Icà, la ràdio inquieta.
Generació digital amb Albert Murillo.
Benvinguts a Generació digital,
el programa dedicat que parla de videojocs,
de creativitat i de cultura digital.
Ara comencem l'edició número 729 del programa,
i aquesta edició s'ha convertit
en un petit gran clàssic del nostre programa.
Avui tenim la sort que ens acompanya en Carles García,
que és el director de la RetroBarcelona,
que se celebra la setmana vinent a la Nice One Barcelona.
L'Oriol Dalmau té l'esquena destrossada
de jugar al Death Stranding, ja us explicarà el perquè.
I a més tindrem temps de conèixer Google Stadia,
i sí, un nou videojoc que ja s'ha començat a anunciar,
de Half Life. Comencem.
Això és...
Generació digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez.
I avui, amb a Star, Cris Vilchet i Oriol Dalmau.
Bona nit, dos de dos, com esteu? Molt bé.
Hola, hola, hola.
La Gina m'ha tirat la carira a sobre.
Què ha passat, Gina? Què ha passat?
Li ha passat alguna cosa al meu auricular i coses de la ràdio.
No, del directe, del directe.
Per cert, la setmana passada va començar a córrer
un vídeo de la presentació que fem quan comencem el programa,
que anem senyalant a les persones.
És viral, ja, no? És viral.
Jo pensava que ho haguessin fet millor,
però avui ha estat no un desastre, sinó...
O sigui, ha estat el pitjor que he fet.
Per què voleu, vostre, al món, la nostra falta de coreografia?
I de criteri?
Avui ha funcionat tot massa bé,
perquè hem començat el programa superpuntual.
Ai, començava mai mitja.
Has vingut tard. No, no, no.
Però avui hem començat com un molt aviat.
Tot funciona perfecte, avui. Perfecte.
Mira, mira, toquem fusta, eh?
Sí, perquè ja soc aquí, eh? M'he mort amb mala sort.
Estem parlant com si el programa mai se matés a les 22.30 a ICAT,
que és quan se met el programa.
Enric, una piensa. No, no, per mi tot funciona molt bé.
Francesc, continues estant amb obres a casa teva.
Doncs la veritat és que sí, però una de les coses curioses...
que té això és que t'obliga a moure't caixes amunt i avall,
a treure armaris, buidectracions, etcètera, etcètera,
i et vas trobant coses.
En aquests moments, mentre estava fent el guió,
tenia al meu costat una pila de coses,
i aviat les tres caixes de la barco de Butler,
perquè en tinc tres, no em pregunteu per què en tinc tres,
d'aquest tronyaco de consola.
La barco de Butler. Sí, la barco de Butler.
Era una consola que funcionava amb codis de barres.
Però codis de barres de barcadet, eh? Exacte.
Cada codi de barra generava una mena d'objecte o personatge,
representat en una pantalleta com de calculadora, amb uns numerets...
És una pistola que quan et cobres no t'ho matis a una hora.
Això volia saber jo.
Saps allò dels datàfons de passar la targeta de crèdit quan la passaven?
Sí, sí. Doncs lo mateix.
Llavors, tu podies retallar de les patates fregides,
o dels cartrons de llet, o del círculo rojo,
el que volguessis, ho enganxaves allà a la targeta,
la passaves i a veure què et sortia.
Això de quin any estem parlant, això?
Estem parlant de... Finals del 80?
No, no, no, 90...
Aquesta consola només la tenies tu, no?
No, en té tres, en té tres.
Jo crec que ha sigut l'estoc que encara quedava.
Jo també en tinc una, encara funciona.
Si és la quarta del blasco, que te la beuràs.
Segurament, segurament.
M'he imaginat que avui en dia,
amb els telèfons mòbils i els lectors de codi de barres,
se'n podia fer algun joc que aprofités la mateixa mecànica,
i ves a saber si potser, dintre de poc,
els pokémons en comptes de caçar-los anant amunt i avall,
amb el Pokémon Go, doncs els cases al supermercat.
No, hi ha moltes aplicacions d'aquestes de salut, de menjar,
que el que fas és anar caçant codis de barres
per veure si un producte és bo i saludable o no.
O sigui, podria ser el barco de Butler Beer, no?
Sí, amb unes ulleres...
I has de caçar tomàquets.
El codi QR és un codi de barres...
que ara ha fet més bonico, però és la mateixa cosa.
Tu ets connexionista, no, Blasco?
Tens moltes coses absurdes a casa.
Molts catxarros, molta porqueria.
Un dia hauríem de fer una secció del que té ell...
Jo he vist casa seva.
Ja en teníem, i el que queda pendent és fer una excursió a casa seva.
Això és el que jo voldria.
Atrevir-se.
Gina, algunes notícies relacionades amb videojocs catalans,
que també déu-n'hi-do.
Sí, perquè aquesta setmana s'han conegut els finalistes del Game Awards,
i entre ells, jo crec que, des d'aquí,
hauríem de fer un aplaudiment a la millor direcció artística,
que està nominat en nom d'estudio, amb el seu gris,
que jo crec que tothom s'ho esperava,
però tenir-los allà fa molta il·lusió.
Vostè fa un aplaudiment? Sí.
Estan a diverses categories, em sembla.
Sí, estan nominats a diverses,
però la direcció artística aquesta l'han de guanyar.
A veure, qui més està allà?
Està Control, està Death Stranding,
està Sayonara Wild Hearts, Sekiro, The Legend of Zelda...
O sigui, doncs et toca a ells.
He jugat? Sí.
I què? Perquè em dóna la impressió
que és una mica com una anúncia envidia, potser?
És una forma de patrocinar el ray tracing,
o el joc d'algú d'interès.
Però no tens la sensació que hi ha moltíssims jocs
que serveixen per patrocinar targetes de gràfiques
o sistemes d'interacció amb la màquina?
Tens raó, menys gris, menys gris, no?
Exacte. Jo he estat jugant aquests dies el Minecraft Earth.
És un joc que em va dir l'Albert García,
que va sortir el dimecres.
Sí.
Em vam parlar perquè va estar anunciat
en una presentació d'Apple.
Sí, exacte. O de l'iPhone, no me'n recordo.
Sí, bueno, el mateix. És el Pokémon Go Minecraft.
Molt bé. D'acord?
Jo ja he posat arbres per Sant Cugat, que és un bis.
Moltes gràcies. Sí, sí, hi ha més arbres.
I realitat augmentada, no? Sí.
Tu vas posant coses pels puestos.
I vas caçant, doncs, animalons...
Tot el que hi ha al Minecraft, que són pedres, etcètera,
per després... Materials.
A nivell real, amb realitat augmentada.
La veritat és que la idea és bona, però, clar...
Com es fan, aquestes coses? Anaràs per París buscant...
Sí, però això és molt més analògic.
Això és molt més digital.
I el gran problema és que vaig arribar a un 1% de la bateria
en una hora. És a dir...
Recursos a tope, eh?
Estan pendent de la Switch. No, no, això és mòbil.
És com Pokémon Go, el de Wizards United de Harry Potter...
Exacte.
I, per cert, ha d'anar a sortir un de la Hello Kitty.
Ah, també?
Que si aneu a la web, us podeu apuntar, us podeu registrar.
Jo no tinc interès. És un personatge fascinant. No té boca.
No, mira, molt més fàcil.
Sobreviuen les generacions, i és inexpressiu.
El que és molt curiós és que al meu poble, que acabo de dir el nom,
ara crec que no, perquè va tancar, però hi havia una botiga de Hello Kitty.
Només de Hello Kitty? Perdoneu, aquí a l'Eixample...
Perdona, perdoneu, tenia moltes ganes d'entrar i dir...
Teniu alguna cosa de Hello Kitty?
Però mai em vaig atrevir, de veritat.
I aquí a l'Eixample crec que és a Villarroel, amb València,
hi ha una botiga que fa cantonada, que és tota rosa,
però quan dic rosa és rosa.
Mira, Albert, quan vulguis hi pots anar,
i jo crec que trobaràs alguna cosa per tu.
Si podré demanar teniu alguna cosa rosa.
M'encanta fer-ho. Va, anem a conèixer el joc de l'Eli.
Generació digital.
Com sabeu, cada setmana l'Eli ens explica la seva experiència
amb un nou videojoc que s'ha instal·lat al mòbil,
i dius que vas tenir un atac de nostàlgia.
Doncs sí, vaig recordar la meva infància,
quan tenia la Game Gear, i em passava moltes hores jugant,
i he jugat a un joc que, atenció, té 27 anys.
