I cap, la ràdio inquieta.
Generació digital, amb Albert Murillo.
Benvinguts al Generació Digital.
El d'avui és el programa número 1042.
La indústria del videojoc arreu del món no passa pels millors moments.
Des de fa un temps van arribant notícies d'acomiadaments
i també de tancaments d'estudis.
Catalunya, per molt que diguin, també li afecta aquesta situació.
I vam rebre amb pena el tancament de l'estudi Novarama,
de Dani Sánchez Crespo.
Recomanem molt el vídeo del Dani donant una opinió sincera
dels detalls del per què acaba aquest mític estudi barceloní
creadors dels Invisimals.
Nosaltres, però, volem continuar parlant dels fruits de la indústria,
dels videojocs, que encara que cada vegada tenen més dificultats,
per ser rendibles, en surten diàriament i molts.
Comencem amb el Generació Digital,
el programa de videojocs de la Ràdio Pública.
Una mirada diferent als videojocs.
Per aprendre, pensar i somiar.
Per cantar i també per entretenir.
I el primer que descarrega sempre, sempre, és el Dani Jiménez des del control de so.
Com estàs?
Hola!
Com estàs? Molt bé, molt bé. Avui tenim el Víctor Mame a l'estudi.
Què tal?
Molt bé, estic molt bé, molt content d'estar aquí.
Molt bé, sí, perquè bé, et veiem per les pantalles, vas fent,
però tema música, què?
Tema música...
Estàs a tope o...?
Vaig fent, vaig fent. Aquest any és una mica més relaxat,
perquè no estic en actiu amb Doctor Prats, que estem descansant,
però alhora estic experimentant a les xarxes, amb el TikTok, una mica amb tot.
Molt bé, molt bé.
També tenim la Laia Derín, com estàs?
Què tal, com anem?
No, és molt bé.
A tope.
Sí, i l'Albert Garcia, què tal?
Bona tarda, bé.
Molt bé, i també la Débora, que està a Sevilla. Com va tot?
Molt bé, moltes gràcies.
Molt bé, a veure, et deia això del Víctor, que el tenim aquí avui,
perquè avui no es tocarà el piano, i atenció, perquè ha vingut amb una joguesca.
Sí, he preparat un petit joc.
Bé, és una tonteria, però pot participar tothom, inclús des de casa.
Molt bé.
I, bàsicament, veureu...
Us ensenyaré, entre cometes, a escoltar una cançó.
Uau, això m'encanta.
Això és molt important, perquè no...
Bé, moltes vegades ho escoltem de...
Sentim, no escoltem, no? Allò que diuen els lingüistes.
Sí, sí, sí. Al final es pot fer una escolta activa d'una peça, no?
O simplement es pot tenir allà i quedar company.
Molt bé, Laia. Perdona que tregui una cosa personal teva,
però avui has fet un curs.
Sí.
Exactament quin curset? Com es diu?
És una formació que es diu a COES, de l'Institut Català de la Salut,
que és un treball per d'aquí.
Molt bé, molt bé.
I, bàsicament, et posen en situacions reals,
davant de casos, rotllo, doncs, pardes cardíacas,
com es diu, detectar un cas suïcidi, coses així.
I això ho fan... I han vingut actors.
Sí.
Actors preparats, que tu no sabies...
et munten com a escenaris, com si tu estiguessis en una consulta real,
i et posen en situació, inclús de pacients agressius.
Val, sí, sí.
Sí, sí.
O sigui, tu reconeixes...
Jo faig el meu paper de rebre aquest pacient a l'ambulatori,
perquè jo estic en l'administració.
I et veig a tu seriosa, no?
Intentant...
I jo flipant, diguem.
És una mica un videojoc, això, també.
Sí, sí, és veritat.
Decisions ràpides.
Que sabíeu que faig les RCPs, que és el de reviure el pacient de forma perfecta,
per tant, us podeu sentir segurs amb la meva presència.
Però està puntuat d'alguna forma o no està bé?
És un nino que està lligat a la corrent, llavors marca si el pit arribava a la profunditat correcta,
si li entra oxigen quan li fas la respiració, vull dir...
Molt bé.
Hi ha una barreta que es va omplint, com un videojoc.
Tal qual, tal qual.
M'ensenyava i dic, eh, falta música aquí, en plan.
El Helldivers i la Laia ha jugat molt, eh?
Això de falta música m'agrada molt, està molt bé.
Per cert, us hem de dir, la setmana vinent, que és una setmana així especial,
que molts nens, evidentment, ja seran de vacances,
setmana santa, alguns tindran potser algun dia de festa,
farem un programa especial dedicat a Sekiro, Albert, perquè fa cinc anys de la sortida.
Doncs sí, i va ser un joc important, li van donar el premi del millor videojoc de l'any.
Exacte.
Sembla ser que és bo.
Sí, no?
I que complicat que és, la mare que em va.
Això, mira, parlem una mica d'això, vindrà el Víctor Matute,
que parlarà de la seva experiència jugable en aquest joc,
que ha sigut molt extensa, jugant diverses vegades,
fins que el toquin, oi, aquelles coses que...
Té que no en recorreguinis i tot, hi ha alguna cosa rara, ja...
Ja l'hi demanarem la setmana vinent, podeu escoltar aquest videojoc.
I res, a l'entrada, i donant aquesta notícia de Novarama,
ens va enganxar al final del programa de la setmana passada,
però ho volíem comentar avui, amb aquest video que es va fer, evidentment, viral,
on ell, assegut davant de la càmera, fa com una explicació molt sentida
i sembla molt sincera, de tot plegat.
Em va semblar molt curiós perquè aquesta indústria és una indústria
que no es diuen les coses, de NDAs, tal,
i aquí va donar realment molta informació curiosa.
Sí, és curiós perquè va donar la seva visió de com ha vist tot el tancament,
i és una persona que, evidentment, ha de saber-ho al 100%,
és el director general de l'estudi de Novarama,
un dels cinc fundadors,
i sí, és una llàstima perquè portàvem 20 anys,
eren una referència a Catalunya,
van ser els que van fer potser un dels jocs més importants fets aquí,
l'Invisimals, franquícia que es va convertir en internacional,
i han hagut de tancar.
i després de rebre una inversió,
segons es va saber, de 5 milions d'euros,
van voler créixer,
segons va explicar el director general de l'estudi,
van voler créixer i no van aconseguir fer-ho de forma viable,
amb el joc que estaven desenvolupant.
Molt bé.
S'ha fet força viral perquè ell és un personatge,
doncs, a les xarxes molt conegut,
sobretot arran de la pandèmia,
vull dir que feia aquells vídeos i aquells fills,
sobretot fills feia a Twitter,
però bueno, darrere ja és com a la punta de l'iceberg,
no Débora, perquè n'hi ha molts més casos, no?
Clar, no, sí, per exemple, està molt bé,
jo penso que també està molt bé que hagi tret aquest vídeo,
m'ho explicant, perquè és un estudi molt, molt gran,
que ha tingut un èxit, el que deia l'Albert, no?, internacional,
però abans ja teníem pots mortem d'equips independents, no?
O sigui, ja en els últims anys s'ha canviat una mica
la visió aquesta de no hem de parlar de diners
i no hem de parlar de com es mou tot això,
però hi ha equipets, no?, equips i companyies així
més petites, mitjanes, que han hagut de tancar, no?,
que no ha funcionat, i sí que estan parlant del que està passant, no?
I, clar, és el que dèiem a començaments d'any,
que tots els acomiadaments que hi ha hagut,
tard o d'hora havia de passar a Catalunya, també.
És una llàstima, o sigui, són notícies molt tristes,
però a l'hora jo crec que tota aquesta informació també serveix una mica
per veure com navegar, no?, en aquesta indústria i en aquest sector,
que ara mateix s'està com reconfigurant.
Recordo que una de les primeres entrevistes que li vam fer
el Dani Sánchez Crespo no va ser per Novarama,
perquè l'acabava de crear,
sinó perquè ell era un dels responsables d'Art Futura.
Art Futura era una exposició, per mi, brutal,
de tecnologia, d'art visual.
Allà, si no recordo malament, es va presentar la PlayStation 3,
en vam parlar fa un temps, si no estic equivocat, eh?
Sí, sí, Sony estava molt involucrada,
i potser per aquí va estar en una relació...
Segurament, segurament.
Va venir el Fumito Ueda, el creador d'Ico, de las Guardian.
