Música
Benvinguts al programa dedicat que cada divendres a les 10 de la nit
us parla de videojocs de creativitat i de cultura digital.
Edició número 769,
on parlarem de videojocs de la nova generació de consoles.
El d'avui és el primer generació digital
de la nova normalitat de l'entreteniment digital,
o almenys és això el que els agradaria a les marques.
Aquesta està la setmana del 25è aniversari de l'estrena d'una pel·li
que ens va marcar a gairebé tots els qui la van veure, el Toy Story.
Parlarem dels videojocs que va generar.
Conduirem també boles amb el mòbil,
escoltarem la música de Victor Mame,
i entre molts altres continguts la Gina ens parlarà de TikTokers
que fan videojocs i ho expliquen per aquesta xarxa.
Comencem.
Això és...
Generació digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez.
I avui, amb Albert García i Oriol Dalmau.
Hola, què tal, com esteu? Hola!
Ho he de unir, eh? Som colla.
Sí, des de la pandèmia, avui som 5 persones.
És el màxim, no? El dia que més.
El màxim que emet aquest estudi. I ja no hi cap ningú més.
Pujat allà dalt.
Faria els 2 metres de distància.
En diagonals cap amunt.
Respectem distàncies, això ho haurem complit.
Ho fem molt bé. Sí, sí, sí.
Per cert, Albert García, no hem parlat gaire de la Game & Watch,
aquesta que va sortir del 25è aniversari,
que sé que tu tens...
Sí, sí, sí, 35è.
Què he dit? 25è.
Ah, perdó, 25è... Com cauen, com cauen?
M'he fet un follón amb el Toy Story.
No, ho deia perquè m'agradaria saber
com ha d'estar que és a la tauleta de nit com a despertador.
És molt bona pregunta, per un motiu.
Li han tret el despertador.
Què m'està... No porta l'alarma.
No és Watch, ja no és Watch.
És Watch és Watch, però no és alarm.
Bueno... No té alarma, no té alarma.
S'ha quedat sense alarma.
Hi ha una joia amb la pantalla de Mario que va fent cosetes.
Sí, exacte. Doncs és una pena molt gran.
Jo també ho penso perquè no tan sols era l'alarma,
sinó que era una peça que tenia al darrere...
Sí, claríssim. La poteta metàl·lica.
La poteta metàl·lica aquesta, que això ho han dret, no?
I com s'ha aguantat? O sigui, no està pensat per tauleta de nit?
No, no, no. Està molt bé la pregunta, perquè...
Sí, home, perquè per mi ja ha perdut tot, eh?
Has d'utilitzar un d'aquests estants per mòbils
per deixar-la allà pel cadascú.
I què tal el control, aquell tan petitet?
T'acostumes, això? No t'acostumes.
A mi no m'agrada el control.
O sigui, es pot jugar al Mario,
més o menys millor que un joc de mòbil, perquè són botons...
Sí, clar.
Però els botons que siguin tan imitació
de la Game & Watch de plàstic de goma,
com que són de goma, és com eren, de fet.
Clar, doncs per això.
Per cert, Eli Sánchez, has vist els canvis de Twitter,
que s'està convertint en una espècie d'Instagram
amb stories que duren 24 hores?
Sí, ja va fer Facebook, això, també, i ara ja a Twitter.
Sí, ara cada cop se semblen més les xarxes socials,
a més, les fem servir cada cop pel mateix.
Perquè jo recordo que abans de Facebook explicaves la teva vida,
a Instagram posaves fotos boniques,
i a Twitter comentaves les notícies.
Et quedaves amb tot.
Sí, doncs ara expliquem la nostra vida a totes les xarxes socials,
i, per si fos poc, el que més funciona a Instagram,
que són els stories, que ara poc mires el mur de la gent,
si no que vas directament als stories,
ara ho pots fer també per Twitter.
És molt, molt curiós, el tema aquest,
que ha passat aquesta setmana amb aquests canvis directament de Twitter.
Francesc, aquests dies ha servit de guia al grup de Telegram
que tenim, diguéssim, intern del programa,
perquè, diguéssim, que has trobat botigues
que acceptin televisions de tub perquè les puguin arreglar,
perquè hi havia persones del programa
que necessitaven arreglar aquests...
Sí, senyor.
Hem tingut aquesta conversa a tres parts,
entre l'Starl, Orioli i jo,
buscant on es podien portar a arreglar teles de tub,
perquè molts serveis tècnics ja no ho accepten.
Llavors, la meva idea era buscar per pàgines grogues.
Si busqueu tecnologia obsoleta, feu per mitjans obsolets.
Tot i això, hi ha hagut un bany de realitat
quan l'Starl ens ha posat la fotografia
de les pàgines grogues de Tarragona.
Jo crec que la microhomania d'aquest mes,
la Jove Consoles d'aquest mes, té més pàgines
que les pàgines grogues de Tarragona.
En fet, hi ha molt poqueta cosa.
I l'altra idea que tenia és,
aneu a botigues de electrodomèstics de tota la vida
i pregunteu perquè sempre coneixeran algun servei
que potser accepta. Totalment d'acord.
I mira, aquí a Castelldefels n'hi havia un
que sí que les accepta, ja els hi he passat el comentari,
tenen monitors i coses pendents d'arreglar,
encara els hi donaran una nova vida.
M'encanta perquè és la setmana mateixa
on ha passat aquesta conversa,
la setmana en la qual tothom està buscant teles 4K...
Sí, sí.
Anem a la contra.
De serveis de reparació de tele n'hi ha molts,
però que t'acceptin teles de tub n'hi ha poquíssims.
No, poquíssimes.
Hi ha una resistència, com els gals de l'Sterix,
que encara volem aquesta mena de monitors,
perquè són els indicats per jugar amb consoles retro.
Sí, sí, totalment.
És el que diu el García, ara tothom va en direcció
que és el que diu el García.
Que consta que jo en tinc dues teles de tub.
Doncs si les vols reparar ja ho saps.
Per cert, heu de saber que mentre fem el programa,
que és els dijous a les 4 de la tarda,
retransmetem com fem el programa
a través de tweets.tv barra generació digital.
Us demanaria, Albert o Eli,
que ho digueu al Telegram, perquè no ho hem dit,
i potser estaria bé que a través del Twitter
o a través del Telegram la gent ho sabés.
Podeu veure com fem el programa,
com comentem abans el programa,
què és el que comentem i fins i tot...
És una altra cosa. Absolutament, absolutament.
Perquè tenim una certa imatge, ens cuidem.
Exacte, exacte. Som guapos.
I després girarem la càmera perquè us vegi l'Albert i l'Oriol.
Sí, és una mica la part del darrere, no?
Que també es vegi que hi ha un inframot, aquí.
Un dia d'aquests tindrem dues càmeres, ho prometo.
Però bé...
Un realitzador, també, que vagi muntant...
No, no, no!
No cal realitzador, s'ha acabat el realitzador.
Generació digital.
Elisenda, tu aquesta setmana has conduït boles.
Sí, m'he entretingut molt i molt, molt, molt, molt.
I, a més a més, he tingut molta paciència
en un joc que es diu Esferifai,
que tracta d'això que dius, de conduir una bola,
que és de vidre,
i que l'has de dur per un món que també és tot fet de vidre,
que està format de diferents estructures,
rampes, corbes, desnivells, etcètera.
Molt bé, estem veient les imatges a l'estudi,
i, efectivament, el que hi ha sota és com a l'infinit,
és a dir, que si cau la bola, malament ràpid.
I el control aquí és la gravetat del propi mòbil o...?
El control és tipus el que parlàvem la setmana passada,
el joc de la setmana passada de les serps, que és...
Com un joystick virtual, no? Sí, és un joystick virtual.
Tu amb el dit, simplement, aprens a la pantalla
i vas dirigint la bola cap on tu vols que vagi,
però, en aquest cas, has de ser molt subtil,
perquè, a la mínima que ets una miqueta brusca,
la bola ja directament es descontrola i cau el buit,
i quan cau el buit es trenca mil pedaços i has de tornar a començar.