27? Sí, he jugat als Lemmings.
Els Lemmings, ah, molt bé.
Aquesta versió és molt bonica,
veiem que els Lemmings amb aquell que va amb el paraigua,
aquells que van tots junts... Amb el pic.
A veure, és el mateix, però han canviat.
En què han canviat, a veure?
Doncs una miqueta amb la forma d'ells mateixos
i també amb la dinàmica del joc,
perquè jo recordo que abans eren només pudles i laberins,
i ara pots anar fent objectius i pots anar avançant.
De quina manera es juga, aquest joc?
Doncs els Lemmings són uns animalons molt monos
que han d'anar conquerint esteroides.
Ah, esteroides.
Són una mica tontos.
Tenen la mateixa melena verda i el vestit aquest blau.
I són igual de tontos?
Sí, una mica tontos són, però és el que té la gràcia que té,
que són una miqueta tontos.
I tenen aquella veu tan graciosa, que fa molta gràcia.
Per qui no hagi jugat mai als Lemmings,
de quina manera es fa per guiar-los o per controlar-los?
Perquè, una mica, aquest és el tema maco.
El tema és això, has d'anar conquerint mons o esteroides.
Cada esteroide té una sèrie de pusles,
i aquests pusles són una mena de laberins,
que comencen sent fàcils, després es van ficant més complicats,
i van sortint també coses que et poden anar matant,
doncs ganivets que tallen, pedres que cauen...
Sí, clar, això és diferent.
Clar, això abans no existia.
Sabem que no els podrem salvar tots,
hi ha un percentatge de Lemmings que morirà de forma horrible.
Però per això es reprodueixen tant.
Es tracta, amb una sèrie d'eines que tens,
d'anar utilitzant... Matar-los?
La gràcia, a mi m'agradava. No, matar-los no.
Hi ha una eina que sí que el mates, que l'explotes,
i aleshores pots fer un forat i passar.
Però es tracta d'agafar un pic i anar acabant,
unes escales i anar construint,
i tot per anar salvant aquestes coses que et van sortir
i que et volen matar, i anar passant pel laberint,
i arribar al final de la pantalla.
Perquè diguessin que hi ha una porta que posa èxit,
on has d'arribar.
Tots ells surten per un cantor,
i han de sortir per aquesta porta que diu èxit,
sense haver-ne matat un número determinat.
És com la versió d'amiga.
Si mates un número X,
aleshores ja no et passes la pantalla i has de tornar a començar.
I això que he vist en el joc, que surt com una espècie de números,
bé, com una roda amb números...
Sí, diguem-ne que cada dues partides o tres,
et surt una ruleta...
Una ruleta, no sortir el nom, eh?
Sí, és com una ajuda que tens,
i et pot sortir que tinguis més energia,
o una eina determinada de tenir-ne un número més salt, etcètera.
Aleshores, a mesura que es van morint aquests lemmings,
o que no et passes les pantalles, l'energia va disminuint,
i l'energia, quan disminueix, tens menys eines,
i aleshores cada cop tens menys recursos
per treure els lemmings d'aquests laberins.
És més difícil, no? És que és un joc molt d'estratègia, aquest.
Sí, és el que més m'agrada, que es tracta d'això,
d'aconseguir trobar la manera d'optimitzar els recursos que tens,
veient que cada cop et vas quedant amb menys, no?
I el que sí que té és que quan fa molta estona que no jugues,
que el tens parat, doncs es torna un píl d'energia,
que això no està malament, sí, sí, sí.
S'ha de pagar per jugar, en aquest joc?
No, és totalment gratuït, el que passa que sí que és veritat,
que si veus alguns anuncis, doncs també omple energia,
i també pots pagar quan ja et veus molt, molt apurat.
Molt bé. Mira, dels que m'has portat, aquest,
crec que me'l descarregaré i jugaré.
És mític.
No sé quantes versions hi haurà de lemmings,
però n'hi haurà com a mínim 10 o 15, eh?
De fet, n'hi ha una altra modalitat de joc,
que es desbloqueja quan ja t'has passat 4 o 5 mons,
que és de tornets, que aquesta no l'he provat.
Aleshores, pot jugar online, també.
No sé com deu ser, però també té la seva gràcia.
Albert, l'hauries de descarregar tu i hauríeu de competir.
A veure qui és el lemmings master d'aquest programa.
Jo no tinc cap problema, eh?
Amb el teu 1% de bateria.
Mira, a veure, em va dir que estàs jugant més que mai, últimament.
Estàs més jugant. Estic més jugant.
He portat una època amb els nens que he jugat menys, per nassos.
I ara estic veient...
Ja estàs més selectiu, saps que els lemmings i altres coses...
No, bé, ens ho expliques ara?
Sí, no, ara t'ho explico. D'acord, gràcies, Eli.
I juga l'Oriol Dalmau per donar-li el vist i plau.
Doncs aquest joc, Death Stranding,
tenia moltes ganes de parlar-ne.
De fet, tothom n'ha parlat moltíssim d'aquest joc, eh?, és evident.
El joc de Hideo Kojima,
un joc que ha estat molt de temps fent-se, realitzant-se.
Tu diràs.
I que, finalment, després de molt hype...
Moltíssim hype, és el joc del qual tothom en parla.
No és una exclusió de PlayStation 4.
No, perquè sortirà en PC. És com el compraré jo.
Sí, però falta, eh?, sortirà a l'estiu.
Ja ho sé, ja ho sé.
Que no és perquè l'estiguin polint, segur que faran un port guarro a PC.
El que passa que deuen ser aquells mesos d'exclusivitat,
que aquí hi ha una sèrie de money que s'ha pagat.
Ja t'entenc.
Però m'imagino que molta gent que ens escolta té dubtes amb aquest joc.
Són 40 euros que costa, val la pena.
Em compro l'edició en coleccionista,
que porta un babyfever dins d'una garrafa d'oli gerant,
imitant el bebè del joc.
Perdona, que hi ha gent que ha agafat aquest babyfever...
i l'ha customitzat de tal manera que reacciona amb el joc.
No ho he vist, això.
És a dir, segons el... No pot ser.
Sí, fa la funció real que fa.
Fa la funció real, exacte, però...
Has de ser molt fric per fer aquest tipus de coses.
Això és l'edició en coleccionista que val 200 euros i allà està, eh?
Això és un espòiler, però bé, de fet tothom n'ha parlat.
Sí, jo he intentat ajudar-vos.
No és fàcil ajudar-vos, perquè és un joc sense veritats absolutes.
Us poden dir que és una obra d'art que passarà a la història,
i no us estan mentint.
Us poden dir que és una bessura infecta,
i tampoc us estan mentint.
Gràcies.
Estem aquí, estem aquí.
És un joc de Hideo Kojima,
que és un senyor conegut per tenir idees forcenades de la flapa,
però força brillants, el creador de Metal Gear, per qui no ho sàpiga.
És un joc controlat,
i dic la paraula controlat amb tota la intenció, per Konami.
Ara va per lliure,
i li passa una mica com a l'home aquell de 50 anys que se para de la dona,
i diu ara em penso menjar totes les hamburgueses,
totes les patates fregides, em faig del Tinder i lo peto, no?
Ara diu que és índi.
Clar, diu que és índi, però aquest joc no té res d'índi.
És perquè ha costat molts calés, no?
Es nota que té una producció que ha costat molts calés,
i ha fet el que li ha donat la gana, és un Kojima desatado,
i, a més a més, una gran fumada.
Estem en un món apocalíptic, i aquí s'acaben tots els cliches.
Als Estats Units no existeix,
la teva missió és connectar zones remotes que han perdut la xarxa,
i al final el que acabaràs fent,
com tots els que esteu interessats en aquest joc ja ho heu vist,
és fer de repartidor de globo,
és a dir, portar paquets a l'esquena d'una zona a una altra.
Allò que ho codiem de les missions secundàries de molts jocs,
que és fer de recadero...
És un joc de missions secundàries.
Que gran que és, Kojima.
Però, clar, la cosa té més miga,
perquè ho farem per uns entons fascinants.
Tècnicament, el joc, el que dèiem, és molt potent.
La sensació que transmet de ser un excursionista està molt aconseguida,
aquesta música, que també és molt especial.
És un excursionista que va molt preparat,
amb uns aparells a l'esquena...
Estàs en un món que podries morir en qualsevol pas.
És una sensació que transmet realment especial.
Camines per muntanyes, sempre molta molsa.
