I cap, la ràdio inquieta.
Generació Digital, amb Albert Murillo.
Benvinguts al Generació Digital.
El d'avui és el programa número 1029.
Un programa obert al públic i en directe.
I ho demostrem ara mateix.
En aquest programa mai sonen aplaudiments gravats.
No.
Crec que és l'únic de tot Catalunya.
Tu he de dir, és una cosa que no hi ha manera de canviar.
Volem celebrar el darrer programa normal de l'any 2023.
Us explicarem de què aniran els dos programes que ens queden d'aquest any.
Parlarem dels videojocs als quals hem jugat aquest 2023.
i regalarem la nostra digipanera.
De fet, tenim unes quantes digipaneres per repartir.
Benvinguts al programa de videojocs de la Ràdio Pública.
Una mirada diferent als videojocs.
Per aprendre, pensar i somiar.
Per cantar i també per entretenir.
I també ho ha fet el Dani Jiménez, que el tenim al control de sol, aquí està.
Ho, ho, ho!
Avui us he de dir que ell, quan ha marxat de casa en dissabte, la seva filla li ha dit
Papa, on vas?
Clar.
Clar, o sigui, avui...
Què et penses que fas tu al distanci al matí fora de casa?
Exacte.
Lion Air In, com estàs?
Doncs molt bé.
Sí?
Super.
La Lion Air In és, en els partits de futbol, saps, els socis que venen a última hora,
i no t'ho estic criticant, eh?
És els que controlen el timing, saps?
No, no el controlo.
No?
Són de les que em desapareix el tren de la Renfe, que estava programat i de cop no passa.
No, no, escoltem, doncs fins...
Perdona, Murillo, perdona, ja publico.
Sí, home, espera't.
Volem aplaudir quan diguem el que...
Ah, d'acord, molt bé.
Lion Air In, s'plau!
I no ens facis quedar malament.
Exacte, no, no, no.
També tenim l'Aber Garcia, que aquesta setmana no ha estat gaire fi i ha vingut al programa.
Elisabet Sánchez, com estàs?
Molt bé.
Francesc Javi Blasco, què tal?
Molt bé.
Molt bé.
Déu vora López Ribas, que ve des de Sevilla.
Bravo.
Sí, mira, sí, sí, ha estat un vol interessant, eh?
Com a mínim.
O sigui, que sí, sí, sí, hem...
O sigui, un retard d'uns 30 minuts, 40 minuts, però bé, hem arribat, el piló no tenia ganes d'arribar, eh?
Molt bé, molt bé.
Tu els hi has dit que he de venir al programa, etcètera.
Clar, clar, o sigui, imagina't, jo, seriós, he de venir, home.
He de venir a fer abraçades.
I l'única persona que està de peu en aquest estudi, com sempre, li passes l'Star, un aplaudiment per l'Star, que té el micròfon sense fils.
Està allargant l'aplaudiment el tio, és que és increïble, eh?
Estic amb peus.
Té el poder.
El poder.
Avui ens falten el Víctor Matute i també el Víctor Mame, també, que no vols tenir.
El Víctor, el Víctor, el pas del 64, està a Bilbao?
Està a Bilbao.
Què fan allà?
A la Congrés del Vic, aquest Congrés del Vic, on també hi ha els Indie Burger Developer Awards.
Ha canviat de nom, no?
Sí.
Abans era el Fan en Sirius?
Abans era el Fan en Sirius.
I els Burger Academy.
Exacte, eh?
O sigui, tot junt.
Sí, sí, tot junt.
I el Víctor deu estar tocant el piano en algun lloc.
Sí, sí, sí.
Ha deixat el grup, em sembla que descansen, però igualment ell va tocant i ho va fent tot.
Molt bé.
A veure, avui el guió anirà com anirà, ja anirem fent, avui parlarem amb molta gent.
Tenim ganes de saber quins videojocs heu jugat vosaltres, que esteu a la taula aquest 2023,
o les experiències que he tingut amb el tema del videojoc.
Donarem tots els lots que tenim aquí i els explicarem de la nostra digipanera, que hi ha un munt de coses.
I després també coneixerem algunes persones que fan coses molt interessants i que tenim ganes de parlar amb ells.
Un moment per conèixer el nostre públic.
Estar, no sé, has fet alguna pregunta abans?
Sí, la pregunta de sempre, de qui és el que ve més lluny i aquest, avui ja ha guanyat.
Sí, clar, però hi ha algun cas també, no?, de persones que han hagut de desplaçar-se, eh?
Bueno, tu no gaire, de Calafell, em vejo com has dit.
De Calafell, sí.
De Calafell, molt bé.
I aquí també, de Lloret.
De Lloret, molt bé.
De Lleu-n'hi-do.
Perfecte.
Ja està, després vinc jo de Tarragona, ja està.
D'acord, escolta, molt bé.
Aquest any poca cosa te puc dir.
Tots de costa, eh? Tots de costa.
És veritat.
Sí, sí, sí.
La propera vegada podem venir tots amb barco.
Bona gent.
No recollir-ho una altra.
Sí, fent ruta, no?
Clar que sí.
Dos dies de travessia.
Jo l'última, eh? Badalona, cap aquí.
Jo veig cares molt conegudes.
Hi ha gent que repeteix, no és tard?
Sí, sí, sí.
A veure, serà més fàcil dir qui no ha repetit mai.
Qui és la primera vegada que ve?
Guau, molt bé.
Escolta, amb alguna d'aquestes persones que ve per primera vegada,
m'agradaria parlar amb ells.
Qui t'ha enganyat per vindre a la meva filla?
Bé, a veure, jo vinc amb el Xavi i, bueno, em ferma, m'hi queda promouent.
Molt bé, a veure, a veure, parla amb el Xavi,
perquè el Xavi té també un programa de videojocs en una altra emissora,
que ho expliqui, el Xavi.
Sí, bon dia.
Bé, jo vinc amb l'Anna, soc el Xavi de PCX,
i venim de Radio Molins de Rei.
Molt bé.
Un programa de Radio Radio Play.
Radio Play, un aplaudiment per Radio Play, sisplau.
Moltes gràcies.
Un programa de videojocs cada dilluns.
Van a dir que diu que ve amb l'Anna, però també ve amb el Norimaki.
Amb el Norimaki, ah, clar, hòstia.
Un aplaudiment al doctor Norimaki, sisplau.
No pot faltar.
A sort, expliquem qui és el Norimaki.
Expliqui el Xavi, sisplau.
Sí.
O sigui, quin personatge és?
El doctor Senbei és el pare de l'Arare, de la sèrie del Doctor Slum.
Sí.
El doctor Senbei té a casa seva l'Arare,
que és la gran, i té dues gatxans,
que són les bessones que s'ho metgen tot.
Hola!
A mi, tinc una filla de 8 anys i tinc bessones de 6.
Val, d'acord.
Molt bé.
A casa sóc a Doctor Slum.
Molt bé.
Recordeu qui doblava aquest personatge?
No, el Doctor Slum.
Però ell, diguéssim, aquest personatge tenia certes comportaments curiosos, no?
No sé si ho recordeu.
Doble personalitat, diguéssim, no?
O triple, o quadriple personalitat.
Aquest no era el que li canviava la cara.
Sí, li canviava la cara.
Sí, exacte, que es posava com guapo, no?
Quan deies, soc una calculadora humana!
No me'n recordava.
Sí, sí.
I només podia aguantar res, un minut, en plan guapo.
I després tornava.
És veritat.
Has escoltat, eh?
Sí, sí.
Aquesta sèrie, per cert, no sé, va marcar moltíssima gent.
I tant.
Tothom parla del, no sé, de la bola de drac, etcètera, però aquesta va quedar com un en segon pla, però tothom la recorda, no?
És que és anterior, es va metre molt abans que la bola de drac.
De fet, em sembla que és del 84 o del 85, la sèrie.
Per mi és la primera, eh?
I clar, és una de les primeres que vam veure a TV3 en quant a format ànime, no?
I jo crec que té un lloc en el cor de tots nosaltres.
Més tard s'ha anat reposant, però molt poquet, convertent bola de drac, que s'ho ha menjat una miqueta tot.
Però són les dues grans obres d'Antoriama que jo crec que han generat tota la cultura otaku d'aquest país.
Hola!
Que per cert, m'ha fet gràcia xarxes aquesta setmana, que hi havia com una mica de bif, una mica de batalla a xarxes entre fans de One Piece i de bola de drac, que dius tu.
Per què?
Si començà amb aquesta guerra, no acabarà mai.
O sigui, pots ajuntar qualsevol.
Erem de One Piece aquí a l'estudi, fans de One Piece.
1, 2, 3, 4, 4 i mig, 5, 5, fans de bola de drac.
Eh, estàs repetint, eh?
A veure, no és incompatible.
Exacte, exacte.
Espera, espera, que no se t'escolta.
La pregunta clau d'aquest any és...
Fans de Sandland?
Fans de Sandland?
Ah, bueno, bueno, bueno.
Ara sortirà el vídeo.
Ara sortirà el vídeo.
A veure, podeu de fer...
