Generació digital amb Albert Murillo.
Benvinguts al generació digital, el programa de Catalunya Ràdio que parla de videojocs, creativitat i cultura digital.
Avui comencem l'edició número 679 i ho fem amb un videojoc al cap.
La segona part, l'Albert García fa temps que pensa, parla, escriu i juga aquest videojoc.
De fet podem dir a hores d'ara que hi ha pocs periodistes al món que puguin parlar del joc amb més coneixement de causa i després us parlarem el perquè.
Avui també tindrem temps de parlar d'una iniciativa molt interessant pels qui fan videojocs independents.
Descobrirem la Indie Dev Day, que se celebra al Canodrom Barcelona el 27 d'octubre.
I l'ullol del Mago ens explicarà la seva experiència amb força Horizon 4, un dels millors simuladors de conducció, diuen, que s'han fet mai.
Això és generació digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez.
I avui amb l'Albert García.
Molt benvinguts a tots, què tal?
Hola!
I també el Cris, el canal de Cris.
Què tal, Cris?
Molt bé, molt content.
He de fer encara el muntatge de posar-vos els dos depenent de qui ve.
Fusió.
Sí, sí, sí.
Per cert, us he de dir que des de la setmana passada el programa generació digital està en podcasts a través de Spotify.
Mira, quina bona notícia.
Ha costat de maluma, eh?
Ha costat de maluma la generació digital.
Visca.
Goals.
I m'agrada molt perquè la qualitat del so, ho he de dir, ara potser quedaré malament,
però és millor que d'altres plataformes, no la de casa, evidentment, però sí que, per exemple, la de e-books, que sona, penso, millor.
A e-books hi ha força compressió, la veritat.
Sí, sí, sí, perquè, a més, tenen molts podcasts.
Com és gratuït.
Exacte, exacte.
Per cert, Francesc, avui véns a una mica Quinto Milenio, no?
Sí.
Perquè ens sembla que, de fet, abans d'acabar el programa ens recuperaràs, ens explicaràs la recuperació d'una màquina que ha estat perduda durant molt de temps.
Exacte, farem una miqueta un viatge d'aquests al passat remot de la història dels videojocs del nostre país
i recuperarem una d'aquelles màquines oblidades que potser algun dels més vells alguna vegada va jugar en un bar o en un saló recreatiu a casa seva
i que sempre havia pensat com és que no està emulada quan hi ha milers i milers de recreatives corrents per emuladors com el MAME, etc.
Doncs mira, se n'ha recuperat una d'aquestes grans màquines perdudes.
Molt bé, molt bé.
La història és molt interessant, l'escoltarem al final del programa i crec que val la pena que us quedeu fins al final, no només per això,
sinó perquè penso que avui parlarem de dos esdeveniments, d'un esdeveniment molt important que tindrà lloc dissabte aquest no, sinó el vinent, el 27,
que pels qui estiguin interessats en el món del videojoc, i si vulguin dedicar, crec que hi ha d'anar,
i també, sobretot, d'un videojoc que la setmana vinent tots els mitjans generalistes en parlaran.
Però, com sempre, Gina, parlem una miqueta de què ha donat l'actualitat del món del videojoc i de l'entreteniment digital aquesta setmana,
i és que Paul Allen, cofundador a Microsoft, aquesta setmana ha mort als 65 anys a causa del càncer que tenia,
i ell, juntament amb Bill Gates, els 75, doncs van fundar un an persa important.
Sí, sí, Paul Allen era una adolescent dos anys més gran que Bill Gates,
quan es van creuar l'escola secundària de Seattle, Bill Gates tenia 19 anys i Paul Allen 22,
i van fundar Microgio Soft, segons la va batejar Allen,
una petita empresa que es convertiria en el que coneixem avui en dia de Microsoft.
Ell va ser, el Paul Allen, va ser qui va ficar aquest coquet de la informàtica a Gates.
Junts rebuscaven a les escombraries d'empreses que tenien ordinadors llistats amb codi per aprendre en la tècnica.
Què dius?
Sí, sí.
És molt fort.
Tens 19 anys, què fas?
Però és una tècnica hacker.
Sí, sí, totalment.
Hi ha una part de l'escombraria de buscar la informació?
Doncs és ell el que li va ensenyar a Gates la revista en què venia el Kit del Tire,
que és un ordinador prehistòric per qui no ho conegui.
Es diu que va sortir la idea que podria ser el negoci de muntar una empresa
dedicada a fer programes per als usuaris a casa seva
i no només dedicar la informàtica a les grans empreses.
I aquest ordinador sonava, o almenys, no sé, ara m'ho confirmarà el francès,
però crec que és el mateix on el Dair sonava d'aquesta forma a la pel·li Jugues de Guerra.
Te gustan las computadoras, ¿eh?
Sí.
¿Qué haces?
Comunicar con la computadora de la escuela.
És antiga, aquesta pel·li,
perquè els ordinadors eren computadores.
Exacte.
Oi que era un Altair?
Doncs no t'ho sabria.
Sí, sí, jo crec que sí.
Amb aquells botons vermells i blaus, sí, la carcassa blauosa.
Sona com un fax.
Sí, bueno, és...
Tu ets molt jove, potser.
Sí, és molt jove.
Molt bé.
Jo tampoc el vaig veure, aquest ordinador, eh?
Ni jo.
Però tenim Cultura i Wikipèdia.
Sí, sí, i tant.
Però ell no ha vist els mòdems de trucar al telèfon.
No.
Ell ha viscut la tarifa plana.
A veure, més de Cofund de Microsoft,
Paul Allen, de Cofund de Microsoft,
va ser un dels grans filàntrups de la ciència.
Hi ha diversos instituts i institucions que porten el seu nom.
Li encantava la música, els esports i la ciència ficció.
Gran fan, segurament, si fos català, del generació digital.
I tant.
I per això molts projectes, museus i instituts
porten el seu nom i està molt relacionat amb les seves aficions.
Ens deixa un tipus interessant, filàntrup
i sempre allunyat dels mitjans de comunicació.
Epic, l'empresa propietària de Fortnite,
ha denunciat dos youtubers per haver utilitzat
de manera il·legal o poc una mica fosca el seu videojoc.
Sí, sí, Epic ha presentat una demanda
a l'Accord Federal de Carolina del Nord.
Ha acusat de Brandon Lucas, també conegut com a Golden Mods,
per programar-hi fa un dolent no autoritzat al codi protegit
per drets d'autor de Fortnite.
És a dir, canvien el codi per poder fer hacks i denunciar
el codi de l'autor de Fortnite.
El codi de l'autor de Fortnite,
és a dir, canvien el codi per poder fer hacks
i d'aquesta manera violen els drets d'autor
i es converteixen en millors jugadors, entre d'altres coses.
Lucas, que té més de 1,7 milions de subscriptors
al seu canal de YouTube, que era bé com tu, Cris,
és el principal acusat.
Però Epic també ha acusat a Colton Conter,
també conegut com a excèntric.
A part, ha demanat a YouTube
que elimini aquests vídeos on apareixen els hacks.
Golden Mods, a més, ha declarat, i això em fa molta gràcia,
que jo només soc un noi fent vídeos a YouTube
i a molta gent li agrada el que faig.
Però, xaval, quan tens 1,7 milions de seguidors
i et dediques a fer coses il·legals amb el producte d'un altre,
a gravar-les en vídeo o a emetre-les i a ensenyar a altres com es fa,
ja no és un tema d'edat i del teu hobby, sinó de sentit comú.
