I cap, la ràdio inquieta.
Benvinguts a la Generació Digital,
el programa dedicat a parlar de videojocs,
de creativitat i de cultura digital.
Comencem ara en l'ostre edició número 760 del Generació Digital
i ho farem, sobretot si escolteu la versió en podcast,
amb GameLab, i una mica un resum molt petit
del que he donat de si aquesta nova edició en xarxa
molt atípica d'aquesta conferència de videojocs.
Explicarem que podem jugar a videojocs per una bona causa.
Jugarem a un videojoc de taurons,
farem una ullada als mons apocalíptics en els videojocs,
descobrirem quines són les darreres novetats
en l'univers Pokémon,
que hi ha hagut ara fa molt poc un esdeveniment
amb notícies i novetats,
veurem si realment valen la pena,
coneixerem la darrera iniciativa dels amics de Ludica,
que és un mitjà especialitzat en videojocs,
i a més veurem com alguns aparells físics,
com per exemple els reproductors de Bluray,
doncs poden deixar de funcionar si no estan actualitzats.
També descobrirem si no coneixeu una consola molt especial,
la Vectrex,
i si escolteu el nostre podcast,
escoltareu una entrevista que vam fer fa uns anys a l'Òscar Araujo.
Aquests dies s'ha celebrat una nova edició del Gamelab,
molt especial, ja que ha estat totalment online,
i personalment m'ha sorprès moltíssim
com es pot generar un esdeveniment superinteressant d'aquest tipus
sense moure't de casa,
amb molt de ritme,
i la veritat és que m'ha agradat força aquests dies de Gamelab.
Els presentadors han estat el director de l'esdeveniment,
l'Iván Fernández Lobo,
i també l'Helena Garrán.
I una de les coses que més m'ha sorprès des de l'inici
eren les presentacions pixelades de cadascuna de les xerrades.
A partir d'aquí, i durant tres dies,
s'han conegut anècdotes de grans creadors de videojocs.
S'ha desmitificat el món del videojoc en algunes xerrades.
S'ha debatut sobre el finançament dels videojocs,
també s'ha debatut sobre la relació entre la premsa i la xerrada,
i també s'ha debatut sobre el finançament de les xerrades,
i també s'ha debatut sobre el finançament de les xerrades,
i també s'ha debatut sobre el finançament de les xerrades,
i també s'ha debatut sobre la relació entre la premsa
i la gent que fa els jocs.
De fet, s'ha debatut si és bo que hi hagi gameplays
a internet, a YouTube o a Twitch, dels jocs que fan els autors.
Una empresa de videojocs de Corea del Sur,
que es diu Smilegate Company, obrirà oficines a Barcelona.
Una de les darreres conferències va ser la de Dani Sánchez Crespo,
però si eres una mica espavilat, la podies veure abans.
Hola, Albert Lluïens, del Generació Digital.
Gamelab ha acabat aquesta setmana una nova edició
plena de ponències interessants i convidats estelars,
que aquest cop, i per culpa del Covid,
no hem pogut veure en persona sinó a través de conferències online.
Entre totes, una de molt especial, ja que no constava el programa.
Era un petit ou de Pàscoa amagat a l'espera
de que els més curiosos investiguéssim una mica
la pàgina de les conferències.
De fet, havíem de premer un botó que deia No Tocar,
i bé, un botó amb aquest nom està allà precisament perquè el toquis.
Això engegava una petita mini-scape room virtual, diríem.
Resoldre tres trencaclosques amagats dins l'habitació
ens desbloquejava una xerrada de Daniel Sánchez Crespo,
gran amic del programa i director de Novarama,
l'empresa darrere els Invisibles
i que ara ha retornat al camí dels desenvolupadors indi amb Kill Squad.
Aquest any, Novarama fa 18 anys
i Sánchez Crespo donava 18 consells
basats en la seva experiència
que tota persona que vulgui dedicar-se al negoci dels videojocs
ha de tenir molt present.
Escoltar Sánchez Crespo és sempre una delícia,
sap parlar molt bé i sobretot sap molt bé del que parla,
i en tota la xerrada es nota la sabiduria acumulada
en 18 anys de dedicar-se als videojocs.
Els seus consells anaven una mica de manera cronològica,
com seguint l'evolució d'un petit estudi,
que heu de tenir en compte just a l'inici
i aquells conceptes que necessiteu tenir controlats
quan sou una petita empresa.
Tots els 18 són grans consells, però en voldria destacar tres,
aquell que heu de tenir en compte
just quan decidiu que us voleu dedicar als videojocs.
El fet que una persona sigui el teu amic
no el fa automàticament la persona
amb la que has de treballar per diverses raons.
Per exemple, veig moltes vegades equips que diuen
«Ei, som tres programadors i fundarem el nostre estudi»,
i això ja està malament d'entrada
perquè qui serà el vostre grafista?
Qui serà l'encarregat de la part comercial?
Qui serà el vostre dissenyador?
En resum, vol dir que no ens podem deixar endur
per la nostra il·lusió i embarcar-nos en un projecte
sense tenir en compte què necessitem i què ens fa falta.
Tenim molt en compte els perfils que es necessiten
si realment volem que el nostre estudi tiri endavant.
I parlant de tirar endavant, el seu segon consell
també estava molt lligat amb els errors
que ha vist cometre una i altra vegada
als estudis primerencs.
Estudis que es creen sovint amb la il·lusió de fer un joc.
El joc.
