Abans, a la
Comencem l'edició número 780 i avui parlarem del videojoc de por actual per excel·lència.
Parlarem de novetats amb sistemes antics, ens posarem les ulleres d'arretat virtual,
coneixerem tres videojocs que surten avui o molt a prop d'avui,
jugarem a un videojoc de pusle per mòbil i, entre d'altres continguts,
veurem el Cris Vilchev practicant boxe. Comencem!
Això és...
Generació digital, Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez
i avui amb Albert García.
Primer de tot, Elisabet Sánchez, benvinguda a l'Estudi 2dCat.
Molt bona tarda, com estem?
No és molt bé, avui estem tu i jo aquí sols a l'estudi.
Mano a mano, tu i jo.
Exacte, exacte.
Tenim també els nostres ullents a través de Twitch, però ara en parlarem,
i l'Albert García, ben tornat al Generació Digital des de casa teva, com estàs?
Hola, bones, bé.
Us estic veient, eh?
M'agrada molt perquè, quan estàs a casa fent el programa,
sento el teclat, que m'encanta escoltar-se el teclat,
perquè està comunicant-se amb els ullents del Twitch, cosa que està molt bé.
Albert García, t'has comprat un gos?
No.
Sí.
Sí?
Però un gos virtual.
Ah, jo benvingut al club.
Mira, m'estranyava amb el tema aquest del teu gat que ronda per casa.
Mira què et dic.
Però quin gos t'has comprat, a veure?
Un gos virtual em va fer molta il·lusió dintre, atenció, del videojoc Sea of Thieves,
aquest videojoc de pirates que està per ordinador i per Xbox,
i que m'encanta, aquests darrers mesos he estat jugant-lo moltíssim.
I a la tripulació, on jo estic, un dels meus amics porta un lloro,
un altre porta un mico, i jo vaig dir, jo no vull ser menys.
Jo n'he deixit una mascota, també.
I quin tipus de gos és? Ho saps o no?
Doncs segur que és d'alguna raça concreta, però no ho sé.
És així com primet.
Sí?
Vaig agafar-lo, és el gos més lleig que hi havia.
Ah, però són els més bonics.
Són els més macos, el lleig.
Ah, són els més bonics, exacte, perquè el meu personatge és un pirata molt...
molt d'aquests de... bueno, molt tirat, no?
Ah, ja. Ui, acabo de tirar l'aigua, tu.
Tota l'aigua.
I vaig dir, aquest si es cau pel personatge.
No, no passa res.
I sí, sí, sí, em va costar un euro i mig, aquest gos virtual.
Un euro i mig ja és teu per sempre o no?
Per sempre.
Ah, sí?
Sí, no us ho perdeu.
Quan estem a prop d'un barril enmig de la mare, el gos morda.
Ah, sí? Ah, doncs està bé.
Mira, t'avisa, no?
Perquè el barril el pots fer servir per alguna cosa o no?
Sí, i bueno, hi tenien coses.
Però el tema és que, per mi, aquest gos virtual...
Sí?
...és més Cyberpunk que el Cyberpunk 2077.
Està bé, això.
És a dir, que jo m'hagi comprat un gos, que és un gos virtual,
i que tota la tripulació s'ha encarinyat d'aquest animal digital,
és una cosa increïble.
Molt bé, molt bé.
És veritat.
Sona, felicitats.
I a més, pensa que aquest gos el tindràs durant molts i molts anys.
Vull dir que, escolta, no hi ha problema.
Una altra cosa, Eli, has votat ja per correu?
Mira, no ho he fet per un tema de logística i d'empadronaments i coses,
perquè jo encara estic empadronada a Sabadell i visc a Badalona,
però ho hagués fet perquè, a veure,
portem no sé quant temps tancats a casa
i ara de sobte sortirem tots en massa a votar el dia 14 de febrer.
Per tant, jo ho hagués fet, però no ha pogut ser,
ja de pas el dia que vagi a votar a Sabadell
aprofitaré per veure els meus pares,
encara que sigui que de lluny, amb mascareta i sense tocar-nos,
perquè fa ja un mes que no ens veig.
Déu-n'hi-do, no us ha tocat a cap taula, tampoc.
Amb tu és evident.
I Albert, t'ha trucat a alguna taula o no?
No.
No? Molt bé.
Cap problema.
L'altre dia vaig comentar, i canviant de tema,
que em vaig comprar un Blu-ray.
Pensava que ho vaig comentar durant el programa.
I estic fent una cosa que em pensava que ho deixava dir,
que m'hauria de fer, que és, m'estic comprant, l'altre cop, pel·lis.
Ah, sí?
Sí.
Me les estic comprant amb versió Blu-ray,
el més gran, 4K, diguéssim,
i m'he adonat d'una cosa.
El que veiem al streaming tipus Netflix
és que no és que ho veiem malament.
És que és horrorós.
Fatal, no?
Però és que és horrorós, de veritat.
Deus notar la diferència molt.
Però molt.
Tu encara col·lecciones pel·lícules, Albert, o no?
Tu més videojocs o també pel·lícules?
Videojocs, en el meu cas.
Molt pocs Blu-rays.
Vaig un alçal digital.
Ah, directament, ja no vas fer.
Em dona aquesta sensació que el Blu-ray no va arribar tant.
O potser soc jo, que també ho vaig deixar com passar.
No ho sé.
Jo conec molta gent que compra molts Blu-rays
i, de fet, tu ara mires a les botigues
i és molt curiós perquè els Blu-rays antics
estan més o menys bé de preu.
Ara estan molt cars els Blu-rays 4K,
aquest, no ho sé, el UAC-D, que li diuen.
Però penso que, almenys,
les grans cases de pel·lis com Son, etcètera,
estan editant les seves pel·lis en Blu-ray.
Hi ha molta gent, com, per exemple, el Jordi Sánchez Navarro,
que n'hem parlat d'aquest tema a través del Twitter,
que ha sigut col·laborador del Generació Digital.
Ell valora molt el fet de col·leccionar les pel·lis
i encara tenir-les.
I és veritat que el tema del streaming
ha desvirtuat una mica això de la col·lecció,
que això potser arribarà d'aquí un temps en el tema del videojoc,
que és el que ens fem.
Clar, si la qüestió és que et treus de sobre el col·leccionar,
hi ha molta gent que li agrada,
però sí que és veritat que ocupa espai a casa.
Exacte.
Però, per qualitat, aquí no estem fent una bona jugada, doncs.
No, no, de veritat, és que tinc una pel·li.
Una, que és la llegada de The Rival, que és per mi...
És brutal.
És que no puc...
És que de veritat que no puc amb aquesta pel·lícula
de lo bona que és i les bones sensacions que em dona.
I, bé, no ho sé, com deia abans,
però sapigueu que si ens esteu escoltant
o veient a través de twitch.tv barra generació digital,
és que és dijous, és que són les 4 de la tarda,
ja tenim públic, no, en principi?
Doncs sí, mira, estan parlant també de Blue Rays,
en Jordi Borràs els Blue Rays diu que sempre han estat molt cars,
però que actualment el Clarkin diu que estan superbé de preu,
que és el moment d'aprofitar-hi els 4K,
segons quina pel·li pots trobar coses per 9 euros,
vull dir que tampoc és tan, tan, tan car.
Sí, sí, sí.
És ben curiós, a més, és molt curiós el fet que hi ha...