Sí, sí, sí, i tant, i tant.
I era una exposició que es va deixar de fer,
i és una pena,
i ell el que feia era portar tots els temes de videojocs,
i en aquell moment ja era professor de la Pompeu Fabra
del màster de videojocs.
Anirem veient què és el que fa el Dani en els propers anys,
que, doncs, segur que farà coses interessants,
i que, doncs, podrem gaudir de la seva obra.
I tot l'equip, també, de Novarama.
Evidentment, i tant.
Al final eren 70 persones que s'han anat desreduint,
i a veure si poden trobar feina.
De fet, ella explicava que algunes persones ja les havien trucat,
i, bé, s'ha de veure si realment poden tenir sortida
tota aquesta quantitat de gent.
Molt bé, moment per començar els continguts del programa com a tal,
perquè avui tenim, doncs, un programa força farcidet
de material de videojocs relacionats amb les novetats de la setmana,
que n'han estat moltes.
Generació Digital.
Els dissabtes a les 10 del matí, iCAT.
I és que ha estat una setmana, com dèiem,
molt potent a nivell de llançaments de videojocs.
Tenim el Princess Peach Showtime de Nintendo,
tenim el Rise of the Running de Sony,
tenim el Call of Duty, Warzone Mobile,
fet a Barcelona per part de Digital Legends.
Esperem tenir-los d'aquí poques setmanes.
Sembla que les companyies s'hagin posat d'acord
per treure tots els jocs el mateix dia.
Davant d'aquesta situació, vam demanar a l'Albert Garcia
que triés un joc, i ràpidament no va tenir dubte,
perquè aquesta setmana també ha sortit el Dragons Dogma 2 de Capcom,
una aventura que promet ser un dels grans jocs d'aquest 2024.
Dragons Dogma 2 està disponible des d'aquest divendres,
i podríem dir que està disponible per totes les plataformes
de sobre taula, excepte la Switch.
El tenim per PC, PlayStation 5, Xbox Series S i la X.
Tu en quina plataforma has jugat, Albert?
Doncs PC.
Ostres, darrerament, eh?
Estic donant la sala a PC, i m'he equivocat
perquè és el que està pitjor optimitzat.
Oh, no!
És la versió pitjor optimitzada,
porto uns dies jugant-lo.
la companyia que el distribueix, PlayOn,
em va preguntar-me quina plataforma vols,
i jo vaig dir,
com he llegit que les altres versions de consola
van a 30 frames per segon,
em demanaré la PC,
per anar a 60, per anar més ràpid.
No et veia, tu, això,
demanant més frames per segon, Albert?
Sí, sí, sí.
Jo ja estic en un punt que necessito més frames per segon.
Molt bé, molt bé.
Us ho dic de veritat.
I resulta que és la que està mal optimitzada.
I ho has notat, sí?
Sí, ho he notat,
quan entres en un...
Ho arreglaran, eh?
I penso que hi ha marge de millora.
Està bé, es pot jugar, eh, el joc.
Sí, sí, sí.
Però quan entres en una ciutat,
dius, ai, ai, ai,
ai, que baixem revolucions aquí,
i tot comença a anar una mica més lent,
i dius, mare meva.
Ja, bueno.
Bé, doncs,
a banda que m'estigui passant a la plataforma del PC,
vull comentar-vos aquest Dragons Tocna 2,
perquè és un joc d'aquests potents d'aquest 2024.
Feia molts anys que l'estaven esperant.
Així que anem a repassar,
acaba de sortir a la venda,
anem a repassar una mica de què va tot plegat.
Capcom.
Ja està.
Sí.
Fins aquí la reviu.
Adéu-siau.
L'ha fet Capcom.
No, jo, segur que m'encanta.
Quan dius que l'ha fet Capcom,
no només la distribueix,
sinó que també l'ha fet, eh?
L'ha fet Capcom internament.
Molt bé.
I, per tant, per mi,
hi ha qualitat.
Estan en aquesta companyia japonesa,
que va fer 40 anys l'any passat.
Per cert, el seu CEO,
el senyor Kenzo Sujimoto,
és un senyor de 80 i pico anys.
Encara treballa?
Sí, sí, sí.
Això ho trobo tan maco.
El senyor Kenzo Sujimoto,
si entreu a la pàgina web,
el veureu que hi explica la història de la companyia.
És increïble, aquest home.
És increïble.
Va començar venent,
perdona, Albert,
amb dolços.
Dolços?
Dolços, sucre d'aquest que es fa amb un pal,
màquines de sucre,
d'aquestes de...
Tot això.
Que segur que pal en japonès és Capcom boníssim.
Sí, sí.
No, però això que hi hagi gent gran a les feines,
jo ho trobo molt a faltar.
Gent gran.
Bueno, clar, porten un punt de vista
que els que acabem d'entrar no el tenim.
No el tenim, no el tenim.
Però és que hi ha un tema.
És que Capcom és una empresa familiar.
El CEO és el senyor Sujimoto.
Ah, sí?
El Chief Operation Officer és el seu fill.
Què dius?
El responsable Monster Hunter,
que és la franquícia,
és el nebot.
És tota la família Sujimoto.
Que bo.
És tota la família de...
És una empresa familiar.
Sí, sí, sí, totalment.
De centenars de treballadors,
centenars, però és familiar a l'empresa.
Boníssim, boníssim, molt bé.
Dragons Dogma.
Centrem-nos en el joc.
És un joc d'error i acció,
fantasia medieval,
alta fantasia,
fantasia èpica,
com voleu dir-li.
El primer Dragons Dogma,
recordo que vaig fer la review per Eurogamer,
va sortir el 2012.
Molt bé.
I ja tenia un concepte molt curiós de videojoc.
Es va convertir, de fet,
en una mica un joc de culte.
El primer Dragons Dogma.
Us explicaré una mica de què va.
Continuant amb el context,
la figura responsable màxima del joc.
Han treballat centenars de persones,
però el director
és el Hideaki Itsuno,
que és el que va fer els Devil May Cry.
És el que va fer aquells de drinkes.
Ah, no recordo el nom.
Aquells que eren de lluita multijugador
que podien jugar fins a quatre jugadors.
Powerstone.
Powerstone.
Molt bé.
És un històric de Capcom
que fa jocs realment molt basats en l'acció.
I ara ho veurem,
perquè el joc té molt d'acció.
Molt bé.
Com us deia,
fantasia medieval,
món obert,
sense pantalles de càrrega.
És un gran món obert
que anem explorant
sense que es vagi,
doncs,
estigui com tallat.
És tot obert.
Llavors,
la història principal,
tot i que no té gaire pes,
perquè és un joc,
em veureu,
que és molt emergent,
tot plegat,
van passant coses,
conspiracions,
lluites de poder,
unes nacions
que estan en conflicte.
De fet,
em fan ací perquè
són dues nacions,
Bermund i Battle.
Battle, no?
i una es van basar
per fer-la en Sicília.
Sí.
O sigui,
l'escenari principal del joc
té molt d'escenari
com italià-sicilià.
Com a país, Sicília?
Sí, sí,
amb el paisatge.
Ah, d'acord.
El paisatge,
el que són els paisatges...
Sí.
I per l'altra,
en Tunísia.
Ah, molt bé.
Que és una mica com més
el tòpic de desert,
si ho volem veure així,
però m'agrada
que hagin agafat
com els paisatges
d'aquests dos països,
o d'aquestes dos regions,
per fer els dos escenaris.
Molt bé.
I nosaltres som un personatge
que és la Raizen,
que és com l'escollit pel drac
per canviar l'ordre de poders
d'aquest món.
Vull que us fixeu
en aquest so
que estem sentint.
M'està agradant molt
per els efectes de so.
Quina harmonia, no?
Quines notes.
Víctor, com ho veus, això?
Molt maco.
Molt.
A mi m'agrada molt.
Sobretot m'agrada molt
per l'efecte de so,
perquè estàvem escoltant
el campanar
d'una espècie d'església,
però estàvem estant...
Aigua també, no?
Sí.
I s'estava mesclant
amb el piano.
Ui!
Dragons Dogma.
Molt.
Com us heu quedat?
Bé, bé.
Joc japonès,
joc amb una sensibilitat
així amb la música,
amb tot això.
Doncs us posava
la part aquesta
de la música
i del so de fons,
perquè és un joc
molt del so de fons.
Tu estàs bàsicament...
És un joc on tu vas
amb una sèrie de personatges
que t'acompanyen.
