I què?
I què? La ràdio inquieta.
Oh, yeah.
Benvinguts al Generació Digital,
el programa dedicat que parla de videojocs,
de creativitat i de cultura digital.
Ara comencem l'edició número 739
i ho farem amb la visita de l'Ana Oliveras,
una de les pioneres dels e-sports
i amb una experiència en el món del videojoc
que ens ve molt de gust repassar.
A més, la Gina Tost ens explicarà
quines són les tendències en el món del videojoc a Twitch
durant aquesta setmana,
perquè les coses canvien dia a dia.
L'Oriol Dalmau ha hagut de jugar a un videojoc
que no li ha posat gens fàcil, sobretot el seu nom,
perquè l'ha trobat molt i molt llarg
i, a més, també a l'idioma li ha costat molt posar-s'hi
i jugar aquesta setmana amb aquest joc.
Entre molts altres continguts,
també sabrem què han comentat els nostres audience
a través de Telegram.
Així doncs, comencem.
Això és...
Sí, al Generació Digital,
a més, avui també tindrem les connexions del Cris
i també l'Oriol Dalmau.
Com ha provat la setmana? Molt bé.
I tant. General, bé.
Després coneixerem el videojoc de l'Eli,
però no sé, Francesc, alguna cosa que ens volguessis dir aquesta setmana?
Doncs mira, aquesta setmana he començat a fer una cosa
que sempre havia tingut una miqueta allò darrere, de dir...
Ai, perquè en el meu sistema...
T'has fet streamer? No, no. Encara no?
No, no. Work in progress, work in progress.
Ja... aviat, aviat.
Però mira, potser em podria dedicar a streamar aquesta activitat.
He començat a practicar amb el Blender,
que és un programa de disseny en tres dimensions,
d'objectes en tres dimensions.
He començat fent un tutorial per fer un dònut
que m'està quedant deliciós i sabros.
Bueno, fantàstic, eh?
Podries agafar-lo i treure'l de la pantalla si poguessis.
O sigui, pots fer... Sí, pots dissenyar, pots modelar,
crear objectes virtuals en tres dimensions,
i després els pots utilitzar en un videojoc,
els pots animar i tal.
I simplement, per pur plaer i per pura curiositat,
que és, jo crec, la millor manera, moltes vegades,
de dedicar-te a fer alguna cosa,
era estar disponible per l'Inus,
i és un programa gratuït, que també el teniu per Windows i per Mac.
I mira, sempre l'havia vist allà i havia dit,
algun dia, però això ha de ser molt complicat.
I com que últimament estic molt en contacte amb artistes digitals,
m'ha anat agafant el coquet i tenia un...
Li he posat i li he posat.
I això de triar un dònut com a primera creació...
Perquè és un tutorial molt maco.
Crea-t'ho dònut i vaig dir, posa-hi, dònut endavant.
Mira, jo tinc un amic, el Víctor, que a ell també li agrada molt això,
i va començar fent números, de l'1 al 9,
i després, una vegada ho dominava, d'aquests números, sortia a pèl.
Tenia totes les textures possibles,
perquè pots fer textures de marbre, de...
Els pots donar després al tutorial aquest.
En aquest moment, jo el que tinc és una mena de bola gris, amb malla,
amb la seva cobertura, també, a sobre, anem bé.
La seva pell, diguéssim.
No, no, saps aquests lasejats?
És un dònut lasejat, és un dònut molt pro.
Ja que en fa, no?
Però, de moment, encara és un objecte gris,
en un món tridimensional buit, no?
Però l'espectre final és absolutament fotorealista,
i tinc moltes ganes d'arribar-hi.
I, Eli, tu què?
Aquesta setmana he recuperat el Wikiloc,
que feia molt temps que tenia una mica abandonat,
i l'he recuperat a tope.
Abans només el feia servir per consultar rutes
i que em donés idees, i ara ja m'he fet premium.
Això és una aplicació que t'ajuda a fer rutes per muntanya, per exemple.
Rutes que poden ser de senderisme, de bicicleta o per córrer,
tu pots triar la modalitat,
i la zona que et quedis a prop de casa
o la zona que tinguis ganes de descobrir,
i et dona tota una sèrie de possibilitats
que els mateixos usuaris han pujat anteriorment a tu.
Ara el Dani ens recordava que també 4x4.
A ell deuen anar amb cotxe, segurament.
I amb moto. I amb moto.
I, de fet, és que pots anar, pots elegir molts esports i moltes formes.
Pots elegir-ne molts,
i pots pujar tu noves rutes que hagis fet.
És a dir, no només serveix per tenir idees, sinó també per donar-ne.
És molt guai, perquè entres a dins d'una comunitat
que després també ja vas coneixent diferents usuaris, no?
I, de fet, també hi ha altres usuaris que et poden interessar,
les rutes que et pengen, que et poden interessar.
I està molt bé, perquè segueixes tota la ruta amb un mapa,
i quan t'equivoques t'avisa, et pots tornar a recuperar el camí...
És molt completa i molt xula.
De fet, aquí hem entrevistat i hem parlat amb la persona que ho va crear.
Encara no recordo el seu nom, crec que es diu Jordi.
Fa temps que va venir.
I que ja feia molt temps que existia aquesta aplicació,
i que és un èxit a nivell mundial.
La veritat és que està molt bé.
Jo faig la feina de l'Iquiloc, normalment sempre a l'estiu.
I després ho deixo una miqueta i torno després.
A mi m'havia passat això,
i ara, mira, diumenge passat que va fer un dia esplèndid,
que tothom tenia ganes de sortir al carrer,
doncs vaig dir, què faig, vinga, a l'Iquiloc, aviam què em proposa.
Doncs jo us he d'explicar que aquesta setmana
estic força content,
perquè he començat a prototipar la meva estació meteorològica.
De fet, us l'he portat aquí, perquè sembla...
Bé, fa poca cosa, perquè ara només ensenya la temperatura,
i el que és la humitat relativa, això.
Però posaré molts més sensors, està fet amb Arduino,
vull posar un sensor a l'anemòmetre,
vull posar la pressió atmosfèrica,
vull posar un sensor que calcula si hi ha terratrèmols...
Un sensor sísmic? Sí, exacte.
I després posaré, ara que tinc aquí les mans,
aquest xip que tinc aquí,
que és un xip que connectaré al final,
i que es connectarà al meu wifi,
i totes les dades,
que de 14 segons donarà les dades i el poder mirar...
En el mòbil, molt bé.
Si hi ha un moviment sísmic, que és molt important,
perquè tu estàs aquí treballant a les 10,
i dius, ei, ha passat alguna cosa a Sant Cugat?
No, tot està bé, perfecte.
Molt bé, hi ha qui posa càmeres a casa...
Exacte, jo sí.
Però no, mira, us portava això,
perquè aquest circuit m'ha costat 3 euros.
3 euros, a Amazon.
Una de les coses que més m'agrada d'Arduino
és que ha aconseguit, realment, allò que diuen de...
de generalitzar la tecnologia i democratitzar-la,
ho ha aconseguit realment,
perquè això fa uns anys, no sé quan podria costar, però bé.
Ha més estar tot preparat
amb llibreries que són compatibles,
amb un sistema que avui en dia ja s'està convertint
en estàndard i gravet universal,
per tota aquesta mena d'electrònica hobby,
i del do-it-yourself que tan promocionem des del programa,
i és fantàstic que hi hagin aquestes coses
que et permetin crear el que tu vulguis,
i donar vida a mil projectes diferents.
I sobre, que tens algun dubte,
d'exemples que ha fet diversos usuaris,
et pots copiar el codi sense problema...
Bé, és que, no sé, fantàstic.
Jo animo des d'aquí que després del Wikiloc i de fer la cursa,
o el que sigui...
S'hi posin a casa.
Abans de fer una ruta has de mirar l'estació meteorològica,
a veure si et plourà, no et plourà...
Doncs res, ara el que farem serà conèixer
el videojoc de la setmana de l'Eli, a veure quin és,
perquè crec que si seguiu el programa potser us sona.
Generació digital.
A veure, quin ha estat el joc que has jugat aquesta setmana?
Doncs aquesta setmana he rejugat
a un joc que em va encantar en el seu moment,
que és el Florence.
I l'he rejugat perquè me l'han recordat els nostres uients,
perquè ho vam demanar, si us plau,
per xarxes que ens deies 5 jocs per mòbil que em pogués descarregar,
i més d'una persona m'ha dit el Florence,
perquè realment està molt bé, és molt xulo.