No, no, no, perquè no se'ls sent, no se'ls sent això.
Sempre demaneu, sisplau, el micròfon, perquè si no se'ls sentirà.
Ha de sortir el vídeo joc.
Sí.
Se'l van anunciar, bueno, l'han anunciat, crec, aquest any o al final de l'any passat.
Sí.
Sí.
Ha d'arribar una pel·li a cinemes i a sèrie de còmics.
I és d'Estori Llama, també.
Molt bé.
Aquí hi ha d'Estori Llama.
Escolta'm.
És molt fort, eh?
Des de quan escoltes el programa, tu?
Jo?
Any, més o menys.
Des del primer episodi que vau fer.
Sí?
A una catalana, ja ens escoltaves?
No.
No, eh?
Sempre aquí, eh?
Sempre aquí.
O sigui, 2006-2007, un aplaudiment, sisplau, pel Pedro.
Sí, sí.
Molt tan impressionant.
A una de les primeres vegades aquest tenia 8 anys, eh?
Quan van venir aquí.
Sí, sí.
Em estàs dient, està assenyant una persona amb barba.
És una segona...
Atenció, perquè estem parlant d'oients de segona generació, eh?
Sí, sí.
Ara hem portat el tercer, a veure, aquí.
Què dius?
Un aplaudiment.
Clar.
De generació en generació.
Això és molt fort i ens fa moltíssima il·lusió, de veritat, eh?
A veure, no, no, estic una mica nerviós amb el tema del temps, no passa res.
Anem, anem tirant, sí, sí, tot molt bé, tot molt bé.
I anem a parlar de...
No, no estic nerviós, estic bé, eh?
El que passa és que com que jo...
Excitat, estàs excitat.
Excitat.
Jo sóc malalt del temps i quan veig que passa més el temps del que hauria, doncs ho dic i ho verbalitzo.
Va, anem a parlar dels videojocs que hem jugat aquesta temporada, aquest any, el 2023.
I és que sí, sí, donarem la nostra digipanera, però volem parlar de videojocs.
Doncs com dius, Albert, parlarem del que ens ha agradat més jugar aquest any.
Començarem amb nosaltres mateixos, si et sembla, i algú del públic que vulgui comentar el seu, doncs també ens ho pot demanar i ho pot comentar.
Molt bé.
Comencem per la Débora, que és la que has vingut de més lluny i et toca tenir la primera paraula.
A veure, quin és el videojoc que vols comentar avui?
Doncs mira, jo vaig estar fent una mica el llistat perquè 2023 s'ha fet molt llarg, perquè tenim molts, molts llançaments, molts jocs molt potents.
I fent una mica el repàs de 2023, vaig agafar el videojoc que m'ha marcat més, que és del gener. Va sortir el gener.
Hosti, fa temps, eh?
Sí, a més és que vaig pensar en el tema de... Crec que aquests videojocs que surten a la primera meitat de l'any, com que es perden, no?
Sí, és veritat.
La memòria es perden moltíssim.
O que surten en moments d'igual, saps, hi ha alguna cosa i fa que desapareguin una miqueta, no?
Totalment. Llavors jo vinc a Spaceford d'Ambau, que és una aventura d'exploració i una mica narrativa, d'acord?
Té un pixelart que ens treu, bueno, una mica retro també, perquè de fet el que està ambientat a la Indonècia, a un poble rural de la Indonècia dels anys 90,
els detalls són increïbles perquè et porta a aquells anys, a la cultura d'aquells anys, del país fins i tot, i té tints molts sobrenaturals.
Ah, sí?
Sí, té molt de misteri, perquè tenim dos personatges principals, que és l'Atma i el Raja, que són una parella d'estudiants de secundària.
Però, clar, és una mica més complicat perquè de sobte apareix com una mena de poder estrany, no?
i sembla que aquest poder està relacionat amb la fi del món.
Però, el Raja té com una mena de somnis on té una vida molt diferent a la que se suposa que està vivint.
I fil a fil anem descobrint aquesta història.
Els personatges principals, o sigui, per mi m'han tocat molt la fibra, són molt encissadors,
però és un videojoc de point and click, una mica de resoldre, trencar closques i d'anar sobretot visitant el poble
i coneixent una mica els habitants, les històries, la cultura, no?, de la zona.
I una de les mecàniques més interessants que has de fer, has d'aplicar al videojoc,
és entrar en la ment de les persones.
Hi ha persones que de sobte, no sé, perden el seny o estan molt enfadades, molt deprimides
i tu tens un poder amb el qual entres i escena a escena els ajudes a resoldre com se senten perquè tornin a estar bé.
Molt bé.
Llavors, és això, és un videojoc que té un...
Molt empàtic, eh?
Molt empàtic.
Vull nou hores, d'acord?
i t'enganxa, la història t'enganxa.
És com que comences i no pots parar, perquè no és una història que te la donin des del començament,
sinó que fil a fil vas tu desenvolupant tot això.
Molt bé.
I la resta de personatges també és que són increïbles perquè són molt profonds, molt ben definits,
o sigui, jo m'he enamorat, em vaig enamorar molt fortament,
o sigui, al començament pel seu apartat audiovisual, de fet està sonant la música i tot, i es nota.
hi ha un compositor molt important darrere, però després amb la història,
que a més té un drama, perquè darrere de tot això, dels tints sobrenaturals,
de tot el que és misteris, hi ha un drama personal dels personatges,
i haurem una mica d'esbrinar què passa, no?
I tenim temes d'una mica de depressió, d'ansietat, no vull dir res més, d'acord?
Però és un videojoc també molt dolç a l'hora d'exposar aquests temes.
Uau, ens han agafat moltes ganes de jugar, perquè al final, digues, digues, Albert,
us recomano que el busqueu quan tingueu l'oportunitat, aquest Space for the Unbound,
o For the Unbound, exacte, Space for the Unbound, perquè té un estil visual supermaco,
és en dues dimensions, supercolorista, i a mi em va fascinar, per exemple, les animacions també,
tot i ser un joc en 2D, bueno, no vol dir res que sigui un joc en 2D que no tingui bones animacions,
tot el contrari, però realment quan veus els personatges movent-se,
sembla com una sèrie de dibujos animats,
i té una estètica tan bonica,
i que retrati aquesta ambientació tan única,
que hem vist poques vegades als videojocs,
has dit Indonèsia, no?
Indonèsia dels anys 90, i a més en els detalls,
o sigui, el radiocasset,
on es comprava, com era...
M'has dit radiocasset?
M'has dit caset?
Com es comprava, com eren les famílies,
i també els secrets una mica dels pobles i tal.
De fet, t'anava a dir, Albert, que si el volen provar,
a Steam tenen una demo,
i una cosa molt curiosa és que les qualificacions d'Esteam
són extremadament positives,
té més de 3.000 ressenyes i són extremadament positives.
Doncs molt bé, Space for the Unbound,
ho diem bé, no?
És aquest videojoc que ens recomana la Dèbora,
i ara ens agradaria que l'Albert García
ens expliqués el seu joc d'aquest any 2023.
Aquesta música, per cert, que escoltarem després en un especial
que ja explicarem quin és.
Albert, ens sorprèn-nos quin videojoc és aquest?
Us sorprendrem un joc d'aquests indie que no coneix ningú,
que és un joc que és desconegut.
el de la Dèbora, és massa conegut.
Aquest joc tan amagat es diu The Legend of Zelda Tears of the Kingdom.
Zelda amb Zeta?
Zelda amb Zeta.
Coriós.
I Legend amb L.
i...
Un aplaudiment, sisplau.
Aquí tenim la música meravellosa del joc.
A veure, potser em diu que he sigut poc original.
No, no, no.
La cosa tracta d'escollir el nostre joc que més ens ha fet gaudir aquest any,
i aquest és el que més m'ha fet gaudir,
el que he dedicat més hores, més d'un centenar d'hores.
Aquest videojoc, per si no el coneixeu, expliquem-lo,
perquè estem a ICAT i potser no tothom el coneix.
És una nova entrega d'una saga d'aventures molt mítica
per la consola Nintendo Switch.
Hòstia, com ho ha dit, eh?
Però anem al clàssim.
La qüestió és que a mi el que m'ha agradat del nou The Legend of Zelda,
aquesta saga tan coneguda i tan icònica,
que ja té gairebé 40 anys,
és que, tot i ser una continuació del joc Breath of the Wild,
que va ser una entrega molt aplaudida i va agradar moltíssim,
crec que fa una mena de canvis i novetats molt interessants.
Agafa el mateix món, posa noves històries,
potencia força l'argument,
i sobretot, per mi, la cosa més clau d'aquest videojoc
és com enfoca la jugabilitat.
És supercreatiu.
O sigui, tu tens eines, és com una joguina.
Aquest joc és com, realment, un videojoc joguina.
Tu pots crear tota mena de vehicles,
pots crear tota mena d'andròmines,
que les actives i es comencen a moure.
Que funcionen, eh?
Que funcionen, i llavors tu interactues amb el món
com interactuaries realment amb una sandbox,
amb una caixa de sorra, no?
Tu tens diferents elements, els juntes,
connectes les peces i avances en l'aventura.
