Fins aquí el programa d'aventura de Barcelona Games World.
Fins aquí el programa d'aventura de Barcelona Games World.
Fins aquí el programa d'aventura de Barcelona Games World.
Fins aquí el programa d'aventura de Barcelona Games World.
Fins aquí el programa d'aventura de Barcelona Games World.
Fins aquí el programa d'aventura de Barcelona Games World.
Fins aquí el programa d'aventura de Barcelona Games World.
Fins aquí el programa d'aventura de Barcelona Games World.
Fins aquí el programa d'aventura de Barcelona Games World.
Fins aquí el programa d'aventura de Barcelona Games World.
Fins aquí el programa d'aventura de Barcelona Games World.
Fins aquí el programa d'aventura de Barcelona Games World.
Fins aquí el programa d'aventura de Barcelona Games World.
Fins aquí el programa d'aventura de Barcelona Games World.
Fins aquí el programa d'aventura de Barcelona Games World.
Fins aquí el programa d'aventura de Barcelona Games World.
Fins aquí el programa d'aventura de Barcelona Games World.
Fins aquí el programa d'aventura de Barcelona Games World.
Fins aquí el programa d'aventura de Barcelona Games World.
Fins aquí el programa d'aventura de Barcelona Games World.
Fins aquí el programa d'aventura de Barcelona Games World.
Fins aquí el programa d'aventura de Barcelona Games World.
i sentiments agradables,
aquest salt del 2D al 3D pot ser una mica traumàtic.
A mi m'ha generat desorientació.
El joc està molt ben fet.
T'he hagut d'acompanyar després.
Sí, em vaig marejar, com si fossin les UBRs.
El joc està mimat, les animacions,
com el Mario li fot petades a les coses, té bon gust.
Però he fet un intent de la zona aquella de Manhattan,
i el que tenen aquestes 3D és que...
Tu tens l'impression que pots fer moltes coses.
A part de tirar la gorra, pots pujar sobre les faroles,
sobre els taxis, a les façanes,
però al final no acabes fent ben bé res
i t'acabes compartent per allà al mig
on soc, què faig i què vull amb la meva vida.
És cert que després veus jugar algú que en sap
i dius, ah, és que es podia anar per aquí.
Hauria fet tot això. Us ha passat a vosaltres, Albert?
A mi, al contrari.
És problema meu, potser em fas gran, eh?
Aquest és el que en sap.
Tu et fas amb el joc de seguida, no fotis.
Sí, mira, a mi em va connectar un moment,
però potser és perquè estic més acostumat
als que sonen 3D de Mario.
Ah, val. Mario 64 i... Galaxy, no?
M'agrada molt Galaxy, el 64, el Sunshine...
La mateixa línia, un altre joc que vaig provar, també per Switch,
és el Sonic Forces.
Que té el mateix tema,
agafem un joc mític de 2D, el passem a les 3D.
A mi em va recordar moltíssim el Sonic Generations.
Ho coneixeu? Sí.
Aquell tenia una combinació entre el Sonic clàssic amb 2D i Sonic 3D.
Aquest és purament 3D i em passa el mateix.
He matat 17 enemics i no sé ni qui soc ni què estic fent.
Tu també t'hi vas fer amb aquest de seguida?
Amb el Sonic sí que passa això, eh?
Però això és una cosa que sempre...
És molt frenètica, el Sonic.
Tenim control, realment. És difícil.
El frenetisme i les 3D no s'acaben de portar bé.
Jo crec que el Super Mario serà un gran joc, ens el comparem tots,
però no sé si tothom està preparat cerebralment
per orientar-se amb el Super Mario.
Allà a Nintendo també tenien la Super Clàssic,
l'SNES Clàssic Mini,
les quantes funcionant amb la seva caixa de mataclar,
perquè si no, la gent se les emportaria.
Sí, vols posar la butxaca gairebé.
I que hi havia gent o no? Hi havia bastanta gent.
Jo crec que en el fons no és una màquina per jugar-la molta estona.
És una màquina per tenir-la al costat del coixí,
fer-li petonets per la nit, és una cocada,
però tu deies també, Albert,
que és per tenir-la, per veure-la, per acariciar-la,
però no per passar-t'hi la tarda jugant, potser.
No s'hauria d'agredir-te, eh? Per demanar als reis.
Comencen a sortir els primers vídeos de com afegir-hi jocs nous.
Jo és una dada que deixo sobre la taula.
No fa ni una setmana que està a la venda.
Ja, ja. I ara estan hackejant.
Fantàstic.
Sempre estic bé, és una cosa il·legal,
però hackejar aquestes consoletes, a mi, jo estic força a favor.
Oriol, ara t'he entès, quan vas fer la caixeta,
quan vas fer la fotografia l'altre dia,
ja la pots guardar a la caixa un altre cop.
Jo estic a favor de fer aquestes coses
quan Nintendo t'hi posa 20 jocs dins de la maquineta.
Tu ets un agarrat, jo hi poso més jocs.
Albert, quina diferència pot haver-hi de jugar a les roms,
a un ordinador, per exemple, que ho pots fer,
a tenir l'Snes Mini realment?
A part del comandament, que s'assembla molt a l'original,
i no és l'original, quina valor afegit pot tenir l'Snes Mini?
Jugant calçotets és el xofar.
És això mateix.
És que realment no es pot... Ja està rebotut, ja està.
L'emulador és baixar-te l'emulador, baixar-te el joc...
Quan t'hi vols posar ja dius... És com la realitat virtual.
Doncs no deixem de parlar de Nintendo,
perquè tenim la sort, en aquests moments,
quan estem en directe passant 11 minuts de les 5 de la tarda,
tenim el Víctor Junquera, que és product manager de Nintendo.
Bona tarda, bones tardes. Hola, què tal, bones tardes.
Deixem de parlar, deixem-vos de parlar,
de hackear l'Snes Mini, per favor.
Ara... Sí, no, no, no. No ho sé, hi ha hagut...
No havíem sacat el tema, és una cosa que se n'ha ocorrit ara ell.
Quan no me valla, jo... Exacte.
L'analista de roms, no l'oblamos.
No, però podríem preguntar per què 20 jocs i no 40.
Bé, ara hi preguntem, anem a presentar-lo.
Nintendo ocupa un espai de 1.500 metres quadrats,
150 jocs de joc amb una estrella, que és el Super Mario Odyssey.
És on hi trobem les coles, en el Super Mario?
Sin duda. El Super Mario Odyssey es...
Ahora mismo no tenemos hecho el cálculo de cuánto tardas en jugar,
pero hay una cola que da muchísimas, muchísimas vueltas.
Hemos tenido que sacar tiras de donde no la sabía,
para que la gente pueda jugarlo,
y la verdad es que las reacciones están siendo superpositivas.
Te voy a preguntar las reacciones de la gente,
acostumbrados durante años y años de jugar a un Mario
desde una perspectiva, la cosa ahora aumenta.
Sí, totalmente.
Se podría decir que es el Mario más ambicioso
desde, probablemente, Super Mario 64,
y estás viendo pues eso, que niños superalegres, superfelices,
probando con todo tipo de elementos que puedes capturar en el juego,
que puedes hacer prácticamente de todo,
y padres que aprueban este tipo de juegos también.
Es, en el fondo, un elemento, elementos familiares,
que pueden gustar también a todo tipo de jugadores.
Estamos encantados.
Abans comentábamos que Mario, cuando tú juegas a un Mario,
al ser en dos dimensiones,
los movimientos, las acciones son muy claras,
aquí entra una novedad muy grande,
y es el hecho de que tenías mucha libertad para hacer muchas cosas.
