Fins aquí el programa de Catalunya Ràdio,
que parla de videjocs, creativitat i cultura digital.
Aquesta és l'edició número 710,
d'un programa que passarem sobretot sota l'aigua.
Ens acompanyarà Carlos Coronador, creador de Corel,
un videojoc que ha aparegut aquesta setmana
i que ara ha fet una petita pel·lícula.
Moltes gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Aquesta setmana,
i que ara coneixerem de primera mà...
La Gina Tost, de fet, ha anat a l'automobile Barcelona
i amb Francesche Vlasco ha cantat pels descusits amb Twitch Sinks.
Així doncs, comencem.
Això és...
Generació digital.
Gina Tost, Francesche Vlasco, Elisabet Sánchez.
I també tenim el Cris.
Què tal, Cris?
Molt bé, molt cansat, però...
Avui esteu tots cansats, eh?
Sí, el clima...
Sí, sí, és aquesta setmana que ha sigut una mica dura.
Sí, una setmana on, per cert, s'ha parlat molt.
M'ha fet molta gràcia,
perquè han començat a parlar del nou mòbil OnePlus 7 i OnePlus 7 Pro,
aquest mòbil de Google,
que m'ha fet molt de gràcia el tema de la pantalla en 90 Hz.
O sigui, les mòbils ja comencen a parlar dels Hz de la pantalla,
del refresc,
i parlant sobretot dels videojocs, com es poden veure, etcètera.
Bueno, segons que tenen pantalles tan grans,
has de començar a calcular la distància al que has de veure,
si tens prou braç...
Bé, tenen...
Jo conec usuaris de telèfons a Google
que no han deixat mai aquesta marca.
No, no, perquè qui és molt fan d'una marca,
i no només passa amb Google, passa amb iPhone,
passa amb Samsung, passa amb Huawei, no l'abandona.
És a dir, hi ha gent molt fanboy de la seva marca.
Jo vaig estar a punt d'agafar un OnePlus,
quan era el 2, l'1, el 3, no me'n recordo,
perquè tenia unes prestacions molt bones.
I ara no sé com estarà, perquè li he perdut una mica la pista,
però el OnePlus no és qualsevol mòbil.
El tema de la càmera retractil,
és que la càmera poc apareix, que no t'ho esperes,
i surt de dins el telèfon.
Hi havia un model de Google, no sé si era un projecte o el van fer,
que era un mòbil per peces.
Que tu podies treure la... No en recordeu?
No va tenir gaire llet.
I la càmera aquesta que surti,
hi havia un portàtil que sota d'una d'aquestes tecles de funció,
les F1, F2, F1, potser la F6, que deu estar al mig,
s'aixecava i, pum, sortia també una càmera,
per fer videoconferències.
A més de la sortida de Corel, també, no sé si ha sigut casualitat o no,
han donat novetats del Super Mario Maker 2.
Contraprogramant. Exacte.
Que apareixerà el 28 de juny, i que tindrà moda història.
Home, quina és la història de Super Mario Maker?
En el 2 és...
Has de finançar el nou castell de la princesa Peach,
amb les monedes que vas aconseguint amb els nivells de moda història.
Bankia. Perdona'm, t'ho juro.
Això és molt trist, pels nens serà molt trist.
Perdona, ens han portat els videojocs de gestió...
al camp dels plataformers.
Saps allò típic de te pongo un piso? Doncs li està ponent un piso.
Total, total.
De fet, a Twitch, el primer títol, el Mario Maker, encara es veu molt.
Té una vida, encara, que...
És que quan un joc l'hi dónes a les mans de la comunitat,
i la comunitat és capaç de fer creacions,
aquest joc no mor mai.
No mor mai. Jo ho penso, jo ho penso.
Minecraft, oi? Estem parlant, també?
Minecraft, sí, perquè... GTA Online...
Minecraft, també, diuen que faran un joc en realitat virtual?
En realitat augmentada. Aumentada, perdó? D'acord.
A veure, si no queda com una anècdota,
suposo que la gent ho provarà molt,
com el Pokémon Go va tenir un llançament molt bo i després no sé.
No sé si això del Minecraft en realitat augmentada,
us en recordeu de les demos que ensenyàveu
als de Microsoft per les HoloLens,
en què es muntava un Minecraft sobre el menjador de casa teva?
Home, no sé si anirà per aquí, però aquelles demos eren molt espectaculars.
Això és realitat mixta, no?, una mica...
Bueno, realitat augmentada.
Sí, realitat augmentada. Mixta seria encara un pas més.
Però bé, de realitat augmentada també tindrem el joc de Harry Potter.
És a dir, jo crec que comença ara...
Carlos Coronado, que s'apunti a la seva llibreta de noves idees...
sobre jocs de realitat augmentada, perquè es veu que això va a l'alça.
Després parlem amb ell, però abans, Gina, vas anar a l'automobile,
perquè ara ja no és saló de l'automòbil.
No, ara és internacional.
L'automòbil i vas... no sé, vas anar...
amb decisió de comprar algun cotxe o no?
Doncs mira, no et dic que no. Molt bé.
Aquest efecte del... Increïble.
És molt bo. La meva infància?
Sí, és que... Resumeix això?
Sí, és que a més està molt ben agafat, no sé...
Que sapigueu que he anat a l'automòbil
amb aquesta cançó de generació digital.
Sí, sí, certament, certament.
Aquesta setmana, com dèiem, la Gina ha anat a passejar entre cotxes,
l'última generació, a aquest saló de l'automòbil, que fa 100 anys,
i ara es diu Automobile Barcelona.
Em va fer molta gràcia veure cotxes de superluxa
al costat dels cotxes més cutres,
perquè s'ha de dir que totes les marques aposten per l'elèctric,
ja sigui endullable o no.
Diuen que els endullables són molt europeus,
que els japonesos, per exemple, és una cosa que vaig aprendre allà,
que els és igual que s'endulli o no,
hi ha híbrids i, a vegades, aquesta hibridació no cal que sigui en gasolina.
Ah, pot ser amb gas o amb el que sigui.
Pot ser amb hidrogen, pot ser de tot,
i carreguen el cotxe mentre van en marxa,
però sí, això d'endulla és molt d'aquí.
Però, escolta, us vull presentar un cotxe que és una miqueta de luxe,
i aquesta música no hi encaixa.
Aleshores, sisplau, canviem de música.
Molt bé.
Radiofònicament, no, de vegades funciona molt bé, això, Gina.
Gràcies.
Passar d'una cosa així com molt popular...
A la Fira, no?
A Catalunya Música.
I per què poses aquesta fantàstica?
Doncs perquè a la Fira destacaven els Maserati, els Stone Martins,
però també els de la Hispano Suiza,
que presentaven un cotxe anomenat Carmen,
i això que estem escoltant és la Vanera de Carmen, d'Aviset,
un cotxe 100% elèctric.
Hispano Suiza, de fet, és un cotxe mític,
que té molts anys i el meu pare molt bé en parlava, no?
A veure, va ser la Hispano Suiza
una empresa d'automoció i enginyeria catalana
que destacaven la producció d'automòbils de luxe i de competició,
així també com motors d'aviació
durant el període anterior a la Segona Guerra Mundial.
De fet, estava en el parc de la Pegaso,
era la fàbrica de la Pegaso,
i allà encara en conserven les portes
i alguns elements de la fàbrica.
El propietari de l'Hispano Suiza és el Miquel Suquet Mateu,
que, si no ho sabeu, és un home molt ric
perquè són els propietaris, ell i la seva família,
del casino de Peralada
i de totes les coses que tinguin a veure amb Peralada.
I d'aquest Carmen, que sapigueu que només en fabricaran 19 unitats.