Aquesta no és la primera denúncia d'Epic
contra dels tramposos de Fortnite.
L'abril d'aquest any va presentar accions legals
contra un noi de 14 anys que treballava
com a mínim a dos canals de YouTube
i ensenyant aquests hacks.
La notícia de darrere, no és el Tair, eh?
No és el Tair, l'abril dels Jocs de Guerra.
Sí que s'hi sembla estèticament, però l'Altair és famós
per ser aquest primer kit que t'automuntaves.
Allò és un ensai.
A mi em rondava el número 8080, però no recordava la marca.
I al final ho hem confirmat.
I ara comentaves que al Chris s'hi acostava 1,7,
però t'acostes als 300.000 ja.
Ja, pràcticament, sí.
Tu, Chris Pujas, has tingut el Fortnite o no?
Les morts. No ho guanyo mai.
Però és el que més triomfa.
Fem una crida aquí perquè en Chris arribi
a 1,7 milions de seguidors, sisplau.
Subscriviu-vos al canal de Chris.
Oriol, què tal? No he jugat mai al Fortnite.
A més, veig jugar i me n'adono que no seria capaç.
Requereix una velocitat mental
que és incompatible amb els 40 anys que tinc.
I sí que és veritat que el Fortnite, jo penso,
que té una petita reballada que és normal
després de tants mesos.
Jo estic totalment d'acord.
De fet, el joc que està més de moda al món
i que ningú reivindica,
el Pokémon Go, ha tornat amb una força brutal.
L'altre dia vaig veure un munt de senyores grans,
una reunió...
Quina edat vols dir senyores grans?
Senyores jubilades, podríem dir.
Jugant al Pokémon Go?
Un munt de senyores jugant al Pokémon Go.
Ho fan pels nets.
Doncs avui parlarem una bona estona
del Red Dead Redemption 2 amb Albert García.
Aquesta setmana, però, hi ha hagut una notícia
relacionada amb la seva desenvolupadora
que ha creat molta opinió a la xarxa.
Està relacionada amb un terme que jo no coneixia,
que és el crunch.
Passar que no era xocolata.
És una pràctica mil·lenària
de fer hores extres molt extremes
dins del món del videojoc.
La falta de lideratge, poca visió global,
pressupostària, data's limit poc realistes...
El crunch veu de tots els problemes
que es pugui trobar a qualsevol projecte creatiu.
El problema és que és la naturalitat
amb la qual es parla del crunch
com si fos normal.
Naughty Dog i els seus The Last Of Us, per exemple,
ja en parlaven.
Aquesta setmana ha sigut Rockstar
i el seu proper Red Dead Redemption 2,
qui també ha entrat a la política
amb unes declaracions de Dan Houser,
que és un dels fundadors de Rockstar,
reconeix gairebé amb orgull
jornades setmanals de 100 hores
per treure el joc a temps.
O sigui que no tothom ho fa dins de l'empresa,
però que aquestes 100 hores,
si les dividim en jornades de dilluns
a diumenges, set dies a setmanes,
són 14 hores llarguíssimes de treball.
I traient piteu, deia amb cert orgull el tio.
Sí, sí.
Com el pare, jo vaig començar a treballar als 12.
Correcte, i a part són projectes que sembla
que no hauria de passar, no?
Grans projectes amb grans pressupostos
que sembla que això hauria d'estar ja superat.
Alguns usuaris a Reddit i a diverses xarxes socials
ja han dit que faran boicot el joc
i és que es mou en quan caminen de textura, suau.
Això, Oriol, tu dedica a tu,
que parlarem d'aquí un moment.
Els desenvolupadors de diverses empreses
han demanat que s'acabi amb aquesta pràctica,
però que el boicot no ho canviarà,
sinó que ha de ser un canvi dels que planifiquen
els projectes, les gestions d'espectatives
i les dates de sortida fixades
amb molt de temps d'antelació.
Gràcies.
Doncs vinga, Albert,
abans de començar a parlar
sobre aquest videojoc,
com veus aquesta polèmica que tu has seguit molt de prop?
Doncs ha estat un tema,
el tema de la setmana al món del videojoc.
Jo penso, personalment,
si la meva opinió personal té alguna importància...
Moltíssima.
Que evidentment...
Jo penso que hi ha hagut hores extra
per fer aquest videojoc.
La seva voluntat és
fer el joc més potent visualment
que hi ha hagut mai,
i estic segur que hi ha hagut hores extra
de molta gent fent això.
Si el comentari fos
hem hagut de fer aquest esforç,
ja ho compensarem d'alguna forma els treballadors,
alguna cosa hem fet malament i el proper videojoc
ho farem millor,
et quedes amb una sensació diferent
que la que s'ha quedat...
No és el bona.
El tema és que Dan Hauser no ha dit això de l'orgull
que heu dit vosaltres.
La frase literalment és
Hi ha hagut setmanes de 100 hores.
Estava atribuïda a 4 persones, que són ell i 3 guionistes més,
però com és internet
s'ha fet una bombolla gegant.
Avui mateix han començat a sortir un munt de declaracions
de treballadors que diuen que això no és veritat
i que porten dies com dient
ostres,
estan dient autèntiques borrades.
Jo penso que evidentment hi ha hagut hores extra
i és una pràctica...
Ara ja no saps si aquestes persones parlen...
Tot això que deieu de l'orgull ho diu amb orgull.
Això és una cosa que s'ha inflat d'internet.
És una frase treta del context.
Hi ha un peu de sàlbame aquí.
El que sí que és veritat és que el tema del crunch
està institucionalitzat dintre del món del videojoc.
Per tu i me,
Luis Parc, el Joc de Ron Gilbert,
ell mateix, en els que vam ser
bakers del projecte i també
amb els vídeos de desenvolupament,
ho escoltàvem als podcasts que ell feia,
amb el seu plànic de treball,
allà en aquell plànic ja hi havia
al començament del projecte les hores de crunch,
les setmanes en què aquí farien crunch,
perquè ja ho sabien.
Em temo que amb el Red Dead també estava així.
També ho teníem planificat i està molt malament.
Però aquesta setmana
remença tret de context.
Ho diu amb orgull, no ho he dit amb orgull.
Era una frase de 5 paraules fora de context.
S'ha magnificat, això.
Doncs dit això, entrem en aquest món virtual
ambientat en el salvatge oest nord-americà.
És un dels jocs més espectaculars
que has vist.
De fet, ho has escrit a la vanguardia,
si no estic equivocat.
Ho dius amb coneixement de causes, ja que ets
dels pocs que hi ha pogut jugar.
Abans que ens comentis a explicar la teva experiència,
fes-nos cinc cèntims de com ha anat.
Doncs vinga, us ho explico, per si alguna persona
no coneix Red Dead Redemption 2, que ja darrere
d'aquest nom tan difícil de pronunciar,
i tan poc comercial.
És un videojoc per a PlayStation 4,
també per a la consola Xbox One, no està per ordinador.
És un videojoc ambientat
al salvatge oest nord-americà,
finals del segle XIX.
Els seus creadors són els mateixos que van fer
la sèrie de jocs Gran Theft Auto,
aventura d'acció,
món obert,
amb un component narratiu molt fort,
com si fos una pel·lícula.