De fet, jo el tenia instal·lat al mòbil,
és un dels pocs jocs que no m'havia tret perquè m'agrada molt,
estèticament és tan bonic,
que no em feia pena treure'l del mòbil.
De què va, exactament, aquest joc?
Doncs aquest joc és molt senzill,
la gràcia del joc no és tant la jugabilitat,
sinó el disseny del joc, la música i la història.
És la història d'una noia, la Florence,
que comença quan ella té 25 anys,
i cada capítol et va mostrant una etapa de la seva vida.
Comença amb 25,
però et mostra etapa de quan era petita,
de quan anava creixent,
i coses de la seva vida diària.
Què has de fer en la seva vida diària?
Ajudar-la a aquesta rutina,
ajudar-la a que es llevi al matí i es renti les dents,
que li agafi el telèfon a la seva mare,
que contesti whatsapps,
que miri les xarxes socials...
Al final són coses molt simples
que tu amb el dit fas fàcilment,
però tu vas ajudant a crear aquesta història que és molt maca.
Molt bé. I la Florence va creixent?
La Florence...
Hi ha un moment que t'ensenya un capítol de la seva infantesa,
però no, tu vas amb ella durant la seva edat adulta,
i la història és que en un moment de la vida es creu en un noi,
s'enamora d'aquest noi,
i vas seguint aquesta història d'amor,
que evidentment no diré com acaba, però que és molt bonica.
I tot això acompanyat amb una música molt maca,
és a dir, molt recomanable jugar amb els cascos posats
perquè es gaudeix molt,
doncs la vas acompanyant en aquesta aventura,
vas amb ells de viatge, els hi fas fotos,
els endreces l'habitació quan s'han d'anar a viure junts...
Bueno, diverses activitats.
Molt bé. Aquest joc, jo el recordava.
No sé si estic equivocat amb ordinador, amb PC,
però ara veig que el joc està en mòbil,
o sigui, es pot jugar en mòbil tranquil·lament.
Sí, per iOs i per Android es pot jugar.
Jo, quan vaig començar a jugar-lo l'altre...
Vaig jugar-lo el 2018, i en aquell moment era de pagament.
En aquests moments crec que ja no ho és,
és un joc gratuït,
i és d'una desenvolupadora que es diu Studio Mountain,
que és australiana.
Està publicat per Annapurna Interactive,
i crec que sí que està per totes les plataformes.
Si ens esteu escoltant per podcast,
si no esteu veient el vídeo al YouTube del Generació Digital,
hem de dir que els dibuixos estan molt ben fets,
molt ben fets, sembla un còmic, en alguns instants.
Els colors són molt senzills.
És com... no sé, és molt dolç, és molt maco.
És agradable, crec que et dona aquesta sensació
que vols saber més de la seva història, de com va,
perquè jo crec que em petites molt amb aquesta mena de dibuixos.
I aquest joc pot estar bé jugar amb una persona més petita,
amb un nen o una nena?
Realment sí.
Jo estic segura que a un nen gairebé no li has ni d'explicar
perquè és molt intuïtiu i és això.
Són accions molt fàcils.
Són... potser algun puzzler senzill,
això, obrir un... un like d'Instagram,
coses molt, molt fàcils.
Sí, amb un nen petit segur que es pot jugar.
Molt bé. Vaig veure que a través de les xarxes
vas demanar ajuda un altre cop.
Sí. Segueixo tenint llista.
Sí, o sigui, continues tenint una llista de jocs per jugar.
Es va augmentant cada setmana,
i és clar que no hi ha problema.
Els ullens ens poden anar dient perquè jugarà tot i comentarem tot.
Molt bé.
De totes maneres vas mirant el que et recomana Android o els jocs.
Sí, inclús quan jugo a algun joc que no és... que és gratis
i van sortint les anuncis,
doncs també em quedo amb algun que m'agrada.
No va tan malament que surti algun anunci.
Doncs una bona oportunitat per jugar a aquest Florence.
Com deia l'Eli, fa un temps era pagament,
i era un joc que no era barat en aquest sentit,
i ara podem jugar d'aquesta forma.
I és una bona experiència. Moltes gràcies.
Doncs continuem al Generació Digital.
Dicat.
I us vull dir que dimarts va aparèixer un joc
que als qui fem el Generació Digital
ens ha semblat força curiós.
I li vam dir al Cris Vilchez, del canal de Cris,
que ens expliqui una miqueta de què va.
La veritat que, com molts jocs que parlem aquí
i fem petites introduccions,
potser us feu una idea una mica vaga.
Però crec que val la pena almenys conèixer, sobretot aquest,
el seu sentit de l'humor.
Hola, Cris. Perfecte.
Avui anirem de safari per l'univers.
I com ho farem?
Doncs si ens deixen els veïns que estan dobres.
Amb un nou joc que ha sortit per PlayStation 4,
Xbox One i PC.
Journey to the Savage Planet.
Un joc desenvolupat per Typhoon Studios,
un estudi independent, un equip de 26 persones,
d'entre les quals hi ha, per exemple, l'Alex Hutchinson,
director creatiu d'Assassin's Creed 3,
dissenyador del Sims 2, per exemple, o d'Espore,
i productors com en Ray Snyder,
que va treballar al Sprinter Cell o al Batman Arkham Knight.
Tot això ho he llegit perquè, si no, seria impossible.
Que, per cert, per cert,
aquest estudi l'ha comprat Google fa unes setmanetes,
i ara estan treballant per aquesta gran desenvolupadora
que volen ser amb Google Stadia.
Ja veurem com acabarà cosa, però de moment, mira, notícies.
Bé, aquest joc, si ho hem de descriure
amb una paraula, amb una línia,
seria que no és el típic joc d'exploració.
En aquest títol podem veure influència directa d'altres jocs.
Per exemple, qui no recorda aquesta mecànica
de quan mors, i es mor molt en aquest joc,
has d'anar al teu cadàver a agafar les teves coses.
No ho diguis. No ho diguis, home, no ho diguis.
No.
Dark Souls.
Molta gent el relaciona amb No Man's Sky,
perquè visualment i la trama pot recordar de primeres,
però no té res a veure, primer,
perquè és un mapa que no és procedural,
no es genera automàticament,
i està tot posat de manera manual.
En el joc està tot pensat perquè sigui així.
Llavors, res, No Man's Sky, fora.
L'humor està present en el joc durant tota l'aventura.
Tenim una assistenta virtual que no para a fer codits.
N'hi ha uns anuncis de mentida, de televisió, person de mentida,
que fan referències, per exemple, a un MOBA,
que li diu, doncs, el nou MOBA,
que et traurà tots els calés amb microtransaccions,
que són molt divertides.
És un joc divertit, curtet,
potser en 7-8 hores te'l pots ventilar,
hi ha gent que fa el repte de les 4 hores,
en fer un speedrun de 4 hores,
es pot fer també en 3-4 hores,
però d'una mitjana de 7-8 hores estaria.
És un joc pulit, ben acabat,
en definitiva, un joc que es nota,
que darrere seu hi ha veterans de la indústria.
Ara us deixo unes imatges del joc,
perquè pugueu fer un cop d'ull,
per veure com es fa,
i si no, doncs, fins aviat.
Me'n vaig a l'espai.
Adéu, Cris.
Trobava el Cris no sé com estava,
no sé si era en el que feien obres a casa que deia,
que estava, no sé, com relaxat.
Sí, estava tranquil·lot.
Sí, no sé, anava molt bé.
Aquest joc, mireu les imatges,
la veritat és que estan molt bé,
sobretot això que us deia,
què important és en un videojoc el sentit de l'humor,
i aquest el té molt, el té moltíssim.
El té moltíssim.
I va sobre l'espai,
que, com sempre dèiem, Francesc està de moda darrerament,
amb el tema aquest.
Les ganes de competir, de ser els millors,
són inherents a l'univers dels videojocs,
ja sigui a les lligues d'esports actuals
o a les talles de màxima puntuació de les recreatives del barri.
Tots volem posar el nostre nom al lloc més alt.
Però el 1999, en un cafè de Gothenburg, Suècia,
una competició de Quake canviaria
el panorama de la competició dels videojocs per sempre.
Allà va néixer l'SL.
Competicions de videojocs, sobretot,
del gènere dels first person shooters,
dels jocs de tret en primera persona d'aquell moment,
ja n'hi havia abans, lliguetes i tot.