Aquí, en aquesta taula, som 5 persones,
per tant, ens en queden 14 per vosaltres.
Perfecte.
És un cotxe de dues places, bastant tecnològic,
valorat en 1,5 milions d'euros,
la unitat no els direu, no us penseu,
que s'enredaran a partir del juny del 2020.
Es pot controlar més la temperatura de l'habitatge des del mòbil,
té càmera, sensors, pantalla multimèdia,
no condueix sol, però és elèctric.
I sabeu qui és Carmen?
No, no. Ma mare.
Doncs m'ho dius molt bé.
És Carmen Mateo, la mare del president del grup,
perquè tot queda en família.
Escolta'm, però, tu passejant per allà,
quin va ser el cotxe protagonista?
A veure, Cris, tu quin cotxe vols? El Tesla.
Molt bé, doncs ja el tenim. És aquest? Hòstia.
Són els seus cotxes 100% elèctrics,
tothom volia estar a l'estand de Tesla, tocar-los,
perquè són aquests petits carmelets.
Són molt bonics, i davant del Model S,
la part del davant és preciosa, és espectacular,
però, clar, per 84.000 euros,
jo també et faig un cotxe bonic, saps què vull dir-te?
Que, per cert, en el tema d'acceleració,
el Ferrari que presentaven accelerava de 0 a 100
en 2,6 segons, que deus amb aquesta data,
2,6 segons,
i el Tesla Model S en 2,8 segons.
Espera't, 2,8 segons és...
Ja va a 100.
És fort, eh? És això, exacte.
Però, a diferència del preu,
aquests 0,2 és que un costa mig milió d'euros
i l'altre costa 100.000.
No sé si aquest 0,2, la diferència aquesta dels 400.000 euros,
compensa tant. Déu-n'hi-do.
Però l'estrella de Tesla, ja us ho he dit, a part de l'X,
és aquell que s'obren les portes tipus DeLorean cap als costats,
va ser el Model 3, que diuen que és el més barat,
i que es pot comprar a partir de 48.000 euros
amb una autonomia de 415 quilòmetres
i a 225 quilòmetres per hora.
Jo vaig veure fa cosa d'un any
un Tesla que va xocar amb un altre cotxe elèctric
a la banda Catalunya Ràdio.
En aquell moment, veure el Tesla fet una piltrafa...
Piltrafa, eh?, la qual que prengui nota.
Sí, sí, vaig pensar...
Jo veig els Teslas ara d'una altra forma.
Home, també es va fer molt viral el vídeo aquell
on hi ha un Tesla que xoca en els túnels de Vall d'Hiderera,
que van morir dues persones,
i que el senyor del Tesla només es va trencar el braç.
És a dir, s'ha de dir que potser és un cotxe a segurs.
Pensa, Albert, que avui en dia
els cotxes estan dissenyats per desintegrar-se, bàsicament.
Perquè tot per dintre estan fet
perquè la força dels impactes se'n vagi cap a fora.
Això sí, és el que dius.
El cotxe s'esmicola, queda arrugat, com una cordió,
que penses, va, hòstia, s'ha fotut, potser no és tan gran.
Però clar, tu a dintre de l'habitatge,
has quedat molt més segur.
Tu no corres per això, Gina. No, no, no.
El que m'agrada d'aquests cotxes és que funcionen com un mòbil.
Les actualitzacions t'arriben automàticament
i s'instal·len a la nit, quan tu no fas servir el cotxe.
Igual que el mòbil, ja us ho dic.
I si treu una novetat, te la trobes al matí
quan vas a buscar el cotxe i automàticament ja la tens.
No has de fer allò típic de plug and play
que havies de fer amb el Tom Tom
i amb aquestes coses que fa una mica de mandra.
I si feies alguna cosa del cotxe,
com que és tot software i sensors,
no necessites passar pel taller a canviar l'oli o similar.
No li fotis hòsties,
perquè en principi els seus propietaris
expliquen que s'estalvien el taller.
Però el primer cop, com que tots són càmeres i sensors,
ja es begut oli, perquè no canvies xapa.
Canvies xapa, càmera, sensors i el que passi falta.
Per omplir el dipòsit, vaig preguntar-ho,
és a dir, carregar la bateria al màxim.
Si recordem que és elèctric i no té dipòsit, són 8 euros.
De moment, eh?
Però jo crec que quan tingui el monopoli, l'electricitat farà...
i pujarà.
Sí, tu creus més? Jo crec que sí.
Jo em pensava que seria menys. No sé.
No sé.
Home, a mi el cotxe, omplir el dipòsit,
em costa entre 50 i 60 euros.
De 50 i 60 euros a 8 euros...
Ja pot pujar, que ja compensa igualment.
Té bastant de compensació.
I els túnels de Vall d'Hedrer i alguns peatges et surten gratis.
Això penso que acabarà aviat, eh?
Sí, això és per incentivar una mica que et canvies el cotxe.
No és el que et sembla bé.
Em van prometre, per això, allò que dèiem dels temps d'espera,
que en un mes o així ja en tindries un,
que ja no hi ha aquells 12 mesos que havies de fer abans...
Tu vas preguntar quan el tindries.
Perquè en aquell moment vaig dir, mira, aquest m'agrada, me l'emporto, però...
Quan saps que et poden caure 48.000 euros i dius...
Oi, tinc un tema.
Aquests no et cauen, aquests ja els tens.
Per cert, si us agraden els cotxes elèctrics,
us recomano molt dos youtubers.
Un que es diu Samuel Lopez,
que tot i que sembla un nom molt normal si busqueu a YouTube,
us el trobareu al primer, i l'Eduardo Arcos,
que els dos en parlen molt els seus respectius canals de YouTube,
perquè els dos en tenen un. Per tant, escolta, endavant.
Sí, aquí, de fet, també tenim a Catalunya Informació,
ara no recordaré el nom, una persona que prova cotxes...
Que és superamiga teva, pel que veig.
Gerard López, que no me'n recordava, perquè això ho tinc jo.
En un moment que més gent recorda, no en surt.
I, de fet, moltes vegades ens el trobem,
i hi ha un Tesla també aparcat davant de Catalunya Ràdio,
i diu, no és el Gerard, ah, quina sort.
Que vingui el Carmen de l'Espanyol Suïssal.
Exacte, no, no?
Segur que el coneix o segur que l'ha portat.
Perquè tu n'has portat alguna vegada?
Un dia m'han dit que em conviden també a fer proves d'aquestes,
de velocitat i de conducció aquesta amb el gel,
i de coses així amb el Tesla.
Per tant, quan vulgueu veure un vídeo molt divertit, us el gravo.
Si algú es pot acabar el Tetris, som els de generació digital.
Dijous d'aquesta setmana s'ha publicat Corel.
Corel amb K.
Ha aparegut per Nintendo Switch i també per Steam.
És un altre projecte personal de Carlos Coronado,
que va venir al programa ara fa, ho he mirat, una mica més d'un any.
Va ser a principis d'abril, per parlar-nos d'Infernium.
Molt benvingut al generació digital, Carlos.
Hola, Albert, com estem?
Doncs molt bé.
Pensava que havia passat més temps, però ha estat un any.
Tot això ho... ho... ho...
ho hem de fer.
Però ha estat un any.
Tot això ho... ho... ho... ho prepares molt?
És a dir, cada any un joc o no? No ha sigut casualitat?
Jo sabia que Corel seria un joc curtet de fer,
perquè em tenia ganes, després d'Infernium,
però ha sigut més curt del que m'esperava, realment.
Doncs ara parlarem de quina forma has fet aquest joc,
de què va aquest joc,
perquè jo crec que hi ha molta cosa a explicar de Corel.
I és que jo t'he de dir que els jocs que fas tu
jo me'ls miro d'una altra perspectiva, perquè t'he conegut.