Aleshores, també hi ha una sèrie de rampes i pujades
que sí que has d'anar calculant la gravetat,
perquè, evidentment, pujar costa.
Aleshores, també, no pots passar-te gaire
de la força que li dónes a la bola,
perquè, a la que acaba la rampa, surt volant i s'ha acabat, ja.
Mola, té una paciència. Té un idò, té un idò.
És una mecànica fàcil, i sembla fàcil,
però sí que és veritat que has d'anar molt amb compte,
perquè no ho és tant.
No només és això, sinó que has de ser molt subtil,
i, a més a més, sí que, anant a poquet a poquet i vigilant,
pots arribar al final de la pantalla.
Però, clar, el que vols és fer-ho ràpid, no?
Sí, perquè hi ha temps. Aleshores, exacte.
Si passes d'aquest temps, la bola també acaba esclatant,
i és com si no haguessis fet re, i encara fa més ràbia,
perquè ho has aconseguit, però ho has aconseguit fora de temps,
i, aleshores, no pot ser.
Bé, no...
Hi ha d'haver enemics que t'emprenyin, és a dir...
Jo què sé, els focs...
No, el que té és que a cada pantalla s'introdueixen nous elements,
que no havies vist en pantalles anteriors.
Per tant, està molt bé, perquè no es fa rutinari,
perquè cada pantalla has de descobrir...
Està bé.
...com has de sortejar allò nou que t'ha sortit.
Per exemple, enmig de la plataforma hi pots sortir un forat,
que no saps ben bé si l'has de passar pel cantó,
si t'hi has de tirar a dins,
o si l'has de saltar, en aquest cas, has de tirar-te a dins,
i caus no al buit, sinó a una plataforma que hi ha més avall.
També tens l'opció de veure una miqueta més enllà
per veure on caurà aquesta bola.
Per tant, no ho fas sense saber, pots mirar.
És com el joc de les caniques, que tan famós s'ha fet,
però que tu no tens el control de res,
sinó que la canica va baixant.
Hi ha molts nivells en aquest joc, o no?
Doncs n'hi ha més de 50, es poden superar això,
però el difícil és fer-ho dins de temps.
I és un joc que recorda una miqueta els clàssics dels 80,
tipus el Marvel Madness, l'Air Ball, l'Helios o el Mario Bros.
I et diria un altre, aquest, l'he bordat avui. Ho sona?
No, em sona el de DS, el que va sortir al...
Mira, aquest és un joc que es diu Cororimpa,
per la gent que no ens pugui veure a través de Twitch.
Ha estat el joc amb més èxit a casa meva, sens dubte.
És Nintendo Wii, eh? És la Wii.
És igual que el que explica l'Eli,
però tu el que feies és amb el comandament,
l'agafaves com a plataforma i el movies,
i la veritat és que era superrealista.
Va sortir, crec, una segona part, però que ja no ens va agradar,
i aquest encara el conservem,
perquè de tant en tant encara el posen i fan alguna partideta.
Això és el rotllo avui de jugar amb família,
de jugar-te a rentar els plats, per exemple,
d'aquesta mena de coses, i anar a un joc d'aquests, això està bé.
Després parlarem de un joc de rentar plats,
també, que surt aquesta setmana.
Doncs, Eli, fantàstic, està només per Android.
Aquest només l'he trobat per Android,
per tant, no tothom el podrà provar.
Com van dir els nostres audients a través del Telegram,
és la que millor sones, però és la que se li cau més...
Em cau, mira, em cau tota l'estona.
Potser m'he d'apretar una mica més.
T'has de tenir una cara plana, que se te'n va.
Home, anar-s'en tinc, vull dir, que no sé, no m'ho entenc.
No, no, escolta'm, està bé,
però a un moment l'hem explicat totes les anècdotes que ens passa.
Si algú es pot acabar el Tetris, som els de generació digital.
Doncs ara fa 25 anys, un 20 de novembre de 1995,
una simpàtica pel·lícula infantil d'animació
anunciava que la revolució de l'era digital
estava a punt de portar-nos.
L'animació per orinador del primer Toy Story
no era la més realista, però sí la que estava més plena de vida.
Vam acceptar, sense problemes, els personatges de Woody,
el Buzz Lightyear,
com si fossin tan reals com qualsevol actor de cinema.
I d'aquesta manera, els gràfics per orinador
van començar a canviar Hollywood per sempre.
L'èxit de Toy Story és també l'èxit de la indústria digital,
de Disney, de John Lasseter i, sí, també d'Steve Jobs.
Però avui, el generació digital volem celebrar aquest aniversari
repassant els videojocs de la franquícia estrella de Pixar.
I comencem doncs pel joc oficial de la pel·lícula de Toy Story
que va arribar a les consoles l'any 96,
mig any després de l'estrena del film.
El joc va sortir per Mega Drive i Super NES.
De fet, la versió que estem sentint ara d'aquesta famosa...
hi ha un amic amb mi, és de la versió de Mega Drive.
Donen ganes de cantar-la, eh? Sí, eh? És karaoke, versió karaoke.
És un musicote per ser Mega Drive. Absolutament, absolutament.
Doncs una de les coses destacables d'aquest primer joc
és que utilitzava imatges 3D per ordinador
per portar l'animació digital a un nou nivell.
En l'apartat gràfic, el joc es desmarcava dels típics gràfics,
ràster, pixelats, de tota la vida,
per utilitzar renders d'objectes 3D.
Una cosa que amb Mega Drive ens sorprenia bastant
i era bastant novedosa, però que Super Nintendo ja l'havien tingut
en el Donkey Kong Country i que també va ser... bueno, era espectacular.
Allò era que era com màgia negra quan vam veure el Donkey Kong
per primera vegada.
És un paradigma visual.
Sembla una generació nova.
Hi havia més canvi amb el Donkey Kong
que amb el canvi que hi ha ara de generació de consoles.
Els desenvolupadors del joc van ser Traveller's Tale,
que van saber mostrar sempre un gran domini tècnic,
sobretot en les consoles de Sega.
Per exemple, tot el que té a veure amb el 3D,
com el Sonic 3D de Mega Drive o el Sonic R de Sega Saturn,
allà brillava una miqueta la seva programació.
El joc és un joc de plataformes típic de l'època
de la qual cosa, però que en alguns punts canvia d'estil
entre primera persona i, fins i tot, carreres de cotxe,
quan correm amb un cotxe a tele dirigit darrere el camió de mudances.
El 1990 en Autohistory 2 arribava als cinemes
i també a consoles de nova generació.
Una altra plataforma de Traveller's Tale,
però aquest cop ja 100% trimensional, no?
Doncs sí, versions per PlayStation 1, Nintendo 64, ordinador,
i el 2000 també en va arribar una per Dreamcast,
que era la portat i l'estrella del moment,
tenia una versió lateral,
però els altres tenien uns gràfics en tres dimensions.
He de reconèixer que la versió per Play, per exemple, m'agrada molt.
És el que realment esperaries d'un joc de Toy Story.
S'assembla molt perquè aquesta recreació tridimensional
et porta a pensar en els gràfics 3D de la pel·lícula,
tot i que, òbviament, per les consoles amb què corria en aquell moment,
tirava més a la primera Toy Story que no passa a la segona.
La PlayStation, dius, eh? La primera Play.
I la veritat és que té tot el que li pots demanar a un joc plataformes,
que és que sigui ràpid i sigui molt àgil.
Aquesta vegada, per això, no portem en Budi,
que era el protagonista del primer joc,
sinó portem en Bais Latlier, el rescat del seu company.
I de fet, tots els anys se paren la segona de la tercera part
i els mateixos anys van entre els dos videojocs oficials.
Toy Story 3 va sortir el 2010 per, atenció, PlayStation 2.
PlayStation 3, Xbox 360, Wii, Nintendo DS, PSP i ordinadors.
Traveller's Tale va deixar pas a Avalanche Software com a desenvolupadors.
Això d'aquest canvi es va deixar de notar en el joc?
Doncs es va notar i força.
Avalanche no és una desenvolupadora qualsevol,
sinó que té un lligam molt estret amb Disney.