Totalmente.
Y, de hecho, estamos viendo algo muy curioso
entre la gente más joven, y es que en los entornos 3D,
ellos se apañan súper bien, los controlan muchísimo,
aparte de por verlos en YouTube y todo esto,
pero cuando llegan las secciones 2D, porque tienen estos cambios,
que hay unas secciones en las que te pones en el Mario clásico,
y los niños ahí como que no saben correr, saltan regular,
entonces es muy curioso ver este cambio de punto de vista.
Això et passava, Òscar, Oriol, no?
A ell, al contrari, em passava just al revés.
Jo, com que sé que he d'anar cap a l'esquerra i saltar,
quan ve una Z, ho entenc bé.
El 3D me cuesta.
Però perquè jo vinc molt de l'època antiga del plataformeo, diguem-ne.
Jo el que em passava és que m'encontrava saltant 17 vegades
a sobre d'un taxi i deia,
i jo no sabia exactament a on anir.
La resposta és que es pot anir on tu vulguis.
Exactament, i ara, a part d'aquest element 3D,
també tens la gorra que et canvia molt la forma de jugar,
que de sobte és jugar a veure que pots capturar,
i de sobte hi ha un taxi que pots capturar,
hi ha un pivot de carretera que pots capturar,
hi ha un enemi que pots capturar,
i de sobte et canvia la forma de jugar.
És tontear també amb tot l'escenari, amb tots els elements.
I tenir la llibertat d'aquest món obert no perd el fil,
o saps o intueixes on pots anar
o què has de fer en aquell moment en la història?
Si és per a la història en concret, hi ha un pilar de llum,
el horizonte que et diu més o menys on has d'anar,
però no t'indica com arribar,
només et diu que el punt de la història és aquí.
Però tot el que passa al voltant és explorar,
és tontear amb l'escenari,
fer tot el que es pugui,
aconseguir noves lunes...
El jugador sempre té una recompensa constant.
Hi ha moltes lunes que et fan falta per avançar,
però el jugador sempre està trobant alguna cosa.
Recordo que fa un any teníeu una zona amb la Mini NES.
Ha passat un any, la Super Mini NES,
i com està reaccionant el públic?
Molt bé, sobretot perquè en aquesta ocasió
poden aconseguir-la a les tiendes, també.
Ha habido una ligera mejora en la distribución,
en la producción, que quisimos aprender del error.
No nos esperábamos que hubiese tanta pasión por lo retro.
Queriendo aprender del error,
ha habido más unidades producidas de Super NES,
vamos a estirar la producción, no solo hasta la campaña navideña,
sino que también vamos a estirarla todo 2018.
Y buenas noticias también,
para los que no hayan podido conseguir la NES,
en verano de 2018 volverá a haber NES Mini,
que es un juego clásico.
Te agradecemos mucho que has venido,
porque no paráis estos días de hacer concursos.
De hecho, hay un concurso que yo lo he leído.
Si vas a diferentes sitios,
demuestras que has jugado con una hoja,
¿entras en un concurso que puedes dar una Switch?
Exactamente, cada día damos dos Nintendo Switch,
y sencillamente pasarte por el stand y jugar.
En la cartilla tenemos siete puestos de juego diferentes,
aunque tenemos muchos más,
tenemos o Doom, que tenemos una zona más 18 para Switch,
FIFA y NBA, y por supuesto Super Mario Odyssey.
Solo con marcar tres de esas casillas,
metes la pameta ahí en un cajón
y ya tienes esa oportunidad para ganar el sorteo.
Y eso, una de las dos Switch al día, que no está nada mal,
al final son seis Switch,
más otra que tenemos con un Hashtag Nintendo en BGW,
que pues otra Nintendo Switch.
Muy bien. Para que la gente esté contenta.
Pero, VostroStand, hay una cosa que a mí me pasa,
que siempre es muy agrio para mí, que es ver los amigos,
es imposible que llegue a tener el 10% de los que hay,
es muy traumático.
Sí, lo sentimos por eso, lo sabemos y lo sentimos por eso.
La verdad es que la producción de los amigos
no tenemos una máquina que produzca cada amigo,
hay que cambiar la configuración de la máquina,
por decirlo entre comillas, un poco simplificado.
No es así, pero por simplificarlo.
Entonces, son de producciones limitadas, también.
Por ejemplo, de los de Mario, nuciales que salen ahora,
que son Mario, Bowser y Peach, vestidos de novios, todos.
De estos sí que habrá más producción,
porque se entiende que son más populares.
De juegos menos populares, hay unos cálculos muy locos,
que ni yo entiendo, entonces, eso ya son directivos desde Japón.
Ellos lo saben todo y ellos deciden
si hay más o menos amigo de uno o de otro.
Obrim una mica la taula si volem fer alguna pregunta.
Barcelona, qui ens vol, una de les parts importantes,
es los deportes electrónicos.
En este sentido, Nintendo también tiene una pata ahí puesta, ¿no?
Sí, a nosotros no nos gusta llamarlo e-sports
a nuestros juegos competitivos,
porque siempre conllevan patrocinios y tal.
La línea de lo que es e-sports, si no, está un poco difusa.
Tenemos ese concepto de social competitive gaming,
que es juntarte con tus amigos y disfrutar en multijugadores.
Esta vez te puedes picar más, porque son juegos más profundos.
Pero sí, tenemos muchos torneos,
estamos haciendo torneos todo el día,
tanto de Splatoon 2, de ARMS, de Poket Tournament,
y tenemos un torneo bien grande de Mario Cartoccio del Ax,
que culminará mañana, domingo, en el pabellón 5,
en el escenario central, todo muy bien retransmitido por Twitch,
por el Twitch de la Fira y todo,
y ahí más de mil y pico euros en premios.
Con lo cual, está bien, los pro players que llevan jugando
desde verano, a esta vez, ya tendrán su oportunidad de ganar.
Otra cosa curiosa,
me trobata que a ti, cuando venías en tren a la Fira,
hay gente jugando en el tren camino de la Barcelona Games World,
con la 3DS, en este caso, no era con la Switch,
a Pokémon, por ejemplo,
y muchos jugadores conectándose entre sí.
Esta feria es ideal, me la he dejado en casa,
para traer la Nintendo 3DS, por ejemplo,
y conseguir conectar con la gente.
Me encontré también con mucho usuario de esta consola.
Totalmente, he hecho de menos Street Pass en Switch,
porque venir aquí a una feria y encontrarte notificaciones
cada rato, todos los ratos Street Pass,
y conseguir cromos y habilidades para los juegos, mola mucho.
Aprovecho para preguntártelo, ¿podría ser una funcionalidad
que viésemos en un futuro?
No te sé decir, ojalá, te puedo decir desde mi perspectiva,
de fuera de Nintendo, me encantaría verlo,
porque es una consola, ya que es para llevártela por ahí,
estaría superbién tener algo así.
Hace poco que tengo una Switch, ahora mismo no estamos pagando
para el online, ahora mismo es gratis,
en los meses o algo así.
Enero, perdón, 2018 en general.
Ya llegará. Cuando llegue, ¿qué cambio va a haber
en el online de Nintendo?
¿Pasará como con PlayStation, que te van a regalar juegos,
te van a dar algo más que lo que tenemos ahora sin pagar?
Sí, eso es.
Va a ser lo mismo pero pagando.
Ahora mismo tenemos en pruebas una app para móviles,
a través de la cual van un montón de cosas de los servicios
online de los juegos, ahora mismo solo está disponible para Splatoon 2,
planeamos que esté disponible para todo tipo de juegos que tengan online.