La SL, per això, es va trobar en el millor dels moments
per a aquesta mena de competicions.
Una, la implantació massiva de xarxes d'alta velocitat,
a partir d'aquella pujada cap endavant a tot Europa,
que va fer possible no només el joc en línia,
sinó les plataformes de vídeos com YouTube,
que estan una miqueta a l'arrel
que tanta gent s'hagi aficionat i s'hagi convertit en un fet tan normal
veure altres persones jugar a videojocs i no jugar-los tu.
Això és important, eh? És molt important, en aquest sentit.
I, escolta'm, a quins van ser els primers videojocs?
I les competicions d'SL a casa nostra?
Doncs mira, en aquell moment a Espanya s'organitzava una competició
que es anomenava la Essen Session.
D'aquí se seleccionaven una sèrie de representants
per l'equip espanyol que anava a competir
a les competicions europees de la SL.
L'any 2006, SL va adquirir aquesta lliga, la Essen Session,
que seria una miqueta l'embrió
del que es convertiria en la seva divisió territorial de SL a Espanya.
Aquell 2006, l'any en què es va fer càrrec,
va aparèixer a SL a Espanya,
i a Espanya es van organitzar competicions
tant de Counter-Strike com FIFA 2006 i Warcraft III.
I actualment, quins jocs tenen competició, diguéssim,
dins del paraigua de la SL?
Doncs mira, tenim una miqueta el boi millor de cada casa.
Tenim des de MOBAs com el Dota 2 o el League of Legends,
passant pels clàssics dels mòbils, Clash of Clans o Clash Royale,
jocs de lluita com Street Fighter, Mortal Kombat o Smash Bros,
i els Eterns, Starcraft II, Warcraft III,
i esports molt tradicionals,
esports tradicionals normals com el FIFA, l'NBA 2000,
entre molts d'altres.
Tot i que això és una cosa que a vegades pot sorprendre,
no tots tenen representació les lligues locals de cada país.
Per què? Perquè en molts escenaris, en molts jocs,
molts llocs hi ha jocs que són molt més populars que no pas d'altres.
Per exemple, als Estats Units es fan lligues de John Madden
o de MBL, jocs de bàsbol, que aquí no fem,
i a canvi aquí som molt més aficionats al FIFA.
Per tant, hi existeix també una divisió regional,
cosa que a vegades xoca una mica amb la mentalitat actual
que el món online és un món sense fronteres.
A l'hora de la veritat segueix havent-hi preferències per països,
i no ho sé, penso, un equip de fanàtics del futbol d'Estats Units
es podrien apuntar a una lliga europea de l'ASL
que tingui lliga de FIFA perquè Estats Units no en té,
jugant des d'allà.
És una cosa que també ens podríem preguntar, no?
Per què encara tenim divisions que ens semblen
que són tant del món analògic i no tant del món digital?
És molt curiós perquè en aquest temps, aquestes imatges que hem anat veient,
si ens veieu a través de YouTube,
veus una miqueta com ha canviat l'essència.
L'essència és la mateixa, però sobretot ha canviat molt
a nivell de seguidors, de públic...
Hem trobat imatges dels canals oficials de l'ESL
i les transmissions de l'any 2008,
o és que fa uns anys, o fa gairebé uns anys d'això,
i, òbviament, a part de com són els jocs als quals estan jugant,
i sobretot com és la infraestructura,
ja hi havia una imatge, una idea de gran espectacle,
ja es muntaven grades, ja es muntava escenari,
però veus la gent que hi va i veus que muntant un escenari
un senyor es porten unes cadires allà,
perquè tot de nois, hola, què tal?
En canvi, veus les últimes imatges,
aquests grans estadis, aquestes grans finals que es fan a Europa,
de jocs com Counter-Strike o League of Legends,
que són tan massives i el que s'arriba a fer a Corea del Sud,
avui en dia ja no es poden fer tant d'estar per casa
com encara en aquell 2006, tot i que la producció ja era,
d'agradament, era molt d'estar per casa,
comparat amb el que es fa ara.
És molt curiós perquè ara m'he recordat
d'una visita que vaig fer amb el Jordi Cellas,
qui presentava el programa quan érem a una catalana
i també a Catalunya Ràdio,
que un dia em va dir...
No recordo el lloc exacte on vam anar,
però era una competició d'esports electrònics
que devia ser de les primeres que es va fer a Barcelona.
Hi havia tres persones? No, no, hi havia gent.
Hi havia molt estrangers, hi havia poc català,
em va sorprendre molt això, i el que em va sorprendre més,
que jo dic prou, que hi havia uns locutors,
uns senyors que estaven retrasmetent la partida,
i això a mi em va deixar molt descol·locat,
i a més de la forma que ho feien i tal, em va agradar molt.
I el Jordi em deia que això, Albert,
jo crec que tirarà endavant, que serà el futur.
El Jordi sempre un visionari, eh? No, no, absolutament.
No recordo, ja miraré quin era el nom,
perquè crec que es va fer un any només a Barcelona i ja està.
Doncs molt bé, gràcies,
i ara continuarem parlant d'esports electrònics
i sobretot amb l'Anna Oliveras.
Doncs hem descobert una mica la tasca de l'ESL,
una de les moltes organitzacions de competicions
que ara mateix són les més actives a nivell mundial.
Us ho volem explicar perquè la persona que ens acompanya ara
hi treballa com a cap de competicions nacionals.
Bé, després l'Anna ens ho dirà exactament.
Doncs com bé dius, és l'Anna Oliveras,
coneguda com a nuc en l'univers dels esports.
L'Anna és exjugadora de Counter-Strike,
ha treballat com a lead tester a Nintendo,
ha col·laborat a muntar un club des de zero,
ha treballat amb el club esportiu
perquè estigués a les millors lligues d'iSports
i una pila de coses més.
Ha participat també a dinamitzar en operacions de patrocini
o la creació de productes nous relacionats amb la competició,
i ara treballa a Colònia potenciant
les competicions nacionals de l'ESL.
Dues de les seves passions són la música i els cats.
Molt bé, aquest petit resum l'hem extret d'un fil de Twitter
que ella va fer fa molt poquet
dels seus darrers anys de vida, sobretot professional,
que han estat plens de mudances amunt i avall,
i tenim molta sort i estem molt contents que ens acompanyi.
Molt benvingut al generació digital, Anna.
Moltes gràcies. M'he cansat d'escoltar.
Quantes coses que he fet. No, és un fil molt interessant.
Bueno, tothom estava posant com coses d'una altra...
No sé de què era. Sí, la dècada.
I posar una foto de fa 10 anys i l'actual.
I dic, jo vaig a fer un fil de la meva dècada.
I molt bé, no? Vull dir, coses més de 10 anys, eh?
Sí, a veure, aquesta era de 10 anys,
però si l'amplio a 20 o més, ja...
Sí, sí, certament.
De fet, l'Anna i jo ens coneixem personalment,
de fet vosaltres també, perquè vas treballar a la mateixa ràdio
on vam començar fent aquest programa,
que era una catalana, una música, de fet, tu hi eres, oi?
Sí, jo estava musical. Exacte, exacte.
I perquè una mica...
No sé si va ser la teva primera aventura professional,
el fet d'estar davant dels micròfons.
Sí, vaig començar a una municipal, a Matadapera Ràdio,
i el meu somni era la ràdio, era la comunicació,
però d'alguna manera va arribar aquest món,
o es va entrelligar aquest món a la meva vida
i em va anar arrossegant més cap allà.
Sempre pensava, bueno, la ràdio està allà, sempre puc tornar.
Tornaré, no? Sí, de fet, sempre ho tinc com pendent,
però bueno, ho tinc com una mica adormit,
i penso, primer he d'aprofitar que estic aprenent moltes coses,
perquè tota aquesta carrera, al final, és aprendre, aprendre, aprendre,
i que crec que és un moment maco perquè està naixent tot això,
que, bueno, ho vaig néixer,
existia quan la paraula e-sports encara no era res, no hi era,
llavors, veure tota aquesta progressió és maco,
i també, a vegades, et fa aquest mal al cor de dir,
ah, jo ho he estat maltractant, així no pot ser, una mica romàntica.
De fet, després parlarem de la teva tasca, si l'hem dit bé,
i tu ens diràs exactament el que fas.
També va ser després de la ràdio,
recordo que vas marxar a Alemanya, vas anar a Nintendo,
vas estar força anys treballant per Nintendo?