Quan conec la gent que desenvolupa jocs,
doncs ja t'ho mires d'una altra forma.
No els pots insultar a la cara? No, no ho faré mai, no ho faré mai.
De fet, ara fa un any, quan parlàvem d'Infernium,
jo volia saber els detalls de com una sola persona
podia haver fet un joc com aquell.
Corel també és un projecte personal que has fet tu sol o hi ha més gent?
Sí, Corel l'he desenvolupat tot jo.
Sí que és veritat que he utilitzat assets que ja estaven fets,
com peixos o animals que he comprat,
o fins i tot la música, que també és comprada,
com la música que està sonant ara mateix.
Però sí, bàsicament tot el desenvolupament
de Corel és meu.
Animals que has comprat, perdona?
Bueno, és una mica raro.
Clar, a l'argot de la indústria, tu pots comprar packs d'animals 3D.
Animals, hi ha animals com peixos, o jo què sé,
uellsars, tortugues i tot això.
Ja és molt agilitzar el desenvolupament.
Però no he comprat animals.
I ara que has dit que has comprat la música, ens vas explicar,
suposo que no serà cap secret, que la música realment és molt tranquil·la,
em dona molta pau, però és un pack?
Explica aquest pack perquè no té res a veure.
Sí, la música va ser 40 euros,
i és música pensada per a jocs de terrorera,
de horror, survival horror music pack.
I jo vaig pensar, vale.
Vale, for me.
Però això diu molt, potser el joc s'ha menjat la música,
el significat de la música, no?
A nivell usual és molt bonic, moltes llums i tal,
i potser ha mirat amb la música.
Jo provaré aquest joc i aquesta música amb Infernium, de fons.
Igual canvia totalment.
O igual acaba estudiant la música, també.
Ja ho veurem, ja ho veurem.
Albert, no sé si ho saps, però el videojoc l'ha fet a sobre d'un vaixell
on es pot veure un making of a YouTube.
I explica'ns exactament, Carlos,
quina és la teva relació amb el mar i per què un vaixell.
Bueno, és molt fàcil d'explicar.
Ara fa quatre anys que em vaig treure el Pert,
el carnet que et permet portar vaixells,
i fa dos mesos que em vaig treure el carnet de conduir.
Molt bé, això explica moltes coses.
M'encanta el mar i m'encanta també bosellar, fer immersions, no?
Va sorgir la idea de...
Ara que vaig fer un joc sobre el mar, coral,
per què no el fem al mar?
I vaig trobar una tripulació de gent de la indústria del videojoc
que va confiar en mi,
i vam anar al Cap de Creus des d'Allavaneres
i vam estar allà fent gran part del desenvolupament de corals.
Sí, sí, i clar, van sorgir unes idees i unes coses
que és que has d'estar al moment per fer-ho,
i això està gravat tot, tot el procés,
i es pot veure a YouTube en 19 minuts,
si busqueu Coral Making Of.
Jo l'he vist al vídeo, sencer,
llavors jo em preguntava, a veure,
les persones amb les quals t'acompanyes,
que són dius de la indústria,
t'ajuden a fer el joc, ells estaven fent un curs,
tu els estaves ensenyant com anava això.
Bueno, una mica era com sou gent que mola molt,
i m'agrada envoltar-me de gent que mola molt.
Llavors, el joc sí que el feia jo,
però jo què sé, estava fent un nivell nou,
escolta, què us sembla això, què en penseu?
Mira, això funcionarà així, quina opinió tens, què tal?
Llavors, clar, el desenvolupament el feia jo,
però ell, la seva part i la seva ajuda ha sigut inconmesurable
perquè el joc acabés sent com sigués,
sobretot, sobretot, sobretot, al final.
Si no hagués fet això de l'experiència aquesta en el velero,
al final no seria com és, però vaja, com d'aquí a Pequín.
Segur, eh? Sí, sí.
Heu usaixat alguna vegada, vosaltres?
Sí. No.
És un orquel, no sé si es considera, no.
No.
Per la superfície, és que a mi em fan por els pops i les coses d'aquestes.
Els pops són el més maco que hi ha.
És un xulo d'aquests gegànic, eh?
Ho dic perquè unes de les persones que t'acompanyava
no havia bussejat i tu te'ls vas endur cap avall.
Sí, clar, clar, jo vaig dir...
Si va col·locar uns pesons als peus...
Si confieu en mi per navegar, confieu en mi per bussejar, està clar.
I va ser genial, perquè bussejar només,
encara que no vegi gaire vida,
només per l'experiència d'estar en silenci,
només escoltant la teva respiració
i en aquell ambient tan extraterrestre,
jo li dic a la gent, bussejar és com anar al psicòleg, però més barat.
Molt interessant, és que jo no ho he fet mai i segur que m'agradaria.
Sí, perquè sobretot en el primer moment que fas,
de molts anys d'anar a la platja o del que tu vulguis,
la sensació que pots estar respirant sota l'aigua,
només això, només la part de poder estar respirant en aquest mitjà,
ja val molt la pena.
I després, un cop ja t'hi has acostumat,
doncs això, mires, veus i tot el que vulguis,
però és com diu el Carlos, només el fet d'estar allà sota ja val la pena.
I tu, Francesca, t'imagino sense ampolles.
A fulmó, amb nea.
Amb nea, després que s'ho ha evacuat.
Pesca no, però...
Amb un bambú d'aquests jarts.
Ho he fet molt, però també amb escafandre.
El veig com aquella gent de Papua-Nova Guinea acabant a fulmó
amb un pal, amb un canxo al final.
Pesca perles.
Però, ei, abans de pescar, dir, no, aquest no, aquesta punta desapareix,
perquè sap el nom per totes.
Sabe el nom, dic la història, coneix la família del peix, tot.
Mira, en quin moment et vas plantejar la idea de fer un joc,
perquè, esclar, sota l'aigua, t'agrada molt el mar i tal,
però es poden fer molts tipus de jocs.
Com va ser la idea de fer un joc que sí que té puzzles,
però és prècticament un documental interactiu?
Bueno, primer va ser com un repte,
perquè volia fer un joc que pogués jugar la meva mare i nens petits,
que mai ho havia fet.
La meva curva de dificultat sempre era molt alta,
i feia els jocs inaccessibles pel públic majoritari.
I aquest era un repte.
Aquest col·lel es controla només amb una sola tecla.
I, per altra banda, volia fer un joc sota l'aigua,
on, per una banda, no hi hagués res dolent, res que et matés,
res que fes por, res, no et poguessis morir,
i que sí que, realment, diguem-ne,
que volia transmetre la sensació d'estar sota l'aigua,
perquè tots els jocs bons que hi ha sota l'aigua,
com, per exemple, l'afdu o el subnàutica,
la sensació d'estar sota l'aigua no la transmeten molt bé,
perquè, com que l'escenari s'ha de veure des de molt lluny,
es veu tot, no hi ha gaire boira, no hi ha...
Falten capes, no, potser. Sí, no hi ha siluetes.
I volia fer una cosa que gent que hagi fet immersions digués,
bueno, això és realment com és.
De fet, hem de dir que el joc és pedagògic des del minut 1,
aprens coses des de l'inici d'ahir, és això dels nens,
i ho vaig pensar que és un joc perfecte per jugar amb nens.
De fet, he fet una peça per Catalunya Informació, que ho explico,
i ho dic, que és un joc perfecte per aprendre coses.
I una de les coses que més em va agradar,
quan va sorprendre des d'un bon inici, era la llum, precisament,
que jo suposo que això és un repte de poder programar,
de poder, com dius,
que l'ambient sigui com el que tu et trobes quan vas cap avall.
