Benvinguts al programa dedicat a la tecnologia creativa de Catalunya Ràdio.
Bona tarda.
Parlem d'un videojoc que recrea perfectament l'edat mitjana.
Ens endinsarem en l'edició de CatRàdio.Cat,
amb un dels seus responsables de l'edició de les notícies
dels podcast de CatRàdio.Cat.
I, entre molts altres continguts,
descobrirem els do-it-yourself tecnològics més espectaculars.
Però no pateixis,
És una sèrie original, o no?
Sí, el que surt a la portada és la Sayaka,
la noia que sortia a Muffinger, la que portava la Frotita.
Correcte.
I la sèrie és Muffinger Angels,
són quatre volums que no han estat publicats a casa nostra,
i ara ho faran des d'un editorial, que és Oso, em sembla,
que els publicarà també en castellà i en català.
Molt bé.
Sempre benvingut, són quatre volums del mestre Gonagai,
que no estan dibuixats per ell, això sí, estan guionitzats per ell,
però estan dibuixats per un altre autor,
i en els que podrem veure junts personatges
de diverses sèries de Gonagai,
que aquí tots el coneixem per Mazinger Z, o Great Mazinger,
però també té altres sèries, com Devilman o Katy Honey.
I em sembla que aquí hi ha un mix de noies que van amunt i avall.
El senyor Gonagai els agradava dibuixar noies també lleugeres de roba
i picadones,
i alguna cosa d'aquesta jo crec que veurem en aquest manga.
De fet, és un moment força bo per Mazinger Z,
fa pocs mesos es va estrenar la pel·lícula,
va ser una nova pel·lícula d'animació.
A finals de l'any passat, cap a l'octubre,
va arribar també a casa nostra.
Aquesta que tenia, quan es van veure els tràilers,
es veia que en una part del tràiler,
que ens sembla que correspon a l'opinió de la sèrie,
es veia a la Sagrada Família, d'acons.
Sí, que va despertar molta il·lusió a les xarxes,
de dir, a veure, a veure, es veu la Sagrada Família.
Va ser Mazinger Infinity,
i era una pel·lícula que ens posava
com a 10 anys després de la sèrie.
El Koji Kabuto ja era com un científic,
igual que el seu pare, ja estava allà en el centre de recerca fotònica.
També teníem la Sayaka, la que portava la Florida,
altres noies, robots, el doctor Infierno...
Era una miqueta un remix del que havíem vist a les sèries,
però també amb altres qüestions,
entre mitges, no?,
hi havia també una preocupació d'ell per si havia de fer una família,
unes preocupacions una miqueta més adultes,
però era un mix interessant.
Sempre recordaré, sempre, tota la meva vida,
una vegada que vaig anar amb la meva mare,
que jo era molt petit, a veure una pel·lícula de Mazinger,
que era amb actors reals.
O sigui, no recordo ara el nom,
sortien com monstres, gent amb cares com molt pintades i...
Va fer una mica de por,
perquè tu devies tenir un concepte molt diferent, no?
Sí, sí, era molt estrany.
I ara, recordo el poble sec,
bueno, dels cinemes que hi havia allà.
T'explico una cosa.
Va haver-hi una època en què,
quan encara hi havia cinemes de dobles sessions,
sessions d'aventures infantils,
hi van anar al cine coses com les pel·lícules de
Bud Spencer i Tenis Hill, pels nanos i aquestes coses.
Jo me'n recordo de l'última vegada que vaig anar a veure dues pel·lícules,
era el Bud Spencer i Tenis Hill,
abans d'entrevista amb El Vampiro.
Vaig estar 5 hores, o sigui.
Doncs no fa res.
No fa relativament por, entre cometos.
La qüestió és que hi havia molta pel·lícula,
sèrie B, una miqueta cutresca,
que es passava i va arribar aquí a Espanya,
doncs en els 80s o 70s pels nanos.
I s'agafava molta pel·li japonesa
i se'l canviaven els noms
i es va treure a la gent.
Per exemple, hi ha una famosa, no sé si és Gorgoy Superman,
se cita en Tokio, que de Superman no hi és,
és una mena d'ultraman,
però bueno, els nens diuen, ultraman qui és?
No, posa-li Superman que el traurà a la gent.
I hi ha el famós Muffinger vermell,
que molta gent recorda de còmics i tal,
i no sé si potser d'aquesta pel·lícula
que vas veure,
en què surt un robot vermellós
que no és, òbviament, el Muffinger,
però el distribuïdor va dir...
Segur que, si jo passava per anar a l'escola per allà,
ho hauria de veure
i li hauria dit, mama, vull anar a veure aquesta pel·lícula.
El Muffinger, i la pel·lícula dintre...
No recordo un trauma, ni res,
o sigui, per mi va ser el Muffinger.
Jo crec que els nens també ens traiem les coses alegrement.
Total, total.
Per cert, Eli,
dilluns donarem detalls a la gent de la nostra Telegram
sobre un nou concurs, no?
Exactament, és un concurs exclusiu
on regalarem algunes coses relacionades
amb el vídeojoc Monster Hunter.
En Ramon Lifante, que vam entrevistar la setmana passada,
ens ha deixat alguns productes
que referem a Telegram.
Recordem que l'adreça de Telegram és
telegram.me barra generació digital.
Molt bé, ara anem a passar a un altre tema,
el tema del Twitch.
Sabeu que nosaltres de tant en tant fem un Twitch
a la gent del programa, però avui
volem parlar una mica d'aquesta xarxa social,
i és que les modes de les xarxes
ens porten a llocs diferents a mesura que els mesos van passant,
i algunes iniciatives es queden pel camí,
i nosaltres van acumulant cada vegada més usuaris.
Twitch és una d'aquestes xarxes
que està creixent espectacularment.
15 milions de persones hi passen cada dia
i s'ha convertit en el canal de streaming
amb més usuaris mensuals, 100 milions.
I recordem que Amazon va comprar Twitch
per 970 milions de dòlars.
Jo ara mateix m'hi passo hores
mirant el canal de creativitat.
You've got a friend in me
You've got a friend in me
When the road looks rough ahead...
Això que sona és la música d'una parella
d'uns 80 anys, absolutament encantadors,
que canten les cançons que els demanes a Twitch.
El canal es diu Piano Impro Men.
Ell toca i canta, i ella controla el xat.
Us dic, eh?, tenen 80, 85 anys cadascú,
és una parella que se'ls veu feliços,
ho heu vist, no?
Són moníssims, aquests dos.
La Marta és simpàtica.
I, a més, és molt curiós perquè és un canal
que exemplifica una miqueta la potència de Twitch,
i és que ella porta el control del xat.
És com la community manager del canal en aquell moment,
on els obvients del que fan, o els usuaris,
canten amb aquesta cançó, i la canta.
La qüestió és que et dona a entendre
que la gent que té coses a oferir a través de la xarxa
per compartir-la amb moltes altres persones
no es limita a gent jove o a gent que sigui nativa digital
i conegui l'ús d'aquestes eines.
Molta gent que segurament els hi devia costar més
a entendre què era Twitch i com es podia fer,
potser qui va intervenir a algun net...
És aquell net que tots tenen, i et posen al Twitch.
Diu, ja ho veuràs, que això que et truca estolpiano a casa
a les festes de Nadal,
que segur que hi ha molta gent que li interessa.
A més, pots oferir qualsevol disciplina.
Absolutament. Que et dona qualsevol possibilitat.
Per exemple, n'hi ha un que també estic no suscrit,
sinó que se queixo, que es diu Ginkgo TV.
Antes me dirigía esa y nada. Voy a dirigirme a esta.
No, no, no, no. No, no, no, no. Vale.
Y aquí también pasa lo mismo. No.
A lo mejor lo que no puedo hacer es pasar mucho tiempo en la niebla.
A ver cómo va esto. F5, por favor, gente.
Quan diu F5, per favor, és que demana ajuda.
Oriol, què tal? Com estàs?
Bones, molt bé. Tu ets usuari de Twitch?
No, no el vaig servir. Tampoc ho mires?
No sé ni ben bé ni què és. M'estic quedant vell.
M'estic quedant enrere. No, però si entres molt ràpid,
la veritat és que val molt la pena.