Són la gent que estaven darrere del projecte del Disney Infinity,
de figuretes interactives i universos sandbox
basats en les franquícies de la casa, cosa que incluïa a Pixar.
Això vol dir que l'aspecte del joc, a veure, l'aspecte del joc és molt guapo.
A mi m'agrada molt.
Cassa molt bé amb un en plataformes que és divertit,
que té aquest punt d'aventura infantil.
I, a més, ens permet controlar tres personatges.
Podem ser en Budi, en Bas o la Jessie,
i usar les seves habilitats especials quan sigui necessari.
Perdona, qui agafaríeu dels tres vosaltres aquí?
Home, el Bas, Bais Latlier...
Jo soc Budi.
Tots Budi.
Deixen dos tipus de persones.
Si et gentfiques amb el Budi o el Busc, jo soc 100% Budi.
La Jessie.
Cada un un diferent.
Som una pinya, però a l'hora cadascú es compta.
La Jessie va sortir a la tercera?
No, a la segona pel·lícula.
Que surt tota la família del Budi.
La veritat és que, com que tots tenen habilitats diferents,
en certs moments del joc et va millor utilitzar tu o l'altre.
Podem canviar diversos modes de joc.
El joc es desenvolupa i ens presenta diferents reptes.
A vegades és un plataformes 3D molt clàssic,
pot ser un shooter o un joc de carreres.
I, a més, atenció, que tenim una opció Toy Box,
us sona el nom, que és un espai on poder crear i decorar
al nostre gust una ciutat de l'oest
basada en el que representava la sèrie de dibuixos animats
d'on va sortir el personatge del Budi.
Aquells que hagueu gaudit de Disney Infinity
reconeixereu automàticament molts elements
de les plataformes tipus Infinity.
Els rails aquells per desplaçar-vos,
els objectes, quan els agafeu, exploden amb tot de xispetes,
etcètera, etcètera.
Es nota que en aquest joc a avalanys
ja tastava el que seria un dels grans èxits posteriors de la casa.
I és que el 2019 va veure l'estrena de Toy Story 4
que de moment s'ha quedat sense videojoc oficial.
De tota manera i sense cobrir les pel·lícules,
altres videojocs han tingut de protagonistes
aquests personatges de la saga, oi?
Exacte, per exemple, el mateix Disney Infinity
que va aparèixer el 2013,
però que el 2014 posava a la venta un món d'aventures
basat en Toy Story i les aventures de l'espai de Buzz Lightyear
amb els personatges de la Budi, la Jessie, el Buzz Lightyear,
com a figuretes interactives.
Toy Story Racer, des del Mario Kart,
sempre que vols explotar una llicència i no saps què fer-ne,
fes-ne un joc de carrera, i aquí no va fallar.
Toy Story Racer, doncs què teniu?
Un Mario Kart adaptat al món de Toy Story,
del que sentim la seva música.
Va sortir el 2001 per PlayStation i Game Boy Color.
Tenim Buzz Lightyear of Star Command,
que està basat en la mateixa sèrie d'animació
que va tenir Buzz Lightyear.
És una altra plataforma, de l'època encara de Traveller's Tale,
que va sortir per PlayStation Dreamcast,
Game Boy Color i passem.
Toy Story Mania, un joc tret, atenció,
inspirat en l'atracció de Toy Story de Disney World.
És un joc de tret, és un joc que has de disparar,
però que està basat no en les pel·lícules ni en els seus universos,
sinó en l'atracció de Disney World.
Kinect Rush, que és un joc de 2012 per Xbox 360,
que ens trasllada diversos universos de Pixar,
per superar fases fent activitats que et detecta el Kinet,
com córrer, saltar, etcètera.
També hi havia unes d'aquestes que et permetia
ser un personatge dins el món de Toy Story.
I atenció, hi ha un joc molt curiós,
Buddy Tobos no Daiboken,
i és una curiositat perquè va sortir per...
Us en recordeu aquella consola estranya de Sega,
només al llavor, que era la Pico?
Sí, la Sega Pico.
Doncs l'evolució de la Pico es deia la Bina,
era Advanced Pico Bina,
i era una consola enfocada al mercat educatiu,
que si mires el seu catàleg de jocs,
té molts jocs basats en personatges d'anime i manga,
i molts jocs basats a una edat bastant infantil,
i que també va tenir aquest joc basat en el món de Toy Story,
exclusiu només del Japó i d'aquesta consola.
Déu-n'hi-do, també va tenir alguns cameos, no?
Doncs sí, òbviament, aquests personatges els podeu trobar...
a molts altres llocs,
els podeu trobar, per exemple, a Jocs com Cinniz,
la saga de karaoke de... de... de... de Sony,
i també a Kingdom Hearts.
Déu-n'hi-do, jo ara estava veient les imatges del joc,
i em recordava Nintendo una miqueta,
amb l'alegria, amb els personatges, en tot, no?
És una franquícia que mola, no, Toy Story?
Sí, especialment, és molt destacat,
la gent, recordo molt que m'agradava molt,
en el Toy Story 3, aquest moda que ens comentava el Francesc,
de poder crear... De la capsa, no?
La capsa aquesta. Sí, això va... el Toy Story Mod aquest.
De fet, és això, s'estava a l'any, testava això,
un parell d'anys després, gràcies a aquest moda i a aquest concepte,
generava tot el que va ser Disney Infinity.
Boníssima, la relació. Molt bé.
Doncs ara passarem a un altre joc...
podríem dir, Albert, totalment diferent?
També té cards, eh? Ah, sí, també té cards.
Molt bé, doncs ara en parlem.
El Generació Digital.
iCat es juga en moda expert.
Molt bé.
Per cert, Francesc, si hi ha alguna cosa que ens diuen
que és interessant de dir, tu mateix, eh?,
a través de la nostra twitch.tv barra Generació Digital.
De moment, en Roger Valdomà és l'única que ha contestat que sí,
que recorda haver vist la primera Toy Story al cinema.
Molt bé. Després en tenim algun més jove, que jo crec que no.
En aquella època, fa 25 anys, encara no.
No hi ha el cinema.
Doncs aquests dies s'està parlant molt
dels jocs que surten per les noves consoles.
Assassin's Creed, Spider-Man, Call of Duty...
Són dels més comandats, però n'hi ha un...
que també està disponible des de fa pocs dies
i en el qual també hem volgut fixar-nos.
Estem parlant de Yakuza Like a Dragon,
una nova entrega dins d'aquesta sèrie de jocs produïda per SEGA,
que, pel que sembla, ha fet un canvi radical en tots els sentits.
Ara en parlarem amb l'Albert García,
que fa uns dies que hi juga i està molt entusiasmat.
Però abans repassem per quines plataformes està disponible.
Com bé deies, Yakuza Like a Dragon
ha sortit per les noves consoles PlayStation 5 i Xbox Series,
però també està disponible per la PlayStation 4,
la Xbox One i per PS4.
Mira, això ja no ho sabia,
perquè m'han agafat moltes ganes per veure el tràiler.
L'he vist indicar, però és PlayStation 5 i no podré jugar, però sí.
Ara que estem situats, Albert, explica'ns aquest Yakuza Like a Dragon.
És una meravella, i, de fet, animar-vos a tots a jugar-lo en PlayStation 4
o amb Xbox One, perquè no és un joc que ha d'estar aquí
pels seus gràfics, es veu perfectament en PlayStation 4.
El vaig jugar fa un any al Tokyo Game Show en PlayStation 4.
Què m'estàs dient, sí?
No existia la PlayStation 5 encara.
El García juga abans que s'hagi fet el joc.
Allò va ser una història, perquè jo arribo al Tokyo Game Show
sense cap cita de cap companyia, no sé res de res,
veig SEGA allà que vaig,
i vaig acabar fent dues hores de Cuba per jugar-lo,
i a la Cuba va venir el director del Yakuza,
que és el màxim directiu de SEGA actualment, el Nagochi,
que és un senyor que li encanta el broncejar-se...
És un personatge, i vaig entrevistar-lo.
Vaig entrevistar-lo ja a la Cuba, apassionant.