Va ser, de fet, la primera cosa que vaig fer.
Vaig fer en plan, vaig a veure si puc trobar un ambient que funcioni,
i si no ho trobo, faig un altre joc.
Sí? Sí, tal qual, tal qual.
Si això no estava resolt des del minut 1, no ho feia.
El coral realment no té textura, no té llum.
De fet, és tot una boira i amb uns ratllos de sol que es filtren,
però llum real, real, no en té.
I és molt guai, perquè a la Switch funciona,
ja es veu molt bé i molt fluït,
perquè corals són 4 efectes molt cars,
que tenen els jocs triple A, però són 4 efectes molt cars, i ja està.
I ja està, no té res més, no?
Llavors, per això pot funcionar també a la Switch o a PC.
A mi m'agrada molt que, per exemple,
la pantalla desenfoca les puntes com si portessis les ulleres de bossets,
que això és una cosa que només si te n'has posat unes saps què passa.
Per tant, tu has explicat la teva experiència de bussejador al joc,
però el joc a tu t'ha ensenyat alguna cosa com a bussejador?
És a dir, ha sigut recíproc, aquest aprenentatge?
I tant, i tant, i tant.
Hi ha, per exemple, una zona al primer nivell,
que, bueno, hi ha una cosa molt dolenta,
que és la pesca amb dinamita,
i al primer nivell hi ha tota una zona superviva ple de corals,
i després fas dos passos i vas a un...
És que, vamos, sembla la superfície de la lluna,
és totalment devastat.
Jo això ho he vist al Parc Nacional de Komodo, a Indonèsia,
i, joder, me'n recordo de tota la vida.
I diguem-ne que fer coral,
doncs el que sí que m'ha ajudat és encara respectar més el mar
i encara aprendre que, coi, que el mar és molt divers,
però és que l'hem de conservar com sigui,
en el nostre propi interès, també, eh?
I jo crec que el que més he après és això,
i, joder, que era molt dur, també, estar treballant a coral,
i en plan, jo, vull anar a bussejar, vull anar a bussejar.
Sí, i tant, i tant. Deu-n'hi-do.
Portes, bueno, tres jocs que he pogut trobar teus, així, grans,
el Mind, Path of Thalamus, l'Infernum i ara el Coral.
Quin és el que més t'ha portat,
ja sigui de manera professional o personal, dels tres?
Infernium. Infernium...
Però és un joc molt especial.
O sigui, coral és el meu joc, jo crec, més d'autor, més personal,
però Infernium és el joc més radical que he fet.
I va ser llançar-me a la piscina,
jo mai havia fet un món interconnectat, mai havia fet...
Vaig aprendre molt, però amb coral, per exemple,
també m'ha fet créixer molt,
perquè, com dic, la curva de dificultat és molt...
Coral és més semblant al Candy Crush
que a un joc de consola tradicional.
I dissenyar pudles, que siguin interessants,
però que alhora, qualsevol persona,
hagi jugat a videojocs, un o no, es pugui divertir,
com a dissenyador, m'ha portat molt, però moltíssim.
I ensenyar per un sol joystick, i ja està,
també és un repte que m'ha encantat, vaja.
I, escolta, altres bussejadors...
Sí. ...han provat el teu joc?
De fet, poca broma, passant codis a cor a la premsa,
em vaig trobar un tio de Nintendo
que té una web que compta per Metacritic,
que el tio és Dive Master des de fa 8 anys.
No sabem què és Dive Master.
Dive Master és, en plan, tots els situs que hi ha de busseig,
el top del top del top.
O sigui, el cinturó negre del...
El cinturó negre amb 7 dants.
I, clar, em van posar a la garganta,
i jo, bueno, aviam què diu.
Però no, no, li va encantar el cap d'una setmana,
i vaig dir, uf, menys mal.
Coral és un joc que l'estic intentant promocionar molt
a dive centers o a gent que no necessàriament
els agrada els videojocs,
però jo estic segur que si juguen a Coral
passaran una molt, molt, molt bona estona.
Parlant de referents, comentaves abans
que l'autor d'un altre joc superaquàtic
també havia fet un comentari al respecte de Coral.
Sí.
Directament a tu, també?
Directament per tu, i tenen en plan,
¿por qué no sabía nada de esto?
El creador Deco de Dolphin. Deco de Dolphin.
Jo, que tot i ser diferent de Coral, sí que compartia,
respecte al que era un videojoc tradicional de l'època,
l'ambientació superaquàtica,
el fet que en moltes parts no hi havia enemics, no hi havia res,
després sí que hi havia una història i hi havia altres coses,
però hi podem trobar-hi certs paral·lelismes.
A mi el que m'agrada molt és la relació que hi ha
entre Infernum i Coral,
que és que ja va semblar tovallola de la platja, no?
I a Coral ja t'has posat a l'aigua, no?
Una miqueta la relació que tindries...
L'ha deixat a la sorra, no?
No recordo com es deia aquell videojoc de Cosmonaut Games
que també passava a sota l'aigua, que va sortir per la Wii.
No ho recordeu?
No, no. Jo us ho diré.
Del Bosco, del Bosco. Sí, sí.
Cosmonaut Games i Nintendo Wii.
També era un joc, però curiosament en aquest joc
hi havia alguns dels animals que eren enemics.
Aquí no trobes cap animal enemic.
Sí, i és fixat a les coses que...
és que ho tenia clar des de principi.
Hi ha un nivell que és a una fossa on...
on tot sembla que siguin monstres surrealistes,
que no hi ha llum, no? Sí, sí, sí.
I em va costar trobar animals que pogués posar allà
i que t'ho haguessin brilli-brilli, però que siguessin cuquis, no?
Perquè no volia fer un joc que donés por a la gent,
volia fer un joc que a la gent li donés ganes d'anar a fer bosseig
a acabar-la, no?
I realment, quan bosseixes, per exemple, els taurons,
que tant de bo, tant de bo els taurons,
o t'estàs quiet o no sé, t'apropen, mous un dit,
i ja se'n van perquè estan cagats de por.
Ho dius per experiència? Sí, sí, sí.
Déu-n'hi-do. És que tinc molta por al fons marí, molta, molta.
Que sapigueu que el joc de Cosmonaut Games del que parlàvem
es diu Dive, The Medas Islands Secret,
i era aquell joc de les Illes Medas.
Sí, sí, sí, però aquí els taurons atacaven,
recordo perfectament, i a sota hi havia un tresor brutal.
Per cert, l'altre dia va sortir una notícia que amb un...
ara diré un nom que potser no és correcte,
que va ser la Discafo, amb una espècie de submarí,
i van arribar a la zona més profunda...
A la fossa de les Marianes. Sí, sí, 11.000 metres,
i es van trobar plàstiquets de caramels.
El que fa que jocs són corals encara siguin més necessaris.
De fet, és que és increïble.
Hi ha hagut més humans que han repitjat la superfície de la lluna
que a la part més baixa del fons marí.
Són 12, no?, les persones que han anat a la part més baixa del fons marí.
L'última, abans d'aquesta, va ser el James Cameron.
Sí, és veritat. Per fer la pel·lícula titànic.
O sigui, imagineu des de fa quan que no hi havia ningú allà,
i en canvi hi havia un paper de carmel.
Que potser se'l va oblidar, James Cameron, eh?, també.
Va obrir la finestra de la llençada, no?
És un joc en el qual a cadascun dels nivells aprens moltes coses.
Perquè la idea és aquesta.
La idea és un joc sobre el mar, i llavors el protagonista és el mar.
Per això mateix tu no ets... Tu ets una corrent, tu ets aigua.
Tu no ets un bussellador, tu no ets una tortuga, tu no ets res.
Perquè tu no ets el protagonista.
