GENERACIÓ DIGITAL
Benvinguts al programa de Catalunya Ràdio que parla de videojocs, creativitat i cultura digital.
Avui comencem l'edició 675 i la volem dedicar al League of Legends.
Ens ha anat molt bé fer-ho perquè aquesta setmana s'ha presentat una nova competició d'aquest videojoc, la Iberian Cup.
Per parlar del League of Legends, es acompanya avui també la Gemma Manzanero Coll, Gemma de Wey.
Ja la coneixereu perquè la presentarem com cal d'aquí una estona.
L'Oriol Dalmau té molts jocs a la llista d'espera, amb els quals ha jugat, però avui li toca el torn al nou Dragon Quest.
Això és GENERACIÓ DIGITAL
I avui amb l'Albert García.
Què tal? Benvinguts als tres. Com esteu?
Ei, molt bé.
Notícia important aquesta setmana amb aquesta presentació de la Sony Petiteta Mini.
PlayStation Mini.
PlayStation Mini, anunci sorpresa que ens va agafar aquesta setmana, dimarts de ben matí.
Jo estava al tren anant cap a Barcelona i va sortir la notícia, la vaig veure a Twitter.
Haureu sentit a parlar una mica, anem a detallar què és això.
Doncs una versió mini, igual que la NES Mini, com la Super Nintendo Mini, com la Neo Geo Mini, com la Commodore Mini.
S'ha puntat el carro una mica.
Sí, sí, sí. S'ha puntat el carro, PlayStation, amb la reedició de la seva consola mítica, la primera PlayStation, un 45% més petita.
Inclou 20 videojocs en memòria estaran dintre de la consola, dels quals només han anunciat 5.
El Final Fantasy, el Ridge Racer 4, el Wild Arms, el Jumping Flash i el Final Memory, bueno, hi ha un quart, un cinquè, vull dir.
Molt bé.
Però encara queden 15 jocs per anunciar.
Té comandaments.
Té dos comandaments.
I són, suposo, els originals, no? Pots connectar els originals?
O sigui, originals, originals. És a dir, no pots connectar els originals.
Exacte.
Però són el primer model del comandament, que això a molta gent li costarà quan ho vegi.
A veure, a veure.
Perquè són molt còmodes.
No, més aviat la forma és la mateixa, però no incorporen els sticks, els típics joysticks petits.
Que no n'hi havia, a primera...
Les setes.
Sí, els bolets, aquests no estan incorporats, sí.
I veurem com ho rebrem, això, no? Es connecta al televisor a partir de l'HDMI, sortirà el 3 de desembre.
Tot just després de la Persona King's World, és a dir que la podrem veure i tastar segurament a la Persona King's World.
Això mateix.
Llavors, aquests dies, jo ho pregunto a tothom així, que és una mica anirant en els videojocs,
quins jocs t'agradarien que incorporessin en aquesta consola?
Inclus els alumnes de la universitat, quins jocs voldríeu?
Ells en parlen del Crash Bandicoot, en parlen del Medieville, de l'Spyro...
Tots volen jocs de Marc Cerny, eh? Spyro, Crash Bandicoot...
Exactament. Jo vull un Resident Evil. M'agradaria molt el Resident Evil, ara que sortirà el 2.
Una forma de poder jugar, ja que recuperes alguna de les sagas mítiques, com el Resident Evil, que va aparèixer per Play.
O Gran Turismo. Aquest Albert de tu t'agradaria.
Ara estava pensant...
I Tomb Raider, també.
Boníssim, també.
T'anava a dir, jo voldria Tomb Raider.
I tant, molt emblemàtic.
Jo demano un que no sortirà segur, que és el Bib Ribbon, que si el posen em sabria greu, perquè és tan mític...
Però no tindria sentit, jo, que jo penso.
Per què?
Perquè si no pots posar el CD, el Bib Ribbon, la Graciela, potser és un CD de música.
És una llàstima que la poso. No, és molt normal.
Però fent-la més petiteta, a mi m'hauria agradat que hagués tingut un lector de CDs funcional per a minicedes.
Saps aquells CDs petits que vull posar-les?
Escolta, que pogués que funcionés, allò seria molt molt bon.
Però clar, imagina't ara fer una altra vegada el mecanisme que faci rodar...
Per fer alguns jocs. De totes maneres, 20 jocs, que és el que sabem que arribaran a memòria, s'haurà de veure també si, com en altres casos,
depèn de com l'hagin configurat i com l'hagin deixat preparada, si es podrà, doncs, descapar, obrir, augmentar el nombre de jocs...
Oficialment, augmentar els jocs no es podrà. És a dir, això no ho fan, eh?
No acostumen.
A veure, s'han copiat directament del que fa Nintendo amb les seves miniconsoles.
Per tant, si Nintendo no ho permet, ells encara ho faran menys.
Però el més curiós d'aquesta consola és el dia que surt.
Que surt el 3 de desembre, que és oficialment el dia que va sortir la PlayStation original al Japó.
Que bonic, que bonic.
O sigui, és com molt romantet.
25 anys a més exactes. O sigui, tot coincideix.
Per cert, avui estem enregistrant aquest programa, és dijous, són les 6 de la tarda, i fa poca estoneta he rebut un missatge de Sony
dient que estava molt contents perquè el joc de Spider-Man ha arribat a les 3 milions de còpies.
Això mateix. De fet, diuen en aquest mail que és el joc exclusiu d'una consola de PlayStation
en els 25 anys d'història, més ràpidament venut que hi ha hagut mai.
Més que un Uncharted, o sigui, molt bé.
Un Spider-Man.
L'Espidey, l'Aranllita.
L'Aranllita.
Creieu que hi té molt de joc que hagi passat això amb Twitch, per exemple?
Podria ser.
Jo crec que la part també de youtubers, això té bastant de sentit.
De fet, alguns amics meus que són streamers han queixat perquè a dins de la comunitat hi havia gent que es queixava
que aquest joc estava massa ben valorat.
Sí, jo de fet penso que té una característica a nivell de xarxes socials que és brutal amb l'Spiderman.
El mode fotografia.
Té una modalitat que pots fer fotografies i aquests dies, si esteu per Twitter,
es veuen moltes, moltes, moltes fotos de la gent amb el videojoc.
Depèn de qui segueixis, Albert. A tu segurament et surt algú.
També és veritat.
Al cuní no li sortirà a aquesta gent.
Cuní.
He pensat que segur que no li sortirà.
No, i que ha estat notícia aquesta setmana.
Generació digital.
Si jugueu al League of Legends, aquest so us ha de sonar, fa l'efecte que és a l'inici de la partida.
I per parlar del League of Legends és parlar d'un dels videojocs més grans entre els MOBA,
les arenes de combat online multijugador i també d'un dels jocs amb més lligues, premis i jugadors dins dels esports electrònics.
Però quan i com va néixer aquest nou gènere?
Amb el francès Xavier Blasco repassem l'origen d'aquest gran dels esports electrònics.
I per saber més coses dels inicis del League of Legends,
hem de deixar enrere una miqueta tots els monstres, espaces i la màgia i de fet mirar cap a les estrelles.
És la música de Starcraft, que en l'any 1998 anem cap allà,
un dels grans també clàssics del gènere dels jocs d'estratègia en temps real.
El millor de tots.
No havíem d'anar movent les nostres tropes i agafar recursos i anar construint, etc.