Vas pujant pujades, baixant baixades, creuant rius...
Baralles, també, no? Pots barallar?
Hi ha enemics. Els enemics són els EUB.
Tot té noms estranys, aquí.
Són uns esperits que, si et detecten...
Intentaré explicar el que passa, si et detecten.
Si et pillen, es converteixen com un fang negre,
que després deriva a tinta de calamar del que surt un calamar,
i això et porta com a...
T'enfonsa i vas a petar sota l'aigua,
i acabes entrant per la boca del Norman Reedus,
i acabes veient el cul d'un fetus,
que t'ensenya el dit, et diu OK,
i revius això sí, amb la càrrega malmesa.
Tot aquest rotllo que t'he fotut és bastant sintomàtic,
perquè vol dir tanta parafernàlia i coses rara,
per acabar dient,
la càrrega que portes ara està en malmesa.
Quan l'entreguis en comptes d'una A, tindràs una F.
Però tu ets guionista de rai o de tele,
ets una persona que vol concretar,
i ell ha fet una aventura que duri una mica, no?
Ell ha fet una història tan complexa
que implica, entre altres coses, cinemàtiques,
moltes cinemàtiques, llargues, constants.
Estem parlant de més de 10 hores de cinemàtiques,
i, clar, al final acabes tenint por...
d'entrar en un determinat lloc i dius,
sé que ara ve una cinemàtica,
i ho sento, però no em ve de gust,
vaig a donar una volta perquè vull jugar una mica.
Hòstia, Kojima, ara una sèrie no em ve de gust.
Jo tinc la sensació que Kojima el que vol és explicar una història,
fer-te reflexionar, però si això és el que vols,
hòstia, Kojima, fes una pel·lícula o una sèrie,
si el que has d'explicar és molt llarg.
Que el videojoc sigui el seu mitjà més ideal.
És un videojoc?
És que un videojoc, per a mi,
ha de ser entretingut i divertit des del minut zero, potser no,
des del minut cinc.
Dead Stranding, per a molta gent, serà ultraavorrit,
passada aquella fascinació de les primeres hores, que és molt real.
Jo no li vull treure mèrits perquè en té.
És a dir, fer un joc així no només no és fàcil,
sinó que segurament ningú que no fos idiò, Kojima,
podria fer-lo, perquè la indústria dels videojocs
s'ha d'explicar i acaba provocant que tots els jocs s'assemblin molt
entre sí, tenen mecàniques molt similars,
tot et sona deja vu, al final,
i quan un joc revoluciona en alguna cosa,
immediatament és copiat per tots els altres.
Fer una cosa tan diferent, com que enmig d'uns enemics,
que no puc veure, em tapo la respiració amb l'ER-1,
però trec un bebè que porto penjat amb una peixera al pit,
i que, movent el comandament, l'estic calmant,
si això no s'assembla absolutament a res.
No, això em sembla, sabeu allò, com un joc d'adaïsta.
Aleshores, és un joc que té idees molt innovadores,
que van més enllà de fer-ho tot raro.
Per exemple, els diversos jugadors, per tot el món,
et van deixant cordes, escales, missatges...
És a dir, hi ha una espècie de multijugador...
Cooperatiu.
Cooperatiu que queda en el món per ajudar-te,
i tu els hi pots fer like.
Té unes idees que estan molt bé, que no s'havien fet mai...
Et pots convertir en una espècie d'influencer del món.
Tot això està molt bé.
Són escales que normalment estan posades per ajudar-te,
perquè han passat per allà abans i ho han hagut de fer.
Tot això està molt bé, però a l'hora,
quan portes dues hores caminant, amb 100 quilos a l'esquena,
que, a més, ets molt tòrpil,
perquè amb 100 quilos a l'esquena se te'n va a la dreta...
Està ben aconseguit.
I hi ha moltes coses objectiuament fantàstiques.
L'estètica que té, el disseny artístic,
tots i cada un dels objectes del món de Death Stranding molen.
Això és difícil.
El Paraigües mola molt, el Paraigües.
Transmet un gran realisme, és molt original,
explica una història diferent,
però hi ha coses que són objectiuament dolentes.
És avorrit, és lent, les físiques són un desastre.
Ho sabreu quan agafeu la moto.
Us costarà reconèixer-ho, però quan porteu 15 hores jugant,
encara no sabreu de què coi va el joc ben bé.
En resumint, és un joc que crec que és necessari que existeixi,
perquè és un toc de tensió que diu que es poden fer coses diferents,
però no és un joc ni molt menys per tothom.
Si t'agraden els shooters, les històries directes,
t'encanyen i te'l pots oblidar.
Si t'agraden les històries, la ciència-ficció,
el realisme, la vida contemplativa,
i estàs apuntat a un club muntanyenc,
compra-te'l.
Death Stranding ha baixat un 75% de vendes la segona setmana,
respecte a la primera.
La primera va ser molt potent, no?
La primera va estar per sota d'Eisgón.
És a dir, omplirà els carritos de jocs de segona mà
a game d'aquí quatre dies.
Però, no sé, potser haurà de tenir Kourami al costat,
perquè ojima no era tan mala idea,
però podria passar que Death Stranding fos el futur Shenmue.
És a dir, aquesta mena de jocs que en el seu moment
no van tenir tant de reconeixement,
però s'acaben convertint en un objecte de culte.
Podria ser.
Tu expliques que la música és que moltes vegades
estàs caminant entre aquesta música.
Tu controles la música o va fent?
No, no, té molt de pel·lícula, en aquest sentit, també.
Tu estàs començant a caminar sense cap altre objectiu,
i a la que arribes a un punt que tu te n'adones
que hi ha una vista especialment bonica,
el joc automàticament et salta una cançó,
a part, a totes les zones on pots descansar,
hi ha un reproductor de música on pots recuperar aquestes cançons.
És a dir, està pensat perquè t'aturis,
contemplis, facis una captura de pantalla,
jo ara al meu fons d'escriptori de PlayStation
tinc una imatge de Death Stranding.
Això sí que ho ha aconseguit.
O sigui, estan fent que un joc llarg encara s'allargui molt més.
És que és una mica com Perdidos.
Tu saps que al final t'emprenyaràs amb Kojima.
Per tant, el cas de gaudir és el camí,
perquè no vas enlloc, ja té tota la pinta.
Jo he escoltat alguns youtubers i alguns streamers
que ja estaven jugant que deien,
està molt bé aquest joc quan hi jugues,
però mirar-lo no és el mateix.
Mirar-lo és... Estàs d'acord?
Jugar-lo és avorrit i mirar-lo és directament suporífer.
Kojima va dir que seria divertit a partir del 50%.
No hi dec haver arribat, el 50%, se'n poso.
Pots veure per on vas?
No, a veure, és un joc que està pensat
perquè t'explica una història molt complexa i molt presumptuosa.
Aleshores, jo em pregunto, el material era un joc, realment?
O era una sèrie de Netflix? Potser sí, no?
Molt bé, doncs...
Sí que el Carles l'ha jugat, aquest joc.
Sí, després en parlarem d'aquest Carlos,
perquè encara no l'hem presentat,
i ara ho farem com es mereix.
El 2020, quan surti el PSC, me'l compraré,
i parlarem un dia, farem un cafè, i començarem la jugada.
I potser hi veus una altra cosa. Exacte.
A veure quantes caixes ets capaç de portar a l'esquena.
Jo, a partir dels 100 quilos, em foto de lloros.
A veure qualsevol persona, eh? Jo t'ho dic.
Generació digital, amb Albert Murillo.
Cada divendres a dos quarts d'onze de la nit, a iCat.
Doncs continuem a iCat, continuem al Generació Digital,
programa de videojocs,
dedicat del 28 de novembre fins a l'1 de desembre,
com les nostres audiències saben,
se celebra una nova edició del Nice One Barcelona.
Vam tenir la setmana passada el seu director,
i com també passa des de fa uns quants anys,
en el marc d'aquest esdeveniment,
també se celebra la gran festa del Pixel, la Retro Barcelona.
La Retro Barcelona es farà al pavelló 5 de Fira de Barcelona,
gran via de l'Hospitalet,
organitzada des del 2013 per l'Associació Cultural Retro Barcelona.
Avui coneixerem totes les seves activitats,
zona de venda, la competició, de joc i de comunicació.
Carles, benvingut al Generació Digital.
Gràcies per haver vingut al nostre programa.
Hola, de nou. Gràcies a vosaltres, com sempre.
És un plaer estar aquí. Dies abans, eh?
Sí, com sempre. Sí, sí, sí.