Aquest noi, que es diu Ginkgo TV,
fa gameplays de jocs que no he jugat prèviament.
No els he jugat.
I ell diu, sobretot, si em veieu que estic en un moment
que no sé per on he d'anar... Que m'he encallat?
Sí. No sigueu molt clars.
Donem alguna pista, però que no sigui molt clara, perquè tal.
I quan es veu que està, que realment no sap on anar,
diu, per favor, he fet F5, he fet Ginkgo,
com dient, no sé, és com actualitzar,
la idea de que...
I és com un Facebook Live,
que van apareixent els comentaris de la gent en real.
Sí, té un xat.
I ell, per exemple, estava jugant el Zelda,
l'últim, aquest que heu jugat tantes hores i tantes hores,
i estava molt preocupat amb una espècie de boira
que quan entrava perdia vida, potser, us en recordeu d'això?
Jo no hi he arribat, això.
Tu, Casco, t'hi has deixat la vida.
Has fet més de 130 hores.
120, 130. I no se l'ha acabat, encara.
No, no, no.
Però et queden santuàries, encara.
Les 900 pedres còloques o santuàries...
Pots dir que l'has acabat.
Es pot dir que l'has acabat.
Jo he arribat al límit de la meva paciència,
que jo crec que li he donat prou hores, ja.
Molt bé. I després hi ha altra gent que el que ofereix
és el que sap, vull dir, una persona,
que sap programar i sap fer videojocs i explica com fer-ne.
Ah, molt bé.
Hay mucho Indie que sobrevive, pero es complicado.
Sobre todo Indie es de una sola persona.
Es lo que dió, no tardando mucho en generarlo.
Si miras...
Aquest és el Rafa Laguna, Rafa Lagún,
Twitch, és professor i dissenyador de videojocs,
i ensenya tres dies a la setmana a programar videojocs, per exemple.
Però aquest contingut queda o...? Sí, sí, queda.
És com un YouTube directe.
Queda sempre, no ho has de decidir tu.
No, no, no. De fet, ho decideixen ells,
si queda o no queda, però gairebé tothom
et deixa tots els vídeos.
Però la gran gràcia de Twitch és veure-ho en directe.
És a dir, tu quan veus una persona en directe,
hi vas, perquè tens més valor per tu
que estiguin directe, que no pas que estiguin registrats.
Per exemple, en el seu cas, Rafa Lagún,
com que ell està oferint un curs gratuït,
doncs sí que la gent va entrant
i va fent els exercicis que ell proposa.
I, a més, fan el videojoc de zero,
depenent del que digui la gent al xat.
Ah, doncs mira, vull un personatge que sigui tal.
I això és completament altruista,
o és com YouTube que al final hi ha un negoci paral·lel
i es monetitzen els vídeos?
Sí, sí, es monetitzen,
la gent es pot subscriure i hi pots cobrar.
Clar, al final ell es treu alguna cosa d'això.
Exacte, exacte.
Això acabaria morint. Sí, sí, certament.
I com que el tema és que si tu tens Amazon Prime,
tu pots subscriure a un canal.
I si et subscrius a un canal,
em sembla que li dones uns 4 dòlars o euros al mes, aproximadament.
Déu-n'hi-do. Què passa?
La gràcia... Una persona, és bastant, eh?
És molt, però què passa?
Si tu vas a un canal normalment cada dia
i et subscrius, ja no veus publicitat en aquell canal.
Ah, punyatero.
Tens un prèmium d'aquell tio.
Exacte, però si vols dos prèmiums, has de pagar doble.
Jo surto d'aquí fent-me el Twitch, ja està.
No, no, és que, Oriol, tu fent...
i les hores que jugues amb els jocs que vull, com comentaràs...
Clar, he de triar una cosa o l'altra, eh?, la Play o el Twitch.
Home, jo crec que les hores que et passes jugant els jocs
que després comentes aquí,
les hauries de passar pel Twitch de la generació digital.
El Murillo, tu dius que no jugues, tu mires la gent com juga.
T'acaba agradant més això que jugar.
Abans d'ahir per la nit, escoltava aquesta gent.
Bueno, vamos a jugar. Fijaros que aquí estamos jugando...
¡Oh!
Endevina què estan jugant.
¡Oh, eres bueno!
No, no, no.
Mira, compañeros, ¿qué quiero hacer?
Si yo juego al fil D3, por ejemplo,
el malvado de la emisión me hace caballo por E4
y al fil por Dama me hace caballo por E3.
Escax?
M'imaginava.
A més, avui portes la samarreta perfecta.
M'imaginava una cosa més modern.
És que és la gràcia, però hi ha un que porta el canal,
que és mai mestre d'Escax,
i convida altres mestres i juguen partides ràpides,
i de veritat és que és un espectacle veure-ho i escoltar-los,
i poden estar dues hores fent partidetes.
Veus cracs. Sí, veus cracs.
D'aquella cosa, cracs. I després no tants cracs, eh?,
xavalets que comencen, que potser...
També hi ha una cosa que m'ha fet força gràcia,
gent que fa, com es diu, aquestes partides ràpides,
speedruns de jocs,
que, a més, quan juguen, tenen el temps,
per exemple, l'altre dia estaven jugant al Sonic,
i tenen el temps, i quan veuen que ja van massa malament,
fan un reset i tornen a començar.
Perquè és com un rècord, no? Exacte.
I vosaltres, que teniu fill una mica més gran,
es transmeten a sí mateixos jugant per internet?
Els meus, ara, el que fan és mirar.
Mirar partides, perquè juguen a Fortnite i volen veure...
Però no t'han dit compre'm una càmera, que vull ser jo el que surti?
Sí, sí, sí. Ah, ja ho veig.
El gran C, però se li ha passat una mica, ara.
Vols dir que no, ja, al final? No, no, no, no.
Se li ha passat, per què li dic?
Ha fet alguns vídeos, ells, molt interessants, però ara ho ha deixat.
Sí, hi va haver una època que li deien al youtuber a la seva classe.
Que deia, som-ho, per favor.
Sí, sí, però no, no, jo ho he deixat tot.
És delicadillo, això. Ha passat per tot, eh?
Sí, sí, sí, no, no, però bé, eh?, vull dir jo, molt content.
A més, és una forma d'expressió que està molt bé.
Recordem que podem trobar canals de tot tipus,
de pixel art, de menjar, d'animació, d'escriptura, de disseny,
un calaix de sastre de la creativitat.
Recordem que el canal de Twitch del Generació Digital
és twitch.tv barra Generació Digital.
I ara fa un any parlàvem al Generació Digital amb Ferran Auverni,
que és editor de Catràdio.cat,
i ens agrada molt que ens torni a acompanyar avui a programar.
Benvingut, Ferran. Molt bones.
A mi em fa feliç que em convideu.
En sèrio, quan m'ho has dit, dic, hòstia, sí, sí, i tant.
És un moment que surts també del despatx, també et relaxes una mica.
Aquell despatx, eh?, la 23ena planta...
Exacte, despatx obert, despatx obert.
I tant, això és superimportant.
Està integrat dintre d'allà on es generen els continguts.
És molt modern, això, Ferran, perquè no es dona gaire, eh?
No, no, no.
De veritat, és un posicionament, fins i tot, també,
a nivell de departament estratègic,
de no estar amagats fa un any enrere.
Jo crec que quan vam parlar l'altra vegada,
no sé si ja estàvem aquí on estem ubicats ara,
però en qualsevol cas,
perquè ens entengueu els que no vau escoltar aquella conversa,
era un espai anterior amagat, una mica en plan cova,
molt allunyats de la realitat, del dia a dia.
Això canvia, la forma de treballar canvia.
Estàvem molt a prop, per exemple, fa uns mesos de l'APM,
ara heu marxat a pisos més a la base.
Ens han destarrat.
Estem molt amunt. Jo no ho diria així, això.
Estem més a prop del cel.
L'oxigen allà està una mica...
Està enrerit, també, o no?
Està enrerit allà, però és la zona de dalt de tot.
Ho podem vendre així, hem arribat a dalt de tot.
Però en qualsevol cas, insisteixo, és collonut,
estar al costat de companys i companyes
que trepegen cada dia el contingut,
preparen entrevistes, etcètera.