Aquell que teniu al vostre imaginació
i que serà el millor joc de la història,
com a estudi, no teniu els recursos ni la capacitat de fer,
i que, com que encara no heu après a pensar en els videojocs
com un negoci, no us plantegeu fer altres coses
més necessàries per a l'estudi comercialment
que no siguin aquest gran joc, que és el que us il·lusiona.
I així ens ho explica.
Qualsevol joc que facis et motivarà.
Fer jocs és superdivertit
sense importar la mena de joc que sigui.
Jo he fet jocs per nens, he fet jocs per adults,
he fet jocs per noies, he fet tota mena de jocs,
i sabeu què, al final tots són divertits de fer.
Així que escolliu una cosa simple
i feu-la superbé de manera que tingueu èxit
en el vostre primer projecte.
Per tant, comenceu amb coses simples,
coses que puguin ser rentables
i que donin una experiència i una solidesa a l'estudi
abans d'embarcar-vos en grans creacions.
No pensar que fer jocs que el mercat necessita
o que el vostre estudi li convé fer
no us motivarà amb prou.
Entre les perles que van a desgranar durant la xerrada,
l'Eloi, com que està sempre a punt per fer pitx
de la vostra idea on sigui,
hi explicava que molts dels decors de Novarama
havien nascut de converses en bars, en festes
o en trobades molt informals
i que ell sempre portava tràilers
dels jocs de Novarama al seu mòbil
i unes petites presentacions d'una o dues diapositives
per poder explicar a qualsevol
els seus projectes en qualsevol lloc i moment.
Va parlar també de la necessitat constant
de saber com està financerament el teu estudi,
ja que és una indústria amb els dibaixos
per poder aguantar els moments baixos
per arribar als moments alts.
La seva llista de consells
acabava amb la importància de les relacions personals,
tant dins l'estudi com amb la gent del sector
i voldria acabar amb la seva última frase,
on feia una reflexió sobre per què fer videojocs,
per què dedicar-se a un ofici com aquest.
La vida moderna, sobretot durant d'una pandèmia,
és estressant, és esgotadora,
pot ser avorrida i pot ser difícil de vegades,
però nosaltres som els que quan arribis a casa
et convertirem en un heroi,
en un guerrer, en una princesa.
Així som nosaltres, això és el que fem,
fem millor la vida de la gent.
I jo crec que amb això ja està tot dit.
Nosaltres continuem amb el Generació Digital
i ara ho fem descobrint-vos una consola antiga,
però encara que hagi passat tant i tant de temps,
sorprem moltíssim el seu funcionament.
Hola, Francesc.
Des que amb l'arribada de les consoles de 32 bits
es va establir als entorns 3D i als polígons
com la manera per defecte de pensar i jugar amb els videojocs,
el número d'aquests objectes geomètrics
que les CPUs poden mostrar i gestionar per pantalla
demostra el poder de la nostra consola
envers la dels rivals.
Avui, però, cal un Unreal Engine 5 i la seva tecnologia Nanite.
Sembla que prometen polígons infinits,
val la pena mirar enrere per descobrir
que els gràfics perfectors són en realitat
una de les representacions gràfiques
que ja existien en el passat dels videojocs
i que directament dels salons recreatius
podíem gaudir a casa nostra amb la consola
amb menys polígons per segon de la història, la Vectrex.
Aquí teniu Spacewarp,
potser el primer joc per ordinador
que tots reconeixeríem com un videojoc
va ser creat per un equip del Mid
per demostrar les possibilitats del PDP-1
i el seu novador's display o pantalla.
I si us fixeu, els seus gràfics són Bactors.
En un moment on els ordinadors
no sabien gestionar la menys gràfics,
però sí tenien capacitats matemàtiques
per computar posicions en un eix de coordenades
i dibuixar línies,
usar Bactors per dibuixar formes semblava molt lògic.
Quan Nolan Baignell va iniciar el negoci
dels videojocs recreatius amb Computer Space,
un clon de Spacewarp, els Bactors ja estaven aquí.
Battlezone, Star Trek, Star Wars i l'Imperi Contrataca,
Tempest, Asteroids o Lunar Lander,
els gràfics Bactorials purs de polígons senzills
no eren gens estranys els aficionats
dels recreatius de principis dels anys 80.
Per això, una petita consola casualana
basada en aquest estil de gràfics
no semblava un mal negoci.
Amb una pantalla monocroma de 9 polsades
i un petit processador de 1,5 MHz,
la Backtrek destacava pel seu aspecte
de mini-recreativa, cosa que reforçava
el seu joystick, una fantàstica palanca
amb quatre botons.
El joc inclòs amb memòria, que és un clon
mostra el millor de la Backtrek,
la sensació de tenir una mini-recreativa a casa.
Com moltes de les recreatives monocromes,
Backtrek utilitza un petit truc
per vestir visualment els seus jocs,
plantilles translúcides que fan els jocs
molt més atractius.
Oficialment van sortir 32 jocs,
algun d'ells molt especials, com Star Trek,
la primera llicència d'una pel·lícula en videojoc.
Per la seva poca vida comercial,
no van a curta de perifèrics,
ull episòptic per dibuixar i fer animacions
i fins i tot música,
en un videojoc.
Backtreks, desafortunadament, va arribar massa tard.
Entrava al mercat l'any 82,
i el 84, després que MV fos comprada per Hasbro,
aquesta cancel·lava la seva producció.
I ara comença la història de la segona
joventut de la Backtreks.
