El programa és dedicat a la tecnologia creativa de Catalunya Radio.
És la nostra edició número 630.
de la feina de la Lola Cuadrado a la producció,
Ricard Luque a la part tècnica des de la Fira,
Ricard Portal des dels estudis,
i Carles Morales des del control central de Catalunya Ràdio.
També un agraïment als responsables de la Fira
per permetre'ns aquest espai,
en aquest esdeveniment dedicat al món del videojoc,
des de totes les seves formes, que en són moltes,
i que avui us volem explicar fins a les 6 de la tarda,
dues hores de programa.
Això és...
Benvinguts, Cris, Elis, Tard, Francesc, Albert, com esteu?
Ei, molt bé. Bona tarda.
Portem uns dies ja de Fira, hem parlat amb molta gent,
hem pogut jugar a uns quants videojocs.
Com esteu vivint la Fira?
Encara no s'ha acabat perquè demà encara obre les seves portes,
però què tal, com ho porteu?
Bé, home, molt bé.
Quants quilòmetres portes, Francesc?
Mira, no ho sé, no porto...
No porto etiqueta mesuradora.
Aquesta nit, quan anirem a casa, ens passarem,
veurem el ritme d'aigua i de suor,
i de grasa que hem perdut fent quilòmetres.
Molt bé, Cris, has estat per aquí, també, tu?
És el primer dia que vinc, per temes de feina no he pogut venir abans,
i he agafat, em sembla, el dia que m'he esgeniat.
Una pena, però he provat cosetes i molt bé.
Després parlem amb el director i parlem de tots aquests detalls.
Albert García també ha estat passejant força per avui, no, tu?
Caminant, jugant i veient moltes coses, i coneixent molta gent.
Això del món dels videojocs és com un punt de trobada,
que és com una cita anual que et trobes amb gent
que potser fa temps que no veies,
i a banda del fet de jugar, també hi ha el fet social.
Avui, Eli, explicarem molts continguts.
Doncs sí, parlarem, per exemple,
amb el responsable d'un dels videojocs més populars de tots els temps,
el Toru Iwatani, creador del Pac-Man.
Has parlat amb ell? Sí, sí.
He pogut parlar amb ell després de la conferència que va fer ahir.
I, atenció, perquè us comentaré una cosa força interessant,
que és... Exclusiva, exclusiva, eh?
No sé si exclusiva, però està treballant,
o almenys està intentant treballar,
en un videojoc que es mengi.
Perdona'm? Que es mengi, comestible.
Ah. Un videojoc comestible.
Només hi podràs jugar un cop. Clar, no és rejugable, no?
No és rejugable. Que fort.
Després ens expliques els detalls. Què més, Eli?
Doncs també amb el creador de videojocs més minuciós de la història,
en Kasunori Yamauchi.
Doncs sí, és el pare d'una de les sagas
de videojocs de conducció més mítiques,
i, a més, una saga que, a diferència d'altres sagas,
que cada any ens matxacen amb una nova versió,
aquest senyor es pot permetre el luxe de treure un joc cada x anys,
cada 4, cada 5, i, a més, cada cop que el treu,
deixa a tothom bocabadat.
Una persona, un entusiasta del motor i de la conducció,
que no només ha aconseguit fer realitat un somni,
com és ser un autèntic, convertir-se en un autèntic pilot de carreres,
sinó que les grans cases, BMW,
fabricants de cotxes, Mercedes, etcètera,
el criden perquè els ajudi a dissenyar cotxes virtuals.
I més coses, per exemple,
també parlarem de videojocs independents,
i, en aquest sentit, estar, tu n'has vist uns quants, no?
29, per ser exactes. Què dius, ara?
Sóc com el Conde Draco de Barges Ascensats.
Doncs m'hi passa d'aquí per l'estand, el Catalan Arts Video Games.
Fabulós. Em faltarien dues hores de programa, a mi.
Sí? Sí, per cap a 29 persones.
I aquest llibret molt interessant, eh?
Sí, la Generalitat de Catalunya,
a més a més, escrit en anglès, pels inversors estrangers, diguéssim,
per quan tinguis tothom,
tothom que pugui saber, té una miqueta de cultura,
i s'ha interessat a prendre una miqueta d'anglès,
amb molta informació, que després us explicaré que no surt aquí,
i que em paga molt la pena, enterrar-se com s'ha fet.
Explicarem també la bogeria dels esports electrònics.
I què, Cris?
L'altre dia vam anar a la roda de premsa de la Fira
i de la Barcelona, que ens volien,
ens van dir que havien ampliat aquesta zona.
Sí, de fet, m'han dit que n'hi ha 400 o 500 llocs
per al tema de l'escenari municipal,
i s'estan jugant a tornejos, també, a Asus i a Orange,
per recluir gent, per poder anar-hi, a tornejos més grans.
