Bona nit, us informa Arad Mazuque.
Desenes de milers de persones han col·lapsat aquest dissabte
al centre de Washington
al complir-se els primers 100 dies de mandat presidencial
de Donald Trump.
La marxa pel vedi ambient, la justícia i l'ocupació
ha arrencat el capitole
i ha fet el mateix recorregut que va fer Trump
el dia de la seva presa de possessió,
és a dir, ha recorregut l'avenguda Pensilvània
fins a la Casa Blanca on s'hi ha concentrat la gent.
Les protestes s'han dirigit, sobretot,
contra les polítiques mediambientals
de l'administració actual tal com recollien algunes pancartes.
No hi ha planeta B,
fem que Amèrica torni a ser verda o 100 dies de terror.
La manifestació ha plegat gent d'arreu dels Estats Units
com la Kelly de Carolina del Nord.
Trump, this is a terrible administration...
Trump, aquesta és una administració terrible.
Això és una administració terrible que està provocant molt de mal
i hem d'estar atents i no acceptar-ho.
Per això estic aquí.
En John, d'Indiana,
es manifestava amb un globus gegant del planeta Terra.
La Regélie i jo som aquí per intentar protegir-nos
de l'atac del nostre president, dels capitalistes,
dels banquers i dels industrials que contaminen la Terra.
Donald Trump, però, se n'ha anat de Washington
dels seus primers 100 dies de govern
amb un míting a Pensilvània,
a un dels estats que li va permetre accedir al poder.
Segons fonts pròximes al cas, el fiscal anticorrupció Manuel Moix
ha ordenat que s'investigui tres fiscals de la seva unitat
a qui un empresari,
imputat en el cas dels comptes de la família Pujol a Andorra,
acusa de coacció.
Aquest empresari, Rafael Pallardó,
diu que els fiscals Fernando Bermejo, José Grinda
i Juan José Rosa el van obligar a declarar
contra la família de l'expresident.
Els fiscals, per contra, asseguren que Pallardó
els va demanar diners a canvi.
Dos d'aquests fiscals ara investigats, Bermejo i Grinda,
ja van ser apartats del cas del 3% de finançament irregular
de conversència.
Tots tres han demanat l'empara del Consell Fiscal.
Milers de persones han manifestat a València
per reclamar un millor finançament
a la marxa convocada per acció cultural del país valencià
i es fan la diada que conmemore la desfeta
del mans al 25 d'abril.
Tots els partits que donen suport al govern
ja han estat presents.
València, Ignasi Muñoz.
La manifestació ha conclòs al davant de la delegació
del govern espanyol a València, on s'ha llegit un manifest
per a reclamar un tracte just de l'estat cap als valencians,
en concret un canvi del sistema de finançament
i més inversions.
Mari Carmen Prats,
representant dels col·lectius de persones amb dependència,
ha llegit el text on també s'han reconegut els avanços
del govern de Chimo Puig per el que fa a la situació de la llengua
i les relacions del país valencià
amb la resta de territoris de parla catalana.
Per fi, l'administració valenciana estarà al servei
de tots els ciutadans i respectarà també els drets dels valencians.
També ha començat la col·laboració del govern valencià
amb l'Institut Ramon Llull.
S'ha aprovat un decret de plurilingüisme
i un decret d'usos administratiu de la llengua
que apunten en la bona direcció
i s'ha iniciat un programa de col·laboració
en l'àmbit cultural amb els governs català i baleat.
Tots els partits que donen suport al govern
han estat representats a la capçalera de la manifestació
que commemora la desfeta de la batalla del Mansa
310 anys després.
També hi han acudit els principals sindicats,
Esquerra Unida, Esquerra Republicana i la CUP,
que ha desfilat junta a la resta d'organitzacions
de l'esquerra independentista.
Meixem ha presentat el seu buitet treball aquest dissabte a Girona.
Ara i res s'ha captivat els 850 espectadors
que han gaudit del concert des d'un marc immillorable
a les escales de la Catedral de Girona.
Girona, Gerard Vilà.
El Quintet Barcelona ha arrencat amb l'or
i de seguida s'ha posat el públic a la butxaca amb tot.
Torna a començar en un concert que ha durat més de dues hores
i ha acabat amb tot el públic dret ballant un tros de fang,
un dels grans èxits de la banda.
Mishima no s'ha deixat res a l'escenari
de davant de la Catedral de Girona.
El director del Festival Estrenes, Xavi Pascual,
reconeix que era una aposta segura.
Sí, Mishima és un dels grups més importants del nostre país,
perquè ja han vingut en altres ocasions,
han fet que l'auditori de Girona estigui ple fins a la bandera,
amb la qual cosa, vaja,
Mishima, per un festival com a Estrenes, és una aposta segura.
Les entrades per veure Mishima estaven esgotades des de fa mesos,
un símptoma de l'èxit de públic que té el festival.
De fet, els valencians zó també han omplert la sala mirona de sal.
I de l'actualitat esportiva, el Barça recupera el lideratge
de la primera divisió de futbol
després d'aconseguir la victòria 0-3 al Camp de l'Espanyol.
Luis Suárez, en dues ocasions,
i Ivan Rakitic han estat els dos autors dels gols blaugranes.
El Barça en bate a 81 punts amb el Madrid,
que té un partit menys i que aquest dissabte
ha superat el València per dos gols a un.
I encara en futbol, descens del Granada segona,
després d'haver perdut dos a un amb la Reial Societat de Madrid.
El Barça, per tant,
ha superat el Granada segona, després d'haver perdut dos a un
amb la Reial Societat i ascens del Llebana primera,
en supera l'Oviado 1-0.
Fins aquí les notícies.
Aquest diumenge, Menorca ens criden.
El soplement en directe des del recinte final de Maó
a la Fira Arrels, la cita gastronòmica de Menorca.
S'ha saludat, és com s'ha empatitat.
Ustrell i companyia agafen la tovallola i el banyador
per plantar-se les illes.
Que en dia s'aigua la cedarnera.
Aquest diumenge, de 8 a 2, començarem a sentir l'estiu.
El soplement, als matins del cap de setmana,
amb Ricard Ustrell.
Gràcies per ser ràdio.
Benvinguts, aquest és el programa número 612
del Generació Digital al control tècnic en Ricard Portal
i al control central en Carles Morales.
A l'FM, si ens escoltes per l'FM,
passen uns 6 minuts de les 12 de la nit, i ja és diumenge.
Tens moltes possibilitats per descarregar-te el programa
a través del nostre podcast de Catalunya Ràdio
o trobant tots els continguts del programa a l'inici de la setmana.
I, per tant, moltes gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
És un programa de podcast de Catalunya Ràdio
o trobant tots els continguts del programa
a Catràdio.cat i GeneracióDigital.cat.
Generació Digital, amb Albert Murillo.
Llumen, nois.
Generació Digital és el programa que parla a Catalunya Ràdio
de la cultura i de l'entretaniment digital
de les nostres pantalles i de com podem alimentar
la nostra creativitat amb la tecnologia,
amb la programació, amb els robots, amb els videojocs,
o del que parlarem a la primera part del programa,
a través, per exemple, de les ulleres de realitat virtual.
Això és de Generació Digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez.
I avui, amb l'Albert García.
Molt benvinguts a tots.
Molt benvinguts, molt bon tot.
Una nota de veu d'un esdeveniment
que passa a Sitges el 5 i 6 de maig,
és el Sitges Next,
i ens ho explica l'Helena Marto, la seva directora artística.
Sitges Next és la cita de marques, agences de publicitat,
emprenedors, creadors tecnològics
i tots els que som exploradors de la innovació i la creativitat.
Alguns temes d'aquesta edició són la realitat virtual,
el machine learning, sostenibilitat, data,
art new media o les possibilitats de la impressió 3D i 4D.
El programa, que es pot consultar sitgesnext.com,
reuneix figures destacades de la innovació publicitària internacional
i també artistes multimèdia, creadors tecnològics,
marques innovadores i pensadors del futur.
Una vegada escoltat el tall, dic, hòstia, machine learning.
Vaig a veure què vol dir això de l'aprenentatge automàtic.