Aquí ve el concepte...
Ara us explicaré
la gràcia del joc.
La gràcia.
Tu et crees un personatge
amb un editor
que és increïble.
L'heu vist,
allò de l'editor,
aquests dies?
Sí.
Sí, sí.
Jo l'he provat.
Vaig fer un personatge.
Jo no vaig jugar
el primer títol,
però en aquest sí
que tinc ganes
i la veritat
és que l'editor
de personatges
és increïble,
molt profund,
molt complex,
molt divers
i em va encantar.
Què vols canviar?
Fins i tot les celles,
tot, no?
És que pots fer
el que vulguis
i s'assembla.
I s'assembla.
S'assembla què?
Què vols dir?
A la persona en qüestió.
Si et fem a tu el verd,
clava, clava, clava.
Què dius ara?
I surts allà tu com a heroi.
A mi em costava tant
fer-ho amb això amb l'Ui.
Us en recordeu l'Ui?
Sí.
Jo sempre les hi deia
els meus fills
i jo és que
ho feia fatal
sempre
i els meus fills
ho feien molt bé.
Saps que dius,
mira...
Doncs fa una cosa,
podeu provar l'editor
de forma gratuïta
perquè és la demo del joc,
és l'editor.
Ah, molt bé.
Així que podeu baixar-vos la demo
i fer-vos aquí...
Bona idea, eh?
Que hàgim posat l'editor gratis.
Això està bé.
Per mi sí
i a gent ho ha criticat
perquè no és com una part del joc
però a mi...
Ah, no,
però és una manera d'enganxar-te
també, al final.
Sí, sí,
perquè ja el tal crees
i ja fas l'aventura.
Clar.
Perquè jo vaig estar dues hores.
Sí.
Vaig requerir...
Mare meva.
Vaig requerir consell
de casa
en plan,
se sembla a mi.
A veure...
Però a veure,
Déora,
tu et vas fer tu mateixa
o no?
No,
jo el que vaig fer,
o sigui,
jo vaig traslladar
una de les meves gates
al joc.
No m'estic...
La Nix.
Oh!
O sigui,
va ser com Felí,
no?
Sí, sí, sí.
Aquesta rassa felina
i llavors el que vaig fer
vaig agafar la Nix
que té una...
no sé,
un cos,
un tipus de cos,
un tipus de cara,
tot això,
i la vas traslladar
al joc,
ja per fer la broma,
no?,
per fer una mica de joc.
I jo vaig estar-m'hi
potser una hora,
hora i pico,
però conec gent
que s'ha estat
com quatre hores.
Imagina's.
Sí,
mira que a mi em diuen
que jo jugo per l'esquim,
play for the skin,
però és que
dues hores
em sembla excessiu.
No, no, no,
és que
quan incoences
no pares.
Ens agradaria veure
tant Déora
com Albert
què és el que heu fet
i alguna fotografia.
aquí el mòbil.
Ah, després t'ens els assenya.
Sí, sí, sí,
és que vaig fer fotos
i vaig preguntar a la gent
si s'assembla o no s'assembla.
Estàs orgullós per això,
estàs orgullós.
És que l'haig de millorar
i m'han dit com millorar-lo.
Has d'anar i pagar uns calarets
dintre del joc,
dintre del joc,
dintre del joc,
perquè si a la demo
has de pagar allà
per fer el joc.
Però pagant per què?
Per tornar-te a canviar
l'aspecte.
Per fer-te un canvi.
Per quin canvi?
Per millorar-te?
Per millorar l'aspecte,
el personatge.
Ja, ja,
però el que estic...
Més detalls.
Perdoneu-me, eh?
Estic pensant en els oients,
també.
O sigui...
Per exemple,
la front del meu personatge
és molt fineta,
l'hauria de fer més ampla.
I això t'ho permets?
I ho he vist ara
mentre jugava i dic
aquesta front,
què és això?
I aquests diners
té una secció
que és
que et permet...
No, no, o sigui,
pagues per canviar-te
i a partir d'aquí
et canvies el que vols.
Ah, val, d'acord,
ara ho entenc,
ara ho entenc,
no ho entenia.
I pots tocar-ho tot, Albert.
Ja.
Tot, tot, tot.
Val, d'acord.
Tot.
Llavors, aquí l'aracció
és que tu et creus un personatge
i aquest personatge
va acompanyat
d'altres personatges.
La gràcia de Dragons Dogma,
ja ho tenia el joc original,
és que
sembla com un joc de rol
online amb altres jugadors
però tu jugues...
És single player,
tu jugues sol tota l'estona.
L'únic que t'acompanyen
uns personatges
que estan governats
per la intel·ligència artificial
del joc,
per la IA del joc,
que semblen com...
o cap com a intentat
que fossin
com que t'acompanyen realment.
Llavors, tu creus el teu personatge,
creus el teu acompanyant,
que l'acompanyant
és superimportant
perquè tens un acompanyant
que és com un vincle
molt més bèstia
i et pots anar fitxant
o pots contractar
altres personatges
que t'acompanyen.
Llavors, la gràcia del joc
és que
hi ha missions principals
i secundàries,
es difumina tot molt
perquè aquí la gràcia és
tu tens un personatge,
estàs en aquest món,
vés a fer aventures.
No importa la història principal...
A tu va fluint tot així,
en plan...
Llavors, tu vas canviant
potser alguns companys teus
que t'acompanyen,
aquests dos que són més...
que van canviant més.
L'altre que t'acompanya,
l'altre peó,
es diuen els peons.
Els peons,
l'altre que t'acompanya,
doncs sí que el tens més vincle
i doncs vas avançant,
vas avançant.
La gràcia és això
que no et guia gens.
És un joc que quan es fa de nit,
es fa de nit,
estàs enmig del bosc
i dius
uau, no veus res,
no es veu res.
Llavors, ja dius
com és molt perillós,
acamparem aquí,
et poses a cuinar.
quan cuines d'aliments,
es veu un vídeo real
de l'aliment fensa.
Què dius?
Perquè és un vídeo
en alta definició 4K
d'una costella.
No ho he vist?
Débora,
tu has vist-ho de la costella?
Jo ho he vist,
ho he vist,
és una passada.
He al·lucinat,
he al·lucinat.
com uns plats
que ni cuines a TV3,
cuines a TV3,
jugau al Tragons Tome
per veure com enfocar
un bon filet allà.
Escolta,
això pot portar,
no sé,
noves aplicacions
o nous jocs,
no sé,
és interessant.
Pel que entenc,
perdona,
si no hi ha molta missió clara,
llavors hi ha una gran part
com de viure el joc,
de la simulació
d'estar allà i...
Vull fer un sofregit.
Sí,
d'estar al bosc i...
És un joc on passen coses.
Passen coses.
Passen coses.
És una mica com
Breath of the Wild,
però...
Sí.
Però, sí,
similar en aquest sentit,
que van passant coses
i tu no saps ben bé on vas,
no t'indiquen on estan les coses,
et diuen
per aquesta zona hi ha alguna cosa
i tu has d'anar per allà.
No hi ha camins marcats,
és curiós.
Escolta'm,
això fa que aquest joc
sigui perfecte,
ara diré,
per mi,
o sigui,
per una persona
que no està acostumada
amb aquests jocs de rol,
tal,
és una mica,
o sigui,
hi pots entrar
més fàcilment?
Jo penso que no és molt complicat,
o sigui,
que no és un joc
de números i estadístiques,
sí que tenen...
I que tampoc arriba a ser
un sandbox allà
que no saps què fer,
no?
Sempre vas un mínim guiat.
Vas un mínim,
però realment
te'n vas molt de la història.
Jo arribo a un poble
i em diuen,
sé que la història principal
més o menys és aquesta,
però em diuen,
ostres,
hi ha un noi
que havia de portar unes armes
i s'ha perdut pel camí,
vaja,
vaig a ajudar-lo.
Realment,
van sortint moltes coses
pel camí
i el fet que la nit
sigui nit,
que el dia sigui dia,
tu agraeixes
quan es fa de dia.
Cada mitja hora,
més o menys...
No,
cada dia són 48 minuts,
val?
I saps que cada 24 minuts
canviarà més o menys
la llum del dia,
la nit,
i canvia molt guai.
Llavors,
clar,
si tu estàs allà
dient,
ostres,
és que és molt perillós
aquí al mig del bosc,
no per endavant nics,
quan queda més o menys
perquè es faci de dia?