S'estan fent de tot.
Tu t'estàs ja especialitzant en aquest tema, no?,
perquè viatges força a Madrid...
Sí, per sort estic treballant molt amb ells,
i puc veure-ho tot des de dins,
i la veritat és que cada any es superen, eh?
Molt bé, i entre moltes altres coses, també,
el que farem serà parlar dels jocs que hem jugat i que hem vist,
després ho parlarem,
però molta gent jove ve a buscar els seus youtubers predilectes,
però també venen a buscar les seves hores de joc
per poder jugar aquells videojocs que no pot fer-ho a casa, per exemple.
Videojocs que encara no són a la venda,
que potser falten setmanes o mesos perquè surtin,
aquí es poden trobar,
i és una oportunitat de fer com una demo,
abans d'anar a la bòtica quan aparegui a la venda.
Doncs, uients del generació digital,
comencem el programa que us vol resumir
aquest esdeveniment a la Barcelona Games World.
I un dels millors videojocs de conducció de tots els temps
ja s'ha pogut jugar en aquesta fira
abans de la seva sortida oficial el 18 d'octubre.
Ha estat el Gran Turismo Sport,
l'hereu d'una saga de jocs de carreres que remunta l'any 1998,
amb la primera entrega per a PlayStation
i que va posar en boca de tots aquest nom,
Kazunori Yamauchi.
És un home que recorda amb fascinació,
perquè ho deia, doncs, amb entrenament amb nostàlgia als ulls,
com va descobrir els videojocs
veient el fascinava, i és un terme que sortirà molt,
en aquesta entrevista que li hem fet a Yamauchi, la llum.
Li fascinava el fet que en una pantalla fosca
es pogués moure punts de llum,
que eren els invasors de Space Invaders,
un dels primers videojocs que recorda.
També la seva afició dels cotxes,
que neix d'una manera que jo crec que molts ens entrem identificats,
viatjant al seient al costat del seu pare,
mentre ell conduïa el cotxe,
es dedicava a mirar per la finestra
i jugava com a intentar endevinar les marques i els models
dels cotxes amb els que es trobava pel carrer,
com aquests nens de petits caminant per la finestra
dient els rètols de les botigues i tot.
Ell jugava i va ser una miqueta la seva introducció al món dels cotxes.
Jo sumava matrícula.
Sempre buscava matrícules que sumessin alguna cosa amb 7.
No sé què fèieu vosaltres.
Escapicuar. O buscar 0000.
O endevinar el color del seu cotxe.
Molt bé. O cotxes de diversos colors
i anar sumant a veure quin feia més.
Muntar els ponts. Muntar els ponts era un gran joc que fèiem.
Jo em dormia.
No em feu sentir malament. O rotondes.
He quedat jove i així...
Era d'aquells que el posaven al cotxe cada dormint, no?
Sí. Exacte.
Ara hem vingut a parlar amb Yamauchi de GT Sport,
a Gran Turismo Sport, i per començar ell mateix ens explica
quines són les característiques més destacables del joc.
A Gran Turismo Sport trobem fins a tres característiques
realment especials. Una d'elles és la física del cotxe,
l'altra la llum sobre el vehicle i el paisatge,
i per acabar un conjunt harmònic i sofisticat
que tots els jugadors podran gaudir.
Molt interessant el que deies. Sobretot això.
Tornem a parlar de la llum.
Deies que volia que la gent captés la bellesa
del paisatge per on corria.
Per tant, no era només la conducció,
sinó que la gent apreciés la llum al cotxe,
la llum en la ciutat, la llum en la carretera.
I tu parles de la sal, també, no?
Sí, és que és una de les coses que a mi m'ha deixat molt sorprès,
visualment, una de les primeres coses que veus.
En els jocs de carreres, molt sovint, quan el cotxe va ràpid,
l'asfalt és una mena de trama buirosa
que, bé, et dona certa sensació de velocitat.
Però, sobretot, en els jocs antics, quan el cotxe es parava,
la carretera seguia igual de borrosa.
Dius, no, això no hauria de ser així.
Cada cop s'ha anat millorant.
I jo crec que en aquest Gran Turismo, la sensació de l'asfalt,
és general, és diferent, i està quiet,
que quan acceleres i es mou el que tens més a prop, el pots veure,
i el que està més lluny és el borros, perquè corres,
la sensació és molt gran.
I a mi és una cosa que realment m'ha agradat molt.
T'ha agradat. A l'entrevista també es va mencionar l'enfoc
cap als esports electrònics, no?
Doncs sí, la veritat és que GT Sport té una vessant d'esports electrònics,
i, a més, Sony està molt implicada i cada cop ho estarà més,
i en parlarem més endavant.
Però jo vaig ser segur que només un 10 o 15% s'ha fet pensant en això.