Nosaltres entrem directíssimament en contacte amb ells
i això ajuda a tots, ens ajuda a nosaltres com a treballadors
i, al final, per què treballem?
Pels usuaris, i per tant, els usuaris també ho noten, això.
Ferran, a banda de ser el responsable
dels continguts de Catràdio.cat,
també estàs al capdavant del programa Memento
amb el Josep Maria Buñol, iCat.cat.
Aquesta setmana, iCat, tenim sessió de cineclub.
Una mirada pròxima, apassionada,
diversa, pedagògica i lúdica al cinema actual.
Només hi ha una cosa que ens agrada més que veure cinema.
Recordar-lo.
Memento.
Els dijous a les 10 del vespre, tot al cinema iCat.
I m'hi fixo molt perquè... Ara he flipat.
Com ha dit el seu propi programa, l'editor de Catràdio.cat,
i tu vens molt el programa com a col·leccionista, gairebé.
A més, estan numerats que descondells, no?
És una revista sonora, 100%.
Nosaltres, evidentment, és un programa que fem
per l'antena d'iCat, en aquest cas,
però que tenim molt clar
que se'ns hauria de ser escoltats i consumits
a través de podcast.
Per tant, ens ho plantegem d'aquesta manera.
Jo m'imagino que algú a l'estiu, estirat a la platja,
descobreixi, tant de bo passi això, eh?,
un memento i es reprodueixi un darrere l'altre,
un memento darrere l'altre.
Per tant, és una revista, és un col·leccionable,
amb cada número amb un número, val la redundància,
número 1, dedicat a...
Amb una portada diferent, com si diguéssim.
Sens dubte, perquè hi ha un tema central,
que és un programa, com dèiem ara,
en aquesta promoció d'ivulgació i no tant d'actualitat.
No ens interessa què s'estrena avui,
sinó el que ha passat en els últims temps en el món del cine.
En els últims temps puc, evidentment, referir-me a fer una anàlisi.
Per exemple, la setmana que ve és...
Sí, la setmana que ve ens ve Berto Romero
a parlar de la seva gran passió, que és Sylvester Stallone.
Què dius, ara? Sí, sí, sí.
I estem tres quarts d'hora amb ell parlant d'Estallone.
És atemporal, això. Totalment.
És un tio que no es fa bé, ja, l'Estallone.
Jo vaig veure l'altre dia un vídeo que va gravar un fan fa poc,
que sortia d'un cotxe... Sí, l'Estallone, eh?
Sí, sí, sortia d'un cotxe i el tio tal i anava a comprar alguna cosa.
Quan va sortir, es va baixar el que és els camals dels pantalons,
se les va baixar amb una cama i amb l'altra,
però amb un ofici de xuleria, saps?, a dir, aquí estic jo, saps?
Va sorprendre molt.
Hi ha una notícia aquesta setmana a l'Estallone
perquè el donaven per mort de Twitter.
Perquè està fotent una pel·lícula que va maquillat com molt cardat,
van sortir unes fotografies d'ell,
que diuen que aquest tio està a les últimes,
i va acabar fent-se el bolo que el tio estava...
Jove no és, eh, ja. No, però està mumificat.
És a dir, ja no es modifica, ja, el tio està...
Què vols dir, que no morirà, no?
Jo crec que ens superarà, és una hortava més, no?, ens superarà.
Doncs hem de dir que pels que ens estiguin escoltant els dimecres
en l'emissió en beta,
que podeu preguntar el que vulgueu al Ferran.
Sempre teniu l'equip d'atenció i l'audiència
a punt per qualsevol consulta o reclamació,
perquè és una bona oportunitat de dir-ne alguna cosa,
de dir-li alguna cosa.
Ferran, una de les coses que van sortir l'any passat
era la reclamació del botó de descàrrega dels àudios.
Això ja ho tenim, no?
Sí, això ho hem aconseguit, d'altres coses no, però aquesta sí.
La teníem molt clara.
Sí, un dels reptes era l'hora a hora,
ja fa temps que el tenim entre nosaltres,
que pugui recuperar els últims deu dies
tot allò que ha passat a l'antena de Catalunya Ràdio
de manera més o menys pràctica.
De vegades tenim algun contratemps,
perquè el seu conjunt funciona molt bé,
jo n'estic molt satisfet,
i també l'altra cosa que deies, sí, la descàrrega,
que encara té una vessant de futur
que jo crec que us farà feliços.
Ara, ara, ara.
Perquè hem rebut alguna castanya, a veure, un moment,
vau explicar que tindríem la descàrrega.
Això no és ben bé veritat, em diuen, i jo dic, com que no?
Dic, sí, sí, a veure, la descàrrega la tenim,
però només a la part de web.
Correcte, a l'aplicació, no? A l'aplicació, no.
De fet, alguns de nostres, al Telegram ens ho han dit.
Sí, sí, sí. De fet, on fa més falta és el mòbil,
perquè és on tens wifi, ara sí, ara no.
I és on necessites descàrrega. Tot arribarà.
Però si això ha d'anar per episodis.
Sou de sèries, no, també vosaltres?
Escolta, millor sabeu com va això.
No, ara de debò, mica en mica,
és que són coses també pressupostàries.
Tenim innovacions i millores
pel que fa a l'apartat d'aplicació, de l'app.
Quan arribi aquesta part econòmica,
podrem desenvolupar aquesta part de projecte,
que, evidentment, és essencial,
la descàrrega, el tema del moda off-line dels continguts.
Per tant, us puc anunciar que, en principi,
abans de l'estiu, això ho tindrem,
però sí, sí, la descàrrega, super, tope,
perquè hi creiem molt,
hem de fer la vida fàcil a l'usuari,
i aquest és un dels elements que ho fa...
Encara que sigui la del memento, com a mínim el memento.
Sí, sobretot.
Que només es pugui el memento.
No, us he de dir, de moment, memento, sí.
És una conya que anem fent molt.
No, però sí, de veritat, la veritat és que la descàrrega,
en programes com el vostre,
que podeu destinar d'allò, una hora, a parlar de Telegram.
Dius, home, això jo vull guardar,
doncs que aquesta opció t'ho permeti.
Per tant, tot el que són programes com memento,
torno a fer-ho,
que són molt de col·leccionable,
perquè el memento de si vols estar a Estelona,
que era imprescindible.
O que vam fer, va venir la Gemma Niherga
a parlar-nos de Tarantino.
No, de Tarantino, no.
Que faci el que vulgui.
Com a omple.
No, de John Travolta.
És que pensava en Pulp Fiction.
I d'aquí la connexió.
En qualsevol cas, que són col·leccionables,
són l'enguàrdia, l'ofici de viure,
són programes molt de podcast,
molt de capítols i molt de guardar-se.
Per tant, la descàrrega t'ho ajuda.
De fet, Ferran, ja comença a haver algunes preguntes a Telegram.
A part del Roger Valdomar, que diu,
que no sé si ens ho podràs solucionar.
Crec que no.
Però jo ho puc intentar una mica, però sí, sí.
Estic d'acord, eh?
Doncs, per exemple...
Perdona, hem de dir que quan el Generació de Giral
va després del futbol del Pujol,
de la TDP, ho notem molt favorablement.
O sigui, ho he de dir.
És d'aquelles coses...
No, i que nosaltres ens debatem amb això,
perquè evidentment, com a servei públic
i com a aposta, home,
volem que continguts culturals
evidentment tenen una transcendència social important,
tinguin presència,
però és veritat que també ens devem a una audiència,
a un sentit majoritari,
i és brutal, és molt fort.
Jo m'ho havien explicat, però quan ho veus...
Ho es veus, no? Sí.
El que mou el futbol és espectacular.
I clar, necessitem també d'aquesta presència de l'esport
perquè l'audiència ens acompanyi.
Però a tope, a tope, i tant.
Generació digital i tant d'altres.
Perfecte.
En Josep, anava més enllà amb el tema aquest de les descàrregues.
Diu que li agradaria seccionar les emissions
en fragments curts
per poder descarregar només les seccions que interessen.
Una mica el que deies tu.
Qui ho diu, això? El Josep.