Aparte de eso, habrá un regalo de un juego clásico al mes
con funcionalidades online, puede ser un juego de NES o de Super,
pero imagínate que Super Mario Kart lo puedes jugar online,
de repente, y ya no es algo local exclusivamente.
Entonces, ese tipo de regalos que pueden venir bien.
Y, contrario a la polémica que hubo de primeras cuando se anunció,
que era esto de que cuando pasa el mes te lo quitan,
no, de esta vez estos juegos van a ser para siempre, para ti.
Es una sucia que marca mucho.
Y luego, pues eso con respecto a la estabilidad del online,
esperamos también que mejore, que pueda ir todo a mejor,
pero será eso, regalo más, aplicación online con más servicios.
Continuem amb el generació digital de Catalunya Ràdio, Francesc.
Mira, una pregunta, perquè has sacado el tema de los Amiibo,
y esto a mí me interesa mucho,
las figuras de Boda, de Peach, de Bowser y de Mario son fabulosas,
y hablabas sobre quién puede tener los amigos,
hay 15, en Animal Crossing hay muchos,
son un porrón y no los conozco, pero lo tengo todo.
Y mira, precisamente mi pregunta va de figuras Amiibo,
¿han habido ediciones exclusivas, especiales, que se han hecho en otros países?
En Estados Unidos salió un Mario dorado y plateado, igual que en Japón,
ha habido un Mega Man también especial para su edición aniversario,
¿habrá o sería planteado conocer si habrá
quizá algún amigo exclusivo de la región europea,
para no sentirnos tan denostados?
No conozco que vaya a haber algo exclusivo para Europa,
me encantaría también una vez más, pero de momentos de tipo de cosas,
pues como aquí no producimos esos Amiibo,
pues no tenemos esa capacidad de decidir si estos son exclusivos para nosotros,
si estos otros no, al final nos quedamos sin algunos
que molan mucho también, yo quiero por ejemplo el de Qubi,
el de Boxbox Boy, que al final es un cubo, pero es un cubo muy mono,
y ese es exclusivo de Japón, hay algunos que sí que se quedan fuera, pero...
¿Cuántos hay? ¿Los ha contado alguien?
¿En esos momentos han met más de 100?
No sé, muchas veces, sí, sí.
Això és igual que quan vaig a una entrevista a Casio,
es van preguntar quants rellots els havien fet,
no sabien els rellotges, els motels no ho saben, no ho saben.
S'ho van fent.
S'ha pagut el Blasco, és l'únic que ho pot fer.
Exacte, els hi porta, els hi porta.
Molt bé, Víctor Hurk, que era Product Manager de Nintendo,
moltes gràcies per haver vingut a Generació Digital de Catalunya Ràdio,
mucha suerte, i continuarà, estàvem,
i demà continuem al Barcelona Kids World.
Seguimos en Barcelona Kids World, tenemos torneos, tenemos juegos,
tenemos sorteos, tenemos un millón de cosas que tenemos por ahí,
otro día gordísimo de trabajo.
Muchas suerte. Gracias a vosotros.
Generació Digital, no s'entén res, però distreu.
Doncs vinga, continuem al Generació Digital de Catalunya Ràdio,
continuem parlant de jocs diferents a Nintendo que haguem jugat del mau.
A Nintendo ho mato aquí i passo...
Ho mato aquí ara que no hi és el Product Manager.
Sí, no he jugat de res més. Alarms no m'hi vaig ficar.
Heu jugat a l'arm, vosaltres? Sí, sí, bé.
Està bé, està bé. Complicat, complicadet, eh?
Els moviments... És agafar el punt.
Sí, sí, sí. Però té la seva gràcia.
No m'hi he ficat.
De Nintendo ja no he jugat de res més.
M'han anat a la zona de Sony,
perquè sabeu que no hi ha zona de Microsoft.
Hi ha unes Xbox... Ah, mira, abans ho preguntàvem a primera hora.
Són connectades amb el Dragon Ball Fighter.
A Bandai, a Bandai, sí. Exacte.
He pogut jugar a aquest joc. Digues, digues.
A mi m'ha caigut la llagrimeta, perquè he emocionat.
Hi ha coses que em preocupen d'aquest joc,
com, per exemple, ara mateix hi ha 9 personatges.
9. 9 són molt pocs.
En aquesta demo, eh?, en aquesta demo,
però s'han confirmat ja una vintena.
Però tindràs 10 més amb un DLC de 45 euros.
Aquí està.
Jo recordo l'Street Fighter V, que va ser un drama i que en tenia 16.
I que van dir que no tornarien a treure.
I just aquesta setmana diuen que hi ha una nova versió.
Però aquest joc és molt fidel a la sèrie, veritat?
La part bona és aquesta.
No, la part bona. I si portes acrilin?
No, no, és que...
No, i el Yamcha. Què passa?
Si portes el Yamcha saps que les quatre partides t'alpelen.
Ja no hi vull, ja no jugo.
És un manga muy... Mira, ha costat tants anys...
que realment no puguis diferenciar el manga de paper
amb el que veus a la pantalla,
que quasi Dragon Ball passarà de moda.
És que fa el fotograma i ja està, vull dir...
Qualsevol fotograma dius això puc fer-me un pòster a casa,
i realment m'ho he passat molt bé.
Zona de Sony, PlayStation, he jugat amb el Gran Turismo Sport.
Sí.
Heu estat parlant amb el creador.
No sé quines novetats us ha dit que té, però...
L'asfalt, l'asfalt. No, no.
Jo he vist una mica més del... Té molta llum.
Una mica més del mateix. Estem en el mateix joc.
Jo crec que aquest joc necessita un pas endavant.
No li diguis mai això al Yamcha directe.
M'estranguleria. Li faria alguna cosa.
De fet, aquí a la Barcelona Games Bowl
tenim un passadís molt curiós,
on es veu tota l'evolució dels Gran Turismos.
Sí, una espècie de museu. Exacte.
I aquí veus realment el que ha passat.
Va haver un salt molt gran de resolució
des de la PlayStation 2 fins a la 3,
amb el Gran Turismo 5 i el 6.
I aquí ens hem quedat.
Tothom esperava el Gran Turismo de la nova generació.
Ha arribat i tenim un joc que és el mateix
amb menys dienté de sierra.
Però jo hauria trobat a faltar algun salt endavant.
Vaig jugar amb el Project Cars 2.
I també és el mateix.
El Project Cars tenen un dispositiu per jugar-lo aquí a la Fira.
Això sí. Brutal.
Per què?
Perquè és una mena de seient amb els pedals, amb el volant.
I el seient aquest està amb un sistema hidràulic o com sigui.
Ah, es mou.
Amb tres pantalles, és espectacular.
O sigui, no és el típic...
No, no, no.
No us penseu que és la típica imatge d'un joc de cotxes.
No, no, no. Això es mou molt.
Ha arribat un vídeo que si dones la volta de campana...
Déu-n'hi-do.
He jugat al Detroit Become Human.
Aquest l'heu provat? No.
Aquest és dels creadors del Heavy Rain,
del Beyond Two Souls, a l'Until Dawn...
Quina son m'està agafant.
Tenen fama de ser jocs molt avorrits.
A mi m'agraden els jocs que tenen història.
M'agraden els jocs que tenen argument darrere.
Aquest joc parla dels androides, la intel·ligència artificial,
Blade Runner, aquesta pretensió...
És aquest rotllo, aquesta pretensió dels androides per ser persones.
Està allà a la venda, aquest? No, aquest és un tirà del 2018.
La demo que tenen a la Fira,
tu ets un androide que t'estàs barallant.