A mi aquest punt creatiu em flipa.
i tot això juntat amb un món que no et diu
has d'anar cap aquí, has d'anar cap allà,
sinó que tu vas fent,
i és boníssim.
Fa uns dies no tenia ganes de jugar a res,
i vaig a tornar a Celda,
perquè allà que haig de parlar de la generació,
recordem-lo,
i és boníssim perquè l'únic que havia de fer,
vaig parlar amb una dona que hi havia en un petit llac
que no havia explorat,
el món és enorme,
és un món de fantasia,
i em diu,
allà dintre del llac hi ha una botella
amb un missatge que em va deixar el meu avi
amb una recepta que si no la recupero,
el meu restaurant se'n va a Norris,
el meu restaurant,
el restaurant de la família i tot això.
I dic jo,
doncs vinga va,
anem a buscar la recepta aquesta que està enmig del llac.
I dic,
com ho farem?
Vaig estar envoltant el llac,
vaig estar veient com agafar la peça aquella,
no ho aconseguia,
total,
vaig agafar una destral,
vaig tallar uns arbres,
vaig ajuntar els arbres,
vaig fer una mena de balsa,
vaig ficar un ventilador a la balsa,
vaig donar el ventilador,
va començar a avançar la balsa,
vaig agafar la peça,
la vaig portar...
Em refereixo a això,
al fet que tu tens un videojoc
que és com una joguina,
que és com un joc,
i m'encanta.
I tot això combines amb una bona història,
una música espectacular,
un argument molt més treballat que la primera entrega.
M'ha flipat.
I mai parlem,
de la qualitat gràfica,
d'aquest joc,
al final sembla que...
Per mi és preciós,
potser no és el més punter tècnicament...
Però que sembla que és igual,
no?
Sí, es dona per fet,
ja sabem,
tothom critica la Switch,
va a pedals,
no sé què,
no és igual,
la Switch va bé,
va a 30 frames...
Déu diuen això,
sí?
Sí, sí,
ho diuen,
ho diuen,
sí.
Doncs la Switch,
per mi,
és una de les consoles
que més faig servir,
perquè amb el mode portatil
està molt bé,
i ara mateix té jocs
que tiren perfectament,
fins i tot amb uns gràfics
increïbles.
A més,
jo vull trencar una llança
perquè sembla que cada vegada
que surti un videojoc
s'hagi de crear un món
totalment nou.
Ja.
Oh,
és que no és un món nou,
llavors ens estem queixant,
per una banda,
que hi ha com cranys a la indústria,
no sé què,
no sé quantos,
que la gent que fa videojocs
està explotada,
però estem exigint
a la gent que fa els videojocs,
ei,
a cada videojoc
vull un món
completament nou.
Clar,
jo estic a favor de,
si aquest món és interessant
i us ha costat 5 anys
fer-lo,
nassos,
aprofiteu-lo
per fer els videojocs.
Una de les grans coses
que té el Tears of the Kingdom,
gràcies a aquesta mecànica
que descriu,
Albert,
que no hi era
en el Zelda
o en el Breath of the Wild original,
era que permet
retornar a aquest món
un cop ja te l'has completat,
no allò de dir,
bueno,
vaig a veure si trobo
els últims còlogs
que ja recuperen 900,
no, no,
et permet entrar
a fer això,
sandbox,
a jugar,
a construir coses absurdes,
a intentar arribar
a llocs
on no s'ha arribat mai,
fent,
si heu de mirar
els recopilatoris
que hi ha a YouTube,
de coses que la gent construeix,
des de robots,
des de meques gegants,
des d'andròmines idiotes,
intentar veure
qui és capaç
de fer una cosa
que voli
amb les menys peces possibles,
vull dir,
és un divertiment extra
que t'aporta al joc,
que combina potser
la filosofia
Nintendo Labo
amb el Zelda,
i és totalment creativa,
però li ha donat
una dimensió
molt més gran
del que podria ser
pura i exclusivament
una segona part
de l'Albert of the Wild.
Això em recorda
que deies
que potser
no és un univers nou
que va haver-hi
molta gent
que va a comparar
diferents videojocs,
i això em recorda
el que fa molta gent
de recuperar personatges
i moviments de Disney
en diferents pel·licles,
sabeu que agafen...
Sí, sí, sí, sí.
La gent ho critica molt
i jo penso,
escolta'm,
s'ha d'aprofitar
una mica
tot el que has fet
i tota la feina
que has fet.
Molt bé,
The Legend of Zelda,
Tears of the Kingdom,
és el videojoc
de l'Albert Garcia,
i ara anem a conèixer
el videojoc
de l'any
de la Laia.
I vas forta.
Que intens, d'acord.
Sí.
Allò,
quin nom allà,
el Zelda...
Exacte.
Jo també tenia
molts dubtes
de quin videojoc
era el del meu 2023,
però ràpid,
a l'obrir el meu perfil
d'estim,
vaig veure que com a joc preferit
havia col·locat
ja feia mesos
el Chained Ecos,
que és un JRPG
per torns,
però super màgic.
O sigui,
és un món,
podríem dir,
medieval fantàstic,
on existeixen els mecas
i ja t'ho diu a la sinopsis
que tu pots agafar
la teva espasa,
fer servir màgia
o muntar-te
en el teu meca.
Molt bé.
I així és.
És un món a descobrir
amb mils de secrets
i la història
té molts girs de guió
superinteressants
que et pots equivocar
i o pots anar cap a un costat
més de llum
o més de foscor,
llavors això sempre
està guai.
Cap on has tirat tu?
Jo vaig tirar
cap a la llum.
Molt bé.
Cap a anar a fer el bé
i anar a salvar el món.
Molt bé.
D'acord.
Això vol dir que
és rejugable
i és...
Sí, eh?
Vull dir...
Pregunta,
en jocs que us permeten escollir
sou dolents?
És que anava a fer
la mateixa pregunta, Albert,
perquè és que jo no puc,
no soc capaç.
Sí.
Costa molt.
De no ser dolenta
o de ser dolenta?
O sigui,
de ser dolenta,
o sigui,
no soc capaç,
no sé què em passa
perquè dic,
a veure,
ja està,
no sé.
Si et donen la possibilitat
de salvar el món
o destruir-lo,
al final sempre acabes salvant,
no?
Moltes gràcies que no.
Destruir-lo.
Destruir-lo.
Està clar.
On hi ha la diversió
és que és divertit
destruir coses.
Més que construir-les,
els nens petits
trenquen les coses.
Sí.
Però després et fas adult
i ja dius,
bueno, anem a ser bons,
no?
O tu et fas adult, tu.
A veure,
després s'han de recollir
les coses i les trenques,
ja el fa mandra, eh?
Exacte.
Molt bé.
I digue alguna cosa més
sobre el joc?
Doncs,
l'original està en anglès només,
però jo he trobat
la manera de posar
en castellà el joc.
Ah, molt bé.
Per tant,
si algú li fa mandra l'anglès
però li ve de gust,
que m'ho pregunti.
Hem trobat els subtítols.
Dius torns,
és a dir,
hi ha moments
que tu t'has d'esperar,
no?
És d'aquests jocs?
El moment en què
tu et trobes en una lluita
serà per torns.
Val.
Llavors pots jugar,
és la manera de jugar
amb els torns,
tens moltes habilitats diferents.
Per exemple,
jo estava jugant
al mateix joc
en paral·lel
amb un altre amic.
Llavors,
per exemple,
aquest amic tirava més
per matar els enemics
d'un amunt
i jo anava a tots els atacs
a nàrea possible,
per exemple.
O sigui,
hi ha moltes diferents...
Maneres,
formes de jugar, eh?
Sí, exacte.
Doncs molt bé,
Chain It Echoes
és el videojoc de la Laia
i ara anem a conèixer
el videojoc
del francès Xavier Blasco.
Hem dit del 2023,
Francesc,
què és aquesta música?
Sí, eh?
Vosaltres parleu de jocs
petits,
indie,
que no coneix ningú,
doncs jo...
És un joc per una plataforma
que no té gairebé ningú
en aquests moments,
que és l'MCX,
l'MCX2 en aquest moment,
és el Pampas en Celene,
del nostre conegut
Un Epic,
Un Epic Fran,
que, bueno,
és un dels jocs,
per mi ha sigut
un dels jocs més esperats
d'aquest 2023.
Recordeu que ho vam parlar
en aquella reunió
on només hi havia les caixes
i jo vaig tornar emocionat
amb les caixes,
les caixes són molt maques.
És que jo em quedaria
ja només la caixa
i la veritat és que
és una edició fantàstica
d'un joc que, a més,
representa una continuació espiritual
d'un dels grans jocs
de l'MCX,
que és el Mace of Galius.
Aquesta vegada agafem el paper
dels dos progenitors
de l'aparell original,
si eren el Popolón i l'Afrodita,
doncs aquesta vegada
som el Pampas i el Celene,
que també tenen que tornar
a explorar un gran castell
que hi ha 10 dimonis,
els hem de vèncer, etcètera.