Normalment, quan compres una pel·li, hi ha dos discos,
una en la pel·lícula en Blue Ray i l'altra en les extras,
perquè es veu que ocupa tant lloc en el Blue Ray,
en l'HD, que no els hi cap més coses.
Llavors normalment hi ha dues còpies de la mateixa pel·li.
No ho sé, és un tema interessant i que, no ho sé,
si després comentem més la jugada, també m'interessarà saber
què és el que fan els ullents amb el tema aquest de les pel·lícules.
La llegada, diuen, per ells, l'Oriol Ludic diu que és
dels millors pel·lis de ciència-ficció dels últims 20 anys.
Per tant, està bastant d'acord amb tu.
Sí, sí, tu també l'has vist, no?
Sí, sí, sí.
Molt bona, sí.
És que la història que hi ha darrere de la llengua,
com pot fer canviar la manera de veure les coses,
que sembla ser que hi ha com una teoria dels anys 50
i vincular-ho amb la gent que ve de fora?
Em va encantar.
Però, escolta'm, hem vingut aquí a parlar de videojocs.
Així que comencem.
Generació digital.
Hauríem de saber quin és el videojoc que has jugat aquesta setmana.
Doncs aquesta setmana he jugat a un joc que segur coneixeu,
es diu 2Dots, que és un joc de puzzles molt senzill,
però molt, molt, molt, molt addictiu.
Una cosa exagerada.
De què va? Dos punts, eh? Dos punts són?
Sí, són, en realitat són unes quadrícules
que són fetes amb puntets de diferents colors
i la mecànica és molt senzilla.
El que has de fer és unir aquests puntets, com a mínim dos,
sempre dos del mateix color, sempre en horitzontal o en vertical.
No ho pots fer mai en diagonal.
Aleshores, quina és la gràcia o quin és el repte
que et diuen a cada començament de nivell,
quin número de colorets has d'aconseguir,
quin número de cada un dels colors has d'aconseguir unir?
Doncs al millor n'has d'aconseguir 50 de vermells,
30 de blaus i 18 de verds.
Però quin és el problema que no puguis unir uns punts, per exemple?
Doncs que n'hi ha de tots colors i estan barrejats.
Ah, d'acord. Ui, hòstia, no el podria jugar, allò aquest.
Ai, clar. No el podria jugar.
Ho vaig pensar en un moment, és veritat, no recordava...
Amb el tema dels colors.
Clar, dels colors. Sí, sí, sí.
Però no tindria problemes amb el verd i el vermell.
No sé si hi ha marró, però també tindria problemes.
Doncs sí.
Doncs sí.
Bé, potser podries unir els altres colors i perdries les partides
perquè et quedarien sempre els mateixos.
De fet, si ara estem a Twitch.TV per la generació digital,
estem veient el que dius, que eren molts punts, tots alhora.
Tots barrejats, els has d'unir per colors,
n'has d'unir uns determinats a cada partit,
i a més a més amb un nombre determinat de moviments.
Ah, d'acord.
Aleshores és un doble objectiu que et complica una mica la vida.
Clar, clar.
A mesura que avances de nivell, a més a més d'unir punts,
et van sortint uns objectes pel mig d'aquestes quadrícules
que també has d'aconseguir fer-les baixar
fins que desapareixen per baix de tot.
Per tant, has d'unir punts de color
i a més a més has de fer baixar objectes
per aconseguir aquests objectius.
Aleshores, si aconsegueixes aconseguir algun objectiu
i acabes la partida sense haver fet el que n'havies de fer,
perds una vida.
Tens 5 vides en total i quan perds aquestes 5 vides,
no pots seguir jugant.
Pots seguir jugant només d'una manera, que és comprar vides.
Aquí és el moment de pagar.
I la història és que pots sobreviure sense jugar,
perquè si passen 24 hores,
se't generen un altre cop les vides i pots tornar a jugar.
24 hores, un dia sense...
Jo ho he aconseguit,
però és lògic que amb l'addictiu que és el joc acabis pagant.
Perquè no et pots deixar la partida mitja.
Necessites seguir.
Està molt bé.
A mi m'agrada molt, molt entretingut,
però és veritat que és molt addictiu.
Té un número de nivells?
Mira, tens 2.875 nivells.
És a dir, que no passa res.
Que no et passes un nivell.
Pots tornar-ho a intentar i pots jugar-hi tota la vida.
No crec que aconsegueixis mai passar-te aquests nivells.
A més, hi ha unes pantalles additionals,
fora d'aquests puntets que has d'unir,
que et donen una sèrie de potenciadors.
Vas guanyant uns objectes que et serveixen per,
en un moment determinat,
treure tots els colors d'un determinat color,
perquè et molesten.
Aleshores vas combinant el joc principal
amb unes altres pantalles additionals,
que et donen una mica més de vida i van diferent.
El menú res de l'altonisme.
Tu no hi ha cap botó, perquè ara hi ha molts...
Albert, o hi ha alguns videojocs
que ara ja pots posar el botonet de l'altonisme o no?
Sí, de fet, és una cosa que anava a comentar-vos ara.
És una tendència que en els darrers temps s'ha incrementat molt
les opcions d'accessibilitat dels videojocs
a habilitar opcions per l'altonisme.
És una cosa superhabitual
i m'estranya molt que en aquest videojoc encara no estigui...
Podria ser, eh?
Jo no hi he pensat i no ho he mirat i no ho he vist.
Pot ser que hi sigui.
A tu per això t'ha agradat per la música i el disseny, no?
És molt bonic.
És molt simple però és molt bonic, la música molt relaxant.
Per molt addictiu que sigui,
tampoc no t'hi poses gaire nerviós, vas fent sense problema.
Tu ets un jugador però pots compartir les partides
i retar els teus amics a través de Facebook.
I està desenvolupat per l'Estudy Play Dots i el Dream per Android
i per Ayos.
Molt bé.
Ara estava pensant en una cosa que tu, Albert, no ho has vist,
però se m'ha caigut.
Sí, sí que ho has vist.
Sí, sí, d'acord.
I el Roger sempre fa clips del Telegram,
del Twitch fa clips...
Ja sabem a què li tocarà.
Sí, sí, no, no.
Jo hagués sortit corrent a buscar paper de vàter,
però només som dos amics.
Clar, clar, clar.
Que haguessis deixat penjat.
Què faig?
Marxo o no marxo?
El Roger és un parell, eh?
Fent el clip de Telegram.
No, però no.
Escolta'm, un dia voleu parlar amb mi?
Escolta'm, que no et molesta dir.
No, no.
Evidentment m'encanta que es passin aquestes coses.
És curiós.
Mai he creat un...
I mira que miro hores i hores de Twitch,
però mai he creat un clip de cap...
de cap persona que ho dirà.
Perquè ja ho fa el Roger i ja està, no?
Exacte, exacte.
Ja està, ja.
Sí, sí.
Jo vaig jugar en aquest joc, que avui ens comenta l'Eli,
me'n recordo, i també m'ha agradat molt,
perquè és d'aquest estil molt minimalista.
Sí.
I quan va sortir, jo recordo que es va anomenar molt,
aquest videojoc.
Sí, perquè és antic, aquest joc.
Tu has dit, al principi, aquest, segur que el recordeu.
Segur que el coneixeu, perquè jo, el nom ja em sonava,
sé que en algun moment n'hem parlat nosaltres,
no recordo si fa un, dos, tres o quatre anys,
però el tenia allà, que jo no l'havia provat encara.