I molt interessant, un camp de l'intel·ligència artificial
que està dedicat al disseny, l'anàlisi i el desenvolupament d'algoritmes
i tècniques que permeten que les màquines evolucionin.
Per exemple, aplicacions als típics motors de cerca,
és a dir, que van aprenent de tu, o també la robòtica i la parla.
És el present, no podem dir que és el futur,
perquè és el present.
Hi ha moltes de les tecnologies que utilitzem
que de manera invisible, per darrere,
ja tenen aquesta branca de la intel·ligència artificial,
que és el machine learning.
També la impressió 4D, que és una evolució del 3D,
però amb materials que es veu que es poden fusionar
depenent de l'ambient.
És que fins ara una mica la impressió 3D
tenia aquest punt de...
Amater.
Sí, sí, sí. Ninotet.
Ninotet, sí, sí, hi havia molta gent, de fet,
que veien els seus ninotets fets amb impressió 3D.
Però anem a professionalitzar, anem a donar un pas més,
i avançant aquesta tècnica.
I, sobretot, aquesta impressió 4D, amb el tema de la salut,
que ja hem vist molts exemples de pell, etcètera,
que funciona, i també en la construcció.
Per cert, ens agrada molt mirar cap amunt
i veure què fa l'estació espacial internacional.
Aquest dimecres s'ha fet la primera retransmissió 4K
en directe, direcció ISS Terra,
i on hi han col·laborat la NASA,
l'Associació d'Emissores Americanes,
els serveis web d'Amazon
i una empresa anumerada a WBES.
La gràcia és que durant la connexió hi ha hagut una tertúlia
entre científics de la NASA i la gent de Hollywood,
per parlar de les sinèrgies entre les dues indústries,
que cada vegada hi ha més, cada vegada hi ha més pel·lis...
De planetes.
De persones que van a l'espai, etcètera, etcètera.
Una meravella 4K a l'espai.
Això no vull saber, la de recursos que es deuen necessitar
per enviar la senyal, la imatge...
Perdona, la càmera. Enviar la càmera.
He estat mirant, perquè, de fet, a la publicitat,
ensenyaven la càmera que hi ha en aquests moments a la ISS,
que és de la marca Red Epic Camera,
que, de fet, és possible resmetre en 6K.
La marca Red és la marca de càmeres ultra-mega definició,
i cada any es reinventen,
i quan van sortir les primeres en HD,
eren els primers a anar-hi davant,
i sempre van allò 6 passes endavant.
50.000 dòlars, la que tenen en aquests moments.
Si vols comprar, ara...
Es diu Epic, la càmera. És fantàstica.
Quan li posis Epic és que després...
Què fas, ja? Diamond.
Infinite. Epic.
N'hi ha i bé, ja.
Si te la vols comprar, a més va per parts.
60.000... 50.000 dòlars, una nova.
Normaleta.
Mira, a final de mes me la compro.
Hi ha gent que se la comprarà per posar-se-la al cas,
per anar amb bici i aquestes coses.
Per gravar l'aniversari de la seva filla.
Però que broma, perquè el que aconsegueixes ara, segur,
d'aquí a 10 anys és el que tindrem.
Però és en 4K, per baixar amb bicicleta.
Sí, per cert, anem a fer-s'ho, això que teníem aquí, Gina,
és el joc que ha aparegut aquesta setmana, divendres,
és el gran llançament de la Nintendo Switch,
i és el joc de Mario Kart.
Mario Kart Deluxe.
Que ara estem sentint la consola en directe.
Gran música, per cert, aquest videojoc.
És el primer Mario Kart per la Switch.
Evidentment, perquè fa la Switch com un mes que està a la venda.
I bé, per la gent que no conegui gaire bé de què va,
és com una versió ampliada,
amb bastants més continguts, del Mario Kart 8,
que va sortir fa 3 anys per la Wii U,
i que és un joc fantàstic.
I moltes possibilitats de connexió en xarxa local,
gent que no està a casa teva però pot jugar, etcètera.
I també, per exemple, la possibilitat de connectar
diverses consoles, està molt bé.
O, per mi una de les més bones
és poder separar els comandaments aquests de la Switch
i jugar dues persones, una amb el comandament blau
i l'altra amb el comandament vermell.
Tens problemes amb el comandament blau?
Una mica. Jo també, eh? Una mica, una mica.
Jo encara no n'he tingut, eh?
Si estàs a més de dos metres de la consola, comencen a haver problemes.
S'ha de dir que hi ha hagut una recent actualització
de la consola Switch que sembla haver resolt bastant els problemes.
Tot i això, sí que s'ha queixat mentir
problemes amb el comandament blau si t'allunyes molt.
A veure, Albert García, aquesta setmana quin joc regalem?
Doncs que es preparin els nostres uients
és un videojoc que és molt potent per la gent
que avui comentarem en el programa el Persona 5.
Avui ens el comentarà l'Oriol Dalmau i és un joc fantàstic.
No sé l'Oriol que en pensarà, però té una música per començar.
Molt bona. Mira, escoltem.
Who am I? I'm not unique.
A més, hi ha com 65 talls de la banda sonora.
És a dir, aquí es gasten calés, amb això.
Molts, molts. És un videojoc, a més, és un joc de rol japonès.
Ens ho comentarà més l'Oriol.
És un joc molt extens, molt llarg,
i té una banda sonora, doncs, també, molt llarga.
Generació digital, cada dissabte a la mitjanit.
Doncs ara parlem d'una efemèria curiosa.
Una cosa que va passar concretament ara fa 31 anys,
un 27 d'abril de 1986,
al canal per cable nord-americà, l'HBO,
s'estava matent una pel·lícula.
La pel·lícula era El joc del Falcó,
protagonitzada per Timothy Hatton i Sean Penn.
De sobte, pareu l'orella, perquè es va escoltar això.
Ja està.
La pel·lícula...
Es va interrompre l'emissió de la pel·lícula
i a la pantalla es va veure una carta d'ajust,
els colors clàssics de la carta d'ajust,
amb un missatge. Què dius, ara?
Aquest missatge era... Tot això és real, eh?, no l'hem inventat.
Es celebra, doncs, els 31 anys.
Bona nit, HBO, en nom del capità Midnight,
com a personatge de ficció.
D'11,95 dòlars al mes, de cap manera.
Showtime, Movichannel, aneu en compte.
Això era un missatge de l'enginyer electrònic John McDougall,
de Florida, que volia fer una petita rebel·lió.
Va interferir en el senyal de l'HBO,
d'aquest canal per cable nord-americà,
per fer una queixa, per introduir una queixa,
i tots els espectadors que veien la televisió,
en aquell moment, van veure la queixa d'aquest enginyer.
Això no ho fan els dolents, dolentíssims de les pel·lícules?
Això ho ve de vendeta i els dolents més dolents de les pel·lícules.
I els extraterrestres.
I, curiosament, arriben a totes les pantalles.
I també ho fan els presidents, no?,
americans, que interrompi amb la missió per dica amèrica.
No és gens fàcil. Després comentem com ho va fer possible.
En el cas d'aquest home, l'any 86,
la televisió encara era totalment analògica,
però aquest home treballava en una companyia
que prestava serveis a satèl·lits,
llavors va moure la seva antena,
coincidint amb la del satèl·lit Galaxy One,
que és el que donava el servei d'antena a l'HBO,
i va poder posar doncs aquest missatge de rebel·lió
que hem sentit ara a uns petits moments.
Quanta estona va estar aquest missatge a la pantalla?
Tres minuts. De fet, si aneu a YouTube,
el podeu recuperar, perquè hi ha com gravacions de l'època,
que es veu molt malament, però... Fetes amb B.A. Quesa.
No sé, com algú devia tenir el vídeo gravat en aquell moment,
i va gravar... Clar, devien estar gravant la pel·lícula.
I tenien, doncs, la gravació.
Tres minuts el missatge d'aquesta persona enfadada
amb aquests preus de l'HBO.
I tot això ve per un context que ara us comentaré.
Doncs, a començaments dels 80,
les grans operadores de televisió dels Estats Units
comencen a fer pagar els propietaris d'antenes parabòliques
una mica més de diners
si volien decodificar el senyal de l'HBO,
si volien veure les pel·lícules i les sèries
d'aquest canal de televisió per cable.