No guardar el programa sencer.
No estan contents amb res.
Escolta, per demanar que no quedi.
De fet, aquí toca tocar un tema.
No, no, és que jo m'ho prenc també com a programa,
que en aquests moments el que fem és el programa sencer,
d'una hora,
i clar, jo m'he plantejat com l'any passat
de fer també trossets,
fer una feinada de por que no podem fer-la,
però sí que tira enrere molta gent, això.
El que funciona en un entorn
no funciona en un altre.
Quan tenim les mans que tenim,
no parlo de Catalunya Ràdio, a tot arreu,
les empreses, al final has de prioritzar.
Llavors,
el que acostumes
a fer és buscar models
una mica més transversals.
S'està optant més per aquesta línia
de la globalitat, per exemple, Memento.
Perdoneu.
Aquí he venido a hablar de Memento.
Perdoneu, de veritat,
és que és el nom que em ve al cap.
Entendreu que em ve al cap? I tant, evidentment.
Doncs ja se m'ha anat el fill
per culpa d'això.
Però clar, dius,
jo trec el programa sencer
i ja està.
Això em funciona en l'entorn de podcast,
perquè a podcast tu et subscrius
al Generació Digital i tu vols
escoltar l'hora sencera del generació digital.
No vols que ara hi hagi això, ara en cinc minuts
et molesta com a usuari.
De fet, hem rebut crítiques des d'aquest aspecte.
El que et funciona per podcast
no et funcionarà per les xarxes
o pel web, i per tant hem d'anar buscant
models híbrids, però sí, hem de tallar
molt més i que convisquin
els dos models.
De fet, des d'ahir, Ferran,
crec que hi ha una novetat a catradio.cat
barra Generació Guia Digital, de moment,
és aquesta l'adreça, que tenim un botó
que és el podcast d'evox.
Ho vaig veure ahir.
Sí, perquè és una cosa molt recent,
com deies.
Això del podcast també té tela,
perquè els costums
canvien molt en funció de la societat,
en aquest cas la societat catalana,
no té res a veure amb les tendències
a Nordamèrica, per exemple,
o a Anglaterra.
Allà es consumeixen podcasts
molt més llargs que no pas aquí,
llavors, de vegades, tu et fixes en dades
que et venen anglo-saxones i apliques
de dades que no corresponen a la teva realitat,
però és que tu no tens les teves realitats.
Tot plenat és complex,
però molt interessant, apassionant de descobrir
quina és la millor manera de donar
sortida i servei als usuaris.
Però en podcasts, clar,
hi ha l'univers iOS
i l'univers Android.
L'univers Android no té
mercat propi, com sabeu, de podcast.
Què fas?
Al final, després d'uns mesos,
hem arribat a la conclusió que el que havíem de fer
era casar-nos amb una de les plataformes
que treballen amb Android.
Hem descobert que és una de les plataformes
on hi ha més usuaris i uients de Catalunya Ràdio,
que és Evox, com deies.
I els heu trucat i heu arribat a...?
No, hi ha un acord amb ells, simplement,
perquè...
A ells els interessa el nostre contingut, també, clar.
Clar, però vull dir que, per tant,
qualsevol usuari de Catalunya Ràdio
entrarà a catradi.cat barra,
generació digital o qualsevol altra pàgina,
matí, per exemple, pel matí de Catalunya Ràdio,
a l'entorn de podcast,
tres icones.
Una, per anar directament al mercat d'iOS,
l'iTunes,
l'altra, la d'Evox,
que és per a Android,
i hem afegit també, que aquest és el que ja hi era,
però que era una mica més complex i per a usuaris...
Una miqueta més avançat.
Sí, que saben gestionar els feeds,
diguem, les URLs,
tens el que és el mapa dels feeds.
L'RSS nostra.
L'RSS convencional i tradicional.
Per tant, qui no sigui d'Evox, no passa res,
perquè se'n van allà i sugestiona
i s'ho porta allà on vol.
Escolta'm, tu,
i tu que tens les dades o tens moltes dades d'audiència
i d'aquest comportament que comentaves dels podcasts,
jo tinc un podcatcher,
tinc potser uns 25 programes,
que evidentment se'm descarrega,
no el programa sencer,
sinó se'm descarrega el títol, etcètera, etcètera,
jo decideixo quin programa
em descarrego i quin escolto,
que al final és un tant per cent força baix
del que tinc.
Aquí potser ens podríem trobar sorpreses,
hi ha molta gent que segurament es descarrega el podcast,
però que potser no l'escolta, està suscrit,
però aquell programa no l'escolta.
Això passa normalment en l'entorn podcast,
en programes de màxima audiència,
com el Matí de Catalunya Ràdio,
per tendència, tu entres al mercat de podcast,
veus el Matí de Catalunya Ràdio,
ostra, la Mònica, tal, vaig a subscriure'm,
et subscrius, però de vegades pots ser poc actiu.
En canvi,
en un programa temàtic,
a la Generalitat digital,
t'ho juro que jo ara estic portant-ho
cap a l'altre terreny, però al Generalitat digital,
dius, hòstia, no, mira, ara aquí tinc
el dedicat a Facebook, el dedicat a Telegram,
el dedicat a Memento,
i això funciona molt,
i és molt fidel i et genera aquesta subscripció.
Francesc, tu ets de podcast o no?
Poc.
Poc, poc, poc.
Havia tingut també un programa a l'ordinador
on també em baixava els podcasts,
el del generació digital entre ells,
i també només un parell,
perquè en els dispositius mòbils
o et consumeixen massa les dades,
i a casa moltes vegades ja l'escoltes
a través d'altres plataformes.
Jo crec que una de les coses que passa és que molta gent
es subscriu a programes que li interessen,
però que habitualment també l'escoltes per la ràdio,
perquè aquell dia que no se l'ha pogut escoltar
o se l'ha perdut, se'l descarrega,
però la resta de dies, si pot, l'escoltes a l'FM,
el nostre, que té un horari una mica més complet,
sisplau, descarregueu-vos-ho.
Per cert, parlant de novetats
fa pocs dies que s'ha estrenat
la segona temporada de Més que en ràdio.
Sí, el diàleg digital de Catalunya Ràdio.
Exacte, aquells programes que, per internet,
que molts d'ells fan al salar a l'FM,
com ha sigut el cas del Revolució 4.0,
i que és una aposta per internet de programes radiofònics.
Sí, sí, sí, sí, com per exemple
el Sants i estalvis amb l'Adam Martín,
o la primera novel·la ficcionada de Catalunya Ràdio,
que és el Tor, del Carles Porta,
s'estrenarà d'aquí a dos dies.
S'estrenarà d'aquí a unes setmanes.
És un personatge que faré, també, en aquesta...
Sí, sí, faré un hippie.
Ah, molt bé.
Faràs d'actor, doncs. Sí, sí, faré un gran...
Una barallet.
Amb aquest amígraf on estàs tu, ara,
cridant... Què dius, ara?
Ets un hippie emprenyat. Això ja està gravat, eh?
Sí, sí, sí, amb el Dolors Martínez,
que saps que és la persona que porta tot el tema.
Dramàtics.
Sí, i la veritat és que vaig gaudir molt.
Que passa que jo li vaig dir,
si no t'agrada, agafa un altre actor professional...
No, és que tu ets un tros de paio, no t'imagino,
cridant emprenyat.
Clar, i soc de Sant Cugat, i feia un hippie, saps?
Potser ha descobert un talent, no?
Sí, sí, quina contradicció. Sí, exacte, exacte.
Bé, no ho sé, la novel·la, doncs, de Carles Porta,
arriba a la ràdio,
jo crec que això, hòstia, tindrà molta força, molt de ganxo.
És un altre dels projectes destacats,
com també Oxitocina, que és un programa
que m'agrada molt destacar,
que fan la Montse Barcón i la Mireia Isard,
i que tindrà molta canya,
perquè ens ensenyarà a viure la maternitat
i la paternitat d'una altra manera.
Bé, no ho sé, entre altres coses,
un programa d'arquitectura, bé, altres coses.
Per tant, el món de continguts a Catalunya Ràdio
no només passa per l'antena convencional,
hi ha altres vies.