Recapitulem, és per un jugador, no?
És només per un jugador.
Per un jugador pots compartir partides
i gratar companys a través de Facebook,
per Android i per iOS.
Molt bé, i està desenvolupat per un estudi
que es diu Playdots, que li he posat el nom d'aquest
i que segurament des de llavors s'està guanyant la vida.
Seguríssim, seguríssim.
Doncs molt bé, un joc nou al teu mòbil, jugat.
Aquest durarà, aquest estarà a temps, ja ho veuràs.
Molt bé, fantàstic.
Si algú es pot acabar el Tetris, som els de generació digital.
L'estudi polonès Blubertim
és un joc de terror que es posa en la pell d'una dona
capaç de percebre dues realitats,
el món material i el món espiritual.
L'Albert Garcia també ho pot fer això,
ho pot fer.
Si un joc ha estat acaparant
totes les mirades aquests últims dies,
aquest no és altre que The Medium.
És un nou joc de terror de l'estudi polonès Blubertim
que ens posa en la pell d'una dona
capaç de percebre dues realitats,
que és un joc de terror que es posa en la pell d'una dona
capaç de percebre dues realitats.
L'Albert Garcia també ho pot fer això,
ho pot fer a la seva vida normal.
Però a més, és que ja se l'ha passat
i avui ens explicarà com ha estat l'experiència.
Però abans repassem per quines plataformes està disponible.
The Medium ja està disponible per PC i per Xbox Series.
Aquesta aventura de terror està inclosa
dins del servei Xbox Game Pass per amb dues plataformes.
A més, es tracta del primer joc exclusiu per Xbox Series
en la seva versió de consola,
que és un joc de terror.
I, Albert, abans de començar, et faig la pregunta de rigor.
Fa molta por, aquest joc?
A veure, doncs la veritat és que no.
O no hi ha per tant, no hi ha per tant.
Té algun petit ensurt,
com tots els videojocs així de terror psicològic,
però ni de lluny és el joc més terrorífic que jo he jugat.
I crec que és un títol, aquest The Medium,
que molta gent que potser té una mica de respecte
per a aquests videojocs el pot jugar.
Jo el puc recomanar.
Una mica de respecte...
Crec que el podries jugar.
A les fosques, també?
A les fosques, evidentment, hi ha molts cascos.
De fet, al començament del videojoc
et recomana que juguis amb cascos, no?
Perquè el tema és que, més que escenes trucolentes,
pujades de volum brutals,
ensurts que té algun petit ensurt,
però, més que tot això típic dels jocs de terror,
aquí el que predomina és l'ambientació.
El que predomina és que el joc
vol que pugui submergir-se en el seu món.
Si segueixes el ritual,
aquest dels cascos, la llum i tal, ho aconsegueix.
Molt bé.
Si us sembla, abans de començar
a explicar-vos una mica l'experiència,
posem una mica de context amb tot això, amb aquest títol.
Com heu dit, és un joc de Bloober Team,
que és un estudi de Cracòvia, més concretament.
Ells ja tenen una experiència amb els jocs de terror.
Havien fet abans el Layers of Fear,
que va ser bastant conegut de por,
l'Observer i el joc de Blair Witch,
el de la pel·lícula Blair Witch Project.
Aquella de la càmera, no?
Sí, sí.
Aquella pel·li i aquest joc fan bastant de por.
Això em sembla horrorós, això de la càmera.
Aquesta subjectiva.
És terrible.
Atenció, perquè això és una novetat,
ara que ho comenteu, que és del The Medium.
Tots els videojocs de por d'aquest estudi eren en primera persona,
però amb aquest The Medium han fet el canvi
i, bàsicament, nosaltres veiem la protagonista i la controlem.
O sigui, si us fa por la primera persona,
aquest no és en primera persona.
Aquests estudis són coneguts, sobretot, com us deia,
pels seus jocs de terror psicològic.
M'interessa molt perquè és un estudi de Cracòvia
i a Polònia hi ha forts estudis, sense més lluny.
CD Project, l'estudi de Cyberpunk, també són d'allà.
És veritat?
I m'interessa perquè també, com explicarem després,
el joc no et porta sempre a la típica ciutat nord-americana,
sinó que s'ambienta a la mateixa ciutat de l'estudi,
cosa que també és interessant.
Està molt bé.
Documentant-me, per explicar-vos una mica els orígens del joc,
vaig descobrir una cosa que em va sorprendre.
La idea original del The Medium va sorgir l'any 2012,
així que feia molt temps que aquest estudi volia fer aquest videojoc.
Déu-n'hi-do.
I deies que sí, que s'ambienta a la mateixa ciutat el videojoc, o no?
Sí, és una de les gràcies del joc, pel que us deia,
perquè sempre estem cansats d'aquestes ciutats,
o del Regne Unit o dels Estats Units, i molt a sortir d'aquí.
Perquè us situeu a banda de la música.
El principal escenari d'aquest videojoc és un hotel abandonat
enmig del no res, un hotel enmig del bosc,
allà és l'escenari on té lloc el videojoc.
La premissa és que nosaltres controlem la Marian,
que és una medium que té el poder de percebre les dues realitats,
el món material, és a dir, el món normal i corrent,
i també el món espiritual.
Llavors, ella se d'entra en aquest hotel perquè sent
si entra i a dintre podrà resoldre unes preguntes que té
relacionades amb unes visions que té des que és petita.
Ella estava cridada d'entrar.
Això mateix.
Llavors, a partir d'aquesta premissa,
hi ha una gran innovació del videojoc,
que és la característica per la qual s'està comentant tant aquests dies,
i és que el videojoc utilitza els recursos de la pantalla partida
per mostrar-te al mateix temps les dues realitats
que pot percebre la protagonista.
Això fa por.
Això de la pantalla partida és com jugar a dos videojocs al mateix temps o no?
Més o menys.
Quan tu mous un personatge, o sigui, tu veus, imagineu-vos,
tu veus la pantalla normal i corrent, però està partida per la meitat.
De vegades en vertical, de vegades en horizontal.
La proporció del tall, aquest que partís la pantalla, va variant.
Llavors, tu quan mous un personatge en una de les dues dimensions,
també es mou a l'altre personatge de l'altre pla.
I el resultat és molt curiós, perquè tu estàs veient dos jocs a la vegada.
És interessant.
Després, quan parlem sobre la part més tècnica,
i sobre com és un joc que té una rellevància,
perquè és com que la consola estigui movent dos videojocs diferents alhora,
comentarem això.
Però abans, una mica de la dinàmica del joc, perquè és important
i potser per mi és el punt més fluix.
Com us deia, és un joc en tercera persona.
Bàsicament és exploració i sigil.
No té acció.
No té disparts, per exemple.
Exacte. Si al Resident Evil o jocs tipus d'aquesta mena us fan pal,
aquí és que no hi ha gaire acció.
Aquí és explorar l'escenari i amagar-te i tot això.
Ja trenca closques, són molt fàcils.
I el desenvolupament, el que més m'agrada del joc,
és que és molt bàsic.
És un desenvolupament de l'aventura molt lineal.
Vas avançant, vas avançant...
D'aquelles que diuen on the rails.
Vas per on volen que vagis.
Totalment.
En part, és la seva gràcia, que està cuidat.
Els desenvolupadors han cuidat cada moment del videojoc,
perquè ara et trobis això, ara et trobis allò altre.