Recordem que la sèrie Yakuza porta molts anys
des que va sortir, va començar la PlayStation 2,
i la seva història ha evolucionat molt, i els seus personatges, també.
Seguir la trama dels Yakuza
s'ha convertit en una cosa molt complicada, molt difícil,
a mi mateix em costa, i jo no conec, no conec,
he intentat, però, sincerament, m'ha entrat a fons.
Necessites aquest background per entendre aquest nou joc?
Aquest nou. Pots atarrar de zero.
Aquesta és la gràcia, que el nou Yakuza és un reinici
de la història, del personatge, de la localització.
Fins ara els Yakuza s'ambientaven a un barri de Tokyo,
que és aquest barri que a Morocho li diuen en el joc,
existeix, és el mateix, una recreació molt bona.
Que bo. Així que aquest joc canvia tot.
Fins i tot canvia de tipus de joc.
Abans era una mena de Brawler, que es comenta,
anaves fent combats pels carrers de Tokyo,
ara és un joc de rol per torns, ara ho comentarem.
Ha canviat radicalment.
Per tant, us animo, doncs, és el millor moment
per entrar en aquest videojoc.
Ja hi som, amb l'idioma, eh?
Come on, stand up!
Bueno, impressionant, aquest inici, eh?
Però això té subtítols en castellà o no?
Ara està traduït al castellà, que els últims estaven en anglès,
i era difícil, la traducció.
Me'n recordo com has comentat el programa.
Jo no m'he enganxat per aquest motiu.
Era una traducció molt complicada.
Ara està traduït al castellà, molt ben traduït.
És una passada, la traducció al castellà.
Es pot jugar amb anglès les veus o amb japonès,
jo recomano...
Ja que anem a fer-ho, fem-ho bé.
Inmersió il·lumística, home, inmersió il·lumística.
I japonès, amb textos en castellà...
Sí, home, sonen molt més emprenyats en japonès.
Com va la trama del joc?
La trama és impressionant, i, de fet, m'agrada explicar-la,
cosa que vol dir que deu estar bé.
La gent que aquests dies parla amb mi,
jo li explico la trama i és, ostres, ja està l'Albert parlant d'allacuta.
És un nou protagonista que es diu Ichiban Kasuga,
que és un paio, doncs, amb un vestit així,
amb tot vermell, amb un cabell espectacular,
és un home que el traiciona a la seva família de la màfia.
El traiciona, està 20 anys a la presó,
i surt de la presó i ningú se'n recorda d'ell,
i és tornar a començar sent un rodamon i tornar a créixer.
La gràcia és que és un personatge meravellós.
És un personatge que t'enamores d'aquest personatge
perquè és molt bona persona, és molt innocent, no?
Això és vital, el carisma del personatge que tu controles.
Està en un món de gent superviolenta,
un món masclista, violent, tal,
i és una persona superinocent que vol anar fent,
que té bona voluntat i és meravellós.
Una altra cosa que està molt bé.
Els personatges protagonistes
estan entre la quarantena i la cinquantena.
Ostres, ho sembla magnífic.
Perquè tots els videojocs són 18 anys, 20, no?
Videojocs i sèries i pel·lícules.
Els personatges són uns adults, m'encanta.
No estem acostumats a veure això, està superbé.
De fet, he vist en el tràiler algunes imatges del personatge
que dius que està en un bar cantant amb un caraó,
que així com trist és ell.
El que canta és un dels companys de l'Itxivan.
Però l'Itxivan, si el veieu, no ho sembla, però té 42 anys.
Sembla que tingui 22, però és com el Murillo.
No ho sembla.
Aquest és un dels seus companys, que és un rodamon.
Molt bé.
Sempre en els yakuza exploràvem Tòquio o Osaka.
Aquí també estan, però també l'escenari principal és Yokohama.
I la recreació és molt bona.
Tot el tema dels bars, el menjar, els detalls són boníssims.
Molt bé.
Aquesta música és molt diferent a la que escoltàvem abans,
perquè les situacions poden ser molt diferents, no?
Poden ser molt diferents, i per mi és un punt que ja...
Quan vaig veure això vaig dir que aquest és el meu joc, el meu goti.
Ja us ho abenço, és el meu goti.
El protagonista és fan de Dragon Quest.
El protagonista és fan dels Dragon Quest,
i per això el joc és un joc de rol per torns.
I hi ha un moment que li pregunta als seus amics,
però tu, a què et vols dedicar tu?
I ell diu, sincerament, jo vull ser un heroi del Dragon Quest.
La meva vida és que vull ser un heroi de videojoc de rol japonès,
tota la vida de petit.
Hi ha una meta-text dintre del videojoc.
Això és sensacional, és molt bo.
Per mi em costa imaginar un combat per temps
en un videojoc de 2020.
Està tornant, aquesta tendència.
I és com una tendència arcaica.
No sé tu com t'hi trobes, amb aquest tipus de...
A mi m'agrada, queda superbé, perquè les invocacions,
per exemple, que hi ha al videojoc, són tal bogeria.
Us riureu tant, si les veieu.
Les invocacions, quan agafa una bicicleta,
li estampa la bicicleta a un enemic,
que és el més normal que es pot veure en el joc.
Unes autèntiques bogeries.
I el joc és curiós perquè combina moments superinfantils
amb moments superviolents.
O sigui, no hi ha cap control.
Ningú està al volant d'aquest videojoc.
És com passes d'una situació a l'altra i és algo tremendo.
És que és molt japonès, això, també.
No perquè siguin violents, sinó perquè...
No té filtre, no, és veritat.
Està localitzat temporalment en una època en concreta?
He vist el vídeo i m'ha semblat veure coses contradictòries.
És l'època actual? És l'època actual.
O sigui, comença el videojoc... No sé, spoiler, això.
Comença el videojoc l'any nou de l'any 2001,
enmig de la seva versió de l'any nou,
i es passen 20 anys a la presó...
Clar, òbviament. I és a l'actualitat.
Entres a salons arcade on hi ha jocs més actuals, més antics,
pots jugar els videojocs de Sega,
que hi ha dintre del saló recreatiu, com sempre.
És una meravella.
Pots agafar els objectes que veus a la ciutat, sense problema?
Si es tenen sentit dintre del combat, sí.
Si no, no.
Ho dius clarament, del combat, eh? Sí, del combat.
Molt bé, molt bé.
M'agrada molt la música, eh?
És que és una música supercasposa.
Doncs l'estàs venent molt bé, eh?
Sí, sí, certament, escoltem.
Què dura, aquest joc, saps? Què dura?
Quina duració té?
Jo encara no he arribat al final, però és llarguíssim.
És llarguíssim.
50 hores? És una barbaritat.
No t'has d'adonar que dic escoltem, escoltem...
Ah, perdona, perdona. No, no passa res.
A veure, em preguntes... Perdona, estic 40-50 hores?
Jo crec que sí, perquè pel que he estat jugant no s'acaba mal.
És molt llarg, sí, sí. Déu-n'hi-do.
És un joc per tothom? No, no.
Té unes cinemàtiques molt llargues.
I això molta gent li pot tirar enrere, no?
Quan es posen a parlar, si està una estona...
Jo quan es posen a parlar deixo el comandament,
poso les cames sobre el sofà i dic...
Vinga, va, anem a escoltar la pel·lícula,
perquè realment s'està en molta estona.
Però és tan divertit, els diàlegs i tot allò que us deia dels personatges,
que per mi és igual que parlin, m'encanta.
Molt bé. En quin consel·lent has jugat?
Jo l'he jugat amb la Xbox, la sèries X,
on pots escollir, si vols, modo rendimiento...
Una tonteria.
El joc és un joc de Play 4, que es veu una mica més... amb més nitidesa.
A totes les plataformes el podreu jugar bé.
Molt bé.
Té emissions secundàries molt baixes, estil Mario Kart, molt bé.
A mi m'ha fascinat, perquè, pel que us deia,
des que el jugo fa unes tres setmanes,
a qui em trobo, li comento Yakuza.
I li comento sobre l'Izchi Ivana,
em sembla un personatge tan entranyable,
que el recomano moltíssim.