El seu una consola tan especial,
potser no era de les més conegudes,
però ha retingut el seu atractiu dintre de la comunitat
de desenvolvedors amateurs.
Els primers jocs per Backtreks van començar
a veure la llum l'any 96, i alguns s'han llançat
en pàkexings tan professionals com aquest,
amb capsa i plantilla de colors incorporada.
Fixeu-vos, per exemple,
en aquesta versió del timepilot de Konami,
que ell mateix va treure el 2010.
Fins al moment, més de 50 jocs amateurs
han sortit per la Backtreks, i, per exemple,
aquest mateix any, una versió de la recreativa Just.
No està gens malament
per aquesta petita joia de 38 anys
que en ple 2020 segueix ben viva.
Fins la setmana vinent.
Moltíssimes gràcies, Francesc Xevi Blasco.
Generació digital.
Un momento, Doc, ¿me estás diciendo
que has construido una máquina del tiempo
con un DeLorean?
Yo creo que si vas a construir una máquina del tiempo
en un coche, ¿por qué no hacerlo con clase?
Activaré los circuitos.
Fins a la setmana vinent.
Aquesta és la introducció del nou Castlevania.
És molt especial en molts sentits.
De fet, ahir va aparèixer a les botigues,
com ho dèiem, és el nostre videojoc d'avui.
Estarà jugant al nostre justicier durant dues hores.
I és especial, evidentment, perquè Castlevania
és una missa que segurament
de les més clàssiques de la història dels videojocs.
Ja és una notícia, el simple fet
que aparegui un nou videojoc de Castlevania.
Però és que aquest Castlevania, Lords of Shadow,
ha estat fet per l'agenda Mercury's Team.
És una desenvolupadora de l'estat espanyol,
concretament ubicada, la seva seu és a Madrid,
que va rebre l'encarreg directament de Konami al Japó
perquè fes aquesta nova obra.
És un videojoc al qual estem jugant durant aquesta tarda,
i que té una altra curiositat que ens encanta,
que és que la banda sonora del joc l'ha fet l'Òscar Araujo,
que ha tingut la mobilitat de respondre a la nostra trucada,
ja que està com tothom aquest cap de setmana
al Festival de Cinema de Sitges.
Bona tarda!
Bona tarda, Òscar. Hola, bona tarda, què tal?
Estàs a Sitges per la banda sonora de Castlevania
o per altres coses?
No, estic a Sitges perquè a part de la banda sonora
he fet una pel·lícula, també,
i la presentem avui a les vuit.
Per la primera hora s'ha fet la presentació per la premsa,
llavors a la una s'ha fet la roda de premsa,
i ara a les vuit és la presentació públic.
Explica'ns alguna cosa d'aquesta pel·lícula.
Què has avançat a la premsa, a veure?
Bueno, és una pel·lícula molt gamberra,
perquè tracto una mica de la part bona i la part fosca
dels barris marginats, no?
O sigui, hi ha des de proxanetes, prostitutes,
llavors assassins de sou,
llavors clients i en normal...
És una mica una perspectiva molt més oberta
del que la gent pot arribar a fer,
perquè al cap també són persones
i fent el que fan et dónes compte
que si són dolentes o són bones
és una mica per l'àmbit en què estan rodejats.
I com es titula la pel·lícula, Òscar?
Es diu Carne de Neon. Carne de Neon.
I això es podrà veure al Festival de Sitges?
Sí, al Festival de Sitges, a la sala del Òscar.
A veure, anem a Castelvània.
Tens experiència en altres bandes sonores de videojocs, no?
Sí, a Castelvània sembla que és el setè joc que he fet ja.
Però com t'arriba la possibilitat
de fer un treball tan especial com Castelvània,
una saga tan mítica en la història dels videojocs?
Bé, el primer joc que vaig fer va ser el Blade,
que va ser molt conegut perquè tecnològicament
explicava unes noves tecnologies
que eren sombres volumètriques i física, real,
que en aquella època els jocs no podien tenir.
Llavors va ser molt conegut
i vaig tindre la sort de fer la banda sonora d'aquell joc,
que era un joc èpic en què hi havia un bàrbar,
era molt semblant al Senyor dels Anells, però per personatges únics.
I aquí em vaig donar a conèixer de carles professionals, sobretot,
perquè quan un joc revoluciona o fa un pas tecnològicament,
tots els professionals que es dediquen al sector
s'ho miren molt més que no pas com a jugadors o com a competència.
I en aquest joc vaig tindre molta sort
perquè van arribar després bastants ofertes de feina.
I, Òscar, han estat dos els japonesos o què?
Perquè tenen fama de ser gent hiper exigent.
Has hagut de viatjar molt al Japó o ells han vingut a veure't a Catalunya?
En principi sempre han vingut a Madrid.
Tinc la sort també que l'Enric Alvarez,
que és el cap de projecte del Castelvàni, és de Palamós.
Vull dir que hi havia una afinitat de terra nostra
que no es podia evitar.
Fantàstic.
M'ha dit que els agrada el pa amb tomàquet, els japonesos de Conam.
Molt, molt. A més, jo soc de la comarca d'Osona,
i sempre que vaig a Madrid porto un botet, fuet i llonganista.
M'encantaria veure tota la tribu d'Hideo Kojima
menjant pa amb tomàquet i fuet.
Al cap és el mateix.
Quan nosaltres mengem sushi i tot això flipem, és el mateix.
I qui va enregistrar la banda sonora? On va anar a fer això?