Un altre androide que té una nena petita amb una pistola,
es vol suïcidar l'androide i matar la nena.
Tu has de negociar amb aquest androide tot i així.
Tens temps o no per fer-ho?
Ella suïcida primer i després la mare.
Tu has de negociar d'androide a androide perquè no ho faci.
I a mi m'ha agradat, això sí,
és una aventura conversacional.
És el Don Quijote d'Amstrad en versió 4K.
Per cert, vaig parlar amb el Pedro Souza del videojoc Bravo Team.
És un shooter en primera persona,
pensat per les ulleres de realitat virtual de Sony.
Li vam preguntar si per l'usuari,
jugant una experiència immersiva amb ulleres,
és un problema pel fet que necessites el temps
i la tranquil·litat necessària per fer-ho.
No diria que és un obstacle, però sí que suposa una dificultat.
És a dir, que tens el repte afegit de tenir un hardware,
un maquinari que has de fer servir,
i de vegades t'has d'aïllar una mica de tot l'entorn,
perquè et poses els auriculars i formes part d'un altre planeta.
Realment estàs en altres realitats.
I és per això que estem intentant obrir-ho també al món de fora.
Tenim un parell de funcionalitats dins de la realitat virtual
que estan pensades en aquest sentit.
El fet que puguis jugar un joc en auriculars
i que tinguis una altra persona que està asseguda al costat
i que està fent servir el joc en una pantalla de televisió,
però podeu col·laborar junts en aquell joc,
és un d'aquests intents d'obrir la realitat virtual
a una experiència en comú amb altra gent.
L'exemple, aquest joc que presentem aquí, Bravo Team,
és un joc multijugadors en línia.
És a dir, que tu, mentre estàs dins d'un univers,
dins d'aquell joc, també et pots comunicar
amb un altre jugador que estàs jugant al mateix univers,
però que potser es troba a quilòmetres de distància.
I entre aquells dos, doncs, comparteixes un mateix univers.
Volíem generar aquesta sensació de comunitat
i sensació col·lectiva dins la realitat virtual,
perquè no estiguis a sol.
Potser que juguessis també al Star Wars.
He jugat al Star Wars.
És tan maca, el T-Fighter de real que tenen allà posat,
que al final li treu protagonisme al mateix joc.
El joc pinta molt bé, gràficament increïble,
però el que jo li demano ara al nou Star Wars,
que és que tinc una bona història que no tenia l'1,
no ho hem pogut veure perquè el que tenien allà
era una batalla online.
I acabo parlant de monitors.
Dos Extrems, m'he trobat a la zona de PC
amb un Samsung de proporció 32,9.
No havia vist mai re igual.
Això és com cinema...
Són tres monitors o dos i mig per un sol.
A Corbat val 1.500 euros, aquest monitor, però potser és el futur.
Jo crec que al futur no tindrem dos monitors junts,
sinó que tindrem meravelles com aquesta, un monitor que tornarà a la volta.
I en l'altre extrem oposat, a la retroBarcelona,
un invent que us heu de fixar perquè està amagat,
es diu RGB-Pi,
que és per agafar la T-Barnas BR-Pi,
connectar-la a un monitor de tu
i poder jugar a jocs clàssics exactament igual que fa 30 anys.
20 euros, ja ho dic jo.
Imagina't tu, els preus.
Són 20 euros només, en sèrio.
Molt bé. Hi havia més gent de Sony, de PlayStation, no, Francesc?
Doncs mira, realment és que, ja ho hem comentat,
és una de les plataformes que tenim més presència a la Barcelona Games Bowl.
Nomba, des de fa anys,
tenen la seva pròpia lliga d'eSports oberts a tots els usuaris
de PlayStation Plus, de servei d'apagament online.
I l'any passat, una de les coses que van ser interessants
és que va començar les seves prosèries.
Per tant, no només a la PlayStation League,
hi juguen tots els que tinguin el servei Plus
i poden participar d'un dels seus trofeus,
sinó que van iniciar un servei
de convidar jugadors especials a jugar en campionats
en una categoria més interessant, la categoria Pro.
Luis Vento, que és el responsable dels serveis digitals de Sony,
ens va explicar algunes de les característiques
del nou firmware de la PC4,
que abans hem comentat que s'havia actualitzat a la versió 5,
i que confirmen realment que Sony es pren molt seriosament
el tema dels esports electrònics.
El nuevo firmware de PC4,
la versión 5 que hemos sacado esta semana,
permite la inscripció a este tipo de torneos,
a este tipo de eventos,
a través del menú principal de la consola.
Comunica varios torneos a la semana,
de varios juegos,
posibilita ya la participación también en torneos por equipos,
que es una novedad de este firmware.
Así que veo que cada vez más la PlayStation,
como compañía, está enfocada en el tema.
L'Oder Garcia conegut el creador del PacMan,
i no sé si li ha fet la pregunta mítica de la pizza,
i la icona del Come Cocos.
Ara ho descobrim.
Albert, com va anar l'entrevista amb el Tori Batani?
Has preguntat per la llegenda de la pizza?
Ho sento de cebre, però no he preguntat per la pizza,
però és que ho he comentat moltes vegades.
Realment això de la pizza sí que es va inspirar una miqueta.
Sí, exacte.
Dius que has parlat de temes relacionats.
Relacionats amb el menjar? Sí.
El secret és que, abans de comentar-ho,
Tori Batani, el creador del PacMan, del Come Cocos,
aquest joc mític de les màquines recreatives,
un joc molt clàssic, molt icònic.
Quina any era, tu ho saps? L'any 80.
L'any 80 va sortir el PacMan,
ja ha plogut una mica des de llavors,
i s'han fet moltes versions.
Aquest home és una mica com una minència,
com un sensei, com un home venerable
dintre del món dels videojocs.
No ha fet gaire cosa més,
altres jocs que eren previst al PacMan,
però la seva gran aportació va ser tan gran al PacMan
que, a partir de llavors,
va ser difícil replicar un èxit com aquest.
Però què es dedica ara?
Ara mateix és professor a la Universitat Politécnica de Tòquio
estudiant noves formes d'innovar amb els videojocs.
I atenció, perquè ahir mateix
en Tori Batani era a la conferència que va fer el Barcelona Games World
i va parlar d'una cosa molt innovadora,
un videojoc comestible,
que es pogués menjar.
Li vaig preguntar sobre això i això és el que em va respondre.
És una idea que encara es troba en una fase molt conceptual,
però penso que potser en el futur tindrem la possibilitat
de menjar-nos els videojocs d'alguna manera.
Imagina't que poguéssim interactuar amb les nostres neurones,
els nostres records i la nostra manera de pensar.
Imagina't que poguéssim jugar a un videojoc
per necessitar una pantalla, un videojoc intern.
Uf, Déu-n'hi-do.
Això té un nom i em penso que es diu LCD.
Me'n relacionat amb el Pac-Man té certa gràcia.
No sé com us heu quedat, però a mi em té molt intrigat, aquesta idea.
Això és l'únic desafió total de donar-nos el cervell, no?
Que el tio s'estirava en un llit i fotia una electròdia al cervell
i ell estava en una realitat paral·lela, diguem-ho.
El que feien els hippies és fotir allò a la boca
i elefants de color rosa barat, més o menys.
És una home en Tori Batani que pensa en el futur,
això està bé.
Totalment, la conferència...
Ahir va haver-hi la conferència d'ahir,
a dintre del context de la Barcelona Kings Bowl,
però aquest matí, per exemple, dintre de RetroBarcelona,
hi ha hagut una altra conferència dedicada al Pac-Man,
com a cultura pop.