I hi ha uns col·leccionables, que tu els pots agafar o no,
que si els agafes, els col·leccionables,
en realitat és informació sobre el mar.
Informació sobre les corrents, els curais,
les esponges de mar, la possidònia,
que és una... és, diguem-ne, una bendició que tenim aquí al Mediterrani,
i no ho sabem.
I... però si tu vols, ho llegeixes.
Si no, no.
No és el principal.
No és obligat a... o t'intenta eleccionar, diguem-ne,
amb el missatge ecologista, si que hi és, òbviament,
però no és el principal.
Has utilitzat tècniques per fer el videojoc noves
del teu anterior?
Has après coses noves per fer aquest joc?
Sí, sí, moltíssimes.
Hi ha un moment del joc que hi ha milions de meduses,
i utilitzo un sistema d'animació
que mai havia utilitzat en la meva vida,
i es diu Vertex Animation.
No sé si ho utilitzaré en el futur,
ho incorporaré a altres productes.
Tot el tema del Gaussian Blur tampoc,
això que al fons estic desenfocat,
i el que està a prop de la càmera també,
tampoc ho havia utilitzat.
I bueno, el nivell de programació per darrere,
hi ha unes quantes coses que també m'han fet avançar.
Molt bé. I el fet de fer-ho per Steam, per PC i per Nintendo,
ha estat complicat?
Jo tenia l'experiència d'Infernium,
i de fet, Coral...
Coral, bueno, és un joc que directament feia les proves a la Switch.
S'ha provat a la Switch,
i després la versió de PC també, òbviament,
però jo tenia clar que o funcionava perfecte a la Switch,
o no hi havia Coral.
Ara estàveu amb la Gina i el Cris,
i parlàveu de noves coses que estàs fent.
No sé si ara faig una pregunta que no hauria de fer,
però estàs treballant en altres jocs?
Estic treballant en altres jocs, sí.
I també any vinent?
No ho sé si any vinent, no ho sé, no ho sé.
És que, sincerament,
sé que vull explicar, però encara no sé com.
Llavors, he de fer un pensament molt gran,
perquè vull fer un mariòdice per adults i d'humor negre.
Vull fugir de Coral,
igual que Coral va ser fugir d'Infernium el màxim que podia,
ara és el mateix.
Però ja ho veurem, ja ho veurem.
Molt bé, és que jo t'he escoltat en una entrevista
que et van fer fa ràtida i poc,
on explicaves que volies fer un videojoc sobre Gaudí.
Pot ser o ho he somiat?
Sí, sí, sí, amb una estètica de...
Quan anem a les tendes de parguiris, que són els animals...
Sí, sí, sí, sí. Trencadís.
Trencadís.
Doncs l'estètica dels dolents del videojoc serà aquesta.
Però aquest és un altre? No, no, no, és aquest.
Ah, és aquest. I també hi ha cabres.
És el mateix. És el mateix?
És una Macedònia de coses que...
Els videojocs del Carlos és tot el que arriba al seu entorn,
fa espècie de forat negre, un absorbeig al lloc de la llum,
tot el que té al voltant, i acaba, doncs...
Perdó, cagant un videojoc, no?
Doncs en aquest cas ha cagat Coral, després cagarà...
Clar, jo entenc, ho t'explico i dius...
Però era una ente interessant.
Sí, home, si arribes a explicar que algun dels teus jocs,
amb més èxit, és un dolent que et persegueix,
i que realment és una tovallola...
Clar, és que, clar, és que, vamos...
Per cert, una cosa, en aquest vídeo que comentàvem abans,
el making of, Gina, Cris,
us vaig veure fent la primera testetxa,
perquè sortiu fent la primera testetxa del joc.
Sí, som uns afortunats. Privilegis.
Perdona, això és guai, eh? Mira, perdona, perdona.
Anar a casa del desenvolupador, que et faci una paella vegana.
Uuuh! I molt bona, eh?
Molt bona, eh? Sí, sí, amb una cosa que es diu Eura,
que és com pollastre sense pollastre, molt boig.
Com es diu, perdó? Eura.
La podeu trobar a la sirena. És carn que no és carn.
Jo vaig flipar. Però és que menges allò i et penses que...
És igual. Total.
Ens va fer una paella i després vam estar jugant uns quants
a Coral i anàvem veient...
Clar, a més, hi havia gent de molts nivells.
Hi havia gent, com el Cris i jo, que hem tocat molts comandaments,
i després hi havia gent que no havia tocat un comandament,
i que, potser coses que nosaltres ens ho passaríem molt ràpid,
ells no ho feien a la primera, però a la segona o a la tercera sí.
Això és important, eh? No, i tant.
De fet, ells tenien prohibit jugar.
És a dir, en aquestes barbacoas paelles que he anat fent...
Calçotades. Clar.
També el tema era que hi havia gent de la indústria,
gent de no la indústria,
i la gent de la indústria tenia prohibit jugar a Coral.
Ells miraven i comentaven, no, per aquí, per allà, tal.
Però la gent que jugava a Coral tenia que ser, sí o sí,
gent que no hagués jugat mai a videojocs, perquè era la idea.
Després ens va deixar, eh? Sí.
Després de la paella, sí. Després de la paella, sí.
Després de la paella, sí.
En els entònics, no? Però no és tan dur, eh?
No? No, és bona persona, fa paelles.
Ens parlen d'Orícia.
Ara escoltarem el nostre crític, que és l'Oriol Dalmau,
que és qui prova els jocs
i qui fa una crítica constructiva del joc.
I juga l'Oriol Dalmau per donar-li el vistiplau.
I avui, precisament, ell ens parla d'un joc
que ha jugat aquesta setmana, que és Coral.
Hem jugat a Coral, amb K, en una Nintendo Switch,
però també el teniu en PC.
Que què és Coral? Doncs...
És un joc per calmar-nos.
Jo normalment parlo molt de pressa en aquests anàlisis.
I no, no, Coral...
És quasi com anar a una classe de ioga
d'aquestes que tant li molen al Murillo.
És un joc submarí, passa tot dins del mar.
Saps que sempre hi ha una fase aquàtica,
els jocs d'aquestes plataformes dels anys 90?
Doncs aquí és com una mega fase aquàtica, l'obèstia.
Nosaltres som una mà d'oceta, una cosa transparent,
tampoc no ens expliquen gaire què som,
i anem flotant pel mar,
resolent uns putles lluminosos
que ens permeten anar avançant,
i tot això amb aquesta música meravellosa de fons, oi?
Que s'agraeix una mica de tranquil·litat a la vida, eh?
Us dic una cosa, també.
Li poseu aquest coral a un xaval que ve de jugar al Fortnite
i li agafa un atac d'ansietat de tanta relaxació.
Però és que un videojoc és un concepte molt ampli,
i Coral ho demostra,
perquè va a la contra de tot del que estem acostumats.
Dura poc, unes dues o tres hores, no cal més.
Això ho veu Electronic Arts i infarta, eh?
Costa pocs diners, 12 a 10 euros, més o menys,
i el seu objectiu principal
és més aviat educatiu.
Tots els diàlegs que ens trobem són notes que ens expliquen
com estan les coses amb el corall,
com ens estem carregant el planeta, els éssers humans, l'oceà...
Tot això no acabaria de funcionar
si visualment el joc no estigués a l'alçada, i ho està.
Els escenaris submarins recreats són impressionants,
plens de coses, efectes de llum, corals fluorescents,
peixos de tota mena,
i sobretot jugant amb els diferents plans visuals.
Nosaltres ens movem sempre en 2D, en un pla intermedi de l'acció,
però passen moltes coses per darrere nostre i algunes pel davant,
reforçant així aquesta sensació d'immensitat i de misteri del mar.
