La ràdio inquieta.
Generació digital amb Albert Murillo.
Benvinguts al Generació Digital.
El d'avui és el programa número 986
i començam aquí la segona part de les millors bandes sonores del 2022.
Que et vas perdre la primera part que vam emetre el passat 24 de desembre?
Cap problema.
I cat.cat barra GD trobareu aquesta primera part,
però si no l'heu escoltat i voleu escoltar aquesta primera, cap problema tampoc.
Avui continuem escoltant més música
i acabem aquesta llista genuïna del Generació Digital
i preparada per a l'Albert Garcia.
I si la música us porta a descobrir i jugar a un videojoc,
doncs estarem molt contents.
Vull dir que serà una de les parts importants d'aquest programa.
Vinga, comencem.
I tenim el Josep Maria Campillo, el control de so.
Moltíssimes gràcies, Josep Maria,
i també l'Albert Garcia, al meu costat a la taula de l'estudi 2.
Albert, què tal? Com estàs?
Molt bones, molt bé.
Amb moltes ganes de seguir repassant els millors títols del 2022
i sentint les músiques.
L'any passat, l'any passat, l'episodi passat.
Correcte.
L'episodi passat vam veure jocs molt potents,
però no penseu que aquest serà el que ha quedat.
No, no, no.
Ja ho veureu, ja ho veureu.
I això de l'any passat que anirà bé,
perquè qui estigui escoltant el programa a través de l'AFM,
de ICAT, doncs estem a 31.
Molts de vosaltres vostès esteu preparant, jo què sé,
potser el sopar.
Quedeu-vos perquè, com vam dir la setmana passada,
us agradaran les músiques que sonaran, totes de videojocs,
i totes aparegudes aquest any.
I amb quin vols començar?
Un plat fort tens, com la setmana passada?
Sempre comencem el més amunt possible.
La setmana passada va ser Elden Ring,
i aquesta és God of War Ragnarok.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Espectacular, la música de God of War.
God of War, un dels mítics d'aquest 2022.
El compositor és el mateix de l'anterior God of War,
en Beard McCreary.
Aquest és el tema principal del videojoc.
S'assembla molt al del God of War en el qual es va fer
en el qual es va fer el que es va fer l'any passat.
I és un dels mítics que es va fer el 2012.
El compositor és el mateix de l'anterior God of War,
en Beard McCreary.
Aquest és el tema principal del videojoc.
S'assembla molt al del God of War de 2018,
però si heu sentit una mica atentament
i us agrada aquest videojoc, haureu de veure unes diferències.
God of War, què dir, és un dels grans videojocs d'aquest any,
competint amb Elden Ring cara a cara per ser el millor.
Cadascú té el seu preferit.
Sembla que està molt posicionat, molt dividit
entre aquests dos videojocs.
Espectacular graficament, narrativament impecable,
cinematogràficament increïble.
L'actor que fa de Kratos va guanyar el premi
a la millor interpretació també als Game Awards,
que l'Al Pacino li va donar el premi.
L'Al Pacino hi va estar com vuit minuts agraïnt,
que dius, tens l'Al Pacino allà, de peu, allà esperant.
Home, per favor.
Vuit minuts agraïn coses, per favor. Kratos, calma't, ja.
L'estàs gaudint el joc, com vas gaudir record o el del 2018?
Sí, l'estic gaudint.
Encara segueixo jugant-lo,
perquè ja et dic, Albert, jo són tan llargs que haig de jugar tants,
que al final tinc molts mons virtuals oberts.
El gaudeixo, tot i que se'n fa una miqueta repetitiu.
Valoro molt la narrativa, la relació entre el pare i el fill,
és espectacular, l'actuació, les cinemàtiques increïbles.
Però, ostres, és que...
és com una mica repetitiu, respecte al del 2018.
Això no vol dir, no em pagueu, que és un gran videojoc, eh?,
però a mi em semblava una mica això, que sempre és lo mateix.
Doncs per desengrèixer, escolteu aquesta música.
Això és com prendre't un limoncello,
després que el Kratos, amb la seva música,
era més pastosa, entre cometes.
I aquí és una altra història.
I el limoncello és el Kirby?
Sí, aquest personatge tan adorable.
Doncs sí, jo estic bastant d'acord.
Kirby i la Tierra Olvidada.
En la meva humil opinió, el millor videojoc de Nintendo de 2022.