En Frank ha aconseguit
un joc fantàstic
que respira autènticament
un joc sortit de Konami
durant els 80,
tot i que ell és un solitari
però ha tingut ajuda,
en aquest cas.
És impressionant, eh?
És absolutament brutal.
Hi ha hagut el nen Frank
i el Gris del 87
amb la música
per ajudar a col·laborar,
però es nota
que aquí hi ha
molt coneixement,
molta passió
i molt d'amor
per aquesta mena de jocs.
Dius que és una persona solitària,
és a dir,
que fa el codi
i ho fa una mica tot, no?
Ell s'ho manega tot
i havia fet jocs
per PC,
havia...
a l'unèmic,
d'on ve el seu nom,
per PC,
però després sí que hi havia fet
alguns per MSX
i aquest,
que jo us dic
que només l'he jugat,
que no el podreu jugar,
doncs espereu-vos,
espereu-vos,
perquè per Steam
ja s'està preparant
una versió per PC
on podreu jugar-lo
i la veritat és que
encara que us sembli antic,
encara que veieu els gràfics
i penseu que no val la pena,
jugueu-lo
perquè és un joc
d'una jugabilitat genial,
molt basada
en aquests sistemes
més clàssics,
però que és autènticament meravellós.
Recordo fa potser uns 15 anys
que ell va fer un joc,
es va posar en contacte amb mi
i feia la presentació
i vas preguntar on és?
Diu, a casa meva.
I recordo que ens anàvem...
Vull dir,
vaig coincidir
amb diferents persones de premsa,
vam entrar a casa seva,
pel passadís,
fins a la seva habitació
i allà va ser on va presentar
el seu videojoc
perquè el feia a casa.
Jo hi era aquell dia.
Hi era?
Sí, sí, sí.
Jo vaig anar aquí a casa seva.
Era l'Ulepid?
Era l'Ulepid,
era l'Ulepid.
Era la mateixa casa
i no us en recordeu?
Sí, potser sí.
Jo vaig anar...
Recordo la gravadora
amb la qual vaig anar
que era una Zoom H2.
Jo la teva gravadora
no la recordo.
Em sap molt greu, Albert,
que no et recordo prou.
I he dit molts anys, oi?
Perquè crec que deu fer menys anys.
Això era la presentació
de l'Ulepid per la Wii U.
Sí?
Sí.
A casa del Fran Teller
que mereixes.
Fa més de 10 anys, sí, no?
Jo crec, sí, és Wii U.
Al voltant de 10 anys.
Al voltant, sí.
He dit 15 anys, m'he passat, potser.
L'Ulepid, que en certa manera
també anava en la línia
d'un Maze of Galios,
de l'exploració d'uns un castell,
no?
Portaria tot aquest humor
gamberro seu
que tenia allà posat.
I, doncs ja et dic,
poques vegades un joc,
inclús per MSX,
que sabeu que és la meva plataforma
i és la que més m'agrada,
havia tingut tantes ganes
de jugar-lo,
tanta antelació per tenir-lo,
el tenia pre-reservat
des de fa molt de temps
i ha tingut molts problemes,
s'ha retraçat bastant
i l'he pogut jugar aquest 2023
i n'estic encantadíssim.
Doncs, fantàstic.
A més, aquest és una d'aquelles persones
que hem de recuperar una altra vegada
que vingui al Generació Digital
perquè sempre té històries per explicar
i jo recordo haver parlat amb l'Star
de la forma amb la qual
ell ven els jocs.
Va per tota Espanya.
Sí, sí.
Ha fet el...
Com li va dir?
Un tour.
Un tour.
Sí, exacte.
Un metal tour.
Ah, exacte.
I ell ha agafat,
ha anat a Reus,
ha vingut aquí a Barcelona,
bueno,
ell està aquí,
ha anat a Madrid,
ha anat a Sevilla,
ha anat a Santander
i amb un amic seu amb el cotxe
queden en un lloc,
en un centre cívic,
en un bar fins i tot
i ve la gent allà
i escolta...
Congrega gent, no?
Congrega gent,
escolta, jo tal dia estaré allà.
Molt bé.
La gent va allà,
prenen una cerveseta,
una Coca-Cola...
i li compren el joc.
I ell li compren el joc
o ja el venen a recollir
que ja l'havien pagat.
Visca.
per signar.
És un autèntic indie.
Sí, sí.
En tots els aspectes, eh?
Vull dir que...
M'encanta, m'encanta.
Molt bé.
Anem pel següent joc.
Aquesta vegada, ara,
per a l'Eli,
la Gisbeth Sánchez
amb una sorpresa,
amb un primer videojoc potent, eh?
Perquè hem de dir, Eli,
que ja comences a jugar
o vas a instal·lar-te,
exactament què?
Sí.
Jo, més que parlar
del meu joc de l'any,
us explicaré el meu gir
o el meu canvi
en la manera de jugar
en la plataforma
en la que jugo.
Perquè fins ara ja sabeu
que la meva plataforma
era el mòbil
i no he parat de jugar
al mòbil fins fa uns mesos
i ara vaig decidir
doncs instal·lar-me
a una altra plataforma
que és l'Xbox Game Pass.
Molt bé.
I he jugat a un joc
que em direu també
poc innovadora i original,
però és el Hollow Knight.
Molt bé.
Perdona,
això vol dir que jugues
en consola o en PC?
Jugo en PC.
En PC, eh?
i a més a més
m'ho puc usar a la televisió
i és una meravella, clar.
Per mi això
és un canvi important
de passar
de la pantalla petita
a la pantalla gran.
Em sento responsable
perquè, clar,
t'he remenat que juguessis
al mòbil durant anys.
No, però jo encantada
perquè, no,
el mòbil, de fet,
no ha deixat de jugar
perquè per mi
és una manera
molt ràpida
i còmoda
de seguir fent-ho
i ho faré,
però és veritat
que quan tens aquesta estona
a casa
doncs ho deixes
d'una altra manera.
Molt bé.
I aquest joc
el vaig una mica triar
per recomanació
dels meus companys
i vaig pensar, bueno,
juga a una cosa
que no et sigui
tan diferent,
o sigui,
que et sigui fàcil
d'adaptar-te
i és veritat
que aquest joc
doncs
és un bon joc
per iniciar-te, no?
Molt bé.
És un joc també
de gaire misteriós,
d'aventura,
en 2D,
tens un personatge
com molt, molt,
molt curiós, no?
I molt encantador
en la que s'ha d'introduir
en un món de cavernes
i es troba diferents personatges.
És d'aquell cas
de trobar coses
per poder avançar?
Per poder avançar, exacte.
Has d'anar matant
segons quins enemics
i trobant-te
segons quins personatges
que et van donant pistes
amb les quals tu
has de poder avançar
doncs això
en un món bastant de tenebres,
bastant fosc
però molt, molt bonic,
de veritat.
Molt bé.
Per cert,
en diu el Dani Jiménez
que en aquests moments
el nostre ex-tècnic,
el Pol Regàs,
està treballant a la SER
i s'ha posat allò
sense molestar
i sense allò
fer la feina malament
al nostre programa.
Així, un aplaudiment
pel Pol
que ens està portant.
Que no ens feia mai
i que també va escoltant
el Generació.
Escolta'm,
anem a conèixer
no el joc
sinó com n'hi ha anat
aquest any a l'Star.
Tu ens podries dir
algun joc o què?
És que he fet tanta cosa
i tanta cosa
que no puc dir...
Hi ha tanta cosa
que no puc dir...
Però que la coneixerem
en algun moment o no?
Sí, sí, sí.
Bueno, a veure,
per exemple,
heu vist qui he fet
aquestes coses
que tenim aquí
sobre les taules.
Correcte,
anem a parlar-ne d'això
perquè...
És tota una línia
de merxa
dels generacions i tal.
Absolutament.
I aquesta vegada
bastant al·lucinant.
el públic tenia
una capceta
amb una bola de Nadal.
Sí, senyor,
una bola que es penja
a l'arbre de Nadal.
Correcte.
Hi ha boles de neu,
hi ha boles d'això...
Correcte.
I cada boleta d'aquestes
té un...
I el sindicat abans
té un numeret
que agafarem
i ara aquí
la Débora
traurà números
per traure la xifra
i llavors
la que coincideix
ens n'aniran portant
per a...
Molt bé,
perquè el número
està a la part d'abans.
Exacte.
Jo aquest any he fet
coses d'aquestes.
Si quan era una cosa
era una altra
i he anat escrivint
i he anat fent
musiquetes
i he anat fent...
I he anat fent.
Musiquetes també?
Sí, sí, sí.
Amb quin programari
fas les musiquetes?
Doncs mira,
amb el lògic prou.
Amb el lògic prou?
Amb el lògic prou,
xato, sí, sí, sí.
Ara ja vaig ja...
Em pensava que en diries
un tracker...
Has deixat el Cubase
ja de la DCT.
El Fruit to Loops.
El Fruit to Loops,
sí, ara...
Sí, sí.
Però, clar,
gràcies al Roland D50
amb una sèrie de maquinetes
que m'he comprat
i que he anat endollant
l'un amb l'altre,
doncs bé,
ara sóc com el Jimmy Chalchard.