Principalment, l'experiència que viurem la setmana que ve
és una experiència individual,
perquè la gent jugui sola, però d'aquí un mes
s'obre l'experiència que és multijugador,
de la qual no se sap gaire cosa.
És una precuela, el videojoc,
es diu Red Dead Redemption 2,
però la narració, els fets que succeeixen,
tenen lloc abans del primer Red Dead Redemption,
i el bandolí que és el protagonista,
el sentirem a continuació,
és l'Arthur Morgan,
i és aquest bandolí.
Estem parlant d'un joc que fa molts anys
que està en desenvolupament.
Les xifres que mou són impressionants,
per exemple, hi hagi aquests dies que en el joc
hi han participat 1.200 actors.
I no ens han agafat a nosaltres, ho trobo molt injust.
Aquests 1.200, hi havia marge aquí.
I t'has fixat que el protagonista
et dona veus...
i els te'n dius...
com més de...
1.200 actors, molts tons de veu.
D'aquests 1.200,
700 tenen línies de diàleg,
de veritat,
darrere de cada personatge NPC,
que és un tipus de personatge
que no és el protagonista,
hi ha 80 pàgines de guió.
No em sona tant.
Ah, per cadascun.
Per cadascun.
He vist el nen.
Aquí hi ha grans.
I amb cos de lletra 7.
I una espai de llimna molt petit.
Més coses.
300.000 animacions.
Es diu ràpid.
50.000 línies de diàleg.
2.200 dies de captura de moviments.
2.200 dies d'anar a l'estudi aquest de mocap,
que es diu,
a capturar els moviments dels actors.
Clar, perquè has de capturar
des dels collons dels cavalls
fins als vaquers aquests
que caminen amb les cames obertes.
Veus, Gina, que et deixo dir collons,
que és la temporada...
Per favor, ho estic aprofitant moltíssim.
Quan deixem de parlar del rep de Tridemption,
et deixaré de dir això.
Haurem de buscar alguna excusa estranya.
És un tema actualitat.
Cada o tindria el seu sensor de moviment.
Jo m'imagino posant-ne en ganxines.
Anar amb ganxines del Gollum.
Anar pintant de verd amb bombilletes.
Exacte.
Què dius, que hi ha moltes versions a cada tràiler?
Cada tràiler diuen 70 versions diferents.
Abans que surti el tràiler.
Però això és perquè no els posaven d'acord
amb el que hauria de sortir al tràiler?
Estan molt confosos.
Aquí hi ha grans.
No he dormido nada.
No me gusta nada.
Fa una hora hem publicat l'últim,
70 tràilers abans d'això.
I què tal estar l'últim?
Aquest és el que menys m'ha agradat.
Doncs mira, 70 ja han arribat a aquesta inclusió.
Estan cansats.
Ara estan fets caldo, ja.
Tira este tráiler mismo, ja.
Lo saca el juego, ja.
Per cert, des del GTA V
no tenien cap joc,
no sé, actualització d'alguna cosa?
És així.
Des del GTA V, com dius Albert,
no han tret cap altre videojoc.
És un cas molt diferent de la resta de companyies.
Ubisoft, per exemple, ens treu gairebé
un assaig inscrit cada any.
Rockstar Games és una empresa especial,
té una característica especial
i en tota la generació aquesta,
la generació Play 4 i Xbox One,
no han tret cap joc nou.
Mira la llista de vendes de jocs
i allà està el GTA V encara.
Una cosa, Albert,
ara potser dic una cosa
i no sé si la podria dir.
Tu has anat a Londres a viatjar.
He anat a viatjar a Londres, sí.
I has fet una entrevista.
Força important.
El gran protagonista d'aquestes declaracions,
que és Anton Hauser,
que és el cofundador de Rockstar Games
i el guionista del videojoc.
Aquesta entrevista l'ha pogut fer molt poca gent
o ningú?
A Espanya només jo.
Entenc que la setmana vinent
sortirà alguna entrevista de La Vanguardia?
La Vanguardia es publicarà
més o menys en l'estat d'assajançament del videojoc
i, home, per mi,
que em dedico això del periodisme de videojocs
des que vam començar fa molts anys
el programa fa 16 anys,
doncs, com sabeu, m'agraden molt aquests videojocs
i l'oportunitat d'anar a entrevistar-lo
em va ser molt potent per mi.
Ho deia perquè ara estàvem parlant
que fan un videojoc cada 5 anys.
Li vas preguntar pel model de negoci?
Però és el que deia l'Oriol ara.
El videojoc, el Grand Theft Auto V,
se segueix venent des que va sortir fa 5 anys.
No està tan barat, oi?
Segueix estant a 40 euros o així.
Se segueix venent. I fixeu-vos una cosa,
el GTA V, que és un joc tan popular
ambientat a la ciutat de Los Ángeles,
que més o menys tothom ha sentit parlar,
ha venut prop de 100 milions d'unitats
que, si tu treus el Tetris i el Minecraft
de l'Equació, és el joc més venut de la història.
I segueixen fent contingut multijugador,
és a dir, hi ha un equip que segueix treballant
en aquest videojoc, no l'han abandonat,
però m'imagino que el Guruja estava fent
el Red Dead Redemption, que ara hauran de fer
alguna altra cosa. Ja veurem quina.
Exacte, exacte. Molt bé.
Molt bé, ara estem una mica ubicats
i sabem la dimensió de tot plegat.
Albert, parla'ns de la teva experiència
amb el joc. Has pogut jugar en aquest joc,
has visitat fins i tot aquestes oficines
a Rockstar Londres, i què?
Quina està l'experiència?
Doncs veure el videojoc, poder provar-lo
és molt espectacular, el vam jugar
amb la PlayStation 4 Pro, volen que juguis
evidentment amb la versió més potent possible.
Mira, perdona, que ara et talli, però
l'Oriol em deia, si demanes el joc,
demana'm el per Xbox.
Teòricament serà la millor versió.
És cert que a tota la premsa veus
la versió PS4, que aquí a Espanya
sempre té com una predominància.
Sempre està com si fos
quasi un exclusiu, però teòricament
amb l'Xbox One X serà la millor
de les versions, PC a part.
El que em deia amb la PlayStation
és que Rockstar té un acord amb Sony
i per això patrocinen aquesta.
Hi ha algun petit contingut exclusiu?
Crec que reben amb dies d'antelació
els continguts abans, els usuaris de Sony.
Alguna cosa així.
Però no et preocupis Oriol, tu no tens temps,
per tant és igual.
T'esperes una setmaneta i ja tens la...
Jo miro si els collons estan al supost,
i ara faig l'anàlisi.
Quan et van posar el joc, quan l'has jugat,
la primera sensació quina és?
Estava amb moltes coses a fer.
Estava en una mena de ball, molt bonica,
i em van dir tot el que es podia fer
i jo em vaig quedar parlant dient
un moment, a veure,
puc anar cap allà?
Estem davant d'un mon obert
i a mi em va impressionar visualment
la profunditat, el fet de veure
tan lluny i com els personatges que estaven
a quilòmetres es veies nitidament
com si estiguessis davant d'un paisatge.
Vaig jugar amb una pantalla gegant.
En mon obert n'hem vist molt i de molt macos.
Hi ha algo diferent que Odyssey,
que Witcher 3, hi ha un pas endavant?
Jo penso que sí.