El que sí que s'ha fet, a mi m'ha semblat molt interessant de preguntar-li,
és que s'ha adaptat per a PlayStation VR.
I, bé, hem volgut saber com ha sigut aquesta adaptació.
Hem tingut molts reptes tècnics del GT Sport,
com resolució 4K, la fidelitat cromàtica i l'ús de l'ACT-D RR.
Les ulleres VR han estat una altra repte,
però la sensació des de dins del vehicle, amb les ulleres,
és que és un lloc on es pot veure el que et rodeja,
i em sembla un bon punt de partida per seguir treballant en el futur.
Uf, jo aquest joc amb VR és el mereig assegurat, eh?
Doncs no, eh, la veritat. Jo crec que no, eh.
Jo l'he provat i no... no mereix,
i, a més, la sensació immersiva és molt gran.
Realment soc un defensor d'aquesta tecnologia,
no crec que serveixi per tots els estils de joc,
no crec que el futur del videojoc passi per tot VR,
però sí que hi haurà coses en què aquesta tecnologia funciona molt bé.
Jo crec que el món de la simulació, en general,
és un lloc on aquesta tecnologia funciona molt bé.
Per mi, en els videojocs on estàs dintre d'una cabina,
per exemple, en un cotxe, en una nau especial,
són aquells en els quals no em mereixo quan em poso el casc.
Per tant, jo soc... estic amb el Francesc,
amb interès en la versió virtual aquesta.
Molt bé. Fixa-vos en les paraules d'en Yamawchi.
Seguim amb el concepte de la bellesa,
la percepció de la bellesa que et rodeja
mentre estàs dins del simulador, mentre estàs corrent i jugant,
i lo difícil que ha sigut adaptar una miqueta
tot aquest joc de llums també per després d'això amb VR,
és el concepte que han anat a tirar de lo màxim,
han anat a tirar que aguanti 4K, han tractat les HDR a R.
Recordeu que hem parlat d'alguna vegada del programa,
la fotografia HDR,
és una fotografia que agafa un rang molt gran d'exposicions de llum,
des de sobre exposicions perquè les parts fosques quedin clares,
a supexposicions perquè les parts molt clares quedin nítides
i no perdin detall,
i tot combinat donar una imatge amb un rang molt gran.
Ells el que han treballat a Gran Turismo
és que amb pantalles que aguantin l'HDR
i tinguin rendinàmics molt grans,
la visualització i la bellesa del escenari és brutal.
I això vol dir que també funcionarà
amb un PlayStation normal sense que sigui prou, no?
Suposo que no hi ha problema.
Sí, en principi no hauria d'haver-hi problema
amb una PlayStation normal. Molt bé.
Desenes de pilots professionals vindran...
han parlat sempre de com el que aprens dins el joc,
dins els de Saga Gran Turismo,
es pot aplicar a una cursa real.
I, a més, els grans èxits de la GTA Academy
sembla que ho confirmen.
Això és en part gràcies al coneixement sobre els cotxes
i que l'ordem és pilot real de curses.
Per això vaig voler acabar l'entrevista
fent-li una petita reflexió.
Què pensava ell que era més cert
que la Saga Gran Turismo és millor joc de conducció
ja que ell és un pilot de cotxes
i aporta el seu coneixement,
o ell s'ha convertit en un millor pilot de cotxes
gràcies a haver treballat fent Gran Turismo?
Malgrat la segona és més certa,
no vol dir que la primera no ho sigui tan bé.
Tant el món de les carreres com la preparació del Gran Turismo
tenen semblances
i intentem arribar al límit dedicant la nostra vida
fins al punt de posar-la en perill
per assolir les nostres fites.
A veure, què vol dir, aquí, en Yamahuchi,
que posa en perill la seva vida per fer aquest videojoc, sí?
Suposo que el que volia dir és que en el món de la conducció,
en el límit, doncs arrisques la teva vida
i a l'hora de fer Gran Turismo
et van tant en límit com a les carreres reals.
I suposo que...
No sé jo si allà, a Polyphone Studios,
bueno, has jugat la vida posant un micro
al costat d'un motor o dissenyant un cotxe en 3D.
Però bueno...
Tenim el director de Barcelona Games Bowl,
però abans volia preguntar-vos, tenida, jefe en Yamahuchi, de cap,
deu ser d'orillo, no?
No sé, tinc la sensació que deu ser un home...
La veu és sossa, eh?
Sí, ja, però enganya, això, eh?
I no ho sé, eh?
A més a més, com que és una persona que és malaltissa,
entre cometes, pel realisme, no?,
perquè els cotxes, perquè els circuits
siguin 100% com a la realitat,
aquesta porta no està ben feta...
Jo crec que deu ser d'aquests...
Jefes torracollons...
No, no, aquí hi ha mig pixel que no m'agrada.
Però el gran turisme em sembla que els cotxes
no tenen física de...