Més que cap altra, més que Splatoon,
més que Xenoblade, més que Bayonetta.
Aquest videojoc de Kirby.
I això que jo no soc gaire fan d'aquest personatge,
però em va semblar encantador, l'aventura.
La primera aventura completament en 3D d'aquest personatge
per tots els públics de plataformes simpàtics, coloristes.
Recordem que és aquell personatge de color rosa
i que el que fa és tragar els enemics.
Exacte, els absorbeix i es converteix en ells.
Però aquí hi ha una diferència
que les transformacions van més enllà del que estem acostumats.
Es converteix en un cotxe, es converteix en un avió,
i tu els controles, és increïble, molt animat, molt divertit.
Ara sentíem la música de la pantalla del desert.
Cada pantalla té la seva música característica
que ens transporta al lloc.
I la pantalla del desert la vaig trobar com una música bastant èpica,
també molt animada per l'aventura.
Així que gran recomanació per tots els públics si no l'heu jugat
i teniu la Nintendo Switch, el Kirby i la tira oblidada.
Molt bé, i ara una música té un videojoc que també vam comentar aquí,
que de fet el va comentar el Pazos i que també li va agradar molt.
I la música sona d'aquesta forma.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Hem escoltat la música i escoltem la música d'un videojoc
que la seva presència és molt bonica.
És a dir, quan el veus, dius, tinc ganes de jugar-lo.
I tant, perquè us imagineu, és com un joc, és en tres dimensions,
però és com això que diuen low poly, amb pocs polígons,
i portem una guineu que va vestida com si fos el personatge
de The Legend of Zelda.
Es diu Túnic, eh, el joc?
Sí, important, el joc es diu Túnic, això mateix, Albert,
i té aquest sentit d'aventura que té el Zelda, però és molt misteriós.
Per què és tan misteriós i original, aquest videojoc?
Perquè és com Zelda, com els Zelda originals,
que de vegades veig més similituds, és molt críptic.
Tu vas avançant en l'aventura, i la gràcia de Túnic
és que tu vas trobant a mida que vas jugant
les pàgines d'un manual d'instruccions.
I aquest manual d'instruccions és la clau per avançar en el món.
I és un manual d'instruccions digital
que et rememora els clàssics jocs de la Nintendo,
de la Master System d'aquella època.
Està molt ben feta la idea aquesta de convertir
el fet que, avui dia, no hi ha manuals d'instruccions
en l'essència del videojoc.
Tu et trobes les pàgines d'un manual d'un joc mític
basant en aquesta guineu, la música és fantàstica,
ara sentíem...
El nom artístic és Life Formed,
i és un músic que a mi m'agrada molt perquè,
tot i que no ha fet moltes bandes sonores,
fa deu anys, fa molt temps,
que era d'un joc que es deia Fast-Fall Dash Force,
no sé si algú el recorda, que eren quatre personatges
que eren com una mena de persones que escombraven els boscos,
ninjas.
Uns ninjas escombraires, que escombraven els boscos.
I era increïble, era molt relaxant i molt bonic,
electrònic, és un so sintètic fantàstic,
i també es manté en aquest túnic.
Doncs ara, el que escoltarem,
si vau escoltar un Generació Digital de fa unes setmanes,
que vam entrevistar el Cavi Insardà,
el seu videojoc, que estava esperat per moltíssima gent.
Generació Digital, l'únic programa de ràdio
que no necessita cap requisit del sistema.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
La música del videojoc, The Night Witch,
un nom que em costa molt dir.
Saps què? Aquest en costa molt.
T'entenc, Albert. The Night Witch.
Costa, costa. Moltes vegades també m'he equivocat.
És un títol desenvolupat per un equip de l'estat espanyol,
de València, concretament.
És un títol desenvolupat per un equip de l'estat espanyol,
de València, concretament.
És un títol desenvolupat per un equip de l'estat espanyol,
de València, concretament, Supermega Team.
Però m'ha costat dir el nom,
perquè és un estudi que és independent i és com nòmada.
És un estudi que es va movent,
és petitó i hi ha gent d'arreu del món, de fet.
Així que és un estudi independent amb moviment.
The Night Witch, som una bruixa molt petitona
que va per la pantalla,
però això no vol dir que sigui un joc fàcil.