Hem vist en el vídeo que hi ha un moment que entren a una...
com es diu això, en un lloc d'aquests Arcade,
on hi ha màquines, es poden jugar, també, les sèries X.
Això és una cosa habitual a la Yakuza,
pots jugar a clàssics de Sega, com a Space Harrier,
aquí també hi ha el Virtua Fighter,
hi ha uns llocs de clàssics i pots jugar-los.
I són de veritat, és a dir, són com els originals?
Sí, sí, emul·lació perfecta.
De fet, és molt interessant,
perquè els Yakuza ens parlen molt de Sega.
Sega és una companyia que avui dia està com a mig de separescura...
Sí, sí, i que mai s'han tancat fa poc alguna cosa, allà, no?
Els Arcades, que s'han venut amb un munt d'edificis Arcade,
s'està perdent pel coronavirus, tot això.
I aquest joc és una reivindicació de Sega molt potent.
Clar, clar.
Molt bé, doncs no és un joc per tothom,
però que ens recomana l'Albert García,
i que un tant per cent elevat de la gent que hi troba aquests dies,
doncs li perdà el Yakuza, és així, no?
Sempre. Molt bé.
Molt bé, continuem a twitch.tv barra Generació Digital.
Si ens esteu escoltant, ens podeu veure el dijous a les 4 de la tarda.
Us recomanem que ho feu,
perquè veureu l'estudidors totalment inolminat,
i nosaltres també, doncs parlant i fent ràdio.
Que és molt bonic.
Un moment ara per connectar amb la Gina Tost,
perquè ens descobreixi, almenys a mi,
un personatge molt interessant
relacionat amb les xarxes i els videojocs.
Hola, Gina!
Ei, morillistes i equip GD, coneixeu TikTok?
És aquella xarxa social que abans es deia Musical.ly,
de vídeos curts,
que quan la van comprar els xinesos Douyin
li van canviar el nom a TikTok
i que ara sembla que és la gran revolució.
Tant que fins i tot Instagram està copiant-ho
amb aquest sistema de vídeos curts anomenats Reels.
Doncs l'altre dia jo estava a TikTok
i em vaig trobar una noia amb nom català
que feia contingut de Game Design en anglès.
Així que hi vaig voler contactar i l'he entrevistada.
Ella es diu Rosa Carbó Mascarell,
viu al Londres, és Game Designer oficialment,
i li vaig preguntar per què va començar a fer TikToks.
Em vas descalagar TikTok fa dos anys, ja.
Però no vaig començar a fer vídeos fins a l'estiu.
Principalment perquè era Covid,
estava teletreballant i tenia molt de temps lliure.
I al mateix temps tenia alguns amics
que estaven començant a fer TikToks.
I vaig pensar que jo també faig alguns.
Vaig començar fent bromes, xistes sobre la indústria.
I a poc a poc em vaig adonar que n'hi havia molta gent en TikTok
interessada en entrar al món dels videojocs.
I és quan vaig començar a fer vídeos més informatius
sobre la indústria.
També li he volgut preguntar per què fa TikToks,
i no un altre tipus de contingut.
Més que res, faig TikToks perquè m'ho passem molt bé fent-los.
Sabeu que des de xocoteta m'agradava molt fer a teatre,
m'encanta disfessar-me, m'encanta actuar,
i a vegades me faig riure jo a mi mateixa.
I a tot això, tinguem en compte els prejudicis
que tenim d'aquesta comunitat.
I de la feina de game designer, com ho rep la comunitat?
Jo diria que molt bé.
Un dels meus vídeos es va fer viral
i vaig passar de 500 seguidors a 10.000 en un sol dia.
Tota gent interessada en entrar al món dels videojocs.
Però tampoc m'he de dir que, sabent d'on és internet,
també he arribat un monto de sexisme.
Però tampoc t'importa ser feminista online.
Jo crec que és molt important ser dona i ser visible,
especialment en aquesta indústria.
I la veritat és que per cada comentari malo
he rebut 100 més fantàstics.
I això m'inspira.
Moltes gràcies, Rosa.
I vosaltres, equip GD,
coneixeu altres comptes interessants de TikTok?
Us pensàveu que TikTok no es podia parlar de tot
i a vegades només tocava fer valls una mica poquesoltes?
O tot això potser només són prejudicis de gent gran?
Això ho dius molt, Gina, això de la gent gran,
quan parla de TikTok.
Però té raó, eh? Jo tinc prejudicis de persona gran.
A veure, jo també, jo, quan veig TikTok, no m'hi veig.
És curiós perquè ho veig a través d'Instagram,
a través del cercador d'Instagram,
que a vegades...
Darrerament estic mirant vídeos de...
No, no, animals...
Tipus llaons, etcètera, com cassen.
Ostres. Us juro...
Però això què et desestressa, o alguna cosa?
No ho sé...
Un serengeti.
No, no, però és...
Anem a veure com un llao es capsa un...
Ai, per favor! És a dir, tu busques gore.
No, no és gore, és la vida, és la natura.
Snapmovies d'animals.
No, no.
No, i deia això perquè, de tant en tant,
a històries ens surten TikToks
que, efectivament, gent ballant...
Aquella gent que ho pensa, no?, a totes les xarxes.
Exacte, és allò que deia.
Clar, de TikTok a tota veu.
Hi ha un 99% de noies amb una edat
que està allà al límit de legalitat.
Això és això. Sou una persona gran, jo crec, ja.
Teniu TikTok, algú de vosaltres? No.
Què, home? Bueno, tranquils, eh?
No, no, però tinc amigues que tenen filles molt jovenetes...
És que això que dic!
...que em fan fer tonteries a mi, perquè soc la que no té filla,
i quan veig allò que fan, jo al·lucino bastant.
No, i amigues de la meva dona que tenen una filla que té 14 anys,
i que, al millor, no us exagero, 8.000 seguidors.
Sí, sí, total.
Tu t'imagines 8.000 persones veient aquesta xorrada?
Més val no pensar-ho.
És costós parlar-ne, de tant en tant.
Però molt interessant aquesta noia que ens ha...
la Rosa, que ens ha descobert la Gina.
Generació digital.
Trensor, Oriol, les primeres hores amb la teva flamant PlayStation 5...
les has passat amb un videojoc que vam comentar aquí fa uns dies,
quan va aparèixer el DiRT 5, un joc de curses de cotxes.
Sí, senyor. És la saga de Codemasters multiplataforma.
El teniu en PC, PS4, PS5, Xbox One, Series i Estàvia,
que això tot interessa.
És un joc de rally, 100% arcade.
És el joc que ens trobaríem en un saló recreatiu,
perquè els salons recreatius existissin encara.
Aquí no es preuen ni reglatges, ni tocar control d'atracció,
ni tan sols utilitzar un volant.
Aquí tampoc no té...
Té el mateix realisme que una pel·lícula d'Steven Seagal.
Però ja hi juguem, això.
El nom t'ho diu tot, DiRT, que és brotícia,
que és el que ens trobarem.
Curses amb molt poques voltes, de tota llet, persones guarres.
Aquest és el concepte.
Fan, pedres, neu, fum, gravilla, que no sé com es diu en català,
menys llús creuant de tot.
Molt recomanable, per tant, jugar des del còpit,
perquè ja que es tiren merda a la cara,
doncs mirem-ho en primera persona.
Ah, d'acord, o sigui, amb el vidre, que es pot anar brutal.
Clar, amb els línfies.
Jo li demanaria a la meva filla que em tirés trossos de magdalenes
a la cara, també, per fer-ho millor.
I arribem a la clau del joc,
i és que tota aquesta merdereta que et va a la cara
llueix millor que mai.
És a dir, gràficament, aquest joc és excel·lent.
Arriba un punt que fins i tot jo diria que és excessiu.
Perquè, imagineu-vos, 14 cotxes,
tots fotent semastegots entre ells,
traient fang, sorra, fum,
basals per sota teu,
més pluja, més una posta de sol,
més una aurora boreal, més focs artificials,
més neones, més una pantalla gegant
amb tot el que està passant alhora,
dius, hòstia, pot esclatar-te el cervell.