De cops, no? Sí.
I jo crec que això li donaria encara més realisme
que el cotxe es pugui trencar i no puguis continuar.
La carrera ha de...
No ho podries superar, en Yamahuchi, això.
No ho podries superar.
Tenia que fer un DLC d'aquests, d'extensió del mecànic,
de reparar els cotxes d'aquests.
Yamahuchi, ja tens una idea de negoci.
Gran Turismo Arcade Edition. Volaria molt, eh?
Doncs estaria molt bé.
Ara el que hem de fer és parlar, com deia,
amb el director de la Barcelona Games World.
A veure, Eli, algunes dades d'aquesta fira?
Doncs mira, Albert, dins de 62.000 metres quadrats,
hi ha més de 210 empreses,
més de 130 videojocs amb 23 novetats,
més de 100 empreses independents que busquen,
amb més de 500 entrevistes a 35 inversors.
I per parlar d'aquesta segona edició de la Barcelona Games World,
el director, en Josep Antoni Llopar,
molt bona tarda i moltes gràcies
per venir amb nosaltres al programa en directe.
Bona tarda.
Segurament aquestes dades que diem ja deuen pujar,
perquè això s'ha d'actualitzar el dia a dia, no?
Sí, efectivament, és una fira molt dinàmica
per començar dijous, però que bé, cada dia, sí, sí,
s'estan produint moltes activitats,
hi ha molt ambient, és com dirien els gamers,
tenim el hype pels doubles.
Ara parlem d'en Yamawchi, un personatge important
que li vau donar un premi ahir també a Mentoro i Batani.
Estan contents de venir aquí i veure una mica l'ambient?
Moltíssim, és un honor, és molt gratificant, no?,
perquè són gent que valora molt aquest tipus de gestos,
són icones de l'industria, doncs, cultural,
i també són icones socials, no?, en certa manera.
És a dir, tenir el pare del Pacman
en una fira com Barcelona Games Goal, en una segona edició,
ens posiciona, i per a nosaltres també és un orgull
que personalitats d'aquesta dimensió,
que ens vulguin acceptin venir a Barcelona
i presentar aquests jocs amb nosaltres
i amb la nostra comunitat de jugadors, no?
I suposo que és un orgull també veure,
tu deus estar passejant aquests dies molt amunt i avall,
no sé quants quilòmetres deus fer cada dia,
però veure tanta gent i aquest ambient és impressionant, no?
Totalment, és a dir, jo ja fa una setmana
que no vaig al gimnàs, no cal,
no caminarem mai, i efectivament, és a dir,
veure la resposta de tota la comunitat,
de jugadors, d'aficionants, és a dir,
és una mobilització molt potent,
molt potent que no se soleix poques vegades,
és a dir, al món de les fires pocs esdeveniments
tenen aquesta capacitat de congregar tantíssima gent,
i és que al món del videojoc i al món dels esports
mou a les masses d'una manera capaç, diguéssim,
avui dia, i les poques indústries
ja tenen aquesta gran capacitat, és un orgull.
I és molt transversal, perquè aquí ve gent
amb interessos molt diferents,
encara que sigui la mateixa indústria.
Ara deies esports electrònics, però gent que ve a la retro-Barcelona,
gent que vol jugar a les darreres novetats de Nintendo o de Sony,
és a dir, hi ha tot tipus de gent diferent, no, en aquest sentit?
Doncs sí, efectivament, és a dir,
ja a l'hora de concebre l'esdeveniment
el concebíem, diguéssim, d'una manera
que poguéssim integrar qualsevol tipus de públic,
una fira que fos familiar, que fos pels joves,
que fos per la gent més adulta,
i llavors volíem oferir una visió 360 graus, no?,
per tot tipus de públics, que tothom trobés
el seu espai dintre de la zona que ens vol, no?,
des de la creació o desenvolupament de jocs,
que ara per ara són idees o són projectes
que estan molt incipients, no?, que estan allà al núvol, no?,
doncs de la mà de les petites empreses
fins a les grans productores de videojocs,
o també doncs l'espai retro-Barcelona,
que és una mica un repàs per la nostàlgia, no?,
dels anys 90, 80, no?,
doncs amb les arcades, els ataris, no?,
els segues, etcètera, no?, vull dir que sí.
És una visió molt generalal i, bueno,
la setmana passada, quan vam anar a la presentació
a la roda de premsa de la Fira,
tu comentaves que aquesta segona edició
veia en un moment molt dolç en la indústria del videojoc.
Albert García, tu que et mous molt,
en quin moment està en aquests moments d'indústria?
La sensació és força bona aquest darrer any, no?
A nivell de videojocs, aquest 2017 està sent espectacular.
O sigui, a nivell de llançaments de videojocs, molt bo.
O sigui, no paren de sortir títols molt potents,
tant grans produccions com algunes més petites,
i és impressionant.