Més petitat.
I ho ha dit mirant el públic, eh?
Sí, clar,
per fer una referència visual, no?
Una de les coses
que també has portat
i que també regalarem
a aquesta digipanera
és unes alfombretes
on surt,
doncs,
de fet,
és com el logo
del nostre programa.
La cartela,
la cartela.
La cartela, exacte.
La cartela, exacte.
I que pot servir
per moltíssimes coses, no?
Sí, senyor.
A mi m'agrada
perquè el Francesc Xavier
és el primer que ha dit
la cosa que és més útil.
que és la de...
És, bueno,
per posar sota els plats
per aixugar els plats,
exacte, per exemple, eh?
Sí, sí, sí.
O també la podem posar,
doncs, no sé,
a la Débora,
per què el podem fer servir?
Doncs mira,
jo estava pensant
que per posar
els plats de les gates,
del menjar i de l'aigua...
Oh, veus, veus, veus?
Mira,
jo ho tinc a dalt
que treballo
i ho tinc
a sota del meu teclat
mecànic
que es pot separar.
Veus?
Ah!
Que bonic!
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
I, Raia, per exemple,
tu per què el faràs servir?
Jo crec que ho posaré
també com a estoreta
a l'ordinador.
Veus?
Molt bé, molt bé.
És una cosa que...
És aquestes coses
que és allò, no sé,
no només per una cosa,
és com les felicitacions
de Nadal,
doncs aquí tenim...
Doncs el públic
té calendaris.
Calendaris també, eh?
Que és mig felicitació
de Nadal,
mig el que és calendari
que pot servir
durant el desembre
del 2024.
Correcte, correcte.
Molt bé,
doncs us parlo
ràpidament
del semichaljar.
Molt bé.
Fantàstic,
fantàstic.
Ho he endivinat
perquè soc viejo, no?
Clar, clar.
No per una altra cosa.
Diorre,
només us vull parlar
que el joc
del meu any,
de l'any 2023,
ha estat el Galacticon.
Ja ho he dit
aquí alguna vegada.
Ha estat una experiència brutal
jugar amb aquest videojoc
perquè ha rememorat
formes de jugar
que tenia guardades
de finals dels anys 80,
o diria de mitjans
dels anys 80,
perquè m'ha recordat
les dinàmiques
d'aquell joc
i el que m'encanta
d'aquest joc
és...
i el que haurien de tenir,
jo penso,
tots els jocs
i és la llista
dels millors jugadors,
les puntuacions.
Les puntuacions dels scores.
Els scores, exacte.
I la gràcia
és que tu quan acabes
la partida,
que són partides
que jo he fet...
jo estic, per exemple,
aquest any
estic a la posició 50
d'uns 400.
Està força bé.
Molt digna, molt digna.
Digna.
La partida va ser
d'uns 4 minuts.
4 minuts.
Saps?
Quan em parles tu,
Débora,
de 8 hores, 9,
jo...
Doncs aquest dijous
tenim una quedada
de gent arragonina
que vindrà al Reading Games
i ja li faré arribar
de part teva.
Ah, molt bé.
Sí, sí, sí.
És una cosa curiosa,
fan com unes...
Suposo que això
anirà cada cop a més.
Són reunions
de desenvolupadors
diguéssim
de les terres de l'Ebre
per dir-ho d'una manera.
Molt bé.
Que està molt bé
separar-se una miqueta
del centre cap amunt, diguéssim.
I tant, i tant.
Feu bé, feu bé.
I farem això,
farem un dinar
un picoteo d'aquests,
un dinar a sopar,
o un baranar a sopar, perdó,
un baranar a sopar
amb una cerveseta
o una cosa d'aquestes
i li faré arribar, gràcies.
No, no, no.
Doncs ja li pots dir
i a més té una forma
de veure
quina és la teva puntuació
i és que quan acabes
surt un QR.
fas la foto
i vas directe
amb el teu mòbil
a la posició exacta.
I depenent de la posició
et dona power-ups
o et dona allò típic,
el regal d'una...
un pòster
o el que sigui.
És a dir,
que està molt currat
en aquest sentit.
És fantàstic.
Doncs molt bé,
a veure,
anem a veure
si hi ha algú del públic
que vulgui parlar
i explicar-nos el seu joc.
Bé,
doncs aquí tenim
un senyor gran
que ha vingut moltes ocasions.
És veritat,
que has vingut moltes vegades,
veritat?
Sí,
he vingut uns tres cops.
Tres vegades,
ara quants anys tens?
12.
O sigui,
ja vas vindre els 9,
els 8?
Sí,
possiblement.
O abans,
perquè clar,
va haver-hi la pandèmia.
Sí, sí, sí.
Tu has jugat molt aquest any,
2023?
Sí,
he jugat bastant.
I el papa l'he deixat jugar?
No tant com ell voldria.
Que és el que tot para.
El papa també juga,
doncs clar,
quin joc és el que més has jugat?
Aquest any,
no ho sé exactament,
però crec que he jugat molt
al Mario Odyssey.
Perdó,
Mario Odyssey
és un joc que no és d'ara,
no?
És del 2017.
Hi portes des del 2017
jugant
o és que has començat ara?
No,
vaig començar
fa tres anys,
però si no,
no porto
sis anys jugant.
Això sí que és treure partit
al joc,
eh?
Sí.
Ara el pare
deu sortir bé de preu,
no?
Un nen així,
perquè li dures sis anys,
no?
Escolta,
hi ha algun que vulgui
si el papa o els reixos
encara no t'han portat?
O sigui,
jo que has dit
la carta del reixos
del papa Noel
o el tio potser,
dius,
jo vull aquest,
a veure si me'l porten.
no ho sé,
no crec.
Tu de moment
amb l'Odyssey
ja...
I quan portes
de l'Odyssey?
No ho sé,
però he fet
moltes partides,
en tinc unes 10
i en una tinc
764 llunes,
en tinc una amb 125
que va ser un speedrun
que vaig fer,
en tinc dues
que vaig intentar fer
sense monedes
però em vaig quedar
parat al mateix lloc,
ara n'estic fent una
que estic intentant
agafar tantes llunes
com pugui
sense deixar-les
a la nau especial
i llavors
de regne en regne
vaig amb els quadres
i...
Parlem amb l'Espera,
l'Albert García.
No, no, no, espera,
tu un aplaudiment,
sisplau.
Sí, sí.
Això, espera, espera,
això és molt interessant
perquè, Albert,
això demostra
que pots jugar
de moltes formes
diferents
a un videojoc.
Totalment,
a més m'ha agradat
perquè has comentat
el de l'esprit run,
no?
És un videojoc molt
d'intentar aconseguir
les llunes
o les monedes
o tot amb la màxima velocitat
i és el que estàs fent,
justament.
Intentar anar ràpid
utilitzant la gorra
per saltar a sobre
de la gorra,
veritat,
i llavors
arribar més lluny
és brutal.
Que bo.
700 llunes
a mi m'ha sonat
una xifra
considerable.
Sí, sí.
O sigui, són moltes, no?
Prou, déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
A mi n'hi ha?
Quantes n'hi ha?
El joc
en pots aconseguir
999 i més
però
sense comprar-ne
perquè també en pots comprar
n'hi ha 880.
Francesc, què n'hi vas a dir?
No, dic que és
com deia l'Albert,
la forma que un cop
tens un joc
i el tens ben dominat
no per això s'acaba
la forma que tu pots
gaudir d'aquest joc
posant-te a tu mateix
aquests reptes,
intentar-ho fer-ho més ràpid,
els que no et toquin,
els que no et matin
ni una sola vegada
que són reptes
que per un jugador normal
diries
bueno, però quines ganes
d'haver-ho de complicar tant?
Però és això,
quan ja te l'has acabat,
si t'agrada el joc,
posa't límits a tu mateix
per superar-te,
per anar més
i seguir gaudint d'un joc
que coneixes i domines
a la perfecció,
doncs per això
és per fer platínums,
per obtenir tots els tresors,
tots els assoliments,
etcètera, no?
Pots explotar els jocs
molt més enllà
de com te'ls hagis acabat, no?
I aquesta és la demostració.
I tant, absolutament.
Ha estat un exemple
que ho explica totalment.
Vinga, ei,
portem-nos 37 minuts de programa.
O sigui que...
Poc sonar, eh?
Poc sonar.
Sí, sí, i tant.
Com m'agrada el Nadal
És l'època de l'any
Que més m'il·lusió n'espera
És que a vegades em sorprèn
Que a un tio com jo
Li agradi això
Francesc,
ens vols parlar
d'una persona
que fa coses
amb les seves mans.
Doncs sí, sí, sí,
mireu,
ja fa diverses setmanes
vaig estar passant
per la Japan Weekend
i em vaig trobar
amb una paràdic
d'una noia
que fa coses.
És molt comú
en aquestes trobades
de manganime
que hi ha molta gent
que avui en dia
està produint coses
artístiques
basades en personatges,
etcètera.
Però em vaig quedar encantat
perquè vaig veure
Ostres, això és molt
generació digital.
I què era?