Al contrari, com vam parlar aquí,
el Pathos i jo mateix,
tots vam destacar que era complicadet, era difícil.
Perquè jugues amb unes cartes, no?
Jugues amb unes cartes, dispara amb molts projectils,
artísticament és preciós,
tots els fons dels escenaris, els paisatges, els personatges,
una passada com feta mà amb un dibuix marca de casa Supermega Team,
i també un títol molt recomanable.
Barreja molts elements, com deies, Albert, les cartes,
i és interessant.
En aquest cas, l'assigna Damian Sánchez,
que és un compositor valencià superprolífic,
i que ha treballat en molts jocs independents fets a casa nostra.
És molt recomanable, d'aquests últims videojocs de l'any,
dels millors.
I ara escoltarem una música molt subgèneris, molt espectacular,
i que ens evoca, almenys a mi, a uns temps.
En el meu cas, a la formació professional i als amics que tenia Heavys,
que anaven amb les xupes de queer, i que escoltaven aquest tipus de música.
Moltes gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies!
La música d'aquest vídeojoc és espectacular, Albert.
Del Metal Hellsinger, un joc d'acció que també n'hem parlat,
com tots, que hem tingut un any per parlar de vídeojocs.
I també d'aquest Metal Hellsinger,
que és una barreja entre joc d'acció amb primera persona,
brutal, salvatge, amb també seguir el ritme de la música.
El ritme de la música, eh?
Exacte.
De fet, quan escoltes aquesta música,
el teu cap també és mou.
Sí, però m'encanta, Albert,
el concepte aquest de barrejar,
joc rítmic i vídeojoc d'acció amb primera persona.
Sense problema, eh?
Sí, i posar-hi l'èmfasi en la part musical, heavy,
que en aquest cas és una banda,
són diferents bandes, abans ho comentàvem,
i en aquest cas és Michael Stain, amb Two Feathers.
A més, la banda sonora està formada per formacions mítiques
que he anat a buscar.
Això exacte, o sigui que molt recomanable,
si us mola aquest gènere musical,
i el joc d'acció ja serà com el vostre joc preferit de l'any.
Doncs esteu escoltant el Generació Digital,
la segona part de la nostra especial de música de vídeojocs,
apareguts aquest 2022.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
En algun moment em recordava el Pacman.
Saps?
Una mica, perquè el videojoc té una similitud.
No tan sols amb el so, que és el que et recordava ara,
sinó també en el plantejament.
Es diu RollerDrop.
RollerDrop.
Sí.
I darrere d'aquest videojoc hi ha els creadors
d'un que vam parlar la setmana passada,
que és el Olly Olly Wall, el joc de skate.
Aquí no és skate.
Aquí són patins,
però no és patins tranquil·lament fent patinatge,
sinó que és un joc de patinatge.
No és patins tranquil·lament fent patinatge,
sinó amb pistoles, també.
O sigui, és una competició a vida o mort sobre patins.
És un concepte molt curiós, estèticament és també molt particular,
com estètica cel-shading, que deien abans,
com dibuixos animats.
És veritat.
És tot molt adult, molt violent també, molt salvatge.
I la música també reflecteix aquesta energia, no?,
d'un concurs a vida o mort sobre patins,
amb una estètica bastant futurista.
El concepte és molt boig, però la música molt a molt,
i en aquest cas és del músic Elèctric Dragon,
i el tema és d'aquests que costa en dir, però,
Thug Pits Station.
Molt bé.
I saps què?
Abans, quan estàvem fent el programa,
pensava, hòstia, no hi ha cap videojoc del Mario?
Sí, i arriba ara.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
I ara en deies, Albert, que no sona gaire a Mario, eh?
No, perquè no és el típic joc de plataformes de Super Mario,
sinó que Albert és un joc d'estratègia
de Mario i els Rabbids.
És el Mario, més Rabbids,
Sparks of Hope, per la Nintendo Switch,
desenvolupat per Ubisoft.
O sigui, aquí, de Mario, tenim poca cosa,
perquè no està ni Nintendo, no hi ha salts...
De fet, no hi ha salts,
perquè quan mous el Mario a dintre del joc,
no hi ha salts,
perquè quan mous el Mario a dintre del joc,
no hi ha salts,
perquè quan mous el Mario a dintre del joc,
no pots saltar el Mario.
Jo penso que Nintendo ha dit,
et deixo fer un joc de Mario, però no saltarà.