Crec que és una cosa que es pot notar,
passejant pels pavellons de Fira Barcelona aquests dies
pel Barcelona Games World,
especialment perquè RetroBarcelona són altres temps,
però es nota companyies com Nintendo, Playstation, 2K,
també petits estudis independents,
molts llocs molt interessants, realitat virtual.
La indústria, el que em preguntaves,
2017 amb un estat de salut molt potent.
I també, la diferència entre la primera i la segona edició,
Plaça Univers, ara la veus,
i heu fet un esforç molt gran perquè la gent pugui menjar,
descansar, i sembla potser poc important,
però és gairebé vital, no, imagino, tot això?
Efectivament.
És a dir, garantir o guanyar fluïdesa el que és, no?
L'accessibilitat al recinte i l'accessibilitat al joc
eren dos directius que teníem molt clares
que aquest any s'havien de millorar notablement,
i, al final, la gent ve aquí a jugar, a gaudir,
a disfrutar del que més li agrada que és gaudir dels videojocs.
Per tant, no poden tenir que una hora i mitja dinar,
és a dir, s'ha d'intentar que la gent dini en mitja hora,
és a dir, que qui vulgui pugui dinar bé, ràpid,
i sense perdre i invertir massa temps.
A més, també venen preparats a fer cues,
és a dir, s'han de fer cues aquí.
És evident, en videojocs importants jo ho veig,
però són cues bastant tranquiletes,
i de vegades s'ha de fer, venen preparats, també, no?
És una tònica ja general europea,
inclús m'atreviria a dir anivell mundial.
Nosaltres visitem totes les files les més importants,
anivell mundial, i és veritat, digerir,
tant de quant i tant de públic, amb l'espai que tenim,
doncs, evidentment, la gent ha de tenir paciència,
el que sí que és bé, és a dir, l'accés a les partides,
el joc és fluït, és constant,
però sí que és cert que s'ha d'aprendre una mica amb calma,
perquè, al final, en una hora i mitja no pots veure
ni gaudir de tot el que hi ha, perquè és una dosi,
una sobredosi, diguéssim, de deteniment,
i seria impossible.
I avui t'he de dir que parlaran amb pares,
perquè avui he anat al futbol a portar els meus, etcètera,
i pares amb pares, que els seus fills venen.
L'organització, el fet de venir molt d'hora per començar a fer cua,
és que, amb dos anys, déu-n'hi-do, eh?
Pensa, Albert, que quan vas a jugar a videojocs fora de casa,
fas cues, ja ho fèiem als vuitanta, anaves al seu reglament,
tenies tres persones davant, aquí era l'últim,
posaves el teu moneda allà, una mica, demanaves tanta.
Fer cua és inherent a quan surts a jugar a videojocs a fora.
Per cert, a les quatre ha acabat la Persona Game Jam,
petits equips que han treballat durant trenta hores
per fer un videojoc, i ara em sembla que s'han de reunir
el jurat i decidir com ha anat, aquesta edició.
Doncs molt bé, realment la participació ha estat molt satisfactòria,
ha trencat una mica d'espectatives que portàvem,
perquè va ser una iniciativa que volíem impulsar des de la base,
veure, veure, prendre el pols, el talent, des de la gent jove.
I realment la participació ha estat molt bona,
hem fet fora 130 participants, amb una trentena d'equips,
i realment veus que hi ha idees, ostres, realment trencadores.
La temàtica que es va comunicar ahir oficialment
a tots els participants,
és a dir, que no sabien de què hi havia...
Quina era el tema del videojoc, diguéssim,
i se'ls va comunicar ahir, era el Somriure,
perquè ahir era el Dia Internacional del Somriure.
Molt bé, ens fa falta, eh?
Per tant, un tema tan incorrecte, tan aterri, no?
Exacte.
I hi ha idees molt, molt bones, et diria,
i us convido a que us passeu,
perquè realment veureu que hi ha, ostres,
preuen la imaginació d'allà on sigui, és espectacular.
Us seguirem, seguirem tots els projectes que s'han presentat.
Som a Catalunya Ràdio, el Generació Digital,
en directe des de la Barcelona Games Bowl,
i com a emissora pública també ens agrada
iniciatives com aquesta, com d'altres,
com el primer concurs de bones pràctiques d'educació i videojocs.
I en la presentació es deia que precisament els projectes
que els alumnes o que treballen a les escoles
tenen a veure amb la tecnologia.
Mira, ara el somriure, però de vegades tenen a veure
amb la societat, amb la filosofia...
És a dir que, en aquest sentit,
i tu que estàs Albert Talenti, també ho veus, no?
Amb la història també, molt recurrent.
Sí, està molt bé perquè, al principi,
quan deies el somriure és com,
com podem fer un videojoc d'aquest tema,
però surten, surten realment,
i és d'on surten les idees més innovadores, no?,
d'intentar treure un joc, una temàtica tan senzilla.