6 anys, la meva idea era anar 3 mesos, però no sé què va passar.
Sempre se t'acaben canviant els plans, per una cosa o l'altra.
Però de 3 mesos a 6 anys...
Això és que estaves a gust a la ciutat i amb la gent, no?
Estava a gust, vaig aprendre coses noves,
però va haver-hi un moment que em vaig adonar que m'havia...
Era molt còmode, era una feina molt còmode, una ciutat molt còmode,
una vida massa acomodada, i vaig dir, ja està,
i vaig prendre la decisió de tornar-me a moure,
perquè si no, em quedava allà plantada per sempre.
Vaig començar com a tester de videojocs,
tot el que són els teldes i això porten segurament el meu nom,
al final, i els wi-fis i demés també,
que són més avorrits, però...
I vaig passar a lead tester,
i llavors hi ha un moment que aquest tipus d'empreses que són japoneses
també tens un sostre, perquè si no parles japonès, ja t'ho diu.
Si vols treballar més enllà del que és lead tester, coordinació i tal,
has de parlar japonès, perquè al final la feina és...
De dia treballes aquí com a tester, el joc es revisa,
hi havia els VACs cap a Japó, i al dia següent t'arriba un altre cop.
És un contacte constant i directe amb el Japó, llavors.
I en aquella època, tu, el que feies era competir, més o menys, no?
Jo sempre he intentat, i també estava obligada,
perquè ara la gent viu d'això, no tothom, hi ha uns quants que hi viuen,
però en aquell moment no, llavors era...
Ana, estudies, i Ana, vas a la ràdio, i Ana, jugues.
O sigui, hi havia tres Anes diferents,
i teníem que coordinar la vida com fos,
per no deixar res, perquè jo no volia deixar res.
O sigui, si deixava alguna cosa era sortir de festa, això,
es podia eliminar, però la resta no.
I la competició com la feies?
Entrenaves a casa, quedaves amb l'equip i entrenàveu, no?
I de tant en tant anàveu a fer aquestes competicions
que t'explicava el francès.
Sí, bueno, al principi i al principi,
quan heu posat les imatges, que són superretro,
perquè encara és el logo antic de SL...
Sí, hem escarbat, hem escarbat per trobar-les.
Déu-n'hi-do, he sortit alguna de les últimes que veuràs que surto.
Però quan vaig començar, sí que era...
Segurament us en recordeu d'aquella companyia Menta,
que hi havia al principi...
El primer cablejat.
Jo vaig ser la pesada que va trucar a Menta i vaig dir,
per favor, si us plau, heu de cablejar la Rambla de Terrassa,
perquè jo visc aquí i he de jugar.
Doncs va funcionar, no sé com,
me'n van tirar un cable que només feia servir jo al principi,
i vaig poder començar a jugar,
perquè el meu límit en aquell moment era no poder jugar fora d'Espanya.
I jo volia jugar amb els de fora.
És que aquí en aquell moment anàvem molt endarrere amb comunicacions,
cosa que impedia que estiguéssim a l'alçada
d'altres països d'Europa a l'hora de les competicions.
Alemanya ens traia...
Per posar-nos una miqueta en situació a la gent que ens ha escoltat,
amb quins jocs vas començar a competir?
A competir amb Quake.
Va ser el primer. Molt bé.
Abans vaig jugar una mica...
El primer va ser el Lara Croft, després de l'Spectrum.
Estic parlant ja, eh? L'època Spectrum.
No cal que anem tan endarrere, jo crec que...
O sigui, el Mànic Miner, el de Xerella.
Però després, ja quan em pèssim,
vaig jugar el primer de Lara Croft,
que era aquella Lara amb punxes així...
Sí, sí, sí. Superlletxa.
Però jo la veia, la deia maca, saps?
Era com la Lara Croft, que es penjava amb rocs i coses.
I tant. Però la competició...
Competició, competició, Quake. Quake.
Molt bé. I després va arribar el cònter?
Després el Quake, i obligada una mica,
perquè no hi havia competició, va ser el cònter.
Val. Molt bé.
Molt bé. I ara, Anna,
després de totes aquestes voltes d'anades i vingudes,
el teu dia a dia a ASL com és?
Com és?
Complicat. És a dir,
vaig acceptar aquesta feina, jo crec, perquè justament
no sabia què s'havia de fer. Va ser una mica així.
Dic, vinga, anem.
Però hi havia uns ítems que eren competicions
a cadascun dels països? Sí.
Nosaltres ja teníem, o ASL fa molts anys,
que ja tenia diferents Champions,
National Championships, cada a Espanya,
a França, a Anglaterra, cada un tenia el seu,
i cadascuna el seu rotllo una mica.
I vam pensar, bueno, a veure,
estem nosaltres sempre dient que som...
Que tens un camí aquí, pots començar
des de la nostra plataforma online,
i llavors vas fins a l'IM i ets el top del top.
Clar, la gent es trobava com... Com? On?
I faltava una mica de connexió.
I vam decidir que falta una posició aquí
que faci d'unió directa,
de feina del dia a dia,
de la part més operacional però també
de la que és d'estructura, d'estratègia.
Hem de posar una persona que connecti això.
Llavors em van dir que jo era com...
I la guia on era la guia de com he de fer això?
I la guia on era la guia de com he de fer això?
I bueno, ha sigut un any interessant.
I trobes, precisament el que deia el Francesc,
aquests problemes entre diferents països
que cadascun té el seu...
És que... Sí?
Però ja no només amb videojocs, amb tot.
Plataformes, inclús el Twitch, hi ha llocs on no es fa servir.
A Índia es fa servir el Hotstar.
I és que és una pila de coses diferents.
Jo què sé, et ve allò millor un publisher i et diu
volem posar aquest joc, i dius, vale, molt bé.
Doncs PUBG Mobile, per exemple,
és un joc que fa a la Índia o a Turquia,
és un joc que és inoffensible, meravellós.
Aquí l'introdueixes i ningú...
Hi haurà algú, no? Però no és massiu com per...
Llavors, has de tenir en compte
localment què funciona
i com encaixar-ho globalment.
I que llavors sembli tot el mateix producte,
encara que cadascun tingui coses diferents.
I això fa que hagis de viatjar molt?
No tant com em pensava, per sort.
Però sí que fa molt complicat a l'hora de...
sobretot patrocini.
Busquem... O molts estan pendents del patrocini global,
o molts estan pendents del patrocini global,
Tenim el millor Inter, el Mercedes, tal, que els pots una mica posar dins dels Nationals,
però llocament necessites que cada un tingui la seva identitat i que no ho siguin...
Si tens aquí una empresa, no tinguis el...
Competidors.
Exacte.
Molt bé.
Va haver-hi un moment que, amb tots aquests canvis que fas de feina,
hi ha un moment que has decidit deixar de competir.
Que, de fet, al Twitter vaig enviar que va ser una de les decisions més importants de la teva vida,
el dir que deixo la competició.
No em sento que m'hagi retirat.
Si la paraula retirada o exjugadora l'habito sempre,
o si m'escriuen alguna cosa dic...
Això, si ho podeu canviar...
I heu dit exjugador i dic...
Sí, és veritat.
Perquè jo crec que mai has deixat de ser jugador, almenys jugador.
És veritat.
Ara, professional sí que és veritat que ara està com aparcat,
però jo crec que el ser professional o no va lligat a la motivació.
Si tu...
És igual si tens 10, 15, 20 o 30 anys,
si no estàs motivat no jugaràs ni competiràs ni faràs res de res.
És veritat que hi pots tornar, com deies amb la ràdio?
Exacte, la ràdio...
Ho tinc aquí penjat.
Sí, però no és realista perquè ara mateix no tinc el temps que necessita
de jugar cada dia, unes hores...
El Dani diu que has tornat ja.
Ara mateix estàs a la ràdio, vull dir que...
Estupendo.
Em puc quedar aquí sentada?
Exacte.
Ja em fareu fora.
Tu només has estat, evidentment, a banda de competir,
has portat equips de competició des d'altres llocs.
Això t'ha costat molt, és a dir...
Portar un equip que tu no hi jugues? Això ho has fet, no?
Aquí va ser el moment que vaig haver de decidir.
Això, d'acord.
I la cosa va ser, volem que creguis un equip...
O sigui, et posem aquesta fulla en blanc,
fes el que vulguis, nosaltres...
Doncs mira, em faig un equip per mi.
Va ser el primer, un equip per mi, de counter, tal...
