Ollés, que és una que es diu Bobobó,
que diu que feia l'atac dels pèls del nas i alerta els personatges secundaris.
Diu que era tot molt surrealista.
Era molt surrealista.
És d'aquelles que si sou fans de l'humor absurd Vila del Pingüí,
aquesta sèrie és per vosaltres, tot i que és absurditat allò a l'onze, eh?
Sí, sí, sí.
Molt bé, doncs això, qui vulgui saber aquest canal, doncs que vagi al nostre grup de Telegram i el trobi.
El trobarà, i el que diu, per exemple, el Felip, és veritat que tard o tard el faran tancar,
és molt curiós perquè a Twitch, darrerament, si veuen també els partits del Barça,
és a dir, de forma molt fàcil, a més.
Vull dir, no has d'anar a llocs molt estranys que et donaven...
Recordeu abans que, no me'n recordo,
hi havia una pàgina on tu podies veure els partits de futbol que feien,
i aquí no, aquí és molt senzill, perquè si segueixes, doncs ja directament el pots veure.
Sí que és veritat que, òbviament, és d'aquestes coses una miqueta paralegals que corren a la xarxa.
De totes maneres, sí que s'ha de reconèixer que quan ells estan amatent alguna sèrie,
que en aquell moment TV3 anuncia que la fa, que la reposa, que la posa,
ells la treuen d'antena.
Hi ha una sensibilitat, no?
Sí, és donem un servei que no trobem, però quan això es dona i s'ofereix, òbviament, està fora del canal.
Molt bé, què més ha passat?
Doncs s'ha parlat de mecanografia, de fet el tema el vas treure tu, Albert,
perquè dius que t'encanta i que vols que els teus fills n'aprenguin,
però de moment encara no ho has aconseguit.
No, és un tema que no he aconseguit, sí que saben, i els parlo molt de la importància,
però se n'han cansat sempre que els he intentat animar a que facin cursos.
Doncs en Roger, per exemple, ens dona idees.
Diu que un dia la seva filla amb 10 anys li va dir que volia aprendre'n.
Ho està fent pel seu compte amb un programari videojoc que es diu Typedopia
i diu que de moment li va molt bé.
És que tots aquests programes que aprens mecanografia online, si els alegeixes bé, van molt, molt bé.
Doncs mira.
El teu es constància, 20 minuts al dia i en 4 mesos ja no mires mai més el teclat, cosa que està molt bé.
De veritat, val molt la pena, jo penso.
Bueno, doncs mira, ho provarem.
El Xavier ens deia que al col·legi també va fer un any,
però que realment quan va progressar va ser quan ho va fer pel seu compte passant a punts al PC.
Algú apuntava que això de passar punts ho feia amb un programa de reconeixement de veu,
que diu que anava molt bé, però en Xavier no hi està gaire d'acord,
perquè diu que anava pitjor per ell, pitjor que una escopeta de fira.
Diu que van convidar una vegada fa temps a un veí alemany
per provar un software per aprendre a parlar aquest idioma alemany.
Al programa sempre li deien a aquest senyor, que era alemany, que ho havia pronunciat malament.
Per tant, molt bé, no devia anar.
No anava.
Diu que s'ha parlat de les escoles...
Bé, molt bé, em sembla molt bé que s'emparli, vull dir que està molt bé.
I com ja és habitual, a Eli també hem parlat de sèries.
De sèries, el doctor Ventosa ens parla d'una sèrie molt boja, també,
que es diu One Division, que és de Disney.
Hi ha moltes opinions al respecte, gent que diu que és molt dolenta,
El Joan Bardet li encanta, diu que són un 10.
Disney o Warner, és Disney?
No, no, és Marvel.
És els personatges de la Wanda, la Bruja Escarlata i la Visión,
en sèrie de tele que recuperaran una miqueta com van acabar ells després de Endgame.
Ahà, molt bé.
Doncs el David Navarrete diu que dolenta no ho sap,
però que li ha semblat força prescindible, sobretot aquests dos primers capítols.
Res que no hagi sortit, Star Trek o Shield.
Molt bé.
Escoltàvem el teclat de l'Albert García mentre feia el programa.
Estaves contestant algú del Twitch, Albert?
No.
Ah, d'acord.
Sí, sí, sí.
És que estan discutint ara coses de Twitter.
D'on ve la F aquesta?
Ah, la F, que es diu molt sobretot a Twitch quan alguna cosa et surt malament, no?
Sí, bueno, és que hi ha diverses teories,
però jo estic amb la que diu el Roger Valdoma, que és la del...
Bueno, no ho deia el Roger, ho deia una altra, que és la del Call of Duty.