Una de les coses grans de Starcraft és que portava incorporat un editor de nivells,
que és una de les coses que a mi m'encanta,
la companyia que cedeix una miqueta el protagonisme del joc,
un cop ja te l'has acabat els propis jugadors perquè creïn, facin i comparteixin la seva pròpia visió dels nivells del joc, etc.
I tenim un modder, com s'anomenen, que es deia Aeon64, que va crear un mapa bastant particular.
Es deia Aeon of Strife.
I un heroi lluitava i es movia a través d'un mapa que tenia uns tres camins.
Ja tenim aquí una de les bases fundacionals del que és un dels elements més reconeixibles
en tots els MOBA que hi ha avui en dia.
Aquesta mena de mapa on esteu un a cada costat
i hi ha tres camins pels que podeu avançar i lluitar amb el vostre enemic.
Aquí estem a la Starcraft Proline 2002, Warcraft III, també arriba amb un editor de nivells.
I un jugador anomenat Eul intenta convertir aquest mapa de Starcraft, que tant li agradava, al mecanisme del Warcraft III.
I aquí ja comencem a incorporar tots els elements que avui en dia coneixem de League of Legends.
És la mateixa situació, però aquí sí que tenim mags, monstres, mages, ser misteriosos i mítics, etc.
A més, també incorpora una cosa d'un gènere que en aquell moment començava a pagar bastant fort,
que era el gènere de towers defense, on començaves a posar aquestes torres automàtiques
que atacaven a tota una horda gegant d'enemics que anava cap al teu castell.
Doncs combinant una mica això, acaba de fer aquest mapa i l'anomena Defense of the Ancients.
Abreujat amb les seves inicials, DOTA.
És interessant veure com a vegades un mod pot ser més important que el joc original,
per exemple, Counter Strike, que va començar amb un mod del Half-Life que aquí hem comentat alguna vegada.
Sí, a més, és això, la possibilitat que un jugador normal a casa seva,
a través de la possibilitat de modificar un joc, el pugui fer una miqueta seu,
a vegades desperta moltes vocacions, molt d'interès.
La gent es fa realment fan d'un joc.
Per dir una cosa, per exemple, l'Enric Álvarez, de Mercurius Team,
amb el que hem parlat moltes vegades,
va començar dins el món dels videojocs fent de modern, creant nivells.
I aquest mod del Warcraft 3, el Defense of the Ancients, va ser molt, molt popular.
Tinc una anècdota personal, el meu germà va estar anys jugant al mod aquest.
És veritat, és veritat.
O sigui, només jugava aquest joc, però sempre estàs amb aquest videojoc,
que era una modificació del Warcraft i va estar anys.
Perdona, i el seu germà, que ha jugat a centenars i centenars, no l'entenia, no?
Sí, sí, estava flipant.
La veritat és que quan aquest jugador, Eul, deixa l'escena modern,
una de les coses que passa és que això es comparteix a través d'altres aficionats
i es comparteix a través d'internet, a través dels fòrums,
i com moltes d'aquestes coses que fan els aficionats,
sovint quan un ho deixa, perquè no hi ha interès al joc,
algun altre se n'encarrega.
A vegades es van heredant, els mantenidors d'aquest nivell,
que segueixi funcionant i que tot progressi bé,
es van heretant d'una a l'altra.
I l'hereta, un tal Steve Ginsu, que el refà i l'anomena Dota All Star.
I és aquesta la versió que segurament jugava el teu germà,
perquè va arribar a concentrar fins a un milió de jugadors.
Poc broma per una modificació feta per un xaval a casa seva.
Lo curiós és que Steve Ginsu deixaria el manteniment d'aquest nivell l'any 2005
quan fitxa per Riot Games,
on finalment, el 2009, seria Riot Games qui li donaria una volta a tot aquest concepte
i el llençaria amb el nom League of Legends.
És a dir, ell quan va entrar a Riot li van fer cas i ell va poder fer-li el joc.
És una modificació feta per aquest estil de joc
que necessitava ser un joc independent, tenir una història independent
i poder-se desenvolupar i així neix League of Legends.
El curiós és que després de Steve Ginsu, qui hereda el mod del Dota?
L'hereta Icefrog, un tal Icefrog que fitxaria per Valve l'any 2013
per seguir ampliant el Dota amb el Dota 2,
que és un altre dels grans MOBA dels esports.
És molt curiós tot això, com passa aquest producte de mans a mans.
I escolta'm, ha canviat molt el LOL des del 2009 fins avui?
Doncs evident que és un joc que com que bàsicament es juga online
i hi ha molts jugadors jugant a la vegada,
està sempre pendent de quina és l'opinió dels jugadors i canvia moltes coses.
Al llarg de les diferents versions, moltes coses s'han anat modificant
i s'han anat canviant sobretot perquè per mantenir sempre l'interès del jugador
que ja està cansat de vegades d'algunes coses i molt novetats,
per mantenir els nivells de jugabilitat i moltes vegades per corregir,
no diré errors, que això ja seria normal,
sinó aquelles estratègies que certs jugadors han endevinat
que els poden donar accés de poder i mantenir els equilibris,
a vegades també perquè nous jugadors puguin entrar a jugar
i la competència no sigui molt gran amb els que juguen des de fa molt de temps,
sempre ha anat canviant.
Tot i això, hi ha un cas molt curiós i és que al 2014 hi ha un canvi bastant gran en què?
En la història.
Perquè fins ara el League of Legends tenia una història una miqueta simple,
era un món anomenat Runterra on, per evitar discussions i guerres,
s'havia creat una arena on diversos personatges invocaven a campions
que lluitaven entre ells.
I després Runterra anava bé i se'ls barallaven allà.
Exacte. Allà resolien, per no fer guerres i afectar la població,
ho feien en aquesta mena de...
El que passa és que això limitava molt el tipus de històries que es podien crear.
El 2014 fan com un reboot històric i la veritat és que això ha fet que des del 2014
s'hagin pogut crear històries molt més interessants, l'argument tingui molt més pes
i s'hagi posat més protagonisme en els campions, que és el que als jugadors realment li interessa.
Jo us he de dir que dedico hores, sobretot al cap de setmana, a mirar Twitch.
I això m'ha convertit en un entreteniment on puc veure gent jugar, parlar, pintar, programar, de tot.
A mi m'interessa i m'agrada.
El canal de Twitch Gemadeway m'apareix a la pantalla fa uns mesos
gràcies a alguna persona que segueixo i que fa allò tan potent del hosting.
L'allotjament què és això de l'allotjament, Gina?
Doncs això de l'allotjament bàsicament és que tu quan no estàs amatent,
perquè el teu canal no quedi com en negre, és com si de sobte a TV3 no hi hagués ningú,
doncs si no hi ha cap programa en aquell moment tu pots dir quins canals,
si en aquell moment estàs amatent i tu no estàs amatent, doncs els allotges.
La gent pot veure aquells altres canals que són amiguits teus dins del teu propi canal.
És una manera molt bona d'anar descobrint gent nova,
perquè d'aquesta manera tu n'estàs seguint un que de sobte està allotjant a la Gemma
i avui doncs tenim aquí la Gemma.
Exacte. T'he de dir que amb això de l'allotjament a mi em fa molta gràcia com ho fa el Pazos,
que hem parlat amb ell, Pazos64, moltes vegades, perquè ell diu
Mira, ara el que faré serà allotjar un ullet meu a una persona que em veu,
quan entreu, li dieu a tots que és guapíssim.
Llavors tu, pum, fa el canvi de canal i veus aquell noi jove que té dos espectadors
i que a tot d'un any té 300.
I tothom al xat. Clar, la cara és que és boníssima i això és divertíssim.