I, a més, avui, amb l'Isabat. Exacte.
Tens il·lusió. Sí, sí, perquè...
No hi havia manera de coincidir. Exacte.
Vosaltres us comunicaveu perquè el Carles vingués al programa,
però no us... Bé, ja sí que us havíeu vist alguna vegada.
Ens hem vist molts cops, però no sé què passava últimament,
que al programa no ens vèiem mai.
I mira que hem parlat, eh?, però no hi havia manera així.
Però en canvi, hi ha la llegenda que jo em disfresso de Carles...
i que no existeix.
Doncs, escolta'm, hem fet una còpia del mapa, no?
Sí, dels 5.000 metres quadrats que tenim aquí al nostre guió.
Exacte, preciós.
Una mica menys que el terreny del camp del Barça, pel que veiem,
no s'ha quedat petit, però gairebé, eh?
No, ja fa uns quants anys,
des que estem amb els companys de Fira,
que ens deixen un espai bastant generós, que...
Bé, tant ens costa una mica omplir-lo,
però tenim molta oferta, moltes propostes,
i aquest any crec que està molt bé tot el que...
És que 5.000 metres quadrats és això, eh?
Em sembla que el camp del Barça té 7.500 metres,
oi que està mirant-ho?
I bé, és que omplir un camp del Barça...
De la història retro, eh?, és molta història retro.
Sí, sí.
Carles, tu sempre defineixes la retroBarcelona
com una fira festa.
Explica'ns aquest concepte.
La cosa és que no deixa de ser per a nosaltres una festa vintage,
una festa del videojoc, com tu dius, del pixel, no?
Sí.
Són moltes hores que tots hem passat,
hem crescut amb aquests desmàquins, amb aquests videojocs,
i al final ara ja som gent més gran
i ens agrada tot reviure tot això.
I, clar, quan ens deixa la família,
els famosos Family Points, que en diuen,
doncs anem a... ens reunim amb aquests llocs
i compartir vivència,
i, doncs, batalletes de petit.
Jo crec que això és molt maco,
i sobretot també el que sempre dic cada any,
i no em canso de dir-ho, i em perdonareu, no?
A mi m'emociona molt veure aquell pare o mare que ve
amb els seus crius i ensenyar-los el que jugaven
quan tenia la seva edat, no?
Això realment és molt emotiu i, bueno, busquem aquest esprit.
Molt bé.
I comencem per un clàssic.
Videojocs per Alimentos.
Per qui no sàpiga de què va, explica'ls-hi.
Videojocs per Aliments és una iniciativa solidària
que ja fa molts anys, és la primera edició, de fet,
que consisteix en... és un mercat, un mercadillo, el que es diu,
que s'intercanvien videojocs que s'adeixen,
o perdó, que donen la gent o companyies que donen,
i la gent els ha de comprar, entre cometes,
no amb moneda, sinó amb aliments.
Aquests aliments, al final de l'esdeveniment,
els donem al Banc d'Aliments de Barcelona.
Això està molt bé. Molt maco.
Sempre anirem a ca la gent.
No costarà portar dos, tres quilos d'aliments no paribles.
Llegums, arròs, oli...
I perquè, malauradament, hi ha famílies
que no estan passant els seus millors moments,
i això, realment, ajuda moltíssim.
A l'estiu vau fer el cartell d'aquest any, d'aquesta nova edició,
un cartell del Rubén Álvarez,
i està dedicat als 50 anys de Konami.
Sí.
Jo vull fer una pregunta concreta.
De totes aquestes màquines que hi haurà,
hi haurà alguna màquina original de Konami,
o de Scramble, més concretament?
És molt difícil, Scramble, és el primer edifici de Konami.
Molt bona, eh? No em sona.
És un joc que a mi m'agradava tant, aquest joc.
Però a tu no t'agradava el Crisis Climber?
També, també, el Crisis Climber.
Quan facin els 50 anys, com es deia, ni xivutxo...
Sí, exacte, doncs ja ho demanaré.
Jo soc més a Frogger, a mi m'agrada molt.
A Frogger, també. Encanta.
I Konami, 50 anys,
i suposo que hi haurà alguna cosa relacionada, o no?
Sí, una de les xerrades principals
és la que homenatge una miqueta al 50è aniversari,
organitzada...
Bueno, la fa el Josep Benafenada Despidi
i el Jose Antonio Moreno, a la Mil Riu,
que personalment són dues de les persones
que més en saben de la companyia japonesa.
Molt bé.
I repassaran la trajectòria d'aquesta mítica companyia.
Molt bé.
Parlant de xerrades, n'hi ha una també molt concreta,
que a més m'ha fet molta gràcia, de la concrecció.
1995-1996 sal els 32 bits.
Sí.
Ho exposaran l'Alba Fernández, de Mary Station,
que ha vingut ja al programa alguna vegada,
a parlar de Zelda, si no estic equivocat,
i el Toni Piedrahuena, de 3D Juegos.
Sí, això va ser una xerrada que són amics meus,
i l'any passat, precisament a la retro,
va haver-hi un moment que els vaig ajuntar,
em vaig fer una foto amb ell i els vaig dir,
molt bé.
I, a part que són dos comunicadors excepcionals,
em van dir, no, són amics molt amics entre ells,
i van dir, vinga, per què no?
Llavors, l'excusa és el 25è aniversari d'aquest any,
que també s'està veient el 25è aniversari,
de PlayStation i Saturn, que van sortir a finals del 94.
Des que ara venen tots els...
Tots els aniversaris ja van venir.
És que molta història.
Doncs aquest any una de les novetats és una zona LAN,
com la que es feia fa un munt d'anys per jugar en xarxa.
Com ho fareu, això?
És una bona pregunta.
Aquest any, com la cosa va d'experiències,
com bé va dir el company, el Josep Anton Llopart,
de la Nice One,
doncs nosaltres també ens hem volgut sumar,
i intentem cada any portar alguna novetat.
És molt difícil, ja sabeu, que amb una fira retro,
portar novetats, perquè és bastant complicat, no?
Però hi ha una cosa que...
Jo diria que s'ha quedat una miqueta antic ja, no?
És a dir, a la LAN.
Els jocs ja no ho porten, en aquesta modalitat, no?
Podríem parlar que és retro, ja? Sí, penso que sí.
Aquest any, una de les illes s'ha muntat en una zona LAN.
No és com a mínim hagués agradat, per exemple,
que són els típics PCs de l'època...
Sí, tarjeta de red, carro cruzado, exacte.
Sí, i llavors ens hem hagut d'utilitzar
les Xbox 360, que tenen jocs, diguem,
que són retro, alguns d'ells,
i per exemple, el 2.1 Cam 3D,
els primers Call of Duty, els Modern Warfare,
que ja podríem dir que són...
La 360 i la Play 3 no són retro, potser,
però tampoc són noves.
Estan en aquell llimbo que...
Que les trobes en botigues de segona mà
i encara no tenen prou pols. Exacte, això mateix.
Doncs parlant d'aniversaris, un altre aniversari sonat
és el de la Game Boy, mítica on les hi hagi.
Home, això és la relíquia de molts adolescents
que van créixer i és una consola molt estimada
per molta gent.
I aquest any, doncs sí, és el 30 aniversari.
Tindrem també xerrada dedicada a la Game Boy.
Sí, sí, sí, aquesta xerrada la farà el Marc Roian,
fons, amb el Rafa Laguna, també, que és un altre...
Un empai molt divertit, a mi em cau molt bé,
i també en sap bastant, del tema.
I bueno, repassar una miqueta, més que de la Game Boy, també,
homenatgeran també una figura que per mi ha passat
una miqueta desapercebuda també amb el temps,
Gunpei Yokoi.
Sobretot és un homenatge a Gunpei Yokoi.
Molt bé. Oriol, posa't més a prop.
Sí, home, sí.
Us heu d'estar una sobra de l'està.
L'Oriol ha parlat del Death Stranding,
ell ens prova els jocs que sempre surten,
però té un rerefons retro important, també.
Sí, jo quan vaig a l'ice one, en aquest cas, que canviat de nom,
vaig a la retro directa.
És el que més m'agrada, perquè jo només veure els TRTs posats en filera,
amb totes les consoles originals connectades per RGB,
i jo trobo molt a faltar l'època aquesta de televisions de tub.
A casa en tinc tres.
Tens tres TRTs de tub?
Tinc TRTs de tub, que tinc discussions amb la meva dona molt heavys,
perquè és un problema d'espai.