És la part artística del videojoc, l'ambientació.
I tota l'ambientació gira al voltant de la idea de la dualitat.
Una dualitat, que és aquesta que ara explicàvem quan parlàvem
de la pantalla partida, i que també és una dualitat
que és visual i sonora.
I això, per mi, és el punt més interessant.
Us explico, per exemple, en el món material,
en el món real, per entendre'ns, veiem l'hotel.
L'hotel on s'ambienta el joc, doncs hem dit que té lloc
en el món real.
És l'arquitectura aquesta de l'edifici,
que és aquesta arquitectura brutalista soviètica.
Aquells edificis grandots, grisos,
plens de finestres, quadriculats...
Ja recorre aquest escenari...
Tot destrossat i no hi ha ningú.
La música d'aquesta part
està feta per un compositor polonès
que és l'Arcadius Reykowsky,
que és el músic de tota la vida de Bluebird Team.
Això és el món material. I el món espiritual,
l'altre món que veiem, és brutal perquè visualment
no té res a veure amb el món real.
És com una mena d'infern que està inspirat per unes pintures
d'un pintor que jo no coneixia, que és un artista polonès
que es diu... Digueu, digueu, que ho tinc aquí escrit...
Sí, sí, jo també ho tinc escrit.
Si ara estiguessis pel carrer,
es giraria amb el nom que acabes de dir?
Doncs escolta, que no es giri perquè he vist les seves pintures
i aquest home té un món visual que no m'agradaria trobar-me'l.
O sigui, sabeu què?
Aquest joc està inspirat en els quadros de tal.
És com una frase de marketing. Jo vaig buscar a Google aquesta persona.
Vaig posar copiar pegar amb el nom,
perquè si jo teclejo aquest nom encara ho estic fent.
I efectivament, l'estil d'aquest pintor
que dibuixa uns dibuixos com si fossin portades superxungues
de discos de heavy metal,
amb calaveres...
Està molt ben traslladat al vídeo.
I el que us deia, visualment són diferents
i també la música, perquè en la part espiritual
la música és d'Akira Yamaoka,
que era el músic de Silent Hill.
És el que s'encarrega de la música d'aquest costat
i és molt interessant aquesta característica.
Els nostres audience a través del Telegram ens comenten coses.
L'Eli lluita en el xat perquè té molt poc espai per escriure i per llegir.
I perquè se m'empara els missatges que fa Moni i no els puc llegir.
Mira, hi ha opinions de tot.
Hi ha gent que fa molta por, com el bon home,
que diu que no pensa jugar-hi un joc així perquè li fa molta por.
Tu t'ho vas dir, Eli, que aquestes pel·lícules...
No, perquè jo sé que passo malament.
Aleshores, per què ho he de passar malament?
N'hi ha d'altres, com el Clarkin,
que diu que no és tan terrorífic com el Silent Hill, per exemple.
I l'Albert Pujol deia que el divertit d'aquest joc
realment és veure com juguen els altres
per veure els crits i els vots que fan.
El fet que sigui el primer joc exclusiu de la nova Xbox Series
ha fet que es generés una certa expectació, Albert, al seu voltant.
Aprofita realment la potència de la nova consola de Microsoft
o és una estratègia de màrqueting per penjar-se aquesta medalla?
Jo dubto molt que el joc es pogués fer a la Xbox One.
I, per tant, sí que considero
que deu aprofitar la potència extra
de les noves consoles de Microsoft.
És important això, és que ara mateix
aquest videojoc és l'única exclusiu
de la Xbox Series X i de la Xbox Series S.
Ha d'oferir alguna cosa diferent, perquè si no...
Clar, és que és el primer i l'únic.
És important. Jo penso que no seria possible la Xbox One,
els seus creadors també ho han explicat
pel tema aquest de la pantalla partida.
Perquè es veu molt bé en els dos plans
que estàs veient al mateix moment.
I, clar, al final, la consola o l'ordinador
és el que més m'ha agradat del joc,
és la seva ambientació.
Considero que és un joc que, a nivell de disseny,
no és una cosa molt actual,
el trobo una mica antiquat,
però el que més m'ha agradat del joc
és la seva ambientació.
És un joc que, a nivell de disseny,
no és una cosa molt actual,
el trobo una mica antiquat,
però aprofitant que està dintre de la Xbox Game Pass,
si el teniu, jo, sense pensar-ho,
jo el provaria, perquè crec que val la pena.
I s'ha de donar suport a aquests petits estudis,
o més aviat dit, aquests estudis mitjans,
que no tots seran sempre grans superproduccions.
Crec que és un estudi molt interessant
i el joc que ha fet Bluebird Team està bastant bé.
Moltes gràcies, Albert.
Has sobreviscut aquest joc, evidentment.
No sé si ara tens una dualitat de personalitat.
Tot continua igual, no?
Que jo sàpiga, sí. Tot continua igual, però això mai se sap.
Perfecte.
I ara anem a canviar de tema.
La nostàlgia és un important factor
que entra a les nostres vides a mitjans dels anys 30,
però no és el mateix que ens despertaven els vells sistemes
del nostre passat quan eren nous.
Què tal, Francesc?
Què tal, Albert?
En el nostre món, l'emulació ha pogut donar sortida
a les nostres fantasies de joventut.
Hem pogut jugar als jocs que mai vàrem tenir
i a totes les consoles que mai ens vàrem comprar.
Fins i tot, per comunicar-nos,
empreses i aficionats han creat retroconsoles
i dispositius per jugar a jocs clàssics amb comunitat
i amb algun element físic com un comandament
d'estil vintage.
Però hi ha persones que encara necessiten molt més.
Hola, Eli.
Doncs mira, habitualment,
som els nostàlgics dels microordinadors de 8 i 16 bits,
màquines que ens oferien una major interacció
entre l'usuari i el sistema,
els que són més pera punyetes en aquest aspecte,
ja que malgrat el 99% de les vegades
només l'utilitzaven per jugar,
el fet que poguéssim programar, intentar fer coses,
copiar codis de revistes,
establia una relació amb l'ordinador molt més profunda
que aquí només utilitzava una consola.
I per tant, totes aquestes solucions limitades
que no ens acaben de satisfer del tot.
I Francesc, per tu què creus que busca un fan
dels retroordinadors en un nou sistema?
Sobretot busquem compatibilitat amb tot el material existent.
També coexistència de solucions antigues,
com sortides de videocomposts, disquetes o joysticks originals,
ranures per cartuts, etc.,
amb noves propostes, com sortides per monitors o televisors HDMI,
targetes SD per simular disquetes o cintes,
com la sensació de variants o de perifèrics
que físicament no es podem tenir, etc.
I sobretot, respecte per l'aspecte estètic.
Els sistemes tancats o del control d'una sola marca,
com eren abans, establien estils estètics
molt particulars i diferencials, amb molta personalitat,
i això és un dels elements en què molts de nosaltres
ens en sentim molt identificats. Sovint l'inventiva dels usuaris
ha creat emulacions per PC, capses per contenir
per comoditat, però que no tenen estètica,
són lletxots o utilitzen us de components moderns
com teclats de PC que realment trenquen la il·lusió
d'estar tocant una màquina de l'època, etc.
Al final, tot són solucions molt vàlides,
però que sempre es queden curtes en algun punt.
Sembla una carta al rei bastant difícil d'aconseguir,
però alguns ho han intentat amb èxit més o menys relatiu, no?