Aquell avís d'aquest poder generar fotoepilèpsia
té més sentit que mai, en aquest joc, no?
Si no et passa en aquest joc, ja és igual.
Si passes la prova d'Earth 5,
ets inmune a la fotoepilèpsia.
A la Play Station 4, a 120 terços.
Ara anirem a això. Tot això en 120 terços.
Clar, anirem a això, perquè tot aquest desplegament gràfic
paga un preu, i és que, ja t'ho dic ara,
la Play Station 4 no pot.
Directament no pot.
En modo rendimiento, gràficament cau un pou de grisó,
però si poses en modo gràfico, va a 25, 20 frames,
que en un joc tan ultraràpid és fatal.
Ara vaig passar de la Play Station 4 a l'A5,
i aquí canvia tot.
En modo gràfico és 4K, 60 frames,
modo rendimiento són els 120 frames que dèiem el García,
que ni ell ni jo hem pogut provar,
perquè no tenim una tele amb HDMI 2.1,
ni jo ni el 99,9% de la gent mortal,
perquè aquestes teles són molt noves.
Però ja us dic que 4K a 60 frames és una passada.
El joc és el que volia ser des d'un principi.
És molt divertit, ràpid, com un dimoni...
Per tant, si no teniu PS5, no us recomano dir 5.
Sembla que el 5 estigui fotut expressament,
sembla una advertència.
I, a més a més, amb PS5,
aprofiteu molt el nou comandament, en aquest cas,
los gatillos adaptables.
I què, a veure?Clar.
Si no sabeu, en la PS5 i també en la Xbox Series,
els gatillos fan força, tenen resistència, i a més, vibren.
El resultat és que l'accelerador i el fre
són molt més interessants, són molt més reals,
i a part, la vibració del comandament és més rica.
Contrapartida, que cansa, quan portes dues hores jugant,
tens els dits fotut pols.Què dius?
Però això també passava amb la creueta de la Mega Drive,
i quedava a la ungla que la televisió hauria de canviar.
Home, després de dues hores jugant, perdona, eh?
A mi em faria mal tot.
Està fent molta força, i realment cansa, però és molt guai.
El dolent que també n'hi ha és que el joc
perd l'oportunitat de ser genial per al moda campanya.
És un moda que és més pla impossible.
És cursa rere cursa, sense cap altre licenci,
que anar fent una cursa rere l'altra.
I cotxes, no?
Sí, cotxes absurdes.
L'economia te'n posa més de res,
perquè els cotxes també te'ls posen quan fa falta.
És com un relleno, que no té sentit.
Perdona, en aquest sentit,
el gran turismo suaves per aconseguir un cotxe.
El gran turismo sí que té una progressió que té sentit.
Quan arribes a aconseguir un cotxe d'elements que necessites,
aquí tot és molt superficial,
i al final perd una mica el perquè estic jugant, això.
És massa pla.
Comencem una cursa i hi ha dos paius
que fan com un pitch suposadament divertit sobre la cursa,
perquè tot és rockero i tot és...
saps?, amb sprays de colors i tal, adrenalina,
tot el muy loco, aquests paius són molt pesats.
Els traureu al cap de 10 minuts, són insuportables.
Els pots treure, eh? Sí.
Sí, per favor, saltar, eliminar, tot ho veu fora.
Per tant, des d'un punt de vista de riquesa narrativa,
ha quedat massa senzill, massa pla.
Els modes de joc, l'única màquina de l'atenció és que es pot jugar...
oju, amb pantalla partida,
que això jo no ho veia des de Sonic 2.
Això està molt bé i crec que... això és bé per les desenvolupacions.
A veure, el rendiment se'n va al caràcter.
És igual. Però és igual. Sí, d'acord.
Si jugues amb PlayStation 4 amb pantalla partida,
la play directament s'hi eicta per la finestra i surt volant.
Però està bé, és un multijugador amb confinaments i tant, va molt bé.
Per tant, és un joc casual, partides curtes,
per desestressar-nos quan tornem de la feina.
Però és curiós perquè...
graficament té pinta de triple A.
Sí, oi? Té una pinta espetuflant.
Però passar d'una hora dius, ah, ja vaig a fer una altra cosa.
Per tant, és així.
Per tant, últim apunt.
Quan tens una versió de PlayStation 4, com era el meu cas,
el tens instal·lat al joc i funcionant en PlayStation 4,
et compres la PlayStation 5 i te'l descarregues per la 5, gratuïtament.
Ha de passar un temps, perquè no és ràpid, això, no?
Primer que no és ràpid,
però després perds tot el procés que has guanyat a la 4.
A la 5 se't descarrega el de la versió del PS4 i la de la PS5 alhora.
Per tant, ja es veu que aquí s'estan fotent un embolic,
ara mateix a Sony, amb el tema de la migració d'un a l'altre,
que han de polir perquè han de fer una actualització immediata.
Et permetran tots els jocs jugar a les dues versions.
Això passa amb la Spider-Man, i m'agrada,
perquè pots jugar a la versió de Play 4.
Qui la jugui serà una persona...
Estem parlant d'una consola que va justíssima d'emmagatzematge.
Clar, hi ha la zona tots els jocs, això.
I a part del progrés no té gaire explicació.
En definitiva, recomanat si teniu PlayStation 5
o teniu Xbox Series X.
Si no, espereu-vos, perquè el joc va molt just de rendiment.
I com sempre, Codemasters, molt bé graficament,
però contracteu un guionista.
Oriol Dalmau, selecció digital.
Pregunteu per Murillo.
Algú que us faci una mica de narrativa,
que val, que és un joc de carreres, però una mica de narrativa.
Deies que també estava per estàdia,
bé, jo estic content, força content.
Estic jugant a l'Ara Croft, aquell que és aquell plataformes,
tan divertit que es pot jugar multijugador amb 4 persones més...
Sí, no recordo el nom.
Sí, no recordo el nom.
Però és curiós perquè depèn de l'hora del dia i del moment...
O no fotis.
Mira si dius, a veure, 4K... Això no és 4K.
Però la definició depèn de l'hora del dia, la resolució que tens.
Crec que hi ha alguna cosa que no va,
perquè hi ha vegades que la veig molt bé
i de vegades que dic que això no va bé.
És que jugant al Fortnite em agafen dades.
És curiós que d'estàdia no se n'està parlant gens.
Ets de les poques persones que està fotuda en aquest tema.
Sí, sí, i a mi no em desagrada, és que m'agrada molt jugar un joc potent,
sense tenir soroll, sense tenir parells, només el comandament.
És una cosa que m'agrada.
Jo estàdia crec que és com Second Life,
que està bé però va arribar abans d'hora.
Potser sí.
Ara podràs jugar al Cyberpunk, ara quan surti.
Per mi és molt interessant perquè per jugar-lo bé
cal tenir un superordinador i amb aquest sistema no caldrà.
Generació digital, un programa 100% lliure
de caixes de loot, pay-to-win i microtransaccions.
Doncs continuem al Generació Digital.
Continuem 6 dijous a les 4 de la tarda
a través de twitch.tv barra Generació Digital.
I ara el que vull fer és comentar-vos
els videojocs que han aparegut aquesta setmana,
que en són alguns, alguns, només.
De fet, quan els videojocs són bons, es perpetuen en el temps.
Això li ha passat a la petita saga Overcooked,
que ara ha aparegut per les noves Xbox Series i PlayStation 5.
És un videojoc cooperatiu local i multijugador
que engloba totes les cuines
i tots els dos videojocs ha aparegut fins ara,
amb tots els extras, etcètera, etcètera.
I, a més, es pot jugar en xarxa.
El joc és aquell que hem de cuinar de la forma més precisa,
per equip, en un temps marcat,
els plats que van demanant al restaurant.
És un joc absolutament brutal.
Imprescindible. Perillós de jugar amb parella.
Jo he tingut baralles molt fortes amb el tema de que no,
però, per aquí, és que t'acabes emprenyat, segur.
I és així, i, a més, jo vaig jugar amb tota la família,
perquè el vam jugar a través de la Switch, i vam jugar al 5, i...
La família trencada. Estratègies.
