I cap, la Ràdio Inquieta.
Generació Digital, amb Albert Murillo.
Benvinguts al Generació Digital.
Aquesta és l'edició número 958,
edició especial un dia abans de Sant Jordi.
Avui esquitxarem el programa amb recomanacions de llibres,
amb música de drags del Víctor Mame.
Viurem una vida postnuclear
i us explicarem quines són les novetats del món dels videojocs
i quins títols han aparegut aquesta setmana.
Salutacions, Elisabet Sànchez, sense mascareta. Com estàs?
Molt bé, molt estrany de veure'ns les cares després de tant de temps,
però molt bé.
Sí, sí, molt de temps, molt de temps.
Francesc Xavier Blasco, com estàs?
Doncs molt bé, aquí també gaudim una miqueta de l'aire,
de l'aire que ens passa per la cara.
Exacte, avui la missió del Generació Digital
té una mica més de guts,
perquè amb la mascareta sempre s'emportava una mica de guts.
Star, com estàs?
Amb la mascareta, si jo ja tenia greus, ara encara més.
Exacte, exacte, exacte.
El control tècnic tenim avui el Dani Jiménez.
Hola!
Has descarregat Generació Digital.
Clar, jo t'he mirat la cara quan ho llançaves
i encara tenia més gràcia.
Estar aquí t'obre el micròfon a l'estudi
que fa que el senyal arribi de la teva veu,
arribi des de Tarragona aquí.
I que també hem obrit la porta.
Pobre xiquet, el tenim per l'ombre per a tot.
És el Francesc Xavier Espel.
Salutacions, Francesc Xavier.
Som a Twitch, Eli, i ens agradaria preguntar, no sé,
alguna cosa relacionada amb llibres, no?
Sí, per exemple, quin llibre estan llegint en aquests moments
els audience que veuen com fem el programa?
Exacte, això ho aniran repetint.
Sabeu que ens podem veure a twitch.tv barra Generació Digital.
No sé si teniu algun llibre en aquests moments que estigueu llegint,
que us en recordeu.
Doncs mira, jo estic llegint una edició de la pròpia GigaMesh,
em sembla que és, no, perdona, de Valdemar Ediciones,
d'un recopilatori de les aventures de Sherlock Holmes,
però no de les novel·les,
sinó de les aventures més petites que van sortir després.
Hi ha unes quatre novel·les principals,
però es veu que van sortir tot un requinzell de petites novel·les
i estan totes recopilades en una edició
que estan traient en dos volums.
M'estic llegint el primer.
Molt bé, Sartu, què estàs llegint?
Sex on the moon.
Sona molt així, molt hardcore.
Era un noi que era astronauta,
que als anys 90 va agafar amb la nòvia i amb un amic,
van entrar a les oficines de la NASA
i van robar una caixa forta plena de pedres de la Lluna.
I aquestes pedres les va fer servir
per posar-les damunt de la taula del llit
i lleure amb la nòvia.
Molt bé, molt bé.
Sex on the moon.
Perfecte.
Explica les peripècies, però és que era una caixa forta gegantina
i com se la van emportar, una cosa molt de pel·lícula, molt divertida.
Ali, tu estàs llegint algun llibre?
Doncs sí, estic amb un llibre que es diu
Por si las voces vuelven,
que és d'un autor que és un còmic, l'Àngel Martín,
que explica una cosa molt curiosa, em va cridar molt l'atenció,
un episodi que va tenir fa uns anys de bogeria, entre cometes.
Ah, sí, d'acord.
Però em va cridar l'atenció perquè ho explica d'una manera
tan natural, tan normal, que rius molt
alhora sabent que allò és molt greu.
I tant.
Però m'està agradant molt.
Mira, estic llegint un llibre que vaig agafar l'altre dia
a les taules de Catalunya Ràdio de tant en tant,
la gent el que fa és buidar els calaixos
i sempre hi ha una taula en especial
que sempre hi ha CDs, llibres, que normalment duren molt poc,
evidentment, i vaig agafar un que es diu
Disfrutar del silencio, un noi, un francès,
que explica les virtuts del silenci.
Molt bé, eh?
Sí, mira, està molt bé.
Per la ràdio, això, aquest llibre...
No dir-ho jo, molt radiofònic, el silenci.
Vols dir que no cremarien? Per fons van deixar la taula.
No, és el silenci entre programa i programa.
Ah, vale.
Els plans.
Exacte, exacte.
Correcte, els uients que ens estiguin veient a través de tuits.tv
o Regeneració Digital si tenen algun llibre que estan llegint.
Elí, en hi ha algun?
Mira, el Carasmia diu,
jo estic llegint una novel·la d'una història secundària
de la saga de videojocs d'Ang... enropa.
Pot ser?
D'Anganropa?
D'Anganropa. D'Anganropa, sí, sí.
Molt bé, doncs, fantàstic.
Una altra recomanació.
Avui en tindrem unes quantes, en farem una llista
i a veure si faig algun tuit
amb tots els llibres que s'han recomanat avui.
Els teus amics estan connectats
al Generació Digital.
Molt bé, aquesta setmana ha aparegut el videojoc Star Wars
The Force Unleashed per la Nintendo Switch.
En aquest videojoc som un aprenent de Darth Vader
i ens situem al costat fosc de la força.
Ha aparegut l'any 2008 per diverses plataformes
i la història transcorre entre Star Wars La venjança del Sith
i Star Wars Una nova esperança.
Els comandaments de la Nintendo Switch
seran importants per controlar aquesta força.
Aquest Star Wars The Force Unleashed
ha aparegut per la Nintendo Switch, costa 20 euros,
es recomanat per majors de 12 anys.
I, per tant, és un llibre molt important.
I, per tant, és un llibre molt important.
S'ha recomanat per majors de 12 anys
i només es pot descarregar.
Un joc de l'any 2008 que va sortir per la Wii,
que si te'l vas comprar i ara el vols i no tens la Wii,
te l'has de tornar a comprar.
Bueno, però clar, és una miqueta el que hi ha.
Pensa que fa poc...
Era la setmana passada que estàvem parlant precisament
d'aquests recopilatòries que havia tornat a sortir
de les aventures de Lego Star Wars, no?
Clar, jo la tinc en Nintendo DS.
Òbviament, ara no em queixaré si me l'haig de tornar a comprar
per Switch, perquè ja l'he imortitzat, l'original,
o almenys és el que hauríeu de fer, imortitzeu el joc.
Jo penso que tot això, al final, tantes vegades que surt,
haurien de fer un símil com el menjar.
Com vols dir?
Ja he menjat pollastre a l'as, haig de comprar-ne un altre.
Si el he menjat, doncs si un cop s'ha gastat, diguéssim,
doncs torna a pagar.
Doncs també apareix aquesta setmana el Moto GP22.
Com dius, Albert, aquesta setmana ha aparegut el Moto GP22,
el simulador de motos que aquest any potencia
a la part del tutorial,
perquè aprenguem a dominar la moto des d'un bon inici.
Aquest és el videojoc oficial de Moto GP,
i una de les novetats curioses és el Moda Nine Season 2009,
on ens colarem com a corredor
a una de les temporades més emocionants de motos de tots els temps.
Correrem al costat de Lorenzo, del Rossi, Stoner o Pedrosa.
El Moto GP22 apareix per totes les plataformes
i està recomanat per totes les edats.
Jo recordo quan era jove, que havia jugat en algun videojoc
que em muntava amb una moto de plàstic,
però que semblava de veritat, i amb el moviment del meu cos...
El Hang-On. Sí, el Hang-On, exacte.
El Super Hang-On tenia la versió del luxe on posava sobre la moto.
Jo aquests jocs de motos sempre he trobat molt dificultors
el control amb el comandament, com molt poc natural, no?