Doncs fixa't que la mateixa Retro Games Limited,
que són els fabricants del C64 Mini,
han hagut de publicar versions actualitzades
amb teclat a mida real i funcional,
tant del seu model de Commodore 64 com del Big Bin.
I compte que per aquest 2021 sembla que anuncien
una versió de la miga 500.
La Commodore Business Machines, que és la reformada casa
que porta el nom de la Commodore original,
ha estat mostrant imatges al seu Facebook i al seu Instagram
en aquests últims dies del que semblava ser
un projecte de PC amb carcassa de Commodore 64
i tecles de Commodore 64,
que encara no sabem ben bé per on tirarà.
Té la gent una miqueta confosa en aquest aspecte.
Això, aquest PC retro, una miqueta,
és l'opció que va utilitzar AsiCorp l'any 2003
amb el seu MSX PC 20 aniversari.
Celebrava el 20 aniversari de l'Standard MSX
i va fer un PC que s'amagava sota el teclat,
estem parlant del 2003, llavors va ser una sorpresa,
ens retornava aquesta estètica dels ordinadors d'abans,
però era un PC Windows que simplement incorporava
l'amulador oficial que AsiCorp, per aquelles èpoques,
estava patrocinant.
Em pregunto dels ullents que tenim ara al Twitch.tv
Barra Generació Digital si encara conserven el seu MSX,
parlant d'aquest sistema sembla que un projecte fet a castelló
francès podria marcar totes les caselles
que un fan dels MSX desitjaria.
El projecte va sorgir el 2019 i aquest any sembla
que arribaran ja les primeres remeses.
És una mostra d'enorme amor i carinyo per a aquesta plataforma
i ha suposat una feina immensa.
S'anomena l'MSX VR o Virtualizer i és un sistema
basat en emulació que corre sobre una placa Raspberry Pi 3,
com quan es fa emulació d'Arcades o d'altres màquines.
Per tant, fins aquí, tot normal.
Però és que hi ha força detalls importants.
Per exemple, la compatibilitat amb les característiques especials
de molts models de MSX que estan implementats,
així com d'altres sistemes a nivell de maquinari semblant,
com l'Amstrad CPC, l'Espèctrum 48 i 128,
el Sega SC1000 i 3000, la Colecovision, la Master System
i fins i tot la Game Gear, entret d'altres sistemes
que cada cop n'hi ha més de compatibles.
Han desenvolupat però un sistema operatiu propi,
un bàsic propi i eines de programació,
per tal que puguis crear contingut corrent
sobre el maquinari modern, però fent-ho com si ho estiguessis fent
amb un sistema antic, amb les mateixes característiques
i el mateix estil i el mateix feeling
de quan programaves coses als anys 80.
I això té un punt relativament atractiu.
Les funcions estan disponibles i són compatibles
amb l'MSX-10S o el bàsic dels MSX originals.
Per tant, si ets un creador per aquesta plataforma,
són molt útil i pràctiques com a sistema de depuració de jocs nous.
Hi ha, a més, una barreja d'interfície emulada i física.
Per tant, és possible, des de connectar-ho a una tele de tub
o a un monitor, carregar des de cinta original
o des de disquets, amb una discatera USB,
com fer-ho des de targetes SD
o db9, els connectors Atari de tota la vida,
configurables per software perquè hi puguis connectar
dispositius diferents que tenen inclús pins diferents,
com els joysticks de MSX, Spectrum o Amstrad,
tant que siguin originals com comandaments nous
i moderns que funcionin a través d'USB.
I, a més, integra una targeta de xarxa.
Sembla que ho té bastant tot. A més,
hi ha la seva carcassa, restira MSX pels quatre costats
i permet als compradors que pugueu configurar els colors
del seu teclat. De manera que se pot semblar
a la configuració de colors del teclat d'un ordinador
que a vosaltres us agradava molt o, per exemple, qualsevol
configuració nova que a vosaltres us agradi, simplement pel seu
estil estètic. El preu són 400 euros
i jo crec, personalment, que els val. Tots podem tenir la nostra
opinió de com reviure aquells anys, si a través d'emul·lació,
si amb sistemes originals o màquines com aquesta.
Però l'esforç i l'amor que hi ha al darrere partal
de que tot funcioni el millor possible és absolutament
immens i el producte els ha quedat molt rodó.
Aquest mes MSX VR ha tancat la seva
segona ronda de precomandes, però si el voleu veure
en acció i saber-ne més ho podeu fer a
msxrbbaixa.com. Escolta, Francesc,
que vagi molt bé. Gràcies i fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent. És molt curiós perquè Francesc es va parlant
a través de Twitch. M'està tornant boja, aquest home.
És bon home per a tot.
Perquè els ullens han dit alguna cosa relacionada amb MSX?
Bé, el mateix Francesc ha demanat si els ullens
prefereixen l'amul·lació en un PC, mirconçales com la Nes Mini
o reproduccions que siguin molt més fidels a l'original
i també hi ha opinió de tot. Tita Freda diu que a MSX
teníem al Deep Deep un videojoc d'un esquirol.
L'Albert Garlot també. Veus, l'Albert també.
Parla amb nosaltres i parla pel Twitch.
Què diu l'Albert Garlot? Digue'm què diu la teva veu.
Albert, no, és que t'he perdut. És que aquí la gent comença a parlar...
Què deies, Albert? Què deies, Albert?
Doncs que, a veure, jo conservo l'MSX2 Phillips
que em va aconseguir el Francesc.
Anecdotes gamer, que comentem per aquí.
Te'l va aconseguir, o sigui...
Sí, sí, ella és el meu dealer d'MSX.
Fantàstic. Molt bé. Tu de petita tenies un MSX o un Spectrum?
No, no en tenia, no en tenia. No va arribar cap ordinador a casa?
A casa? No va arribar a l'ordinador fins molt tard.
Sí? Sí, anàvem a casa dels amics.
D'acord, això. Estava molt bé. Molt bé, molt bé.
Doncs va, comencem amb videojocs que surten aquesta setmana.
La música del primer és aquesta,
i és el Control Ultimate Edition.
És un videojoc que apareix per les noves Xbox i la PlaySync,
si encara no us teniu. De fet, heu de saber que aquest videojoc
ja està publicat per plataformes més antigues.
I aquí tot gira en aquest joc entorn a l'Agència Federal de Control,
que és una organització secreta que es dedica a investigar
successos paranormals que tenen lloc al món.
A mi una de les coses que més m'agrada d'aquest joc
és l'actuació de live action. És a dir,
hi ha moments que el joc t'explica alguna cosa
del joc en qüestió amb actors reals.
I això m'encanta. L'altre dia, de fet, el Francesc,
potser si ens escolta ho podrà posar,
em deia una llista de jocs que hi ha als anys 90,
sobretot quan va sortir la tecnologia CD-ROM,
van introduir aquests trossos de vídeo
on actors que no tenien res a veure amb el joc
o si, evidentment, t'explicaven un moment determinat.
Ho trobo que està molt currat.
Si una producció d'un joc fa això és que, escolta,
m'ho vol fer bé. A tu t'agrada, Albert, aquest detall?
Doncs depèn, depèn de si està ben implementat.
De fet això d'incorporar actors reals
és una cosa bastant típica dintre de Remedy,
que és l'estudi de control. Potser recordar un joc
que es deia Quantum Break, que estava plantejat
entre actors reals i vídeojoc, ja des del plantejament del joc.