Tinc una girada a 90 graus per jugar en jocs verticals d'arcade.
Què m'estàs dient?
Quan entren les vuites i veuen una televisió Sony girada a 90 graus,
pensen que estic sonant. No, que ets Marcel Duchamp.
Però tu també deus tenir alguna cosa d'aquestes a casa,
no és un problema d'espai, com a mínim, m'imagino.
Sí, però sí, això que dius tu és el modo Tate.
Correcte, modo Tate.
El show de vaps és brutal.
Modo Tate, mira, no ho havia sentit mai, això.
Sí, el modo Yoko, que és el modo horitzontal i el modo Tate.
Molt bé. Sí, home, de fet, ara veiem les imatges...
de la retrobarcelona, que està ple de cabinets japoneses.
Sí, de parells estrany.
Que són tots aquests TRTs que es poden girar a 90 graus.
Jo amb això flipo, però per cert,
aquestes màquines ara es venen com si fos el pa del dia, eh?
Surten a la venda per internet de 1.500 euros,
i es venen en qüestió de minuts.
Hi ha un boom amb això.
I pot ser que cada vegada hi hagi més associacions
dedicades al tema retro?
Per exemple, aquest any s'estrena Arcade Invaders.
Sí, senyor.
És una de les noves que ve aquest any,
que precisament obren portes d'aquí res.
És una associació recent fundada que està aquí a Mollet.
I sí, és una...
Bueno, el tema aquest de recuperar aquestes màquines
cada cop hi ha més i està bé,
perquè en el seu dia van obligar a destruir-les.
Una bestiesa.
Sí, és una cosa que parlàvem l'altre dia del New Park, no?
Que les obliguen a destruir quan tanca un Saddle Arcade.
Això deies que no les podies vendre directament a un particular.
Són màquines que estan lligades a un impost,
perquè són màquines que poden recaudar diners.
Quan es donen de baixa, si no les podries posar en circulació
sense pagar un impost,
en una altra banda, en un altre negoci,
i llavors, clar, en teoria,
quan ve l'inspector de la Generalitat,
ve un martellet i ha de fer la placa i fer plataclac.
I podria anul·lar d'alguna manera
aquest codi de recaudar diners per poder-la guardar.
Abans no hi havia aquestes...
Abans venien a donar de baixa un pinball i un cot de martell.
I ara què?
Carles, alguna videoval, alguna d'aquestes màquines?
Jo en tinc alguna a casa, també en tinc un pinball,
però al final acabes jugant a la Super Nintendo, a My Ride...
El tema pinball tema els veïns, que com ve?
Perquè, clar, un pinball...
No té veïns, segurament.
Tant de nit a les teles de tu i un pinball...
Albert té un xeque en blanc, aquest noi.
Tot insonoritzat, com una discoteca a casa teva.
Cartons d'ou.
Hi ha una febre pinball.
Has venat pinballs a 6.000 euros.
N'hi haurà, també de pinballs?
Tornarem a haver-hi pinballs,
i això és una cosa, tornar a haver-hi futbolistes, per exemple,
que l'any passat va ser una de les novetats,
va agradar molt, va encaixar molt a la gent,
perquè va molt lligat, també.
És clar, de fet, Elis, digue'ns, sisplau, les competicions,
els típics futbolistes no és l'únic.
També teniu tornejos de Super Smash Bros,
de Super Street Fighter 2,
d'Internacional Superstar Soccer Deluxe,
Mario Kart, Supertenis,
Fatal Fury Especial,
Micro Machines 2,
Wind Hammers i el Trivial Musical.
Déu-n'hi-do.
Deu ser difícil muntar tots aquests tornejos.
Per sort, tenim ajuda.
I aquestes mateixes associacions
organitzen cada un d'aquests tornejos,
i això hi hauria de ser un dels companys,
i, bueno, parlant precisament abans
d'aquestes experiències,
precisament el torneig de Mario Kart
és una novetat que no ha fet mai ningú.
El torneig de Mario Kart Super Circuit,
que és el de Game Boy Advance.
Linkades, Game Boy Advance,
amb GameCube jugant amb GameCube,
amb el Game Boy Player i linkar-lo.
Això no ho ha fet mai ningú.
És una bestiesa que se'n va a córrer a mi.
Ràpidament, el Diego...
Ha hagut de fotre aquí un merder i a veure si funcionava, no?
Sí, sí, 4 teles d'octubre.
Una tarda van dir que no hi havia ous.
Perdona, però ho podrà veure al públic, això?
Sí. Amb les pantalletes no pot ser?
O estaran connectades?
No, perquè es jugarà amb la GameCube i el Game Boy Player,
aquella que s'assori, que es posava a sota,
i amb el cartutx de la Game Boy Advance,
del Super Mario Kart, de part del set Super Circuit,
i amb un cable link que van treure,
que et permetria jugar amb una altra Game Boy Advance.
Molt bé.
Una de les coses que feu, que m'agrada molt,
són la possibilitat que doneu els fotges
a fer el seu programa allà.
Això està molt bé, m'agrada molt. Què ho feu?
Personalment, el podcast és un mitjà que continuo apostant,
jo crec que això no se l'ha de perdre, fer ràdio és xulíssim.
Aquest any, com que teníem l'escenari principal
compartit amb la Nice One,
això deixava fora uns quants podcasts que cada any ens acompanyaven.
Llavors, què hem decidit a l'associació?
Amb el Marc Roian?
Escolta'm, fem una petita de podcasts,
com es feia antigament la...
Potser també es fa encara en el solo manga,
amb Mission Toki, companyia que feia allà un podcast allà,
i vam decidir-ho a fer, i donar cabuda a més podcasts.
Molt bé.
Dels expositors, abans de passar amb una connexió
que farem ara amb l'Starr,
m'ha sorprès, a veure què em dieu també Francesc,
el Tromax.
Tromax és un personatge que en el món del retro,
sobretot d'MSX,
jo el segueixo perquè té màquines impressionants.
Hi ha una que crec que és molt difícil d'aconseguir.
El Dragon 64, em sembla.
Exacte. I Tromax té el seu propi stand?
Aquest noi té el seu propi stand? Aquest any sí.
Perquè té un museu a casa, no?
El David té una bona col·lecció...
Jo probablement és el noi que conec
que té una col·lecció més extensa d'MSX,
que és el meu sistema en què jo vaig créixer.
Molt bé. Llavors, l'any passat ja m'ho vaig dir.
Escolta'm, Carles, que l'any que ve, si tens un petit espai per mi,
jo vaig dir, encantat.
I a més, amb MSX.
Si hagués sigut una altra plataforma, Spectrum, per exemple.
No, és conya. Però encantat.
I a més, el David és molt bona persona.
No, no, sí, sí.
Encantador. Els que el coneixem.
Passional absolut, sí.
Doncs sí, ho vaig llegir i vaig dir, mira, molt bé.
Escolta'm, Carles, no marxis perquè ara fem això.
Anem a provar una connexió. La fem via satèl·lit.
És una mica complicada amb l'Start perquè mai s'ha fet.
Tens mitjans, tenim, en aquest programa.
Sí, sí, sí.
I és satèl·lit, és tecnologia analògica, també.
No és digital perquè ell té un transpondedor estranyíssim, saps?
És un codençador de flux.
Sí, sí.
Semblarà que surti d'una Game Boy Advance.
Sí, em sembla que sí, però cada dia ho estem...
No ho sé, jo crec que ho estem millorant.
Així doncs, anem a connectar amb l'Start.
Endavant.
Bona nit, guapes i guapes. Com estem?
A veure, no sé si us havíeu, ho he dit alguna vegada,
suposo que sí, ja teniu memòria,
i si m'escolteu alguna vegada,
a la meva vida segueixo tres conspiranoies,
diguéssim, tres teories conspiranoiques.
Fins ara les creia ferventment.
Hi ha dues que sí i una que ara us parlaré.
La primera conspiració que estic convençut que existeix
és que amb aquest llapso no és mort.
La segona és que el pobre Steve Jobs el van matar.
També em podeu intentar convèncer perquè heu dit jo que no,
perquè el van matar,
perquè només s'ha de veure el tarannà que ara fa Apple.
I la tercera teoria és que l'Elisabeth Sánchez
i el Carles Visoplanet,
organitzador de Retro Barcelona,
eren la mateixa persona, perquè fins ara no s'havien trobat mai.
No els havíem vist mai els dos junts.
Ja es veu que sí, ara m'heu fotut la teoria a prendre pel sac,
i ja no tinc moltes ganes de viure.