Alguns espectadors d'antenes parabòliques
estaven molt enfadats amb aquestes tarifes més cares
per la gent que tenia antenes parabòliques,
i aquest home va fer la seva petita rebel·lió
queixant-se contra això.
Alguns espectadors van pensar que això era una mena d'acte terrorista.
L'EFBI va intervenir.
Imaginau-vos avui dia que estem veient qualsevol canal de televisió...
Es lia, però... Es lia moltíssim.
Hi ha unes freqüències i són propietaris de les freqüències.
L'EFBI va intervenir, va fer pagar 5.000 dòlars al senyor MacDougall,
un any de llibertat condicional, amb una mica de vigilat,
i, malgrat la protesta tan cinematogràfica,
no va tenir cap efecte perquè els preus no van canviar gens.
És curiós, aquesta efemèride,
perquè és una cosa que avui dia sembla molt de pel·lícula,
fer això, però el 70,
és una cosa que va començar a intentar pensar-se, no?
Va sorgir el que s'anomena com un moviment
que és la televisió de guerrilla.
És a dir, persones que pensaven
en intervenir en les emissions de televisió
per oferir un missatge de caire social o polític
per intervenir en aquest flux d'informació de la tele.
Van sorgir col·lectius com Videofreaks,
que feien fins i tot canals pirates,
que intentaven colar-se en les emissions oficials.
Hi ha molts casos molt interessants.
Jo m'he quedat amb només dos casos.
L'any 77 van interrompre l'emissió d'un canal públic del Regne Unit
per oferir un missatge que venia d'una altra galàxia.
Això és una persona que volia cridar l'atenció.
No han descobert qui era, encara.
És una història que molts diuen que, si busqueu internet això,
està en fòrums d'aquests d'extraterrestres.
Però això va passar.
I no té res d'extraterrestres.
Un home va interrompre l'emissió per fer una broma.
I després hi ha un altre, 10 anys després, l'any 87,
un any després del cas que estem parlant,
una persona va interrompre el senyal d'un canal de Chicago
per sortir amb una màscara de Max Hedrom,
aquell personatge de televisiu dels 80,
i fer uns comentaris.
Creus que això podria passar avui dia?
No ho sé.
Així que he trucat a la gent, als companys de TV3,
a veure si ells controlaven una mica més el tema d'emissions.
He pogut parlar amb l'Adolf Pérez,
que és un dels caps d'antena de TV3.
Qui millor per dir-los que això avui dia podria ser possible?
M'ha comentat que avui dia interrompre l'emissió d'un canal
no és impossible.
És un risc que pot haver, però es podria arribar a fer.
Per aquest motiu, TV3 i la resta de canals tenen una xarxa interna
en el que té a veure amb l'emissió.
Sí, del senyal, etcètera.
Del senyal, una cosa molt protegida,
perquè fins i tot estem parlant de...
No hi ha una antena parabòlica, sinó a nivell informàtic,
a nivell de hackers, a nivell informàtic.
Es pot fer? Sí, és molt complicat.
M'ha explicat que quan les comunicacions de televisió
eren analògiques era una cosa més fàcil,
avui dia amb la TV3 és una mica més complicat,
perquè es podria arribar a posar algun missatge,
però amb unes lletres molt senzilles, sense gaire cosa més.
Avui dia caldria un equipament molt complex,
molt sofisticat, molt car.
No t'ha donat cap tipus de detall de què és el que necessitem?
Per anar a comprar el sortit d'aquí.
Un tutorial de YouTube.
L'Adolf Pérez m'ha dit que si treballes a TV3 podries fer-ho,
perquè ja tens l'equipament,
però la gent que treballa allà no faria mai una cosa així,
però et caldria un equipament de dolent de James Bond,
per arribar a fer aquesta cosa.
No és impossible, però és molt complicat.
A més, les conseqüències legals serien fortíssimes.
Cada canal té unes freqüències
i hi ha una persona que paga per aquestes freqüències.
Jo crec que és molt més fàcil amb el nostre carnet aquest que tenim
per entrar aquí a Catalunya Ràdio,
entrar a TV3 i fer una visita d'aquelles guiades,
entrar a la sala on tenen la senyal
i allà posar el típic pendrive
que emet aquell vídeo de YouTube del que tu vulguis.
Doncs continuem amb la generació digital.
Un programa que fa anys
que parla de la realitat augmentada, de la realitat virtual,
i mira, avui ens fa molta il·lusió parlar amb una escola,
i amb alumnes i també professors d'una escola
que també, des de l'any 2009,
doncs està realitzant projectes
amb la tecnologia de la realitat augmentada
i després, més endavant, de la realitat virtual.
Estic parlant de l'Institut Vilatzara de Vilassar de Mar,
i avui ens acompanyen i ara saludarem tres persones.
Dos alumnes, que són el Javier Graciani i el Gerard Cobo.
Hola, molt bona tarda. Hola, bona tarda.
I també tenim un profe, un professor, que és el Jesús Arbues.
Hola, què tal, com estàs? Hola, bona tarda.
Molt bona tarda.
Ell és el que ens va posar en contacte amb nosaltres per ensenyar-nos
unes iniciatives que em van agradar molt.
Primer, Jesús, a l'Institut de Vilassar de Mar,
aquest institut Vilatzara,
fa temps que utilitza tecnologia
per ensenyar als seus alumnes diferents coses,
entre elles, la realitat augmentada i també virtual, no?
Sí, efectivament.
Els alumnes estan demanant canvis amb el món educatiu, no?
Llavors, estan les tecnologies aquí al costat
que ens ajuden a fer aquestes coses.
Jo soc de plàstica, soc profe de plàstica,
llavors, el que vull és que utilitzin aquestes tecnologies
des d'un punt de vista creatiu,
que no es quedin només amb el consum,
que això es dona per content, no?,
els nens consumeixen i juguen a tot, no?
Però a part d'això que puguin crear,
a partir del 2009-2010,
la realitat augmentada es va fer accessible
i llavors vam començar a fer coses de realitat augmentada.
Molt bé.
I ara, d'aquí fa un any i escaig, quasi dos anys,
que la realitat virtual s'està apropant molt
i l'aparició de les Car Wars
ens ha permès fer coses d'aquestes més barates.
Molt bé, sí, perquè amb les imatges que he vist,
aquestes ulleres que Google
doncs tenia per posar el teu telèfon mòbil,
que aquí vam parlar, les vam portar aquí al programa,
ha fet que el cost d'aquestes ulleres
siguin mínims absolutament, no?
Són superbarates.
Ara te les pots construir tu mateix, que és un camí,
comprar els vidres a la xina,
que són molt molt barates,
i te les tuneixes totes i queden superguapes.
Una altra cosa que també és curiosa de la vostra escola,
a banda, de fet,
ara parlem de dos projectes,
dels dos alumnes que tenim aquí,
és un camí que em va captivar
i és un relacionat amb la realitat virtual
i la gent gran.
Bé, aquesta experiència està en marxa encara i és molt nova,
i estem valorant els resultats.
La veritat és que ens ha sorprès molt,
perquè ha sortit molt bé, molt bé.
Veure els iaios ahir amb les ulleres de realitat virtual,
primer, impacta, no?
Però després, ells ho passen bé.
Hi ha un punt de satisfacció
de tornar a viure unes experiències
que feia molt de temps que no vivien,
i això ens ha anat molt bé.
De fet, expliquem-ho.
Aquesta experiència ha estat molt ben treballada,
perquè he llegit una miqueta la memòria
de tot com va funcionar,
i, clar, primer de tot és conèixer,
els alumnes conèixer aquesta tecnologia.
Anar a parlar, en aquest cas,
vau anar amb una institució... Sí, sí.
Una residència d'avís del poble, sí.
Anar a parlar amb les persones que porten aquesta residència.
L'equip tècnic per saber què s'havia de fer.
Exacte.
Amb bona voluntat no es poden fer les coses només,
has de tenir formació.
Però això fa que també els nois aprenguin
de quina forma s'ha d'actuar tot això.
S'ha d'actuar de l'últim extrem i amb resultats.