Aniré amb aquest a aquest a vent, ho vaig muntar superbé,
agafaré un tio de FIFA, un tio de no sé què...
Llavors, després del primer mes,
acabem amb un parell de competicions,
un parell de fires i això,
ara has de decidir, el tio que posava, diguéssim...
Els calés.
Em va dir...
Si vols portar el projecte i vols ser directora
i ja tens aquest pes a la indústria,
tu ja hauries d'agafar...
Em va una mica...
Menjar una mica el cervell.
Hauries de portar tot això tu,
potenciar més el de les xerrades...
Vaig pensar, no em diverteix tant,
però potser tens raó, allò que típic ja soc més gran,
hauria d'agafar aquest camí...
No ho sé fer,
llavors també per aquí jo mateixa...
Amb motivació aquesta.
Ho aprendreé a fer, va fer, va.
I va dir, però, clar, no pots jugar,
hi ha un directiu que estigui jugant també,
com s'ha vist això,
has de tenir tu un pes per sobre d'ell i jo.
Ja.
Bueno, a mi li vaig dir que sí, però per aquí em deien,
sí, ja ho veurem, ja ho veurem.
No sempre pots anar de suplet, no?
Exacte.
I va haver-hi un torneig,
que el primer equip que vaig portar,
em deien que necessiten un cotxe,
ara hi ha algú darrere i vaig sortir allà.
Hola, què tal?
No era el mateix, perquè ho passes fatal a darrere.
És com...
Això és el que volia preguntar, clar.
Ho vaig passar fatal.
Perquè tu, a més, en aquests equips de counter,
sempre hi ha una persona que mana,
és correcte?
Sí, bueno, com el in-game leader, el capità.
I tu has estat la capitana sempre.
Clar, llavors.
Clar, llavors suposo que et sortia també això, no?
Sí.
És el típic que està a la millor casa i és...
No sé què!
És l'entrenador que tots tenim a dintre.
Exacte.
I mira, Francesc, abans estàvem parlant
de com estava muntada la SL, no?
Doncs la veritat és que sí,
perquè abans comentaves les dificultats territorials
moltes vegades d'ajuntar productes, jocs, etcètera.
Però és que no és només això,
sinó des de fora, sobretot des de fora,
quan un intenta veure,
sobretot amb l'experiència de l'esport tradicional,
quan un s'acosta als esports pensant
que trobarà una miqueta la versió digital del mateix,
unes federacions, unes lligues, una organització...
I els que fan tants punts guanyen
i els que guanyen passen a la Champions.
Llavors es troba en un garbuix bastant gran
i m'agradaria que ens ajudessis una miqueta
a definir quin seria aquest camí,
aquest from zero to hero de la SL.
És molt bona pregunta.
A més, hi ha una cosa que és que
no tots els jocs tenen el mateix tipus de competicions.
Ja, ja, clar.
Per tant, hi ha alguns en què no s'arriba a certs nivells
i es queda més a baix.
El problema és que és molt complicat simplificar-ho així
o comparar-ho amb els...
Si no hi ha algú.
Llavors ja depèn de les limitacions de diversos tipus.
És com si diguéssim, és com els esports tradicionals.
La pilota és universal.
Exacte, és l'exemple de sempre.
La pilota no és de ningú.
Llavors tu fas el que vulguis amb la teva història
i ja s'ha creat tot el rotllo que hi ha ara
de federacions, no sé què, però en esports,
avui a més a més ho he parlat al màster que estava.
Com fas una federació
o quins agents han d'estar
dins d'aquesta mena d'agrupació, federació, associació
que tingui sentit i sigui...
que tothom en surti una mica beneficiar.
Perquè fins ara hi ha 30.000 milions de històries,
però moltes són de dos,
mi associación de Ana...
Què dius, home?
Hi ha una cosa que és que aquí no estem acostumats,
perquè estem acostumats a les federacions nacionals
que són les que regulen l'esport a cada país.
Però per exemple, als Estats Units hi ha tipus d'esports
com poden ser la lluita lliure
o inclús la boxa,
que tenen federacions seves
i en el mateix país poden haver-hi tres federacions
i tenen els seus campions del món.
I són tres competicions diferents.
Com aquí, no existeix la federació
d'esports electrònics, però hi ha la SL,
hi ha la LVP i poden haver-hi
vàries més i tenen els seus trofeus
i els seus campions i les seves lligues.
Les teves normes, primer t'has de posar d'acord
amb això, amb el del joc.
Escolta, podem fer una lliga? Sí, vale, estupenda.
Per exemple, en Warcraft i Starcraft,
que ara hem anunciat que farem un produtor i tal,
en aquest cas Blizzard, sí que ens va dir,
feu, feu.
Amb el CSGO, no?
Podem fer el que vulguem,
dins de la normativa de Valve,
però ells no es posen gaire amb el tema.
Hem fet el nostre produtor,
igualment no treu que fora de SL,
que abans era l'única que hi havia al principi,
una de les poques grans i tal,
ja com referència era més fàcil d'entendre.
Però és que ara, clar, que si tens una o l'altra,
a més, allà, cadascú fa la seva
i Valve els deixa fer a tots.
Posem-nos en el cas
d'un noi, un amateur, que està satínica,
que vol començar a competir.
Diríem que el nivell d'entrada
seria el que s'anomenen, dins la SL,
els Challenges o les Open?
Les categories Open o Challenges?
Serien aquestes les que...
Això és bo perquè, al final,
internament sempre intentes posar-li noms a tot
i fer piràmides, que jo ja les habito,
les meves presentacions,
però sí que és veritat que nosaltres tenim,
o hem sempre enfocat la cosa des de baix,
des d'una part Open, que vindria i és el Play,
que és la plataforma que tenim,
i no només copes setmanals,
coses molt senzilles que, com a mínim,
com a jugador, t'acosten el joc
i t'ajuden a conèixer més gent per seguir jugant.
Fins aquí, bé.
Ara, a partir dels Nationals,
de les competicions que hi ha a cada país,
ja estem parlant de cert nivell.
I per accedir a aquestes
ja hi ha unes classificacions inicials
i volia cap amunt.
Diríem que després hi ha el que vosaltres a la SL
teniu, que és el Go4?
No. No? Ah, veus?
Ja s'han canviat de nom, ara.
Sabem que hi ha hagut una reestructuració.
Aquest nom no pot ser,
perquè Challenger és el que fem nosaltres,
deixa de ser per sota.
D'aquí, d'aquestes que hem comentat,
es passaria a les Major League
o als campionats nacionals.
Seria Open i Go4
i aquestes coses que van canviant de nom,
que estan en online bastant
i que no tenen gaire transcendència,
llavors serien els National Championships.
D'aquí és on estem treballant amb les connexions.
El cas més fàcil és el Counter,
perquè tots els National Championships
tenen Counter Strike.
Llavors pots crear aquesta connexió amb el protocol.
Ells tenen els seus guanyadors
i entre tots els guanyadors d'Europa
es fa un classificatori
que poden avançar els minors i els majors.
Llavors hi hauria les parts
que van cap al professional,
que serien aquest SL Masters, per exemple.
SL Masters és el National d'Espanya.
El National d'Espanya.
Ja veig que està molt complicat entendre-ho online.
I això et porta a les Lliga Pro,
a les Proleagues i a l'SL One,
que és veritat que no és a tots els jocs.
L'SL One, per exemple, només és a Counter Strike,
a dotadors, i les Proleagues
tenen també el seu número de jocs.
La Proleague és una lliga tancada.
Això seria una miqueta el top
del que seria SL?
Sí, però tu ho has llençat així...
És que és tan complicat.
Sí, però ara de la nova pàgina
jo crec que és una mica més clar.
No sé si les puc veure, però és una miqueta més clar.
Però si es nasa en el Championship,
d'aquí jo intento passar
els minor,
major,
depèn del nom de cadascuna, perquè en algunes que són de Dreamhack
i altres que són de SL.
I al millor del millor ja se'n van les SL Ones
i a les AIM, la de Katowice, que era el febrer,
és la més gran.
Que és un campeonat únic, que és per invitació.
I ho hem unit tot en punts.
Tu ara vas fent com el tenis, baixuntant punts.
Hi ha un rànquing mundial de l'SL,
que a partir d'ara és el que es fa servir,
perquè tenim tota l'estructura.
Nosaltres ara connectarem amb la Gina Tost,
però abans hem de preocupar-nos sobre els jocs.
Sí.