Només passa tu i jo.
Ell està trollejant els propis recomanats seus.
Exacte, exacte. Ell és aquest tipus d'artista.
Pot despistar molt en una partida això.
Això és veritat, però suposo que recompensa el fet que hi hagi tanta gent.
Doncs Gemma Manzanero Coll, benvinguda al Generació Digital.
Hola, molt bona tarda, encantada d'estar aquí.
Doncs gràcies, a nosaltres també va ser així.
Un dia, no recordo qui era la persona que estava veient,
et veig a tu que estaves jugant al League of Legends en aquell moment
i dic mira, estàs jugant a un joc que no entenc gaire i que algun dia m'agradaria introduir.
Sí, sí. I mira, avui aquesta setmana que s'han donat notícies
amb el tema del League of Legends ens venia molt de gust que vinguessis al programa
i aquell dia que vaig veure per primera vegada també em va enganxar una cosa
que vas fer després, una vegada vas jugar, que és parlar amb el teu pare.
És a dir, el teu pare va ser el protagonista durant uns instants.
Després en parlarem perquè jo crec que és...
bé, potser fins i tot podríem fer un programa sencer parlant d'això
perquè va ser molt interessant.
Quants anys fa que jugues al League of Legends?
Doncs el League of Legends farà uns 7 o 8 anys, 10 o 12.
Mitja vida.
I tant.
Bé, a veure si va sortir el 2009.
Des de les primeres versions.
D'on venies? És a dir, quins jocs jugaves?
Ui, jo des de petitona que ja jugava a la PlayStation, a la SEGA, a la Play 1, 2, 3,
llavors a l'ordinador ja jugava al Go Reco, alguns jocs d'aquests online
que jugaves amb gent de tota Espanya i gent de tot el món, fins i tot.
I uns amics em van dir, els hi vaig dir per quedar,
em van dir, mira, no, Gemma, que ens hem baixat un joc i volem jugar.
I vaig dir, quin joc? Mira, d'aquell dia no l'oblidaré mai.
Aquell dia et va canviar la vida.
De fet, mira, em va bé que diguis això perquè la Gemma mentre juga,
com fan gairebé tots els que fan streaming a la Twitch,
parla amb els seus seguidors d'una manera o altra
i l'altre dia contestaves a un d'ells que de fet et preguntava
que volia dedicar-se a jugar amb aquest joc al League of Legends
i que no sabia com fer-ho i li comentaves això.
Quiero empezar a jugar a este juego pero quiero saber qué tan complicado es haber cesado.
Al principio no te vas a enterar de nada,
hasta que no llegas al nivel 13 o así te vas a enterar de mucha cosa.
Mira, de streams, empieza a hacerte una idea sobre el juego,
pero ya te digo que al principio no te va a gustar.
Directament al principi no li agradarà?
A veure...
És com la cervesa, explica-ho.
A veure, és difícil d'explicar perquè els primers nivells,
si no jugues amb amics és complicat, no t'enteres.
Jo per sort vaig començar a jugar amb amics
i bueno, ells et van ajudar d'una manera o altra
perquè al principi tothom troleja una miqueta en el joc.
Però ja quan vas agafant nivells, perquè fins al nivell 30
tu no pots fer rànquets, el que es diu ja a nivell de pujar i baixar...
Dintre del rànquing general on et diuen que bo o que dolent que ets
respecte a la resta de la comunitat, amb números.
Això és el que enganxa d'aquest joc, ja t'ho dic, els rànquets.
Doncs això, un cop arribes al nivell 12, 13,
ja portes certes partides amb els amics i tal i qual,
i si veus streams, aprens més.
I ja comences a saber les buits, el que t'has de comprar,
quins tipus de personatge hi ha, perquè hi ha més de 100 personatges
i clar, és bastant difícil.
I ja et dic, els primers nivells són una miqueta de locura.
Aquests personatges els has d'elegir al principi de la partida.
Hi ha diferents tipus de personatges, els que aguanten més,
els mags, els que són tiradors, els suports...
Una de les coses curioses en aquest estil de joc és que moltes vegades
és que no pots tenir el mateix personatge repetit dues vegades.
Això vol dir que entre el teu equip i l'altre equip,
a vegades s'han d'escollir els jugadors una miqueta com el pati del col·le.
Jo agafo aquest, jo agafo l'altre,
i si algú ha agafat el jugador que tu volies, ja no el pots utilitzar.
Per tant, allò de dir, no, nosaltres ens entrenem amb els nostres personatges
preferits i els dominem molt, a vegades no et serveix
a l'hora de jugar online perquè potser no el tens disponible.
I el que ella parlava, que hi ha diferents tipus de personatges
i jugadors, perdoneu, tens els tanks, els suports,
no està bé que tinguis un equip només d'un tipus,
has de tenir una miqueta de tot perquè cada un és bo amb alguna cosa.
Exacte.
Llavors, perdona, quan tu jugues a Twitch i jo et veig jugar,
tu estàs jugant amb més jugadors en aquell moment.
Els coneixes?
No. A veure, quan fas classificatòries,
hi ha molta gent que per passar-s'ho bé juga normal,
però jo ho trobo... a mi m'encanta la competició
i jugar a donar-ho tot, saps?
Doncs tu pots jugar ranked amb una persona més,
amb un amic.
O sigui, el teu equip són cinc jugadors, tu pots jugar
o sol o bé amb una altra persona.
Els altres tres no els coneixes de res,
et pot sortir qualsevol persona.
Però aquells escollen un personatge que potser no et fa el pes.
Exacte, llavors passa el que passa que...
Perds la partida i dones la culpa als altres.
Molts cops passa que ja només, mentre t'estàs escollint
el personatge, hi ha un chat a baix.
Llavors allà ja comencen...
¿Por qué has cogido esto y yo quería esto?
I encara rai, que ara ho han solucionat els de Rio,
que tu ja, abans d'entrar en partida,
ja pots escollir la posició que jugues,
però abans fa molt temps, molt temps tampoc tant,
no era així i tu entraves allà i qui primer deia
jo quiero el top, era el que s'agafava el top,
però no, no, yo lo quiero.
Era un show.
L'altre dia va venir un alumne al final de la classe,
van venir uns quants a comentar-me, com sempre,
amb uns aires així una mica de xularia,
em va dir Albert, i parlava en castanyol,
jo soc Diamante 3.
Quan m'ho va dir vaig dir,
aquesta informació m'entra per una orella
i em passa per l'altra.
En el League of Legends hi ha diferents ranks.
Quan entres a classificatòries hi ha des de la gent,
des de les més dolentetes,
que ara si m'està escoltant algun bronce em matarà,
hi ha el nivell més baix, que seria bronce,
oberta, or, platino, diamante, com el teu alumne,
màster i els challengers, que ja són els professionals.
Tu què ets?
Jo, mira, no volia que em fessis aquesta pregunta.
Jo la segueixo i sé què ha passat.
No, no, explica, explica.
A veure, ja us explico.
Jo porto com 5 anys sent platino,
d'allà em costa sortir a la meva meta
d'arribar a diamant, com el teu alumne,
digue-li que em faci classes.
Diamante 3.
Diamante 3 no està gens malament.
Aquesta sessió n'he arribat dos cops a platino,
però ara he baixat a or.
No, què és això?
Estic molt frustrada.
Però per què? Això pot passar?
Per què no jugues o per què has tingut males partides?
Et ficaré un exemple, que ara la gent dirà,
no, la gent m'està explorant, no, no estic explorant.