Hi ha elements que no són tan visibles
però que no ho tenim. La intel·ligència artificial,
per exemple. Tu quan et trobes personatges
pels pobles, pels camins,
aquests personatges et reconeixen
i són capaços de recordar
coses que has fet o potser oblidar-te
perquè no oblidar-se de tu perquè no tenen memòria.
Trobes un personatge que vas ajudar
fa uns dies i te'l tornes a trobar
i diu
aquest és Arthur Morgan que em va ajudar
amb allò, em va salvar de no sé què.
Aquesta relació, tants diàlegs
que hem comentat abans,
veient-te pàgines per al personatge, jo penso que
és una novetat en aquest sentit, de realisme
del món, de tenir molts elements molt realistes.
Perdona, millora allò
que passa en aquests videojocs? Una vegada
has parlat amb el personatge, quan tornes,
que ja t'ho ha dit tot,
se't queda davant teu i no sap què fer?
És una cosa que a mi m'ha molestat sempre.
Et treu molt de l'experiència.
I mira cap on has recostat.
No et mira els ulls.
Fes aquella cosa que no hauries d'estar fent.
Mirar aquí ja no té cap paper
i el vídeojoc comença a fer coses rares.
Els has inscrit en Borja Pabon.
El Borja Pabon d'Eurogamer,
el que fa aquests famosos doblatges,
s'aprofita que els personatges
es fan com repeteixen.
Aquells que claven unes fustes
a la revolució francesa.
Jo penso que aquí serà diferent, no serà tan
artificial.
Jo penso que això ho notarem.
Més cosetes que jo penso que són novetats
és el tema de la banda.
En aquest vídeojoc som un bandolí,
no som un pistolet solitari,
i per tant tenim una banda.
Això farà que ens haguem de relacionar
amb els personatges que tenim a la banda.
Ja vam fer-ho amb això dels tres personatges,
el GTA,
però aquí volen ampliar-ho a tenir
una mica més de gent.
Hi ha noies en aquesta banda?
La realitat històrica i el moment en què es viu ara.
Perquè teòricament la dona
en l'oeste tenia un paper...
Els pel·lícules com a mínim
no massa agraïts.
I en aquesta banda, si són deu tios,
ja teníem un joc amb poca paridad.
Justament li vaig preguntar a Dan Houser
i em va dir que encara no han trobat
el moment de fer un joc protagonitzat
únicament per una dona, però en aquesta banda
sí que hi ha unes dones a la banda.
Una que és una pistolera i altres dones
que viuen allà.
Em demano el personatge.
Parlant dels cavalls, un detallet
una mica escatològic.
Més.
S'ha de parlar d'això, Albert.
Després del tema.
Tranquil, Albert.
No parlarem dels catàplins als cavalls.
Una cosa que em va sorprendre molt.
A la primera missió que vaig fer...
Pancaca.
I molta.
Estàs al camp, no estàs fent
una cavalcada de reis.
T'has de fotre una bomba
a l'avió del tren.
Anàvem amb els cavalls,
un munt de gent.
Arribàvem al destí,
baixes el cavall
i de cop hi va totes les cavalls sincronitzats.
Supernatural.
Em va sorprendre
perquè això no es veu en els videojocs.
Espera que després no l'hagis de recollir.
A la botiga la pots vendre.
Hi ha una secundària
i t'hauràs de recopilar
equits quilos de composta.
Altres detallets no tan escatològics.
Per exemple,
la barba del protagonista,
tu pots anar a feitar-lo
i creix més o menys en temps real.
Però amb una velocitat
que és real.
No sé si el Witcher també anava
a poc a poc i tot això.
Però aquí si te la talles
dius que durant dies
estarà el personatge feitat.
La barba.
Hi ha romance?
No ho sé encara.
Quant d'estona portes?
He jugat dos o tres hores.
Encara no hi ha romance?
El joc el tens a casa?
No.
No tinc el plaer de tenir-lo.
L'experiència que us explico
és que aquestes dues hores
no s'inspira tant.
Una cosa que m'agrada de l'entrevista
és que el joc
es basa en pel·lícules.
Ja com el tòpic que el Red Dead
és pel·lícules del Salvatge West.
Realment els seus guionistes
es basen en literatura.
Amb molta literatura.
És brutal el coneixement que tenen
del segle XIX.
De la novel·la clàssica,
des de Josef Conrad, Stevenson,
un munt d'escriptors d'aquesta època.
A mi això m'agrada molt
perquè ells el que volen és
intentar reproduir quins eren
els que veus a les pel·lícules.
A les pel·lícules només veus el pistolet
i ja està.
Jo tengo la peste.
Aquí ja té.
Ho fas igual.
Podrà fer uns vídeos brutals.
Ara parla una mica com aquesta veu que has fet tu.
Així una mica cap enrere.
Aquest moment del tràiler a mi m'encanta.
És molt èpic.
S'escorren molt els tràilers.
Aquest moment que entren a robar el banc és fantàstic.
Per cert,
explicant tot això del tema dels mons oberts
que comentava l'Oriol,
és que és una pel·lícula.
És una pel·lícula.
És una pel·lícula.
És una pel·lícula.
És una pel·lícula.
Hi ha molts mons oberts que comentava l'Oriol.
I en quin moment està?
Et sembla que tingui molt èxit ara?
És que ara està molt de moda.
És un tipus de joc, més enllà del Red Dead Redemption,
tenim l'Assassin's Creed Odyssey,
Spider-Man,
aviat tindrem el Cyberpunk,
hem tingut fa un parell d'anys el Zelda,
que ha sigut un joc molt revolucionari
amb el món aquest dels videojocs de món obert.
Jo penso que és un gènere que està molt present.
Fa uns anys eren els jocs d'acció en primera persona,
els que eren com més de moda,
i han volgut potenciar-lo,
i és com una tendència.
Una cosa que passa amb els jocs de món obert
és que les emissions secundàries
normalment estan molt allunyades
de l'emissió principal.
Això em mata perquè em treu del paper.
És un acord inglès.
Un acord inglès per anar d'un punt a un altre
ha de passar per moltes coses
per veure més coses per comprar.
Això passa en aquest joc?
Estan lligades o no?
Jo penso que ho han intentat cuidar,
però no disposo d'haver jugat tant d'estona
com per poder-ho respondre bé.
Jo penso que ho volen cuidar,
perquè no sigui com la clàssica estructura
dels jocs de Rockstar Games,
que no és perfecte, que és vas a buscar l'emissió,
durant el trajecte comences a parlar-te
amb el cotxe, amb el cavall,
i ja fas l'emissió.
El problema és que l'emissió estigui lluny.
Si vas fins a una emissió que està a 5 minuts
i en aquests 5 minuts no hi trobes res,
el problema és aquest desert que hi ha al mig.
Si tu en aquest trajecte t'apareixen 3 coses interessants
i una emissió que no t'esperaves,
aleshores les targetes no són un problema.
A mi amb el Zelda el que em passava
amb el Breath of the Wild és que et posaves a caminar
per qualsevol camí i de sobte tenies una emissió
amb una persona que de sobte et trobaves,
que feies no sé què...
M'encantava fer trekking.
El Zelda té una grandesa,
jo penso que ha sigut un camí a seguir
per tots els jocs de món obert,
que era tu des del començament del videojoc
podies anar a intentar
derrotar l'enemic final.
Això fa que tot el que fas dintre del videojoc
cobri sentit de cop i volta.
Qualsevol secundària és un entrenament
per l'enemic final.