Vam anar a Bratislava,
que la coneixia d'una pel·lícula que havia fet abans,
que es deia Aparecidos,
i em va agradar molt perquè el director és David Hernando,
és un espanyol, perquè els xecs solen ser bastant freds,
i, en canvi, a Bratislava,
el David li donava un toc com més espanyol.
O sigui, s'ha de ser fred i s'ha de fer...
s'ha de ser professional, però també s'ha de viure la vida, no?
I els músics disfrutaven, tocant,
perquè quan vas a Europa de l'est a tocar i això,
perquè són molt bons.
De fet, a Bratislava tenia un...
fins fa poc que era comunista, tots els músics són de l'època,
són molt estrictes tocant i són molt bons.
Però falta aquest punt d'ànima, segurament, no?
Un videojoc, a més a més, l'ha de transmetre, com el Castlevania,
que t'ha de transmetre aquesta sensació d'emoció en tot moment,
perquè el jugador estigui enganxat, no?
I tant, hi havia la possibilitat d'anar a Estats Units a gravar,
o a Europa de l'est.
I vam decidir anar a Europa de l'est per això mateix,
perquè en David li està donant una força i un protagonisme a l'orquestra,
que, bueno, que realment he estat molt contents.
Sí que vam masteritzar a Los Ángeles, a Hollywood,
i allà vam fer la masterització del màster,
per la banda sonora que es vendrà part,
i... però bé, tot molt contents,
ja estem content que tirem coet, vaja.
Òscar, jo vull aprofitar per felicitar-te,
perquè he estat jugant molt al Castlevania,
me l'he passat, i la banda sonora és una mental,
i li dona un toc molt interessant,
perquè sempre la banda sonora d'aquests jocs
havia estat molt encasallada amb el mateix estil japonès,
i crec que està molt bé.
Però vull fer-te una petita pregunta trampa,
aprofitant que et tinc aquí ja en directe.
Com pinta la banda sonora del Castlevania 2?
T'ha agradat la primera?
M'ha agradat, sí.
Doncs esperem que encara sigui més espectacular.
Ah! Una confirmació, eh?
Una pregunta trampa.
I us explicaré una cosa que molta gent no sap.
La primera cosa que em va agradar al Castlevania
era que sabeu que el mercat japonès té un mercat únic.
Hi ha jocs que surten només a Japó, es venen a Japó,
són èxits a Japó, són vendes multimillonàries,
però només es venen a Japó.
I el Castlevania, els primers castellanies,
va ser exactament el mateix.
Era un producte japonès que va tindre sort...
que als occidentals els va agradar.
Per això té aquesta estètica de personatges estirats,
de música molt japonesa,
i en aquest cas, Konami, el que volia era donar-li la boca.
No volia fer un Castlevania japonès,
sinó fer un Castlevania que el personatge fos un personatge tosco,
que fos un personatge agressiu,
que no fos estilitzat ni afeminat,
com solen ser els personatges de Castlevania.
I la gent, diguéssim, els fans de Castlevania,
han d'entendre que això és una evolució.
I que tenia que ser un canvi en tots els aspectes.
Un canvi en la música, un canvi en els personatges,
un canvi en la història,
perquè l'excusa per poder arribar al Castlevania Lord of Shadows
és que era el principi de tot.
O sigui, com es va crear, realment, el Con de Drácula,
com van crear els Delmon, i tota aquesta història de la saga...
Tot i que en el videojoc sí que hi ha un petit homenatge,
molt petitó, al Castlevania clàssic, el primer de tots, no?
Sí, hi ha alguns temes que, per qüestió de drets,
no es podien reproduir,
però sí que hi ha guinyos de coses que la gent recorda
als antics de Castlevania.
Però, com a respecte a tota la saga antiga,
s'hauria de fer, sí o sí.
Òscar Araujo, moltíssimes gràcies per haver estat amb nosaltres
a Catalunya Ràdio, estàs enfeinadíssim aquest dissabte a Sitges,
moltíssima sort també amb la teva nova pel·lícula,
amb la presentació, estàs...
Estàs en mil històries que estan en una difusió molt important,
i nosaltres, a més a més, és l'embotit, el pam tomàquet,
i també el talent que tenim a casa nostra,
que l'hem de saber explotar.
Gràcies, Òscar, ja saps que això és casa teva.
Una abraçada. Una abraçada al públic.
Murillo.
Cada divendres a dos quarts d'onze de la nit a iCat.
Continuem el Generació Digital d'iCat,
el programa de videojocs de la ràdio pública,
i ara coneixem el joc amb el qual estàs jugant aquesta setmana
l'Elisabet Sànchez.
Hola, Albert. Doncs sí, avui us porto un joc que penso que és molt adient
per aquests dies estiuencs que ens agrada tant gaudir de la platja.
Hungry Shark és una saga de videojocs que compta amb títols des del 2010,
i que actualment en té quatre, que podem trobar per PlayStation 4,
per Switch, per Xbox One, Android i iPhone.
Jo he jugat concretament al Hungry Shark World,
que és el darrer que va sortir el 2016,
i és un esquema molt bàsic, es tracta de menjar per no ser menjat.
En aquest joc ets un tauró que ha de caçar el màxim de preses possibles
per així poder desbloquejar 17 tipus de taurons diferents
cada cop més perillosos,
i a més també desbloquejar nous escenaris.
Podràs anar col·leccionant aquests taurons
i pots modificar-los i millorar-los perquè cada cop siguin més letals,
però hi ha una cosa que m'agrada molt,
que és que el joc no perd mai el sentit de l'humor.