Els crius volen fer coses perquè tenen molt bon cor,
però se'ls ha de formar primer.
Per cert, escoltem un moment, això, imaginàveu-vos-ho,
van allà, parlen amb aquestes persones grans,
aquestes persones grans els expliquen records
que tenien ells d'on van viure,
del mar o la platja on anaven quan eren joves,
i què fan aquests alumnes?
Van enregistrar en càmeres 360 graus,
que després en parlarem,
i després van amb aquestes mateixes persones,
i, per exemple, una de les persones grans comentava això.
A veure, tinc també aquí al costat en Gerard Cobo
i en Javier Graciani.
Ells no han treballat en aquest projecte en concret,
però, realment, segurament coneixeu les persones que ho van fer,
deu ser molt emocionant veure la reacció d'aquestes persones.
Home, sí.
Enregistrar, per exemple, la casa on ells van viure,
on ells van néixer, enregistrant en 360 graus, no?
Això, aquestes càmeres es teniu a l'escola?
Sí, de fet, tenim una càmera,
que ve de la casa Rico, que es diu ZS.
Sí.
I el que fa, doncs, és... tens dos lents,
una 180 per una banda i l'altra per l'altra.
Correcte.
Fa dues fotografies a 180,
i el pròxim esforç de la càmera les ajunta,
i al final tens un panorama a 360.
Molt bé.
A 360 graus, llavors.
Aquest panorama el processa l'aplicació,
i d'allà, doncs, et forma la fotografia esfèrica,
que la pots importar a Facebook,
o també pots fer vídeos i els pots també penjar a YouTube.
I si poseu el Google Reitat Virtual i Multisensorialitat,
allà podreu veure, doncs, una miqueta el resum
d'aquests vídeos i d'aquesta experiència d'aquests professors.
Parlem amb el Gerard.
Gerard, tu ara estàs estudiant encara a l'institut?
Sí, estic fent segona batxillerat.
Estic acabant, ja. Molt bé. Ja et queda poc.
Has treballat amb aquesta tecnologia
i has fet coses a diversos llocs, per exemple, a museus, no?
Exacte.
El primer museu que he col·laborat
és el Centre Cultural Contemporània de Barcelona,
i el que vaig fer va ser a l'estiu.
Vaig crear un itinari virtual
d'una exposició que es diu Ramon Llull,
i tant, que n'hem parlat en aquest programa més.
Primer et parlava en direcció, en aquest cas amb la Bàrbara Roig,
que també és la cap del projecte CSU Educació.
Crea alguna eina virtual
amb objectius d'utilitzar-los en l'educació.
Llavors, el que vaig fer és crear una eina virtual
accessible a internet
i que, d'aquesta manera, alumnes i professors,
un cop haguessin visitat l'exposició,
tinguessin una altra vegada penjat a internet,
doncs, aquest itinari que els permetés
tornar a les sales del museu
per recuperar algunes obres que els hagués agradat.
¿Vols dir que aquesta forma de veure el museu
per a la gent jove com tu és millor?
Sí, vaig, en el cas del Museu Nacional...
Aquest és un altre projecte, eh?
El Museu Nacional també és col·laborat.
Sí. Sí, llavors, clar,
amb el Museu Nacional el que vam fer va ser
crear també un itinari virtual,
perquè el que vam veure amb el Manac, en aquest cas,
era que ells trobaven que el públic jove
no hi anaven a aquell museu voluntàriament.
Llavors, el que vam buscar era que va ser
una experiència virtual que fes del Museu Nacional
un museu més atractiu pel públic jove.
Hòstia, això que expliques em fa pensar,
a mi, una de les coses que més m'agraden al món
és passejar als museus.
Llavors, m'adono que soc gran, ja.
Segurament, ja soc gran.
O sigui, a mi, una de les coses que més em relaxen al món
és anar al magma i passejar,
sense saber gaire què és el que em trobaré.
Això no té edat, això, Albert.
Però bé, ells ho han fet perquè, d'alguna forma,
també aquests joves puguin veure aquesta experiència d'una altra forma.
O que puguis fer una cosa, que és que tu, a casa teva,
no cal que vagis fins al magma,
sinó que a casa teva puguis viure aquella experiència molt a prop.
Saps que amb els avis, amb els avis,
els posaven, atenció, eh?,
amb una cadira d'aquestes arròs, com la que tenim ara,
els hi posaven les ulleres,
els hi posaven una palangana amb sorra.
Els peus. Sí, sí, amb sorra als peus,
i també aigua perquè la toquessin.
És a dir, que també es pot aconseguir.
Doncs a casa també pots fer això. Sí, sí, sí.
Un bon ambientador... Truques al Mac, va.
Demanes quin ambientador fan servir.
Un bon ambientador. Per passar les moquetes.
Això és 4D, ja, eh? Sí, sí.
Exacte. Oi que tenim la impressió 4D?
Doncs ara també tindrem la realitat virtual 4D.
Amb olorama.
Exacte. Gerard, i això, aquesta experiència que has fet,
tu ho has fet de forma paral·lela amb l'escola? Com ha anat?
Bé, tot això forma part del...
que és el treball de recerca.
És un treball que es fa només aquí a Catalunya,
i que el que busca és potenciar...
O sigui, que l'alumne sigui capaç de laure un projecte pel seu compte.
Molt bé.
Doncs continuem parlant, el Generació Digital,
amb alumnes d'aquesta escola, de l'Institut Vilatzara,
perquè treballen amb la tecnologia
per fer coses relacionades amb la societat
o amb la creativitat.
A més, estic, Jesús, molt a favor amb el que comentaves de la creativitat.
I també ens acompanya el Javier Graciani.
Ell ha treballat en dos projectes.
El treball de recerca i després uns tallers que hem fet
d'introducció de la realitat virtual a l'institut.
Exacte. Al vostre institut teniu acords en diferents escoles.
Quan venen escoles de diferents països, els hi feu un taller.
Sí.
Perquè en sabeu de realitat virtual, en aquest sentit, no?
Fem una petita presentació explicant que és la realitat virtual,
com es crea i com la creem nosaltres amb les càmeres esfèriques,
i després els deixem interactuar amb unes càrbures que monten ells
en diferents aplicacions que hem trobat
que són bons exemples d'una realitat virtual.
Molt bé. Jesús, comentaves abans el tema de les lents.
És a dir, aquestes ulleres les feu vosaltres, directament?
No, es poden fer.
Tenim la manera de fer-ho.
I hem fet alguns intents.
Queden bastant xapuceres, les coses com són.
I pel preu que valen,
si surten a 4 euros o 5 euros...
Hem de mirar el tema de les càmeres esfèriques.
És important que estiguin homologades
i que estiguin bones per la vista,
i això ja és una miqueta més delicat.
No hi ha masses càrbures homologades a aquest país.
Molt bé.
Te'ls pots trobar a l'Amazon per un euro,
unes càrbures, i és un risc.
S'ha d'anar amb compte.
Déu-n'hi-do, aquest és un altre dels projectes que fa aquesta escola,
i ara ens expliques aquest treball.
Quant portes treballant amb això que ens explicaràs?
El treball de recerca ho porto des del febrer de l'any passat,
sí, més o menys.
Que és quan ja gairebé més d'un any, eh?
Sí, més d'un any, sí.
I en què consisteix, Javier?
Bueno, consisteix en diverses coses.
He fet un material digital
perquè quan visitis un jaciment romà que hi ha a prop de Badajoz,
puguis accedir a informacions, imatges i àudios
que et vagin explicant el que vas veient.
Bàsicament, el que parles són de la muralla,
la basílica del fòrum, l'amfiteatre i el temple
que són els edificis que s'han trobat allà.
És curiós perquè el tema dels museus,
la realitat virtual i augmentada,
ha tingut moltes aplicacions, Francesc,
perquè hi ha moltes possibilitats d'informar.
I tant, és una forma, a més, la realitat augmentada,
en què tu apliques informació sobre una capa del món real
que tu estàs veient,
és ideal per a la feina museística o de jaciment,
perquè el mateix que la persona està veient
en un estat de ruïna o de dret,
tu el pots acabar de reconstruir digitalment i virtualment
davant teu i donar-te una idea més gran
de quines persones hi treballaven allà,
quina feina feia o què es feia en aquell indret, etcètera.