Tu pots valorar la qualitat d'un món obert
en funció de les vegades que fa servir el viatge ràpid.
Si estàs tota l'estona tirant de viatge ràpid...
És que és una castanya.
A Breath of the Wild pràcticament no ho feies ara mai.
Per últim, per acabar amb el tema
d'aquest videojoc,
jo no he jugat el primer al jugo,
abans de jugar aquest?
Tampoc és necessari 100%, sempre
i quan hi ha una mica,
coneixes una mica més la història.
En aquest cas, com hem dit, és una preqüela.
Pots fer-la després, fins i tot,
pel fet de ser com una preqüela.
Molt bé, doncs...
Escolta'm, algun dia ens parlaràs
de què és el que et va passar a Londres,
bé, les sensacions...
Els detallets...
Perquè suposo que vas estar dins de Rockstar.
Sí, vaig estar allà i...
Hi havia sacs de dormir al terra o no?
No els vaig veure, no m'estranyaria.
Clar...
Doncs resulta que dissabte que ve, 27 d'octubre,
a Canodrom Barcelona, hi ha un esdeveniment
del qual volíem parlar.
S'ajunten unes quantes mens privilegiades
i creatives que es dediquen a fer videojocs independents.
És la Indie Dev Day.
I mira, tenim la sort que avui ens acompanya
en representació de molta gent segur que organitza
un dels seus organitzadors a l'Area Diago.
Bona tarda.
Què tal? Tot preparat a una setmana?
Esteu-hi una mica més, no?
Sí, tot preparat, però encara queda molta cosa.
De fet, estem a la típica recta final
que ho esperes amb ganes, però t'estàs tirant dels cabells
perquè estàs veient el deadline.
Hauríem de fer una mica de crunch, potser.
Segurament, segurament.
És primera edició, no?
Estem parlant?
Sí, sí, primera edició, que a més va néixer d'una iniciativa
que dista bastant del que ha sigut
com a les jornades finals.
No sé si voleu que ho expliqui una mica.
Sí, home.
El Indie Dev Day és d'una iniciativa
que es va ajuntar diversa gent
que desenvolupava videojocs
amb la idea de crear
una espècie de moviment per reivindicar
els jocs independents,
que creiem que no tenen la percepció
que hauria de tindre en el públic general.
Hi ha una mica d'estigma, hi ha un joc indi,
un joc que ha fet algú per casa, que no és bo.
Pixelat. Exacte.
Que no tenen la...
Aquesta idea, no?
Exacte, aquesta idea del que és un joc indi.
I va néixer d'aquesta manera, però
ràpidament es va convertir
en unes petites jornades a través d'un contacte
que fan a l'Snack in Pixels.
I es va convertir
en un desdemeniment petitó
que tenia algunes xerrades, tenia unes consoles,
però es va començar a unir
gent, més desenvolupadors, universitats,
de tot, i se'ns va quedar petit.
Llavors ja vam fer el salt
al propi canòdrom, que ens el va oferir la Generalitat,
i ha acabat sent un evento
que té pinta de ser
increïble. O sigui, tenim
més de 30 estudis, participants,
maquines arcade, realitat virtual,
xerrades, conferències, taules, rodones, de tot,
i s'ha muntat en dos mesos sol.
Déu-n'hi-do. I des de baix,
i des de l'interès de la gent, que és
possiblement el més interessant.
De fet, a la vostra pàgina web,
una de les coses que dieu que ho feu per reivindicar
l'esforç i el sacrifici que
significa desenvolupar i publicar un videojoc
independent. I sempre que m'han
revistat, hi ha vingut gent
que s'hi dedica, una de les coses que queda
clara és aquesta, precisament, el que costa
fer un projecte d'aquest tipus, no, Gina?
Sí, sí, perquè sempre estan dient, no, és que clar,
vaig haver de deixar la feina, ho feia a la nit,
mentre, no, les hores lliures,
he estat cinc anys sense vida social,
aquest tipus de coses.
És una cosa que vosaltres veieu
habitualment? És una cosa que veiem
habitualment i que també parteix una mica
aquesta pròpia ignorància de la Gina Melindi,
que hi ha molts tipus de videojocs independents.
Hi ha gent com la que dieu ara, que programa
el videojoc a casa seva,
després de sortir de la feina, durant cinc anys,
i després de videojocs independents,
que sí que tenen un equip darrere que no
és tan gran ni tan
financiant ni tan extens com el
AAA, però sí que són projectes
que neixen de propis productores,
que tenen projectes molt seriosos en financiació
i amb recorregut dintre ja del
propi sector. Jo sempre he pensat que
tot aquest tema de videojocs independents,
que és una etiqueta que és molt
àmplia al que podem veure,
saps el que s'assembla molt de tot?
És la gent. Tinc la sensació que
la gent, que
a banda de que tots van amb samarretes
de color negre...
Del seu propi vídeo, no?
No, no, no, però...
Sí, però per què?
No sé, no sé. Tu no seràs un creador
independent? Estic una mica a prop d'aquest...
Portes una samarreta negra.
Ara feia broma.
És un tipus de gent molt
passional i que
s'agafa aquesta feina d'una forma
molt seriosa.
Aquesta és la sensació que tinc jo.
Molt seriosa, molt passional i amb moltes ganes
de compartir la seva experiència.
Una de les coses que m'ha sorprès més és anar
ajuntant gent que s'anava
unint al projecte i que ja
es coneixien entre ells per una altra cosa,
per estar altres jornades de videojocs,
per haver parlat, per les xarxes socials,
per veure què estàs fent, anem a compartir
experiències, anem a compartir consells,
i trobo que és un món molt bonic que la gent hauria de conèixer.
Compartir experiència i una cosa molt
habitual en aquest món, compartir penes.
Sí, també és veritat.
Ho dic amb carinyo perquè
es troben moltes dificultats
i realment ells tenen uns xats interns
que jo, bé, unes penes,
però bé.
Doncs força intern, és veritat.
A veure, nois, anem a posar els punts sobre les is.
Això serà el dissabte dia 27 d'octubre
al Canòdrom de Barcelona, que és allà
a Maridiana, i què hi podrem trobar
si hi anem?
Hi podeu trobar fins a 30
videojocs que portaran els propis
desenvolupadors i podeu provar-los ja en directe.
A més, una cosa molt guai,
que són videojocs que encara potser no han sortit al mercat,
per allò que estareu provant si veniu són
vetes, podeu parlar amb els propis
desenvolupadors, donar-los consells.
Ah, mira, m'ha semblat això, hòstia, això està molt guai,
però jo afegiria
aquesta part que m'agrada més.
Un dels objectius també de les jornades
és a part que la gent que vingui però viviu
jocs indis, és posar en contacte
aquest públic més general amb els propis
desenvolupadors perquè hi hagi aquest feedback
que potser amb una fira més professional
sí que aprens molt d'altres professionals
que et poden donar consells, però no acaben
sent els teus compradors directes.
Tu el que et vols dirigir també és el gran públic,
què opina la persona, que després entrarà l'Steem
i m'ha de comprar el joc a mi.
Parlant del gran públic precisament, si teniu ganes
d'anar-hi, les entrades estan gratuïtes
que poden aconseguir a indie-devday.es.
Una de les coses que més
sorprenen és la quantitat d'estans
que s'hi podran veure.
Petites empreses amb jocs publicats o no,
obertes a la comunicació amb qui sigui, oi?