Sí, la veritat és que sí, perquè estàs acostumat a girar,
estàs acostumat a no...
Bueno, és tot molt diferent. Totalment.
I això, si acosta a vegades amb el cotxe,
que comences allò a donar...
Sí, sí, sí.
Amb les bandades de la dreta i de l'esquerra i no s'escontrola,
i sembla que no has portat un cotxe amb la vida,
amb les motos encara passables.
Estàra, tu pujaves en aquestes motos d'Arkade?
Jo fins i tot pujava en una d'abans,
que era com una motoreta d'una mobileta, em recordes?
Sí.
Que a la pantalla hi havia un minutet de plàstic,
i el que es movia era tot al fons.
Una cosa, sí, mig soviètica, electromecànica total,
i això ho tinc marcat al cervell, perquè jo, clar,
ara tampoc hi arribo, no?
Vull dir que no arribava als pagüets a terra,
era el món d'una moto, i era una moto de veritat.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
I també m'agradaria explicar-vos
que avui apareix el videojoc Chernobylite.
Videojoc de terror, supervivència i ciència ficció
que passa a la zona d'exclusió de Chernobyl,
que ha estat escanejada realísticament en 3D
i on hem d'explorar el nostre passat a base de foscor,
de llanternes i a cops de tensor.
Sí, ara apareix ja per totes les plataformes.
Ja havia aparegut moltes d'altres, les teníem absolutament amb totes.
És un joc que s'ha posat com de molt.
Vaig veure que molta gent estava jugant a Twitch
justament per tot el tema que ha passat a Chernobyl darrerament
i que, si no estic equivocat, han tornat a controlar-ho
al mateix país i que s'han trobat
algunes coses absolutament destrossades, no?
Que quan diuen destrossades en una central nuclear,
sempre et pots preocupar, és bastant curiós.
També parlarem amb la Laia Narín.
Parlarem també d'un videojoc que està, diguéssim,
molt avasat amb tot el que està passant ara a Rússia.
Molt bé, doncs quan continuem el Generació Digital,
que continuem a twitch.tv barra Generació Digital,
si voleu veure com fem un programa de ràdio,
doncs anem a conèixer quin és el videojoc
amb el qual ha jugat aquesta setmana la Eli.
Generació Digital és ara tendència.
Avui hem canviat de pantalles, eh?
Tinc un pantallot avui.
Estàs molt a prop, no, potser? Em sap greu, eh?
No, això ja ho anirem combinant, ja anirem.
Sí, es dóna molt bé. Sí, és que s'estan fent canvis.
S'estan fent canvis perquè el meu ordinador feia molt soroll.
Estem, doncs, allunyant de les micròfones,
i, a més a més, ens hem trobat amb la Laia Narín.
La propera vegada em maquillaré. No, no, no, no.
Sí, sembla d'haver-ho tan a prop.
A quin joc has jugat?
Doncs mira, he jugat a un joc que vaig decidir agafar
després d'anar a l'Expo Nova Pantalla, a la Robert.
Ah, ja va donar la idea, sí. Molt bé.
Perquè era un dels jocs que feia molt soroll,
que era un joc que feia molt soroll,
que era un joc que feia molt soroll,
que era un joc que feia molt soroll,
que era un joc que feia molt soroll,
perquè era un dels jocs que estava posat en aquella sala
on parlava de jocs per mòbil, n'hi havia diversos,
i vaig anar passant d'un a l'altre,
i l'Albert Garcia em va dir,
ostres, si no has jugat a l'Esfalt Nou,
fes-ho ara, perquè és molt xulo.
I la veritat és que m'ha agradat moltíssim.
És que és molt bèstia, aquell joc, és molt guai per mòbil.
I a més, és com si fos d'una consola, no?,
qualitativa, ben parlant, no?
Per mi, estèticament,
no jugo normalment a la consola,
però em sembla que no té res a envejar.
És brutal, la imatge.
No deixa de ser un joc de carreres de cotxes,
un simulador de carreres com podria ser qualsevol altre videojoc
com el Forza Horizon o el Real Racing,
i, bé, has de guanyar carreres en diferents escenaris.
Precisament això el que diem.
O sigui, el millor del joc són els escenaris, són brutals.
Comences a Sant Francisco, passes per Escòcia,
passes per Malaya, el Cairo, Roma, Nevada, Nova York...
I Malaya, eh?, és igual el tema ecològic, aquí.
Sí, sí, això sí que s'ho passa una mica...
Tu vas tirant per tot arreu i no passa res.
Païsatges espectaculars,
on sembla que hi siguis de veritat, realment preciós,
i també pren molta importància el cotxe que tries.
Superrealistes, també, i tens opcions de cotxes xulíssims
d'aquests dels més cars que hi ha, no?,
l'Augini, el Ferrari, el Maserati,
i totes aquestes marques tan famoses.
El que passa al principi del joc és que només pots triar un cotxe,
i a mesura que guanyes carreres, em pots desbloquejar d'altres,
però perquè el cotxe et vagi respondent correctament
li has d'anar fent millores amb els diners que guanya
després de guanyar carreres.
Per tant, tu pots desbloquejar bastants cotxes,
pots tenir-ne més d'un i anar-ne agafant un o l'altre,
però això et resulta car, perquè si no els vas millorant tots...
O sigui, millor tenir-ne un...
Jo he fet això, he agafat un de vermell, que m'ha agradat molt,
i li vaig fent millores cada vegada que veig que...
I ara és un papino que corre...
És un papino que ja m'és igual, els altres potser ja...
Tonejat.
Sí, molt bé.
Exacte.
I res, la mecànica és molt senzilla,
perquè el joc, a més a més, compta amb un moda,
que es diu touch drive,
que serveix perquè no hagis de fer res perquè el cotxe corri.
Ah, d'accelerar, vols dir?
Ni acceleres...
Hi ha una cosa que no acabo d'entendre,
o sigui, amb una partida...
Per dir-te que he guanyat totes les partides, totes les carreres,
és que no pot ser, si estic competint amb gent que ja deu jugar,
normalment, o amb la màquina...
Depèn, suposo.
Depèn de la moda de jugar que agafis, però...
O hi has fet un cotxe tan bo que és impossible.
Potser sí que ara resulta que soc bona en aquest tipus de jocs,
però és veritat que gairebé totes les carreres les he guanyat
perquè hi ha això del touch drive,
que l'única cosa que has de tenir en compte,
que sí que quan hi ha curves molt pronunciades,
doncs has de derrapar.
Però si has de derrapar, no és gairebé pràcticament ni girar.
Aleshores, si derrapes en alguns punts,
o tens l'opció de lliscar el dit cap a un costat o cap a un altre,
quan apareixen unes rampes als laterals,
perquè les agafes i també fas unes piruletes
que fas que el cotxe vagi molt més ràpid.
Molt bé, molt bé.
I després hi ha una altra opció, que és la nitro,
que és l'opció de lliscar el dit cap a un costat o a l'esquerra.
Sí, sí, senzill perquè no hi hagi molta complicació.
Fàcilíssim. I després hi ha l'opció nitro,
que l'actives amb el dit dret,
que és, doncs has d'anar agafant unes ampolles pel camí, a més a més.
De color blau?
De color blau i drogues també n'hi ha.
El nitro sempre me l'he imaginat de color blau
o sempre me l'han presentat blau?
Sí, sí.
N'hi ha de dues modalitats diferents,
que és depèn de l'energia que et donen més o menys,
i si no tens actives el nitro,
i allò ja sé que ja no hi ha qui t'agafi,
ni no sé quantes ampolles de nitro més.
Molt bé.
I ja està.
El que té de gràcia el joc,
part dels escenaris i dels tipus de cotxes
que té moltes modalitats.
Pots jugar amb els esdeveniments especials,
que són cotxes que només pots triar
en dates concretes i per temps limitat.