És una cosa habitual.
Recordem, Control i Ultimate Edition va aparèixer dimarts
per PlayStation 5 i per les Xbox Series per uns 40 euros.
És que això que sona m'agrada molt.
Hi ha més vídeojocs que apareixen aquesta setmana.
Destruction All-Stars és un vídeojoc que a mi em sembla molt divertit.
He vist imatges, no he pogut jugar.
És una aposta de vídeojoc multijocador de Sony,
semblant al Rocket League, però amb moltes diferències.
Són efectivament lluites de cotxes, però aquí no hi ha una pilota
entremig i els personatges curiosament surten
i entren dels cotxes. És com un Crazy Taxi vitaminat.
La veritat és que són aquests dels títols francès, Albert,
que li fan falta a Sony aquests jocs multijocador divertits.
Sí, multijocador online,
que siguin gratuïts a través del PlayStation Plus,
com és aquest cas.
I sobretot una cosa que és bàsica, que siguin exclusius a PlayStation 5,
que és una cosa que encara aquesta consola no té gaire.
Aquest l'he estat provant abans de posar-nos en el programa.
De fet, hi ha un nivell que s'ambienta a Barcelona
i que no té res a veure.
Però una cosa que m'ha morat d'aquest joc
és que fa ús de les funcionalitats del comandament de la Play 5,
sobretot dels gaterits.
Els gaterits aquests que són adaptatius.
Ostres, mola molt.
I aquest joc, quan acceleres amb els cotxes,
notes l'acceleració en els teus dits.
Això està bastant guapo.
De fet, Sony avui ha informat amb una nota de premsa
que el joc s'accelera.
Des de demà o demà passat hi ha un as de veniment
amb streamers importants espanyols que jugaran a aquest joc.
És la manera que suposo que volen que aquest joc
sigui cada vegada més conegut.
Molt bé.
Destruction All Stars està disponible a la PlayStation 5
i és un videojoc gratuït pels qui tinguin la subscripció de Sony
i té compres in-game.
Aquest joc es diu Werewolf d'Apocalypse Earthblood,
que està basat en el joc de taula.
La història m'encanta perquè portem el control de Cahal
que el podem agafar de diferents formes,
com a llop, com a home llop i com a home.
Ell ha estat expulsat de la seva tribu, d'homes llop,
i lluita contra la corporació Pentex i la contaminació que causa.
És la veritat.
Almenys el tràiler és absolutament al·lucinant.
Tu l'has jugat, Albert?
Aquest el tinc molt poc controlat.
El vaig veure que sortia,
però és d'aquests jocs que surten per totes les plataformes,
perquè estan gairebé per totes.
I el tema aquest de canviar entre home llop i personatge humà
és bastant interessant.
La veritat és que deu ser un joc molt profund
per tot el tema aquest segurament del joc de rol,
però no sé si miraré una mica més i potser aquest el jugaré.
Com es diu, Ali?
Es diu Werewolf d'Apocalipse Earthblood
i costa 50 euros i apareix per PC,
PlayStation 5, PlayStation 4, Xbox One i Xbox Series.
Déu-n'hi-do.
La Gina Tosta avui ens parla
de les Oculus Quest 2
i del videojoc aquell de Beat Saber,
aquell joc que portes una espasa laser i has de combatllar.
És una mescla força interessant
de realitat virtual i d'espases laser.
Hola, Gina, com estàs?
Avui parlem d'ulleres de realitat virtual,
concretament de les Oculus Quest 2.
Les coneixeu?
Primer, perquè no necessiten connectar-se
a cap ordinador o cap consola per funcionar.
És a dir, són el que se'n diu standalone,
és a dir, estan elles soles. I segona, pel preu.
Qualitat-preu.
La qualitat que et donen d'imatge i de processador
amb aquestes ulleres, que al final són quatre plàstics
i dos xips, és espectacular.
I el preu? Doncs, mireu, 64GB per 349 euros
No em digueu, no estan gens malament.
Però anem a parlar dels pros i dels contres
d'aquestes ulleres, perquè també tenen algun contra.
Com a pros, he dit que són standalone, és a dir,
que són elles soles i sí que tenim la possibilitat
que a través d'un cable les puguem connectar al PC
amb un cable link. També ho podríem fer per wifi,
però no ho recomano pel tema de l'acla latència.
Tenen una bona biblioteca de jocs propis i amb molts títols
de cables. Per exemple, si ho connectéssim al PC
podríem jugar a l'Elix, al Half Life Elix,
que és un joc espectacular i jo considero dels millors jocs
de realitat virtual. I com a contres?
Quins contres tenen aquestes ulleres?
Les primeres són Oculus, el que vol dir que som de Facebook,
el que vol dir no sé espiant, si sou una mica paranoics
o teniu una mica de por que una empresa com Facebook
sàpiga el que estigueu fent,
potser Oculus no serien les vostres millors ulleres.
El FOB o Field of View és baix
i a part el IPB, que és la distància
entre els ulls, només té 3 posicions.
Per tant, has d'entrar dins d'aquestes mitjanes
o dins d'aquests números.
Els complements són una mica carts, és a dir, si li vols una motxilla,
si vols canviar no sé què, si vols un complement, això
no et vas pagant i no són barats. I per últim, pesen una mica
i l'estrap que porten per defecte, és a dir, el que fa
que es lligui al cap és una mica de nyiggy nyoggy.
I clar, evidentment, venen la versió premium,
però l'has de pagar a part. I a què he estat jugant jo
que m'ha agradat tant? Doncs a molts jocs,
però us en recomano un. El considero el Wii Sports
d'aquesta generació i és el Beat Sabers,
que segur que n'heu vist un munt de vídeos per internet.
És aquella espècie de personatge
que té dues espasses lasers, una de vermella
i una altra de blava, i ha d'anar rebentant
cubs al ritme de la música. Una espècie com de
DDR amics Star Wars. Doncs això.
Ara bé, us recomano que us lligueu bé
els comandaments als canells, perquè
d'una patacada d'aquestes se'ls en poden anar
cap a la tele o cap on sigui i podeu fer mal a algú.
I segona, feu pauses. És un joc
que sembla molt fàcil, però acabes amb uns cruiximents,
unes agulletes una mica
complicades. Així que preneu-vos-ho amb molta calma.
El que més m'agrada d'aquest joc és
em sento tota una música, videojoc, jo, les ulleres...
Som tot un. Som... estem connectats.
És com si de sota l'univers s'il·lumina
i ets part d'aquest sistema i a més ho fas tot bé.
Enllaços els combos i estàs preparat
per ser nivel experto en el següent videojoc.
No us confieu, perquè la següent cançó segurament
ho sortirà malament, però en pràctica tot s'aconsegueix.
Un dia hauríem de parlar dels videojocs que fan agulletes,
perquè el Ring Fit Adventure de la Switch
és un altre d'aquests que durant la pandèmia
ha ajudat molt a baixar de pes de tots aquests pans
i pastissos que van fer en el confinament.
Doncs mira, sí, en parlarem després.
De fet, el Chris Vilchez ens parlarà d'un joc
que també l'ha fet suar i que també et fa fer exercici.
Per cert, aquesta setmana han passat unes quantes coses
relacionades amb l'univers dels videojocs
i més concretament amb les empreses que es dediquen
a guanyar diners amb els videojocs.