Per exemple, ahir vaig jugar i vaig tenir 3 partides, 3 AFKs.
Què vol dir? Gent que es desconnecta.
Away from keyboard.
AFK vol dir away from keyboard,
vol dir que estàs pixant o ha vingut els teus pares
i no volen que estiguis amb l'ordinador
o et criden a sopar.
No, però també he de reconèixer que aquesta season
he estat molt més per l'stream.
Clar, jo sempre que jugo és quan estic a l'stream.
Clar, estàs llegint, estàs jugant,
estàs debatint de coses que diu el xat,
estàs per moltíssimes coses a la vegada.
Si parles com un entrenador de futbol ja.
No, és que estava amb el xat i clar...
No, però és que pensa més que això,
és un joc d'estratègia en temps real molt ràpid.
Has d'estar reaccionant a moltes coses
que poden passar a diversos llocs del mapa,
amb lo qual si no la teva concentració
està en el que t'estan mirant en el xat,
si aquella partida és important per tu o vas...
Jo el que volia preguntar és una cosa.
Estem parlant de jugar
i no és que tu jugues contra un altre equip,
sinó que no tens tu el teu equip,
sinó que el teu equip són cinc persones,
jugues contra un altre equip que també són cinc persones
i que a vegades, com has comentat,
aquestes cinc persones, quan tu et poses a jugar,
són tres o quatre jugadors més que s'han conegut al servidor
i el sistema te'ls ha assignat a la teva partida,
amb lo qual no els coneixes.
Ser un joc una miqueta d'equip,
com veiem a les grans competicions,
que entren a Junta i es coordina...
És difícil jugar amb persones que no coneixes de res
i que coordinar-te amb ells,
amb certa estratègia i certa coherència,
pot ser molt difícil?
És bastant difícil. La veritat és que quan hi ha jugadors
que juguen professionalment
és un món totalment diferent.
Hi ha el que es diu el macrogame,
que són estratègies que engloben tot el mapa
per a estratègies per possejar torres...
En canvi, tu, en una rànqueta que jugues individualment,
has de jugar més al teu joc.
A veure, si ets jungla o... ja m'enteneu.
Vull dir, has de jugar més per tu,
has de donar el màxim de tu i no depèn tant del teu equip,
perquè si depèn molt del teu equip,
malament anem.
Però al cap i a la fi, la victòria o no,
depèn de l'acció de tot l'equip.
I tu, a part del League of Legends,
jugues a un altre joc? A què més jugues?
En stream, vols dir?
No, en general.
En general, ara estic molt viciada al Two Point Hospital.
Mira...
Mira, em vaig parlar d'aquí la setmana passada.
Sí, sí.
Jo jugava al Two Point Hospital ja.
Jo i ma mare érem unes viciades al Two Point Hospital.
Et pregunto això,
perquè molta gent parla del League of Legends
com una de les comunitats més tòxiques
dins del món dels videojocs,
amb els chats, les baralles que comentaves abans...
Què n'opines de tot això?
A veure, jo crec que és una comunitat enorme
i com que és tan gran és normal
que a vegades no tothom estigui tirant flors pels aires.
Però bueno, si la gent es diu que és tòxica,
és també perquè ja et dic,
no depèn de tu mateix,
sinó que són cinc persones,
hi ha un chat que jo el millor que podeu fer
és mutejar el chat,
és que no llegeixis el que passa, perquè si no
te'n sents a tu mateix i si te'n sents
perds la partida, literalment.
I...
És qüestió de controlar l'atenció aquesta, no?
Sí, anar a la teva, no
ofuscar-te molt ràpid,
no enfonsar-te molt, no, perquè hi ha molta gent que
si al minut deu ja
t'han matat tres cops,
i t'han matat 20.
No, home, no, hem de ficar positivitat a les partides
i que ho digui jo...
A la teva vida necessites un Pep Guardiola.
També suposo que el fet de jugar
per Twitch, que sigui un joc online,
també té la part, suposo no, és així,
la part positiva de trobar
gent que t'ajuda, no? Abans
estàvem fora de micro
i us comentava l'experiència de l'altre dia
que jo mai havia connectat amb Twitch, mai havia,
a partir de connectar-me per veure els vídeos que feies,
doncs vaig veure
el retro que a mi m'interessa molt,
i estàvem jugant al joc de Zelda,
i la noia que l'estava jugant
tenia com deu espectadors com a molt,
estava que no podia resoldre un trencaclosques,
i jo me'n recordo perfectament,
i vaig posar-li allà amb anglès a utilitzar l'arc
amb la torxa aquella, no sé què,
i va poder solucionar-ho.
Tu t'has trobat amb gent que t'hagi aportat també
estratègies...
Twitch m'ha aportat moltíssim,
i a part quan estàs jugant, hi ha molta gent
que et diu mira, Gemma, compra't això
a vegades agafo un personatge
que no domino molt
i els dic vinga, donem consells
i em donen consells, buits,
estratègies, he conegut moltíssima
gent per Twitch, moltíssima és, és una plataforma
impressionant, molts amics...
Parlen de Twitch, hi ha streamers de Twitch
que han aconseguit convertir una miqueta
les seves retransmissions en la seva feina
i guanyar diners a través d'aquesta plataforma.
Tu et veuries o t'agradaria
poder viure únicament
de la teva acció a Twitch? A mi m'encantaria,
m'encantaria, jo sóc molt feliç a Twitch,
m'ho passo superbé. Tu guanyes diners
ara o no? Sí, no molts, poquets
la veritat, però bueno,
millor que res i tant i tant, i a més
m'agrada molt el que faig, a vegades
fins i tot, tothom té dies
dolents i a vegades jo estic més enfonsada
o més animada i els dies dolents
fins i tot em ve de gust obrir Twitch,
bueno, a veure, no sempre ve de gust,
però la gent t'anima perquè ja formes
una família allà. Cada dia la gent entra,
hi ha molta gent que acabes coneixent molt
i et recolzen, t'anima, no sé...
És que tu ets el que té, a diferència
de Youtube, que és post-produït, jo ho veig
d'aquesta forma, tu entres
molt més a la vida,
si vol, l'altra persona,
és molt més directe. Perdona,
a mi els meus seguidors de Twitch
em diuen que a vegades jo tinc algunes
figuretes al darrere i em diuen sempre
ai, tens la xell caiguda o tens no sé què,
ui, has canviat de lloc els llibres
de no sé què, és com, ostres...
Et donen consells de casa, de fer xui,
no tenia més cap a la dreta.
No em parleu d'això, jo de fet mai m'he
llançat a sortir en un...
a gravar-me per Twitch
pel fet que el plànol que sortiria
és terrible. No, és molt guapo.
No, no, no, més enllà d'això.
Es veu la cuina, darrere on jo estic
es veu tota la cuina i és com, clar,
tothom està en una habitació ja com neutra
o una habitació xula i a mi se'n veu la cuina
darrere i és com... Jo crec que és molt més original.
Es veu el FaiRi darrere. Amaga el FaiRi però
és molt més original. És un festival de cuina,
fa stream mentre cuina. Molta, eh?
Jo miro streams mentre cuino.
No, no, jo miro
persones que el que fan és cuinar
i explicar-te la recepta.
Jo, en canvi, el que faig és menjar. Sempre estic menjant
mentre faig stream. Només em veuríeu
fent una pizza. Seria una mica avorrit d'això, eh?