Tot això és per anar fent punts.
Llavors hi ha els esdeveniments diaris,
que també mentre tu estàs en la teva partida
tindràs els esdeveniments que tu hi participes
i això et dona recompenses, diners, etcètera,
plànols i tot d'històries que necessites
per la teva carrera o la teva...
Sí, pel món de història,
que seria el que jo he triat,
que és el més, diguem-ne, l'estàndard,
que és el que tu vas durant 70 capítols...
Deu-n'hi-do.
...amb més de 800 carreres.
Cada capítol s'organitza en 5 temporades
i van pujant de dificultat després,
com vas guanyant i vas passant per escenaris,
és a dir, que això tens partida
i has de jugar per temps
i aquests esdeveniments diaris
els vas complementant al món de història.
I després hi ha el multijugador,
que jugues amb altres persones
i el de cursa ràpida,
que pots jugar sense connexió.
Molt bé, déu-n'hi-do.
Home, és un joc força complet, no?
És molt complet, sí, sí, t'hi pots tirar
i a més a més hi ha mil opcions, també.
Vull dir que la carrera en si dura poc.
Després allà pots estar-te estona
mirant i remirant els cotxes,
els escenaris, els moditats, etcètera.
Té moltes opcions.
Ara em faig gràcia perquè estàs desenvolupat
per l'empresa on vas treballar.
Game Love, no. No era Game Love.
Era Ubisoft. Ubisoft, no,
però de fet Game Love és Ubisoft.
Són unes mateixes? Ah, vale, vale.
Potser sí, crec que sí.
Potser.
En quines plataformes està?
Ho trobem per Android i Parallels,
però també en moltes altres plataformes
però són bastant suportables i també pots veure
anuncis per guanyar puntuació. Molt bé.
Generació Digital, l'únic programa de ràdio
que no necessita cap requisit del sistema.
Doncs això mateix, continuem al Generació Digital.
Ui, ens fa molts anys que ens coneixeu,
així que just a les portes de Sant Jordi
sabeu que, de sobres,
que no us salvareu del tòpic reportatge
de llibres i videojocs, però no serà
de novelitzacions, ni llibres històrics,
ni dels millors jocs que heu de jugar,
ni els millors llibres de cuina sobre videojocs,
que, creieu-me, es veu que existeixen.
Així ens ho va dir el Francesc.
Avui parlarem d'un gènere que porta
lligat als videojocs des de gairebé els seus inicis,
les guies de videojocs.
Fa uns anys, parlar de llibres
sobre videojocs era recórrer els reculls
de trucs editats sovint per les mateixes revistes
que, a més a més, et publicaven
mapes i guies dels jocs del moment
o llibres de pistes de les mateixes editors
del joc que sabien de bona tinta,
que els pocs eren capaços d'acabar-se
un fate of Atlantis per a ells mateixos
i que la gent estava disposada a pagar
per superar aquells trencaclosques
que els tenia ben aturats.
Doncs prepareu-vos, perquè avui vinc carregat de llibres.
Ah, això és el plaer d'imaginari.
Doncs mira, i tant, amb el Dani Jiménez
ens llença el típic Remember Wham
que ens tira de tant en tant.
He decidit agafar la iniciativa jo mateix
i aposar-me al meu propi Remember,
que és per Viejunos Plus, que ens estigueu escoltant.
Amb el plaer d'imaginari hi havia un personatge
que venia sempre amb una maleta plena de llibres
i explicava i recomanava dos o tres llibres.
Així que mira, m'hi he sentit identificat
mentre anava recollint els llibres
de l'estanteria de casa per portar-los aquí.
M'hi he sentit una miqueta identificat.
Però vinga, va, fora sintonia, o acabarem tots aquí
fent titelles de paper matxer.
Això és un programa de videojocs o què?
Home, ara sí.
Ara estàs en situat, eh?
Això ja està una miqueta millor.
A més, anem molt lluny temporalment del plaer d'imaginari, tampoc.
Però és que la febre del Pac-Man
va propiciar un dels primers èxits editorials dels videojocs.
De fet, dos.
Tindríem de l'any 81 tots dos How to Master de Video Games,
que era un llibre que ens mostrava per primera vegada
trucs per deixar els nostres amics flipats a l'apallissar-los
a Defenders, Space Invaders, Galàxia, Monaco o GPI, esclar.
També al Pac-Man.
I escolta, Albert, aquest llibre porta trucs
per superar el Crazy Climber, i això t'agrada, eh?
Tu no deies res.
Tu anaves allà i demostraves el que sabies
sense explicar els secrets, esclar.
Clar, clar, clar.
A part d'aquests, en va sortir un,
perquè era el videojoc de l'època,
era el trencapistes del moment,
va sortir també el Mastering Pac-Man,
que va arribar a vendre compte.
Està a la llista de les guies encara més venudes de tot el temps.
1,7 milions de còpies venudes de Mastering Pac-Man.
Bé, un i dos molt curiós,
que les primeres guies siguin per a jocs arcade,
i després, això t'ho havies d'empullar a casa
i arribar als recreatius amb la lliçó presa.
D'aquesta manera, doncs, feies més puntuació que els altres.
En realitat, quan pensem en guies,
sempre imaginem més aviat coses per consultar a casa,
per si som els domèstics, diguéssim.
Sí, es faria estrany, eh?, de treure el llibre allà als recreatius,
i aguantar-lo entre el cendrer i el...
Eren llibres petitets, això, també, eren de butxaca.
Sí.
No era l'enciclopedia del Pac-Man, però...
No, no, era una cosa petiteta, de butxaca, sí.
Mira, realment, quan es comencen a popularitzar aquestes guies,
és realment quan es comencen a dedicar als sistemes domèstics.
D'aquells primers anys teníem diversos formats,
els especials de revistes tipus Micromania,
especial Pokés i Trucos.
Aquí, per exemple, doncs, mira, hi hauria Pokés, mapes,
per a jocs de l'estil Rambo, Attic Attack, Sabre Wolf...
Reconeixem que els jocs, en aquella època,
no eren especialment complexos.
Podien ser llargs o podien ser difícils.
De fet, molts cops, els trucs eren per obtenir, precisament,
vens aquesta dificultat,
per a la comunitat o vides infinites.
Era una miqueta els trucs més demanats per a tots els jocs.
No eren realment jocs que tinguessin material
per a una guia particular.
Per tant, era fàcil tenir-los de tots recopiladets.
Un mapa i quatre consells, ja ho tenies fet.
Però això tenia una excepció.
Les aventures gràfiques, ja a partir dels anys 90.
Aquests eren ja jocs molt llargs,
hi dedicaves moltes hores, trencaclosques.
Feien possible editar coses com la guia del Monkey Island 2,
que us està ensenyant l'Albert
i que ens estigueu veient per Twitch.
I recordem que aquestes guies es van fer molt populars,
sobretot perquè tot el text estava emmascarat
amb diverses tintes de colors.
Havies de portar una petita salofana
perquè així poguessis veure només aquella pista
que necessitaves en aquell moment concret
i no et fessis auto-spoilers.
Un mètode anti-spoilers, una miqueta rudimentari,
però bastant efectiu.
Però dius, Francesc, que això era l'excepció.
Doncs sí, encara que aquests jocs tenien prou entitat idurada,
per mereixer una guia per ells mateixos,
durant tots els 90 el que era més aviat eren guies pesades
més que en els jocs, en les pròpies plataformes.
Teníem coses com el gran libro de los secretos de la Mega Drive,
per exemple, com aquest que us heu portat aquí,
o Super Nintendo Power, amb un recull també
que feia una miqueta de farum de recopilatori
de secció de trucs de revista, una miqueta.