A l'hora de triar el joc,
podries dir que actualment hi hagi algun
que tingui més pes sobre els altres?
És a dir, n'hi hauria algun que tingués ja
això, com el LOL, no?
N'hi ha de nous?
És a dir, van apareixent de nous?
Sí, però no...
O sigui, un joc...
O sigui, un esport és un joc.
Ho poden ser encara que ho vulguin ser.
És més complicat que això.
Mira, si poses aquestes ingredients tens un esport.
Tampoc funciona així.
A vegades tu et vas superil·lusionat, suposo.
M'imagino allà el Pablo i dius, eh, toma, juego!
I surt i ningú li fa el cas.
Això al final mana l'usuari.
O depèn de com ho facin, a lo millor fan molt hype.
Llavors surt un joc tipus Artifact, per exemple,
que va ser una mica de hype, hype, hype, i va caure de cop.
De fet, ara ja no es veu.
I ja ve el nou de Riot,
que és de cartes també.
És un joc com fora.
De fet, ara parlarem una mica de Twitch i de Mixer.
Resulta que avui la Gina Tost ens parlarà d'un joc
que aquestes darreres setmanes és molt curiós.
Ha fet el boom, aquest boom mediàtic,
que ja veurem si té recorregut o no.
Així doncs, a veure, hola, Gina,
connectem de quin joc ens vols parlar.
Ei, aquí ets jo, deia aquí, Conexió Tost.
Avui, aprofitant que estic a casa,
m'he posat a Twitch
i he vist que hi ha un joc que ho està petant molt.
Escape from Tarkov.
I no, no és un Escape Room.
Que sí que m'encantaria que fos un Escape Room
perquè així tindríeu una excusa per arrastrar-vos
a fer-ne algun amb mi.
Però només fa falta que entreu
a Twitch o a Mixer
i veureu que un dels jocs més jugats
és aquest.
El podeu trobar moltes vegades per davant del Minecraft,
el Fortnite, i a vegades fins i tot del League of Legends.
Ei, i no és un joc fàcil, eh?
Què hi ha darrere d'Escape from Tarkov?
Darrere hi ha una empresa
que es diu Battle State Games,
que és una empresa que en principi
està col·locada a Londres,
però a la pràctica,
els 60 treballadors que té el 90%
viuen i treballen a Rússia.
Per tant, podríem dir que és una empresa
russa que fa veure que
està aquí a Europa.
Bueno, a Europa fins d'aquí no gaire.
Per això, aquest joc
moltes vegades el podem trobar traduït
a l'anglès i també al rus.
Joc que no he jugat però m'he passat
moltes hores mirant partides,
crec que no soc la persona més adient
per explicar-vos de què va.
Prefereixo que us expliqui de què va un expert.
A l'Escape from Tarkov
et prepares molt bé l'inventari abans d'entrar la partida,
escuix un mapa i has de trobar tots els materials possibles,
armes, cartutxes, bales, medicines,
i aleshores has d'anar a buscar el punt d'extracció.
On? No saps on és, no et saps el mapa.
Et pots fotre un tret a la cara,
perdre els braços i les cames, et pots assegnar,
morir de gana, de sed, de neumonia...
És tota una màgia i una meravella
super simpàtica. Ah, i quan palmes,
ho perds absolutament tot. És fantàstic.
Moltes gràcies, Pazo64.
M'ha quedat claríssim.
Es pot comprar a la seva web
en preorder, perquè encara
està en preorder. Ojo, perquè no
és un joc nou, és un joc que va sortir
ja fa molts mesos però ara
és el seu moment i ara ho està petant.
Es pot descarregar per PC
i per Mac. I la veritat és que
tot i que és un preorder, és molt complet.
Es veu que cada vegada que et connectes
és un mapa diferent però
quan treguin el joc de veritat
serà un mapa molt gran
composat de tots aquests minimapes
que s'han pogut jugar durant aquest preorder.
Encara no té data de sortida oficial
però si el voleu provar, ja us dic,
a la seva web són 32 euros
i té molt bona pinta. Per cert,
sabíeu que la comunitat de Gaming.cat
està buscant noies jugadores
i molt millor si fan streaming?
Jo aquí ho deixo.
Adéu.
Mira, ha sortit el tema
de les dones.
No m'imagino que em presento jo.
De fet, ja hi ets.
Sí, sí, ja començo a...
Em recordava molt aquest joc
que parlava la Gina, Anna,
el Counter Strike una miqueta,
el roullet aquest de... bueno, és molt més complicat.
És un PUBG més aviat. Sí, això, PUBG.
És veritat, és veritat.
I realment això que comentava el Pazos
que et pots fer mal a la cama, t'has de curar,
et surten una mica totes
les molèsties que tens a nivell físic
és com molt, no ho sé,
és força curiós.
I sí, no sé si tu et fixes molt
en aquests jocs que tenen molt èxit, t'estàs mirant, eh?
Sí, estava mirant aquest joc.
Estàs a Twitch i realment
estàs fent partidetes.
No faig molt, però de tant en tant, quan surto,
sortim, amb els gats, tot, sortim.
Estàs superconcentrada. Sí, sí, sí.
I estic enfadada, segur. Estem perdent o algo,
perquè aquesta cara no és de...
No és de disfrutar.
Com estàs jugant amb gent que et vas trobant?
Ara estem jugant, bueno,
el vaig deixar de banda quan vaig veure que no podia competir.
Em vaig treure full,
que era si no puc jugar i competir a l'hora.
Llavors, ara he hagut de jugar aquests dies
perquè vam fer una copa interna a l'empresa
i vam dir, vinga, Anna, no sé què...
Estan obligats una mica.
Sí, i m'enfada igual, eh?
Que quasi és millor que no jugui.
Ah, o sigui que no has tornat a repetir, això?
Sí, de moment, sí.
Perquè també jugues al LOL, pot ser?
És una cosa nova, difícil,
i que em triqui molt a aprendre i a masteritzar,
perquè així sé que almenys no estic...
Em dóna la sensació que si jugo al counter
estic no perdent el temps, però...
Ja t'entenc, sí.
Ja està.
Si no és per competició, prefereixo aprendre una cosa nova.
I et fixes en aquests jocs que estan a dalt de tot de Twitch?
Sí, és obligat mirar-ho, sempre.
I més ara. Per exemple, ara comença una altra cop la temporada.
Has de mirar quins jocs són els que integraràs
a cada un dels Nationals,
perquè moltes de les llicències que tenim
són d'un any, o són d'una temporada,
llavors,
vulguis o no, constantment has d'anar mirant.
Què tenim? Què fem?
Ui, m'ha cridat.
Ah, mira, és un partit de la copa.
Les que estan parlant són companyes del...
Sí.
I segurament estaven perdent.
Ah, no, no hem començat. Estic enfadada de l'entrada.
És la tensió, ja, que tenies.
Preventivament.
És perquè sé que no anirà bé.
No, no, molt bé.
Hi ha jocs que molt...
Jo crec que pots identificar més aviat ràpid
si sí o si no. Aquest, jo considero
que és una mica efecte PUBG
de superpujada de cop a Twitch,
que hi ha molta gent que ho juga, perquè és nou, perquè és guai,
amb el Fortnite també, però llavors cadascú, si t'hi fixes,
el PUBG va tenir una mica de part competitiva
perquè també a ells els interessava,
però és molt difícil de seguir un joc així.
Perquè aquí mires quan, com...
És complicat que sigui...
Jo t'he de dir que amb el Counter-Strike
va haver-hi un moment que Movistar es veia
a través de la... Bé...
Sí, es veia amb nosaltres.
Sí, sí, sí, a mi em va costar molt agafar la dinàmica
d'aquest joc.
Del Counter? Sí.
Doncs mira que encara és dels fàcils.
A League of Legends en realitat és més complicat...
De vegades jo pensava, per favor, que els locutors
m'ho expliquin, que expliquin a un nivell més baix.
De vegades volia un motor
que baixés al nivell.
Explicaciones, no? Noobies.
No, no, però m'hi estava molta estona,
perquè realment és un joc que a nivell visual
i a nivell estratègic és divertit de viure.
És molt divertit, sí.
I almenys aquest encara és dels fàcils, per això que et dic,
de cinc contra cinc, saps que has de frear o bé,
saps que has de plantar o defusar la bomba...
Vull dir, en aquest sentit és senzill.
Però si te'n vas a un League of Legends i el poses a la tele directament,
a la tele pública en general...