Després parlarem d'aquesta presentació que es va fer
aquesta setmana relacionada amb League of Legends
però mira, vull posar un tall. Aquest dilluns
el director general de l'LABP,
la Liga de Videojocs Profesional,
en Jordi Pomerol, comentava això
Quan estem parlant d'eSports i esports
sabeu que no és una única categoria,
hi ha moltes categories, i la categoria reina
és League of Legends.
És el joc que ocupa
i que té més consistència.
En aquests moments significa
que el 60% de tot el consum
de la gent que mira eSports
a través dels canals de l'LABP
està relacionat amb League of Legends, però és cert
que altres jocs també estan agafant cada vegada més força,
com són Clash Royale, Counter Strike,
Call of Duty, i aquest any vam fer
una competició de FIFA
amb la Liga amb bastant èxit.
Deu-n'hi-do, per què creus que més de la meitat
de les persones miren League of Legends a tots els jocs?
Mirar League of Legends agrada,
és un espectacle, encara que comencis
i no sàpigues molt bé de què va el joc, veus moltes llums,
molts personatges, és molt variat,
i els comentaristes també aporten molt.
Tu passes teta mirant-los,
i a part que jo crec que és dels jocs més jugats
del món ara mateix, lògicament.
Jo em recordo quan va sortir el joc originalment
que les lletres aquestes de LOL
deia, ostres, això no pot ser,
com m'ha entrat un joc que es diu LOL?
Veníem del WoW, però LOL em caia com supermalament.
L'altre dia, quan vaig entrar al Twitch,
hi ha la llista
dels videojocs que tenen més seguidors
en aquell moment,
i portem mesos parlant del Fortnite,
que si Fortnite és Fortnite,
però el League of Legends anava
molt per davant del Fortnite.
L'heu pensat per parlar d'aquest programa?
La pregunta que et vull fer, tu que ets experta
en el joc, és per què
després de 10 anys continua la gent tan enganxada?
És una cosa que fins i tot jo no sé si
ho sabria respondre, perquè és que és un joc que jo crec
molta gent diu, el LOL morirà aviat,
el LOL morirà aviat.
Jo penso, el LOL no morirà aviat?
Tothom juga, cada cop gent més jove juga,
cada cop conec més gent, jo que porto tants anys
jugant al League of Legends, cada cop conec
més gent que juga. Abans jo quan deia que jugava
em deien, què és això ara ja?
Vull dir, fins i tot la gent que no té ni idea
dels esports sap el que és el League of Legends
i jo crec que en té per molt i molt.
Es va actualitzant, com ho fa el Fortnite,
per exemple? Sí, van traient parxes
d'actualitzacions, arreglen personatges,
builds, errors del joc,
de personatges. A vegades hi ha un personatge
que el treuen i la gent el prova
i està trencat.
El trencat vol dir que és molt fort.
I llavors la gent diu, por favor,
nerfear este personaje. I llavors
el nerfejar, o sigui, en el League of Legends
bufar-lo és fer-lo més fort
i nerfejar-lo és trobar una mica el poder que té.
En el League of Legends hi ha tots els jocs de...
Sí, suposo que sí.
Jo és que aquest jugador de Battlegrounds
i el League of Legends són els que més, el PUBG.
I ets de tenir
marxandatge de League of Legends?
Tinc un parell de figuretes
de l'Ari i de la Lux.
Ojalá pogués tenir més coses.
Tinc alguns pòsters, però...
Alguns pelutxes. I el barret aquest que porta...
Ah, el Timo. Què és això?
Tu vols dir el que té?
Exacte, un barret verd amb unes orelletes
que és el barret.
És el barret. De fet, tu a la fotografia de Twitch
em sembla que surts amb aquest, no?
Sí, sí, sí, aquest barret el tinc des de fa molts anys.
De fet, me'l van donar en una Final Cup d'aquí a Barcelona.
És el barret d'un personatge
del League of Legends, un dels més antics
i dels més odiats. La gent sempre és
Timo, no, Timo, no. A mi m'agrada.
És molt cuqui, el Timo, és molt cuqui.
I és aquell personatge del LOL,
porta aquest barret i la gent se'l compra.
Un dels esdeveniments
que tots els qui fem el programa estem esperant
és la nova edició de la Barcelona-Guinxbol.
Aquest dilluns passat es va presentar a la seu
de Mediapro a Barcelona la Iberian Cup,
una nova competició de League of Legends
per aquest últim trimestre de l'any.
Leonardo Ibáñez és
esportlit de Riot Games,
que són els que han fet el videojoc,
i explicava què és
i què no és l'Iberian Cup.
L'Iberian Cup complementa el calendari competitiu,
involucra equips professionals d'Espanya i Portugal,
això no ha passat abans.
Una competició que abarqui ambos territoris.
És una oportunitat per a equips amateurs.
També ens estem saltant un poc les regles
i estem creant una competició que involucre
equips competitius a tots els nivells.
Està vinculat amb el Circuit de Tormenta,
que és la nostra altra iniciativa
també per a amateurs.
No és una batalla de seleccions nacionals
i tampoc està vinculat, esportivament parlat,
al Superliga Orange i el LPLOL.
Compartim l'ecosistema amb ells,
però no és una competició que estigui donant pas
a una de les competicions.
Els dos més ben classificats
de cada grup que hi participin
accediran a una ronda de quarts de final
d'eliminació directa.
Els guanyadors aniran a la final presencial
a la Barcelona Games World,
que serà a Barcelona del 29 de novembre al 2 de desembre.
Josep Antoni Llupart, director de la Barcelona Games World.
Aquest any, a més del Circuit de Tormenta,
que també serà part
dels contenidors de Barcelona Games World,
com la recient estrenada
de l'Iberian Cup,
amb la que avui compartim aquesta gran notícia,
tindrem també altres contenidors.
En aquest cas, ampliem tota l'oferta
al voltant dels Mobile Games,
al voltant de la realitat virtual, de la realitat augmentada,
per fer de Barcelona Games World
un evente de 360 graus
del sector del videojogo de les experiències multimèdia.
Gemma, també t'hem vist
presentant esdeveniments d'aquest tipus
a través de Orange, no?
Sí. I aniràs a la Barcelona Games World?
I tant, que aniré. Allà estaré a primera fila.
I ahir vaig anar a l'anterior,
a la Barcelona Games World,
i en aquesta pròxima l'octubre, ahir al desembre.
Perquè l'octubre també aniràs a Madrid.
Exacte, a la Madrid Games Week.
I què fas amb aquestes presentacions?
Doncs el que fem, per exemple,
a totes les gamers que hem anat,
a totes les persones de Games World,
el que fem és, tenim un estand d'Orange,
on hi ha diferents activitats,
allà el que fem en els reportatges és un reportatge.
Aquí fem això, aquí fem allò,
es celebrarà la final del Counter Strike,
del League of Legends,
aquestes són les que més m'agraden,
entrevistar tota la gent que va cap allà
i fer les gràcies i trolejar-vos una mica,
és el més divertit.
I competició en fas o no?
El que fem a Orange és, per exemple,
les Gamers Geeks quan acaba,
per exemple, la final del League of Legends,
anem a l'Estadi de l'Ol i fem com un resum
del que ha sigut la classificació de les semifinals,
les finals, qui ha guanyat, qui ha perdut
i aquestes coses de tots els videojocs.
Però em referia que si tu estaves també
en algun grup jugant, sí.
Jo tenia un grup, tenia un equip,
però actualment no.
Jugo pel meu compte.
Necessites més temps per dedicar-te
professionalment, imagino, no? Jugar molt més.