Escolta'm, se'ns acaba el temps, Ferran, ens sap greu,
però volia acabar la conversa
amb el tema de Facebook.
Facebook fa uns dies va anunciar
que potenciaria molt més el lligam amb l'usuari,
amb la família, amb els amics i no tant amb l'empresa.
Això ha fet que moltes empreses,
com la nostra, que estaven a Facebook,
on posaven els nostres continguts,
hem notat un canvi cap avall.
Sí, sí, sí. I espera't, eh?
Sí, sí, sí, això anirà més, eh?
Això anirà més. Jo crec que aquest any,
bé, no ho crec jo, ho diuen els grans
entesos especialistes i gurus de la matèria,
serà l'any de la revolució
de la revolució dels grans mitjans contra Facebook,
perquè aquesta dictadura de Facebook és espectacular.
Ara es veu que volen netejar la seva imatge
i volen convertir en una xarxa,
que també, si voleu,
seria un debat, com dèiem, però,
ha de ser una xarxa neta, pulcra,
tot el lloc que ha passat i que han deixat fer durant temps,
ara es veu que no interessa.
Ara anem enrere. Molt bé.
Això afectarà, evidentment, els mitjans de comunicació,
que ens vam vendre l'ànima al diable, gairebé diria,
massa, potser, vam córrer massa,
i ara ens trobem amb el que ens trobem.
Però sí, la realitat és que els nostres continguts
en els diferents mitjans els viralitzàvem,
i els viralitzem molt a través d'aquesta xarxa.
Recordo una enquesta fa ja bastants anys,
també nord-americana,
li preguntaven als ciutadans dels Estats Units
quin era el seu gran mitjà de comunicació.
Mitjà de comunicació. I deien Facebook.
Clar, això, imagineu-vos,
per al New York Times tenen un problema,
ara, en aquests moments, no?
Per tant, això, amb Catalunya Ràdio, escala molt petita,
també ho estem, evidentment, treballant,
i el que volem és dependre el mínim possible
d'entorns amb algoritme, com és el cas de Facebook,
que, per tant, no sé, podríem dir que el 2018,
puc donar una exclusiva, tornen les newsletter.
Tot torna. Sí, és veritat.
La newsletter, què passa?
Que és de fidelització absoluta i directa amb l'APM,
amb el generació digital.
I, per tant, la informació d'aquesta gent,
doncs et subscrius i nosaltres t'ho enviem.
Aquesta ha de ser la comunicació directa,
que segurament anirem començant
en els pròxims mesos, setmanes, etcètera, etcètera.
Però sí, sí, sí, Facebook, ai, ai, ai, Facebook, eh?
Ho anirem veient. Tot canvia.
Escolta'm, l'altre dia em deies una idea,
i és que el nostre canal de Twitch, que anem fent vídeos,
comentaves, per què no ho posem al canal de YouTube?
Jo ara ho dic amb l'antena, perquè quedi registrat.
Podem fer una prova?
És intel·ligent, el paio. Sí, home, i tant.
I tant.
Clar, clar, clar, sí, sí.
Diu, mira, vine aquí, parla una mica de memento,
i llavors traiem això altre, val.
Tu estaves de marxar? No, jo li vaig dir que...
I, de fet, no t'ho havíem plantejat,
perquè no era la sensació
que embrutàvem el canal de YouTube,
però sí que al costat, jo què sé,
d'una entrevista amb la Mònica Terribas,
veure'ns la Gina, el Francesc Gamí, a jugar al Pacman,
doncs potser era un alma.
No, no, escolta'm, funcionarà molt bé.
A més a més, amb un APM amb colors
que estem fent els divendres i que està anant de conya,
per exemple,
i que això ens serveix per fer un llançament de YouTube.
A les pròximes setmanes, mesos,
també sentireu a parlar molt del YouTube de Catalunya Ràdio,
que el teníem una mica enterrat, per no dir una altra cosa,
i ens hem proposat, de cara a aquest 2018,
és un altre dels grans projectes que tenim,
impulsar-ho, perquè ens interessa
la imatge que transmetem, la imatge, en aquest cas, en moviment.
A Catalunya Ràdio ja no només som una ràdio,
tenim un estudi de collons,
i per tant, hem de treure tot el suc del món.
Això és el que ens hem proposat, ho farem,
i ja veureu que ho notareu molt,
i per tant, això té una traducció directíssima
amb el canal de YouTube.
L'hem de promocionar, l'hem de moure,
l'hem de donar a conèixer, cosa que encara no estem fent prou,
però sí que ja estem fent continguts cada vegada més,
perquè a YouTube els trobem, com per exemple,
les interpretacions d'un tal Romeu Tendrum.
És que guanyem molt els APM quan se'ns veu,
perquè és un tema d'atractiu físic...
Que s'estava perdent.
La ràdio això no es transmetia.
Per tant, Twitch, YouTube, sí.
Hem de decidir un joc bo per començar.
Intentem que no sigui molt violent,
perquè això ho hauríem de pensar,
perquè si el joc és de més de 18,
tot això ho hem de plantejar i fer bé.
Evidentment, no ho farem sense pensar.
Doncs Ferran Euberni, editor de continguts de carradipuntcat,
molt de sort, i t'esperem d'aquí uns mesos.
Sí, i tant, quan vulgueu, de veritat.
És un tòplic, però és així.
Molta sal, fins ara.
Generació digital. Els frikis, ara, són els altres.
Per cert, feia molt de temps que no sentíem el Cris del canal de Cris.
Avui ens porta un informatiu amb una mirada molt personal.
Passem ara a una ronda de notícies
quan passen 60 minuts de les Illes Canàries.
Us informa Cris Villger.
L'empresa Mattel prepara un model de Barbie
inspirat en Tom Rider.
Es llançarà el 9 de març amb un preu de 29,99 euros.
I és que no és la primera vegada que la figura de Barbie es reinventa.
La marca ha intentat reinventar el paper de la dona en la societat,
com amb la Barbie McDonald's, la Barbie àvia o la Barbie afroamericana,
que va tenir polèmica, no per ser negra,
sinó per dir-se Barbie Oreo.
Fons pròximes asseguren que la propera sortida
serà la Barbie autònoma,
que inclou accessoris com un deute bancari
o una estètica massa prima.
En aquest cas, no per canons de bellesa,
sinó per no poder omplir la nevera final de mes.
A tard hi entren el negoci de les monedes digitals
amb dues apostes, Atari Token i Pong.
Recordem que Pong va ser dels primers jocs d'Atari
i una insignia de l'època.
Per això, alguns experts,
vista la volatilitat de les monedes digitals en el mercat,
veuen el canvi de nom d'Atari Token a E.T.S.
Almenys així, si fracassa, ja sabran per què.
Okunoka, aquest és el nom d'un difícil plataformes
que arribarà aviat a PC, Xbox One i Switch.
Un joc pels amants de la dificultat,
i és que Okunoka és de l'estil Masokore,
és a dir, jocs que et trauran de pulleguera
com l'aigua n'habidegai, l'actual Trap Adventure 2,
o l'Aura Kaigo amb Arturo Valls.
Bola de drag Xenoverse 2 tindrà Goku amb la seva nova transformació,
el migate no gokui.
Aquesta transformació fa que en Goku llueixi un pèl blanc
i ulls platejats.
I és que no és nou el canvi de color en les seves transformacions.
Ho hem pogut veure de vermell, de groc i de blau.
Akira Toriyama ja treballa
amb una versió de metges californianes per en vegeta.
En els esports, Pro Evolution Soccer 2018
s'actualitza amb el Datapack 3.0.
La nova actualització del joc
incorpora 11 noves equipacions de seleccions nacionals
i l'actualització de molts jugadors de clubs associats,
inclòs Lionel Messi,
que segons alguns testers del Datapack
vindrà al costat de Cristiano Ronaldo amb frau fiscal inclòs.
I fins aquí les notícies.
Tornem la connexió al Generació Digital.
Un abraçada, adeu-siau.
I juga l'Oriol Dalmau
per donar-li el vistiplau.
De fet...
Oriol, quan ens va arribar aquest joc a la redacció
i te'l vaig donar, vaig pensar...