És un tema especial i poden veure si estàs somrient o no
en un videojoc, està molt bé, està molt bé, realment.
Hi ha jocs que et fan somriure,
hi ha alguns d'aquí que tenim exposats
que alguns t'avorregen, sincerament,
però hi ha altres que et posen un somriure...
Escolta'm, abans que marxis,
tens temps de jugar algun joc o no?
No, la veritat, molt poc.
Hauries de fer, encara que sigui una partida, a cada edició,
dir, mira, escolta'm, vaig a jugar una partida.
Ja n'he fet alguna, sí que és veritat,
perquè hi ha hagut alguna partida al backstage, per entendre'ns.
La veritat és que no és el meu fort,
però, a mica en mica, em vaig esforçant per bé,
per conèixer com a mínim una mica de les novetats, principalment,
a veure com... per prendre el pols, diguéssim,
i a veure què ens trobarem.
Després, les valoracions que fa el públic, etcètera.
Molt bé.
Doncs, escolta'm, Josep Antoni Llopart,
director de la Barcelona Games World,
amb moltíssima sort, amb la recta final.
Recordem que demà encara està obert.
Demà encara... avui sí que vam esgotar totes les entrades,
aquí només van a Guixeta,
però sí que demà encara tenim aforament,
però encara podem vendre entrades per tant.
Esperem que també tard o d'hora s'acabaran esgotant, segurament,
però encara n'hi ha darrere d'ara.
Doncs moltíssima sort en aquesta recta final.
Perfecte. Moltes gràcies a vosaltres. Moltes gràcies.
Prema el bot obert i obre la porta.
Fes-ho. Hem arribat fins aquí.
Gairebé al final del vídeojoc.
He corregut saltat i m'he enfrontat a tot tipus de monstres per tu.
I ara no vols obrir la porta.
Prema el bot obert!
Tots els que formen part de l'equip del generació digital
saben perfectament que el bot obert obre la porta a l'entretariment
i a la creativitat digital.
Doncs Sony té un espai enorme a la Barcelona Games World
i hem tingut l'oportunitat de parlar amb molts dels seus responsables.
No sé si han guanyat espai en referència a l'any passat,
però la presència de Sony a la Fira, déu-n'hi-do.
Des d'aquí veiem una entrada a un dels pavellons
que està gairebé inundat.
És tot un pavelló, gairebé.
Tot un pavelló se'l queda.
Si fa no fas, jo crec que és el mateix que l'any passat.
Potser una miqueta més, però sí, sí, és particular.
A nivell polític, entre cometes, és significatiu que Microsoft
no tingui presència molt gran a la Fira.
Pot ser que diguessin que no van venir.
Ara és un rumor o una cosa que vaig llegir que no sé si és veritat.
Perquè no tenien prou consoles noves?
Haurien de venir perquè d'aquí un mes surt la seva nova consola.
Potser ara les estan guardant per vendre-les,
o no sé si aquest és el problema.
Jo crec que això no és problema, però diria que no.
Diria que haurien de ser aquí per demostrar la nova consola.
N'heu vist alguna de nova, de Xbox?
Aquí no, perquè van dir que sí que hi serien,
d'alguna forma o altra.
Namco, tenen un partner amb Namco,
perquè tot el que és l'estand de Namco, que també és bastant gran,
tots aquests funcionen amb Xbox One,
les estacions de jocs són d'Xbox One,
però com a empresa i com a tal no hi són.
Aquesta mateixa setmana s'ha actualitzat la consola PlayStation 4
a la versió 5.0.
I han fet uns canvis que inclou millores en el control parental.
Pares amb fills que juguen a l'hora amb la PlayStation 4,
quins són els canvis que trobarem?
Ens ho explica la Cristina Infante,
senior platform marketing manager a Sony.
En este momento PlayStation está llegando cada vez
a un públic más variado, más amplio,
y ya no solamente importan los grandes jugadores,
para ellos hay actualización.
Una parte de la actualización es muy importante
para sus equipos y su gestión de sus torneos online,
pero ¿qué pasa con la familia, qué pasa con nuestros hijos?
Y se ha creado un sistema para gestionar los perfiles
que es más flexible, de manera que la edad de cada uno
de los componentes y miembros de una familia se tiene en cuenta,
de forma que puedo crear un perfil familiar
en el que puede haber hasta siete miembros
en los que voy a identificar uno a uno cuál es su edad
y que los contenidos, por tanto,
a los que puede acceder a través de PlayStation Store,
por ejemplo, cuando nos preocupa un poco,
nuestros chavales se conectan, no sabemos qué contenidos van a ver,
pues ahora va a estar marcado cada uno de estos perfiles
con su edad correspondiente y se van a mostrar
solamente aquellos contenidos que sean los adecuados.