Que es fa de respecte.
Ah.
Sí, sí, de respecte.
Molt bé.
Aquí, però, en el xat estan utilitzant com la C trencada, no?
Sembla que ho tenen, la C trencada, com a equivalent.
Està molt bé, m'agrada molt.
Comentar-hi per això, perquè ho estava jo pensant i ho comenta en Mestre Tites,
i potser també l'Albert García, que està amunt del xat i no ho veig.
El House of Dead de SEGA tenia una versió per Dreamcast,
que la Dreamcast també tenia un teclat que podies comprar el teclat i retorir.
Hi havia una versió del House of Dead,
que era una màquina de trets que disparaves amb una pistola de veritat,
Typing, es deia The Typing of the Dead,
i que podies matar zombies a base d'anar escrivint ràpidament
el nom que apareixia sobre seu, i era una forma de mecanografiar,
doncs mira, maten zombies.
Molt bé.
Està esteem, en joc està esteem.
Per cert, aquest del Wanda, l'heu vist? Tu, Francesc, l'has vist?
La sèrie, sí, porten dos episodis,
i el que passa és que estan fent un homenatge
a les sèries sitcoms americanes de la tele als anys 50,
i per tant, la cosa va molt lenta,
perquè realment estan fent una mena d'episodi de telesèria,
amb tots els clixers antics i desfasats d'una sèrie dels anys 50.
Ara començaran a entrar als anys 60 en color i als anys 70.
Veurem que imiten coses com aquelles famílies que tenen fill,
els problemes crefen i com que arriben els 80 rousant, vés a saber, no?
O etcètera, etcètera, etcètera.
I aniran passant per totes aquestes èpoques.
Què passa? Que darrere de fons es comença a filtrar la trama que hi ha passant.
Coses que intenten comunicar-se amb la Wanda,
amb aquests objectes que semblen trets d'un plató de televisió.
Una miqueta de show de Truman.
Ells estan vivint allà, però al voltant sembla un show de Truman
que anirà canviant.
Jo crec que ara ha començat de forma molt suau.
Els referents d'aquestes telesèries ens arriben molt lluny
i no els coneixem, i llavors què passa?
Que tot ens sembla que és això, que estan fent com una telesèria antiga.
Però és expressament fet així, clar.
Jo crec que està fet expressament així i que li hem de donar
una miqueta de més episodis,
que de sobte cada cop es basculen més, intenten trencar aquesta bombolla
en què està la Wanda i la visió,
amb coses de fora d'aquell univers que van entrant i es van colant.
I amb una miqueta de temps, jo crec que la subtrama anirà agafant pes
i ens agradarà més.
Però ara, si ho agafes només el primer o el segon episodi,
et sembla molt estrany.
Per cert, us he de dir que he fet una cosa molt estranya.
Aquesta setmana m'he comprat un disc dur
que l'he connectat al televisor per enregistrar la TDT.
És a dir, he anat com una mica enrere.
Ara jo no tinc res, ni movistat, ni res.
I vaig pensar que es feien pel·lícules a la tele de forma gratuïta,
que en partia, i m'he comprat un disc dur.
Què m'ha passat? Que en el moment que graves,
no pots veure altra cosa.
És a dir, clar, saps allò que tu gravaves amb el VHS,
gravaves un canal i volies veure un altre.
Et falta un sintonitzador, amigo.
Exacte, sí, sí, ho vaig veure, però jo no ho sabia.
Perquè clar, que tu estàs gravant el que s'està gravant en aquell moment.
Només en té un i només utilitza 40.
No ho sé, ara ho he pensat.
Hi ha un parell de vídeos a casa, uns bé aqueses.
Si vols, te'n puc deixar un.
Doncs escolteu, Eli, Francesc, Albert,
moltíssimes gràcies per participar en aquesta edició d'avui.
Molt bona cada setmana.
Igualment.
Ara farem, per cert, una incursió en algun canal, si el trobem.
Moltíssimes gràcies a la incursió que ens ha fet aquest canal.
Hem de dir que el control tècnic ha estat la Matilde Ceoane,
l'assessorament lingüístic de Xavier Reyllo.
Pots seguir-nos al Telegram, a Twitter,
a Facebook, a Twitch, a Instagram, a icat.cat barra GD
i pels podcasts de Spotify, també per YouTube.
Ullens, que passeu molt bona cada setmana,
que tingueu temps per jugar a videojocs.
I aquesta setmana marxem amb una música d'un videojoc que es diu Adverse,
que apareix avui divendres per la Nintendo Switch, Xbox One i PC.
Adéu-siau!
Ah!
Adéu-siau!