Em sembla que li fem una jugada,
perquè crec que haurà de dedicar moltes hores a aquest joc
per entendre'l o per...
Jo la pretensió d'acabar-me jocs cada vegada ja és menor.
Em parlava amb l'altre dia
que a partir d'un nivell d'hores
ja m'estàs robant la vida
i he de sortir al carrer i respirar aire.
Quins jocs estem parlant, Eli?
Estem parlant del Kingdom Come Deliverance,
que és un RPG de món obert.
Una aventura èpica a l'imperi romà.
El podem trobar per PC, Xbox i PlayStation 4.
A veure, explica, Oriol.
Aquí està, el Kingdom Comes Deliverance.
Un nom massa llarg, que t'ho he dit.
I difícil.
I a més, un nom que no li pots posar cicles.
No li pots fer un gol, ni un cotó, ni un uou.
Que seria K.C.D.
És com una botenda de pollofrito, això.
He de comprar una vocal.
L'ha fet un estudi nou, que es diu Warhols Estudi,
fundat pels que van fer la saga Màfia.
Espero que estiguéssim més implicats en el Màfia 1
que en el Màfia 3, que va ser bastant terrible.
La cosa és que per fer el seu primer joc,
aquests del Warhols, i no arriscar-se gaire i anar pas a pas,
decideixen fer un triple A de rol brutal
en primera persona i un món obert.
O sigui, una bogeria. Total.
Perquè el joc és indie, de fet.
De fet, és un indie, perquè és un estudi independent.
I es va fer amb una campanya de Kickstarter.
El que passa és que han estat molt ambiciosos
i en molts aspectes els ha sortit bé.
En altres es nota que estem davant d'un joc
que pot ser massa gran per a un estudi
que segurament encara és massa petit.
De dues maneres, pitjor seria que l'hagués fet Electronic Arts,
perquè tindríem caixes de botin,
encara que sigui amb un sol jugador, ja trobaríem la manera.
Com dèieu, el joc està en PC, que és la millor versió,
però prepareu els teraflops.
I per PS4, Xbox One,
on descobrireu el sentit profund de la paraula popping.
Perquè el popping que trobareu aquí
és el més brutal que he vist mai.
Role medieval, rol en el sentit clàssic viejuno,
com jo, per tant, per això m'ha encantat.
És de la vella escola.
I la novetat és que basa tota l'experiència de joc
en el realisme extrem.
Molta gent ha comparat aquest joc amb Skyrim,
i té semblances, perquè Skyrim també utilitza
aquella càmera en primera persona,
però Skyrim, als cinc minuts de jugar,
estàs lluitant contra un drac que es cubfoca
i que sucarima de castells.
Aquí, al cap de dues hores de joc,
el més èpic que haurem fet és portar-li una birra
de la taverna al nostre pare, que és el ferrer del poble
i té calor pel forn,
i tal qual, i tirar unes caques
a una façana d'un tio que et cau malament del poble.
Unes caques que trobes pel carrer.
Unes caques, això és el més èpic que haurem fet.
És molt medieval, això.
Ah, és molt medieval.
De fet...
És del realisme, és a dir, és un detall,
però quan tu li portes la birra al teu pare,
si tardes molta estona, la birra està calenta
i el pare t'envia a canviar-li la birra.
Això, veureu, que està en tot el realisme aquí,
s'ha anat molt lluny.
T'he de dir, perdona, Oriol, que he estat mirant molt Twitch
aquests dies amb aquest joc, i hi ha una frase
de l'Oriol Dun, que estava jugant per primera vegada,
i diu, és tan fatal de la cabeza
los del medieval, per les reaccions
que tenien alguns dels personatges.
Bueno, perquè, de fet, hi ha un context històric
que el realisme ha de ser també
coincident amb l'època històrica,
és a dir, tu acabes estudiant sense adonar-te
en història, perquè tot el que estàs veient
el context és real, l'època és real,
els fets històrics que passen són reals...
A veure, vol que deia,
amb un realisme que, per una banda,
jo estic un mica saturat de màgies,
de sals de son Goku, però quan hi treus
tota la fantasia d'un joc i el fas tan fidel
a la realitat, per mi, perd una mica d'època,
d'època, d'èpica, volia dir.
A Kingdom Kong Deliverance has de dormir,
has de menjar tres cops al dia,
menjar que estigui en bon estat, perquè si caduca
et pots intoxicar, les ferides s'infecten,
la roba s'embruta, i et treu carisma,
si parles amb un noble i vas brut,
no et fotrà cas...
O sigui, et passes molta estona dins del joc
pendent d'una sèrie de coses que no són massa èpiques.
També, com que és tan realista,
és un joc molt pausat, és lent,
perquè la vida és lenta, jo porto 5 minuts
parlant aquí, o sigui, la vida és lenta.
I a sobre és el joc
amb les pantalles de càrrega més llargues que he vist mai.
Si tu parles amb un comerciant,
pantalla de càrrega, pantalla negra.
Comences a parlar amb ell i et compro això.
Pantalla de càrrega perquè anem a regatejar.
Quan regategem, pantalla de càrrega
perquè tornem amb pantalles llargues.
Per tant, si tu tornes de la feina
amb ganes de matar zombies, no és el teu joc.
Gràficament, jo ho he dit,
és en primera persona
per afavorir la immersió i el realisme.
Això està bé, a vegades, per això és confós,
perquè les perspectives, a vegades,
són una mica rares als punts de vista.
No estem acostumats, la majoria dels jocs de monoverse
en tercera persona, Witcher, GTA, Zelda...
Ha estat una decisió una mica arriscada.
Gràficament té molt nivell,
però, el que dèiem, a les consoles...
Les consoles van traient el fetge per la volca.
És un festival del popping.
És el Merit Popping Festival, això.
No sé com deu anar amb l'Xbox X.
M'imagino que millor.
Però amb la meva PS4 normal,
els arbres apareixien quan estava a metre i mig
de segons quin arbre.
La història, el principal atractiu del joc,
que dèiem, un moment històric real, fets reals,
ambientació molt treballada,
i és una megacorrada d'un estudi,
que en el fons és un estudi debutant.
El personatge principal té carisma,
i diurem allò que a mi tant em mola
de començar sent un pelacanyes
i acabar sent una màquina de matar.
El personatge no es pot editar,
perquè és un personatge femení.
Si el fan pagar o no, no ho crec.
Parlant de personatges femenins, hi ha romances.
Però, com que estem en el realisme,
jo en aquest joc no em menjo un torrat.
El Witcher 3 m'ho tirava tot, però aquí...
Era fantasia, no?
Però aquí el realisme funciona i, efectivament, res.
El combat, seguint amb el realisme,
us semblarà lent, us semblarà avorrit,
us semblarà que us maten molt fàcilment de vegades
i que mateu molt fàcilment també de vegades.
Però que tu imagina't que tens una espasa
i estàs amb un altre tio que també té una espasa.
I què és? Intentar-lo matar?
No, intentar que no et foti un cop ella a tu.
Correcte.
Doncs la majoria de l'estona, quan tens un combat,
doncs estàs donant voltes, girant.
Ai, ai, ai, tens més por que 70 velles juntes,
perquè el realisme, al final, amb un sol cop et poden matar.
I és que segurament així seria, no?
I acabem amb el que més se li ha criticat a aquest joc,
que són els bucs, els errors.
Els errors, sí.
És a dir, el primer dia venia amb un parche de 25 gigues,
que no és un parche, és el fara sencer, això,
i tot i el mega parche, doncs té molts problemes.
Quan fas una cosa que al joc no s'espera,
quan agafes el cavall i te'n vas per unes pedretes
que al joc ja veus que no ho tenia previst,
comença el festival de bucs i de coses, la harana de bucs.
Cavalls, per cert, molt ben fets i...
Cavalls molt ben fets, però que els cavalls són precisament...
la càmera es torna més lògica,
perquè, clar, s'accelera un món que no està gaire preparat per això.
Els bucs més molestos, que a mi no m'ha passat,
però sí que he llegit que hi ha gent que ha perdut la partida.
Totes les hores que portava jugant, doncs ho ha perdut.
Jo suposo que el joc el milloraran, l'han de treballar molt,
hauran de treure més parxes, han de polir-lo,
i crec que val la pena, perquè és una gran idea,
i jo crec que, si estigués ben polit, seria una joia.