Una conferència d'en Rafa Laguna, en Marc Royan i en Javier Gutiérrez.
Hi he anat, ha sigut molt interessant,
perquè era justament abans d'anar a fer l'entrevista
i m'he acabat de pensar una mica les idees i les preguntes.
Parlant de preguntes, què li preguntes al creador de Pac-Man?
Pràcticament li han fet totes les preguntes possibles.
He intentat veure si hi ha algun element d'aquest videojoc
que, amb el pas del temps, li agradaria canviar.
I això és el que m'ha comentat.
La primera versió del Pac-Man em sembla perfecta.
No li afegiria ni trauria res.
Coses que potser hauria afegit en un primer moment,
però que finalment no vaig poder incloure,
amb el temps vaig poder introduir-les a altres títols,
com el Pac-Land, el Pac-Mania o el Pac-World.
Estic d'acord amb ell que millor no tocar, no?
Perquè és l'essència una miqueta.
Home, fem-lo online. Fem que un pugui ser els fantasmes i l'altre.
I això on? Això ja ho feia.
Us en recordeu per Gamecube?
Que hi havia el Pac-Man Versus,
on amb la Game Boy Advance tenies pantalles particulars,
i era un joc de...
Potser el que passa és que no se'n recorda gaire
del que va passar, de com va fer aquest joc.
Hi havia coses que els fantasmes només tenen dos frames,
i el Pac-Man en té moltes. Què vol dir això de frames?
El fantasma fa cap a l'altre i l'esquerra.
Mira al sud i pim-pam-pim.
Amb un relotge d'aquells antics, diguéssim.
Això, al seu moment, va dir que...
que ojalà tingués més memòria per poder-ho fer.
Ara que no se'ls digui, que tenim memòria.
No és per res, però un comptador de nivells igual de 16 bits
no estaria malament.
256 pantalles...
A veure, ho he demanat quan teníeu 12 anys.
No, ara. Molt bé, què més?
Què més, què més? Doncs una darrera pregunta.
És una persona que és icònica
entre el món dels videojocs
i que els seus jocs, curiosament, són una mica per tots els públics.
De fet, Pac-Man és un joc creat
perquè arribés a ampliar el públic,
perquè arribés a més gent.
Li he preguntat quina és la seva opinió
sobre els videojocs que es fan actualment.
Què en pensa dels jocs que estem avui veient
en una fira com aquesta, com a la Barcelona Games World?
I això és el que ens ha contestat.
Entre els videojocs actuals,
hi ha molts que són molt violents, amb molta sang i assassinats.
A mi m'agradaria que destaquessin més altres tipus de jocs
amb una bastant més educativa i estimulant parlament.
Per sort, cada vegada més,
estan sorgint videojocs que són més útils per a la societat.
Jocs útils per a la societat.
Bé,
matar un videojoc també és una mica útil,
perquè et treu l'adrenalina,
les ganes després fet de fer mal d'atze...
De matar segons qui, no?
Clar, de fer mal d'atze...
És molt tipi, això de menjar-se els jocs, o que ve la pau...
Ho sento molt, a veure.
Cocos energètics.
Coadadín.
Ell continua treballant per l'empresa Namco o no?
Ell va estar molts anys involucrat a Namco,
no tan sols com a creador de jocs, perquè tampoc creava tants,
sinó com a un dels directius de Namco,
d'aquesta empresa japonesa que és molt mítica i és molt antiga,
dels anys 50.
També feia cartes o què feia, aquest?
Feien atraccions per... atraccions petites de fira,
els caballitos...
Sota d'en centres comercials.
De fet, una cosa molt xula d'aquesta versió de Games World
és si aneu a l'estand de Namco-Bandai,
Bandai-Namco,
tenen tota la història de la companyia i és brutal,
és molt maco, tenen els arcades,
però també tenen una mena de línia del temps
amb totes les dates significatives i és fantàstic.
Molt bé, Carles Hercia, hola, molt bona tarda.
Bona tarda, companys.
El director de Retro Barcelona, ara parlarem amb tu,
ha vingut el Tori Batani a la vostra zona o no?
Sí, finalment, sí.
Què dius, ara?
Sí, ha sigut molt ràpid, perquè ha pujat, ha fet una volta.
S'ha volgut fer una foto amb...
Heu vist aquella pantalla de nets que tenim?
Sí.
Hem ficat estratègicament el Pacman.
Molt bé, Carles.
I s'ha volgut fer un selfie.
Al final li han fet la foto, no?
I Batani, volem fer un selfie els mateixos.
Mare de Déu, aquest home...
Aquest home el volies conèixer, tu, estar, eh?
Sí, sí, sí.
Alguna persona més, en Yamawchi, saps si s'ha passat?
No, no.
Gran Turismo Retro Retro tampoc.
No, no, ell ja ho està molt en contra dels pixels, jo crec.
Com veu un pixel, salvia llum.
No captures la llum i la ballesa del cotxe.
Clar, clar, molt bé.
Estàs content de conèixer aquesta persona?
Tenia humanitat?
Sí.
És una persona que és propera.
Sembla una bona persona.
Molt bé.
Molt bé, doncs gràcies per permetre'ns...
tenir tan a prop aquest creador del Pacman.
Albert, un senyor que, com diu el Carles,
s'ha passat per la retro-Barcelona,
s'ha fet un selfie i ha volgut, també,
copçar l'ambient d'aquesta fantàstica fira.
I jo, res, he pujat abans...
Després us ensenyaré els llibres que m'he comprat a la retro-Barcelona.
He pujat i estava a petar, Carles.
No t'he vist, eh, Albert?
No, doncs sí, sí, he fet un...
Ha estat op, eh?
Està sent un molt d'èxit, la gent està molt contenta...
Bé, sí, no sé què dir.
I jo, aquest any, he vist...
O sigui, la sensació que m'ha donat la retro-Barcelona és...
que la gent està molt contenta.
La sensació que m'ha donat la retro-Barcelona és més ordre.
Està tot molt ben ordenadet.
No sé, eh?, de veritat, o sigui...
I molt còmode.
I, sobretot, passadissos amples i no hi ha gòbius, en aquest sentit.
Doncs sí, t'agraeixo que ens ho diguis,
perquè ha sigut un esforç per part nostra
el fet que hem distribuït molt bé...
Bueno, molt bé, creiem que molt bé, els estants,
perquè la gent flueixi per tot el pavelló.
Hem ficat estants de venda a banda i banda,
espais per jugar a tots captons,
totes les capturades que tenien per jugar...
No sé si t'has fixat que hi havia un DJ.
Sí, sí, sí, sí, l'he vist.
L'he vist però un DJ punxant molt bé.
Sí, sí. Mira.
Punxant molt bé i que m'ha deixat força.
I, a més, era música rap que...
saps allò que vas movent i vas jugant, que està molt bé?
Sí, que acompanya, no?
Com va el tema dels elements?
L'altre dia vas venir i no en vam parlar.
Sí, aquest any, els elements els van baixar aquí a baix,
el pavelló d'os.
L'any passat va ser una miqueta fluix,
possiblement per la poca visibilitat que tenien.
Vam negociar amb Fira de posar-los aquí a baix,
que aquí passa molta més gent.
Ells també parlaven amb el meu company, el Pablo,
però no l'he vist per dalt, això vol dir que està a tope.
Recordem, per la gent que ens escolta i que anava a vingir a la Fira,
en què consisteix aquest...
No sé, jo penso...
Sí, perquè és molt fàcil de fer i molt fàcil de contribuir, no?