Exacte, quan acaba la primera partida,
que la primera és una mica campi qui pugui,
te'n dónes compte i dius, eh, val, ara no, ara tu fas el tomàquet,
tu fas la carn d'olla, tu fas no sé què...
Si no ets un guardiola que comenci a fer una línia...
I parles, i és un joc amb el qual parles, és que és fantàstic.
Em va agradar molt, em va agradar molt.
Ara una altra que també se n'ha parlat molt durant molt de temps.
I aquesta setmana està la llegida també
per la sortida de la Halo 4 per PC.
És un videojoc que apareix el 2012 i que ara apareix millorat.
Em va agradar molt.
Mira, per cert, està el Roger Valdomà a través de Twitch.tv
perquè va haver-hi un fil de Twitter
entre l'Albert Garcia i el Roger
perquè l'Albert Garcia li deia, home, però juga a l'original.
No juguis amb aquestes textures modernes que ara fa en el PC.
Al final li deies, bueno, fes el que vulguis, que és la teva decisió.
Però està bona mica amb tu, Albert, que està molt bé.
A més, aquest sí que es pot jugar amb 120 tersos, fa l'efecte,
és superpotent, però és diferent, és un altre joc gairebé.
El tema és que el Roger va comentar, el nostre amic Roger,
que vol fer tota l'evolució de la saga.
Jo penso que, per veure l'evolució,
el millor és utilitzar els gràfics originals.
Però el Roger, coneixen el Roger?
El Roger és de Xbox, vol potència...
Sí, està parlant, el Roger.
El tenim precisament aquí al nostre xat de Twitch
i ens està dient...
Visca les textures noves!
Sí, sí, sí, no, no...
Bé, és una...
Fa poc vaig agafar el Halo amb la Xbox primera
i vaig començar a jugar, però saps per què vaig deixar de jugar?
Perquè m'enganxava els dits al comandament.
El comandament de la Xbox,
no sé què li ha passat a nivell celular,
que s'està desfent.
Està parlant de la Xbox clàssica, aquella que passava 300 quilos.
Doncs se m'enganxen els dits al comandament.
Sí, sí, es va desfent el plàstic
i es converteix en una espècie de goma...
I pensàvem que fotíem partides allà comparatives alertes...
I tant, i tant...
El seu desintegra, perquè està allà que no pot més, la pobra.
Què estem parlant de 15 anys, clar...
I encara jugues amb aquesta consola?
De tant en tant, les vaig ser.
Però jo les trec i les torno a guardar els últims dies.
T'ho has fet com amb els cotxes, de tant en tant...
Exacte, exacte, exacte, totalment.
I aquesta setmana, també, per cert,
ha sortit un videojoc que es diu Hyrule Warriors,
l'era del cataclismo, per Nintendo Switch,
on l'aventura passa un segle abans
de tot el que passa a The Legend of Zelda, Breath of the Wild,
on es fa referència al Gran Cataclisme,
amb aquest videojoc que apareix divendres 20,
és a dir, avui, si ens estàs escoltant a través de l'FM,
i que tenim aquí després, si de casa,
li farem una ullada, perquè està en demo,
des de fa ja uns dies a través de Switch.
Jugareu a aquest, Hyrule, sí, Albert?
Jo l'estic jugant. Ah, sí?
Molt bé, i què? A mi m'agrada, m'ha sorprès.
Va 20 frames per segon, o sigui, té un rendiment molt dolent...
Però quin genera és, això? És un mussol.
És un mussol, batalles.
Igualment, més enllà d'aquest detall dels frames,
a mi m'està agradant la proposta que ofereix.
Sí, perquè et porto una altra vegada al món de Breath of the Wild,
és una lluita, és un gaulet mudet,
per tant, fots mastegots de tòria dreta,
no t'has de preocupar de res,
però, de moment, per la part demo que he vist,
tornaran a aparèixer els ingredients,
segurament en algun moment hauràs de cuinar.
T'expliquen moltes coses de l'inici,
veus com arriba la pedra Sheikah,
una mica en possessió de la família real,
veus com apareixen la primera d'aquestes torres,
a tot l'univers, que ningú sap per què han aparegut,
és una història com de viatge en el temps,
i està bé perquè et posarà una miqueta en antecedents,
i jo crec que això ja escalfi motors
perquè aviat tinguem un Breath of the Wild 2.
Quant surt el 2? Quant, quant? No ho sé, no ho sé.
No hi ha data? Jo l'aposta és maig.
El maig de l'any vinent. Sí, molt bé.
Doncs no queda tant. Doncs aquests són 3,
dels videojocs que han sortit aquesta setmana,
de les centenars que han aparegut,
perquè, efectivament, entre mòbil i consoles,
en apareixen moltíssims.
Generació digital.
Impostors i tripulants.
Exacte. Parlant de Zelda, aquesta setmana
vam fer una pregunta al nostre Telegram
sobre quina cançó els agradaria
que interpretés el nostre pianista particular, Víctor Mame,
i els nostres audience li van comentar alguna cosa, no?
Van demanar una miqueta de tot. Mira, això ens van dir.
L'Albert S, el tema principal de Zelda,
el volia escoltar.
El K4, el tema de Starlight Zone de Sonic.
El Pireta Cutlass, Maj Bros. Brawl.
El Jordi Borràs, el tema principal de Zelda.
També, i l'Ed Caballer, la clàssica del Tetris,
la marxa russa. No sé què haurà triat el Víctor.
Doncs em va dir que tocaria el Zelda.
I atenció, Oriol, Francesc, Albert i Eli,
perquè hi haurà un moment de la seva interpretació
on hi ha una petita juguesca, a veure si la encerqueu.
Hola, què tal, Víctor?
Hola, estimats i estimades amants dels videojocs
al piano i a la música.
Jo soc el Víctor, Víctor Mame,
i avui us porto una nova cançó, en aquest cas,
el tema més icònic de la saga de videojocs Zelda.
I què dir-vos d'aquest tipne ple de força i epicitat?
Doncs que apareix a quasi tots els jocs de la franquícia Zelda,
més de 15, i és un tema que ha causat tanta empremta
que inclús surt a altres jocs on algun personatge,
com per exemple Link o algun escenari del joc,
apareixen, com en el Mario Kart, el Super Smash Bros.,
el Tetris DS o el Super Mario 3D World.
És una cançó que la podem escoltar de mil formes diferents,
des de fet amb sons de 8 bits, els primers jocs de la saga,
fins a tocada per una orquestra sinfònica amb més de 100 músics.
Com a dada curiosa, abans de tocar la cançó amb el piano,
us diré que al volen Koji Kondo, el compositor de la cançó,
va haver-la de composar en una sola nit i com a segona opció.
Això va ser degut a que abans de composar aquesta meravellosa cançó,
Koji Kondo volia fer servir una adaptació del Volero del Rebel,
que ja tenia preparada, com a tema principal de Zelda.
Però es van adonar ell i el seu equip
que el Volero del Rebel tenia copyright,
tenia drets d'autor i no la podien fer servir.
D'això, us deixo amb la meva interpretació de la cançó al piano.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per aquesta cançó.
Doncs espero que us hagi agradat la meva interpretació
del tema principal de Zelda, el piano.
Al final, la gent que té una bona oída,
unes bones orelles,
haurà escoltat que se m'ha colat alguna altra cançó também de la saga.
Aviam si algú sap esbrinar quina és.
Com he pogut veure, la cançó té molts tocs d'epicitat, molts tocs de força, de valentia,
és una cançó com motivadora, i això és degut a que la cançó està en tonalitat major,
però alhora tenim intercanvi modal, que vol dir que fem servir alguns acords
que aporten aquest grau d'epicitat, aquest grau de força, a la tonalitat menor.
Això és un recurs bastant freqüent en bandes sonores de pel·lícules o de videojocs.
L'intercanvi modal fa que una tonalitat tingui molts més acords per enriquir-la
i tenir molts més matisos amb els que treballar.
I abans de despedir-me, deixeu-me explicar-vos que al meu canal de YouTube
podeu trobar música tocada per mi al piano, 40 minuts, de Zelda.