Primer de tot, Nintendo ha donat dades de la seva Nintendo Switch
venudes, ho deia de forma molt clara la Paula Garcia d'Eurogamer
a aquest joc web, i deia que Nintendo Switch
ha superat les vendes totals de 3DS en només 4 anys,
gairebé 80 milions de consoles, de les quals diuen ells
que 74 milions ja s'han venut. Déu-n'hi-do, no, Albert, això?
Sí, és una xifra molt potent.
Ara ja la Nintendo Switch està mirant la Game Boy Advance,
que serà la següent consola a batre en número de vendes.
Però és interessant perquè, si recordeu, Nintendo,
el que va fer va ser, bàsicament, eliminar
una de les seves dues línies de consoles.
Nintendo sempre ha tingut la consola sobre taula i la consola portàtil.
Les van fusionar amb la Nintendo Switch
i no els hi ha anat malament, de moment, la cosa.
Està pujant molt a nivell de vendes.
També van comentar l'Animal Crossing, que aquí han fet programes especials
d'Animal Crossing, ha venut la seva darrera aventura 30 milions de còpies.
I és a dir, es pot dir que un terç dels qui tenen la consola
també tenen el videojoc, que això és una barbaritat.
Potser hi ha més d'un usuari que té una consola i dos jocs.
Jo, com volia fer Atari amb el seu ET,
doncs potser aquí ho aconsegueixen de veritat.
Déu-n'hi-do, quines vendes, no?
És brutal, és brutal. Sempre es comenta
quin va ser el joc més potent de l'any passat,
i jo no tinc cap mena de dubte, que és l'Animal Crossing,
pel que va representar per la gent i per la xifra aquesta
de 30 milions de còpies venudes. És una barbaritat, de veritat.
A la Xifra hi ha 300 milions de persones
que juguin al Fortnite, que és gratuït.
Aquí, 30 milions de persones han pagat 60 euros.
Exacte. És molt diferent. És una barbaritat.
I mira, ara també vull parlar d'un tema que m'agradaria saber
què en pensen els ullents, que és sobre Estàdia.
Tot el que ha passat a Estàdia aquesta setmana,
i és que es va fer pública la notícia a través de Google
que ha tancat tota la possibilitat de fer videojocs exclusius per Estàdia,
ha marxat la Jade Raymond
i ha recol·locat, o diu que intentarà recol·locar,
els treballadors que estaven treballant fent videojocs
a altres llocs de Google, que imagino que li deu haver-hi
possibilitat de poder-los recol·locar.
La comunitat d'Estàdia està una mica decebuda,
i s'ha de veure una mica com anirà aquest futur
en aquesta plataforma, però és molt curiós el que passa
quan es parla de problemes en alguna plataforma,
que molta gent sembla que se n'alegri
i que una mica vinguin a dir
que ja us ho deia jo, que això havia de passar.
Tu com ho veus, Albert?
Em sap greu perquè hi havia equips que estaven fent videojocs
i la seva feina no la veurem, no la veurem feta en realitat.
Estic a l'expectativa de què passarà amb el servei com a tal.
D'acord, han tancat els estudis de videojocs,
però a Estàdia quina continuïtat tindrà?
Seguiran traient videojocs d'altres companyies.
Albert, Google ha tingut problemes
a l'hora d'entrar en el món del videojoc,
està tenint problemes. Amazon també.
Amazon fa poc també va tancar estudis de desenvolupament de videojocs.
Per tant, estem en un món en el qual
no importa que siguis una empresa molt gran,
això no val res, al final, l'important és la teva estratègia.
Tenint tots els diners del món tampoc et serveix per triomfar.
L'altre dia, o crec que avui, ho deia l'Oriol Beguirà,
amic del generació digital, i comentava que al final
també a aquestes empreses els falta l'ofici que tenen d'altres
que fan videojocs.
Efectivament, com dius tu, molts diners no et donen l'ofici.
Què diuen els nostres oients?
La Quidrell diu que crec que volien emular Netflix
fent contingut propi que vengui, però no se n'han sortit,
i la majoria d'oients el que diuen és que els fa pena
fer-ho.
No sé qui va dir una vegada que si algun dia tanquen
els ordinadors que donen servei d'aquest núvol
per poder jugar tots els jocs que tu tinguis,
el que faran... No me'n recordo qui m'ho va dir.
El que faran serà... Bé, escolta, tu vas comprar aquests jocs,
tenies això, tu canviem per aquests productes.
Et regalaran alguna cosa? I jo vaig pensar,
sí, això sí, ho fan, però poden tranquil·lament tancar,
i tot el que vas comprar en aquest cas és claríssim
que se te'n va de les mans directament,
és ben curiós. Per això l'Albert García
té videojocs físics, oi, Albert?
Sí, mai se sap el que passarà. Exacte.
I abans de parlar de les xarxes, Elis,
hem de dir que tenim també un nou vídeo del Cris
que n'ha publicat un i que es pot veure.
Doncs sí, aquesta setmana el Cris ha suat perquè ha jugat
a un joc d'entrenament d'estil boxe i ens ho ha ensenyat
en un vídeo que ja està publicat i que es presenta d'aquesta manera.
Opa! Què tal, com esteu? Avui estic a l'habitació una mica...
Bé, l'habitació n'està diferent. Per què?
Perquè avui jugaré, bueno, he jugat una miquona,
i ara continuaré jugant per fer una review
del Fitness Boxing 2 Ride and Exercise.
Farem una mica de boxe.
Exacte, fa boxe, eh, una mica.
Sí, sí, podeu veure el Cris si teniu curiositat,
veure'l a través dels vídeos que publiquem a icat.cat barra GD
i a vegades a Instagram, però jo a vegades el miro
i em fa molta gràcia.
És realment, i a més s'hi posa de veritat.
A veure, ho hem de dir, el Cris Vilchet està triomfant ara
a Twitch, perquè està cada tarda jugant
a videojocs de por, etcètera, etcètera.
I mira, avui hem tingut una conversa
superinteressant, no sé què en pensen els nostres ullents,
de les persones que veuen,
per exemple, un canal a Twitch
i ajuden a la moderació del xat.
D'acord, tu ara tu estàs com...
estàs fent el que pots, Eli, perquè tu estàs fent un programa de ràdio
i contestes o parles en francès està una mica segurament
i també moderant l'Albert, però hi ha gent
que el que fa és dedicar-se a veure una persona
que li agraden els seus vídeos, que a més l'ajuden en la moderació.
Està molt bé, no? Sí, és ben curiós aquest tema,
però jo m'agradaria aprofundir, perquè no sé,
en alguns casos és gent que està pagada, en d'altres no.
Vols dir que pot ser negatiu o positiu, aquesta?
No, no, no. No dius res. No dic res, però m'agradaria molt
conèixer la relació que s'estableix
i m'agradaria, a veure, un 30 minuts,
però sí que m'agradaria que algú m'expliqués
com funciona la relació que hi ha, etcètera, etcètera.
M'interessa, és una cosa que m'interessa, però... Molt bé.
També m'interessa el que han dit els ullens, no?
Doncs sí, han dit moltes coses. De fet, el Nitrat de Plat
ens explicava a Telegram, de fet, portava aquest missatge
perquè volia una mica compartir-ho amb els companys
que teniu fills, però precisament avui només estàs tu, Albert.