Doncs de les consoles del moment, d'aquesta mena de llibres,
en van arribar fins a ben bé a l'era de la PlayStation,
perquè eren bastant populars.
No et compraves pel joc,
te'l compraves una miqueta per la consola que tenies.
Això sí, al Japó no.
Ja anava diferent?
Sí, al Japó les coses anaven molt diferents.
Ara parlem del Japó i d'aquests llibres ha passat una cosa,
i és que tenim l'ordinador que dona el Twitch,
que jo he fet un muntatge sobre espectadors,
estava molt content del que havia fet.
És meravellós.
És un portàtil, el teclat ara està lluny,
i Eli no pot escriure.
No puc escriure.
O sigui, no és que la Eli no s'estigui...
No puc contestar, em sap greu.
I no ho podem arreglar avui.
He estat a punt d'arrencar un teclat que he trobat aquí.
Que no era nostre.
No, no, no, l'escopa meva.
Però és així, anem fent coses.
Al Japó, és certament com dius,
un paradís pels amants de la lletra impresa.
La producció editorial japonesa és supergran i variada,
i en el tema de les videojocs no s'han quedat mai curts.
Exacte, el Japó Sanitat guia sobre videojocs des de fa molts anys,
i allà sí que han tingut miraments
a l'hora de dedicar llibres complets a jocs antics, moderns,
sagues mítiques, Dragon Quest, els Zelda,
els War Games de Kohei,
que no sé per què porten bojos al Japó des dels anys 80.
Són un èxit sempre garantit.
Jo també em portava alguns d'aquí de japonesos, per exemple.
Aquest és una enciclopèdia de trucs per l'ANES.
Està plena d'anàlisis de diversos jocs d'aquesta consola
amb petits consellets.
És molt entretingut.
I això sí, una de les meves joies particulars
és un llibre de trucs i estratègies
per a les maquinetes tipo Game & Watch, Albert.
Perdoneu.
Imagina't aquest sentit.
Però perdona, hi havia molts secrets.
Sí que hi havia secrets a la Game & Watch.
Havies de prendre moltes coses.
Havies de saber quin era el millor moment per fer un moviment.
Aquesta petita guia de Game & Watch és superdivertida.
Al final, quan es van començar a importar videojocs al Japó,
quan als 90, des d'aquí, amb l'era de les 16 bits,
el mercat comença a voler també allò que s'està fent al Japó
i és normal trobar importació,
també es comencen a importar moltes vegades, per vies paral·leles,
coses relacionades amb el món dels videojocs,
i comencen a veure i descobrir com editaven
els llibres de pistes, de guies d'aquests jocs al Japó.
I una miqueta, jo crec que això va acabar a influenciar
a l'edició a casa nostra
que va començar a prendre les guies
amb una miqueta més de criteri.
A més, ja us dic, a mesura que els temps avançaven,
l'evolució també en game design de molts jocs,
amb els gèneres que apareixien,
fem possible històries molt més llargues, molt més complexes,
on realment valia la pena invertir potser en una guia
que et donés tots aquests secrets que no podies trobar,
sobretot quan ja ens trobem amb jocs amb món obert,
més exploració, investigació, etc.
Aquestes guies ja es convertien en un objecte més pel fan del joc.
I ara com està el mercat de guies?
Segueix sent un mercat tan important?
Ai, Albert, com està el sector de les guies?
Doncs mira, Albert, quan fa temps que no...
quant temps fa que no mires una guia escrita
quan has necessitat tu superar algun vídeojoc
en què t'has quedat encallat?
Molt de temps, molt de temps.
Vaig a altres llocs.
Una mica com a l'estrella de la ràdio,
el vídeo ha matat una miqueta la guia, una miqueta només.
Avui, òbviament, tens youtubers,
tens canals dedicats a mostrar-te pas a pas
com acabar tots els jocs,
tens com acabar-te els jocs més complexos
i que tenen més tirada del moment.
Però afortunadament, realment és que la guia no ha mort,
sinó que simplement ha canviat.
Avui tenim guies una miqueta de l'estil
com les que s'editaven als anys 2000.
Mira, com aquesta que et porto aquí,
editada per la pròpia Micromania, una guia del Commandos 2.
Són aires d'aquests especial de revista,
tapa de cartró, pàgines, consells per tots els nivells...
Moltes fotografies als nivells.
Solen ser també revistes,
solen ser molt sovint editades per revistes
o per editorials una miqueta simples,
solen ser també de molts jocs d'aquests
que surten cada any, com per exemple el Pokémon,
que surten cada un o cada dos anys.
Tenim un nou Pokémon amb molts objectes a descobrir,
molts mapes, etcètera.
Jocs com Minecraft, que també tenen una gran quantitat de guies
i de revistes fetes a darrere.
Hi ha tot un mercat per aquestes guies
que apunten una miqueta el fan.
És l'altre vertent al que ens trobem avui en dia.
Llibres que es diferencien d'aquests
perquè estan molt ben editats.
Són gairebé objectes de col·lecció.
Igual que tindries l'edició especial del joc
amb la seva capsa metàl·lica i l'edició de figura limitada,
al costat podries tenir algunes de les noves guies
que estan sortint avui en dia.
Jocs, edicions una miqueta de luxe, tapes dures,
apareixen dissenys preliminars, entrevistes...
T'aporten una miqueta molt més
i són un perfecte acompanyament per a jocs d'aquests
com Saga's Final Fantasy, Halo o Nintendo's Breath of the Wild.
Tindries el joc i una edició especial amb un llibre exclusiu
que et diu tots els trucs i secrets
i t'explica moltes coses d'aquest joc.
És una miqueta aquesta altra filosofia
que ha fet que les guies sobrevisquin més enllà
de trobar-les a canals de YouTube
o a webs com GameFax,
que és un dels jocs captats per anar a buscar
solucions i guies de videojocs.
Qui sap?
Potser és que les guies també han trobat dintre seu
aquest poquet de vides infinites que les permet seguir vivint
i ajudant-nos una miqueta de dia a dia.
Molt bé, doncs hem tingut un gran reguitzell de llibres
que ens has portat tots teus,
que has anat recopilant durant aquesta vida de videojocs.
I m'ha fet molta ràbia,
perquè el mastering video games el tinc.
Aquest de l'any 81.
El que passa és que no n'he trobat.
Estarà segur.
Start, on tens de llibres, de guies?
Sí, el mastering aquest el tinc.
Dos mastering Pac-Man, el global,
tinc el de Game Boy, en tinc tres.
Un especial de Game Boy concluïa jocs d'Atari Links.
Sí, sí, també soc d'un boig d'aquests, com el Francesc,
que no arribem tant a jugar.
Estem entrant l'excusa.
Me l'he comprat perquè és per fer bonic.
Exacte.
Perquè és maca, aquesta guia.
L'hem comprat per saber com petar-me el Pac-Man.
Exacte, certament.
Doncs molt bé, uns quants exemples.
Continuem al Generació Digital,
uient si ens esteu veient a través de twitch.tv.
Quines guies teniu de videojocs?
La darrera, per exemple.
I quin llibre esteu llegint en aquests moments?
Generació Digital, el programa de videojocs de la ràdio pública.
Doncs moment de connectar amb la Gufo Love amb la Laia,
que la vaig veure jugar al metro Exodus l'altre dia.
Ens encanta aquesta anissaga
perquè ha arribat aquí.
Ha estat una mica per la situació.
Per exemple, que viu Rússia,
un joc que ja n'hem parlat aquí al Generació Digital.
I m'agradaria saber això.
Com has arribat fins a aquest metro Exodus, Laia?
Hola, hola, bona tarda, Albert.
Doncs sí.
Quina coincidència.
La veritat és que fins que no em vaig posar a jugar
i en directe a explicar com de què anava el joc,
pels que anaven entrant, allò.