Vull dir que estic una mica empipat.
I ja que estic empipat, i ja que tenim el Carles per aquí,
i ja que la setmana vinent serà Retro Barcelona,
que jo hi seré per allà,
i suposo que vosaltres també hi sereu,
si sou gent de bona casa i bona gent en general,
doncs bé, voldria fer uns comentaris
que majoritàriament m'han arribat, de veritat, us hi juro.
O sigui, Carles, ho sento molt, però...
Mira, són crítiques constructives, eh?, per a la androdigia.
I si no t'ho prens, doncs doncs bé.
Com que soc petitet, el dia que ens veiem, tu em pots,
amb una mà i amb la mà esquerra,
em pots fotre un parell de mastegots.
A veure, la primera que em diuen
és que diuen que la gent que vol anar a Retro Barcelona,
hòstia, nen, que han de pagar 18 euros.
La part retro, el s'hi pica.
No podem fer alguna goseta,
descontes, posar una pareta entremig...
Segona, em comenta un conegut youtuber,
que quan ell vol anar,
doncs li demanen l'oro i el moro, que diuen a les Espanyoles,
que diu que hi ha youtubers que hi van,
que són d'aquests que...
que criden molt,
que no aporten gaire cosa al retro,
que sí que parlen de videojocs i tal,
però que, de portar-ho constructivament,
doncs es queden justes.
Una altra cosa que em diuen, les conferències,
aquest és bo, a veure, les conferències...
A veure, Carles, què passa, tio? Què passa?
Spidey? Me l'estimo molt, eh?, me l'estimo molt,
però un altre cop, Bruno Sol,
un altre cop, fuc ull,
una altra vegada, fill meu,
tens la Bermudillo a aquest costat, eh?
Clar, perquè si ens està mirant des de casa, eh?,
també, també pot... pot vindre, eh?
Escolta, jo voluntari, eh?, jo, si em necessites,
jo et puc fer una xerrada...
I una altra que em comenten
és els preus dels estants,
que sí, clar, que porten una tenda, doncs clar,
però els que venen...
jamàs, diguéssim,
o els que venen clauets, hòstia, clatellada, eh?
Escolta, ja està molt bé, però, escolti,
alguna cosa hi ha d'haver que fer, no?
No ho sé, et digo jo, no sé, constructiu.
No el tinguem pipat, eh? No.
Mireu, la majoria d'aquestes coses que he dit,
malauradament no depenen de la reta Barcelona.
Els preus, per exemple. El preus són ells.
O sigui, jo soc el primer,
que l'any passat, volia dir que ja quan m'ho va dir
els responsables de Fira, ja els hi vaig dir
que no era la millor decisió.
I més quan l'any passat es van cometre errors,
jo crec que aquest any, si et vols tornar a guanyar el públic
que està descontent de l'any passat,
el que no pots fer és pujar el preu, vale?
La zona retro, evidentment, no podem posar una barrera.
Ja ho hem demanat, més d'una vegada, una entrada exclusiva.
Una entrada exclusiva per a la retro, només.
Logísticament, és molt complicat per part de Fira.
De fet, ho hem demanat dues vegades, si no...
El tema dels influencers i els youtubers, això,
passen un filtre, que és de visites,
o de visualitzacions, o de seguidors,
per part de Fira.
Nosaltres això no contrarem nosaltres el tema de la premsa,
i no podem acreditar en aquest aspecte, vale?
Si és un compromís, jo ho puc acreditar, no?
Però jo això no puc.
I l'està reenvinent-ne l'agafes com a conferenciant.
Ah, sí.
Jo crec que sí.
Jo agafo...
Jo, jo, jo...
Jo, per l'Escrambler i la Crazy Climber, però, clar, què diria?
Que no pots afegir winejammers i tens 15 minuts més.
Sí, d'acord.
Jo agafo el guà.
De l'any que ve, això, i, bueno, llavors...
Del tema del port de les estants,
nosaltres necessitem el lloguer dels estants
per poder portar la retrocevilla,
que ens costa una pasta.
L'allotjament de 6 dies no és barato.
El de Navarra, que és el que porta les canes japoneses,
els de Marit, tot això ens costa molts diners.
I pagar allotjaments de porens que venen de fora i tal.
És a dir, clar, això ha de sortir d'algun lloc.
No correm taquilla, nosaltres, no correm guixeta.
És a dir, jo entenc que pel que venen james, doncs...
James són aquelles plaques que anaven dins de les màquines.
No, no, no.
Són aquelles boletes que les escalfes amb la planxa i fas...
Són aquelles que fan dibuixets com pixelats,
plans de cuina...
Recordeu les plaques amb el...
Sí, sí, les llama...
Però també s'ha d'entendre que un estant, a la Nice One,
val 1.100 euros,
a la nostra val 3-4 vegades menys.
Bueno, és clar, per aquest tipus de gent,
però realment està...
no dic a l'alçada,
però sí que concorrencia amb la Nice One.
Jo vull dir una cosa.
La Nice One, o la persona que ens veu l'any passat,
és un ambient que és com una espècie de botiga de videojocs gegants,
però, en canvi, la retroversió no és una altra cosa.
La retroversió no és un somni per la gent que ens agrada tot aquest món.
El que s'acaba aconseguint allà no té preu.
És a dir, encara que l'entrada sigui un pèl més cara,
encara que hi hagin les dificultats, que són evidents,
de portar uns tiros de Sevilla, etcètera,
el que aconseguiu allà té un mèrit que, el dia que no es pugui fer,
jo vaig on aneu, on sigui.
És un dia a l'any que s'aconsegueix una cosa que és un miracle.
Absolutament, gràcies.
Fem una xerrada, eh?
Que no ho he llegit, això.
Fem una xerrada el dissabte.
Fa check-in sobre el tema de periodisme a videojocs,
que és el meu tema, com pots veure.
Molt bé. Ai, no ho he vist.
Sí, sí, a representació del generació.
No hi ha el Murillo ni l'Estar, però hi ha l'Atost.
Molt bé. L'Estar sí que hi serà, eh?
Ja ho he dit, que hi serà per allà.
Sí, però que això és gratis.
No sé si el tornaran a convidar després d'aquest vídeo.
Però, sincerament, ja em sembla molt bé
que es fan d'aquest tipus de crítiques,
perquè molta gent pensa,
i jo estic d'acord amb moltes de les crítiques consultives,
evidentment, eh?
A més, l'Estar és una persona que sempre...
No, si algú pot fer-la és l'Estar.
Sí, nosaltres no. Exacte.
No, però hi ha gent que t'ho fa en un pla destructiu.
L'Estar no és el cas.
Estava enfadat i ensenyant la llengua.
Estava molt enfadat, saps? Ho ha demostrat d'aquesta forma.
Val una estant de dato i fer una conferència, resumint.
Exacte.
Doncs, Carles García, director de la Retro-Barcelona,
amb aquesta setena edició, recordem els ullens
que han d'anar a la NiceOneBarcelona.com
per comprar les entrades
i que almenys vagin un dels quatre dies que es farà,
del 28 de novembre a l'1 de desembre.
Molt bé, gràcies.
El 28 i el Retro? Tots quatre dies, ja.
Els quatre dies, fantàstic.
Doncs vinga, anem-hi. Gràcies i sort.
Gràcies.
Si algú es pot acabar el Tetris, som els de generació digital.
Doncs nosaltres tenim moltes ganes ara d'escoltar el Chris Vilches,
perquè hem de saber quins són els jocs que han aparegut avui.
N'hi ha molts i ell ens ho resumeix amb un que en té moltes ganes.
Avui, com cada setmana,
vull destacar un joc que enamorarà a tothom.
Un joc que quan el vaig veure vaig pensar... uau.
Un joc que jo vaig pensar que s'havia cancel·lat,
perquè fa molt de temps que va sortir el primer tràiler,
però, mira, que, com diu el meu pare,
estava vivido y coleando.
Un joc que jo vaig pensar que s'havia cancel·lat,
perquè fa molt de temps que va sortir el primer tràiler,
però, mira, que, com diu el meu pare,
estava vivido y coleando.
Una expressió que ens ve al pèl,
perquè nosaltres tindrem que posar-nos a la pell d'una guineu
que podrà posseir altres animals
per poder anar a diferents llocs del joc,
volant, per terra, per aigua...
Bueno, de diferents formes.
Durant aquesta aventura, durant aquest viatge,
haurem d'esbrinar què ha passat, i anirem descobrint,
amb la història, què ha passat amb la civilització humana.