Aquesta persona feia
tecles
de teclat mecànic
personalitzades
i les tenia
amb molts personatges
però a més et deia
que les podia personalitzar
com vulgués.
I a mi això
em va encantar
i avui
un dels nostres oients
se'n portarà
doncs això,
una tecla de teclat
no sé si es veu bé
personalitzada
amb el logotip
de la Generació Digital.
Home, un aplau
d'Imen, sisplau.
Impressionant.
Te la pots posar
a l'Escape, per exemple,
o no sé,
o a la G
de la Generació Digital.
Te la pots posar
realment on vulguis.
Vaig quedar encantat,
li vaig parlar amb ella,
li vaig encargar.
Tu me la podries fer
i me la va fer
i és genial
i la tenim aquí
amb nosaltres.
Molt bé.
Ella és l'Anna
de Mini Creations
i fa coses
amb polímer.
Anna, què tal?
Com estàs?
Molt bé, una mica nerviosa.
No, home, no.
Escolta'm,
estem molt contents
que hagis vingut.
De veritat,
ens fa moltíssima il·lusió.
A minicreations.es
és així, oi?
És així.
I, Francesc,
allà hi ha de tot.
Doncs hi ha de tot.
No només fa tecles personalitzades,
sinó que hi ha clauers,
hi ha figuretes,
hi ha moltíssimes més coses.
Tot això,
com sorgeix, Anna?
Quan comences a fer aquestes coses
i a posar-les
perquè tothom les pugui gaudir?
Mira, a mi sempre m'ha agradat,
m'han agradat les miniatures
i a la quarantena
vaig començar a provar coses.
I a poc a poc,
a la gent li agradava
i llavors vaig decidir
anar pujant a Instagram,
em vaig crear
diferents plataformes
i...
posar això.
Molt bé, molt bé.
Quina és l'eina que utilitzes?
És aquesta...
Amb com ho crees, això?
Es diu argira polimèrica.
Normalment utilitzo dos marques,
que serien Esculpe i Fimo,
i és com una plasterina de colors
que es modela amb les mans
i diferents eines.
I s'endureix?
Sí, es posa al forn
i queda dura.
Llavors després jo ja li poso
la resina que sigui.
Perdona, eh?
Hi ha un producte
que es diu Botó Croc,
que a mi m'encanta,
que està pensat
per posar les crocs,
si en tens,
diferents personatges, no?
Això és un invent teu
o com ha anat?
Bé, és que ho vaig decidir
fer per regalar a un amic
i al final m'ha agradat.
Ho faig més.
Doncs és genial
perquè a més aquesta tecla,
a part que la pots fer
amb tots els colors,
vull dir, realment
totes les teves figures
estan amb colors,
són genials,
té com cert relleu en 3D,
però és fabulosa.
ha recobert el que seria
una tecla
de teclat mecànic
que té aquesta creueta,
per tant és compatible
amb gairebé tots els teclats mecànics
i a part de tots els dissenys que tens,
és això,
també fas personalitzades.
La gent et pot demanar
el que sigui.
Hi ha alguna anècdota sobre això?
Estan demanat alguna cosa
que t'ha semblat supercuriós,
superinteressant?
A part del logotip
d'un programa de ràdio
que t'hem encarregat.
Aquesta és una de les
que més m'ha costat,
jo crec,
perquè les escales
són molt minis.
Sí, sí,
la veritat és,
jo em vaig quedar flipat
que et comentava
si no seria millor
fer-ho amb la tecla
de retorn,
que és més gran,
perquè jo no et veia capaç
d'aconseguir el detall
que has aconseguit
amb la tecla
de mida normal
i és fabulós.
Però quines altres coses
t'han demanat?
Mira,
una cosa que m'he recortat
ara venint
és,
com es diu,
un llop
amb la cara
d'un...
O sigui,
era una mescla
entre llop
i persona.
Llavors vaig fer com
la tecla d'un llop
amb la boca oberta
i dins
hi havia la cara
d'una persona.
Dins de la tecla?
Mare meva!
Això és una miniatura, eh?
Sí, sí, sí.
Increïble.
Això és bestial.
És bestial.
I a més,
l'altre dia,
perdona Francesc,
que tu m'ho vas comentar
i vaig pensar amb la Laia.
És a dir,
que tu,
si tens un joc
que, per exemple,
hi jugues molt
i hi ha algun botonet,
jo què sé,
de comprar
o tu pots fer
una tecla
que ja porti allò.
Exacte,
estaria molt guai, eh?
Sí,
és personalitzat
el teu teclat, no?
Sí,
una de les coses
que vaig veure
que té a la seva botó,
per exemple,
són tecles
on es veu una manera
com de cistella
de la compra
i hi ha verdures
i jo estava pensant,
algú que juga
aquests tipus
de gestionar
una granja
o alguna cosa així
que tingui la tecla
de sembrar
de no sé què
i tenir-les personalitzades.
Abans us en recordeu
que a vegades
hi havia fundes
en els teclats
certs jocs
certs programes
que ja marcaven
en color
les tecles ràpides
perquè te les coneguessis.
Doncs si ets un fan
d'això,
del joc que necessita
o canviar armes, no?
I et poses
a cada una
de les tecles
ràpidament
que si la granada,
que si l'escopeta,
que si el que sigui, no?
Això mola molt, eh?
Sí, sí, sí.
Molt, molt, molt.
La veritat.
I no només fas tecles.
També fas,
com et diria,
petites figuretes,
també, no?
Sí,
dins de cúpules.
De cúpules,
com de vidre,
o et semblen de...
Són de vidre, no?
Sí, són de vidre.
Són de vidre?
Sí.
Llavors, res,
porten un tap,
llavors,
això sobre ahí
i dins la figura.
Són de dos càntimes
més o menys.
Molt bé.
Això també és
una de les coses
que més agrada.
Molt bé.
Les tecles.
Super, super.
De fet,
nosaltres tenim
aquesta tecla.
Ajà.
Mira,
fem-ho ara,
Débora.
Digues.
Comencem
per aquesta tecla
i anem a regalar-la
a algun dels nostres oients.
Comencem a treure les boles,
encara que quedi molt malament.
prepareu les boles, sí.
Jo vaig remenant
una mica aquí
i la primera...
Ja, ja?
Sí, sí,
ja ho et dir-ho.
Onze.
L'onze.
L'onze.
L'onze.
Qui és?
Qui és?
Molt bé.
Doncs ja l'hi pots donar.
Jo no la vull regalar,
aquesta tecla.
Aquesta tecla...
De fet,
és molt fàcil,
és demanar-li
minicreations.es
i allà pots demanar
gairebé el que tu vulguis.
Molt bé.
Anna,
oi que ens has portat
alguna coseta?
Sí, oi?
Sí.
Què és el que ens has portat?
Mare Noel, eh?
Dos cúpules en miniatura,
una és de Kirby
i l'altra de Cruella Devil.
De Cruella Devil.
Que guai.
Jo no he participat, també.
Sí.
I a més,
unes xutxes i tot.
Unes xutxes,
realment...
Per això és.
Per dir el packaging
és fabulós.
Exacte.
És increïble.
Molt bé.
Com que ara anirem fent,
anem a agafar una mica de ritme
i anem a regalar
aquest primer
que...
Bé,
no ho sé quin serà,
si la Cruella
o el Kirby
és igual
amb el que tinc jo
serà el següent número,
Débora.
Ara necessitem un altre número.
Un altre número.
Un altre cop les boles,
les boles a la mà
que les veiem tots.
Molt bé.
Boles, boles.
Números 6.
El número 6?
Doncs mira,
doncs felicitats també,
que almenys sapiguem el nom.
Avui li he tocat a dues persones, eh?
Se'n porta el Kirby.
Se'n porta el Kirby.
Molt bé.
Omnia.
Aquella fora es diu...
Jessica.
I el que hi ha a dins?
Mare.
Ja veurem.
Sí, sí, sí.
Està de bona esperança.
Val.
Ah, mira,
doncs és el Kirby, eh?
És el Kirby.
Molt bé.
No, és que el Francesc
no se n'ha pogut estar
i l'ha obert.
És fantàstic.
És que és passada.
De veritat.
A veure,
explica'ns una miqueta
el que veus,
Francesc.
Doncs mira,
és una Cruella dèbil
perquè la reconeixes
amb el seu color de cabell
blanc i negre
i aquesta jaqueta
llarga que porta.
És molt petiteta,
farà potser
un centímetre
i poc de gran,
tancada en aquesta càpsula
de vidre
amb un suro
molt maco.
De llarg fa
dos centímetres,
diríem, eh?
Sí,
un centímetre i mig
o dos centímetres
i té els ulls,
té les celles,
té una miqueta de rosa
aquí a les galtones.
El detall és exquisit
del cabell
amb lo petit que és.
Cosa que ja vaig estar
parlant amb l'Anna
abans de començar
perquè ens han estregat
també uns quants pins
on hi ha,
per exemple,
un totoro
amb unes fulles
petitíssimes
i hem estat parlant
de com aconseguir
fer aquests detalls
però, clar,
una cosa és una figura
més plana
i això en 3D
és fantàstic.