Jugar molt més i tenir una altra mentalitat
totalment diferent. Jo ara jugo per
fer l'stream i per passar molt bé.
Doncs resulta que no només jugues al League of Legends,
al canal de Twitch,
que es diu, de fet, ho podeu trobar com a
takeaway, sinó que de tant en tant
surts amb el teu pare i xerreu.
De fet, xerra força ell.
Mira,
una vegada, fins i tot en aquest tall,
jo vaig veure que tu el deixaves
fer, és a dir, tu te'n vas anar
i ell es va quedar parlant
al xat amb la gent.
I re,
explica un moment que és gairebé a l'Azhar.
Hombre, que qué ocurre... A ver, Gemma, mira
que me estás preguntando. Es de un nivel
muy básico, pero bueno. Qué ocurre con una
partícula atòmica que se fusela
con un neutró? És molt básic, però
me ve obligat per contestar.
Tot depèn de la partícula,
si és una partícula atòmica
revolucionada amb neutrinos,
entonces no passa absolutament
nada. Així de senzill. Ara, si no
vienen con neutrinos de casa,
que los compras antes,
si vienen de casa no hay problema, pero si
los compras y los añades a la partícula
subatómica,
subatómica, entonces
a ser sub és menos. Se cabrea y explota.
Así de sencillo.
Así de sencillo.
I de fàcil per a tota la família.
De fons sentia Pokémon. Sí, era jo parlant amb mi mare, crec.
Molt bé, és Pokémon.
Gemma de Pokémon.
És que també jugues Pokémon.
A veure, el teu pare.
En quin moment l'introduixes
en el teu canal de Twitch? És que el meu pare
ja va sortir... Jo tinc un canal de youtuber superpetit
que ho faig per mirar, perquè em passava bé.
I ja vaig fer un parell de vídeos amb el meu pare
que tenia les gràfiques típiques,
les gràfiques de Harry Potter.
Que n'hi havia una que...
Tenia altres vídeos.
I un dia, no sé, és que tampoc me'n recordo
quin va ser el primer dia, però segurament jo vaig anar al poble,
em vaig ficar amb el portátil de ma mare a fer stream
i el meu pare, com que li agrada més la càmera
que el tonto el lápiz, com a mi,
doncs mira, li vaig dir
vau sortir i des d'aquell dia
li encanta.
De fet, el que passa
és que la gent li pregunta, però sobretot
l'horacle, l'horacle.
I té una vida molt viscuda.
Jo tinc ganes de conèixer.
Un dia que vingui aquí...
Li diuen el papa de güell, eh?
El papa i la mama de güell, que per cert,
un petonet i una abraçada és dos que si no em maten.
I tant, i tant que sí.
La veritat és que...
Mira, i va ser la primera vegada que vaig veure
això va ser...
Ho feu divendres?
Ho feu algun dia en concret?
Clar, és que els meus pares viuen a Sallent,
jo visc aquí a Barcelona i
potser un cop o dos al mes
vaig al poble i llavors
el meu pare em diu, Gemma, a veure si vens ja,
que els trobo a faltar, eh?
Que s'obri un canal.
Molta gent li diu, eh?
I encara tindria més seguidors que tu.
No ho dubto, no ho dubto gens.
La veritat és que és impressionant,
això que deies del Pokémon,
surts a caçar?
I tant, des que jugo al Pokémon, que camino
uns quilòmetres que faig al dia tu.
Avui precisament, no sé on he estat,
que he vist a les xarxes,
un tio que el que fa és sortir
amb bicicleta amb 6 mòbils,
amb les 6 aplicacions per anar a caçar.
Molt bé, això a partir d'aquí
és malaltia, a partir del 7 mòbil
a sobre de la bicicleta és malaltia.
Bueno, penso que ho fa per diners, eh?
Perquè els amics diuen, té 2 i 5 euros si m'heu d'edar
uns quilòmetres al Pokémon, clar.
Perquè si fas quilòmetres hi ha uns ous que se t'obren.
Ara no has d'anar molt ràpid,
perquè si vas massa ràpid ho detecta i ja ho sé.
Ah, allò a pas que simuli que vas a poc.
Quina taula? Jogueu al League of Legends, Gina?
Jo miro League of Legends
i de fet m'agraden molt les partides,
sí que és veritat que al principi no t'enteres de res.
Per tu és com, què està passant?
Per què crida la gent? Què està passant?
I després te n'enteres una miqueta més.
Però no és el meu joc preferit.
Però jo ho sabeu, és l'hospital ara mateix.
I jo he jugat el Dota 2
una mica també per
cobsar aquest nou gènere
d'Els MOBA, que és una mica
el gènere del moment.
I la veritat és això.
Com diu ella, quan comences
no te n'enteres de res.
Jo no jugo perquè...
És que no puc.
Perquè requereix molt temps.
És un videojoc que requereix que estiguis...
Home, wow! A mi m'han dit que wow molt més.
Però l'Skyrim...
Però requereix com que estiguis molt a sobre
i jo cada setmana estic jugant a una cosa nova
i no puc...
Ai, perdona.
Jo anava a dir això, que el ser online,
una partida que un cop comences, no pots pausar...
També.
Però el meu germà quan jugava al principi, a sopar nen...
No, no, mama, és que fins que no acabi la partida
jo no puc parar de jugar.
A casa meva això ho hem entès, ja ho tenim.
I a casa meva també hem entès una cosa, que jo no puc fer competitives.
Jo no puc fer ranks a cap tipus de videojoc.
Ni a l'Overwatch, ni a algú, ni a res.
Perquè tu ets competitiva, però jo
soc una malalta.
Aleshores, com que sé com em poso
i arrastro la mala hòstia
durant diferents dies,
necessito allunyar-me d'això.
No sé com dir-te.
Tu saps que tens un problema, ets el que sembla,
xocolata, doncs ja no compres xocolata,
perquè ets conscient del que et passa.
El meu germà i els meus amics fan ranks,
fan competitives de tant en tant,
i jo és com, aneu vosaltres, jo us espero aquí
fent qualsevol altra cosa,
farmajant el que sigui.
Jo he patat pantalles de la mala llet.
Jo no, perquè les pago jo.
És interessant, però el meu pare quan jugava al Call of Duty
ha rebentat 3 mandos a la Playstation
pel Call of Duty.
Però els comandaments de la Playstation no ho enten gaire.
I el teu pare jugava al Call of Duty?
No, no ho sembla.
Es va comprar un micro per poder parlar amb la gent.
Però quan jugava marxàvem de casa.
Tot això que explicava de química,
ells profe?
El meu pare és minero, tu.
Jo estava escoltant-lo
i t'ho volia preguntar a tu francès.
No, eh? Tu ja veies que no, eh?
No, no, jo m'ho he tragat, eh?
Deix-ho tracta, tu.
Molt bé.
Per últim, Gemma,
algun joc que et faria il·lusió jugar
que no sigui el LOL,
que diguis, mira, hosti,
què faria començar a saber-ne d'aquest joc
i començar a fer Twitch
i aprendre'n per ensenyar-ho?
A veure, jo, és que ja et dic,
jugo el LOL, jugo amb el Battle Ground,
però jugo amb menor mesura, jugo més poc.
El boom del Fortnite...
No t'ha agafat, no?
No, ho he intentat dos, tres cops i no hi ha manera.
Això de construir, que saltis molt,
no m'ha acabat de fer bé,
m'encantaria, eh?, perquè ja et dic,
no jugo el Fortnite però he vist competicions
i enganxa molt les competicions del Fortnite
però no hi ha manera.