Exacte, i abans del micro
de fer el programa
comentàvem l'Adrià que, per exemple,
estudiants de Batxillerat,
gent que no sàpiga que es vulgui dedicar
o no en aquest món,
doncs pot ser un bon joc.
Exacte, he parlat que volem dirigir-nos
a l'entrada dels fan dels videojocs,
però també volem fer de porta d'entrada
per aquest públic més professional i semi-professional,
perquè també tinguin un punt de trobada
o un compartiment d'experiència amb els poders d'envolvedors
i formar-se una miqueta.
Hi haurà xerrades, hi haurà teulades rodones
i també és un bon punt de trobada
perquè jo soc estudiant, al millor veu que no té a veure
amb videojocs, però sí que m'agraden els videojocs,
sí que hi hagi articles, sí que segueixo youtubers
que parlen, hòstia, doncs per què no m'apropo
i tasto una mica del que és la indústria del videojoc?
Jo crec que sí que m'agradaria dedicar-m'hi
i puc enfocar els estudis, o fins i tot
de manera personal, al temps lliure,
com alguns indis que es fan, començar a desenvolupar
el videojoc o alguna habilitat
que tingui a veure amb l'envolvement de videojocs.
Hi haurà espais a l'indie devday
que em fa molt de gràcia, n'hi ha un que és
una espècie de chill out, que
escoltarem música com aquesta.
De fet aquest és un sox tret d'un vídeo
de retromàniac japonesa
i són la gent de Belmond Revenge
que fan, és un grup de rock
que el que fa és fer música de 8 bits,
de videojocs de 8 bits. Exacte, i no sé si
els heu escoltat un cop en directe,
però són tot un show, tu ho sabràs,
que més interactua molt amb el públic,
toca molt bé, i a més els tenim
a primera hora, i el nostre objectiu és que
la gent vingui a les jornades a primera hora
i es desperti dissabte pel matí, perquè
realment foten molta canya. I després també
tindreu música, o en aquest espai també hi haurà
algun dj, no? Exacte,
una de les activitats finals de les jornades
és un Bears and Games, que serà una sessió
de networking on la gent que ha estat
com a desenvolupador durant les jornades
fent les xerrades o interessats
en el que és més la indústria del videojoc, podrà
encadar-se i compartir l'experiència,
fer aquesta networking amb els altres professionals
i pinxarà un noi que es diu
Fordy Boy, que pinxa música amb
Game Boys.
Escolta'm, parlem una mica també de la part
de les xerrades, de les conferències
que es faran que déu-n'hi-do n'hi ha moltes, eh?
Correcte, de fet n'hi ha tantes
que hem suat per encadir-les
tot dintre del dia.
L'any vinent, no? L'any vinent.
Es podran fer més. De què parlareu,
jo, algun exemple? Pues mira, n'hi ha
hores xerrades des de propis professionals
que vindran a explicar-nos una mica la seva
experiència que és desenvolupar un videojoc,
també parlar sobre el fenomen retro,
homebrew, les arcades antigues
i també xerrades, per exemple, d'associacions
que ens parlaran
d'emdeps i woman in games,
de la presència de les dones
dintre del món del videojoc, les dificultats
i també una mica les oportunitats que pot tindre
en aquest sentit. Oriol Dalmau,
un guionista com tu, un tio que escriu tant,
no ho tens alguna idea? Alguna cosa,
alguna carpeta d'un videojoc, d'un guió
d'un videojoc? El que sí que veig és que és el que deia
una mica abans el Albert García, que els videojocs van
molt per modes, per gèneres.
Ara de cop i volta tots són xutins,
ara són tots molt vers... Metrohimànies.
Acabo tenint la sensació que com que les inversions
són molt grosses,
tenen molta por a prendre riscos dels jocs.
Per tant, molt a favor dels jocs
indi i dels jocs diferents. Molt bé.
Com que n'hi ha molts, que ens ha dit que
hi ha més de trenta, el que hem fet és fixar-nos
en tres jocs i avui els comentarem.
I és que, evidentment, no tenim temps de parlar
de tots aquests videojocs.
Cris, hem elegit
tres. Aquest primer és la música
que escoltem. De quin es tracta?
Del Void. És un joc
que he pogut provar gràcies al
Napoleón Malpica, director de Napa Games,
un estudi independent de videojocs d'aquí a Barcelona.
Void és un joc de
plataformes que podem trobar
a Steam, amb l'estètica dels 80 i 90,
un joc típic de 8
i 16 bits, música chiptune
amb interfísia clàssica, però que es nota
en aquests jocs indis que
estan com un toque retro per en HD
i això li donava un toc molt xulo.
Música chiptune què és?
El que estàs escoltant, més o menys.
La música chiptune.
Aquest el Void és un joc
on uns monstres alienígenes
envaeixen la Terra i una nova
raça d'humans anomenats Ploids,
una mescla d'humanitat i tecnologia,
viatgen per diferents èpoques per reunir unes
pedres sagrades necessàries per avançar
en el joc. Aquí el Void
pot jugar amb dos personatges, un noi
i una noia que es diuen Alpha i Omega.
Cadascun d'ells
tenen diferents atributs, per exemple la noia
pot fer un triple sal, que el noi no pot fer,
però en canvi el noi té més vida
i és millor lluitant contra els aliens.
Joc que sens dubte agradaria molt a l'estat.
Molt bé.
Aquest home que té bona veu, però que
l'angula és del trailer
de Hyper Paràcid.
És un d'aquells jocs que a mesura que vas jugant
dius que... què significa
aquest joc? És molt divertit,
però la mecànica és molt senzilla. Ets una mena de
paràcid en forma de massa de color negre,
en rotllo Venom, que va
posseguint diferents personatges que volen
eliminar-te per salvar la Terra, perquè ets el
dolent. Quan maten el teu personatge
que has possegut, tornes a ser aquesta
mena de paràcid que t'incorpori i has de tornar
a posseguir un altre personatge que
hi hagi pel mapa i que està intentant matar-te.
Això em recorda una pel·lícula que feia molta
por, que quan es tocaven els personatges
els hi passaven...
Hi ha moltes pel·lícules en llibres.
No, que es tornaven molt dolents, ara recordo.
És molt bona que hi ha pel·li. Va la Carpenter.
Sí, sí, sí.
La cosa.
Boníssim, boníssim.
Molt bé, Albert. Perdona.
Segueix, segueix.
Hi ha molts personatges. Cada un d'ells, més de 60
personatges, utilitza un arma diferent.
Des del policia amb una pistola, que
ja ens imaginem més o menys per on va,
i també hi ha un sense sostre
que t'ataca amb el carretó de supermercat
ple de deixalles o un home llop
amb pilota de bàsquet, que jo m'ha quedat flipat.
No sé si és una referència.
És una referència a Teen Wolf.
Per favor, generació cinèfila,
canviem el programa ja.
Han sortit unes quantes.
És un joc molt interessant amb vista sanitàl,
és un shooter twin stick amb un mapa procedural
i enemics per tot arreu que faran de la teva partida
doncs un successiu de game overs importants
productius, Oriol.
Què és això de procedural? Això que es va generar
automàticament al mapa.
Que ho expliqui l'Oriol Dalmau?
És un twin stick amb chip root.
Qui l'ha fet aquest joc?
Aquest joc ha fet Troglobite Games.
Molt bé, ja està.
Està a Steam, però sortirà per Xbox
i Nintendo Switch, es pot jugar en cooperatiu també.