Què li passa a ell, la teva opinió? Diu que a casa els passa una cosa
i diu que no sap si són els únics o si li passa més gent
i heu trobat alguna solució. Diu que té dos fills i un fill,
les filles tenen 12 i 17 anys i el fill té 15. Molt bé.
A casa sempre els han agradat els videojocs i sempre han valorat
els bons jocs i sempre els ha agradat jugar amb família,
amb comunitat, etcètera. Aleshores, el que li passa ara
és que el seu fill té 15 anys, té un grup d'amics que juguen online,
sobretot al Fortnite, però que ell té més jocs
i li agrada jugar sol i va tot bé, des del Minecraft
a Kerbals i 50 més. Aquest per una banda.
La seva filla petita en té 12
i té un tipus de socialització diferent.
Les seves amigues juguen poc, només als Roblox, que ja està bé,
però que no hi ha manera de trobar un grup més enllà,
és a dir que ella juga sola. A ella no li agrada jugar sola,
vol quedar amb amigues per jugar, però es queda sola
perquè no hi ha gaires nenes que juguin
i almenys a jocs una mica més diferents.
Només juguen a uns determinats jocs
i busca algú de la seva edat per jugar a altres jocs,
com el Don't Strip Together, per exemple.
Si juga online amb els nens de la seva classe,
que sí que es troben, nens que juguin,
només juguen al Fortnite i d'aquí no surt.
Aleshores, què li passa? Que acaben jugant sols
o els nens per una banda, les nenes per una altra, ella sobretot sola
i no socialitza ni amb altres nens d'altres edats,
ni amb nens, diguem-ne.
Us he de dir que a mi cadascú
juga a la seva bola i sol, amb els seus amics.
En el cas meu, el gran,
que en té 19, juga sol,
amb la Nintendo Switch, ben content.
De tant en tant juga el Valorant.
Al mitjà juga Valorant i el Sea of Thieves, per cert, Albert,
està encantat amb el Sea of Thieves.
No sé si té gos, ja li preguntaré.
No m'ha demanat un euro i mig, no crec que se l'hagi comprat.
El pots aconseguir sense pagar.
La forma legal, vols dir?
Sí, clar. Has estat moltes hores, però al final el aconsegueixes.
I el petit, efectivament, juga al Fortnite.
És ells jugant sols, cadascú amb el seu grup,
però entre ells no interactuen.
El dia 31,
abans d'arribar a les 12,
juguem tots junts amb la Wii U.
Des de fa molts anys.
De moment aguanten, hi haurà un moment que ens diran
que em vaig amb els col·legues.
Això ha d'arribar, en algun moment o altre haurà d'arribar.
Hauria hagut d'arribar, però no va posar C per confinament.
Molt interessant tot el que s'ha explicat al Nitrat de Plata.
Ens parlen també de llibres electrònics.
En Leive busca un ebook amb il·luminació.
D'Amazon pregunta si continuen sent la millor opció.
Diu que ara té el Kindle de primera generació.
I al Sergi Boystan li diu que té un paper white del 2015-16.
Que n'està supercontent.
Que no sap que hi ha la competència,
però la il·luminació és força còmode per llegir a la nit,
però que no llegeix mai a les fosques absolutes perquè li molesta.
No sé.
Cadascú té la seva història a casa.
També s'ha parlat de videojocs.
Correcte.
L'Albert Eça ens diu que si tenim el joc Plague Inc,
és sobre un virus que es va propagant.
Diu que ara hi ha gratis el nou DLC que es diu The Cure,
que és invertir l'objectiu del joc,
que s'ha de trobar la cura i lluitar contra el virus.
Quan vam fer aquell programa des de YouTube,
tots confinats a casa, em van parlar perquè es va posar
com una mica de moda.
I relacionat amb el programa d'avui?
Alguns uients diuen que a ells no els agraden els videojocs de por.
En Sergi Boystan també diu que a ell no li agraden,
que es va agafar el remake per la PlayStation 3 i no parava de patir.
Fins que un company de pis, veient-lo jugar, li va dir
si ho passes malament, per què jugues?
L'Alien Isolation diu que és una excepció,
tot i que la pel·lícula d'Alien és de les poquíssimes pel·lis de por
que li agraden i molt.
Jo l'altre dia vaig veure aquella pel·li,
que ara no recordaré el nom, quina ràbia em fa,
però que ho diran segurament els uients o algú de vosaltres,
que és com la precuela d'Alien.
El nom no el recordo.
La vaig veure.
La vaig veure.
Em va agradar força.
Albert,
em vas parlar molt bé de l'Alien Isolation fa un temps.
És fantàstic.
És dels millors jocs basats en pel·lícules que jo he jugat mai.
I aquest fa por.
Et persegueix un alien en una nau.
Si no, fes por.
Aquest és un dels que algun dia recuperaré.
No ho sé.
Si tot aquest tema de por,
amb les noves generacions,
aquests jocs que puguem veure i jugar d'aquí dos o tres anys,
realment es notarà la diferència amb els jocs d'avui dia
o amb aquest joc que has comentat avui.
No ho sé si ens trobarem realment peces per patir.
Jo penso que sí.
Aquesta setmana s'ha vist a internet
amb el nou Resident Evil
i la moda que ha sortit amb el personatge d'aquesta dona altíssima
que ha aparegut, la Lady Dimitrescu.
Què ha passat aquí?
Capcom, veient que hi ha hagut molt cosplay
i molt dibuix d'aquest personatge,
que és una dona que és una vampireza victoriana
altíssima que fa 3 metres d'alt,
i la gent s'ha tornat boja davant d'aquest fanatisme
davant d'aquest personatge del nou Resident Evil
dient l'estatura d'aquest personatge.
La gent s'ha tornat boja.
Déu-n'hi-do.
Hem arribat gairebé al final del programa.
Déu-n'hi-do.
Hem arribat gairebé al final del programa.
Hem arribat gairebé a les 21 persones
que encara queden al nostre twitch.tv.
Hem de dir que ara quan acabi farem la nostra incursió a un canal.
Intentarem fer-la a una persona,
no sé si ara està en directe,
que al Twitter ha sigut tan descarada
que ha dit ara fa una estona
i ha dit que ha fet una estona.
El que he fet és seguir-lo.
Espero que me'l trobi ara.
Veureu la persona uient del programa
i amic del Generalitat Digital
que segurament estarà en directe i que tinc ganes de veure'l.
Gràcies per haver vingut a l'estudi.
Avui un mano a mano.
Albert, gràcies per la connexió.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
T'has escoltat mentre parlaves, oi?
No, m'he escoltat bé finalment.
Gràcies per explicar-nos aquest joc de medium.
Fins la setmana vinent, que vagi molt bé.
A vosaltres.
També hem de dir que aquesta setmana
l'estudidors han tingut el Dani Jiménez.
Ha tornat després d'una baixa de paternitat molt llarga.
Moltes gràcies per haver-nos acompanyat.
Estem contents de veure't.
Pots seguir-nos al Telegram, a Twitter, a Facebook, a Twitch,
a Instagram, també a iCat.cat,
als podcas de Spotify, a Twitch.TV de Regeneració Digital
i també per YouTube.
Passeu un bon cap de setmana i que tingueu temps per jugar a videojocs.
Aquesta setmana marxem amb la música del videojoc
Is X Monstrum Nox, que surt per PC i per Nintendo Switch.
Està molt bonica. Adéu-siau.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies.
Gràcies.