Vale,
més o menys calculo
que uns 7 minuts.
Llavors,
molt aquest rotllo
de que intentin...
que tingui un punt de simulació,
tot i ser una fantasia,
on et puges a sobre
d'unes bèsties brutals,
després els combats
són molt intensos
i són combats
molt d'agafar l'enemic.
Les mecàniques del joc
et permeten
com escalar sobre de l'enemic...
Ah, molt bé.
Aquests dies veureu vídeos
per internet
de la gent
que fa unes coses meravelloses,
vull dir,
hi ha com un mena
de troll gegantí
que està com a l'altra punta,
l'agafen,
el tiren
i es converteix en un pont...
Sí, sí, sí.
El sistema de físiques
és molt xulo.
I molt imaginatiu,
pel que veig, eh?
Molt imaginatiu,
però també té un punt
com de fantasia medieval,
més enllà dels monstres
que són fantasia,
com una mica com...
No és colorista el joc,
és com molt...
Ja.
No està molt saturat.
S'ho veu jo?
Que no és una feina de fantasia.
Sí, sí, sí.
Que colorit és.
Està bé.
Llavors, bueno,
crec que ho he dit tot ja,
menció especial pel menjar,
he pogut donar-te el guió.
Sí, sí, sí.
Però, perdona,
és només la carn
o pots fer altres coses?
És a dir...
Les pel·lículetes
surten en altres receptes,
però en moltes
no surten pel·lículetes.
Sobretot destaquen els plats.
Pel·lículetes et refereixes
a que no tens el control
i ho veus?
I veus com l'aliment fensa.
Però amb molta qualitat.
Dius,
per què heu fet aquest detall
de forma tan curiosa?
Que t'agrada molt el menjar.
Sí, sí, sí.
No, no,
està molt detallat.
Per tant,
aventura que us dóna
molta llibertat,
és molt espectacular,
un joc que té un ritme
que tu vas tranquil·lament fent,
no us estresseu jugant-lo,
són moltes hores
i jo l'estic gaudint.
No me l'he passat encara
i crec que em queda bastant,
però encara no he arribat
a la regió aquesta de Sicília,
la de Tunísia.
Sí.
Per tant,
m'estic entretenint,
passant-ho bé
i mola molt.
I el concept...
Ah, perdona,
una última cosa.
El teu peó que t'acompanya,
el teu personatge
que és el que tens més vincle,
se'n va d'aventures
amb els altres jugadors.
Té un multijugador
asincrònic,
per tant,
el personatge que t'has creat
se'n va d'aventures
amb altres jugadors.
Per tant,
si amb altres jugadors
avança més
en l'aventura
del que has avançat tu,
quan tu fas aquella missió,
el teu personatge et dirà
ei, és per aquí, és per allà.
Els NPCs
t'indiquen el camí.
Ei, és per aquí.
Perquè ho han après.
Sí, perquè ho han après.
I tu decides enviar-lo.
No, no,
s'envia sol.
Quan tu no jugues,
s'envia sol.
Va sol.
Va d'aventures.
Això mola molt.
I una pregunta.
Aquest multijugador
que dius
que són quatre jugadors,
són quatre jugadors
que van a l'hora...
La màquina.
La màquina,
d'acord.
La màquina.
Sí, sí.
I mola perquè es noten
com molt...
Per exemple,
a mi,
molta estona
hi ha quatre classes,
els lladres,
els arquers,
els guerrers
i els mags.
I jo no porto mag.
No porto mag, tu?
No porto ataque ofensivo.
I totes dades em diuen
ens aniria bé un mag.
Convindria...
Van dient això,
en parlant de personatges.
Convindria contractar un mag.
Convé un mag.
A la vida sempre hi ha un passat.
Sí, sí.
Pensa't tu.
Pensa't tu.
Pensa't tu
que convé un mag
que ens curaria jo.
Que no,
que tenim aliments.
Sí, està guai.
I arribarà el moment
en què sense el mag
no podràs avançar.
Totalment.
I aniràs d'alguna encantèria
que diguis
Merda!
Abans de has comentat
que aquesta és la segona part,
la primera has dit
que fa molts anys
i que et dius
que com un joc t'oculta, no?
Sí, 2012 va sortir
i s'assembla molt aquest.
polit i han aconseguit fer-lo
que funcioni millor
i que es vegi millor.
Després parlem
amb el Víctor Mame
d'aquest primer,
d'aquest primer joc
que va sortir fa tants anys
i ho farem vinculat
amb la música,
però abans
doncs ens agradaria parlar
d'uns videojocs
que ens porta la Laia
i n'hi ha un
que en tinc moltes ganes de parlar.
Xan, xan, xan.
Que és el Balatro.
Participa a la comunitat
del Generació Digital
al nostre canal de Telegram.
Saps que aconsegueixes
sempre sorprendre-me les músiques?
Bueno, me l'he agafat ja
com la meva entrada.
Sí, exacte.
La cançó.
La cançó de moda, eh, per això.
Sí, sí.
M'encanta.
A veure, escoltem-ho.
En xifra.
Podríem estar molt d'estona.
Crec que és l'únic anime
que no em salto l'opening.
Saltar intro, no, eh?
Exacte.
Dius que vols parlar
de dos videojocs, no?
Doncs sí, perquè de cop
tinc com una època
que m'he enganxat
als jocs de taula.
Llavors, jo se va jugant
tranquil·lament el Wingspan,
que ara l'explicaré,
que és un joc així
de cartes, ocells,
molt cuqui.
i de cop va aparèixer
el Palatro allà
assegant-me completament
com un astre
poderós.
Molt bé.
Començaré amb el que és
més similar a un joc de taula,
que és el Wingspan.
Molt bé.
Doncs, com he dit,
és la versió d'un joc de taula
que jugues a Steam
i és molt similar
a la versió del joc de taula
a l'hora de fer-lo funcionar.
Però el guai
és que al ser online
no has d'esperar
que els familiars
o els amics
podin quedar per jugar
i jugues online.
A més, el guai
de l'online
és que tu no cal
que tinguis els DLCs
perquè si la gent
que et trobes per internet
els tenen,
ja te'ls activen
i els pots provar
i disfrutar.
Això és interessant.
Sí, sí, això està molt bé.
Perquè els DLCs
és un joc d'oceis,
tu et converteixes
com en un recollector d'oceis,
és preciós el joc en l'art
i el guai de ser
el joc online
és que tu cliques els oceis
i van fent el sorollet de l'ocei.
Oh, per favor.
Llavors, quan trobes aquell oceic
i dius
oh, que bonic,
vas clic, clic, clic, clic.
Està molt bé.
Llavors, el joc base
es centra en els oceis d'Amèrica
i té de moment
les expansions dels oceis d'Europa
i després els d'Oceania.
M'està encantant, m'està encantant.
I aprens, no?
Els noms dels oceis.
Sí, al final et quedes
amb els que tenen
aquells poders més guais
perquè cada ocei
té un poder activable diferent.
Molt bé.
Superguai.
Molt bé.
I llavors,
el que introduceixen els DLCs
són diferents objectius
dins del joc
o diferents mecàniques.
Per exemple, els d'Oceania
afegeixen l'aliment del nèctar,
que és així com un comodín
quan no tens els aliments
que tocaria
per aquell ocell.
Molt bé.
Més o menys.
Llavors, el taulell del joc
seria que tens
tres ecosistemes,
aquells ocells
que viuen al bosc
o a la muntanya,
els que viuen
als prats
i els que viuen
als pantans.
Molt bé.
Superguai.
Que guai.
I també estan els coloms.
Sí.
Aquest DLC encara no ha sortit, però...
Doncs,
hi ha el típic ocell
que pot viure,
per exemple,
aquest pot viure tant al pandà
com a la plana
o coses així.
I el guai
és que en aquest joc
tot puntua.
Què vol dir que tot puntua?
Que tu fas
que els ocells ponguin ous,
si acabes el joc
amb més ous o menys,
cada ou puntua.
Cada carta d'ocell
té la seva puntuació.
Hi ha en ocells,
per exemple,
els rapinyaires,
que si tens la sort
de poder-li donar,
anar-lo alimentant
a ratolins,
es van acumulant
ratolins en aquell ocell
i també compten puntuació.
Llavors,
a part,
hi ha quatre rondes
al llarg d'aquest joc
i a cada ronda
hi ha un objectiu final de ronda.