És que es valora, eh?, quan es veu el LOLito jugant
es valora que aquest noi té una habilitat
tipus el Messi.
I claríssim, i això els xavals que ho veuen
ho saben, eh?, ho saben i ho valoren des del primer dia.
Molt bé.
Cada setmana al Generació Digital
rebem paquets, Gina,
el teu nom, en alguns hi ha videojocs,
guants, bombons, galetes,
recordo alguna manta, fins i tot.
He arribat aquesta setmana
perquè el veig ja al paquet
i te l'he portat a l'estudi
perquè ens l'han enviat a la ràdio.
Entenc per la mida
i tot, que és el Nintendo Labo.
Correcte.
És el nou kit aquest
de Nintendo Labo, d'aquestes coses
de cartró per la Switch,
que és el kit del vehiculo,
que és bàsicament un volant
amb un munt de coses
que pots fer anar una espècie com de quad
o un persònic volador nàutic
a dins de la consola.
Això vol dir que en aquesta capsa
hi ha un joc per la Switch
on hi ha diferents minijocs, també.
Sí, sí, sí. Pel que veig ja
pots construir un volant, pots construir una espècie
com de comandament de submarí,
una espècie com de joystick, un pedal d'acceleració
i pel que veig aquí
trigaré a construir-ho tot
molt de temps.
Quince minuts el comandament,
90 minuts el pedal, 210 minuts
el volant, 120 minuts
el del submarí,
60 minuts el joystick,
o sigui que tinc tot el cap de setmana
ple de feina a anar construint i doblegant cartronets.
Francesc també té feina i els seus fills també
perquè també t'ha arribat a tu
i aprovarem i el comentarem la setmana que ve
o l'altre quan tinguis temps i veurem
què tal aquesta nova
edició de Nintendo Labo
que ja conec una persona que
el que fa és
col·leccionar-los.
Però és que no els obre.
Muntats o sense muntar?
És un problema, jo ara per exemple
vaig estar muntant el piano
i la resta de coses de l'altre kit.
Com els guardes?
Doncs tinc, atenció, tinc una capsa
que vaig anar a comprar als xinos,
que la vaig buidar perquè hi havia papers i coses
i a dins hi ha només el piano,
després hi ha una altra capsa on hi ha la resta
perquè clar, no ho pots desmuntar,
no és tan fàcil.
Una vegada muntat,
es queda muntat.
I clar, tinc un armari
a l'habitació de l'estudi on faig els meus streams
allà que un dia obrirà
algú que em vingui a robar, obrirà allò i dirà
ple de cartró.
Aquesta tia té una casa i és homeless perquè té
aquests cartrons aquí.
A banda d'aquest
joc, també t'han arribat
algun paquet amb llibres, no?
Sí, sí, la setmana passada em van arribar diversos paquets
així que els comentem
perquè són molt interessants per a tots els veïns.
El primer és Super Games Land
de Juan Carlos Bonache.
El 2015, aquest il·lustrador
va fer un mercami per a un còmic sobre la Game Boy
anomenat Game Boy Lands.
Se'n van fer 3.000 còmfies
i les va vendre totes.
Ara la dita Planeta sota el nom Super Games Land
i ja el podeu trobar a les llibreries.
La qüestió és que
el Bonache és un il·lustrador
que ha il·lustrat en molts llocs,
té un estil molt maco, molt simpàtic,
ha il·lustrat també coses per públic infantil
i tots els acudits estan fets
pensant en videojocs
de la Game Boy
i amb aquestes tintes verdes.
I haig de dir que jo vaig ser un dels massenes
del mercami original
i que el recomano moltíssim
perquè és molt, molt, molt divertit.
És una sort que ara l'hagi pogut editar a nivell professional.
Hi ha una vinyeta del Punk vs. el Puzzle Bobble
i és molt divertida.
Molt bé, per cert, de fons estic escoltant la Uncharted.
Sí, sí, perquè un altre llibre que em va arribar
va ser El arte de Uncharted de diversos autors.
Tinc autèntica devoció jo mateixa
personalment pels llibres d'art,
de pel·lícules i videojocs,
però en general és veritat que són cars,
perquè són així com grossos, ben editats.
Aquests llibres ensenyen el procés de creació de personatges,
els fons, objectes, curiositats,
personatges secundaris.
És una manera molt visual d'ensenyar allò
que més ens interessa als fans.
I per mi són llibres molt inspiradors.
Els acabes i dius tens ganes de fer coses.
Tens ganes de dibuixar també, com aquesta gent.
Doncs el llibre d'Uncharted és ideal
per als fans de la saga.
Té 368 pàgines i a la web de Planeta
hi podeu trobar les primeres 22 pàgines
per veure si us fa el pes o no.
Per cert, el pròleg és de Night Games
i si sou fans d'aquesta web de videojocs,
només pel pròleg val la pena.
I per cert, el pròleg de Super Games Land
és del fons, el gran fan de SEGA
que és també amic del programa.
Déu-n'hi-do.
A més, amb el pack de llibres aquest
que en va arribar de Super Game Land
i el d'Uncharted va arribar el còmic de Fortnite.
Però escrit així, eh? Fortnite.
Amai. És el seu autor,
és José Fonollosa i és ideal
també pels fans del videojoc.
Sempre em sorprèn en un ràpid que acaben
sortint aquestes coses, no?
Em va fer aquest mateix autor un sobre Pokémon Go
que ara en parlàvem. O sigui que el tio aquest
sempre està fent, no? Atent a aquestes coses,
a aquests videojocs, intenta treure el suc
de les situacions en què ens hem trobat
molts dels seus oaris.
I aquest d'Arriquibra té a veure
amb l'espai, una mica.
Es diu un extensor a l'espacio
de Kelly i Zach Weiner-Smith.
Espero haver-ho pronunciat bé.
Està editat per Blackie Books.
Sabeu per què hem anat
tan poques vegades a la Lluna?
O els dibuixadors científics ens expliquen
tot el que encara ha d'arribar?
Totes aquelles novetats tecnològiques
que seran tendència d'aquí 10 o 20 anys.
O potser no, no ho seran mai.
Perquè la ciència no depèn d'una sola persona.
La ciència no depèn d'una sola persona,
sinó de gent diferent,
en llocs diferents, en moments diversos,
que s'inspiren entre ells per fer créixer el món.
I, per cert, en Zach,
aquest, el Zach Weiner-Smith,
és famós pel webcomic Saturday Morning Breakfast Cereal.
I, per tant, el llibre
té vinyetes de còmic que el fan més interessant,
més bonic, fàcil de pair
i, a vegades, també una miqueta menys dense,
perquè ho és una mica.
Doncs hi ha llibres molt interessants sobre videojocs
i de tant en tant en van sortint més.
Voleu recomanar més
a través del nostre Twitter o al Telegram
a t.me barra generació digital
o a l'agent digital al Twitter
i ara veurem a què ha jugat, per cert, l'Oriol Dalmau.
I és que avui l'Oriol ens vol parlar
de Dragon Quest XI
Echos de un pasado perdido
i és que hi ha jugat unes quantes hores.
Efectivament, Murillo, l'hem jugat a
PS4, també està en PC,
en Switch sortirà l'any que ve,
perquè Switch es veu que és punyetera,
i hi haurà una versió de 3DS
que no sortirà del Japó. No us indigneu,
perquè això que no surti més enllà del Japó
és xagell d'identitat de la saga Dragon Quest.