Doncs mireu, estem com en un món,
en un món postapocalíptic,
com si haguessin passat 20, 30 anys
després de la Tercera Guerra Mundial a Rússia.
Llavors em vaig quedar així un moment en silenci i dic,
ui, quina coincidència.
No hi vaig pensar a l'hora de posar-me a jugar.
Havies jugat a les anteriors entregues?
Ara fa molt de temps, jo recordo haver-te vist,
o haver-te conegut a Twitch jugant a la primera
de les parts del metro.
Sí, de fet ara feia un any que no tocava la saga,
vaig intentar jugar a la triologia seguida,
em vaig passar a l'1, al 2,
i part d'aquest tercer seguit.
Però en aquest joc, el Metro Exodus,
al Montse meu verd,
arribava a un punt del joc
que el meu ordinador antic no l'aguantava.
O sigui, és que directament no és que fallés l'ordinador,
és que simplement es petava el joc,
s'apagava i ja està.
I l'ordinador em feia en plan, socorro,
aquest joc no m'agrada.
Després dels darrers dals em vaig miure l'ordinador,
per tant vaig veure la llum al final del túnel,
i per fi estic podent disfrutar de la tercera entrega.
A veure quina història m'amaga.
Doncs mira, ens agrada saber aquesta història que amaga
i quina està la teva experiència, Laia.
Doncs la veritat és que m'està encantant,
de moment, l'estic disfrutant un munt,
tot i que sí que aquesta tercera entrega és més cruenta
del que havia estat l'Oial-2.
És una mica dur, perquè t'expliquen més vivències de gent
que va patir els últims atacs nuclears i aquestes coses,
però sí que és superinteressant d'aquesta tercera entrega
com pinten la realitat de Rússia
fora de l'univers dels túnils del metro.
Perquè, per qui no sàpiga de la saga,
el videojoc sorgeix d'una trilogia de llibres.
I el primer es coneix com Metro 2033,
on ens situen en aquest any després dels suposats,
crec que passen uns 20, 30 anys
des de la suposada Tercera Guerra Mundial.
I en els primers videojocs t'expliquen com els russos,
a Moscú, van sobreviure amagant-se en els túnils del metro
i fan com una societat normal.
De fet, tu vas pels túnils del metro, del tren,
i en cada estació han fet una ciutat.
Ja tens l'estació de Blapolis, de Riga, de no sé què,
i cada estació i cada ciutat són completament diferents.
Com es construeix en l'univers del metro em sembla magnífic.
Construeixen com aquesta societat sota els túnils,
perquè tenen la creença que no poden sortir a la superfície
per la radiació de les bombes nuclears de la guerra mundial.
El nostre estimat protagonista Artiom,
en aquest tercer joc, no vull fer gaire spoilers,
però ja descobreix que hi ha vida més enllà de Moscú
i de sota dels túnils.
Llavors, ell i el seu grup més proper surten de la ciutat
i comencen a conèixer tota la realitat
darrere del tancament de Moscú i dels túnils del metro.
Llavors, aquests mons semiobers que et presenten
d'anar descobrint què ha passat a la resta de Rússia,
del continent i del món.
A veure com està la situació.
Sempre que parlo de metro i parlem de metro,
que ho hem fet molt, Francesc, perquè hem parlat amb el seu criador.
Sí, l'hem entrevistat dues vegades.
I sempre m'agafen moltes ganes de començar aquesta anissaga.
Realment, i a sobre, com ens l'explica la Laia,
encara en tinc més ganes.
De fet, Laia, tu deies que era un metro diferent als altres, no?
Sí, perquè, com que he comentat, aquest metro és de món semiobert,
mentre que els metros uïdors eren històries línies.
El que més destacaria del metro Exodus
és la manera en què es construeix la història i l'univers
a través de les missions secundàries i d'aquests personatges
que et vas trobant pel mapa.
Perquè, per exemple, hi ha un àrea on et trobes amb la gent d'una ciutat
i tots són com amb les pintes molt marcades
i els comentaris que et fan i tot,
i ja arribes a la ditxa secta i ja saps de quin pal va tot.
I és superxolo.
Tot això és com que et perfila molt bé el paisatge
encara devastat per la guerra de fa 30 anys,
i a part d'anar buscant recursos com productes, bales,
millores de les arbres,
tot en una ambientació enfrontada a un grup d'enemics,
animals mutants pel mapa,
és que és un món obert molt ple de vida
i molt característic a l'estil metro.
Està superxulo i el recomano a tothom
que li agradin els mons oberts.
No cal jugar-te a l'1 i el 2 per disfrutar del 3.
De fet, aquest metro Exodus, el ser diferent de l'esport,
aquest metro Exodus, el ser diferent de les primeres entregues,
i, òbviament, perquè no necessiti jugar al metro i 2,
al principi hi ha una cinemàtica que et fa un resum molt xulo,
com si fessis un viatge en tren
de què ha passat fins a aquell moment a la saga metro.
I per això us dic,
o sigui, a tothom que li agradi els mons oberts,
li recomano provar el metro Exodus.
De veritat, perquè els encantarà moltíssim.
Doncs això que facin un resum abans de qualsevol cosa
és que trobo molt interessant fins i tot amb les sèries,
evidentment, i en els videojocs i les nissagues.
Previously on metro.
Sí, sí, totalment.
De totes formes, Laia, no volíem deixar que marxessis
sense que ens recomanessis un llibre per Sant Jordi.
Ara tinc pendents a la triologia dels llibres de metro,
però, mira, us recomanaré el que m'estigui llegint ara,
que es diu De Sangre y Cenizas, de la Jennifer Armentrout.
No sé com es pronuncia.
Però bàsicament és una història juvenil fantàstica,
molt entretinguda,
i que en realitat dic juvenil,
però hi perfilen un món molt més fosc del que semblaria emportada.
Gràcies per tot, que vagi molt bé.
Igualment, Laia, gràcies.
També els uients ens estan dient algunes coses
relacionades amb algun llibre o no sé si guia, no?
Les dues coses.
L'última guia que vaig llegir, diu l'Ed Caballer,
va ser per intentar fer el Final Fantasy 7 al 100%,
però diu que es va quedar a mitges.
Sí, que no el va fer.
No ho va poder.
No sé si es va quedar a mitges del joc o del guia.
No sé què ha passat amb el teclat.
Ens recomanen que ho fes des del mòbil.
Sí, però m'hauria de posar en el...
Si no, contesto com a Elisabet Sánchez.
Sí, clar, evidentment, si ho farem d'aquesta manera,
o no, portaré un teclat o connectarem un teclat, sí, sí.
Ja ho arreglarem.
Només Aicat, generació digital.
Volem comentar alguna cosa, Francesc?
Només comentar arran del tema metro,
que no tingueu por aquells que no us hagueu llegit les novel·les,
perquè els tres llibres acaben abans del que seria Exodus.
És una novel·la que lliga molt amb el tema dels videojocs.
Els videojocs són cànon dins l'univers de les novel·les.
I diguem-ne que el 2033, 34 i 35,
el primer i el segon joc estarien una miqueta entremig,
el 33 seria el primer, el 34 i el 35 seria l'últim,
però els arguments del 35, que és l'últim,
no arriben on hi ha metro Exodus.
Per tant, hi ha unes novetats que no tenen res a veure.
Si vols continuar la història d'Artiom,
t'acabes el 35 i d'aquí ja passes a metro Exodus a jugar.
Hi ha possibilitats per fer-ho.
Per cert, és tard, feia dies que no et traies al nas,
i veig que has vingut feta una mica una fúria, no?
Suposo que tots, no?
Tota la porria aquesta de comissionista
s'ha sortit pel tot arreu.
És això, que com s'aprofiten dels quarts de setmana
i els quarts de setmana,
és que no hi ha res a veure.