Francesc, vas parlar també amb gent de Sony
d'una nova característica presentada en el darrer tres
i que es diu Play Link.
Play Link és un sistema per poder jugar a jocs amb molts amics.
Una cosa així, rotllo casual, plan festiu, esteu a casa,
vols jugar amb gent, però, òbviament, tens sis amics,
però no tens sis comandaments, és rar que no tinguis tant nom.
Per fer-ho, pots jugar amb el mòbil.
Això bé, parlem de substituir el comandament a qualsevol joc
per un telèfon mòbil o és una cosa totalment diferent?
Ens ho aclarirà en Pida Smith, director de desenvolupament de producte.
Els jocs de Play Link es juguen
usant únicament el telèfon com a comandament.
No intentem replicar el DualShock.
A més, els telèfons tenen moltes funcionalitats.
Tenen una càmera, així que utilitzem la càmera
en alguns dels nostres jocs.
Tenen una superfície tàctil, així que usem la superfície tàctil.
I permeten que cada jugador tingui una pantalla privada
de la que podem treure en profit.
I això ofereix moltes i moltes possibilitats de jugabilitat.
Està bé, jo sempre he recordat
i sempre penso en el retrovisor dels cotxes al mòbil.
Sí, però pensa que hi ha jocs
que utilitzen aquest concepte de pantalla secundària.
Alguns tenen algunes aplicacions específiques
que donen informació i es lliguen amb la teva partida.
Amb la VR, que amb les ulleres està molt bé, això, també, aconseguir-ho.
I això és un concepte totalment diferent.
Això és una sèrie de jocs especialment pensats
per utilitzar amb aquest sistema Play Link,
que linka el teu telèfon, a través d'una aplicació,
i que també és molt fàcil de fer, a la consola,
perquè tots puguem jugar utilitzant el Telèfon Pro
a jocs específics dissenyats per a això.
És el que dèiem fa un moment, que parlàvem del somriure.
Seria un joc perfecte per utilitzar amb un sistema Play Link.
Per què? Perquè la seva pròpia càmera la podíem utilitzar
per fer gestos amb la cara, etcètera.
Oriol Dalmau, hola, què tal? Com estàs?
Hola, què tal? Bé, molt bé.
No et veig a tu jugant amb família o amics amb el mòbil...
No, jo soc molt de quant més gran millor.
Ara que tinc la Switch des de fa poc,
tinc tendència constantment a anar a la pantalla gran.
És allò de grande, ande o no ande, jo soc d'aquests.
Quina mena de jocs surten per aquesta línia Play Link?
Per exemple, hi ha jocs d'aquests d'endevinar coses,
hi ha jocs com, per exemple, tipo,
pots fer servir el telèfon per cantar, i rotllo karaoke...
Sí, són aquests jocs casuals.
I, per exemple, en sortirà un que es diu Hide in Agenda,
en el que cadascun dels personatges té a la seva pantalla
una cosa diferent que els altres no saben,
i és un joc d'apanyalar-se a un dels altres,
forjar aliances amb la pantalla que ningú sap bloquejar,
i et pots comunicar i pots fer coses d'aquestes.
Amb això qualsevol marca de mòbil o ha de ser...
No, qualsevol marca de mòbil, tant per allòs com per Android,
a través d'una aplicació et connectes a la consola i pots jugar.
Magnífic, magnífic. Mira...
Potser ens hauríem d'anar a la mar de distreta a casa.
És un concepte diferent.
I deia allò de les ulleres a l'etat virtual,
el fet que estàs allà, que després en parlarem,
que estàs allà, que tu has estat jugant i la família està...
és una manera que tu puguis interactuar,
enviar-li missatges, encara que sigui dir-li...
Ei, ja està fet el sopar, pots venir i deixar de jugar.
El nen va a jugar a sopar, vinga, va.
Exacte, exacte.
Les ulleres de l'etat virtual sembla que són i creu,
perquè vaig veure l'altre dia que fa un segon model,
un model nou pel Japó.
Què ho dius així, una mica de rintintint?
Jo pensava que aquests se'n penediran d'això,
i ho faran enrere, però aquí està ple de...
La fira està ple d'UBR, fan un model nou,
o els hi va bé o són uns inconscients, la cosa és que hi creuen.
La gent fa molta cua per provar-ho,
perquè hi ha molta gent que encara no ho ha provat,
o que no té les ulleres, evidentment.
Tu tens les ulleres i jugues? No.
No, però saps què em passa?
No és clar, el maldita...
Però saps què em passa?
Que jo ara penso, aquesta nit jugaré amb les ulleres,
i m'entren unes ganes, ara després arribes i fas altres coses.
Veus els cables i se't treuen les ganes.
Jo crec que el segon model aquest que estan intentant fer ara,
que faran al Japó,
una de les coses que han polit és els 8.000 cables,
que quedaran 3.000 ara, no?