I és una història valenta.
Conclusió, és d'aquells poquíssims jocs,
que si entreu al Metacritic, veureu que la nota dels usuaris
és més alta que la nota de premsa,
que això no passa pràcticament mai.
Jo crec que la gent li ha valorat el gran esforç que han fet.
És que és un joc molt de ninxol, jo crec.
És un joc que no és per tothom, això està clar.
És pel que dèiem, el rol de la vella escola,
aquí no trobareu col·legues per connectar-vos,
aquí no trobareu caques de lut,
és pausat, és seriós, és diferent, és real, és molt immersiu,
i això sí, aquesta immersió, de vegades,
se'n va en hores com un cavall volant, amb el buc de torn.
Però jo espero que d'aquí un temps no només vagi de preu,
sinó que realment el poleixin i acabi sent.
Parlen que si té èxit, que n'està tenint, serà una trilogia.
Molt bé.
Vinga, va, una mirada ràpida a YouTube
que ens mostra molts canals de gent destrossant gins variats.
Iphones última generació, recordeu, que van de cap a una trituradora,
tauletes que acaben sota una premsa hidràulica,
smartwatch que són llençats sense miraments des dels cinc pis,
o consoles que sobren per mostrar què hi ha a dins.
Sabem què costen aquests aparells nous a les botigues,
ja ens hauria de fer mal veure algú
amb un tornavis o un soldador a la mà,
però hi ha gent que no té cap mania a l'hora d'obrir-los,
canviar-los, enganxar-los, modificar-los,
i al cap i a la fi, ser creatius amb la tecnologia d'una manera
en què pocs ens hi atreviríem.
Jo primerament voldria preguntar-vos,
heu modificat alguna vegada alguna consola que teniu a casa,
els heu fet algun trepitgeu, alguna modificació, algun tunning?
No, no, no.
Jo sé, jo sé.
Àxima el piratejar-la, però...
Ah, xips anticòpia o...
Sense implicar xips. D'acord, d'acord.
Si en passes suficient temps, ja ho pots fer a través de software.
Jo he fet circuit bending, que... Què?
Circuit bending és un... Sí, però això ho fas amb joïnes belles,
que et donen aquestes botes.
Jo ho dic agafar la teva consola, obrir-la i dir...
Vull posar-li allò, que és un tutorial que has vist per YouTube,
li posen un botonet i li canvien la regió.
Tu no ho facis, eh? Jo no ho provaré mai.
Jo visc agafant una Play4 fotent-li un forat gran
i posant-li un ventilador,
perquè la Play4 fa molt soroll,
i hi ha gent que li millora la ventilació.
La veritat és que hi ha gent que s'atreveix a moltes coses.
I la veritat és que el que també ens podem arribar a fer
és, fins i tot, la nostra pròpia consola.
Un dels recursos més utilitzats avui en dia
per fer la teva pròpia consola
és utilitzar aquesta plaqueta, aquest miniordinador,
amb tàmall gairebé tarjeta de credit,
que és la Raspberry Pi.
Dos exemples de l'ús de la Raspberry Pi
que utilitzen sol en utilitzar l'emulador Retropie,
que dona suport a jocs de les principals,
a les clàssiques i a les màquines d'arcade,
el tindríem en una tal Nim Tindo,
i a la Pi Switch.
Pi Switch és espectacular,
perquè utilitza els mateixos comandaments que la Switch?
No, utilitzen comandaments normals,
connectats per Bluetooth,
i el que fan en aquests casos és reutilitzar una mena de carcassa,
o crear una carcassa amb impressora 3D,
que després habiliten pel seu propi ús,
on hi poden incloure la Raspberry,
i els comandaments que han tret
canibalitzant un comandament de PC,
però que a través de Bluetooth el podem fer funcionar,
i tens una consola que ressemble molt a la Nintendo Switch,
que te la pots emportar amunt i avall,
on tens un Retropie corrent i jugant a la Nintendo 64,
o a Super NES, o a una...
Cosa que la Switch no té, que potser hauria de tenir.
El que em sembla molt curiós és que en els dos casos,
l'estètica d'aquests dos projectes buscava això,
apropar-se a la Nintendo Switch.
Però al cap i a la fi, la Switch un cop la va sortir,
tothom deia, això és com la pantalla de la Wii U,
però feta consola.
I exactament, hi ha gent que sense cap mena de problema,
i aquest és un tutorial una miqueta vell,
per tant, la Wii U encara estava en el seu moment,
doncs han agafat la Wii U i l'han buidada
per posar-hi una consola portàtil a dintre.
Fer aquest mateix projecte,
però utilitzant aquesta vegada ser una carcassa de Wii U.
Hi ha exemples tals que ja hem parlat del programa
i hi ha elements per això, com per exemple el Makerwino.
Sí, i tant, aquesta la tinc.
Exacte, que és aquesta sèrie de components que tu compres
ja amb la targeta Arduino
per fer una mini consola petiteta,
però aquesta vegada és una consola
que t'ensenya a programar i fer.
De moment hem estat creant noves consoles,
com qui diu, parlem ara de modificar consoles ja existents.
Doncs sí, perquè una altra variant d'aquest univers
tan gran és el hacking.
És d'allò que deies tu, agafar PlayStation 4,
posar-hi un forat i encaivir-hi un ventilador.
I tant.
Doncs una de les coses que més m'ha cridat l'atenció
és que hi ha molts hackings
que modifiquen la carcassa de la consola.
Perdona, tot això és legal? Sí.
Però tu pots fer-ho, això?
Home, amb la teva consola tu pots fer el que vulguis,
com si la vols muntar, com si la vols posar.
De moment no estem venent res.
No, el tema és si perds la garantia,
si jo faig quan la consola és nova.
Si tens el disc dur i no perds la garantia,
per posar-hi un disc més gran, segurament no li pots fotre un forat.
El que he vist ha sigut una Nintendo 64 modificada
perquè ressemli que ha sigut treta directament de la pel·lícula Tron.
Amb tot de forats, amb tot de llumlet,
a les fosques es veu negre i amb tot de línies de forat blau.
És operativa, absolutament, eh?
I tant, al Retro Barcelona n'hi havia unes quantes.
Però estan modificades.
La modificació de les carcasses és tot un món.
Una altra cosa que a vegades passa
és utilitzar l'estètica de la carcassa vintage d'una consola,
que tenia aquell calaixonet, i ara ha encabit un DVD a dintre.
I tu tens, sota la teva tele, la teva nèssi,
no veus una partida? No.
L'obres i allà a dintre hi poses un DVD per veure.
Un dels preferits gairebé dels nord-americans,
que tenen inclús un nom per a aquesta mena de coses,
que es diu el Macquarium,
és posar un aquari dins una carcassa de Mac clàssic.
Aquesta petita torreta de la pantalleta i el disquet a baix,
aquesta imatge tan clàssica del Mac...
Doncs una de les coses que se solen fer molt
és buidar-la i posar-hi una peixera dintre.
Llavors el tens al costat del menjador,
i allà per la pantalla vas veient la Doris o el Nemo donant moltes.
Està bé, aquesta.
Però passem ja de coses clàssiques, de coses bijunes,
anirem a alguna cosa que sabem el que costa,
perquè encara és a les botigues, hi ha gent que fa coses brutals.
I el més heavy que he trobat és un senyor
que va agafar una PlayStation 4 i una Xbox One,
i després de fer dos tutorials on les convertia en portàtils,
posades en una maleta amb el seu monitor, la seva bateria,
perquè te la poguessis convertir en portàtil,
va agafar i va fer un matxambrat de PlayStation 4 i Xbox One
en una sola consola.
Comutable, imagina't.
La Xtation, Nandeea.
Teòricament qualsevol dels exclusius de les dues consoles
funcionaria en aquest aparell.
Això és una cosa que dintre de 10 anys trobarem en versió xinesa
que ens arribarà, com ara trobem coses que semblen la Mega Drive,
que t'agafen cartutxos de sis consoles diferents.
Però aquest senyor ho va fer a casa seva
i hi ha el tutorial Xtation Busca-lo YouTube perquè és brutal.