Però a part,
tu tens l'objectiu
únic personal teu
de final de partida.
Llavors,
és com que has de tenir,
és un joc així d'extratègia
que has de tenir
com moltes coses en compte
i saber què vols prioritzar.
Si el teu objectiu final,
si l'objectiu de la ronda,
si flipar-te
i alimentar massa els ocells
i que tinguin molts ous...
Si vas al teu final,
pots liar-la
amb la partida
que estàs fent
amb les altres persones?
Clar.
No,
perquè cada escut
els seus ocells,
tu l'únic que pots
interferir és
que
si comences a detectar
que a aquell
li interessa molt
els quells tipus d'ocells,
segur que és
aquell seu objectiu final,
tu pots agafar-li
i no deixar-li robar
aquells ocells.
Però,
de moment,
jo no m'estic fixant
en això,
no sóc tan dolenta.
De fet,
prou problemes tinc
en pensar en plan
què prioritze bé,
si els objectius
de la ronda
o els que no.
Llavors,
el volia recomandar
perquè és un joc així
molt calmat,
que de fet
hi ha els modos
de joc
que tu pots jugar
contra la màquina,
pots tenir partides
al moment
amb altres jugadors
d'arreu del món
o pots tenir
el que s'entén
com partides pausades,
que és que jo
arribo a l'ordinador,
faig la meva acció
a la partida
i tinc 72 hores
per tornar
a fer un altre moviment
esperant que els altres
fan la seva vida
i ja mouran
la seva pitxa.
Està bé, està bé.
I només
a recomanar-lo
perquè és això
un joc de taula online,
molt tranquil,
molt bonic,
però que de veritat
et fa donar-te el Goku
perquè hi ha moltes coses
en tenim en compte.
Com es diu
per recordar-ho?
Wingspan.
Wingspan.
I sobre els coloms, Albert,
perquè jo ja t'he sentit
alguna vegada
que tu els tens
una mica de mania
els coloms.
És correcte?
Home, aquí no té mania
els coloms.
Mira.
Jo no.
A mi m'agrada.
A mi m'agrada.
I us he de dir una cosa.
Ara em fa molta ràbia,
no tinc el nom
de la persona
que vaig veure a Instagram,
és una noia de Barcelona
que es dedica
a recollir
els coloms malalts.
Sí.
Un conec diversos, eh?
Sí.
I la veritat...
Té una associació.
Sí, sí.
I és meravellós
veure
com reaccionen els coloms.
és impressionant.
I jo cada vegada...
L'altre dia
em vaig veure un
a les vies del tren,
pobret,
que li van donar un cop
i que ja estava
condemnat,
i m'agafa una pena,
saps?
Sí, home.
Sobretot, eh?
I trobo que és un...
Albert.
És un animal
que...
Pobret.
No et fa justícia.
Durant la pandèmia,
a casa nostra,
en un test
que teníem a fora,
es van posar
dos tòrtores.
Sí, fantàstic.
dos tòrtores
van néixer allà,
l'ouet,
va sortir tot això.
Sí.
Va ploure molt
durant la pandèmia.
Al començament de la pandèmia
no és com ara,
que no plou.
Ja.
I estaven fora de l'ou ja
i eren molt petites
les tòrtores
i vaig estar molt preocupat
durant dos dies
i la meva parella també
perquè, clar,
estaven allà mullats,
petits,
sense menjar
i deien
es moriran aquí
al test.
El que no veiem nosaltres
és que els dos pares,
perquè són dos pares,
no sé si no,
anaven alimentant-los
però jo vaig estar trucant
a protectores d'animals
per veure què li has de fer,
no?
Sí, sí, sí.
I no em deien cap consell
ni res
però al final van néixer
Bertrand Russell,
les diuen.
Què m'estàs dient?
Sí, sí.
I encara
encara les visualitzes?
No, no, no.
Però vam venir a fer
l'entrenament de vol
ja al davant de casa
tota l'estona, eh?
L'entrenament de?
De vol.
Ah, de vol.
Però em prenen a volar.
Vale, vale.
Resulta que és un gran fan, eh?
Semblava que no,
però no, no, no.
Sí, que Albert,
jo tenia una altra imatge.
Les hem batejat i tot?
Perquè no volia donar la imatge.
Et demano disculpes
perquè jo pensava
que erats insensible
davant dels colons.
Tinc una de fotos,
de 100 fotos del necessari.
Mare meva.
Un reportatge que l'haig fet.
Alguna cosa més
t'ha quedat al pub
i nunca mejor dicho.
Ja callo, ja callo.
No, no, no.
M'ha agradat molt, de veritat.
No, res, res.
I en un altre programa
diré el nom d'aquesta...
No sabia que n'hi havia més d'una.
Em pensava que...
Bueno, jo conec
creadors de contingut.
De fet, hi ha un
que és desenvolupador
de videojocs
que és l'Alba Mayo
que és un noi
que fa coses així online
i tal
que té una pila
de colons a casa rescatats tots.
A casa?
Té un croma.
Sí, té un croma
de la seva habitació
perquè diu que està plena
de cagades, sí.
Déu-n'hi-do.
Dona, per molt.
Podríem fer algun programa
especial de colons.
Bé, però no.
Anem a parlar del balatro.
D'aquest, de fet,
em van parlar
fa un temps
perquè aquest joc
va aparèixer
majors de 3 anys
i al cap d'un temps
li van posar
un peixi de més 18
i clar...
Normal.
Sí, sí.
Perquè és com entrar
en el casino
on les apostes
van pujant.
M'ha agradat molt
la cara que has posat
quan ha sigut normal.
Clar, no?
De fet,
no sé si l'han torret
a posar
però va desaparèixer
en el moment
del canvi del peixi
va desaparèixer
de les e-shops
del Japó.
Del Japó.
Sí, sí.
Va tenir un problema
a l'estudi, clar.
Sí, sí.
Però va haver-hi
algun problema aquí
que algú no es va fixar
en el tema.
Exacte.
Doncs, pels que no el conegueu
el balatro
és un videojoc
de bàsicament
anar a rebentar
el pòquer.
Comença sent
un pòquer normal
amb les seves tirades
les seves apostes
les seves escales normals
i de cop
apareixen els jòquers
que cada jòquer
és diferent
i té uns poders diferents
que t'ajudaran
a multiplicar
o no t'ajudaran
perquè no els sabràs
per servir
les teves mans
pots també
activar més cartes
a la baralla
afegir cartes
amb poders especials
com carta de la suerte
doncs
té una probabilitat
d'una entre tres
que et doni més diners
o que et multipliqui
la puntuació.
i coses així.
Molt bé.
Llavors
es torna una mica frenètic
primer de tot
és un roguelike
què vol dir això?
Que perdràs molt
fins que no vagis adquirint
més jòquers
més cartes especials
hi ha que cada cop
et pujen més
el nivell
de les mans
que més utilitzes
rotllo
jo què sé
doncs
m'estan sortint
moltes dobles parelles
doncs hi ha les cartes
de planeta
que et multipliquen
i et sumen puntuació
per cada doble mans
que facis.
És a dir
que les primeres
hores de joc
has d'estar preparat
cada partida
començarà des de zero
cada partida
serà una partida
normal de pòquer
fins que van apareixent
els jòquers
a la partida
tu vas triant
doncs ara vull
aquest jòquer
però compte que sí
de cop cap jòquer
t'agrada
trobaràs que
vas avançant rondes
i no tens res
amb què sumar
i multiplicar poders
després apareixen cartes
de tarot
per canviar-te
que si les baralles
que si
i
a mesura que vas fent partides
desbloqueixes també
baralles diferents
que cada baralla
per exemple
hi ha una baralla
sense figures
sense la K
la Q
la J
o baralles
en què sumes més diners
si jugues
menys mans
per exemple
la base
és que tens
quatre mans
i
no és que
sóc addicte
sóc addicte
veus és que
creu una addicció
molt important
la meva nòvia
me l'ha prohibit
directament
però jo vull que em digueu
què passa
perquè jo crec que
el joc per mi
més avorrit
de la història
de la humanitat
és el pòquer
és el fet
que te'l puguis variar tant
que apareixin
les cartes de tarot
que et varien
poder afegir
o treure't
cartes de la baralla
és pòquer fantasia
és pòquer vitaminat
i tot és
com en un ambient
de casino
rotllo
acabes una tirada
de pòquer
si arribes a la puntuació mínima
de l'aposta
de com apareixes
a una tenda
una tenda
amb una e-shop
allà
tot de llumetes
i la música
és com
sí
anava a dir
que t'has d'imaginar
està molt ben fet el joc
t'has d'imaginar
no que estàs jugant al pòquer
sinó que
cada monstre
que has de batre
té una puntuació
de fitxes de pòquer
perquè tu cada aposta
te la pinten
com una jefa
clar
llavors has de derrotar
el monstre
fent pòquers
o trios
o obres parelles
amb tota l'explicació
que ha fet magistral
la Laia
quina plataforma el jugo?