Vaig fer un concert fa uns mesos sobre aquesta música meravellosa
i si heu d'haver dit aquesta interpretació d'aquesta cançó, podeu trobar moltes més.
He dit això, em despedeixo, espero que pugueu seguir parlant d'aquesta banda sonora de Zelda,
que pugueu desenvolupar una mica la banda sonora i el joc, que és espectacular.
I ens veiem d'aquí uns dies. Adéu, bonics i boniques.
Per ara que utilitza l'intercanvi modal...
Modal modal.
Sí, no sé paraules que dius, ai, tinc ganes de prendre.
Sí, no, no, i aquesta teoria que les músiques d'aventura sempre pugen.
Sí, sí, sí.
Passeu a la música del Senor de los Anillos.
Però aquesta cançó té moments que sembla un passo doble, no?
Sí.
Sí, sí, sí. De fet, mira, aquesta és l'original.
Hola, és el passo doble.
Ostres, que se'l venia flamenc.
Fel de passo doble.
Sí, en aquesta versió potser no es nota tant,
però la que ha tocat el Victor tenia uns moments bastant...
Sí, sí, sí.
Doncs fantàstic.
No sé si hi ha algun oient que ens ha vist per twitch.tv barra generació digital
i sap quines notes ha tocat de la cançó d'Albert, ho saps tu?
Sí.
Després, al final, ho posarem i, de fet, escoltarem la música original
d'aquesta juguesca que ens ha fet el Victor Mamí.
Doncs arribem al final del generació digital.
Ens queden 6 minutets.
Ja està, això, tu.
Sí, Eli, hi ha hagut moviment, com sempre, a les nostres xarxes.
Com sempre, sobretot a Telegram aquesta setmana.
Albert, has estat tu, al que has obert un tema que ha durat bastant?
Vas començar parlant del passat programa,
que amb el teu primer sou et vas comprar una amiga.
Sí, i la seva monitor, amiga més monitor.
Exacte.
Doncs els nostres oients també han volgut compartir amb nosaltres
el que es van comprar amb el seu primer sou.
M'encanta.
Jo, particularment, no ho recordo, amb el meu primer sou.
105.000 pessetes de la amiga, més 60 i escaig del...
Vaig gastar gairebé 160.000 peles pel procés.
Encara te'n recordes de les xifres, que et va fotre molt la mà.
Clar, clar, sí, sí.
Perquè hauríem d'actualitzar a dia d'avui què significa
que potser serien com 2.000 o 3.000 euros.
No és per res, però per primer sueldo, sueldo...
És el que anava a dir, que cobrava 200.000 euros.
El primer sou, 200.000 pessetes blanques, eh?
És que us he de dir una cosa, no diré el lloc on treballava,
però mai a la vida he tingut el sou com a primera empresa.
Però saps que se'ns ha passat a molts.
Treballava en internet, treballava.
Ja curta.
Sí, a mi també m'ha passat d'estar a un despatx d'arquitectura,
que jo pensava, el primer sou, dir...
M'han pagat molt, vaig durar un mes.
El segon ja va dir.
S'havien equivocat.
Què està cobrant, aquest sou?
Llavors, que la gent va començar a dir els seus...
Doncs sí.
Mira, el Jordi Borràs, amb el seu primer sou d'estiu,
perquè devia treballar només a l'estiu,
es va comprar una gravadora de CDs.
Oh, molt bé.
Val.
És per piratejar, no?
Home, no fotem, és una bona inversió, tio.
Aquí pots descobrir també, segons les respostes,
el tipus de persona que és cada un i quina edat té.
Perquè, clar, aquí s'hi vas calculant.
Aquest també és gran, eh?, com nosaltres.
Sí, exacte.
Sola molt bé, però era que era un rax, no?
Sí, rax, clar.
Era molt guai, aquesta cara.
Rax, a veure, t'he de dir que el Serafí
va posar una foto, crec, del que es va comprar,
i és d'aquells que...
Aquelles cadenes que es van posar de nova,
de moda, amb moltes llumetes.
Que fia moltes llumetes que a mi i Serafí no m'agradaven.
Era com tonelada, no?
Saps els RGV que han acabat amb els ordinadors?
Exacte.
Sí, sí, sí, sí.
El K4 es va comprar un disc dur portàtil de 150 milions d'euros,
que li va caure a terra i ho va perdre tot.
I li va durar quatre dies.
Pobra.
El Led Caballer, una Derby Varian.
Molt bé.
I el Francesc Vasco, una Mega Drive.
Ah, sí?
Amb la Derby Varian es lligava molt més, seguríssim.
Amb la Mega Drive, segur, segur.
Segur, segur.
Escolta, m'hi sembla que hi ha agents
que són molt amants de les notes de veu,
que no són molt amants de les notes de veu de la gent, no?
No gens, no gens.
L'Albert S ens pregunta al grup de Telegram
quants diners estaríem disposats a pagar
per no permetre rebre aquests missatges de veu.
Aquí em sento malament, perquè jo no millor molt.
A mi m'encanten.
Jo sóc com tu.
A mi també m'agraden, però trobo a faltar un por dos.
Poguer posar la velocitat molt més alta.
Ja veig pel meu pare, que és molt pesat.
Doncs sentir-lo com un barrufet.
Però que em quedo amb la idea general del que estàs dient.
I ja està.
Ja està, és veritat, està bé, està bé.
Home, a mi em sembla molt més còmode que escriure.
És un rotllo, anar escrivint.
Al final, quan vas caminant pel carrer, per exemple,
en cap duri cinc minuts, que n'hi ha moltes.
Sí, però per la persona que el rep a vegades no és tan pràctic
haver-ho d'escoltar com poguer-ho mirar tranquil·lament.
Potser sí.
Potser és millor per enviar que no pas per rebre.
Per què no em truques? Perquè així no m'interrompeixes.
Clar.
El Felipe el que diu és que bàsicament no pagaria
perquè quedaria incomunicat de molta gent
perquè troba que molta gent abusa d'aquestes notes de veus.
En fi.
Doncs escolta'm, això és el que ens comenta la gent
a través del nostre Telegram del programa.
Francesc, ara et preguntaré també
el que diuen a través de Twitch.
I és que ha dit alguna cosa de la cançó?
Doncs mira, de la cançó encara no ha sortit res,
però en Jordi Borràs,
el que es va comprar a la gravadora CD
per 2 de doble velocitat,
diu correcte,
amortitzada abans de Nadal.
Oh!
I no només per tu, punyetero, fots un negociete
de pirateo a l'institut
i ets el rei del mambo.
Vols un FIFA? Parlem.
Per cert, hi ha hagut certa controversia amb la teva samarreta.
El Jordi Borràs diu
que la teva samarreta és molt top.
El Saú 1073
porta una samarreta de Donkey Kong.
El Saú diu que no te l'he acabat de gravar.
Així que...
Controgèstia, samarreta.
Sé que ens va fer molt mal, Donkey Kong.
Ens demostrava crem inferiors.
Eli, Francesc, Oriol, Albert,
moltíssimes gràcies per venir al programa
d'aquesta edició d'avui, que ja hem dit
que és la número 769.
Tinc ganes d'arribar al 777.
El control tècnic, avui,
blai i niesta,
assessorament lingüístic
de la corporació catalana de mitjans audiovisuals,
perquè ara no recordo el nom.
Tota sencera. Exacte.
Pots seguir-nos al Telegram, a Twitter, a Facebook, a Twitch, a Instagram,
a icat.cat, a RGD
i pels podcasts de Spotify, també per YouTube i per Twitch.
Oients, que passeu un bon cap de setmana,
que tingueu temps per jugar a videojocs.
Aquesta setmana marxem amb la sintonia original
de la peça que ens ha comentat Víctor Mame,
que tu dius quina és, Albert?
La cançó de Zelda i la Font de les Fades,
que també és la cançó per posar el nom del personatge.
Impressionant, Albert.
Molt bé. Felicitats.
No en tenim premi. Em sap molt greu.
Però ara el que farem
serà escoltar la versió original de l'Ocarina of Time
de la Nintendo 64
amb aquesta cançó. Adéu-siau.
Gràcies per acompanyar-nos.