Sí, sí, sí, ho hem provat tots i no l'entenem, no l'entenem.
Per això et dic que...
És temps.
Se'ns està tinent el temps a sobre.
Volia saber, a banda del PC que estàs jugant
i aquesta fantàstica cadira que tens a casa,
què més has de jugar a la consola?
Consola tipus Xbox, PlayStation...
No, perquè no he tingut mai temps realment
de dedicar-li a la consola.
És a dir, la gent quan jugava al counter i competíem
deia, i què més jugue jo, què més he de jugar?
És a dir, és que no tinc més temps.
I l'única consola que podria haver tingut era de Nintendo,
però quan treballava allà,
l'últim que volia fer a arribar a casa era jugar amb la Wii o...
I per això deia el Francesc, el tema de la música.
Sí, també, és veritat, sí.
Això que fas amb una guitarra o com va?
Sortir una mica de... sí, m'agrada bastant, sí.
Fantàstic.
De fet, avui hi ha hagut un...
el Twitter que hem posat...
De fet, va ser ahir.
Vam posar que parlaríem amb tu.
Deia,
no serà la nuc
de l'IRC de Terrassa?
Sí, sí, segurament, no?
Sí, sí, tinc el mateix nickname que tenia l'IRC.
A més a més, el tenia com...
ningú més l'agafarà, allò que el tenies a bots o el que fos
per tenir a nuc.
De fet, diu, no serà la famosa nuc de l'IRC de Terrassa?
La famosa fa 20 anys, clar.
Sí, sí, mira, no recordo ara qui ho diu.
Em fa molta gràcia perquè en aquell moment
no hi havia ni rets socials, ni Twitch,
i em coneixia moltíssima gent i dic, com més possible?
Com era això del possible?
I era perquè era un moment, jo crec, màgic.
Sí, sí, segurament, segurament. I ara també, no?
Ah, diferent, exacte.
Doncs escolta'm, Anna, moltes gràcies per venir a El Generació.
El dia que vinguis a Barcelona
i que sigui un divendres, un dijous divendres,
avisa'ns que...
Serà per temes, no?
Gràcies per la sort amb aquesta nova etapa.
Gràcies, igualment, que vagi molt bé el programa.
M'agrada molt com ho heu posat tot, sí, molt xulo.
És la redivisió.
També m'heu jugat allà, o sigui, està molt bé.
Exacte, sí, sí, estem supercontents també de fer-ho,
però estem en beta, com també els videojocs, vull dir,
que anem fent... S'han de provar coses.
Més ara, que tot canvia tan de pressa.
Que vagi molt bé. Gràcies, igualment.
Doncs molt bé, ara sentirem
una sintonia d'un programa
que a mi, de veritat, és que m'ha fet
molta il·lusió escoltar-ho.
És el Conect al micro Pica la Star.
El Twitter de l'arxiu de TV3 i Catalunya Ràdio
ha recuperat aquest programa directament
a les seves xarxes socials.
I m'agradaria molt que,
si veieu el programa a través de YouTube,
o si escolteu el podcast,
fixeu-vos com han canviat les coses.
Els gràfics per a un microordinador
s'han fet populars.
Cada vegada, més professions fan servir els gràfics.
Els científics, els artistes,
els dissenyadors,
els arquitectes, els advocats, etcètera.
L'ordinador els permet elaborar tota mena de gràfics.
Abans de veure com podem controlar directament
la il·luminació d'aquests puntets,
deixem que recordi algunes coses
sobre el dibuix per mitjà de caràcters gràfics.
Aleshores, hi ha dues maneres de realitzar gràfics.
Els gràfics poden fer-se o bé amb caràcters
o bé amb aquells puntets
que tenen a veure amb l'orgot informàtic.
La veritat és que és molt fort.
Francesc, tu recordes aquestes imatges?
Quina època més fantàstica.
Això és l'any 83.
Jo t'haig de dir que aquest programa no el recordo.
El que veia era més enllà del 2000.
Sí, però va ser després, no?
I que era...
Com es deia? Universitat oberta?
Sí, pot ser, pot ser.
Allà veies moltes vegades departaments
d'anglesos, de laboratoris,
on tenien ordinadors que no tenien pantalla.
És que no existien les pantalles.
Tot sortia imprès directament.
És fantàstic.
A mi m'agrada molt rememorar aquest moment.
Per cert, la noia, la presentadora,
em recorda a Blade Runner,
la de l'atriz.
Era el look, clar.
Però aquesta noia jo no la recordo
que hagi estat en altres programes.
Jo no la tinc registrada.
Ell sí que el recordo, no sé el nom.
Està rocat de perruqueria?
La veritat és que això...
El programa es deia això.
Conecta el micròpic a l'Star
i li ha estat una de les coses
que s'ha comentat a les xarxes.
Aquesta setmana no ha estat a Telegram,
ha estat a Twitter.
Ha estat l'Star que ens ha retuitat aquest tuit tan maco.
Però al Telegram, com sempre, han passat coses, també.
No sé què ha passat aquesta setmana,
que no s'ha parat de parlar de mòbils,
però tota la setmana,
hem parlat de quines programades,
de quines marques són més rendibles,
de quines tenen la millor càmera.
De fet, el Martí Curto ens recomana el Huawei P30,
ja que diu que el té i a la càmera li agrada moltíssim.
També hi ha hagut un moment
que han parlat del preu màxim
que es creu que s'ha de pagar per un videojoc,
perdona, per un telèfon o per un ordinador.
I la veritat és que hi ha hagut debat interessant.
Clar, perquè en realitat això és molt subjectiu.
A la Xina hi ha hagut un moment
que s'ha de pagar per un telèfon o per un ordinador.
Els nostres ulls, al final, que es gastin el que vulguin.
En Roger Pimpam diu que ell no passa dels 600
per un telèfon o un ordinador.
L'Ed Caballé deia que màxim 300 euros.
En canvi, el Serra Filliteres comenta que reconeix
que canvia sovint els mòbils,
però que fa una cosa bastant interessant.
Els seus pares, sogrers, dones i fills
porten els seus mòbils anteriors.
Hi ha hagut un moment que el Carlos li ha preguntat
el preu de cada telèfon i ha fet uns càlculs.
Li ha dit que s'ha gastat uns 200 euros per any,
que creu que és molt car.
Home, déu-n'hi-do.
És un telèfon normalet per any.
Exacte, són 4.
I la Laura, que és uient del nostre programa,
ha marxat a Berlín
i li hem preguntat com ha anat el trasllat.
Explica que ha intentat anar-hi
de la forma més sostenible possible.
Ho ha fet en tren,
amb 4 maletes de més de 20 quilos cadascuna.
Diu que és l'opció més barata i sostenible,
però que és la que més mal d'esquena li ha pogut fer.
Han anat amb un ordinador de torre
que no volen que ho portin companyies d'enviament
ja que no s'enfien.
Això és un tema que potser amb l'Ana Oliveras
hauríem pogut comentar que és l'ordinador.
Com saps que no rep cops?
Sobretot si et dediques al gaming.
És molt llamineu, un ordinador d'aquest, tan gran.
De fet, a tu t'han arribat segur a casa consoles antigues.
T'han arribat en bon estat?
Sí, habitualment sí.
La gent ho embala amb força cura,
però sempre m'han fet por, el tema monitors.
Però tu utilitzes el de tubes de raig catòdics.
Aquesta música queda molt bé, de Beltlander.
Entre els cops i que no sap si es perdran pel viatge
fa una mica de por, la història.
I també s'ha parlat d'alguns temes a Twitter.
Sí, Arcade ens avisen que els hi han arribat 3 joies a l'Anau,
que és el lloc on ells tenen tota la seva expo i on es pot anar.
El Star Wars de Tari, que és el model Sit Down de 1983.
El Ninja Warriors de Taito, que és del 1987 amb 3 pantalles.
I el Swing Alone de Gottlieb,
la màquina més antiga de l'associació de 1963.
Fa molta gràcia quan aquestes empreses
que estan fent tant per recuperar aquests videojocs
els hi arriben aquestes màquines i ho ensenyen en fotografies.
És bonic, Francesca?
Sí, sobretot.
Això és fantàstic, la recreativa de Star Wars.
A més, és la versió cockpit, la que et sentes a dintre,
que és absolutament genial.
I la Ninja Warrior tenia 3 monitors en horitzontal.
Era molt llarga.
Si alguna vegada la poseu en un amulador,
la veureu com petita i estreta
i direu que alguna cosa no està ben configurada.