Molt bé.
Ui, i aquest
fa, penso,
força por. I sortirà també l'any vinent, no?
Sí, el Fair The Dark Unknown
del 2019, exacte.
Aquest joc l'he escollit més que res
pel seu apartat gràfic que destacava
de la resta, ja que encara no hi ha res
més que teasers i vídeos en què es mostren
unes quantes escenes in-game.
És un joc del generat Survival Horror
que recorda moltíssim el Alone in the Dark
o el Silent Hill.
Monstres que s'assemblen també inspirats de l'Outlast,
zombies de tota la vida, una càmera
que sembla d'aquestes fixes, com els primers
Resident Evil, que creuen molta
angoixa. En fi, un pu porri molt interessant
que pels amants del terror serà un joc
que tindrem a la llista de jocs que hem d'aprovar
a la Indie-Deaf Day.
Tindrem l'oportunitat, exacte.
Això està fet de la
desenvolupadora Dreamlight Games.
Dins de la pàgina web
hi ha molts més jocs,
hi ha de plataforma, de lluita, hi ha un de
volleyball. Un altre joc que m'ha agradat
molt, el Beast em sembla que es diu,
que està inspirat
en la filosofia grega.
En fi, a la web de Indie-Deaf Day
www.indiedeafday.com
podreu trobar els que estan posats allà
els primers 23 jocs de 30
que avançàvem i que es presentaran
aquest 27 d'octubre al Canaldrom de Barcelona.
Ja fa molt de goig veure tots els jocs
ja posats a la pàgina web.
I encara ens queda una mica per anunciar.
Per exemple, no estan a la web,
les dues experiències de realitat virtual,
que també són jocs indies que comptarem
a l'Indie-Deaf Day.
Com estava aquest tema de realitat virtual
en el món independent?
Jo imagino que li costa més, però mira,
hi ha dos projectes.
Jo crec que és com qualsevol problema
de la indústria.
Els recursos suposo que són més difícils,
i hem de seguir desenvolupant
amb la tecnologia puntera que és ara
com la realitat virtual,
i fem projectes molt xulos.
Per exemple, tenim el Neon World i el Cool Paint VR,
que és el joc a què pots dibuixar
en un escenari virtual.
Jo anava a dir una cosa,
que és que em sembla molt bé aquest tipus d'iniciatives
en les quals, en una tarda,
et pots jugar a 30 jocs diferents
i vas amb els teus amics,
i és com la típica tarda dels arcades
que ja no existeix,
però és com un producte fet aquí,
gratuït completament,
perquè tu no has de pagar una monedeta per cada partida,
i està molt bé.
Ara bé, jugar un joc de por, rodejat de tot el soroll
i de tota la resta de la pandella,
suposo que perto una miqueta de gràcia.
Sí, però bueno, l'any que ve,
intentem fer una sala terror
i fem una sala tot de jocs de terror
amb llum ambient,
amb música de fons
i amb bons cascos per insonoritzar.
Escolta, el detall que sigui gratuït,
està molt bé.
Sí, era una de les voluntats
per apropar tot aquest món al públic general.
També volíem que
s'hagués gratuït perquè també volem que el pare
que té els fills que juguen al Fortnite,
jugant les seves primeres consoles,
que ell també va jugar de cv a dia
a les recreatives,
passi pel barri, vegi que hi ha unes jornades
i que pugui entrar i disfrutar ell també
i els més petitons,
els que sols juguen jocs de moda,
perquè és el que els arriba dels mitjans de comunicació
i els mateixos youtubers que veuen
descobreixin que hi ha un món més enllà i molt xulo.
I juga l'Oriol Dalmau
per donar-li el vistiplau.
L'Oriol Dalmau està supercontent amb el seu Game Pass
perquè sabia que aquest joc quan sortia
se li descarregaria solet.
Era una promesa que et deien quan hi hagi una exclusiu d'Xbox
que és una cosa que passa un cop l'any
o cada 5 anys ja ha sortit una exclusiu d'Xbox.
Doncs que el tindries el dia 1
o el Game Pass, així ha estat.
Jo no les tenia totes, eh? Estava el dia abans allò.
No t'ho creies?
No m'ho creia. És que això no s'havia fet mai.
Però imagina't que al final haguéssim dit de t'enrere.
És que és un gran pas.
És un gran pas endavant. Un tripuà descarregable.
El dia 1 del llançament, això no s'havia vist mai.
Aquell dia vas reiniciar el router
perquè baixés net, no, el joc? Correcte.
Que són 800 Gb deuen ser, no?
No, 800 no, però 80 sí, eh?
I és la versió estàndard.
Després hi ha la deluxe
que ja s'esclata el disc dur.
Per cert, va sonar la musiqueta que sona
mentre jugues. La música d'Horizon és molt xula.
Foto el rotllo. Seria molt encant.
Mira, hi ha molta discussió de quin és el millor
simulador de cotxes de les consoles actuals,
que sigui Gran Turismo Sport de PC4,
que sigui Forza 7 i Xbox, que sigui Project Cars,
EtoCorsa, F1 2018,
múltiplaformes. Ara, aquesta discussió
de quin és el millor joc de simulador
que no existeix
amb els jocs de simulació arcade.
És a dir, els jocs de conducció arcade.
Aquí hi ha un puto amo
que des que va sortir el primer
Forza Horizon per Xbox 360
l'any 2012, es va acabar el bròquil
des del rei. No només és el millor,
sinó que s'han portat per davant
i ha destrossat sagues tan mítiques com Need for Speed,
que no donen pie com bola
des que va sortir els Horizons.
Què vol dir conducció arcade? Bàsicament vol dir
5 coses per dia.
1. No cal volant.
Si tens volant, millor,
però no el necessites, de fet.
2. No vindré a casa teva a fotre 4 calbots
si jugues des de fora del cotxe, veient-lo des del cul.
Càmera estil GTA.
Si ho fas amb un F1 2018, sí, et mato,
però aquí està permès.
3. Si et fots contra un mur a 300 per hora,
no només no passa gran cosa, sinó que el joc
t'aplaudeix i és un logro.
Enhorabuena, t'has carregado el muro.
Està molt bé.
I pots adelantar rebotant
de vegades.
El cotxe, de fet,
regenera com si fos els braços de satanescor petit.
Això és conducció arcade.
I 4. Pots fer salts com si...
Riu tant del Felix Baugarner d'aquell
i els amortidors, el cotxe
no hi és d'espentil·la. Per tant, hi aneu captant el concepte.
És a dir, és un joc de cotxes
per tots els públics, no només pels fanàtics
de joc de cotxes. No li demanarem realisme,
demanarem passar ensoteta i l'horizon
ens ho dona de sobres. Aquesta edició 4
segueix una progressió lògica.
És millor que la tercera?
Que era millor que la segona? Que era millor que la primera?
Que això que acabo de dir sem una gilipollada, però no,
sempre passa. Que li diguin a Gran Turisme
que cada vegada és pitjor, sincerament.
Aquest 4 què té que no tenia el 3?
Doncs el 3 era Austràlia
i aquest és la Gran Bretanya, que aparentment
sembla que el passatge és menys interessant.
Però aquí ve el com mestre, les estacions de l'any,
que és la gran novetat.
Segons anem fent, les diferents proves
que van apareixent per tot el mapa, que anem acumulant pasta,
reputació, influència, cotxes...