És això, que com s'aprofiten dels quarts dels demés
i com els guanyen.
És indecent però legal.
O legal però indecent.
Jo aquí us vinc a ajudar.
Voleu guanyar diners d'una manera legal però indecent?
Ai.
I al mateix temps que feu videojocs,
doncs, senyors, senyores, senyors, feu-vos un crowdfunding.
Estan en DeLiba, sí senyor, ja ho cantava l'adamant.
A veure, sabeu aquests mitjans, sobretot de dretes,
que han creat una mena de nou llenguatge
per dir coses putudes però amb un altre nom?
Sí, és veritat, sí.
És allò que diuen,
centre d'estratègia de la defensa,
que en veritat vol dir magatzem d'armes.
Correcte.
O nostàlgics de la bandera pro-constitucional,
que en veritat són putos fatxes.
Correcte.
O quan diuen Esquerra Republicana,
no ho diré per no buscar-me problemes.
Molt bé.
Doncs el crowdfunding és el mateix, no?
Que la paraula exacta, per traduir-ho al català,
seria micromecenatge, que tampoc fa gaire,
tampoc no soluciona gaire les coses.
Ja, segurament.
Però és, tu dones uns cèntims a canvi de res.
Vull dir, ets un mecenes,
que segons Diccionari.cat,
un mecenes és una persona rica que patrocina generosament
les arts, les ciències, una empresa cultural,
un artista, etcètera, etcètera.
I, per exemple,
si anem filant les comunicions de Diccionari,
què vol dir generosament?
Què vol dir un artista?
Si anem filant paraula per paraula,
tindríem que un mecenes és una persona
que premia un mèrit amb generositat,
sense rebre ni esperar res a canvi.
Ho fa pel plaer de recompensar algú
que fa una cosa que pensa que és d'interès.
Ja, sí.
De fet, recordo que aquí mateix, al Generació Digital,
vas dir que li tindrien que dir d'una altra manera,
perquè la gent ho confon una mica.
Sí, sí.
És que el micromacenatge, que tots coneixem,
el típic que posen cèntims per fer...
perquè ens donin un videojoc, un llibre,
un rellotge, una cosa d'aquestes,
és una perversió del seu significat.
És com una mena d'ofermisme
que deia abans del nou llenguatge,
una manipulació en què tothom se sent còmode.
S'ha convertit en una precompra, en veritat,
al micromacenatge.
Tu, en veritat, no dones uns cèntims
perquè estàs recolzant algú.
Tu estàs pagant per endavant una compra
d'una cosa que tu vols.
En molts casos, és una enganyifa.
A tots ens ha passat.
Aquí el coneixem al Google i ha passat
que han posat una sèrie de quartos
i després no han aparegut o el que ens han donat
no era el que esperaven.
És una manera de tindre uns diners
per estalviar-se, treure'ls de la butxaca, diguéssim.
Això vol dir que qui fa un groundfunding
pot pagar allò que està demanant,
però que amb comptes de dir
ja pago jo per endavant i després ho venc,
diu que coi m'ho pagueu vosaltres,
que per això esteu.
Jo us n'anomeno a posar un exemple pràctic
amb això, clar, dels videojocs.
Ja que parlem de Sant Jordi i estem a tocar,
et posaré l'exemple amb un llibre,
veuràs si s'entén molt millor.
Doncs som-hi, a veure, segur que els nostres ullents
trobaran la similitud entre els dos conceptes.
I tant, és molt fàcil, Eli.
Posem que vosaltres teniu un llibre escrit
o, si més no, dieu que voleu escriure un llibre.
I això és molt...
El que és físicament un llibre, d'anar amb una impremta i tal,
però jo et dic que a partir de 300 euros,
100 exemplars ja el tindries imprès.
En físic.
Però posem que la casa és gran, que voleu pagar de tot,
que voleu pagar un corrector, que són uns 500 euros,
un portadista que sol ser 200, 300, 150,
un maquetador, que aquí ja no en trairem
perquè no s'agafi un mal de desfàdida,
la impremta,
i posem que publicar un llibre costi 2.000 euros,
tenen molt amunt, eh,
per tindre, diguéssim, 500 exemplars imprèsos.
La cosa surt uns 4 euros de cost cada llibre,
i està força bé.
Són 500 llibres que podríem vendre,
per exemple, 15 euros cadascun,
i que ens donaria 7.500 euros.
D'acord, o sigui, guanyaríem...
Tenen en compte que nosaltres volem demanar
que ens paguin aquests llibres, els 2.000 euros,
i podíem guanyar 7.500 de francs.
Però també, com que som molt cucos,
i som catalans,
ja que a més a més dels costos,
i aquí som, anem a demanar un benefici, no, Murillo?
Clar.
Posem que jo vull cobrar, jo per escriure aquest llibre,
jo vull cobrar 2.000 euros més,
a part dels 7.500 que podré guanyar, eh?
Doncs 2.000 euros, perquè sí, perquè és el que valorem
que val la nostra feina.
Llavors, una cosa és tard.
Si volem cobrar en una campanya de micromecenatge,
llavors no són diners necessaris per portar terme
al que demanem, diguem-ne, no?
Exacte, o sigui, ens ha de demanar que ens paguin el cost
i el nostre sou.
I aquí la cosa comença a posar-se una miqueta comissionista.
I a més, això que
diguéssim que demanem de més,
també porta, entre cometes, diguéssim, impostos.
Val a dir que quan anem a una empresa d'aquestes
que fan, que gestionen micromecenatge,
ells cobren pel seu servei, evidentment.
Lògic, no? Però també ens cobrarà Paypal
quan tinguem que agafar aquests partits i passar-los al banc.
I el banc també ens cobrarà comissions,
i tot això. Tirant amunt, podem posar
que entre pitos i flautes ens poden ser un 30%
de tots aquests serveis.
Llavors, dels 4.000 euros que dèiem que volíem demanar,
2.000 de cost,
ni 2.000 que ens volem quedar nosaltres,
hauríem de sumar-hi el 30%,
que serien 1.200 euros més.
Recapitulem.
Necessito 2.000 euros per empremir un llibre
que em paguen els massenes.
Vull guanyar altres 2.000 euros que també em paguen els massenes.
Hòstia de pagar 1.200 euros de tràmits
que també em paguen els massenes.
Un total de 5.200 euros,
i a més, em queda un material amb el que puc guanyar 7.500.
Em surt tot gratis,
em guanyo 2.000 euros i encara em puc guanyar molts més.
És que ara ve quan el maten,
perquè els micro-massenatges són plens de trampes.
Això és com la vida d'Indiana Jones.
Quan no et surt una pedra, et surt un excursor.
Perquè si no arribes als 5.200 euros,
tu et quedes sense res.
És com una partida de rol.
Tu has de fer 5.200 euros,
si no, l'empresa de micro-massenatges no te'n dona.
Com ho fem per arribar a aquests 5.200 euros?
Fàcil.
Tu, posant-hi els 5.200 euros,
tu, posant-hi els 5.200 euros,
tu, posant-hi els 5.200 euros,
tu, posant-hi el que fa el temps, una aportació fantasma.
No us heu fixat mai,
la gran majoria de vegades, les que estan ben plantejades,
que hi ha una opció, no?
Saps allò que dius, jo et dono 20 euros,
tu pagues 20 euros i t'envia el llibre,
25 i el llibre assignat, 30 i tal.
Llavors, n'hi ha una al final...
que són una pasta boja.
Una pasta boja que dius, però això qui ho demanarà?
Doncs és perquè si l'autor ha de fotre calaram a l'últim moment.
Jo tal, pam, foto, arribo als 5.200 euros,
cobro tot i recupero els cèntims,
menys la part de...
d'impostos i tal.