Sí, la gent només ha de portar aliments no paribles,
arròs, llegums, llet i a més,
i s'endú a canvi un videojoc del mercat solidari,
un videojoc o instruccions...
Actuals i vells, eh?
Vull dir que no tingui por ningú... Però pots elegir el joc?
Sí, sí.
Cada joc, en funció de la qualitat, el tassen en quilos.
Un, dos, quatre quilos, cinc quilos,
llavors tu vas amb els quilos que...
Una cosa que també estan fent aquest any,
jo crec que està molt bé,
és que, a veure, pots trobar-te jocs de cinc,
de deu quilos,
i, home, entrar a la Fira carregat amb 30 quilos d'arròs
pot ser una miqueta empipador.
Per tant, s'ha habilitat una forma de que tu puguis comprar,
diguem-ne allà, una mena d'etiquets
que equivalen a certs quilos de menjar i tal.
Que portes dos paquets d'arròs de casa,
potser te'n portes una figura petita,
o un joc petitet, alguna coseta,
que arribes allà, sense res plantejat,
i trobes el joc que sempre has volgut,
i són 15 quilos o tant vols comprar cinc,
home, anar ràpidament al supermercat a fora de la Fira
i anar carregat amb 60 quilos,
doncs és fumut, no?
Jo crec que és una iniciativa que està molt bé,
i que ha, a més, capturat aquella gent que no pensava fer-ho,
però allà s'hi troba i pot contribuir.
Està molt bé. Per cert, m'encanta.
No sé quina plataforma és, però hi ha una pantalla al mig,
que hi ha les tortugues ninja,
de no sé de quina plataforma estem parlant.
És l'Arcade. És l'Arcade, directament, eh?
És l'Arcade.
És la Placa Jama, diguéssim, que deu estar connectada,
i és una pantalla. És Konami, llavors és Konami.
És Konami, però la pantalla lenta es veu molt bé,
i és un gust de jugar a les tortugues ninja.
No, justament ho hem habilitat amb quatre jugadors,
i la gent s'anima, s'anima, i...
Jo he recuperat l'esperança,
l'esperança de veure ja quatre nens fetins allà amb el tortugues ninja.
No, és que n'hi ha molts, en aquestes.
No només juguen els jocs de mòbil, també juguen els bons.
Hi ha una màquina que crec que és japonesa,
que és de color vermell horitzontal,
amb una espècie com de monitor triple...
Aldàrius.
És com un Matemàrcians, però revolucionari.
Jo no havia vist mai res semblant.
Si es pot explicar una mica què és i d'on surt això.
M'agrada que em facis aquesta pregunta.
Sí que és un tòpic, però és que és veritat.
Aquesta màquina és d'Aldàrius Burck, la versió ex,
que és només la voreu a Japó,
és l'única a Espanya que hi ha reconeguda.
És brutal, és de l'Aldàrius, com veies dit,
i són dues pantalles panoràmiques,
quatre comandaments, és a dir,
i a més està com tapada.
Quatre persones es poden asseure allà a matar marcianos,
mai millor dit.
Per cert, qui coneix realment els somnis
i els desitjos del nostàlgic digital
és, sense cap mena de dubte, el venedor de segona mà.
Han fet grans coses per a l'afició retro i vintage a casa nostra.
Són homes i dones experts en comprar baix i vendre.
A veure, tu venguin el preu que tu venguin,
mai et semblarà que és prou barat,
encara que et donin un joc de Game Boy per 50 cèntims,
i me'l deixes per 25 i tant com produrs,
perquè sempre vols comprar més coses.
I això és el que he volgut saber una miqueta d'aquesta gent.
Quines són les retrotendències del moment,
què és el que la gent els demana, el que vol.
I això és el que m'explicava Josep Maria Hernández de Iron Games,
que a més, si us voleu, es troben al mercat de Sant Antoni
i tenen botiga a Sant Pere de Ribes.
Ara, possiblement, Super Nintendo és molt venguda,
i PlayStation, la primera.
És del que més demanen.
De totes maneres, la gent mira de tot,
de drive, de Master System, tot el que és d'abans li s'agrada.
Però el més jo diria que és Super Nintendo i PSX.
I això és molt interessant per una cosa,
perquè ens comença a permetre datar l'efició vintage.
Els que comencem amb l'efició vintage veníem a buscar
l'Atari 2016, la Intellivision, l'Spectrum.
Si els que comencen a demanar coses ara
van per la Super Nintendo i sobretot per la primera PlayStation,
vol dir que hi ha gent de 30, 10 anys menys que nosaltres,
que comencen a tenir efició i falera vintage.
Això és com quan tornen els 70, tornen els 80.
Doncs ara ha tornat la Play 1.
Acabarà tornant la Play 2, que ningú li fa cas.
I la primera Xbox és com...
Sònia ja tarda a fer Play Mini, no?
Clar, i ens hi vam trobar amb l'actualitat.
És com el Quentame, que al final arriba a ser futurista,
com avança, no?
Tu també estàs parlant amb gent de la red de Barcelona.
Sí, senyor, senyor. I un d'ells...
Bueno, he parlat amb tothom, o ells han parlat amb mi.
També he estat aquí a l'Standard,
al canell dretre, una miqueta, cascat.
I he parlat també amb un bon amic, amb Alfonso, de Sega Saturno,
que ens apresentava una gran novetat.
Hola, pues aquí estamos en el stand de Sega Saturno y Dreamcast.es,
que son dos comunidades cegueras y tal.
Y nada, aquí estamos presentando algunos juegos
que estamos desarrollando para estas máquinas antiguas,
como el Dreamcast Noid, que ya lo tenemos a la venta,
en formato mini CD,
y también una visual novel llamada Encuentro No Casual.
Y bueno, tenemos también consolas para free play,
y para que todo el mundo pueda disfrutar un poco
de la Sega clásica, la Sega antigua,
hacemos traducciones y diferentes cosas.
Si os queréis pasar al stand,
aquí estamos en Retro Barcelona, como todos los años.
I aquest convit, aquesta invitació,
és extensible a una pila d'expositors
tals com Retro Scroll o Game Museum.
Molt bones.
Estem aquí a la Retro Barcelona,
al stand de Retro Scroll i Game Museum.
Passeu-vos aquí, que teniu tantes màquines disponibles
com vulgueu. Au, venga, a passar-s'ho bé.
Molt bé.
A veure, això ha sonat molt català,
però també tenim coses que aquesta fila les fa ja internacional,
com, per exemple, Retro Sevilla.
Hola, ¿qué tal?, Sevilla y Retro Sevilla.
Os invito a que vengáis a Retro Sevilla,
a 11-12 y 13 de noviembre, Centro Cultural Dalmona, dos hermanas.
Estáis todos invitados cuando queráis, es vuestra casa.
Carles, hi ha molt fair play aquí
entre Retro Sevilla, Retro Barcelona, Retro Madrid, no?
Això sí que ho té, eh? Sí, moltíssim.
A més, és una cosa que jo crec que és bona.
A més, aquest any,
un dels objectius nostres era portar l'agent de Sevilla.
Et parlava amb l'Edu i el Juan B,
i ells encantats, i no només encantats,
sinó que m'han portat sorpreses.
Una d'elles és la Darius Gurs, que comentàvem abans.
Oh, que bé. I una exposició molt vaca,
que al Francesc li encantarà, segurament l'haurà vist,
on pots veure una Marti, una Towns 2...
I l'FM Towns, sí, senyor. Exacte.
De què esteu parlant?
Som en directe a Catalunya Ràdio Generació Digital.
L'FM Towns era un ordinador,
i la Marti era la versió consola,
que es va fer aquell mateix ordinador.