En definitiva, es nota que el senyor Coronado,
que l'ha fet, és un apassionat del submarinisme
i ha fet un joc bastant personal.
És molt recomanable jugar-lo amb pantalla gran i amb cascos,
i les llums apagades,
perquè la música i el so també estan molt cuidats.
Aquí té poc sentit jugar a coral en una Switch portàtil,
perquè la immersió que tindrem en aquella pantalla de la Switch
li traurà gran part de l'encant.
Hi ha algo que per a mi grinyola una mica,
con todo el cariño te lo digo, i és la jugabilitat.
La jugabilitat és senzilla, molt senzilla,
perquè s'ha volgut fer així, és algo totalment intencionat,
però potser coral es passa.
La simplifica tant, la jugabilitat,
que perquè us feu una idea, ni tan sols cal apretar cap botó.
Només cal dirigir l'stick,
i en no poques ocasions ens trobem flotant sense més ni més,
com si tinguéssim a la panxa de la nostra mare.
El perill d'això, que es pot fer avorrit, tot i durar el que dura.
Al final, anem flotant d'esquerra a dreta,
resolent una sèrie de pudles que ens permeten anar avançant.
Els pudles en si són interessants, i van evolucionant,
però acaben sorprenent-lo just,
i correm el risc de relaxar-nos fins al punt de realment clapar-nos.
En aquest sentit, crec que el joc acaba fent algo similar
a aquell altre joc que potser coneixeu, que es diu Abzu,
que acaba proposant algo similar, però amb una jugabilitat més rica.
Per tant, aquí a Coral tot és molt bonic, tot és molt abocador,
ens hem cuidat molt dels coralls,
però, hòstia, potser hem descuidat una mica el jugador.
I dic una mica, eh?, perquè no m'entengueu malament.
El joc és molt recomanable,
és més, qui estigui interessat en el rotllo submarí
no se l'hauria de perdre per res del món.
Però fa una mica de ràbia,
que dona la impressió que Coral fa el que és més complicat,
que és aconseguir que el jugador faci aquell...
Oh!
I quan ja t'ha captat, quan ja té el teu interès
i ja et té a les seves mans,
les obre i et deixa escapar com un peixet.
L'Oriol Dalmau...
És un hardcore gamer.
Exacte, però tu parlaves que tu pensaves
amb la teva mare i els nens.
Per què no era un joc per ell o no és un joc per ell?
Efectivament.
M'agrada que la crítica sigui aquesta,
perquè és una crítica que accepto perquè no és un joc per ell.
És a dir, una persona que mai ha jugat a videojocs,
la curva sí que li sembla interessant.
Si tu t'has passat porta al porta al dos fent speedrun,
hombre, pues...
Clar, no és per tu.
O sigui, trobar-les...
Tu passaràs bé, però la jugabilitat serà una miqueta justa,
però és que està fet al propòsit.
Fa uns mesos Microsoft presentava un comandament
per a les persones amb discapacitat
perquè poguessin jugar a videojocs.
Exacte.
Tu creus que el teu videojoc seria adequat
per a aquestes persones amb discapacitat?
Et dic més, Gina, et dic més.
La primera presentació de Corel va ser a la Gacomf,
que és com la GDC,
una trobada de desenvolupadors més gran del món,
però només d'accessibilitat per a videojocs.
Va ser a Europa
i jo vaig presentar Corel
amb el creador de l'Xbox Adaptative Controller
com a públic
perquè és un joc pensat per a aquest controlador.
Perquè és només un únic botó
i es pot adaptar...
O sigui, una persona que no té braços, per exemple,
pot jugar a Corel amb la llengua,
amb l'Xbox Adaptative Controller, no?
Com que només has de moure un joystick en dues direccions,
que és el meu repre, també.
Jo vaig pensar, hòstia, estaria guai fer un joc,
dissenyar un joc que només utilitzis
amb un joystick i ja està.
I és que la presentació de Corel va ser allà.
O sigui, l'accessibilitat a Corel
és fins a aquest punt important.
Aleshores, ens presentaràs algú que tingui discapacitat
i que hagi jugat a Corel?
Ens interessaria moltíssim, jo crec, el generació digital.
O, bueno, de fet, ja el noi que li ha fet
la review d'accessibilitat a Corel, que és Can I Play This?
Que és espanyol.
O sigui, si vols, jo et passo el seu contacte.
Endavant, escolta, ja en parlarem.
Sí, sí, estaria encantat, vaja.
I no només això, moltes vegades el meu fill, el petit,
avui ens han posat un documental que parlava de tal.
És que jo aquest videojoc el veig molt...
A escoles.
Però molt, vull dir, no sé, en aquest sentit...
Bé, suposo que ja us moureu
o ja l'explotareu perquè es pugui conèixer, no?
Ahir mateix, sotConsumer, fent un directe jugant a Corel amb ell,
ell ho deia, en plan...
M'està agradant molt, però és que això li posaré el meu fill de 6 anys,
però ja, perquè ell només és un joystick,
s'ho podrà passar, li costarà una miqueta més,
s'ho passarà bé, aprendre coses...
Molt bé. Doncs continuem amb el generació digital.
Després us veurem, per cert, i us recordarem,
les plataformes i el preu d'aquest joc,
però ara, Carlos, volem parlar de Twitch,
i de karaoke. Ets de karaoke, tu?
Bueno, yo he estado a Filipinas, hombre.
Això és que jo soc súper karaoke.
Jo he estat a Filipinas de festes, la frase que has de dir.
És que ja són superfans del karaoke i m'ho van pegar.
O sigui, és que ara sí, sí.
Doncs ara no cal ni que surtis de casa pel karaoke.
I és que, mentre que per algunes persones cantant públic o amb amics,
en un karaoke és un acte de diversió i de catarzi,
sobretot després d'algunes copes,
per als vergonyosos patològics pot ser tota una tortura.
Ara Twitch 5 et permet gaudir d'una tarda de karaoke
des de la tranquil·litat de la teva habitació total.
Qui et pot veure? Només tot internet, no?
Doncs perquè Twitch,
que és la plataforma de l'estreaming dels videojocs,
ha decidit convertir-te en un estrell de la cançó.
Twitch 5 és un joc gratuït pensat per cantar sol o en grup
en una interfície que recorda bastant el mític 5 Star de PlayStation 2,
amb un indicador que es mou per unes barres,
per guiar-te cap al to correcte, doncs de cada frase.
Per tant, una cosa que ja tenim bastant vista i coneguda.
Com a producte nascut de Twitch,
està sobretot pensat per fer streaming de les teves actuacions.
A veure, el canal de Twitch del joc
ja té més de 25.000 seguidors i va creixent,
però com sorgeix aquest joc?
Doncs mira, ja ho hem dit força vegades.
Twitch és un canal per fer tota mena de streams
i no només de videojocs.
De fet, la categoria música,
on persones pengen vídeos dels mateixos,
cantant o tocant un instrument,
és una categoria que ja té més de 2 milions de seguidors.
Si us sumem al fet que Twitch té des de fa poc
una botiga pròpia de jocs,
doncs no sembla gens estrany
que un dels primers jocs que Twitch fa,
i un joc que sigui gratuït, recordem-ho,
sigui sobre el tema de la música.
Alguns fets de Twitch 5. Per què està creat, això?
Està creat per harmònics, els de rock band.
Perquè tenim qualitat i coneixement
de com s'ha de fer un joc musical.
Les cançons són totes tipus cover.
Per tant, no hi ha cançons originals.
No són mai les peces originals,
sinó sempre versions fetes per altres d'aquelles músiques.
Pel tema de drets,
la playlist variarà bastant segons els països.
Hi haurà països on algunes cançons hi seran,
hi haurà altres països on algunes cançons no estaran disponibles.