Francesc,
què et sembla?
Ai, Francesc,
Albert.
Preciós
i a més no ocupa espai.
Perfecte per les cases
d'avui dia.
Sí, sí, sí.
És una nova tendència
que pot estar molt bé, eh?
Sí, sí, sí.
Molt bé,
ara el Francesc
el que està fent
és guardar-ho
una altra vegada
perquè, Débora,
doncs un altre número,
ho sento,
avui et toca a tu, eh?
A veure, a veure,
a mi m'agrada això, eh?
M'inocent.
Sí, sí, exacte.
16.
16, el número 16.
Molt bé.
Doncs li regalem...
La Cruella.
Sí, sí,
la Cruella de Vil
i encara que sigui
ens agradaria saber
el seu nom.
I ara et dius...
Maria.
Maria, doncs moltes felicitats.
Ja, ets una mini Cruella.
Exacte, exacte.
Doncs escolta'm,
nosaltres,
com que estem llançats,
Anna, gràcies.
Ah, perquè també fas collars,
també fas clauers,
no?
Vull dir,
tot això ho fas, eh, també?
De tot.
De tot.
De tot.
Vull dir que
ella està oberta,
l'Anna,
a minicreix.es,
perquè li demaneu
una miqueta
qualsevol cosa
que tingueu al cap.
I, de fet,
jo crec que passejant
una miqueta
pel seu xop,
per la seva botiga,
doncs agafareu ganes
o potser idees
de coses
que potser no hi són
i li demaneu
a veure si a sort.
Mai se sap.
Però amb el que hi ha,
jo crec que ja us agradarà.
Molt bé.
Anem una mica
a explicar
quins són els lots
que tenim aquí
de la digipanera
per continuar a donar
doncs aquests regals.
Hòstia,
això semblava una mica
Ràdio Hostel, eh?
Sí, sí, sí.
Jo vaig treballar
a Ràdio Hostel
i ja m'agrada, eh?
M'agrada molt, eh?
De veritat, Dani.
No, no, no, no.
M'agrada, m'agrada.
De veritat que m'agradava.
No hi ha problema.
No, a veure, Albert,
per exemple,
amb aquest lot que farem ara
què és?
Què és el que tens aquí?
Ara farem un lot fantàstic
de tres revistes
de videojocs
però molt especials,
no les típiques
que trobareu als quioscos.
La 3DNassos,
revista de videojocs
en català fantàstica
amb una edició genial
i també dues altres revistes
que els hem entrevistat
al Generació Digital.
Les dues últimes edicions
de la revista Loop.
Molt bé.
Que és una revista
de col·leccionisme
per lo bonica que és,
també,
de videojocs
amb articles superinteressants.
Doncs també donem les gràcies
a la gent de Loop,
a la gent de 3DNassos
perquè ens han, doncs,
fet arribar
aquestes revistes
i, Débora,
el número?
Vinga, som-hi.
Prepareu les boles, eh?
Si no, no funciona.
17.
El número 17.
Doncs mira,
l'Anna.
Un aplaudiment per l'Anna.
Moltes gràcies, Anna.
Doncs ara,
en aquests moments,
la Laia té
a les seves mans
un lot de 3 llibres.
Un superlot
que portem els llibres
de Play Like a Girl
de Marina Mores.
Molt bé,
fantàstic.
Després tenim
Bicicletes per a la mente
de Francesc Bracero.
Home,
que explica
tota la història
de tecnologia.
És del primer ordinador.
Molt bé.
I després,
Homo Ludens,
videojocs per entendre
el present.
Molt bé,
que va ser aquella exposició
fantàstica.
M'està agradant molt veure-us
que us toca el sol.
Sí,
de sobte, eh?
Exacte, exacte.
Débora,
doncs vinga,
va,
un altre número.
Va,
14.
El número 14.
Doncs mira,
molt bé.
Com et dius?
Maria.
Maria,
doncs també felicitats
per aquests tres llibres
de tecnologia
i videojocs.
Primer,
la Marina Mores,
que tenim ganes
que vingui al programa
per explicar-nos
aquest llibre.
Ara, Albert,
tens també
un lot de llibres
de gent que té a veure
una miqueta
amb aquesta ràdio.
Doncs sí.
Sí.
Tenim,
per començar,
crec que és una novel·la
d'en Màrius Serra,
amb Oriol Comas
i com a personatge,
per tant,
una persona que sap molt
de jocs
i de jocs de taula.
la novel·la es diu
Jugar-s'hi la vida.
D'acord.
Tenim també,
doncs,
el llibre del Santi Balmes
amb el David Escamilla,
que va venir aquí al programa
I tant.
Esa pieza no encaja.
Penseu que el David Escamilla,
a banda de fer
el primer programa
de videojocs
de la història en català...
Xop.
Exacte,
Xip.
Ah, Xip.
No era Xop.
No era Xop.
La premsa va dir Xop.
La premsa va dir Xop.
Sí,
va dir Xop,
és veritat,
sí,
sí.
I també està fent
el David Escamilla
un podcast
a casa nostra
que es diu
Els Inclassificables
que parla d'alta cultura
i d'art.
Molt bé,
què més?
Després tenim l'últim llibre
d'una persona
que es fan de Zelda
Tears of the Kingdom.
Què dius?
Que és en Xavier Graset.
No ho sabia.
En Xavier Graset
del Mestres 24
de Catalunya Ràdio
de tota la vida.
Molt bé.
La pausa dels dies
el seu recull d'articles.
I després una persona
que no ha atès a la ràdio
però que vaig trobar-me
això
que tenia a veure
amb la tecnologia
vaig dir això ho agafo.
Doncs és un llibre
per tots els públics
que es diu
La màgia de l'enginyeria
de l'Elisenda Rosanes
i la Laia Carrera.
Molt bé.
I qui s'ho emporta?
Déu-la.
A veure, a veure...
Quatre.
El número quatre.
Molt bé.
S'emporta el senyor...
Maurici.
El Maurici.
Maurici s'emporta.
Que ve de Lloret.
Que pesa, això.
No facis mal a l'esquena.
Molt bé.
Ara, Albert,
estàs agafant
i oferem uns sobres
d'uns videojocs.
És a dir,
avui també tenim
uns codis de videojocs
de persones que han vingut, Eli,
a l'estat programa
i que tu has contactat, no?
Sí, gent que ens ha visitat,
que hem fet entrevistes,
estudis que han tingut
l'amabilitat
de regalar-nos
codis de descàrrega
per regalar els nostres oients.
Molt bé.
Comencem amb el primer.
Per quina plataforma, Albert?
Doncs per Steam
tenim el One Military Camp.
Molt bé.
Aquest joc d'estratègia.
D'estratègia
de portar, doncs això,
un camp militar
i que no els hi falti de res
als soldats
per després fer altres coses.
Militat, però molt divertit, eh?
Sí, sí, sí.
Això és veritat.
Vinga, quin número?
Número, número vuit.
El número vuit.
Molt bé.
El Xavi.
El Xavi.
El doctor Sembey s'ho porta.
Exacte.
No te la som fort de jugar, eh?
Molt bé.
Doncs moltes felicitats.
Ara, el següent.
Fem el de la Laia.
Jo aquí tinc tres còpies
del joc de Wordless
per la PlayStation.
Molt bé.
Doncs dos i tres.
Doncs comencem amb un
per PlayStation.
Un número, sisplau.
Cinc.
El número cinc.
Molt bé.
Darrere de tot...
Li ha toquet a...
Xavi.
El Xavi.
amb el de Xavi.
Felicitats.
Ara anem, sisplau,
a l'Astronite.
L'Astronite per la Nintendo Switch.
L'Astronite.
Recordem, aquest joc també
fet per una persona.
Ara no recordaré el nom,
aquí no ho tinc apuntat.
Ferran es deia, em sembla.
Sempre és que sí.
Sí, sí, crec que sí.
Un lobo solitari, també,
que s'ho fa ell sol.
Quin número?
Dotze.
El número dotze.
Dotze.
Mira.
Molt contenta.
Qui és que aquí està contenta?
Moltes gràcies.
Anna.
L'Anna.
Felicitats, Anna,
per aquest joc.
Ara anem cap a una altra vegada
al Wordless.
Per PlayStation.
Vinga, anem al següent número.
Quinze.
El número quinze.
Iepa.
Vinga, anem cap allà.
Qui és aquest?
Qui és aquest?
Com es diu?
No, això no ha vingut mai.
No, el Víctor.
El Víctor,
que tindrà un problema
perquè haurà de comprar una PlayStation.
Hauràs de comprar una PlayStation.
També poden fer canvis
entre els jocs.
Sí, exacte.
Si es que se'ls hagi...
De la sortida del programa
hi haurà un intercanvi.
Em sembla que sí que sou lliures
de fer els intercanvis que vulgueu.
Molt bé, anem al següent joc.
Quin és?
Bueno, una passada de joc
fet aquí a casa nostra aquest any.
After Ass per Steam.
Per Steam.
Molt bé.
Quin número?
Nou.
El número nou.
Vinga, molt bé.
El Pedro.
Felicitats.