I una altra cosa que és molt cuca,
i que, ostres, em fot ràbia,
perquè està especificada, però no la diu,
no sé, tu vas a les pàgines de micromecenatge
i ho poses, però saps la lletra petita aquella?
Ja, clar, sí, sí.
És que tu parles,
tu estem demanant 5.200 euros,
doncs tu veus que no arribes,
tu agafes el telèfon, agafes mail,
escriu-se al servei de micromecenatge,
i dius, escolta, nen, no arribem als 5.200.
Baixa-m'ho a 4.200.
Jo he estat dient-li a la gent
que això em costarà 5.000 euros,
però res,
una d'allò no saps com una olla,
que en veritat és menys,
llavors pots abaixar-ho.
És una miqueta com...
Allò que deien aquestes gràcies de la fiscalieta o la FINA,
doncs una cosa així.
Però bé, busquem una part bona,
diguéssim, estic clar, sempre estàs criticant,
si soubessis, soc de Tarragona.
El micromecenatge també serveix per fer publicitat.
I això és el que deia la tàctica del perro paliado,
li deia, me'n recordo,
que és la tàctica de fer paneta, és aquesta.
Hòstia, Murillo, és que he fet un micromecenatge,
hòstia, a veure si pots posar una miqueta.
Eli, sisplau, Blasco, home, a veure...
Això és com vendre els números de la rifa del col·le dels nens.
Comprendre els números perquè el nen puguin anar de colònia.
Els polvorons.
Si no, no arribarem, i clar, us quedareu sense llibre,
no vosaltres, vosaltres, i tots els que ho volen.
Clar, humanitat sencera.
I això porta que la gent, clar,
si es facin publicitat, i escolta,
és una miqueta com allò de,
si mil mosques mengen merda, no poden estar equivocades.
Clar, clar.
I si no arribes, doncs clar, fan que arribin.
I quan arribes, dius, eh, heu vist com heu arribat?
És boníssima, això, no?
I tot defenant, sense gastar, ni un punyetero duro.
Jugar de mestre, guanyes una pasta cansa,
a costa dels pobres desgracadets que han acabat picant.
I saps què és el més fotut de tot això, ja és tard?
Tu diràs?
Doncs que tens raó, quasi funciona.
I que això ha caigut moltes vegades en aquesta paneta, eh?
I tant, i tant.
Home, és qüestió de mirar, de mirar a veure qui és la que la fa.
I quan comences a arrascar, comences a mirar,
i veus, sobretot passa quan és un producte que tu saps.
Saps?
O sigui, si et diuen, vull treure un disc, clar,
jo sé el que val treure un disc.
O vull treure un llibre, jo sé el que val treure un llibre.
I quan vei el que demanen i com ho desglossen,
dic, hòstia, aquí hi ha algú que no, que no,
esteu demanant de més.
I veus totes les coses i dius, home,
i passa el temps, i això ho he trobat, eh?
Ho he vist, ja he passat en llibres coneguts,
o productes, o els llibres i videojocs,
que et diuen,
necessitem 7.800 euros,
i a la setmana arribes i diuen,
no, ja estem arribant, i veus que ha baixat a 5.800.
Ja.
Dius, hòstia, on estan els 2.000 euros que deies que falten, no?
Exacte, exacte.
I això és una cosa que a aquestes empreses, hòstia,
em sap greu perquè per mi és fer trampes.
És legal, però és fer trampes.
Per cert, és tard, recomanant-nos un llibre, no?
No, home, no, jo no, per això millor no és que soc així.
En comptes de recomanar-te un llibre,
et recomano que escoltis el senyor que ha escrit un llibre,
que ell mateix et sabrà aprendre molt millor que jo
la seva obra,
és l'Alfonso Martínez.
Hola, amics del Generació Digital.
Com esteu? Sóc Alfonso Martínez
i aquest dissabte, Sant Jordi,
i seré a la paradeta de Giga Més, allà al Passeig de Sant Joan,
presentant el meu llibre.
He tret un llibre que es diu Retro Gaming Tales
i va d'això,
de relats, de ficció sobre videojocs
retro. Una cosa, penso,
original, que us agradarà,
jo estimo, i que m'ha fet un bon cop
de mà l'amic Star.
Ens veiem allà, si voleu, una abraçada.
Generació Digital,
reprenem la partida.
Doncs reprenem la partida
agafant el piano del Víctor Mame,
que ens vol parlar de Sant Jordi,
i com que té un piano al davant,
té molt de perill. Hola, Víctor, com estàs?
Hola, estimades amants del piano, la música i els videojocs.
Jo soc el Víctor,
Víctor Mame, i avui parlarem
de llibres, roses
i drags. Com podeu traduir,
avui ens inspirem en Sant Jordi
per fer aquesta secció, i comencem
parlant de drags, de videojocs
on els protagonistes són els drags.
Si ens enginzem en el món dels videojocs
de rol multijugadors massius
en línia, tenim el joc
de Elder Scrolls Online
i Guild Wars, que ens oferiran
moltes hores de diversió
envoltades de fantàstiques històries
protagonitzades per drags. I si busquem
un drag més inofensiu, podem trobar
la saga de jocs Spyro, on podrem
controlar aquest entranyable drag
per nivells de plataformes
en els seus jocs. Ara m'agradaria tocar-vos
la cançó de Guild Wars 2 Fear Not This Night,
que sona així.
M'agradaria tocar-vos la cançó de Guild Wars 2 Fear Not This Night,
que sona així.
Lighthouse
Lighthouse
També d'un dia com avui volia parlar de dos jocs
que estiguin basats en llibres.
El primer dels jocs és Assassin's Creed,
que està inspirat en la novel·la
i que es fa a la mut
d'un escriptor eslové
de l'any 1938.
Tot i que no és una adaptació 100%,
el videojoc manté els temes darrere fons de la novel·la.
I el segon del joc és Cyberpunk 2077,
que està inspirat en el joc Cyberpunk 2020,
que és un joc de rol,
en aquest cas de paper i boli.
És un joc de rol de sobretaula
amb les seves fitxes
i els seus daus.
I per acabar m'agradaria parlar també
d'un videojoc que estigués relacionat
amb les roses, cosa que m'ha costat força de trobar.
Finalment ha caigut que en el videojoc
Plantes vs. Zombies
podies fer servir en diverses ocasions roses
per combatre els zombies
i prohibir-los l'entrada al teu preuatge.
Això és tot per avui,
espero que heu gaudit de la meva aportació al programa
i us animo a que entre tots i totes pensem
en videojocs relacionats amb les roses
o que tinguin com a protagonistes
aquesta meravellosa flor.
Que vagi molt bé i moltes gràcies.
Vull trobar la manera
Ho hem dit poques vegades,
Víctor Mame és el taclista de Doctor Prats,
que per cert,
ara fa ben poc
hem presentat aquest senzilla a poc a poc
d'un disc que si no estic equivocat està a punt de sortir.
Oh, sortirà,
si estiguessin aquí els experts m'ajudarien.
Però això, Víctor, moltíssimes gràcies
per portar-nos el piano
al Generació Digital des de fa tant de temps.
Algú un videojoc amb roses?
Difícil, eh? Ho ha trobat ell, eh?
No, amb roses no ho sé, però tens el flower, no?
Seria potser el més òbvi.
Jo estava pensant en aquest, que diria aquest,
i quan m'ha dit plan versus zombies
he dit, hòstia, molt ben trobat, sincerament.
Certament. Continuem al Generació Digital.
Continueu a twitch.tv barra Generació Digital.
Si voleu comentar-nos qualsevol cosa.
Encara tenim uns quants minuts.
Què ens diuen els uients?
Miren que en Cesc, roses, bayoneta.
Sí, sí, sí.
Boníssim, boníssim.
Per arribar al final del programa
m'agradaria parlar-vos d'algunes novetats
que he pogut llegir
aquests dies de videojocs.