jo estimo
jo també
jo t'ho dono una altra pregunta
llavors
és fàcil de jugar
perquè és que
esteu parlant
i jo ara m'he perdut
50 vegades
sí, perdó
hi ha gent del costat
que t'explica les mans
com jugar
com procedir
vull dir
com va la puntuació
és fàcil
de cop ma germana
agafa
que m'estava mirant a mi
jugar per Discord
i em diu
però nena
que tens una escala
perquè pots fer
as i dos
i jo en plan
que l'has d'estar
amb les figures
no sabia que es podia enllaçar
això
i tu deia amb aquest to
esclar del pal
nena
nena
treu d'aquí
jo crec que és relativament fàcil
i no és molt frustrant
és a dir
tot i que és un rock like
a mi em pica el seu
quan perdus del pal
vinga Javier
anem a tornar a començar
a veure com ha anat això
el que em vull que referir
és que la curva d'aprenentatge
per dir-ho així
és a dir
a principi és fàcil
però quan ja has fet dos altres partides
i t'has crescut
i dius
això ho tinc controladíssim
comença a ser complicat
i és contra la màquina sempre
no?
sí
dos contra altres persones
allà amb piques
tremendos
no no no
de moment
que sàpiguem no
la teva nòvia
t'ho ha prohibit
això vol dir que era
una partida darrere l'altra
la que es feies
sí
tota l'estona
però és un joc molt ràpid
o sigui
pum pum pum
tries les cartes
tires pum pum pum
tries les cartes
el problema que hi ha
és que si no saps
què estàs fent
l'altra persona
pot semblar realment
que estàs jugant a un casino
o a una màquina
a tregar perres
però estàs allà amb la pantalla
a un cèntiment
enrere de la pantalla
saps?
i tu vengu
un altre a tirar
un altre a tirar
perquè per vosaltres
evidentment no esteu jugant
al casino
no?
ai
quin gall
jo crec que
jo crec que és més addictiu
del que pot semblar
i per això crec que
el tema de les provisions
i de la majoria d'edat
però crec que es pot controlar
si ets conscient
que estàs jugant a un joc
però sí que potencia
totes aquestes coses
que sabem que no són molt sanes
però en no implicar diners reals
ja ja sí sí
és que es converteix realment
en un joc
i estèticament
es diferencia molt
del pòquer
també encara que no
jo pel que he vist
no?
té com uns personatges
molt macos
els jòquers
sí aquests jòquers
clar perquè apareix
apareix el factor de poders
i multiplicar
i canviar les cartes
però a veure
el joc base
és el pòquer
clar
sí sí
molt bé
alguna cosa més
sobre Balatro
l'últim que han anunciat
cap als addictes
com són el Víctor
el podran tenir
en tauletes i mòbils
d'aquí molt poc
s'està posant les mans al cap
però jo el que faig
és que me'l desinstal·lo
i ja està
és a dir
jo arribo a un punt
en què me n'adono
que estic perdent la meva vida
i desinstal·lo el joc
i no torno a jugar mai més
molt bé
ho vaig dir l'altre dia
ho vaig fer a Instagram
jo l'altre dia
després de 12 anys
ben fet
sí sí
vaig baixar les fotos
i vaig dir
vinga
ja s'ha acabat
sí no vull perdre més el temps
generació digital
acabes de fer una captura
doncs això
avui tenim el Víctor Mami aquí
hem parlat
d'aquest Dragons Dogma
la segona part
i avui Víctor
ens volies parlar
una miqueta
d'aquesta primera part
aquesta que deien
que és aquest videojoc
que es va convertir
en videojoc de culte
sí
això mateix
buscant una mica
d'informació
doncs he descobert
que el tema
del títol screen
és a dir
el tema dels crèdits
a l'inici del joc
de la primera edició
d'aquest videojoc
doncs té una peculiaritat
bastant curiosa
i volia que l'escoltéssim junts
avui
i doncs que reaccionem a ell
però abans d'escoltar-lo
m'agradaria comentar
el que es pressuposa
d'un títol screen
que no té per què ser
el tema principal
és la cançó
primer el que escoltem
quan obres un videojoc
doncs es pressuposa
que ha d'establir
una connexió emocional
emocional amb el jugador
es pressuposa
que ha d'establir
un escenari
i un to
per dir-ho així
un context
del que anem a jugar
també
ha de crear
records a llarg termini
per a aquesta persona
que el juga
és a dir
que llavors
puguis fàcilment recordar
aquella melodia
o el que comporta el joc
i crear una identitat de marca
bàsicament
serien aquestes quatre coses
que no són fàcils
no són fàcils
entra l'examen això
no no
simplement
perquè ho tinguem en compte
perquè al final
hi ha un plot twist
molt bé
llavors
com molt bé
ha explicat l'Albert
aquest videojoc
doncs és un RPG
fantasia
medieval
doncs el que podríem
pressuposar
que escoltaríem
aquesta melodia
doncs
com a molts altres casos
passa
doncs podríem ser
per exemple
un piano
tranquil
com hem escoltat
la melodia
que també ens ha posat
i tant
podríem escoltar
com entren unes cordes
en algun moment
alguns violins
alguns xelos
podríem escoltar
algun instrument de vent
potser algun cor
alguna guitarra acústica
i probablement
algun element de percussió menor
i el que acostuma a passar
és que després entra
el Tuti
que vindria a ser
tota l'orquestra sinfònica
doncs fent
la gran orquestrada
que és el moment
que t'emociones
i que recordes
aquella melodia
això passa amb l'Elden Ring
l'Elden Ring
quan comença
una nota de piano
i
al cap de 10 segons
sí
doncs
això seria una mica
el resum
ara escoltarem la cançó
i veiem si podem
anar detectant
dura un minut
quan ja et diré jo
per tallar-la
però dura un minut més o menys
i anirem detectant
aquests elements
molt bé
hem de parlar
o no eh?
jo crec que no ha faltat
si algú vol comentar alguna cosa
però millor escoltem
i després ho comentem
molt bé
el piano
les cordes també
ja hi són
si ho fixem
algun element de vent
percussió
sí, ho has dit eh
també hi ha una guitarra acústica
de fons
fent arpesis
uns coros
una mica
una mica coros
i ara vindria
el moment
que tothom està esperant
i jo pregunto
ha estat exactament
com ho he dit jo
o ha passat alguna cosa diferent
algú ha notat alguna cosa
que l'ha sorprès?
un canvi com de
de forma
d'instruments
sí
molt bé
de format
això mateix
i fins i tot
et diria
més elèctric
no?