O sigui, uns quants dels jocs de Dragon Quest
no han sortit del Japó. Vaja, l'anterior,
el 10, sense anar més lluny,
no va sortir del Japó. I l'últim que es va poguer
jugar a Europa és el 8
per PC2, el 2004,
és a dir, fa 14 anys.
I encara que sigui una saga molt llarga,
és una saga des que les consoles són consoles,
doncs aquí a Europa no ens enganyem,
a fora d'uns quants privilegiats,
la majoria no han o no hem
jugat en ser vida a un Dragon Quest.
Perquè van sortir fa poc
dos spin-offs que els vam analitzar aquí
al Generació Digital, el Dragon Quest Heroes,
que era el mussou aquell de fotre'm amb porros,
i el Dragon Quest Builders,
que és un joc tipus Minecraft,
però cap d'aquests dos són de la saga principal,
com aquest que sí que ho és. Per tant,
a Europa es jugarà a un Dragon Quest per primera vegada
amb aquest 11, i per tant
és un joc importantíssim.
A Japó, els Dragon Quests són un fenomen,
té un èxit brutal, de fet,
és comparable amb el Final Fantasy,
i aquí ve una de les coses clau, o sigui,
Final Fantasy ha evolucionat d'una manera
totalment diferent, ha anat actualitzant-se
als nous temps, de tal manera que tu ara
admires el Final Fantasy l'últim, que és el 15,
i s'assembla com una o una castanya
als Final Fantasy originals. En canvi,
tu admires el Dragon Quest 11,
que és aquest d'ara, i el Dragon Quest original,
que crec que és de l'any 82,
i hòstia, és que és el mateix concepte,
la mateixa música remasteritzada,
si tu vols fer la mateixa,
el mateix sistema de menus,
el mateix sistema de combat,
és una aposta conceptualment molt diferent,
molt valenta, que és la de mantenir-se
ultrafidels a mort a la idea original.
Clar, això fliparà els fans,
però hi ha molta gent que no ho entendrà,
sobretot quan aquest Dragon Quest 11
hagi dit que serà nou per molta gent.
Aquí mates un monstre,
i això és literal, i és en un...
de 8 bits, tal qual, de Famicom.
Així que, bé, jo crec que no és un joc
en el fons pensat pels europeus,
aquesta és una saga, que aquest cop
arriba a Europa, però segueix
pensada per la gent del Japó.
Anem al joc en si. Bueno, aquestes herències
d'inicis dels 80, que s'han volut mantenir,
és cert que li passen facturar, el combat
és per torns, és molt estricte,
no es pot canviar,
la música és genial, però és molt repetitiva,
el joc està ple de pantalles com externes
que et treuen del joc,
és a dir, tu et trobes un combat
i hi ha un canvi de pantalla.
Has de fer una situació de risc, has d'esquivar uns enemics,
doncs hi ha com un minijoc
amb un canvi de pantalla. Clar, això és una herència
dels 8 bits, quan el joc d'exploració
era tan petitet que a qualsevol escena
important anaves a una pantalla a part.
Per tant, totes aquestes mecàniques
són com arcaiques, però un cop ha superat això,
la resta del joc és meravellós.
Fantàstic.
Fàsticament és brutal, però brutal.
Dragon Quest, per qui no ho sàpiga,
està dissenyat per la Kira Toriyama,
des que mai havíem vist un manga de Kira
tan ben portat a un videojoc.
Els gràfics són de llagrimeta,
de pell de gallina,
però en el gameplay també,
però quan hi ha cinemàtiques, que n'hi ha moltes,
ja és de debò,
la qualitat de tot plegat visualment
és una obra d'art, directament.
A més, el joc és llarg, és complet,
és inspirat, la història és boníssima.
Diuen que té més de 300 enemics únics,
ciutats, pobles, com uns 20 o quasi 30,
cadascú amb la seva personalitat.
En definitiva,
Dragon Quest és un RPG
que per mi val cadascun
dels 50 i escaig euros que costa.
Ara és una joia que a tothom que li agrada una mica
l'RPG, o a Kira Toriyama,
o les coses boniques de la vida l'hauria de tenir.
És un joc per gaudir amb cama,
que potser durarà 60, 70, 80 hores.
Això sí, no tindrà el resultat
en vendes càmeraeix segurament
i una sèrie de hàndiques que no són culpa seva
però li passaran.
El primer, que l'han tret alhora que la Spider-Man.
El segon, que és una saga molt maltractada
i poc coneguda a Europa.
I la tercera, aquesta decisió de
fer-lo tan fidel als jocs originals
que realment no el fa apte per tothom.
I sí que es fa un pèl estrany
que en alguns sentits, com gràficament,
és realment puntero en quant a tecnologia
i en altres coses de jugabilitat,
encara és molt arcaic, però és una fidelitat
volguda. Jo me'l compraria
que no se us escapi
i se us quedi per sempre al cervell
la melodia marcada de la música
que és la mateixa des dels anys 80
que és la de...
A veure Oriol, no tornis a cantar mai més.
Si algú es pot acabar el Tetris,
som els de generació digital.
Doncs no tenim gaire temps
per més. Us volia comentar que
a les xarxes aquests dies, sobretot al Telegram,
el Giovanni comentava que
s'ha donat a conèixer el projecte Lambda
que és un remake del Half-Life
fet per un grup de fans.
Ara que comentàvem això dels mods,
fixa't, recuperen un joc
com el Half-Life.
A vegades aquests remakes fets pels fans
acaben esdevenint un producte comercial
i una versió del Half-Life
que va ser un remake i va acabar
sent comercial. De fet, hi ha molt de cali,
hi ha dins la comunitat moltes ganes d'un Half-Life Traps
que no arriba mai. A vegades
potser si l'empresa no ho fa, els fans
han de posar mans a la feina perquè si no
no els hi donarà ningú. Promet-me, Albert,
que aquesta temporada tu i jo farem
Twitch per generació digital.
No serveix aquest que estem fent ara.
No, no, no. Un de jugar
tu i jo i l'Albert Garcia
i el Cris i qui s'hi vulgui apuntar
jugui amb nosaltres en un joc.
T'he de dir que jo vaig patir una mica amb el Borboig.
Crec que ja soc massa gran per la Borboig.
Però el teu fill Bruno ho fa molt bé.
Sí, però clar, jo m'avorreixo.
No, no, ho hem de fer.
En trobarem un altre si vols.
Potser aquest del...
Però com a capità no, eh?
No, no, mai. Jo vull estar...
Jo us ajudo.
Jo no soc com tu, vull dir que si perdo
no m'agrada ver igual.
Tu el que vols és córrer per la coberta en calçotets,
mirant mitja partida.
Exacte, si de fet no em trobava en un dia
i estava per dalt.
Bé, un desastre.
Gemma Manzanero Coll, moltíssimes gràcies
per acompanyar-vos al generació digital.
A vosaltres, un plaer estar aquí.
Molta sort, molt amores amb aquestes presentacions
i ja estarem en contacte.
I molts records dels teus pares.
Ui, estaran superencantats i segur que
en diran que molts records per vosaltres també
Generació digital, no s'entén res,
però distreu.
I distreu gràcies a Albert García, Francesc Xavier Blasco,
Ginatòs, Toriol Dalmau i jo mateix
Albert Murillo, gràcies per acompanyar-nos
a un altre programa.
Fins la setmana vinent, el control tècnic
tenim al Ricard Portal, pot seguir-nos
a Telegram, a Twitter, a Facebook, a Twitch, a Instagram
i a catradio.cat barra GD.
Adéu-siau.
Gràcies per acompanyar-nos.