Tothom sap que després d'una sala en farmaciola,
hi ha una gran batalla.
Doncs vinga, contrem el generació digital
de què s'ha parlat de les xarxes aquesta setmana, Eli.
Doncs de tot una mica. Comencem per Telegram.
El Xavi Nightshade ens deia que a casa volen comprar
un dispositiu per transformar la tele en una Smart TV
i demanava recomanació a la resta de usuaris.
El Serafí Lleteres Massanet li diu que el My Box 3 o el Chromecast,
sense adoptar-ho,
i l'Albert Tessa li especifica una miqueta més.
Diu que si és per YouTube es pot fer i Netflix un Chromecast,
si és per més apps pel que ha llegit i segons l'opinió del Serafí,
el de Xaomi.
I el Serafí encara li concreta una miqueta més.
Si t'agrada jugar algun joc de Super NES o Mega Drive o anteriors,
de tant en tant, i poder fer el mateix amb un Chromecast,
amb la possibilitat a més del 4K,
doncs té el My Box 3.
I per la resta, el Chromecast, amb qualsevol de les dues opcions,
diu que l'insertarà. És important això del 4K, eh?
Veig que el My Box 3 sí que... Ara crec que hi ha un Chromecast HD,
que és una mica més car i que fa streaming 4K.
Va molt bé, jo ho tinc, el Chromecast aquest.
I li foto la meva filla, la vella i la bèstia,
amb una tele que no hauria de tenir-la,
i la tinc allà en bovada, funciona. Molt bé.
Què més? A Twitter, des de la revista Vents,
ens recomanaven, diu que si no ho han fet ja,
i seguim, el Julià Guillamon, és usuari,
arroba Julià Guillamon a Twitter,
està fent una sèrie de capítols del barri de La Plata,
amb petites píndoles de Twitter,
amb fotografies del llibre en escenaris reals de la novel·la.
Molt interessant, perquè pots anar seguint capítol a capítol,
la història, amb capítols curtets.
Molt bé. Tot això a Twitter,
també hem de dir-vos que una altra notícia que ens va agradar,
els videojocs, segons molts estudis científics,
poden ser-nos beneficiosos.
Doncs sí, alguns d'aquests beneficis són l'augment de la memòria,
l'aigualtat, ajudant-nos amb dislèxia,
disminuir flashbacks traumàtics o millorar la funció cognitiva.
Marina Mores és comunicadora audiovisual i periodista
especialitzada en el sector dels videojocs.
Ella ens explica una iniciativa que està donant terme en aquest sentit.
Hola, soy Marina,
y soy la encargada de videojuegos de Playground Magazine.
Desde hace unos días hemos hecho por redes un llamamiento
a todas las personas que juegan a videojuegos,
y especialmente queremos contar la historia de aquellas personas
que, precisamente, gracias a un videojuego o varios videojuegos,
han podido superar alguna etapa difícil de su vida,
ya sea una enfermedad física, mental o momentos muy difíciles.
Sabemos que los videojuegos son una gran herramienta
para mejorar la vida de las personas,
ya sea a través de conocimientos, ya sea a través de movilidad,
ya sea a través de estado de ánimo.
Quería contar esas historias sobre todo en un momento
en el que los videojuegos están tan estigmatizados,
con el tema de la violencia o las adicciones.
Per cert, ara sona aquesta musiqueta del Zelda,
ja és a la venda, el llibre Zelda,
Detrás de la leyenda, del Salva Fernández,
i ha ditat per Heroes de Papel. Oriol, tu el coneixes, no, el Salva?
Sí, vaig treballar amb ell a Flashback,
i és un megaexpert de Zelda, i a més té tot el seu dormitori ple de figuretes.
Hi ha molta marxandàgica de Zelda. Pots tornar a loc, amb això?
No, no, no. És un boig de Zelda.
El final ho ha vomitat en aquest llibre, que ens el vam mirar,
i és com la Bíblia, és pura lletra. Aquest tio tenia moltes coses a dir a Zelda.
Ens l'ha enviat a Eli, no?
Sí, diu, fa un repàs de tots els jocs apareguts per totes les consoles,
perquè creu que és l'única forma d'explicar aquest gran univers.
I és així, o sigui, fa una explicació de joc per joc,
això vol dir que he pensat els jocs, he jugat tots, evidentment.
S'ha guanyat molt. Com és que has perdut el micròfon?
Hola! Sí, sí, l'has perdut.
Perquè ja has parlat molt.
Ara, ara. Ara, ara.
Jo sóc dels merdes que al Zelda només l'he jugat l'últim.
El Breath of the Wild, sí.
He intentat la Super Nintendo, però és hàrit ara tornar a Super Nintendo.
És hàrit. Haurien de fer un remake, com han fet amb el Secret of Mana.
Sí, sí, correcte.
Aquest, per cert, el jugarem un dia. Ja el tenim, ja el tenim.
Per cert, vam anunciar que trucaríem, o trucarem a l'autor,
al Salva Fernández, perquè vingui a parlar del llibre,
d'aquest llibre aquí al programa,
i a Telegram van comentar-nos alguna cosa.
Ara que em parles, Albert, l'estudi d'animació que va fer Astro Boy,
havia de fer una pel·lícula de Zelda i també una de GeForce,
com Ando G, però diu que la van cancel·lar.
Molt bé.
Veient el que va passar amb Dragon Ball,
no sé si l'heu vist, la pel·lícula de Dragon Ball,
la que van intentar fer amb actors reals.
És de les pel·lícules més mal valorades de tota la història del cinema.
Doncs sí, en Guillem Lloret, de fet, diu...
Ai, calla, calla, que em recordes que n'estan fent una de Mario...
I no té gaires ganes que la destrossin,
però l'Isaac Besora afageix que l'està fent l'estudi dels Minions,
i que no és un mal estudi, a veure què passa, però fa bona pinta.
No suporto els Minions. No suporto.
De debò? De totes les maneres dels Minions.
És que no m'agraden gens. Hi ha un trou infantil o algo?
No sé què hi ha, però jo veig allà...
Són boníssims, a mi m'encanten.
Sí, mira que a mi m'agraden, l'ignoració, etcètera,
però són uns personatges que no...
I els barrofets, que potser és la multiplicació de personatges petits
i jo crec que per aquí no.
Per cert, en aquest sentit han robat una notícia molt curiosa
d'Etermacs, aquella empresa, recordeu, de Buenos Aires, del Preguntados,
que de fet vam entrevistar fa molts anys el Generació Digital
a un dels seus responsables,
i em van dir que faran una sèrie d'animació de Preguntados.
Ah, coi. Sí, sí, que dius, mira, que curiós,
anar a un joc d'aquests de preguntes i respostes,
doncs faran això, una pel·li d'animació,
on es veu que els nens aprendran conceptes...
Els nens volen els minions, Albert.
Ja ho sé, ja ho sé. Volen el guru.
No colat, eh? No colat, no colat.
Doncs vinga, això ha estat...
Generació digital, no s'entén res, però distreu.
I distreu gràcies a Elisabet Sánchez, Françaixer Iblasco,
Oriol Dalmau i també l'Albert Murillo.
El control tècnic, Enricard Portal,
que ha vingut a tots plegats. A tu, Albert.
La setmana vinent hi tornem.
En directe, des del Mobile World Congress,
serà dimecres a les 6 de la tarda.
És a dir, d'aquí una setmana farem un programa en directe
des del Mobile, de fet, des del For years from now,
amb totes les novetats que haurem trobat dins d'aquest congrés.
Enorme, ja ens hem posat les feines cadascú.
I pins, Albert, hi ha hora pins? Hi ha pins?
Vas faig l'altre dia? Sí.
M'ajudareu, no? Estareu tots allà.
Ajudeu-me a buscar-ho. Però si no fa falta.
Fins i tot, agafeu un Samsung com d'humana, home,
que heu de parlar d'ell.
Anirem a la presentació ben si cau. No, no, no, no caurà.
De fet, mentrestant, seguiu-nos al Telegram,
al Twitter, al Facebook, al Twitch, Instagram,
i a canradi.cat barra generació guió digital.
Adéu-siau.
Fins aquí el programa d'avui.