absolutament
és a dir
on hauria d'haver entrat
aquella violinada
aquella
aquella cosa de vents
de clarinets
de flotes travesseres
han jugat
a nosaltres
han jugat a nosaltres
ha entrat una banda de rock
sí
on era medieval
el joc
això mateix
una banda de rock
com bàsicament
tenim baix elèctric
tenim bateria
tenim un cantant
aquí d'Arra Elèctrica
una cançó
molt icònica
d'aquest videojoc
que inclús han fet
molts memes
i que va
causar
tres reaccions
en el públic
primerament
dir-vos
com he dit al principi del programa
que si no haguéssim fet
tota aquesta prèvia
que us he explicat
dels sons
que aniríem escoltant
molt probablement
hauria passat això
sense apena ni clòria
és a dir
ho haguéssim escoltat
i no haguéssim fet
una gran reflexió
però és interessant
a vegades
fer aquesta petita
previsió
del que anem a escoltar
per llavors
poder-nos sorprendre
com ha volgut fer
en aquest cas
la persona
que ha escollit
aquesta cançó
per aquí
les reaccions van ser
la primera
gent molt enfadada
perquè deia
que això no enganxava
amb el videojoc
que no casava
amb l'estètica
gent molt contenta
perquè deia
ara m'espera
un videojoc
molt molt molt diferent
m'espera
un videojoc
que em sorprendrà
i un videojoc
que ja està marcant
una tendència concreta
i
el tercer grup de gent
és gent
que quan va sortir
l'expansió del joc
lamentablement
aquesta cançó
la van treure
i van posar una altra
i llavors
la gent
que odiava aquesta cançó
es va queixar
que no hi havia la cançó
gent que deia
em molestava
m'agrada molt
que diguin
que no és medieval
quan al joc
surten homes i aons
monstres
bueno
d'acord
i res
la part de fantasies
la treuen
és com
no existeix
això és
exacte
i res
la conclusió era
que aquestes quatre coses
que he dit al principi
es compleixen perfectament
perquè marca una
és a dir
estableix una
identitat de marca
emociona
recordes la cançó
i
bàsicament
doncs molt bé
fantàstic
ens has fet escoltar
atentament una música
cosa que està molt bé
i sobretot
si estem en un lloc
com a ràdio
que en teoria
doncs ho hem de fer
continuem amb
generació digital
i continuem
amb més música
i ara us explicaré
amb més música
amb més videojocs
només haicat
generació digital
el que us volia dir
que com que
a l'inici
deia que han sortit
un mogollón de jocs
això fa patir molt
a la Débora
i ella
jo me l'imagino
que deu tenir
una espècie de calendari
a la seva habitació
on té apuntats
tots els jocs
que surten
llavors ella
deu dir
com que aquesta setmana
surt aquest
ara vull jugar un
diferent
perquè em prepari
el següent
oi que vaig una mica
per aquí
sí sí
m'has pillat
completament
jo tinc
fins i tot
el calendar
tinc un esdeveniment
cada un
de mes
per recordar-me
de mirar els llançaments
mensuals
però no només
del mes
que sigui
sinó de després
i sí sí sí
jo sóc així
perquè
a més del ritme
i del tema emocional
i tot
són les hores
o sigui
tinc poc temps
per jugar
i a vegades
és que necessito
fer-me una mica
el calendari
i sí
aquesta setmana
com bé heu dit
ha estat una setmana
molt potent
i serà
serà una setmana
molt potent
de fet jo
tinc pensat
jugar-hi
almenys
a tres videojocs
que han sortit
aquesta setmana
que sortiran
aquesta setmana
i clar
jo he pensat
a veure
són jocs molt d'acció
potser són de por
són de passar-ho
una miqueta malament
o potser són una mica
més de plataformes
llavors
quins són per cert?
l'Alone in the Dark
que el vaig començar ahir
el Princess Peach
i clar
vaig aprovar
el Dragons Dogma 2
perquè és que
a mi m'ho sap aquí
les dents
aquell omagat
ha de moure's
ha de moure's
llavors clar
jo buscava
alguna coseta
més tranquil·la
no sé
per relaxar-me una mica
d'aquesta setmana
així tan intensa
i ho vaig trobar
perquè fa poquet
va sortir
em va arribar
la notificació
que havia sortit
un joc
que l'esperava
l'esperava
per aquests moments
que vull descansar una mica
vull descansar la ment
que en aquest cas
és el Summer House
el Summer House
és un videojoc
de construir
a petita escala
i potser
heu vist alguna imatge
a les xarxes socials
perquè
és com una mena
de paisatge
on has de construir
uns edificis
una mica pixelats
i llavors
aquí no tens
ni reptes
ni objectius
ni guanyes
ni perles
l'únic que has de fer
és escollir l'escenari
com he comentat abans
que és muntanya
platja
ciutat
i desert
i construir un veïnat
amb cases
i edificis
ja està
i no hi ha
el tema de gestió
compte com ho fas
perquè l'aigua no arriba
o com
no no no
tens tota la llibertat
o sigui
un cop has escollit l'escenari
comences a personalitzar
selecciona si per exemple
és de dia
o de nit
o està plovent
per fer una mica
estètics
sí
molt bé
amb això
ja tens diferents sons
i músiques
després escolls els elements
de s'edificis
que són
jo què sé
els blocs
les portes
les finestres
la natura
la posició
d'on posaràs
aquests elements
fins i tot
fent el bloc
sencer de l'edifici
o més enllà
de l'edifici
l'escenari
el paisatge
i el color
anar jugant
i trastejant
una miqueta
i creant
tot plegat
desbloquejarem
personatges
animals
plantetes
i noves peces
per seguir experimentant
el nostre ritme
com he dit abans
el videojoc es presenta
pixelat
a mi m'encanta
el pixelart
però és un pixel
molt
fins i tot
sembla dibuixat
en alguns instants
sí
fins i tot
sembla que
està fet a posta
però sembla
com
una mica
maldestre
però
amb la seva
no sé
a mi m'agrada molt
té la seva
la seva personalitat
que dic jo
però
el podem canviar
és a dir
en el menú del videojoc
podem treure això
del pixel
i es veurà una mica
com si fos
no sé
cartoon
estic una mica cartoon
d'acord
i res
o sigui
una de les preguntes
que normalment
es fan en aquest tipus
de videojocs
moltes persones
és si cal tenir
creativitat
perquè a la fi
tu el que fas
és posar-te
davant de la pantalla
i veure
com poses els elements
i tot
i he de dir
que en aquest cas
no
només has de seure
començar a combinar
elements
dels que tinguis
desbloquejats
comences amb molts elements
i després desbloquejas més
i anar provant
fins que t'agradi
el que veus
a la pantalla
és a dir
aquests personatges
que apareixen
es relacionen
amb l'ecosistema
que has creat tu
o fan alguna cosa
que la facin servir
o no
ells van a la seva
van a la seva
una mica
vull dir
tu el que estàs fent
és la part més estètica
de fora
molt bé
com si estiguessis
veient una postal
jo crec que s'entén
millor així
llavors a mi m'ha passat
que he posat teules
a un edifici
i de sota
he desbloquejat
unes que tenen
a sobre
com uns corns
i després veïns
és a dir
jo he posat
un balcó
ostres
desbloquejar veïns
que sí
que sí
però són veïns encantadors
segur
no
són veïns
que estan allà
estan fent la ceba
vull dir
estan asseguts
o estan a la porta
o estan el que sigui
però res
o sigui
no estan fent res més
pots desbloquejar coloms
per l'Albert o no
doncs mira
no hi ha rival
però és possible
perquè si tenim la ciutat
ha d'haver-hi coloms
molt bé
o sigui que sí
perdona
quin panorama està sortint aquí
Laia
a tu aquest joc
aquest joc
laia també
s'ha fet per tu
no?
no ho sé
és que jo no suportava
fer les cases dels cims
jo les comprava fetes
doncs potser no
potser no és el teu joc
d'acord
a mi m'encantava
fer les cases dels cims
m'encantava
Albert ja saps
has de fer cases
perquè tenir-les
ja et dic jo que no
com a nota curiosa
ara que esteu parlant
de les cases
de fer aquestes cases
ja que ha recreat
les cases
de les pel·lícules
de Ghibli
que guai
el joc
o sigui
és una passada
i això ho sé
perquè
segueixo a Twitter
el desenvolupador
que en aquest cas
és Friedman
que només
és una persona
o sigui
aquest joc
l'ha fet només una persona
Déu-n'hi-do
que
a veure
potser no el coneixeu molt
però és artista
game designer
i cofundador
de Grizzly Games
que és l'equip
que va crear
els Islanders
que té una mica
a veure
perquè és un videojoc
d'estratègia
on hem de construir
ciutats a sobre
de colorides illes
i llavors
ell parlava
que les seves inspiracions
també són
jocs com
The Blog
Tonscaper
que també té
més o menys el mateix
només de fer
els edificis
de manera més orgànica
a Shorehike
etcètera
i ell
també comentava
perquè tenim
diversos vídeos
de presentació
que ell comentava
que
Summer House
és el seu projecte
però és un projecte
que l'ha fet
com a homenatge
a la seva sensació
entre les tardes d'estiu
de quan era un nen
és a dir
anava
durant les vacances
al típic poble
a la típica casa
d'estiu
durant la seva infància
i s'anava a passejar
i aquesta sensació
de passejar
de veure cases
de veure persones
de veure edificis
abandonats
tot plegat
l'ha posat
al Summer House
i és una passada
o sigui
vas fent
jo em pensava
que seria com
això
no em surt
no m'agrada l'edifici
no m'agrada
el que està sortint
i a la fi
és anar combinant
i és igual
mentre t'agradi a tu
és igual
exacte
no tens cap pressió
externa
per fer-ho
per cert
comentaves a l'inici
que tu pots elegir
un escenari
muntanya, platja, ciutat, desert
a veure
Víctor
si haguessis de
començar a jugar
aquest joc
a on aniries?