El títol, a simple vista, em recorda molt, però molt, a l'abzú.
És una aventura, bueno, relaxada, èpica, molt bonica.
És aquest tipus de joc que t'enamora l'escenari,
que vols sobrepassar els seus límits,
vols anar més enllà del que et deixa el propi joc.
Lost Timber està disponible per a PC i consoles,
menys Nintendo Switch, que arribarà una mica més tard,
i que podeu veure el seu desenvolupament,
el seu canal YouTube,
des que va sortir el primer tràiler fins avui mateix.
Un joc que, sense dubte,
serà un dels principals d'aquest final d'any.
Doncs molt bé, per cert, avui també surt un joc
que em fa molta il·lusió, francès, que és el Civilization 6,
que ja ha aparegut, el fan per PlayStation 4, crec,
i per alguna altra plataforma.
És curiós, no?, un joc d'aquestes característiques per consola.
Exacte, sí, sí.
No haguessis pensat mai que la mena de públic per aquest joc
també el poguessis trobar en consoles,
però també els jugadors són cada cop més grans,
no tens un bon PC, però a vegades tens una consola i...
Farà un ratolí, un teclat, no?, serà molt estrany, això.
Bueno, depèn.
Amb la creueta has d'anar movent l'orgerístic.
És molt estrany.
Doncs ara anem a escoltar la Gina,
perquè tenia moltes ganes de...
sobretot veure i escoltar què s'ha dit de l'Stadia,
d'aquesta nova proposta de Google.
Perquè aquesta setmana s'ha acabat l'espera
i alguns afortunats han pogut testar ja la nova consola,
el núvol de Google, que aspira a reinventar els jocs.
Google Stadia, no, Gina? Sí, exacte.
El joc per a streaming fa anys que es prova,
ja ho hem vist a MomLive i Gaikai,
que van demostrar fa poc temps
que el joc en remot era perfectament possible i funcional
amb una connexió normal, com les que tenim a casa.
Normal, domèstica, diguéssim, eh? Exacte.
Les dues empreses les va comprar Sony
i són l'essència de la companyia japonesa
que té ara sejant amb el PlayStation 9.
Generació digital amb Albert Murillo.
Cada divendres a dos quarts d'onze de la nit, iCat.
De fet, d'aquesta forma,
es presenta en el vídeo oficial de Google
aquesta nova forma de jugar, no?
Sí, perquè cada vegada estan sortint molts més serveis d'aquest tipus,
com per exemple es va presentar també fa un temps
que encara no ha sortit xCloud de Microsoft,
i així anem sumant noves maneres de jugar.
Però avui parlem d'Stadia, que és això que estem sentint,
que per qui no ho conegui és un servei de videojocs
mitjançant streaming, és a dir, el núvol,
perquè ara només funciona
amb una cosa que es diu Premiers Edition,
que costa 129 euros i s'edita de comprar com...
Hi ha un Chromecast.
Hi ha un Chromecast i un comandament,
i tu aleshores et connectes a un núvol,
i allà jugues a jocs superpotents
que tu no tens instal·lats enlloc,
que estarien instal·lats en un servidor remot
en alguna part del món.
I tu el que has fet és contactar amb professionals
al mitjà de premsa per veure com han tractat el tema, no?
Sí, i ens ho han enviat en notes de veu.
Per exemple, el youtuber Patho64 diu que és un llançament estrany.
Si parlem d'Stadia en concret, però a prop del llançament,
sembla que estan tenint problemes,
com moltes característiques que van prometre
i que no arribaran a temps.
Fins que no tinguem males mans al càcer, imagino que no ho sabrem.
Hi ha gent que diu que és fantàstic, i hi ha gent que ho ha provat,
i diu que encara li falta moltíssim per millorar.
Ser un servei nou de Google,
a mi em fa dubtar de si amb tants problemes amb el llançament
ells mateixos es creuen o estan convençuts del producte que fan,
perquè està sent raro.
És molt curiós perquè l'anunci que ha fet també Google d'Stadia
va al calés d'aquests personatges que volen, etcètera.
Vull dir que ells jo crec que sí que s'ho creuen,
perquè s'encasten molts diners.
És el futur, el que passa és que això que diu,
que hi ha gent que li agrada molt i que diu que no funciona tan bé,
això és exactament així, hi ha una opinió bona i dolenta,
però suposo que depèn de la connexió, si la connexió és bona o no.
I depèn del que esperis.
També hem parlat d'en Benjamin Villoslada,
que és vitòleg de les Illes Balears,
que ell no és jugador de videojocs,
però és una gran oportunitat per a la gent que és com ell.
Jo no li donaria massa importància
les limitacions tècniques de les primeres versions.
Recordeu com era qualsevol programa
quan va aparèixer la versió 1.0?
Per exemple, el WhatsApp no té res a veure amb el que és ara.
El que més m'atrau d'Estaia
és la capacitat de fer els jocs immersius i d'alta qualitat
en que el cop molt accessible per la majoria,
amb poc hardware,
aprofitant la televisió de casa i la connexió de febre òptica.
I després has anat bé a parlar amb el Jornal de Ros.
Sí, de la web lúdica.cat,
que és una web en català que parla de videojocs.
I a mi m'ha agradat molt el seu punt de vista,
perquè parla d'aquest punt de vista
que parlava també el Benjamin Villoslada.
Avui, al català, hi ha poc més d'una vintena de jocs.
Així que pensem que el videojugador oltre
en sa que compta amb altres videoconsoles
segurament a esta dia de moment no li fa ni fred ni calor.
En canvi, per videojugadors ocasionals
que no disposen d'altres plataformes especialitzades
ni d'un ordinador prou potent,
i que això sí tinguin una bona connexió de banda ampla,
Stadia els pot proporcionar una solució senzilla
que en poc temps, de forma gradual,
tindrà cada cop més el·licients.
Perquè Stadia està obligada a ser cada cop més competitiva,
sobretot perquè hi ha altres serveis de joc al Google
com PlayStation Now i també ProjectX Cloud,
que arribarà a casa nostra l'any que ve
i que està lligat a la subscripció d'Xbox Game Pass
i serà compatible amb dispositius Android i Windows 10.
Recordem que a Google Stadia
ja es pot comprar al nostre país per 129 euros
més despeses d'enviament.
Només heu d'anar a store.google.com barra
a Google.com barra Stadia
i si us la compreu, doncs home,
deixeu-nos la vostra valoració social
al Twitter, a l'Instagram o al canal nostre de Telegram,
que, òbviament, estarem encantats de llegir-ho.
Doncs sí, perquè encara coneixem zero persones que la tingui.
És una revolució molt bèstia,
perquè hi ha una cosa que no estem dient,
tu pots jugar amb el mòbil, al vàter, a Witcher 3,
el que vulguis.
És a dir, el hardware deixa de ser important.
És molt fort, això.
Això canvia les coses. Completament.
Això agafa rellevància, aquí és la teva connexió d'internet.
L'única cosa, si estàs enmig de Vic o la mola,
jo crec que tens un problema important.
Suposo que acabarà arribant a l'alta velocitat allà.
A Vic no tens problema.
Ara ens estan trucant de Vic i ens diuen que...
No volia dir Vic.
Ja m'enteneu. A los monegros.
Has dit Vic.
Hi ha 500 gigs a Vic.
Sí, sí, ha recorregut.
S'estira per ser ara el temps de sobre.
Què ha passat aquesta setmana a les xarxes?
L'Ed Caballé ens recomana una sèrie, Mandalorian,
que diu que és el primer capítol la vis,
i que sembla molt lent,
però que al final aconsegueixen, que no sap com,
però que et quedis i que te la segueixis mirant.
Ai, s'enganxa.
Baby Yoda, que és el meme de la setmana.
És un Yoda petitet, superpetit, però només té 50 anys.
És una sèrie nord-americana que és d'Western Especial.
Això és el que diuen.
I bé, ell l'ha vist d'una...
Western Especial, eh? Mandalorian.
Star Wars, per favor.
Encara no es pot veure.
No, perquè estem pendents que surti Disney+.
Exacte, això serà el març de l'any que ve, em sembla.
Recordem que els Mandalorians o els Garrers Mandalorians
són el boba fet.
Exacte, Star Wars.
Els que tenim nens petits estem molt pendents
que surti Disney+,
perquè les pel·lícules de Disney estan marxant de Netflix.
Les estan traient perquè van totes cap allà.
I us heu passat ja tot el Netflix.
A donar la volta al Netflix.
Però continuem amb ficció, no?