La família del Telegram va creixent
i només heu d'anar a telegram.mi.gd
perquè podreu comentar qualsevol cosa
referent això sí a la tecnologia.
No es parla de política i no es parla de futbol.
Estem molt bé i molt tranquils.
Anem a escoltar l'Oriol Dalmau
i juga a l'Oriol Dalmau per donar-li el vist i plau.
Avui l'Oriol ens porta a veure.
És un joc que ha tingut certs problemes,
sobretot a nivell lingüístic.
I jo crec que, si ara fem la connexió,
ens ho explicarà i ens quedarà molt clar.
Oriol, com estàs?
Bé, avui parlarem de Tokyo Mirage Sessions,
un videojoc que, desgraciatament,
els senyors que l'han publicat
han considerat que no era necessari traduir al castellà
perquè el català ja no la manu tant, oi?
Total, que només es pot gaudir en anglès i en japonès.
I això, en un RPG amb un argument complicat de pilotes,
és com intentar entendre un discurs
de Josep Maria Bartomeu accelerat i posat al revés.
Un nom que ja es veu que és massa llarg
i que defineix perfectament el que estem parlant.
Estem parlant d'una cosa molt rara.
Efectivament, és un joc 100% de nicho,
un joc creat per japonesos, fet a mida per ells,
i, clar, es pregunta què els agrada al japonès
o els agrada Fire Emblem,
doncs a la batidora Fire Emblem,
els agrada persona,
doncs també a tota la batidora.
Els agrada el tema idol, sabeu allò de l'idol,
que aquí es diu influencer,
però el món de l'idol japonès ho ha estapatat molt,
entre tots els joves, allò de cantar pop,
de...
tota aquesta tonteria, que ballen, que opeten amb els likes,
estan tot el dia amb els idols.
Doncs fem el joc d'idols, també,
però idols que han de salvar el món.
Com ho farem?
Doncs, mira, hi haurà una idolesfera...
Una idolesfera que és una dimensió on hi ha uns espectres.
I allà els nois idols es converteixen,
digievolucionen,
en una espècie de superherois,
que és un...
un superherois que són un reinvent
dels personatges de Fire Emblem
i lluiten per torns rellur RPG clàssic,
en unes masmorres.
Després explorem Tòquio com a idols.
Què dius, hòstia, és molt xulo explorar Tòquio, no?
Bueno, bueno, mapes molt petits,
on s'han treballat, diguem-ne,
són les masmorres a Tòquio per tenir-lo.
I de tant en tant recordem que som idols
que ho volem petar en el món de la música del ball
i de l'actuació en general.
I per tant cantem i ballem
i això ens fa més forts per lluitar a l'idolesfera contra enemics.
Tot plegat és un potipoti,
és una Macedònia que no té sentit.
O aquelles pel·lícules que es diuen
Tiburones Blancos Zombies Nazis,
que crec que aquesta pel·lícula existeix o una similar,
que és allò d'anem a ajuntar tot de coses diferents que molin,
i com que totes molen,
a la de Turmic segur que molarà.
No, no molarà.
Jo, com a guionista que soc,
com a tio que m'agrada inventar històries
i explicar contes en definitiva,
a mi em tira molt cap enrere
un argument tan ràndom com té aquest joc.
Ara, s'ha de reconèixer que el joc té moltes coses bones.
No penseu que estem parlant d'un petardo.
És un joc molt divertit,
els combats són molt vistosos,
està molt treballat el sistema de combos,
es poden fer combos fins amb 7 personatges diferents,
amb un atac especial,
sobretot el disseny artístic,
que és molt guapo d'aquest joc,
un disseny artístic manga,
però manga d'aquell vistós, colorista,
sensació futurista, molt treballat,
ja ho veieu en les imatges.
I sobretot la música,
estem parlant d'idols,
aquella música japonesa que a tots us ve a la ment.
Jo què sé, dona bon rotllo i està guai.
Ara no és que estiguem parlant d'un joc que no és per tothom,
estem parlant d'un joc que és per una gent molt concreta,
per aquella gent que tres mesos abans
que arribi el saló del manga
ja s'estan preparant un cosplay
d'aquells que ensenya el cul
que porta un espai de 3 metres de por expand
i una perruca lila.
Nintendo Switch una vegada més
tira de refregit d'un joc de Wii U,
que és el cas,
i ens el tornen a dinar a 60 euros
i sense traduir al castellà.
Mireu Nintendo, una idea,
si m'esteu escoltant,
si m'heu convidat a 60 euros,
poseu-lo a 30 euros i feu jocs per molta més gent,
ingressareu la meitat per cada joc,
però em vendreu el triple
i jo faig números i crec que us surt a guanyar una pasta.
Soc un geni o no soc un geni?
Tòquio, mira, això és John Fairfax...
Realment, li hem de dir a l'Oriol
que han sortit les dades de vendes de Nintendo
i ha venut gairebé 11 milions de consoles
al darrer trimestre, és a dir, al Nadal,
porta 52 milions de Switch venudes.
Déu-n'hi-do.
Vull dir que ells van fent.
Potser el sistema que diu ell encara vendria més,
però no els hi va malament.
No els hi va malament i ells van fent.
Doncs fantàstic, moltíssimes gràcies a l'Oriol Dalmau.
I també gràcies a Elisabeth Sánchez,
Ginatost, Oriol Dalmau, Franceschi V. Blasco,
Estadi, Cris Vilcev,
moltíssimes gràcies per participar en aquesta edició d'avui
i molt bon cap de setmana.
Igualment.
Moltes gràcies a l'Oriol Dalmau.
Moltes gràcies a l'Oriol Dalmau.
Moltes gràcies a l'Oriol Dalmau.
Moltes gràcies a l'Oriol Dalmau.
Moltes gràcies a l'Oriol Dalmau.
Moltes gràcies a l'Oriol Dalmau.
Moltes gràcies a l'Oriol Dalmau.
Moltes gràcies a l'Oriol Dalmau.
Moltes gràcies a l'Oriol Dalmau.
Moltes gràcies a l'Oriol Dalmau.
Moltes gràcies a l'Oriol Dalmau.
Moltes gràcies a l'Oriol Dalmau.
Moltes gràcies a l'Oriol Dalmau.
Moltes gràcies a l'Oriol Dalmau.
Moltes gràcies a l'Oriol Dalmau.
Moltes gràcies a l'Oriol Dalmau.
Moltes gràcies a l'Oriol Dalmau.
Moltes gràcies a l'Oriol Dalmau.
Moltes gràcies a l'Oriol Dalmau.
Moltes gràcies a l'Oriol Dalmau.
Moltes gràcies a l'Oriol Dalmau.
Moltes gràcies a l'Oriol Dalmau.
Moltes gràcies a l'Oriol Dalmau.
Moltes gràcies a l'Oriol Dalmau.
Moltes gràcies a l'Oriol Dalmau.
Moltes gràcies a l'Oriol Dalmau.
Pum-pum-pum-pum-pum!
Pum-pum-pum-pum-pum!
Pum-pum-pum-pum-pum!
Pum-pum-pum-pum-pum!
Pum-pum-pum-pum-pum!
Pum-pum-pum-pum-pum!
Pum-pum-pum-pum-pum!
Pum-pum-pum-pum-pum!
Pum-pum-pum-pum-pum!
Pum-pum-pum-pum-pum!
Pum-pum-pum-pum-pum!
Pum-pum-pum-pum-pum!
Pum-pum-pum-pum-pum!
Pum-pum-pum-pum-pum!
Pum-pum-pum-pum-pum!
Pum-pum-pum-pum-pum-pum!
Pum-pum-pum-pum-pum-pum!
Pum-pum-pum-pum-pum-pum!
Pum-pum-pum-pum-pum-pum!
Pum-pum-pum-pum-pum-pum!
Pum-pum-pum-pum-pum-pum!
Pum-pum-pum-pum-pum-pum!
Pum-pum-pum-pum-pum-pum!
Pum-pum-pum-pum-pum-pum!
Uh!
Uh-uh-uh!
Pum-pum-pum-pum-pum-pum!
Uh-uh-uh!
Pum-pum-pum-pum-pum-pum!
Pum-pum-pum-pum-pum-pum-pum!
Pum-pum-pum-pum-pum-pum-pum!
Pum-pum-pum-pum-pum-pum-pum!
Pum-pum-pum-pum-pum-pum-pum!
Pum-pum-pum-pum-pum-pum!