S'ha utilitzat això en molts llocs.
Per exemple, a l'escola de gladiadors de Carnútum,
l'any 2011, hi va haver-hi també un projecte d'arqueologia virtual
que recreava en 3D les ruïnes que es troben a Òstria.
Hi ha hagut també projectes semblants a Colònia
o Terrassa Aumentada, per exemple.
A Terrassa vam tenir un any 2014
on el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya
i la Fundació I2Cat reconstruïen
o et donaven informació sobre edificis històrics
interessants de Terrassa.
Només apuntar a l'ubre la guia és una Nintendo 3DS
amb un joc fet per Nintendo.
Què dius?
La guia de l'ubre l'ha feta Nintendo,
els creadors de videojocs del Super Mario,
per fer-la una mica més...
Bé, que una companyia que fa videojocs faci la guia del museu
per captar l'atenció, no?
Dos altres exemples més a nivell històric que s'han fet.
L'any 2013, per exemple, la batalla d'Aquietisburg,
que és un dels punts capdals de la Guerra Civil nord-americana,
tens un recorregut per realitat augmentada
per poder veure les formacions
i els soldats que batallaven per aquell camp de batalla.
Tu mateix, des del propi camp de batalla,
amb unes tauletes pots anar veient
que s'hi projecta sobre el camp com està ara
el que va passar en aquelles dades.
A Barcelona, el 2014,
també hi va haver projectió d'informació i animacions
en realitat augmentada sobre un mapa de la Barcelona del 1714
que es troba al passet de Sant Joan davant de la ciutadella.
Allà també tenies en realitat augmentada aplicada
a la feina de turisme i la feina museística.
Javier, suposo que a Badajoz contents de tota aquesta feina.
Bueno, encara se'ls ha d'enviar, però sí, sí.
S'està acabant d'ultimar alguns detalls i ja se'ls ha mirat.
Per què no utilitzes tecnologia?
També em comentaves que la QR també utilitzes QR?
Sí, utilitzo la realitat augmentada per QRs, imatges,
geolocalització i per marcadors.
Com és que s'ha d'atabar de joder de fer-ho?
Bueno, perquè el Jaume està al costat del poble de la meva àvia
i llavors vam anar a visitar-lo i va sorgir la idea.
Podríem fer alguna cosa per millorar la visita.
Escolta'm, i per últim, aquesta gent que visiti aquest espai
haurà d'anar amb les ulleres o com anirà el tema?
La part de realitat virtual és més per mirar a casa
i per poder visitar el jaciment sense haver d'anar allà.
Després, el que sí que és del jaciment
seran els marcadors, els QRs i la geolocalització.
Correcte.
Pots anar passejant pel jaciment
i anar rebent la informació de la muralla
o, si estàs al costat del temple,
t'apareixen textos informatius del temple, imatges i uns àudios
que et van explicant què és un temple, per exemple,
o què s'ha trobat allà d'un temple.
Hem estat parlant aquesta primera part del programa
amb en Gerard Cobo, en Javier Graciani i també amb el Jesús Arbues,
un profe de l'institut que estàs...
En aquests moments estàs a l'institut o no?
Mitj i mig, eh? Estic mig jubilat.
Mitj i jubilat, però continues a l'escola, eh?
Vull afegir una cosa molt curteta, supercurta,
amb això de la realitat augmentada.
Fa dos anys vam guanyar un primer premi
a un congrés nacional de joves investigadors
amb un treball de realitat augmentada
del MEAM, del Museu Europeu d'Art Modern de Barcelona,
on una alumna va fer un projecte que era...
Ella volia saber què hi havia darrere de cada quadre
i va escollir una sèrie de quadres
i el que feia era amb el dispositiu mòbil,
això que està tan perseguit als instituts,
amb els mòbils enfocant els quadres,
aquests quadres li donaven tota aquella informació
que d'entrada no sortia.
Va haver de parlar amb els artistes, buscar-los,
posar vídeos...
Va ser un treball fora de sèrie, estupendo.
Estàs a favor de la tecnologia,
i dels alumnes. Home!
I saps què passa? Saps el que m'agrada molt a mi?
I nosaltres parlem moltes empreses que fan tecnologia,
parlem gairebé sempre amb empreses.
I... i dono molt valor, això.
Però és que em dono molt més parlar amb alumnes.
No perquè després muntin empreses, eh?
No, no, no, no.
Si no perquè hem de començar a explicar
que des de l'escola i sobretot,
hi ha molt professorat que hem de conèixer,
hem de conèixer el Jesús de Catalunya,
que n'hi ha moltíssims...
Crec que un dels problemes que a vegades tenim
quan parlem d'això amb gent de l'escola,
és que ens diuen que hi ha molta reticència
per part de les escoles d'incorporar,
temes tecnològics.
I jo crec que l'aproximació que molts tenen
és la contrària de la que heu fet vosaltres,
i per això és tan interessant.
Tu m'has dit que jo no soc un profe tecnològic,
soc un profe de plàstic.
Quan es parla de tecnologia a les escoles,
moltes escoles assumeixen que el que s'ha de fer
és explicar la tecnologia, ser tècnics,
que els ha d'ensenyar a utilitzar aquesta eina
per ser creatius, com dius tu,
en molts camps, que no cal que sigui la plàstica,
potser la plàstica, potser la lingüística,
potser la ciència, qualsevol cosa.
I això sí que els professors estan preparats.
Utilitzeu aquestes eines per parlar de coses
que us expliquem a classe i que dominem.
Els professors no han de tenir la por.
Els propis alumnes són els que, com han dit ells,
hem après molt a fora de l'institut,
que pel seu propi interès ja aprendran
a fer servir aquesta tecnologia.
Per tant, les escoles que promocionin
han de tenir aquests objectius per ser creatius
i que no subsessonin tant
en que tecnologia a l'escola vol dir ser tecnològics.
Jo crec que aquesta és una gran reflexió.
Doncs Gerard, Javier i Jesús,
som fans vostres,
sou els tres de l'Institut Vilatzar,
amb moltíssima sort i gràcies per acompanyar-nos
al Generació Digital. A vosaltres.
A vosaltres.
Doncs vinga, contrem el Generació Digital
i han passat moltíssimes coses a Telegram, oi, Gina?
Sí, han passat moltíssimes coses.
Per exemple, el Paci ens ha dit
que és un apassionat dels simuladors de conducció,
de conduir un cotxe com si fos de veritat
però al menjador de casa.
I de moment, per temes logístics,
es conforma amb jugar amb la WAN,
tot i que ell diu que l'ideal seria un PC.
La pregunta és sobre play sets,
que són aquestes cadires en volant.
Això és el més important.
Perquè jugar amb comandament
no és el mateix que jugar amb un bon volant
que més vibri, que tingui aquesta sensació
que realment estàs girant un cotxe
que pesa una tonelada.
Diu, quin en recomanaríeu? En teniu algun?
M'interessa especialment que sigui
d'altament regulable
i que ocupi poc espai.
Com a mínim, un cop recollit. El podem ajudar?
L'Albert S li recomana els Logitech S
que diuen que tenen més prestigi.
Altres coses que hem parlat en el Telegram
és, per exemple, la diferència
entre rendiment del mòbil i la bateria.
Evidentment, els que són més potents
gasten moltíssima més bateria.
I a partir d'aquí hem començat a parlar
de com es gasta
i com intentem arreglar aquestes coses.
I m'ha agradat molt una frase del Serafi
que diu, si tu li limites el gas al cotxe,
gastarà menys, però no et donarà
el rendiment que toca.
Això m'ha agradat molt.
I també hi ha hagut un moment
que dic, ai, quin era aquest? Que és el Life is Strange.
Sí, ho deia la Marta i preguntava
si li havíem jugat perquè ella diu que la té meravellada.
Diu, jo hi he jugat i m'encanta.
I a partir d'aquí
han començat a sortir diferents aventures gràfiques
com, per exemple, Team Millweed Park,
Grim Fandango, Dedic,
que és un clàssic, Broken Age,
Sexy Brutal...
Vosaltres què en penseu aquí, Oriol Dalmau?