Sí, continuem amb ficció.
La Laura ens parla d'una pel·li, la pel·li Klaus,
que és la primera pel·lícula d'animació espanyola
que produeix Netflix.
Em parla molt bé.
De fet, després de la seva recomanació,
hi ha molts uients que l'han vista
i també diuen que els hi ha agradat molt.
És una pel·lícula de comèdia nadalenca
feta en anglès i doblada pel Quim Gutiérrez i el Luis Dosar.
I també hem parlat de rellotges.
Hi ha una pel·lícula de rellotges esportius,
en concret, del que sembla que serà el nou de Xaomi,
per un anunci que ha sortit.
En Seraphie, Iteres i Let Caballer
diuen que sempre n'han fet servir de rellotges esportius,
en concret, el Poler i l'Amazit Verge.
No sé si vosaltres en feu servir.
Alguna vegada n'hem parlat, d'això.
Tu també és com jo, no?
Tu en tens molts, veig.
Sí, perdona.
Fé una electrònica...
Algún dia m'agradaria fer un programa de rellotges.
Servi públic.
Aquest és el meu avi. És un cènit del meu avi.
Bé, quan em poso camisa, normalment sempre per tu el del meu avi.
Tens un rellotge per cada outfit, no?
Sí, sí.
En tinc sis, només.
T'imagines si que vas amb el rellotge de...
Jo vaig amb l'Apple Watch 5.
I això ho fa servir per alguna cosa, realment?
Sí, sobretot, mira, sabeu el que faig servir més és això.
Que és, des del rellotge puc cridar on està el mòbil,
i així quan el perdo...
Ah, molt bé.
T'has gastat 500 euros per això.
Està molt bé. Molt bé.
Doncs això...
Ens recomanaven un, que és un dispositiu, que és un GPS,
per fer BTT, senderisme, alpinisme, etcètera,
que no és un rellotge, però sí que té la seva versió de canell.
Es diu TUNAP ANIMA,
i és d'una companyia d'aquí d'Arenys de Mar,
i tothom que l'ha provat diu que va molt i molt bé.
Molt bé. Doncs ens parlen de sèries, de pel·lis i de rellotges.
Tot això al Telegram.
El generació digital.
Ai, que es juga en mob expert.
Videojocs que acaben convertint-se en un mem,
sobretot quan els fans es troben abandonats per a la desenvolupadora.
Així doncs s'han fet famosos, per exemple,
el retorn de Duke Nukem 3D
o si sortiria el Shenmue 3.
En tots dos casos, la promesa s'ha acabat complint més per on,
tot i que no sempre de manera favorable, tot se l'ha dit.
Hi ha un altre joc que ha deixat una gran comunitat de fans a l'espera,
d'una tercera part, que semblava impossible
que mai arribés fins ara.
De quin joc parlem?
Doncs parlem de Half-Life.
No me la sabia, aquesta.
Una saga de videojocs desenvolupada per Valve,
i que va amb les seves dues parts, sorgides el 98 del 2004,
fixeu una mica les bases del que serien després
els first person shooters d'Anant endavant.
Sobretot, gràcies a una càrrega narrativa molt més important,
passem d'aquells dums i d'aquells quets
que eren d'absolutament mata-mata tot el que se'l posi per davant,
que és una història, necessitar parlar, companys, personatges,
descobrir quin misteri s'amaga darrere de tot això,
no és per res, per exemple,
que la pàgina IGN el mencionés
com un dels millors first person shooters de la història.
Es molt curiós,
perquè per aquesta història que expliques
de jocs tan diferents i tan potents,
com és possible que no hi hagués una tercera part?
Doncs la veritat és que és bastant curiós.
Una companya com Valve és bastant especial,
no deixen de banda que Valve és la que està darrere de la botiga Steam.
Des de fa molt de temps,
cosa que ha apartat la descentrada del món dels videojocs
i portat cap a aquesta banda del negoci.
Home, van dir, en el moment en què em surt molt més barat
vendre els jocs dels altres,
que no pas desenvolupar-lo jo i amb molt menys risc que estic fent jo?
Exacte.
Recordem, de totes maneres, que un possible Half-Life 3
sempre s'ha anat deixant cap endavant
pels nous projectes de Valve.
Un mot de Half-Life va ser Counter-Strike,
que també va recomprar i es va dedicar a vendre,
i ha sigut, fins re ben bé fa poc,
un dels jocs estrella del món dels e-sports.
Ara potser no tant, però fa cinc anys,
era realment un dels jocs estrella.
Per exemple, duke nuke 3D,
hi havia moltes versions que començaven i es cancel·laven,
en el cas de Shenmue va ser el problema de la Dreamcast,
però en el cas de Half-Life, n'hi ha cap explicació?
Bueno, simplement això, el que deia la Miquela Gines,
centrats en el cas de la botiga,
hi ha altres projectes, per exemple.
No es va donar la gana a fer-lo.
Tenim Team Fortress, per exemple, tenim Portal...
1 i 2, però no hi ha el 3, Half-Life...
1 i 2, però no hi ha el 3.
Exacte, i Left 4 Dead, 1 i 2, i no hi ha el 3.
Mira, curiosament, ha arribat un nou joc oficial,
que és el nou Half-Life 3.
De fet, estem enregistrant en aquest programa
quan falten un parell d'hores
perquè s'anuncia oficialment des del Valve.
S'anuncia, però realment és un Half-Life 3?
Doncs aquí està el tema.
El que sí que és és un nou joc de la saga,
però ara res de capítols, com en Half-Life 2,
que han sortit capítols,
res de jocs en el mateix univers, com van ser Portal...
No, no, aquest és un autèntic joc de Half-Life,
que es dirà Half-Life Alyx.
Però quina característica especial té que és un joc en VR?
Home, home, no me'n fotis, hòstia!
Vaig a casa meva, hòstia!
Com que Alyx d'aquells...
No és només un joc en VR,
sinó que diuen des de Valve que serà un joc insígnia
del que a partir d'ara seran les VR.
Tots sabem que Valve, entre una de les coses que ha fet,
ha sigut apostar bastant pel maquinari
lligat amb tot el seu negoci d'estim,
ha apostat per comandaments, per sistemes de jocs,
i ha apostat també, degut de la seva relació amb acte C,
per sistemes de VR.
Sembla doncs que aquest joc ve una miqueta promocionat,
tot aquest camp.
Serà més exclusiu de les seves ulleres?
Serà compatible amb altres ulleres?
Doncs això ho sabrem.
Doncs mira, una mica més endavant avui mateix,
però ja al programa no ho podem comentar.
Jo sé que hi ha molta gent que li fa molta il·lusió,
i la comentem la setmana vinent.
Doncs, Elisabet Sánchez, Gina Tots, Oriol Dalmau,
Albert García, Francesca Iblasco, Chris Biltz,
moltíssimes gràcies per participar en aquesta edició d'avui,
i molt bon cap de setmana a tots.
Gràcies.
Però, Elia, abans de res, recordem el programa que farem especial
d'aquí poques setmanes.
D'aquí uns dies, serà el 19 de desembre,
a les 4 de la tarda.
Qui vulgui assistir, tenim unes quantes cadires,
unes 15 més o menys cadires,
i s'ha d'enviar un mail a generaciodigital.cat.
Hi ha hagut els primers ulleres que ens han enviat.
Ja en tenim algun. Per tant, ja no queden tantes cadires.
Hi haurà regals.
Digi Panera.
Sí, digi Panera, com cada any, hi haurà l'Start,
estem tot l'equip aquí parlant amb vosaltres
i fent el programa junts, que és el que ens agrada.
És el millor de tots. És que serà naval.
Exacte.
El control tècnic en Diego Monroy, moltíssimes gràcies, Diego.
A la radiovisió, Lluís Armengol,
i assessorament lingüístic d'Anna Llobet.
Pots seguir-nos al Telegram, al Twitter, a Facebook,
a Twitch, a Instagram, a iCat.cat, a RGD,
i pels podcasts de Spotify, sobretot també per YouTube.
Oients, que passeu un bon cap de setmana
i que tingueu temps per jugar videojocs el cap de setmana.
Aquesta setmana marxem amb un joc que acaba d'aparèixer,
encara que al Francesc no li ha arribat encara,
estem patint tots molt.
Ai... Correus, correus.
Aixem-ho, tres.
Farem un programa especial d'aquí molt poques setmanes.
Ha estat un joc esperat per tothom i, mira,
ens hem d'adaptar a la seva banda sonora. Adéu-siau.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.