Ara anem a un punt que saltem d'estació,
de l'estiu a la tardor.
Però és així a sac o...?
A sac, si arribes a un punt del joc,
però quan has fet tota la volta de l'any,
aleshores està una estació cada setmana real.
I aflueixen alguna cosa?
Clar, aquí està la gràcia.
No és el mateix anar cremat a l'estiu,
que s'agafen molt els nomàtics,
que anar a l'hivern amb gel o a la tardor plovent.
No és el mateix.
Però clar, aquí està
una de les gràcies d'aquest joc,
i és que això s'aguanta, això funciona,
no ens enganyem perquè els gràfics són l'hòstia.
Clar, o sigui, un dels punts forts
és que té tants bons gràfics que aleshores
els paisatges remen són brutals.
Vas a poc a poc amb el cotxe per anar mirant per la finestreta.
Doncs una mica sí.
Dius, ai, mira, quin moment,
i fas la ciberreta mirant la cantilada.
M'encanta perquè hi ha també molta fauna
en aquest món.
I han fet un sistema que és fantàstic.
Si veus ovelles,
i dius, vaig a buscar les ovelles a veure què passa aquí,
les ovelles es capen del cotxe sempre
sense cap periparelles
de forma superorgànica.
Com que hi ha un realisme gràfic important,
podíem tenir problemes
de representació, diguem-ne.
Un car marcador.
Hauries hagut aquelles institucions,
aquelles organitzacions
en protecció dels animals.
Sí, tenir pèl d'ovella al radiador,
això no és normal.
450 cotxes, vosaltres mateixos,
han millorat moltes coses, per exemple, les col·lisions.
Ara és força flipant.
Te la fots contra un mur de pedra i es trenca pedra a pedra.
No tots els murs ho fan, però no n'hi do.
Pots carregar bastantes coses.
Hi ha força realisme. Se'n tingui realisme visual, eh?
Perquè de realisme...
Sí, sí...
Clar, te la fots amb un testa rossa contra una farola.
Aprens el botó de rebobinar.
Exacte, també hi ha un rebobinat.
Els cotxes tenen danys, però són estètics,
no afecten gaire el rendiment.
Jugablement, ja sabeu, hi ha un festival
que ara ja és el de menys, el festival.
El festival podria carregar moltes proves per tot el mapa,
algunes realment originals.
Hi ha reptes molt frics.
Per exemple?
Barallar-te amb un aerodeslitzador,
amb el teu cotxe buggy.
O ser el que fa les escenes perilloses
d'una pel·lícula de conducció
amb un director i tal.
Això se'm dona molt bé a mi.
Les hòsties, sí.
És un joc molt gran, però no està pensat
per estar moltes hores seguides, sincerament.
Jo crec que està pensat per fer 3 o 4 carretes
de gelat de macadà.
Multijugador molt important.
Hi ha l'online clàssic, hi ha cooperatiu.
Pots quedar, això és nou,
pots quedar, per exemple, amb 6 col·legues,
7 no, 6, pots quedar amb ells
i fer la història junts.
Vas pel món, d'horizont, vas fer proves junts,
està molt bé, i ara ve lo dolent, que també n'hi ha.
Què és el que no m'ha matat del tot?
El continuisme.
No s'han arriscat gens ni mica, n'han anat a lo segur 100%.
Suposo que és fàcil de dir,
però aquests jocs suposen una inversió tan bèstia
que a poc a poc es posa a innovar.
Però és que ja és el quart joc d'aquesta fórmula
i tot i que va millorant entrega rere entrega,
fa un tofet de cert esgotament de la idea
i certa pèrdua de carisma una mica.
Jo crec que de cara a l'horizont 5
caldrà fer-li algun beneo.
Sigui com sigui, és un joc brutal,
especialment si no veu jugar al 3, no té història per res.
Ja té la falta que li fa moltíssimes proves.
Amb els amics hi pots gaudir,
col·lecciones cotxes i tal, i et diria més.
És, potser, de tots els jocs que existeixen,
el que fa que la Xbox One X
brilli més.
És la que li treu el millor partit
i el que dèiem, està al Game Pass,
això vol dir que el té molta gent,
vol dir que l'online està a petar,
i això és bo per la gent, és bo pel joc,
és bo per Xbox, és win-win-win.
I hi ha versió PC?
Sí, hi ha la versió PC
que és en principi l'única que pot de 60 frames a 4K,
perquè la Xbox One X
és allò que et fa triar.
Quines, qualitat o rendimiento?
No sabria dir-te, jo jugo amb qualitat perquè soc així.
Una cosa que no m'ha agradat aquests dies quan jugava,
a banda del festival, que el trobo una tonteria
que no ha canviat, aquests dies
estàveu tots vosaltres jugant,
la Gina, el Francesc,
oi que no l'heu jugat al joc?
Tu també, Albert, apareixies,
perquè us tinc com amics a la consola,
i apareixeu allà jugant,
anant amunt, perquè alguna vegada
ells hauran jugat algun joc de Forza,
i en canvi el joc t'enganya,
com si estigués gent jugant al Forza Horizon 4
i no l'heu jugat, veritat?
És una mica lleig, no?
I a més sou molt guarros al volant.
Estem allà conduint, i bum, foteu uns cops.
Però digue'm una cosa. Això és denunciable.
El meu cotxe està net i...
I pulit. Perfecte.
Els cotxes es regeneren.
De cop i volta estan perfectes.
Una cosa que jo crec que hi ha conceptual aquí
és que crec que els jocs han arribat al seu límit tècnic
de perfecció.
No cal més gràfics.
Jo crec que el que hauríem de començar
és replantejar-nos les bones idees
d'aquí a 5 o 6 anys,
o 30,
d'agafar aquestes idees i fer-les noves,
perquè a nivell tècnic hem arribat a un sostre.
Per això, mira, coses com l'Independent Day.
Indie Dev Day.
Aquestes coses fan molta falta.
Exacte, perquè és el futur dels propers jocs
que els teus fills...
S'han d'obrir camins nous.
Hi ha molta por en molts els videojocs,
en obrir camins nous i en molt continuisme.
Francesc, jo de Quinto Opinion Milenio
ho parlem una setmana.
Ho guardarem.
T'he xafat, Blasco.
No, no.
Amb el cotxe.
Això està el Generació Digital,
el programa de tecnologia creativa
i videojocs de Catalunya Ràdio.
Adrià Diago, de la Indie Dev Day.
Moltíssima sort en aquesta edició del proper dissabte
al Canodrom Barcelona.
Recordem, per la gent que es vulgui apuntar,
què he de fer?
La gran, que posa la cara entre la gratis.
Pots donar-li allà i ja ho tenen.
Està molt clar, eh?
Fins i tot jo me'n puc sortir.
Exacte.
Generació Digital, no s'entén res, però distreu.
I distreu gràcies a Francesc Xevi, Blasco,
Gina Tost, Oriol Dalmau, Albert García,
Cris, del canal de Cris,
i Albert Murillo, que soc jo mateix,
el control tècnic. Avui ha estat en Ricard Portal.
Gràcies per acompanyar-nos avui.
Moltes gràcies a tu, Albert.
Per cert, ens podeu seguir a Telegram, a Twitter,
a Facebook, a Instagram, a Spotify
i a catradio.cat.
No hi ha més coses al Forza Horizon.
Estem tots allà.
Seguiu-nos al Forza.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.