Oriol, com estàs? Hola, què tal?
El Life is Strange hi he jugat jo. I què tal?
Ets una noia de 16 anys que té els problemes
perquè estàs a un institut on es mata gent
i aleshores hi ha l'Huracán aquí
i ella va fent fotografies
perquè li interessa la foto. És molt hipster.
És una aventura per capítols,
però em sembla que el vam treure en físic després.
És d'aquests que ningú s'esperava que aniria tan bé com va anar
i quan vam veure que això era un negoci,
vam dir, fes el físic ja, que aquí hi ha pasta.
Aquí vam parlar, eh, al Generació de Giral,
vam parlar d'aquests jocs. I tornen les aventures gràfiques.
Home, jo aquesta setmana al meu YouTube,
perdoneu la publicitat,
però vaig parlar de tres aventures gràfiques
i una era Broken Age, l'altra era Timbleweed Park
i l'altra era Sexy Brutal.
Timbleweed Park? Timbleweed Park.
És la de l'autor del Monkey Island?
Ron Gilbert, exactament.
Mira, jo només he vaquejat,
no sé si vaquejat és el... Sí, sí, ens sentarem.
He donat diners en un Kickstarter a la meva vida, només un.
En aquest cas?
I vaig donar 80 euros a Timbleweed Park,
però jo surto al videojoc.
Ah, sí?
Això del telèfon, no? No, no, no, no, no.
El telèfon. Tu truques per telèfon i contesto.
Me'l compraré només per buscar això.
Gràcies.
Amb quin nom surts?
És més, surto i faig publicitat del Generació Digital.
Oh, per favor!
Vaig a buscar-ho.
Vaig a buscar-ho.
Així que nosaltres i Generació Digital
sortarem en un videojoc al teu Timbleweed Park.
Mira, ara volia provar perquè a més té l'estètica d'abans.
Quin nom tens?
És que, ho va dir el Ron Gilbert,
i va fer com si qualsevol persona s'hagués trobat
en un calaix oblidat de LucasArts un disquet
i allà hi hagués un joc sortit de la mateixa època.
Oh, que fort! I surt la Gina i surt el Blasco.
Jo me'n muero.
Què més s'han parlat al Telegram?
Mira, ens ha agradat la comparació de Richard Stallman
amb Joan Rits dels Pets,
que ara han posat fotografies dels dos
i haig de dir que sí que s'assemblen
i ho posarem al Twitter perquè ho veieu.
Perquè Richard Stallman és el bessó de Joan Rits dels Pets.
Doncs recordeu que podeu parlar amb nosaltres
a través del nostre Telegram també,
telegram.me barra generació digital,
i que sapigueu que aquest dilluns
i ho explicarem al final del programa
hi haurà un concurs només per a la gent
que ens segueix a través del Telegram.
I juga l'Oriol Dalmau per donar-li el vistiplau.
Avui Oriol, en Z, és un concurs d'un videojoc
que regalarem aquesta setmana,
i quin és? El Persona Finco.
Mola, eh, la banda sonora? Chula.
Sembla que hagi de sortir Bruno Mars en qualsevol moment.
No, no, és que té estil, aquest joc té molt d'estil.
Ara ho comentem. Va, el tajo.
Avui toca Persona Finco, de Play 4, bueno, i de Play 3,
perquè es veu que aquest joc s'ha fet esperar tants anys
que ha sortit intergeneracional.
Començo deixant les coses molt clares i així m'ho trec de sobre.
El joc és una passada.
I tu et preguntaràs àvilment, i aquest joc, que és tan bo,
per què no ho està petant pels postos?
Sí, senyor, perquè està en perfecte anglès.
I bueno, ja se sap, estem en un país on, noi, per desgràcia,
l'anglès el portem, doncs...
L'idioma importa en un joc així? Moltíssim.
Perquè Persona Finco és bàsicament un joc de rol anime.
Però tot això que he dit en majúscules,
perquè és un joc de rol en el sentit estricte.
És d'aquests jocs que ens fa viure la vida d'un personatge,
com si fóssim realment ell.
En concret, serem un adolescent japonès que va a l'institut,
que té col·legues, que socialitza amb ells per les xarxes socials,
que queda amb ells per fer tot tipus de coses per Tòquio,
que estudia, que lliga, que tot.
Un petit detall, que tant en tant aquest adolescent japonès...
es fica en un univers paral·lel
on ha de superar el que vindrien a ser les mesmorres de joc de rol típiques,
en aquest cas corredíssimes,
i en aquest món paral·lel ha de robar el cor
de les persones malvades del món real
perquè s'empenedeixin de les seves males accions.
Si no fos raro, no seria japonès, això.
Però és xulo, perquè el que fas en aquest món paral·lel
té influència en la teva vida real.
Has entès alguna cosa, noi?
És igual, fia't de mi, que està molt bé.
D'aquest joc cal destacar i molt l'estètica,
perquè a vegades confonem qualitat dels gràfics amb l'estètica,
amb el disseny artístic, diguem-ne.
Gràficament aquest joc no és punter ni ho vol ser,
però el disseny artístic, mira, dels millors que he vist
en qualsevol joc.
Els menus són una obra d'art.
Aquest joc és com Ryan Gosling,
que dius és el més guapo del món, no, però té estil, el tio.
Té estil, eh?
Ara, recordeu, eh?
Una experiència que dura més de 100 hores de joc.
Un joc que t'ofereix una història i uns personatges memorables.
Una autèntica obra d'art.
Si no mereix un 10, mereix un 9,9.
Ara, ei, no em diguis que jo no t'he avisat d'això.
Your time will be cut short.
I can't permit you to talk with him for long.
Cut for long.
It's for your own sake.
His methods are unknown.
After all, we don't even know if it's safe
to simply meet and speak with him.
Speak with him... I understand.
Em sembla que hem d'anar cap a la porta aquesta.
Bueno, suposo.
És igual. X, li dono la X.
I així, 100 hores, no?
100 hores? És clar, tant costa.
De debò, sempre diem el mateix.
A més de 3.000 pàgines, fotre uns becaris
que cobren poc i anar traduint allà...
Ja, però després hi ha problemes de traducció
i encara és pitjor la solució.
Home, fem-ho bé. Fa molta ràbia.
Perquè aquest joc és d'aquests que es mereixeria
una traducció, perquè és un triple A.
Millor que molts triple A.
M'agrada molt el comentari que deies dels menus.
Els menus són una passada. Tot el joc...
Són d'aquests menus que, a part de ser bonics,
es mouen molt, estan molt ben dissenyats.
Tothom destaca els menus d'aquest videojoc.
Jo només tinc ganes... No de jugar, d'anar per menus.
Però això d'estacar els menus és quan veus una pel·lícula
i em recorda dient que la fotografia és molt bona.
No, no, és un estuari.
Estàs criticant l'Oriol.
No, no estic criticant.
Ara, per al·lusions.
Saps aquest tipus d'anime que totes mou molt?
Hi ha diversos tipus d'anime.
Hi ha el tipus Doraemon, que els personatges són com gordets.
Aquest és d'aquells animes que els personatges tenen
les cames molt llargues i els pantalons de pitillo.
Saps de Mario Baquerizo?
Una mica com aquesta pel·li que ja ara que està batent
tots els rècords, que m'estan...
Your name.
Your name és això.
Sailor Moon, aquest tipus de cames.
I els tios com molt seriosos, afectats,
amb els cavalls molt llargs, com una mata de cabell.
I posant-se les orelles bé.
Les ulleres bé.
Té aquest moviment com molt Sailor Moon
i els menus també el tenen.
Estan molt currats, però jo crec que els japonesos
són molt conservadors.
Igual que Nintendo no treu gaires nes minis,
aquests tios no fan traduccions.
Primer van fer en japonès.
I ara que sí, uns mesos o un any després,
el troben amb anglès.
Molt eliscat, això, trobar-lo amb anglès.
Això que estàs comentant de Nintendo.
Quin problema, perquè, clar,
aquesta setmana surt d'aquest joc fantàstic
del Mario Kart que hem comentat.
Jo crec que és una mentalitat que tenen ells.
Però el tema més greu és el de Nintendo Mini,
que directament ja no la fabriquen.