Al principi del joc ets un simple tauró martell
que s'enfronta als típics perills de l'oceà.
A mesura que avances i menges,
et vas transformant en un animal cada cop més letal
i les foques o les maduses seran el darrer dels teus problemes.
Però el joc sempre ens presenta totes aquestes criatures marines
de la manera més divertida.
No estem parlant d'un videojoc excessivament violent.
Fins i tot pots personalitzar els taurons amb algun vestuari
o complement que els fa molt menys agressius.
Una altra cosa a destacar del joc,
a part dels seus gràfics i els escenaris naturals,
és que es basa molt en objectius.
Cada vegada que comences una partida tens un objectiu
que si l'aconsegueixes t'ajuda a avançar molt més ràpid.
Ah!
Així que anirem nedant per les aigües de tres escenaris diferents,
menjant i obtenint vida.
Has de mantenir la salut sempre alta,
perquè si el tauró té gana es torna dèbil
i qualsevol que s'armeri per insignificant que sigui el pot matar.
Tens opció també d'utilitzar el turbo prement amb el dit esquerre
i així tens més velocitat i més força.
És un joc gratuït,
tot i que sempre tens l'opció de pagar
per desbloquejar noves criatures o habilitats,
i trobo que no és gens repetitiu,
perquè pots jugar les vegades que vulguis sense límit de temps
i, a més a més, sempre tindràs aquell objectiu que se't resisteix
i que et vols connectar per aconseguir-lo.
És fàcil de jugar, és apte per fer partides ràpides
quan tens una estoneta o bé per passar-t'hi molta estona,
però això sí, no us ho aconsello,
si sou d'aquells que quan aneu a la platja
no us atreviu a mirar el fons del mar per si de cas.
Moltíssimes gràcies, Eli, per explicar-nos
un altre videojoc de mòbil pel Generació Digital.
Ara és el moment d'endinsar-nos
amb videojocs postapocalíptics.
N'hi ha molts i a l'Albert García li encanten.
Aventures difícils en uns mons on hi ha molt pocs recursos.
Hola, Albert, i família GD.
Aquests dies tothom està parlant molt del Delasto Fast Part 2,
i aquí al GD n'hem parlat moltíssim,
hem fet molts vídeos dedicats a aquest videojoc.
No patiu, perquè avui no tornaré a fer-ho, tot i que m'encanta,
sinó que parlaré d'una característica d'aquest videojoc
i com la podem trobar en altres títols.
Estic parlant dels mons postapocalíptics,
aquests escenaris devastadors,
aquests mons on tots han anat en orris
i que estan tan presents amb molts videojocs.
Avui us faré un breu repàs
d'alguns altres destins postapocalíptics
que podeu visitar en diferents videojocs de totes les èpoques.
I comencem amb el gran clàssic
quan parlem d'apocalipsi i videojocs.
Fallout, segurament la sèrie de títols més coneguda
quan parlem d'aquests escenaris desoladors,
en els quals s'ha acabat la vida i uns pocs sobreviuen.
Fallout, recordeu, guerra atòmica,
la humanitat ha idealitzat aquesta Amèrica dels anys 50
i s'han tancat tots els que han pogut,
i de cop i volta surts a l'exterior i veus un món amb radiació,
amb mutants i on tothom s'ha tornat una mica boig.
Una sèrie que recomano que recupereu, tant siguin els clàssics,
aquells que eren com més de rol en vista superior,
com els més actuals, el Fallout 3,
el Fallout New Vegas, que és molt recordat per molta gent,
el Fallout 4, o inclús experiments divertits,
com el Fallout Shelter per a telèfons mòbils.
Fallout, una referència imprescindible quan parlem d'aquest tema.
La segona destinació és Frostpunk,
un joc del qual s'ha parlat molt en els darrers mesos,
perquè ha sigut un dels jocs més sorprenents
i que han agradat més.
En aquest cas, joc d'estratègia i de gestió.
La temperatura del planeta ha disminuït moltíssim,
és un món glaçat i hem de sobreviure a temperatures sota zero.
Som el capità d'un grup de supervivents
que han de fer un poble, una ciutat,
intentar sobreviure.
A partir d'aquí, moltes decisions.
Per exemple, escolaritzem els més petits
perquè tinguin una bona educació,
o els fem servir com a mà d'obra
perquè cal que tothom treballi per aconseguir aliments.
O, per exemple, piquen a la porta del nostre refugi uns refugiats.
Els acollim o deixem que els morin
perquè no tinguin suficients recursos per la nostra gent.
És un joc carregat de decisions molt interessant
per la orientació que ens dona aquest estudi polac
i també una gran recomanació
que, per cert, teniu disponible a l'Xbox Game Pass.
I seguim amb un altre referent
quan parlem de videojocs postapocalíptics,
la sèrie de videojocs Metro.
Com molt sabreu, aquests videojocs que es van posar de moda
tot en la darrera dècada són jocs d'acció en primera persona,
amb una importància molt gran de l'argument, de la història,
i també de la supervivència.
Doncs, com molt sabreu, no van sorgir del no res,
sinó que es basen en les novel·les de l'escriptor Dimitri Glukovsky,
que va crear un món en el qual, després d'una guerra nuclear,
la població, ambientat a Rússia, una ambientació interessant,
la població s'amaga al metro.
Doncs bé, les primeres entregues de Metro
s'ambientaven entre túnels, estacions,
sortien poc a l'exterior, era molt interior, l'escenari.