Per exemple, han portat unes màquines Arcade,
que són espectaculars, que són les japoneses,
i per jugar, per exemple, a Street Fighter,
són increïbles.
Jugues a Segut...
Explica'ns una mica com sonen aquestes màquines.
Justament, fa quatre mesos,
van organitzar a Murchante, a Navarra,
una petita associació
que va muntar un cap de setmana de joc
amb candies japoneses, que són Astro City,
Vast City, la Secret 2...
Aquestes màquines blanques, que es de jugues a Segut.
Jo vaig comptar ràpidament amb ell perquè dic
això ho hem de portar a Barcelona,
perquè és recrear el recreatiu japonès
d'aquí a Habara, aquí a Barcelona.
I és espectacular, és molt vistós, perquè, com tu bé dius,
juguen un contra l'altre que tens al davant.
És a dir, no juguen colze amb colze.
I això és una de les coses que més m'agrada.
Jugar està molt bé, però també hi ha cultura, eh?,
aquí a Retro de la Sona.
Hi ha llibres, per exemple, hi ha revistes, per exemple,
i tenim a Game Report, per exemple.
Somos Game Report, una editorial que publicamos volúmeres...
No sé si podem escoltar el tall de Game Report...
Estamos aquí en Retro de la Sona...
Es van explicant...
Podéis ver todas las revistas, además de contenido web,
en nuestra web, gamereport.es,
o pasaros por el stand y pillar una en formato físico,
que han quedado muy chulas.
Mira, jo tinc aquí llibres perquè, com dius tu,
no només podem veure, doncs, videojocs,
sinó he comprat un que es diu Rompecabezas,
que és un llibre molt ben editat per a la gent de Heroes de Papel.
Deu-n'hi-do, com treballen, aquesta gent, eh?
No, no, s'ocorren molt bé.
Aquests jo els conec molt bé, són molt bona gent,
a més, cuiden molt a detall.
El paper és de qualitat, la portada és tapadura,
la maquetació és perfecta, almenys és el que, per mi, em sembla,
i som molt bona gent.
I també he comprat un llibre d'Eva Cid,
que es diu Portal o la ciència al videojoc,
i un llibre que li encantaria la Gina, segur, on es...
I el té, eh?, el té.
Es parla de ciència i de videojocs, també.
L'estrella que té en aquesta agenda, Heroes de Papel,
és el Console Wars, que és un llibre que l'han esgotat, ja.
I s'ho n'hi havia tal i n'hi havia, el que n'hi ha passat jo.
Si correu, que encara en queden.
Molt bé, molt bé.
Alguna anècdota que puguis explicar?
Alguna cosa que hagi passat en aquesta segona edició?
Com veus els nens petits?
Hi ha molts pares acompanyant-los i esperant-se fora.
Com va el tema?
Sí, veig molta canalla, segurament són gent que puja d'aquí,
però no només pensen, això és arcaic, no, no,
s'hi posen a jugar i s'hi enganxen.
Perquè em sobta veure nanos jugant al Crazy Taxi, de Dreamcast.
És que Crazy Taxi, de Sega...
És que...
És que hem de començar...
Jo crec que hauríem de començar a avaluar el tema dels videojocs,
també una mica deslligat de les teves plataformes.
Hi ha jocs que són molts, són bons, són grans,
i ho segueixen sent, a 30 anys, com ara.
No sempre hem de jugar al que avui en dia està al mercat.
Per tant, un Crazy Taxi encantarà i agradarà,
perquè no hi ha avui, ningú ha fet avui,
jocs semblants al Crazy Taxi.
A més, si vas a la retrobarcelona, en comptes de jugar a dos jocs,
després de fer quatre hores de co-op, potser jugues a 22 jocs.
I sense cues.
I que, a més, són probablement més bons...
Seria depèn de cadascú.
Tens una escollida.
Sabeu a qui trobo a faltar en aquesta fira?
Aquí.
El David Clupés del tot gira, de veritat.
Hola, què tal? David Clupés, hola, molt bona tarda.
Hola, bona tarda. Com estàs?
Molt bé, doncs, a punt per començar el tot gira,
quan quedareu vosaltres al Generació Digital,
després del bolletí ens hi posem nosaltres.
Molt bé, a les 6 comenceu.
Sí, sí, hi ha molts continguts, com he vist,
i també Ràlid Catalunya, no?
Sí, Ràlid Catalunya, hi ha futbol, també.
Encara que no hi hagi futbol a la primera divisió,
per això avui fem un horari una mica més reduït.
Comencem a les 6 de la tarda, acabarem a les 11,
hi ha segona divisió,
una diversificació pel Mundial, per exemple,
un Andorra-Portugal, interessant, perquè avui, per exemple,
veurem Cristiano Ronaldo, André Gomes, Semedo,
els veurem al Comunal d'Andorra,
i per això l'Ernest Macià avui ha anat fins a Andorra-La Vella
per viure aquest partit amb tots aquests jugadors.
Segona divisió, vull jugar als Reus,
juga també al Nàstic a Tenerife,
i ho deies, Ràlid Catalunya,
i tenim el Damian Aguilar a Salou seguint aquest Ràlid,
que és la penúltima prova del Mundial,
a banda d'un bon partit de Champions d'en Ball,
perquè avui el Barça ha jugat per la Blaugrana contra el Nantes,
també hi seguirem,
seguirem aquest partit amb el Ramon Solmurri
des del Palau Blaugrana.
Molt bé, deia el tema del Ràlid Catalunya,
perquè aquí, a la Barcelona Games Bowl,
hi ha un munt de videojocs de cotxes.
S'en troben, de ràlid, nois, amics del generació digital?
Sí.
Home, hi ha clàssics com el World Ràlid Championship,
que és un arcade mítiquíssim, que sempre està a retro Barcelona.
I es pot córrer amb el circuit de Catalunya?
Diria que no, diria que són circuits inventats.
És veritat, és veritat, perquè són ràlids.
Són ràlids.
Mira, d'aquí el nom, no?
El que sí que he trobat, per cert, de Sanya per les botigues,
és el mític SEGA Rally,
almenys molt, sobretot pels de la branca SEGA.
Això és inversió d'inverció, si algú el vol, 20 euros.
Escolta, que corri cap a dalt.
Ara que dieu això, jo recordo quan era jovenet, jovenet,
havia jugat moltes vegades al Coli McRae.
No sé si era el SEGA Rally,
però diria que sí que estava vinculat a SEGA,
que a baix a midia,
i hem passat tardes i tardes jugant al Coli McRae de ràlids.
Era Play, era Play.
Era l'època del Best Rally,
o Best Rally, que es deia,
el Coli McRae també era boníssim,
va ser una època d'aquest tipus de jocs increïbles.
Era aquella època que veies que jugadors,
o tots, evidentment, professionals,
començaven a estar a les portades dels videojocs.
Per cert, David, tema Play Gira.
Sí.
No sé si continuareu aquesta demorada,
però seria ja la tercera edició?
I tant.
De fet, serà concretament la quarta edició.
La quarta?
És veritat que hem fet tres edicions amb el format actual.
Era una primera edició en què demanàvem als nostres uients
que ens enviessin els seus millors gols,
que els enregistressin amb la Play i que ens els enviessin.
Però des de fa ja dues temporades,
vam passar a fer un gran torneig,
que ens organitza LBP.es,
Lliga de Videojocos Profesional,
que té una infraestructura brutal a través d'internet,
i ens munten aquest torneig online,
que la veritat és que cada any està tenint un èxit total
amb les grans finals que sempre fem en directe aquí al Tot Gira.