Necessites online perquè t'has de connectar
al teu compte de Twitch
i això funciona a través dels teus servidors.
Que per tu cantar hagis de connectar-te online
no vol dir que hagis de fer stream.
Pots utilitzar com a karaoke en una festa local amb amics.
Això està molt bé. Ja ho estàs veient, eh?
Això anirà cap als servidors
i has d'estar connectat amb el teu compte i logajat i amb internet.
Però no vol dir que fent-ho hagis de sortir per stream.
Hi ha possibilitat de fer duets, cantar amb altres persones,
però no de forma coordinada, no a la vegada,
sinó de forma assíncrona.
Si tu cantes la teva part deixant en buit els forats d'altra persona,
ell es connecta a la teva cançó des del seu compte,
canta els forats i després això ho podeu fer per stream,
ho podeu distribuir
i es veurà com els dos canteu la cançó.
Hi ha una aplicació de mòbil que també ho fa.
Segur que en un futur et permetrà cantar
amb un usuari en directe a Twitch i dues fotografies.
I parlant d'usuaris en directe,
quan tu fas stream, una de les coses que sabem,
que funciona molt bé Twitch,
és la interacció amb els fans.
És anar rebent en aquell feed de xat,
felicitacions, salutacions,
idees, reptes, coses, comentaris,
i això és una de les coses que també permet fer Twitch,
el Twitching,
que rebis a través de la teva cançó
els comentaris de la gent.
Déu-n'hi-do. Són còvers, però quines cançons parlem?
La selecció és bastant àmplia.
El que hem pogut veure tenim des d'Elton John,
a Keisha, a Karl Brooks, a Randy MC,
pel Jam, Bruno Mars, Outkast, Pat Benatar...
Vull dir, ja de tot.
Fins i tot hi ha 60 cançons dels Beatles.
Obviament, qui no té ganes de sentir
com els seus streamers preferits destrossen
les millors cançons de la història?
M'ha enganxat, eh? Escolliria fins al final.
A mi em recorda el Willy Rex cantant Paradise.
Ho recordeu, o no?
És un xaval que sembla de l'Europa de l'Est,
i que està cantant un duet amb un senyor
que sembla de l'Amèrica profunda, un iaio amb el banjo,
i el iaio canta molt millor que ell.
No és difícil, però canta molt més bé que ell.
Déu-n'hi-do, parlem de les peticions dels fans i seguidors
que veuen la teva actuació, diguéssim, en directe.
Són claus per l'espectre del joc,
que d'altra banda no seria res més que un...
Sí, la veritat és que sí.
La honda està una miqueta a la salseta del Twitch 5,
i és que la gent...
Us en recordeu del rock bano de la Guia del Giro,
que sempre hi havia un públic que t'aplaudia,
i tenia la sensació que estaves com en un escenari?
El gràfic que et presenta Twitch 5 mentre cantes
és tan bé semblant, com una mena de públic fals,
que et va dient coses, però, a través dels teus seguidors,
pots rebre reptes, pots rebre coses.
Et poden fer, per exemple,
et poden seleccionar cançons perquè cantis després.
Et poden desafiar a, per exemple, eliminar en part de la lletra,
perquè hagis de cantar de memòria,
o si no saps la cançó t'hagis d'inventar algun tros,
et poden desafiar a cantar amb veu epitufada i coses així.
Molt bé. Així, per acabar.
Creus que és un joc o no, el Twitch 5?
Mira, jo com a joc no li acabo de veure el sentit.
Crec que és una activitat divertida
i que funciona molt bé com a joc,
però gravar-te vídeos cantant, fer les teves versions,
o fent el que bonament pots, com aquest senyor que sentim...
Edu, fins i tot el que podríem fer és treure-ho.
És molt dur. És que és molt dur.
Doncs això és...
Fer això... YouTube va néixer per mostrar aquesta gran cosa.
Per tant, això ja existeix.
Per tant, jo crec que la gràcia que ens aporta
és riure amb els amics i, sobretot,
jo crec que és una nova eina
perquè els youtubers connectin amb els seus fans,
es reptin a proposar unes coses i tal.
Jo veig clarament, un dia d'aquests, els rubius fent...
haciendo duetos con los 25 mejores youtubers de España.
I coses per l'estil.
Un battle royal de cançons.
Per tant, em sembla que amb això ja hauran guanyat
tota la promoció que els calgui
que compensi aquelles mil persones que s'ho prendran com un joc.
Jo ara mateix m'estic preguntant com canta Salvador Raya.
Salvador Raya, eh? Salvador Raya és l'última hora.
Ja va cantar la cançó del...
Guassa. Guassa, eh?
Escolta, veig que tu i jo podríem fer un duet.
Jo crec que sí.
Carlos, amb aquests viatges que dius,
el tema karaoke està més imposat a la societat o no?
A Filipinas, el karaoke és com aquí menjar pa al migdia.
O tota hora. És increïble.
Està d'arreu, són addictes al karaoke,
però totalment addictes,
al punt de vista que vaig estar en un restaurant filipino a Andorra,
poca broma, tenien tres màquines de karaoke.
Tres? Sí, sí. I era un bar.
Jo vaig estar a China i a Hong Kong,
i a l'aeroport hi ha unes cabines,
cabines com de fotografia d'aquestes...
Com les de la Babu, però necessites una cabina per fer el karaoke.
Exacte, són arcomàrmètiques i a dins et pots tancar amb una altra persona
i fer karaoke. Està molt bé.
Però abans d'agafar un avió, allò que t'agafa la Bena Frank Sinatra...
Tot típic.
No importa que el món estigui a punt d'anar-se'n a Norris.
En aquesta sala, segur que hi ha un col·leccionable amagat.
La fi del món pot esperar.
Fa uns mesos es va posar en marxa Lúdica,
una revista digital sobre videojocs.
Aquest proper dimecres es fa la presentació en societat
a la llibreria Gigamex,
i no volem perdre l'ocasió de parlar
amb un dels seus responsables, en Joan Galí.
Molt benvingut al Generació Digital.
Hola, moltes gràcies.
Escolta'm, llegint els principis de la vostra revista,
un dels punts que hi ha escrits
és la forma d'expressió artística que és,
i intentem abordar-lo des de tots els aspectes possibles,
no només com a producte de consum o tecnològic.
Aquesta iniciativa vostra ha estat molt pensada, no?, abans de néixer?
Sí, de fet, vam estar pràcticament un any pensant quin tipus de...
Al final, he de pensar
quin tipus de revista ens agradaria llegir a nosaltres,
i la conclusió que arribàvem sovint
és que moltes revistes de videojocs
en parlen sempre com a producte o com a una cosa tècnica.
I normalment no s'hi entra des d'una perspectiva més cultural,
és a dir, com podríem entrar en una novel·la
o com podríem entrar a parlar d'una pel·lícula.
Joan, i a part de tu, qui més forma part del Lúdica?
Bé, som el Marc Cangrill, el Jan Ros,
i el canal de 15 minuts de joc que podeu trobar a YouTube,
que bàsicament, el nom ja ho explica bastant bé,
juguen els primers 15 minuts d'uns quants jocs diferents.
Molt bé, perquè són 15 i ja està,
cosa que, a més, l'experiència que tenen a cadascun dels jocs.
La veritat és que estic suscrit.
Escolta'm, la revista Lúdica...
funciona a través de subscripció, a través de xera.cat?
Sí, correcte.