Que només salten al meu joc.
Heavy, eh?
Veig el Miyamoto dient, no, no, no, no, no, no, no, no.
I els creadors dient, no, quina rotlla, no pots saltar.
És com la forma d'expressar-te del Mario, quina és parlant.
No, és saltant.
Que fort.
Mario, més Rabbids, Sparks of Hope,
és un joc d'estratègia,
és la continuació d'un que va sortir també
molt bé,
estratègia per torns,
diferents equips,
molt simpàtic,
és com una mena de joc d'estratègia tàctica
per a tots els públics,
com l'estratègia del Mario,
però té profunditat,
o sigui, a mi m'encanten aquests jocs
i aquest té la profunditat que si estàs a la cobertura,
que si aquest personatge dispara lluny,
aquest agafa fort.
Tota l'estratègia aquesta està en aquest joc,
malgrat l'aspecte infantil,
i també el trobo molt recomanable
per iniciar-se en un tipus de jocs
més de lògica, de pensar, està molt bé.
Doncs continuem el Generació Digital,
el programa que resumeix en dues parts
les millors bandes sonores dels videojocs del 2022.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies a ti per acompanyar el programa.
Vinga, anem amb aquesta música que hem escoltat del Pokémon, Albert.
Del Pokémon, i podríem dir, Albert, dels Pokémons.
I no parlo que sigui Pokémon Escarlata i Pokémon Púrpura,
parlo del fet que aquest 2022 hem tingut dos jocs de Pokémon
i només n'hem posat un perquè, a començaments d'any,
vam tenir el Leyendas Pokémon Arceus, que a mi em va agradar molt,
però ens quedem amb l'últim, que ha sigut el Polèmic,
que ha sigut conegut com Pokémon Espanyita,
que és el nom que li hem posat a tots,
perquè s'ambienta en aquesta regió inspirada en la península ibérica
i a molta Barcelona en aquest videojoc.
És veritat.
I, de fet, aquí tenim la música.
És una gran banda sonora.
No podem dir el mateix de l'aspecte tècnic d'aquest videojoc,
dels gràfics, però, almenys, la música és de molta qualitat
sempre en la línia del món de Pokémon.
Doncs esteu escoltant el Generació Digital,
el programa de videojocs a la ràdio pública,
i el programa de música de videojocs.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Fins aquí el programa d'avui.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Fins aquí el programa d'avui.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Continuem amb el Generació Digital
i hem escoltat un clàssic, Albert.
Un clàssic i m'encanta perquè és el...
bueno, és el...
diguem-ho ja,
el Return to Monkey Island.
És el joc d'aventura gràfica clàssica
al Monkey Island ha tornat aquest any.
I hi ha una cosa que m'encanta, Albert.
És un títol que l'han anunciat aquest any
i que ha sortit aquest any.
M'agrada això, no?
No heu d'esperar 400 segles perquè surti el videojoc,
sinó que el van anunciar, no sé,
com a la primera meitat de l'any,
oh, que guapo, torna Monkey Island, fantàstic!
I en la última recta de final de l'any,
passat l'estiu, més aviat,
va agradar.
Vam trobar-nos amb el Guybrush TripBoot,
amb una nova aventura que continua,
les més clàssiques, que té part de l'equip original,
que té els músics originals, el Michael Lan,
el Peter McConnell, el Clint Bajackian
i que ens fa recordar, la música que sentiu,
músiques mítiques com el Bar Escum,
el mític bar d'aquesta aventura gràfica.
Els teus amics estan connectats al Generació Digital.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Continuem al generació digital i anem d'un clàssic i anem a un altre.
Ara, és Tortugas Ninja.
Aquest títol també se les porta.
Teenage Mutant Ninja Turtles Reathers Revenge.
Gairebé hem estat tot el programa per aquest títol.
És un joc de repartir, un beat'em up,
quatre jugadors o fins i tot uns quants més.
Poden jugar fins i tot més al mateix temps,
perquè també portaves la Rata Estallicó, la periodista April O'Neill.
I poden juntar-se.
Joc arcade amb l'estètica dels anys 90.
Molt colorista amb les tortugues que han tornat,
amb un músic portuguès que és el T. López,
que és un músic que fa versions de jocs actuals,
però amb estil chiptune.