I amb la darrera entrega,
que va sortir fa un any i mig, més o menys, encara recent,
Metro Exodus, doncs és molt més obert,
escenaris més grans, una importància del sigil,
de sobreviure i, al final, de trobar el nostre refugi,
i si pot ser, que el refugi tingui la menor radiació possible.
Música
Continuem amb videojocs,
amb recomanacions d'aquesta temàtica sobre la fi del món.
I el que toca ara segur que no us l'esperàveu.
No és altre que el que tinc darrere meu,
que no para de funcionar i que molts haureu identificat.
És el Nuclear Throne.
Tu el veus, aquest videojoc, i potser ni t'hi fixes,
que és un joc postapocalíptic,
perquè és un joc molt pixel, molt colorista,
que té aquesta temàtica, doncs sí que la té.
I és fantàstic, us dic un secret.
Si hagués de triar un d'aquests 5 videojocs,
sens dubte seria aquest títol, que ja té uns anys,
és el joc produït per al Ram Ismail,
aquest productor de videojocs indi tan famós
que aquests dies ha parlat al Gimlab.
És un bici, és fonamental, és imprescindible, jugau-lo ja.
Disponible per a moltes plataformes.
Vista superior, i bàsicament portem un personatge
que podem escollir, supercuriosos tots,
i el nostre cos, de personatge curiós,
va patint una sèrie de mutacions,
i hem d'anar passant pantalles.
És un roguelike, sempre que jugues és diferent el videojoc,
superaddictiu, amb l'objectiu d'arribar al tro nuclear.
Superdificil d'arribar, però es pot fer un bici.
És un joc que va sortir fa més de 5 anys
i continua sent meravellós, jugau-lo si no ho heu fet.
I acabem aquesta tria sobre videojocs i la fi del món
amb un títol sobre el qual no he tingut cap mena de dubte.
Em refereixo al Rage 2,
el teniu disponible per PlayStation 4, Xbox One i PC.
I si us dic quines són les dues companyies
que estan involucrades en el seu desenvolupament,
ja us ho hauré dit tot el necessari.
Per una banda, tenim ID Software, l'empresa responsable de Doom,
i per una altra, Avalanche, l'empresa responsable dels Just Cause.
Tota l'acció de Doom, tota la llibertat i la bogeria de Just Cause,
barrejada en un món que visualment ens recorda molt a Mad Max,
amb els seus cotxes, els seus vehicles.
Per tant, la barreja és perfecta.
Molt divertit, si voleu desfogar-vos.
Si voleu desfogar-vos,
jo penso una altra gran proposta de joc postapocalíptic.
I fins aquí, aquesta tria,
aquesta selecció de videojocs ambientats
en mons postapocalíptics.
D'entrada, podria semblar un escenari on no ens agradaria estar-hi,
però en un videojoc sempre són escenaris divertits.
I, de fet, hi ha molts més videojocs que tenen aquesta temàtica.
Així que us animo a que ens comenteu quins són els vostres preferits.
Vinga, fins ara.
Moltíssimes gràcies, Albert García,
per aquest apropament als mons apocalíptics.
Això és el Generació Digital,
el programa que parla de videojocs i de tecnologia creativa.
Videojocs que, de vegades, també es poden jugar per bones causes,
com, per exemple, ha fet la Gemma Manzanero.
Hola, bones! Què tal, com esteu?
Avui us parlaré sobre un event que es fa solidari
a favor de recordar fons pel coronavirus
per tota la crisi que estem tenint i hem tingut.
Hi ha un event molt especial aquest cap de setmana,
que es retransmetrà a través de Twitch,
a través de la plataforma que tots coneixem,
on es fan streamings en directe,
presentat per Cristi Nini i on hi haurà molts influencers.
I el més important, també,
aquest tornet serà sobre el Valorant,
que és un videojoc de Riot Games,
on jo mateixa hi participaré, seré la capitana d'un dels equips,
així que us veurà tots allà recolzant-me a mi
i a la causa que és el coronavirus, que és l'important.
I aquí us ensenyaré la pàgina web
per si teniu curiositat sobre el que és,
informació i voleu saber més cosetes.
Aquí la tinc preparada per vosaltres,
aquest seria el flyer de l'event,
i es farà aquest cap de setmana, el dia 27 i 28.
I ara, per matí i tarda.
Aquí també teniu els horaris més específics,
per si voleu saber.
Hi haurà entrevistes a doctors, a infermeres,
a tot tipus de persones especialitzades,
i també treballadors de l'hospital Vall d'Hebron,
perquè ja sabem que amb tot això que està passant del coronavirus
han hagut d'ampliar molt més l'hospital,
s'han hagut de fer molts canvis,
i això té uns costos molt elevats.
Hi haurà personatges famosos, com el Bojan,
cric, cric, cric, cric, cric, cric, cric.
Hi haurà molts d'aquests.
Estàveu tots aquí en el flyer.
Bojan Kigri, Manu Mortenès, Xavi Asada, Adrià Pedrosa, etcètera.
I, a part, els equips també seran de persones
una miqueta influents en el món del videojoc.
Aquí teníeu, bueno, la gent que no sap què és el valorant.
Seria com que la majoria de gent ho sabeu.
Però seria aquest shooter.
És molt semblant al Counter-Strike.
Jo, personalment, al Counter-Strike no hi he jugat mai,
però en aquest sí, que hi jugo,
i intentaré fer-ho el millor possible,
no quedar molt malament.