Els dos últims anys ho hem fet al Bar After Live,
al carrer Maria Cubí, i aquest any tornarem a repetir.
El que passa és que sempre arrenquem aquest Play Gira
just passat Reis, que és un bon moment,
perquè jo crec que és quan la gent es compra la Play,
quan es compren els jocs, no?
I per tant, en aquest any ja estrenarem, diguem,
una competició en aquest cas amb el FIFA 18, no?
Perquè sempre anem amb el joc, diguem-ne,
que toca, diguem-ne, per temporada.
Per tant, amb ganes de començar
i amb ganes d'implicar-vos també vosaltres,
jo us animaria, també, aquest any, que els de la generació digital
us apunteu al torneig i participeu.
Quedarem força malament, però ens n'anem per fer-ho,
perquè sí, perquè sí.
Però bé, jo crec que serà interessant
veure quina sinergia podem agafar
el generació digital i el Tot Gira.
He de dir que l'altre dia vaig anar a una conferència
que esperava dels esports electrònics,
i em va agradar molt, perquè parlaven de com,
des dels mitjans generaristes, com el nostre,
parlem dels esports electrònics
i moltes vegades el vinculem a l'esport tradicional,
a l'esport que tu cada dia retransmet en el teu programa.
I em va fer molta gràcia el fet que comentaven
que encara que ho vulguem juntar,
és molt diferent una cosa de l'altra,
sobretot perquè una de les persones deia que el Barça
es va fundar l'any 1800 i escaig,
i el primer campionat del món va ser el 1930.
És a dir, vam haver de passar 32 anys
pel primer campionat del món.
Els esports electrònics han anat tot tan ràpid
que encara en aquests moments s'està organitzant, de fet,
i des de les ràdios és força difícil,
però jo crec que el que esteu fent vosaltres
o el que estem fent nosaltres
és molt important intentar agafar-nos del carro
d'una indústria que va pel seu camí molt...
de forma molt concreta.
Hi ha alguns clubs, a Europa,
clubs importants que ja tenen la seva secció d'iSports
i que tenen, per tant, equips competint
a diferents competicions.
De fet, una idea que ens volta pel cap al Tot Gira,
que veurem si la duem a terme o no,
és intentar presentar-nos en algun torneig.
I potser qui ens podríeu assessorar una mica?
Perquè tenim els diferents guanyadors
de les passades edicions del Play Gira
i dic, home, no deixa de ser un patrimoni del Tot Gira,
aquests guanyadors que tenim de les passades edicions,
que hi ha molt nivell,
poder formar un equip del Tot Gira
i presentar-lo en algun torneig.
Aquesta seria una iniciativa interessant.
Doncs escolta, molta sort del programa,
gràcies per aquest link i que vagi molt bé.
Adéu-siau, vagi molt bé. Adéu.
Carles, em comentaves que...
De fet, he vist una bateria,
he vist com un set de música a RetroBarcelona,
esperant que algú hi vagi a tocar, no?
Efectivament.
Hem portat de Madrid el grup musical RetroBand Systems,
que toquen peces de videojocs clàssics,
com Street of Rage,
com un medley molt bo de Sonic,
el Smack Mane, per exemple,
o Sack it off Monkey Island, entre molts altres.
Molt bé.
Hem fet un primer concert aquest migdia, a la una,
i ara, a dos quarts de set, fan un segon,
que animo tothom a anar, perquè realment són molt bons,
i creen un ambient molt xulo.
Distès i que la gent segurament cridarà, no?
I dirà, s'hauran d'inserminar.
És que és el Street of Rage, la gent començarà a cridar.
Hi ha trampa perquè hi ha una pantalla al darrere,
surten les imatges del so.
No, no, imatges, imatges. Imatges in-game.
Aquesta em sona... Home, hi ha la pista al darrere, home, t'ho diuen.
He vist també a RetroBarcelona moltes associacions
que el que fan és recuperar aquestes màquines que comentaves
i posar-les a punt perquè la gent les pugui jugar,
no només a RetroBarcelona, sinó a les seves associacions.
Exacte. És el que es dediquen.
Són associacions que es funden per preservar tot aquest hardware
perquè restauren aquestes màquines clàssiques
que hi ha ningú... o inclús les han llançat directament,
i aquestes eines agafen i ho restauren d'una manera tan fidel
que tu ara mateix les veus i dius,
hòstia, això és igual que fa 30 anys, i realment les tenim allà.
Tenim clàssiques com la Track and Field, que segurament...
Track and Field era aquell videojoc
que portaves a una persona que corria als 100 metres, saltava...
I he estat jugant abans, és d'aquestes de...
Clac, clac, clac...
Faltava el truc de l'ensenador. L'ensenador, exacte.
Està molt... Estan... No el separarem a l'antena,
perquè si no ens guanyarien, hi ha un truc amb un ensenador misteri.
Però no sé si és un truc definitiu, eh, estar?
Perquè penso que jo... Ara faig un xulo.
No fumes, no ens fan. No ho sé, però jo...
Jo recordo que amb dos botons no em calien, amb un en tenia prou.
És a dir... Això és un repte?
Sí, sí, anem a dalt, ara, sí, sí, i fem el tema.
No sé... Recordeu el joc que heu jugat a la retrobarcelona?
Hi ha un futbolín.
És un joc que no passa el temps pel futbolín.
És una connexió amb el Tots Gira, per exemple.
Sí, és veritat, és veritat. En tenim una.
Abans de començar, volia dir una cosa a l'Oriol abans.
Tinc aquí la llista i t'ho dic per la teva pròpia curiositat personal.
Hi ha 161 figures Amiibo editades.
161 entre editades i algunes que estan confirmades i a punt de sortir,
que encara no estan a la margada, jo en tinc 124.
Tots aquells que més les tens sense obrir, no?
Preservades, amb un ambient estèril...
Les tinc obertes, i jugo amb ella i jo i els meus nens.
Tens dos nens.
I els meus nens ben bojos per jugar amb la cipa.
Perdona, i tots aquests dinots realment treuen curiositats en el joc?
Depèn de per quin joc es fan servir i tal, és diferent.
Alguns no donen molta cosa, altres sí que són més interessants.
Molt bé, en algun joc havíeu jugat?
Hi ha un joc de ràlis que no recordo com es diu,
que és aquest joc de ràlis que és vista des de dalt,
és un dels jocs que no s'està emulant bé amb PC...
De Gaelco.
De Gaelco, que és molt complicat d'emular,
allà hi ha la màquina original,
hi ha estat una bona estona i és una meravella.
Emulant, estem parlant? Emulant i empalanca.
Low a high.
Així de senzill, a més, eh, al final? Automàtic.
Automàtic, sí, ràpida i lenta. I el cervell ja et peta, eh?
Hi ha molts jocs. Jo, per exemple, he estat jugant al Pac-Land.
Al Pac-Land, també. Ara mateix.
Molt bé, Carles García, Retro-Barcelona 2018.
Moltíssima sort per el dia de demà, també,
perquè queda un dia, per la gent que ens escolti, encara hi pot anar,
i que vagi molt bé el que queda de fira.
Moltíssimes gràcies a tots,
i espero jugar a un track and field amb tu, eh?
Molt bé, ara mateix us ho demostro.
Amics del Generació Digital, Gina, Eli, Francesc, Oriol, Cris, Albert,
fins la setmana vinent, gràcies per la feina,
sobretot, que ha estat brutal.
Gràcies a tu.
Nosaltres hi tornem a les 12,
perquè farem un resum i la setmana vinent d'aquest programa
i la setmana vinent més videojocs i tecnologia creativa
al Generació Digital. Adéu-siau.