Va fer ja el joc de Sonic Mania i sona fantàstic,
molt animat, com aquells arcades de repartir.
Molt bé, estem escoltant l'espart final
d'aquest especial que estem fent de videojocs i de seva música.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies!
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
I ara, Albert, hem escoltat un joc que jo no l'he jugat
i no l'hem comentat, crec, al Generació Digital.
Doncs si no l'hem comentat, vam fer molt malament, Albert,
perquè aquest per mi també és un dels imprescindibles de...
Jo penso que alguna vegada sí que l'hem...
Potser sí, potser sí.
Hem passat, perquè aquest joc és inevitable,
que és el Xenoblade Chronicles 3.
Joc de Nintendo Switch va sortir aquest estiu.
Una gran aventura llarguíssima, amb un món obert impressionant.
A mi el que m'agrada més és la canya que esteu escoltant,
que són les batalles multitudinàries
contra molts enemics d'aquest videojoc.
I, sobretot, amb la música d'un compositor mític japonès,
el Yasunori Mitsuda, el que va fer la música de Chrono Trigger,
que, Albert, el tinc aquí a la jaqueta,
que abans t'ensenyava la Nintendo DS,
el porto sobre.
Yasunori Mitsuda és un mestre de la composició de videojocs
i també ha fet la música del Xenoblade Chronicles 3.
I mira, estem arribant al final del programa
i venen dues peces que per mi són dos videojocs molt especials.
El primer és l'Stray.
L'Stray és el videojoc del gatet.
Estem en un futur pròxim, hi ha robots, hi ha tecnologia,
una mica de futur d'aquests, una mica...
Distòpic d'aquests sí que cat.
I hi ha comunitats de gats.
Hi ha comunitats de gats i controlem aquest gat
i jo penso que ha sigut un dels jocs indis,
i no tan indi també, més cridanès del 2022,
perquè realment la imatge dels gatets del videojoc era fantàstica.
La música també és una meravella, és molt ambiental,
molt que ens transporta aquest futur distòpic que comentàvem
i està molt bé i en aquest cas l'assigna un músic
que es diu Jan Van Der Cruisen.
El tema és intruder i ens situa en aquest futur,
en aquest gatet, que és un dels títols més potents del 2022.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Bona nit.
I per acabar, Albert, has anat a un dels videojocs segurament més difícils
que ha aparegut aquest any i que va aparèixer quan va sortir la primera part.
I tant. És al cap het, és a la cartata.
És el cap de línia i líniabits.
I tant. És al cap het, és al ritme inconfusible d'aquest videojoc
que s'inspira en les pel·lícules d'animació dels anys 30 del segle passat,
o sigui, en les clàssiques pel·lícules d'animació dels inicis de l'animació
i que converteix aquest llegat d'animació en un videojoc d'acció,
com tu deies, Albert, molt complicat per dos jugadors.
I no és novetat, ja va sortir fa temps.
Per què en parlem ara?
Doncs perquè aquest 2022 ha sortit finalment,
després de molts anys en desenvolupament, l'expansió.
L'expansió, cap het, delícius, les curts, més pantalles, més música.
El músic és un músic canadenc que és en Christopher Madaguin,
que és un homenatge a les músiques d'aquells dibuixos animats clàssics
i sona de meravella.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver vingut.
Aquesta música l'ha posat el Josep Maria Campillo,
que ens ha estat acompanyat a l'estudi dos, al control de so.
Gràcies per la feina. Gràcies, Albert García.
T'he de dir una cosa.
La setmana vinent, que cau en dia set, el programa.
No pot ser.
Sí, sí, sí.
Fem un programa especial al Francesc Xavier Blasco i jo mateix,
i un expert d'intel·ligència artificial.
I com que aquest any que ve també serà molt de tots aquests gadgets
que estan apareixent d'intel·ligència artificial,
no ens en parlarem una miqueta.
És interessant perquè també ha sigut molt d'aquest any,
d'aquesta recta final de l'any la hi ha.
Per tant, la sentirem.
Sí, sí, ja ho sabeu.
El dia set, programa especial.
AiCat, que vagi molt bé.
Adéu-siau.
Fem un programa especial al Francesc Xavier Blasco i jo mateix,
i un expert d'intel·ligència artificial,
i un expert d'intel·ligència artificial,
i un expert d'intel·ligència artificial,
i un expert d'intel·ligència artificial.