Felicitats per aquest joc.
I ara anem cap al darrer joc,
que és...
L'última còpia del Wordless.
Per PlayStation.
Vinga.
L'1.
El número 1.
Molt bé.
Qui té el número 1?
Qui té el número 1?
No tenim el número 1?
Ah, vale.
Sí, sí.
Molt bé.
Com et dius?
Com et dius?
Joaquín.
Joaquín, que has vingut d'on?
D'on has venido?
Jo he venido de Sevilla.
Molt bé.
Un aplaudiment, sisplau.
És que si m'ho li tocava a algú.
Esclar que sí, home.
Molt bé.
A veure,
ens queden sis minuts i mig
hi tenim les estoretes, Albert.
Bé, les...
Primer fem això.
Vale, vale, vale.
Que són, el que comentàvem,
és aquesta alfombreta força gran
que tenim aquí.
I en tenim dues.
Llavors, el número...
Per la primera?
Bé, a veure?
El 2.
El número 2.
El número 2.
No el té ningú.
Pot ser que no el tingui ningú,
perquè crec que...
Sí, sí, el teníem per si de cas,
aquest número.
Llavors, el següent...
A veure, el següent.
és el següent, eh?
Sí.
13.
El número 13.
Ui, aquest número m'encanta a mi.
És el meu preferit.
Molt bé.
És el David.
David.
Molt bé, David, moltes felicitats.
Ens queda una altra estoreta.
Estoreta, dic estoreta,
però no sé...
Sí, està bé.
Sí, no, jo crec que sí.
Número 3.
El número 3.
Molt bé.
A veure qui li ha tocat.
Digue'm-ho, digue'm-ho.
Qui li ha tocat?
Enric.
Molt bé, Enric.
Moltes felicitats.
D'acord.
Quin estrès.
Ens queda un número
i hi haurà una persona
que repetirà la regala, eh?
Que això és...
Ah, la sorpresa.
Sí que veurem abans.
N'hi ha un que no té regal.
Molt bé.
Tots els que més en teniu...
Molt bé.
Doncs mira.
Espera, deixa'm...
Jo és que a mi m'agrada molt el mentalisme.
A veure.
Deixa'm la bola, un moment, sisplau.
Ara miraré, a veure...
Jo veig un número...
Veig un número que comença per 1.
Molt bé.
Comença per 1.
D'acord.
Sí?
A veure, agafa, a veure si surt.
A veure, abans de res.
Fem...
És que tenim uns premis finals.
Sí.
Molt.
Molt adressos.
Francesc, ets la persona que tinc més a prop.
Serà ara el que regalem.
Què és el que tens a les mans?
Doncs tinc a les mans una maquineta Pocket Player My Arcade del Babel Bobel,
que és una passada, és una meravella, és superbonica.
Original, eh?
Original.
I a més amb llicència, eh?
Amb llicència del Babel Bobel, aquest clàssic dels jocs.
Mireu-lo, perquè és al·lucinant.
És molt xulo.
Molt xulo.
Molt bé.
Doncs quin és el número?
10.
El número 10.
Molt bé.
Anava ben encaminat jo, eh?
Sí, i tant.
I tant, i tant.
Sí, sí.
Moltes gràcies.
Molt bé.
I ara ens queda un regal més.
Llavors jo agafaria un altre cop tots els números, fins i tot aquest 10, eh?
Perquè, evidentment, també he de jugar.
I ara què tens a les mans, Laia?
Doncs el premi final és també una miniconsola, li podríem dir, del Pac-Man.
Una miniconsola de la mateixa...
És supermònic.
Mira, mira, però és que és Mrs. Pac-Man, Sky Kitty Mappy.
Sí, crec que hi ha com una espècie d'acord amb Nanko, perquè crec que els jocs són de Nanko.
Albert, has creat una necessitat amb mi.
Sí, sí, sí.
Amb això hi ha més minicreations, també.
Sí, sí, sí.
Perquè és petit i ho has posat.
Moltes, moltes, moltes.
Exacte, exacte.
Molt bé.
Doncs escolta, en Débora, fem ja l'últim número.
Estic nerviosa, eh?
Estic nerviosa.
A veure.
El 6.
El número 6.
El 6.
Molt bé.
Un aplaudiment.
Escolta, m'ha estat fantàstic això.
La veritat, ja ho hem regalat tot.
Està molt bé, que tothom marxa amb un regal.
Us he de dir que...
Això que almenys nosaltres, eh, també.
Sí, home.
I nosaltres també, eh, que tenim tot aquest material.
Clar, jo com que estic aquí a Montllabé no havia vist.
Tot aquest material que tenim nosaltres, que també és bestial.
Escolta'm, gràcies.
Un aplaudiment, sisplau, per l'Obert Murillo.
Sí, sí.
No, a veure, ens queden 3 minuts i mig.
Volem explicar els propers programes que hi haurà.
Perquè molts d'ells estan gravats ja, Albert.
Vam fer dos especials de música.
Dos especials de música amb la millor música de videojocs del 2023,
com el tema que estem sentint de l'Streetfighter 6 ara mateix.
I són dos programes on fem un repàs de l'any, 2023,
on sentim totes les músiques de jocs triple A, jocs indie, jocs més coneguts...
Quin dia serà, això?
El dia 23 i el dia 30.
23 i 30.
Ara teniu calendaris, no teniu excuses...
Marqueu-ho, marqueu-ho en el calendari, abans de sortir d'aquí.
23 i 30.
Tu em vas dir, però, Albert, és que amb un no n'hi ha prou.
L'any passat ja vam fer dos i realment dona per molt, no?
Per dos programes carregats de música, sí.
Tu creus que el 2024 donarà per tant?
Jo penso que sí que podem fer un parell de programes, també.
Sí, sí, perquè hi ha molts...
Tinc un Roland de 50.
Ah, molt bé, eh?
Creus que podria donar per alguna cosa, eh?
Molt bé.
Per cert, els següents programes cauen en dia 6.
6 de gener, dia de Reis, a les 10 del matí, que és tora.
Què està fent la gent a aquesta hora?
Obrint regals.
Obrint regals.
Llavors...
Vosaltres què estareu fent, també? Obrint regals?
Obrint regals, també, sí.
Llavors, ara us explico una cosa, equip.
Us donem festa i l'Estar i jo farem un programa ell i jo junts.
A veure com anirà.
En directe, des de Catalunya Ràdio.
No em pot dir nantes dades.
Però sí que el que et diré és que serà un tet a tet.
Sí.
És un programa, serà un programa d'autor.
Sí.
On parlarem de les nostres joguines, les nostres joguines...
Els que ens han portat els reis, els reisos seran aquests anys.
Serà un programa una mica viejo, no?
Sí, perquè som també els més grans.
Som els més grans, hem dit el jovent que descansi,
amb el joc de festa, cap d'any...
Parlaran de baldufes, del mecano, dels patacons...
I no som més de casa, d'estar més a casa, ja tenim una edat,
i llavors nosaltres podem anar més.
Ens sacrifiquem per vosaltres.
Exacte, anirem una mica per aquí, eh?
Més francès, una mica per aquí.
I ja està.
Ah, sí, i el següent programa, que ja serà el dia 13 de gener,
serà un programa que sempre ho fem,
ho dediquem a quins vídeos es vindran el 2024.
Doncs sí.
Albert, pots dir un o dos que diguis...
Aquest parlarem moltíssim, aquest any.
Oh, i tant, a veure, ja sabeu que jo tiro molt per als jocs japonesos.
Tenim el nou Yakuza, que tinc unes ganes brutals.
Que he passat, és amb els Yakuza.
Oh, el verd, de veritat.
I si em preguntes, oh, el nou Final Fantasy, també.
També, molt bé.
El Final Fantasy VII 2 Remake.
Hosti, Déu-n'hi-do.
No tenen problema, eh?
No tenen cap problema.
No, o sigui...
Final Fantasy XVI.
Vinga, endavant.
Sí, sí, sí.
I algun altre, podries dir?
Doncs, és que clar...
Has fet aquí, a Catalunya, algun així...?
No, jo anava a dir l'Alone in the Dark.
Ah, sí?
Que es va passar cap al 2024.
És veritat.
Jo l'estic esperant, que el tinc reservat.
I jo que s'atalansa el Neva, per exemple.
El Neva, és veritat.
El Neva.
Quines ganes, eh?
Neva, saps que se'm parlarà molt el Telenotícies, el Neva?
I tant.
Sí, vull dir, ho veuràs.
Ei, que no és cap crítica, eh?
Que està molt bé, eh?
Sí, sí.
Es parlarà moltíssim d'aquest videojoc.
Molt bé, doncs, oients, gràcies per escoltar-nos des de casa.
En podcast el dia que sigui.
Igual, no ho sé, és un altre any.
Oients, que heu vingut, gràcies per acompanyar-nos.
Un aplaudiment, sisplau.
També vosaltres.
I res, connecteu cada dissabte a les 10, al podcast o en directe,
que no us deixarem durant aquest Nadal explicant-vos videojocs
i també fent-vos escoltar música de videojocs.
Adéu-seu, que vagi molt bé!