Se està treballant
en un reboot del Crazy Taxi
al Jet Set Radio, Sega.
Un taxi, sí senyor, feia molta falta.
Sí, penso que sí,
i només tinc ganes de veure
quin vestit nou
li posen aquests dos videojocs
que van ser absolutament mítics.
Després també ha aparegut aquesta setmana
l'anuari de la indústria del videojoc a Espanya
i és ben curiós la llista
dels videojocs més venuts durant el 2021.
En primera posició, quin diries, Star?
Un Mario.
Doncs mira,
el Mario està al tercer.
El primer, el FIFA 22.
Oh, quina sorpresa.
Sí, sí, el FIFA 22.
És ben curiós, que no feia mai.
El Grand Theft Auto V en segona posició
i en tercera mira el Super Mario 3D World
amb el Bowser Fury, que vam parlar aquí
al Generació Digital.
Que mentirós.
La gent només juga al FIFA, jo al·lucino.
És brutal.
Compares el que seria Sony Xbox
pel tipus de jugador, eh?
Nintendo sempre és
Pokémon, Mario...
Idees fixes.
I els altres també, eh?
Diuen que Nintendo sempre ha fet el mateix.
Escolta, i els altres què?
Fan el mateix perquè és el que ven.
El tipus de Grand Theft Auto i el de FIFA.
Compte clar.
Sí, sí, clar, el Just Dance.
Home, el Spider-Man, el 9è.
Una cosa així.
The Last of Us per dos, el 17.
I el Just Dance, que has comentat,
està al 10 i també al 14, al 21.
És a dir, que també passa com al FIFA.
Sí, però fixeu-vos, el Grand Theft Auto és al 5.
Quants anys porta, venent-se al 5?
Això és una barbaritat.
I està al segon més venut d'anys.
I us volia comentar, abans de parlar
de què ens han dit els audience
que es va anunciar el Sonic Origins.
Ai, Déu meu.
Tanto que prendrem mal.
Sí, és que em va semblar molt curiós
que van anunciar que hi haurà un DLC,
que crec que és un dels més cars,
que si tu el compres,
una de les característiques que tindràs
és que els personatges que estaran al menú
es mouaran, tindran animacions.
Al menú, eh? Al menú.
I tindran altres coses.
Però clar, em va semblar com...
Ostres, què estan venent, eh?
A veure, també pensem que no és un DLC,
o sigui, hi ha 50 DLCs.
Sí, sí, és veritat, és veritat.
I un d'ells és allò que dius,
a mi això em sona ja riure, allò de...
Sujeta'm el cubata. Així tal, clar.
Perquè dius, hi haurà algun tonto que ho farà.
Algú que vingui a picar-hi i comprarà.
I diu, com que sabem que algú,
hòstia, no ens costa res posar-ho, no?
Doncs mira, tu posa'n un altre,
i el tonto ja picarà.
Doncs mira, anem de tapes tu i jo.
Participa a la comunitat del generació
digital al nostre canal de Telegram.
I de què s'ha parlat aquesta setmana
amb la qual ens hem treu les mascaretes
al generació digital?
Doncs no s'ha parlat de això, precisament.
Ara sí que ho estan dient, els ullents,
que ens miren per tuits i fiber,
una mica de veure'ns sense mascareta.
La barba, no? Tinc barba.
Doncs mira, comencem per coses pràctiques,
perquè sembla que aquesta setmana els ullents
hagin endevinat que ens anaven a passar coses
i aquestes coses.
En Seraphí...
Sí, això sembla.
Doncs en Seraphí ens deia que per primer cop
en la seva vida està fent servir un trackpad
de portàtil amb el qual no ho veu necessari
ja emprar un ratolí.
Jo, de fet, fa temps que faig servir-lo,
i molta gent em diu,
ai, com pots anar així per la vida?
Em sembla la cosa com més pràctica...
És un ratolí cap per avall.
És un ratolí dels abans, diguéssim-ho.
És la boleta cap a un.
És molt còmode, com la Laura,
que diu que són superpràctics,
diu que jo, que soc escarrana,
en soc mega fan perquè no cal canviar els botons
si algú també fa servir el teu ordinador
i diu que el pare d'una amiga seva
també té problemes amb la mà àbil
i tenen un trackpad extern per l'ordinador de casa
des que Apple va treure el primer màgic trackpad de mercat.
És que jo crec que ens estem confonent.
Una cosa, el trackpad...
És la tauleta, en realitat.
És la mini-tauleta.
Per ser iaio, perdó.
Els ulls també han parlat d'aquesta altra cosa
que vosaltres crec que estàveu parlant,
o si no, que s'assembla,
perquè l'Abel Baicorps ens enviava una foto
al grup de Telegram que deia
Esto sí que es un engendro del diablo,
que és el botonet del mig del teclat de l'ordinador
que fa de ratolí.
Ah, sí, sí, sí, horrorós, horrorós.
També tots els ulls estan d'acord.
Jo no existeixo, no? Fa molts anys...
Jo una vegada ho vaig veure amb un Toshiba.
Un Toshiba potser de l'any 2000, no?
No sé si n'hi ha algun que em porta.
El Leib ens deia,
només ho faig servir per quan no tinc ratolí físic a la feina
i tinc les mans plenes de greix.
Està bé.
En aquests casos potser encara sí, no?
Mira, és interessant.
Jo utilitzo el de la bola, el trackball, no?
Jo crec que estic d'aquesta forma.
Però el trackball és una bola.
La boleta, la boleta, sí.
Jo que sé amb el Misaicom.
Exacte.
Ja l'ha tret, ja l'ha tret.
I ara estic encantat perquè tinc tot espai.
I el de l'Eli és el que hi ha al ratolí...
El trackball, sí.
Saps en molts ordinadors,
al teclat a sota hi ha un quadradet que està activ.
Sí, el de tota la vida dels màquins.
Sí, exacte.
Doncs ara n'hi ha...
Jo senti diluviar.
N'hi ha de portàtils que tu enxufes en el teu ordinador.
En comptes d'un ratolí fas servir això.
Clar, és que això és de tota la vida.
Jo amb el dit, si fas anar amb el dit...
Ho vaig fer servir perquè se'm va trencar el ratolí.
Vaig començar a fer servir i ja està.
I ja m'he quedat amb això.
No tenim gaire més temps. Doncs ja està.
Molt bé.
És que hem de marxar, perquè ja és l'hora de marxar.
Gràcies, Dani Jiménez, el control tècnic.
Adéu!
Home, boníssim.
També gràcies, Elisabeth Sánchez, que vagi molt bé.
Igualment.
També a Star, des de Tarragona, ens veiem d'aquí dues setmanes.
Sí, senyor, molt petonats.
I Francesc Xavier Blasco, molta sort i també ens veiem.
També salutacions a la Gufo Love, al Victor Mame.
Marxem amb la música del videojoc tape Anvil, The Memories.
Aparegut ara fa uns dies
a través de l'estudi independent de Madrid,
Black Chili Goat Studio.
Adéu-siau!
En la vida de la ciudad
fucos que deslumbran
vino para dos
los años ochenta se olvidaron de un dios
Papá, me echo de menos ver películas contigo
o ir a tus grabaciones.
Mamá nunca me dejó.
Vull viar a casa.
Hay tantas cosas que quiero contarte.
Esperar el tiempo perdido.
Papá...
Firma, dulce niña
una estrella del firmamento
Encontré el diario de mamá.
Ella...
No puede ser.
Que quien amas te traicione es difícil de creer.
Mamá no es así.
Tienes que despertar.
¿Estás lista?
No sé si es algo que quiero recordar.
Ay, si quieres aquí, aquí
Ay, si tú quieres volar
Si quieres que sea en mi cama
Pues en mi cama será