Jo crec que perquè van comprar una remesa
de Raspberry Pis molt barates,
i van dir, mira, crearem Nintendo Mini
amb aquestes, i ara no troben
una remesa tan barata de Raspberry Pis
i ara tenen un programa.
Un problema.
El programa el tenim nosaltres.
Molem molt més nosaltres.
Per cert, aquest joc que vas de comentar,
Persona 5,
ens surt Persona 5,
perquè com que persona sembla un nom que és allà,
Persona 5 el regalarem,
i avui direm el nom del guanyador al final del programa.
Val la pena, però...
No, no, m'estic equivocant, perdó.
Avui direm el guanyador del lot de llibres.
I comença el concurs per Persona 5,
que el direm la setmana vinent,
és a dir, tota una setmana,
perquè el guanyador ens enviï un missatge
o participeu a la xarxa.
Perquè la gent sàpiga exactament com ha de participar,
que sempre hi ha molts dubtes.
Ens heu de deixar un missatge a qualsevol xarxa social,
Twitter, Facebook, WhatsApp, Telegram...
El que vulgueu.
I allà ens dieu, doncs, ens podeu deixar un missatge,
dieu-nos que ens estimeu molt,
que voleu un horari més normal pel programa,
o fins i tot, doncs, fer-nos una pregunta.
Fem una pregunta.
Doncs al Cosmo Caixa, aquesta setmana,
hi havia una roda de premsa per presentar
una iniciativa tecnològica relacionada amb la dislèxia,
i on hi ha anat en França Xavier Blasco?
Hi he pogut anar i he pogut parlar amb la Luz Reyllo,
que és la investigadora de la Universitat Carnegie Mellon,
als Estats Units, i fundadora de Change Dislèxia,
en la roda de premsa de presentació d'aquesta nova eina
que es diu Detective You.
És una eina per combatre la dislèxia, però què és la dislèxia?
Atenció, perquè ens ho diu molt clarament.
No és una malaltia.
Molts pensem, igual, sentim això i diem,
això és una malaltia perquè el nom que té, això és xungo.
Doncs no, és una dificultat i no una malaltia.
Una dificultat en alguns processos cognitius
relacionats amb el pas de la comunicació verbal a l'escriptura,
com la memòria curtermini, la seqüenciació o la percepció.
En reforç i exercicis, es pot millorar molt.
No es cura, però es pot millorar molt.
I està calculat, més o menys, quanta gent en té?
Mira, entre un 10 i un 15% de la població
es calcula que és dislèxica.
Això vol dir uns 600.000 nens en edat escolar
a tot l'estat espanyol.
I, ben bé, només un terç sap que la té
i està rebent ajuda i està practicant
i està fent exercicis per millorar-la.
I és que la dislèxia, com ens explica la Lluís Reyllo,
porta, a més, una càrrega social negativa afegida.
Bueno, lamentablemente se percibe como una enfermedad que no es.
Es una dificultad específica de aprendizaje.
Lamentablemente se percibe como que está relacionada
con la inteligencia y tampoco.
La dislèxia afecta a la lectura escrita
pero no afecta a la inteligencia general.
Y también lamentablemente está relacionada
con el bajo rendimiento escolar.
Y lo que nosotros queremos hacer es cambiar eso.
I què fan, Xenys Dislèxia, per canviar això?
Doncs actuen principalment sobre tres àrees principals.
Que cada vez se conozca más lo que es la dislèxia,
utilizando un test gratuito de detección,
superar la barrera de la dislèxia
de las dificultades de la lectura y la escritura,
con Detective View,
y también superar las barreras socioeconómicas
portando con becas para familias
para que puedan acceder a Detective View
y para que puedan acceder a un test gratuito de dislèxia.
Ho té molt clar però anem a resumir-ho.
I tant, primer de tot, la detecció precoç.
Ells han llançat un test gratuit
amb el patrocini de Samsung
que es troba disponible a, atenció,
detectivetest.org,
detective amb Y,
és una pàgina web on hi ha un test que tu pots fer
per orientar-te una mica sobre quin grau de dislèxia
pots tenir, orientar-te,
no és un test diagnòstic, però t'ho oriento una mica,
amb un 90% de validesa.
Ho han calculat però és sempre una indicació.
Una atenció, detecció precoç,
que qualsevol persona, perquè és un test gratuit,
pugui anar i pugui saber si està patint dislèxia,
suport del tractament de la dislèxia
amb aquesta eina que presentaven,
Detective View,
és una eina per a famílies i professionals
com logopedes, psiquiatres o terapeutes,
està en format d'aplicació,
està per a Android, ja està disponible per allò,
sortiré una miqueta més endavant,
però també està disponible com a recurs web,
ho podeu anar a la seva pàgina web
i allà trobareu aquesta mateixa aplicació.
I allà també parlava de les ajudes econòmiques.
Exacte, hi ha un problema amb la dislèxia
i és que genera una miqueta de bretxa econòmica,
hi ha bretxa social per culpa de temes econòmics.
Tractar la dislèxia és car,
l'ajuda d'un logopeda o d'un terapeuta
és una cosa molt cara i això fa que molta gent
no es tracti o no es tracti durant prou de temps.
I, per tant, els que ells volen,
amb Change Dislèxia, que és una empresa social,
és reinvertir tot el que recuperin,
tot el que ingressin a través de l'aplicació de Detectiview,
volen invertir una altra vegada en la societat.
Com? Per exemple, creen beques
perquè famílies amb pocs recursos
i professionals amb pocs recursos
puguin comprar l'aplicació de Detectiview.
Això vol dir que no és gratuït, aquesta eina?
No, no és gratuïsta.
Tenint en compte tot el projecte social que hi ha darrere seu,
és el preu mínim que han cregut que és suficient
per mantenir aquesta aplicació.
De totes maneres, teniu cinc dies, si us la baixeu,
o us doneu d'alta a la seva web,
teniu cinc dies de prova gratuïta.
A més, hi ha versió per famílies i versió per professionals,
que poden gestionar molt millor els tipus d'exercici
que fan falta per treballar àrees concretes.
Les persones amb dislèxia
tenen capacitats molt diferenciades unes d'altres
i aquests exercicis es personalitzen
en funció del que necessites.
Necessites un tipus de memòria de treball visual X
i no necessites consciència fonològica.
Cada persona és diferent.
Crec que això és la riquesa fonamental del joc,
des d'un punt de vista d'investigació.
Si és normal, per exemple,
que estiguin coses com la velocitat d'escriptura
per diagnosticar si una persona és dislèxica o no,
Detectiview té en compte fins a 24 paràmetres
que permeten que el professional que us dona suport
pugui ajustar i personalitzar
els més de 35.000 exercicis diferents que hi ha.
I com és, aquesta eina?
Doncs mira, és una eina que, gràficament, és molt maca.
Hi han participat i col·laborat, a més,
totalment pro bono per ajudar la causa,
des del dibuixant Mike Bonales,
que ha dibuixat els còmics de càlico electrònic.
Per tant, el grafisme és molt divertit.
O, per exemple, veus oficials,
una de les veus oficials del canal Disney Channel,
que també, per col·laboració amb el grup de la dislèxia,
hi ha posat les seves veus. La Luz ens ho explica millor.
Estan puestos en forma de reto.
Tienes que solucionar enigmas lingüísticos.
Tienes que encontrar una letra que sobra.
Tienes que encontrar el error de una palabra.
Tienes que encontrar la clave que falta.
Tienes que repetir, a lo mejor, una serie que has visto.
Tienes que acordar.
Tienes que buscar letras diferentes.
Solucionar frases.
Bueno, son ejercicios lingüísticos.
Es explicava la Luz que això és un joc i sembla divertit, eh?
Doncs la veritat és que sí.
Has d'arribar fins al final superant diverses àrees,
cada àrea plena d'exercicis diferents.
Un projecte social amb molta ciència darrere, moltíssima,
per fer-lo realment tan bé com l'han fet,
i que val molt la pena.
I si teniu l'interès ho trobareu a change-dislèxia.org.
Aquest so és d'un videojoc
que ens volia comentar l'Albert García.
Flipant. Jo he flipat molt, també, Albert.