a la muntanya, a la platja, a la ciutat
o al desert?
jo crec que a la muntanya
Laia?
a un camp de flors
molt bé
Albert?
platja claríssimament
jo fixa't
desert
tu de vora què has agafat?
jo vaig començar
amb la muntanya
perquè té un riu preciós
molt bé
jo desert
perquè
podria fer coses minimalistes?
sí
hi ha coses
ja et dic
les peces
són com molt senzilles
molt simples
fins i tot
i has d'anar combinant
i pots fer
ja et dic
moltes coses
al mínim
al mínim
sí, sí
imagino que aquí
deu haver-hi
una sèrie de jugadors
que deuen ensenyar
les seves obres
la gràcia també és veure
una miqueta el resultat
no?
sí, sí
o sigui
el desenvolupador
el seu perfil de Twitter
va compartint
les cosetes
però
les persones també
o sigui
jo he vist
des que ha sortit
que ha venut moltíssim
aquest joc
ha venut moltíssim
a més està molt
molt barat
crec que està
estima 3,99
o 4,99 euros
o sigui
que a més
és barat
si necessites
alguna proposta així
i el que s'està fent
és a Twitter
jo ho veig
que es comparteix
es fan les fotos
fan les captures
de pantalla
i diuen
mira aquí tens
els meus edificis
les meves cases
i s'agafen idees
també
ostres mira
has combinat això
amb allò altre
i queda molt bé
m'agrada
vaig a moler-ho
molt bé
aquest és un joc
t'he de dir
que em sembla
que el provaré
no és per PC
oi?
no és per
consola
en aquest cas
només per PC
de moment
està només Steam
val
d'acord
doncs es diu Summer House
i bé
serà un dels que segurament
sobretot per això
que dius
de no gobiar-te
per la gestió
no
tu una la teva
és un d'aquests
que també
i entenc molt bé
que l'hagis agafat
per preparar-te
per tots aquests jocs
que dius
que provaràs
com a l'Olin de Dark
anem de parlar d'aquest joc
la gent està parlant força
sí
d'una altra novetat important
sí
tinc opinions
sí
molt bé
doncs mira
Débora
per la setmana que veu l'altra
ja en parlarem
no?
d'aquest joc
pot ser interessant
em sembla molt bé
generació digital
l'únic programa de ràdio
que no necessita
cap requisit
del sistema
doncs res
queden
5 minuts
de programa
només per
comentar
una sèrie de coses
que ha donat
la indústria
del videojoc
aquesta setmana
aquesta setmana
i més enrere
perquè ja ha sortit
la Playstation 5 Slim
ha sortit d'una forma molt
sense fer gaire soroll
pot ser
sí
és que es canvia
realment poc
és més petita
i tot això
i té com aquesta
s'ha criticat molt
que té com una puteta
no?
ja com
una puteta
com una mena de suport
no?
per aguantar la consola
i que és com
una eixca cutre
ja
és un tros de plàstica
ja transparent
que dius tu
per què això
i s'està parlant
a banda de l'Slim
aquesta
doncs s'està parlant
ja molt de la Playstation
la Playstation 5
però
sí
que pel que sembla
sortirà a finals d'aquest any
i
diuen que tindran
no sé quants teraflops
no sé quantos
i sembla ser
que s'està preparant
el periodista
que la va filtrar
té un historial
d'haver encertat
quasi moltes coses
i el Tom Henderson
i sembla ser
que a finals d'any
arribarà
més potència
no vull dir-vos
perquè és que ni tan sols
ho sé
molts teraflops
però
a mi sincerament
em decep
que ja estiguin pensats
en la nova versió
sí perquè
encara fa poc
si tots sostenim la idea
l'haver tants problemes
a l'aconseguir-la
en un principi
és com ara
que s'ha començat a estabilitzar
i a veure
ha passat això
perquè
realment
jo no he vist
molts jocs
que aprofitin
molt la seva potència
o potser és que
les consoles
que ens van vendre
com molt potents
no són tan potents
però jo sempre
tot i que em dedico
a treballar
en l'àmbit aquest
dels videojocs
i sempre hi ha
com molt hype
amb noves màquines
jo em sap greu
que les treguin
tan seguides
de veritat
jo li trauria
molt més profit
però molt més
de fet
se suposa
que la Playstation 5
ja ha passat
l'equador
de la seva vida útil
almenys és el que ha dit
Sonic
és a dir
que li queden
potser 3 anys
4 anys
5 anys més
és que és ridícul
perquè jo no recordo
cap joc exclusiu
així
o que diguis
uau
ha valgut molt la pena
no ho sé
no
i la meva experiència
amb la Playstation 5
o sigui
no és gaire bona
en el sentit
que fins i tot
llançaments d'ara
o sigui
que haurien
de córrer bé
haurien de jugar-se bé
a vegades
té aquests
tironets
aquesta cosa
que es queda
com congelada
i em sap greu
perquè se suposa
que és un hardware
que havia d'aprofitar
al màxim
i fins i tot
aguantar
tots aquests llançaments
i la veritat
és que
no veig
o sigui
veig que no s'ha aprofitat
gens ni mica
aquesta consola
sí
de fet també
de Sony
ens arriba la notícia
que la canela de producció
de les ulleres de Sony
de la vida virtual
també les han parat
una mica la producció
perquè es veuen
que tenen molt estoc
sí
sí
no deuen vendre-les
jo penso que
quan s'anunciï
finalment
s'ha anunciat
que seran compatibles
amb l'ordinador
clar
podran sortir
molt més
i seran interessants
les estic recuperant
les VR2
sí
perquè hi ha un nou videojoc
desenvolupat
per un estudi madrid
que es diu
Parallel Cycles
que són
és un joc
que és una mena de
beat saver
però amb els punys
superguapo
molt bé
en comptes
està com unes passes
fent el ritme
és com un joc de boxe
increïble
molt bo
l'altre dia
per cert
el meu fill
al mitjà
ha deixat
les consoles
ell tenia
la meva
Playstation 4
ara l'he recuperat
que per cert
he hagut de fer una neteja
perquè estava tot
ple de pols
m'he comprat
els
com es diu això
els tornavisos
tot
ho he fet
vaig anar
a una pàgina web
que t'explicaven
com desmuntar-lo
ho vaig fer tot
jo pensava que estava
per dintre
l'aviós de netejar
per dintre
de videojocs
també he fet
una mica de neteja
he fet neteja
de contactes
de veritat Bruno
o sigui
no pots tenir
tants amics
tio
o sigui
és impossible
i a més
és que
n'hi ha tants
que tota la zona
em van sortint
he de treure
les notificacions
és un drama
el tema
que us volia explicar
és que l'he recuperat
cosa que m'ha fet molt feliç
i dic
hòstia
vaig a posar
les ulleres
perquè encara
tinc les ulleres
primeres
no vaig tenir
nassos
de connectar-ho
perquè em va faltar
un cable
i no me'n recordava
com
hòstia
era un drama
connectar aquelles ulleres
i és una pena
perquè dius
estem parlant
fa pocs anys
d'això
era un autèntic drama
hi havia molts passos
molts passos
molts
molts
un autèntic puzzle
i l'altre dia
això ho pensava
dic mira
potser algun dia
sí
el que dius tu
si són compatibles
per PC
doncs
igual sí que arribaran
molt bé
Débora
gràcies
per acompanyar-nos
al programa d'avui
a vosaltres
sempre és un plaer
i també Albert
gràcies
la setmana vinent
parlarem de Sekiro
sí
jo us parlaré
de From South Wales
ah d'acord
atentos
molt bé
i jo us parlaré
de la música
mira Víctor
et faig una mica
de competència
la setmana
perfecte
perfecte
t'escolteré atent
molt bé
i escolta'm
quan vulguis
ja ho saps
sí
jo aniré venint
molt bé
i Laia
gràcies per tot
gràcies a vosaltres
nosaltres oients
ens tornem a veure
la setmana vinent
també gràcies
al Dani Jiménez
al control tècnic
ens retrobem
la setmana vinent
amb més videojocs
i res
que vagi molt bé
recordeu que la ràdio
continua
adeu-seau
el
el
them
ya
o
them
human
o
o
o
Gràcies.