De fet, va ser una casualitat bastant còsmica,
perquè vam néixer més o menys al mateix moment,
i nosaltres estàvem buscant una plataforma de micromecenatge,
perquè creiem que és la millor manera
de fer funcionar una revista d'aquesta mena,
però, res, a pocs dies de dir, va, ho fem amb Patreon,
i de cop vam conèixer aquest projecte,
que ens va semblar que s'adaptava millor i tot que Patreon,
primer per fer català i segon per intentar fomentar la cultura,
i aquí estem,
i ara tenim els subscriptors que ens estan donant suport
a través de la xera.cat.
Lúdica.cat és interessant
perquè el que llegirem està molt contrastat.
Llavors, els continguts que proposa vosaltres,
diguem que volen allunyar-se de l'actualitat
per tendir cap al slow journey, una mica més pensat, més treballat.
Sí, de fet, vosaltres dieu que us llegeu molt
abans de publicar els textos, no?
Sí, la nostra idea és intentar...
Normalment trobem aquest tipus de periodisme,
doncs, com deia abans, en altres disciplines artístiques,
que aquí podríem encetar un altre debat,
i la gent que considera o no considera que el videojoc és cultura.
Però nosaltres el que volem és portar tot aquest anàlisi,
tot aquest pensament que normalment està en altres llocs,
doncs, en el món del videojoc.
I provar sort, perquè no és una cosa que hem trobat
que et faci gaire sovint,
i de moment estem tenint una bona resposta.
Carlos Coronado, el tenim aquí, en aquests moments, Joan,
perquè hem parlat avui de Coral,
creus que el videojoc és cultura?
Home, i tant!
I no només cultura, perquè el teu és un exemple
de fer pedagogia.
Fer cultura, pedagogia i art.
De fet, jo crec que el videojoc no s'ha de preocupar per aquest debat,
perquè ja ha transcendit.
És com... jo què sé, ha de ser la societat feminista,
és absurd plantejar-se això.
De totes formes, jo crec que hi ha cert nivell de persones,
de gent que sí que seria bo recordar-ho,
perquè moltes vegades no està considerat com a cultura.
Costa molt posar-te al costat del cinema o de les sèries,
per exemple, en un mitjà de comunicació generalista,
penso, eh?
Ho tenim molt assumit, però...
Sí que tens raó, que hi ha certes generacions que encara no ho assumeixen,
però és que això és un tema temporal,
això canviarà sol...
T'està dient que moriran aviat aquesta gent.
I molta gent que diu això és que no ha jugat un joc a la seva vida,
i s'ho ha fet amb molt mainstream i ja està.
Joan, la comunitat de gent que us llegeix té veu dintre de la revista?
Bé, la nostra idea és que la comunitat formi part troncal.
És a dir, hi ha només la perspectiva de creixement que tenim,
que va molt lligada a la resposta que tinguem del lector i de la comunitat,
ja és, per dir, d'una manera molt purosa.
Però part d'això, el que també volem és que hi hagi un intercanvi d'idees,
és a dir, que no sigui un monòleg,
sinó que hi hagi un diàleg i un intercanvi de...
Ostres, què t'ha semblat, aquest joc?
Per què creus que és bo que no sigui una mena de prescripció,
no només d'una banda, sinó que hi hagi un intercanvi?
I això també ho fomenta molt la plataforma que fem servir de l'Aixeta,
perquè allà podem dirigir-nos directament amb el lector,
diguem que hi ha intercanvi.
Molt bé.
Per cert, abans dèiem que hi ha una presentació a Gigameix.
Què és el que passarà allà, exactament?
Bé, nosaltres allà farem...
La presentació de la revista serà...
És a dir, explicar quin és el nostre projecte
serà una part bastant relativament curta, els cinc primers minuts.
I després el que volem és parlar més
de per què nosaltres creiem que s'havia de fer una revista com aquesta.
És a dir, per què creiem que s'ha de parlar del dia a joc,
des d'una perspectiva cultural,
per què creiem que s'ha de parlar del dia a joc a Catalunya i en català,
i un llistat de temes que ens creiem més interessants,
que no pas explicar que si tenim una secció de crítica
o tenim una secció de sacs.
Això, de fet, el que has de fer és naixer de puncat,
perquè, exactament, com va l'última de preus?
Ho podem dir? Es pot concretar?
Sí, tant.
De memòria, exactament, no sé si ho tinc gaire clar,
però sí que són preus, que el preu bàsic sí que són dos euros,
que, per tant, és una cosa molt minsa,
i després ja puja el cinc, els deu i els quinze,
i, a més a més d'això, una mica d'aquests preus,
doncs el lector rep un seguit i temps de canvi,
el model que fan servir la majoria de projectes com aquest.
La presentació de Giga Meix passarà dimecres que ve a les 6?
Hi ha lloc, en aquests moments? Per anar-hi?
Sí, sí, i tant, i tant.
De moment, que, en principi, la sala serà bastant gran,
i com més gent millor.
Molt bé, doncs això, com dius, Gina, Giga Meix, el dimecres a les 6.
És molt perillós anar a Giga Meix, Gina,
perquè tu vas a una presentació
d'aquesta iniciativa, de l'údica,
un cat, i després et compres algun llibre.
Un llibre, un joc de taula, unes cartes de màgic,
el que faci falta, és molt perillós.
De fet, tenen un hashtag que és comodio Giga Meix,
precisament perquè no som la primera persona que ho diu.
Molt bé, Joan Galí, moltíssima sort en aquest projecte.
A vosaltres. Ho seguirem, evidentment.
Gràcies. I quan passi la marabunta,
ja parlem un altre cop i venim un dia al programa
i parlem directament.
D'acord, doncs, moltes gràcies a tots, que vagi bé.
Sort, que vagi molt bé. Gràcies, adeu.
Adeu, adeu, adeu.
Doncs passa't volant, això ha estat el Generació Digital,
el programa de tecnologia creativa i videojocs
de Catalunya Ràdio, Carlos Coronado.
Gràcies per explicar-nos, Còral,
els concrets del joc, dèiem, per Switch, Nintendo Switch,
i també per PC.
Sí, són 12 euros, i ara està d'oferta,
amb una oferta sortida al 20%.
Al 20% en aquest moment? Sí.
Això ho marques tu, les ofertes? Sí.
Tens el botó màgic de posar... Tinc el màgic botó, no?
Sí? Però sí, sí.
Molt bé, doncs ja ho sabeu.
Persones que no heu jugat mai a videojocs,
que ens escolten moltíssim, per cert,
a tots els que fa molta gràcia aquest indicatiu que escoltarem ara,
d'aquí poc,
doneu-li una oportunitat de, Còral,
doneu-li una oportunitat a jugar aquest joc amb nens,
perquè crec que pot ser una molt bona experiència,
i no sé, Gina, ¿estàs d'acord?
Estic d'acord, posa l'indicatiu, a veure.
Generació digital, no s'entén res, però distreu.
I estem d'acord, eh?
Sí, sí, sí, distreu.
No, no, és que m'ho diuen molt, molt cada dia, cada setmana,
m'ho diuen almenys una vegada.
Distreu, gràcies a Elisabeth Sánchez,
a Gina Tó, a Soriol Dalmau, a França Xavier Blasco,
a Cristian Vilchez.
Gràcies per convidar-nos. Gràcies a tu, home.
Carlos Coronado, sort i que vagi molt bé.
Moltes gràcies, Albert, igualment.
Us ha parlat Albert Murillo, el control tècnic avui, l'Eduard Nas,
l'assessorament lingüístic, a càrrec avui, de Mireia Ballerín,
i també, és a saber, que pots seguir-nos al Telegram,
a Twitter, a Facebook, a Twitch, a Instagram,
a catradio.cat barra GD.
També pots anar a Google Podcast, allà hi som,
i també pels podcasts de Spotify.
Sonem en estereo i molt bé.
Gràcies per atendre'ns.
Gràcies per atendre'ns.
Gràcies per atendre'ns.
Zahuminoid.