És el joc del moment, ara mateix, a YouTube, a Twitch.
A Steam. Amb un nom molt estrany.
El nom és el pitjor, però la resta està molt bé.
Player Unknown Battlegrounds.
Player Unknown Battlegrounds.
Ja el podria haver traduït a aquest nom,
perquè té un nom llarguíssim i és molt lleig.
Posa inicials que acabaràs abans.
I a més està escrit en majúscules.
Explica'ns, a veure un moment,
en un altre programa el jugarem i expliquem les nostres experiències.
Aquest hem de jugar aquí, tot l'equip de la generació.
Bàsicament es connecten 100 persones
i aquestes 100 persones estan en un avió
i cauen des d'un avió amb un pare caigudes
en una illa molt gran.
Molt gran, que pots agafar un cotxe.
Pots agafar cotxes, pots agafar motos, el que trobis per allà.
L'objectiu és ser l'únic que sobreviu en aquesta illa.
Has d'armar-te,
tothom comença sense res,
només sense cap armament ni res,
i cauen on cauen.
Llavors s'ha d'armar, pots jugar amb equip, amb altres jugadors.
Ei, anem a aquella coordenada, no sé què.
I quedes amb els teus amics a la coordenada aquella.
A la coordenada, eh? Ei, companys!
Exactament.
Amb els teus amics acabaràs matant.
Sólo puede quedar uno.
Però guanya l'equip, o sigui, l'equip guanya, no?
És la idea.
El tema és que a poc a poc,
la illa es va limitant a l'espai on pots estar.
Si tu estàs en aquesta part de la illa,
doncs et vas perdent vida, no?
O sigui que, clar, cada vegada s'ajunta més les persones.
És el joc de la cadira en versió moderna.
T'agrades també juntes.
Hi ha dies a YouTube, per exemple, els companys d'Eurogamer,
que estan fent partides, tots ells,
i jo m'he enganxat a veure com estan jugant i tot això.
Que divertit.
Estàs agafant apunts per quan et toqui a jugar contra nosaltres?
Jo seré superdolent, però...
No, tots. Aquesta taula no n'hi haurà cap de bo.
La gràcia és que tu, quan estàs jugant,
no veus les ombres típiques de l'enemic.
No, no, si tu t'amagues i t'amagues bé, no et troben.
Però, clar, com que t'has d'amoure, perquè l'illa...
I la mort és permanent, o sigui? Sí, sí, sí.
S'ha acabat la partida.
I vages amb un bazó que has matat a cops de tronc?
Pots trobar qualsevol cosa. Hi ha gent que porta...
Qualsevol tipus d'arma. Una pedra.
Això de l'illa que s'encongeix i les armes i tot això,
és una mica de... Battle Royale. Totalment.
Perdó, perdó, què és? Battle Royale.
Ah, sí, sí, de fet ho comentaves, no?
Sí, es va a tothom amb Battle Royale.
Només faltaria que anessin vestits d'escola japonesa,
amb la uniforma, i ja seria Battle Royale.
Ho ha fet una persona, això?
Jo ho he fet per una persona que està en Early Access,
que està en Access anticipat, no està acabat el videojoc,
i ara ha aconseguit tant d'èxit,
s'ha descarregat un milió de vegades, costant 30 euros a costa,
i ha guanyat tants diners que l'estan acabant.
Diu que en una setmana, Oriol, ha guanyat 12 milions de dòlars.
Increïble. Ens estem equivocant de professió, eh?
Sí, sí, sí.
Tampoc no sembla que sigui tan nova, és el que deies tu.
No és nova, però és bona, eh? És bona, eh?
Sí.
A final, a la gent el que li agrada és matar-se entre els altres.
I la idea és que funciona sempre, eh?
17 milions de dòlars en una setmana.
Per a l'ordinador? Per a l'ordinador.
Per a l'ordinador, eh? Només per a l'ordinador.
Acabarà arribant a PlayStation. No, no, ja està planificat.
Té versions per al 2018 per PlayStation 4 i Xbox One.
Molt bé. Ens estem acostant al final del programa.
Gina, hem de dir el nom del guanyador d'aquest lot de llibres,
que entre ells està el Ferista, que és el que gent volia.
Què podem dir?
Hem rebut missatges aquesta setmana d'oïents
que volen aquest lot de llibres que vam anunciar.
I, per exemple, el de la Gloria Planas.
Tot i que a nivell digital encara vaig una mica amb anivela,
m'encanta llegir, i em faré molta il·lusió,
com tu que és la novel·la Ferista del Marc Pastó,
a qui segueixo fa temps per Twitter.
També tenim el missatge del Fèlix.
Hola, soc el Fèlix. He llegit tots els llibres del Marc.
De fet, fa poc que vaig acabar el Bioco,
perquè em costa una mica llegir llibres.
Si no, com la Gina, en llegeixo 300 pàgines en només un dia.
I res, això. Espero que em toqui.
Només el falta aquest.
Teníem el tall del Rubén,
però de tots els missatges ha guanyat el Lluís.
Soc seguidor vostre de fa ja molts anys,
metges en podcasts, quasi bé sempre,
i el que faig jo és accedir al canal,
em descarrego els episodis al mòbil
per anar-lo sentint mentre vaig en cotxe.
Com que no sempre heu descarregut tot,
per exemple, amb vosaltres,
escolto majoritàriament els programes complets,
el que faig és, mai m'he arribat a subscriure
a cap dels veris podcasts que segueixo.
De fet, el que em penso és que si em subscric,
em descarregarà absolutament tot.
¿És això cert? Com funciona realment?
I quins beneficis us proporciona a vosaltres
que estigui subscript?
Perquè sempre he sentit que ho soluciteu.
Lluís, per tu és el lot de llibres
que la setmana vinent ens posarem en contacte amb tu.
I t'hem de dir, quan tu et subscrius a un programa,
no se't descarrega, si tens un podcatcher,
qualsevol podcatcher que tens al teu mòbil,
el que fa és avisar-te que hi ha un nou programa,
aquesta és la gràcia dels podcasts,
i si t'interessa, te'l descarregues.
Ens interessa moltíssim que et subscriguis.
Per què? Perquè sempre t'arribarà l'avís del darrer programa
o dels darrers talls que et puguin interessar.
I quan fas aquell clic... Ara, ara, ara.
Quan fas aquell clic... Ara.
Cobrem. No.
No cobrem, però els caps d'aquesta casa ho veuen.
Nosaltres estem molt feliços,
veiem que ens descarregueu el programa i que...
Ens donen un copet a l'espatlla i ens diuen,
ei, seguiu així.
I neix un gatet. Exacte, exacte.
Bé.
Doncs, per cert, uients, que ens seguiu i participeu pel Telegram.
Dilluns farem un concurs exclusiu, Telegram,
i regalarem quatre entrades dobles de Cinesa
per veure la pel·li de Marvel Guardianes de la Galàxia 2.
Dilluns, atents, a Telegram.
Gina, Albert, Francesc, gràcies per fer gran el programa.
A tu. A tu.
Oriol, gràcies per provar personatge.
A vosaltres m'ho he passat molt bé.
Per quin dia quedem? Ho hem de fer, això, eh?
No, no ho hem de fer. No, què dia quedem? No, no, no.
Hem de fer equip. Sí.
A veure, jo no puc matar-vos, eh? Jo no els puc matar.
Però ja no m'interessen. Jo vull cadàvers.
La grandiositat d'aquest joc és precisament això.
Ens ajudem, però al final, nois...
Sí, al final, amb un duel, amb una palmera.
Per cert, recordem també el control tècnic en Ricard Portal,
que també és un altre gran del programa.
Nosaltres hi tornem, en el canal d'Internet,
a les 6 de la tarda i a l'FM dissabte a les 12 de la nit,
però hi són sempre al Telegram, al WhatsApp, al Twitter, al Facebook
i a aquest ràdio.cat.
Recordeu que diumenge, abans d'Alta notícies, vespre a TV3,
un nou espai amb Lluís Marquina del Generació digital,
que aquesta setmana explicarà els secrets dels efectes
que s'amaguen a la pel·li un monstre amb B a veure.
Adéu-siau.