I, a més, aquest cap de setmana
estaria dedicat a...
al compte...
en aquest event per crear recaudacions al coronavirus.
Ara, al món gaming s'han fet moltíssims events
per recaudar fons.
L'IBAI també n'ha fet.
La gent influent, i gent no tan influent,
també ha pogut deixar el seu gra de sorra
per reposar la causa.
S'han fet moltes més coses.
Al món de la música, per exemple, aquí ho tenim preparat.
La Lady Gaga també ha fet moltes coses als Estats Units,
ha fet concerts amb diferents cantants,
des de casa seva.
Aquí a Espanya també s'han fet concerts virtuals
per reposar la causa.
Per exemple, aquí tenim la Lady Gaga,
Céline Dion,
Andrea Bocelli, La Lang, John Legend...
S'han fet moltíssimes coses per recaudar,
i les que queden jo, de veritat,
us animo tots a que hi participeu
i feu el que pugueu,
i si no, ni que sigui,
passeu-vos per Twitch a veure què tal
i a veure si entre tots ens podem forçar d'aquestes coses,
perquè de veritat que ens fan falta,
jo crec que tots, si ens unim, podem contra el coronavirus.
Així que us espero tots aquest cap de setmana
a l'event de la Vall d'Hebron solidari pel coronavirus.
Moltíssimes gràcies, Gemma,
i moltes gràcies per acompanyar-nos en aquesta competició per bona causa,
que això està molt bé.
Una de les característiques principals de la música
en un videojoc d'estratègia o de gestió
és que és un acompanyament musical
que mai pot estar en primer pla.
És una música, és una melodia
que ha d'acompanyar el pensament del jugador.
Ha d'acompanyar-lo
i ha de fer una mica de coixí
mentre el jugador està reflexionant quina és la millor tàctica
de cara a superar una missió
o a assolir un repte determinat.
Podríem trobar moltes músiques de videojocs d'estratègia
que realment estan molt bé,
perquè realment és un gènere
amb uns acompanyaments musicals extraordinaris.
Tanmateix de tots els jocs, a mi sempre em ve al cap
possiblement la melodia de joc d'estratègia
que més temps m'ha acompanyat,
perquè més temps he estat jugant aquest videojoc
que no és altre que l'Starkraft,
la primera edició d'aquest clàssic
dels jocs d'estratègia en temps real.
A continuació, escoltarem el tema
d'una de les seves tres faccions,
els Terran, els humans.
Una composició del compositor Glenn Stafford
que ens permet pensar,
però al mateix temps ens dona tota l'energia
per afrontar qualsevol tipus de missió
en aquest fantàstic joc d'estratègia
en el qual ens havien d'enfrontar
els Zerg o els Protos.
A continuació, el memorable tema dels Terran.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
L'Udica.cat és un mitjà especialitzat
en el món dels vídeojocs.
Parlen en profunditat de títols, de vídeojocs,
fan reflexions, hi ha opinions,
que m'agrada molt un glosari català de termes de videojocs,
i ara tenen una proposta que ens explica el Jan Ros.
Hola, amics del generació digital.
Des de Ludica volem parlar-vos de Ludica TV,
que és una plataforma que hem concebut
perquè concentri i ofereixi continguts de qualitat
sobre l'entreteniment electrònic interactiu en català
i això plugui iniciatives que, des de perspectives diverses,
s'ocupen de servir videoassajos, videoressenyes,
sobre els videojocs i les tecnologies relacionades.
És un espai que inaugurem
perquè es comparteixi en un hub audiovisual,
també com un servei de prescripció de canals
especialitzats sobre el que nosaltres considerem que està bé
que centrem l'atenció.
És a dir, que a banda dels nostres propis continguts,
que sempre continuareu trobant,
també hi ha un vídeo que serveix puntualment,
siguin els continguts de 15 de joc
o aquelles píndules en què els membres
de la redacció de l'údica de tant en tant
revisem alguna estrena sonada, parlem d'algunes d'aveniment
o compartim les nostres impressions sobre alguna notícia.
Volem fer també decoradors del millor contingut audiovisual
que produeix la catòsphera sobre videojocs
i també, per què no, sobre allò que considerem que sou val
de canals d'arreu del món
que produeixen també continguts sobre el nostre àmbit.
Generació digital.
Tenia claríssim que el Chris Vilchez volia parlar aquesta setmana
sobre la nova informació de l'univers Pokémon
i va haver-hi un esdeveniment que ell va seguir en directe
i sabrem quines són les novetats Pokémon
i si ha quedat content o no d'aquestes noves notícies.
Bueno, portem una setmaneta molt hudeta en Pokémon
i és que en una mateixa setmana s'han anunciat l'expansió
o DLC de Pokémon Espacell Escud,
les megaevolucions de Pokémon GO,
un joc per rentar-se les dents,
un altre de jugar a ajuntar stickers,
que es diu Pokémon Cafè Mix,
un nou Pokémon Snap i ara un MOBA de Pokémon
anomenat Pokémon Unite.
Anem per parts, sisplau, perquè això és una bogeria.
Pokémon, en el seu primer directe,
ens va deixar la mel en els llavis
amb un anunci d'un nou directe
on es mostraria un gran projecte de la franquícia, ja esclar.
Doncs això genera hype a la comunitat.
Molt comprensible, de fet.
I és que després de la decepció general en Pokémon Espacell Escud,
que no ens enganyem, són jocs fluixets, per no dir dolents,
doncs hi havia ganes d'un gran anunci ben treballat.
Llavors, en el gran directe ens ensenyen això,
un MOBA de Pokémon durant 10 minuts,
trailer, gameplay, molta parafarnàlia, llums, colors...
i tencen, òbviament.
Què passa?
Els fans, la reacció massiva que han tingut
va ser la de donar dislike com al meu cap de gran.
Compte perquè no és un joc dolent,
és un MOBA gratuït amb crossplay entre els mòbils i la Switch,
amb una estètica bona, molt bonica,
i un gameplay que serà accessible per a tothom.
No pinta malament,
però potser no és el gran projecte que necessitàvem,
ni molt menys per donar-li un directe exclusiu.
Ben bé podria haver estat anunciat amb la resta de jocs,
i no hagués passat res.
El problema de tot això, per mi,
és que arribar en un moment on l'últim Pokémon va decepcionar,
i molt, i arriba tard per triomfar com a MOBA.
Per què? Perquè sobretot tenint en compte
que en el mercat mòbil arribarà Wild Rift,
que és el League of Legends de mòbil,
doncs està una mica complicat.
Però la més important és que arriba en un moment crític per la saga,
cap a on va Pokémon, la pregunta que ens fem als fans.
Tothom sap que Pokémon ha crescut i ha triomfat
amb els jocs principals de la saga,
des de Pokémon Blau o Pokémon Vermell fins ara.
Spin-offs ha tingut tota la vida,
però tot el seu èxit ve dels jocs principals.
Ara sembla que un dels grans projectes de la franquícia
passa per un spin-off,
i això preocupa moltíssim perquè no es veu ni la intenció
de passar a pàgina i deixar el desastre que ha estat
amb el seu primer DLC inclòs.
La gent no està contenta amb aquest nou joc,
tot i que, torno a dir, no és un joc dolent per al Pokémon Unite,
però arriba en un moment delicat per Pokémon.
Es nota, per exemple,
en els dislikes dels vídeos, dels comptes oficials.
L'America, per exemple, ara mateix,
té més de 50.000 likes davant dels quasi 19.000 likes,
i això algun uient pot pensar que ara el dislike
en forma de nota metacrític del de l'Astofaz 2
i el dislikes del Pokémon és un descontent.
Mireu els dislikes del canal de PlayStation a YouTube
de la presentació de l'Astofaz 2 i veureu la diferència.
450.000 likes respecte als 11.000 dislikes.
Res a veure.
Però més enllà d'això, que pot ser més o menys representatiu,
el que està clar és que Pokémon no està en el seu millor moment,
i és que Pokémon és potser la franquícia
més sobreexplotada de la història, recreatives.
Goxis, Merchant, jocs de cartes, spin-offs de tota mena,
però sempre ha gaudit de bona salut
en els seus jocs principals, com deia abans.
Si la gent hagués estat contenta amb Es passa i escut,
estic segur que ara avui no faria aquesta secció.
Però ens preocupa la salut de la saga,
i esperem que el segon DLC recuperi una mica
aquesta sensació de decepció generalitzada.
De no ser el cas, doncs toca esperar un nou joc
o que arribi el remake de la quarta generació,
que tota gent espera amb ganes i també una mica de por,
tot s'ha de dir. Potser és només un mal moment,
potser no és tan greu com sembla, però Nintendo
no es pot permetre una altra ensopegada,
perquè, si no, potser sí que sigui massa tard.
Moltíssimes gràcies, Cris.
Si aquests dies heu estat jugant al The Last of Us per TOS,
probablement s'hi heu parat molta atenció
haureu vist que un dels enemics, un dels personatges,
està jugant a la PlayStation Vita,
i si a sobre feu una mica de zoom a la pantalla de la consola,
veureu que està jugant a Hotline Miami.
Imagineu-vos la repercussió
que va tenir aquest videojoc d'acció índi,
visceral, molt salvatge,
amb aquella estètica que era tan arriba
de la pel·lícula d'avui,
de la pel·lícula Drive,
de la qual més o menys és de la mateixa època.
Imagineu-vos la importància d'aquest videojoc
que fins i tot surt dintre d'un altre videojoc
com The Last of Us.
La banda sonora de les dues entregues de Hotline Miami
és una meravella.
La majoria dels seus tracks pertanyen a un gènere en concret,
que és el vaporwave,
aquesta mena de música que barreja la música electrònica
amb tots els ritmes i la sonoritat
de la música popular dels anys 80.
De tots els tracks us destaco Voyager,
una composició del músic britànic Jasper Byrne
que, sense dubte,
ens transporta aquest univers de violència
que retrata aquest videojoc.
I ara,
ens acompanya l'especialista
de l'especialista de l'especialista de l'especialista
de l'especialista de l'especialista de l'especialista
de l'especialista de l'especialista
de l'especialista de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
les impressores Epson
fa uns anys que tenien un comptador de impressions
quan arribaven al número concret d'impressions
deixaven de funcionar
i sense estar esconnectades a internet
ja no funciono més
això és el que aniríem a obsolescència programada
però el cas de Samsung és més esferidor
perquè no és obsolescència programada
si no fas l'actualització quan s'ha de fer
si la marca propietària no està al tanto
el producte o el servei deix de funcionar
i això és una dependència tecnològica que jo no ho veig gens clara
tu no ho sé, però jo no ho veig gens clara
i jo no ho sé, però jo no ho veig gens clara
hori-hori, hori-hori, hori-susumu
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
llogar-hi, llogar-hi la llitura
hori-hori, hori-hori, hori-susumu
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista
de l'especialista