Però jo crec que això fa mandra.
La gent que no ho ha provat és mort per provar-ho.
Això sí que és cert. És veritat, és veritat.
Continuem el Generació Digital en directe a Catalunya Ràdio,
des de la Barcelona Games World,
i en un programa especial, atenció, de dues hores.
Doncs, Cristian, comentàvem que, evidentment,
una de les parts importants de la Fira
són els esports electrònics.
Doncs sí, de fet, després ho parlarem,
l'Aitor Álvarez ens comentarà també el nivell competitiu.
Ahir es van jugar tornejos, avui i demà també,
però també...
I això?
I això?
I això?
I això?
I això?
I això?
Tot això és l'iga de videojocs professional?
O hi ha altres lligues? Com va?
LVP, tot, sí.
Avui, sí, ara està representat per a l'LVP.
Parlàvem abans amb el Blasco,
també hi ha l'ESL, hi ha un munt de plataformes,
i també hi ha aquesta confusió
de veure quina és la lliga principal,
perquè realment ni els jugadors ni els equips saben,
més o menys, on jugar o no jugar.
A més, estaven fent aquí moltes competicions,
hi havia una part que de Game 40
que també tenia competicions, el cort inglès també ho feia.
Exacte.
Game és que té, a més, les seves pròpies...
els seus propis tornejos d'e-sport,
també té un estant on fa diverses competicions,
i després hi ha els grans, no?,
la Lliga Orange, de l'LVP, que estan aquí.
I és això, a vegades és una miqueta confús.
Mira, mira, m'encanta que traieu aquest tema,
perquè l'altre dia vaig anar a una conferència
on es parlava de quina és la situació,
més o menys, de tot plegat.
Fira de Barcelona i Sabent Millà
van organitzar un workshop
amb la participació dels actors principals
del sector dels esports electrònics.
I Alberto Guerrero, que ell és Iberia Country Manager...
Un dia hauríem de fer un programa dels noms d'aquests, eh?
És Iberia Country Manager de Riot Games, League of Legends, eh?
Ell ens parlava del hype d'aquesta indústria.
Todos los que somos profesionales del sector
hemos sufrido la parte negativa del hype,
de la gestión de expectativas,
de cómo las cifras se sacan de contexto,
y todos intentamos poner las cosas en su sitio.
El Barça creo que se fundó en el 1899, ¿no?
El primer campeonato del mundo fue en 1930.
En los esports siempre se empieza por el campeonato del mundo.
Se da la sensación de que se transmite sin querer,
porque la gente que organiza torneos,
la gente que prepara y lo comunica,
que parece algo maduro.
Hay profesionales, se llena el palado San Jordi,
y no, todavía queda mucho camino.
I en Sergi Mesonero, que és cofundador
i director d'estratègia de la Lliga de Videojuegos Profesional,
treu ferro també de la tendència
de comparar els esports electrònics amb els esports tradicionals.
Tienen puntos en común eso, por supuesto.
Hay estructuras que se parecen, hay lenguajes que se parecen.
Pero el ecosistema de los deportes, en particular en España,
aunque también en muchos países del mundo,
es un ecosistema asociativo y territorial.
Es decir, el deporte es muy piramidal,
desde las federaciones autonómicas a las nacionales.
Los esports totalmente diferentes.
No existen asociaciones de gestos,
no existe fundamentalmente un ecosistema empresarial.
Los equipos son empresas, las organizaciones son empresas,
las organizaciones son empresas,
y los publishers ya, ni te cuento, son grandes empresas.
Em va agradar molt tot el que es va dir en aquesta conferència,
perquè al final,
sempre que parlem d'esports electrònics
i sobretot des dels mitjans generalistes,
és, wow, amb tants diners, tal...
És que aquí, fins i tot, se'n comencen a organitzar,
com han de fer les competicions, tot plegat.
I no són federacions, no són associacions,
sinó que són empreses.
I tela, eh?
Crec que igual estem vivint en el món dels esports,
una cosa que s'acosta més a com funciona
l'esport professional dels Estats Units,
on el patrocinatge i les empreses són propietaris dels equips,
són molt importants, i aquí, en canvi,
els equips són coses que percebem com molt tradicionals,
amb massa social, arrelats a una ciutat o a un lloc,
que tenen el caliu de la seva gent, i que això va creixent.
I en quin sembla que, en el món dels esports,
la idea és totalment diferent, i ens sembla molt estranya,
però en altres països segurament no.
Fixeu-vos com les operadores telefòniques
estan apostant moltíssim.
És un tipus de producte, l'e-sport com a producte,
que els interessa perquè s'associa a l'e-sport
amb necessitat de bona connexió a internet, per exemple.
Llavors, les grans companyies d'aquest sector
estan apostant moltíssim.
Equips de futbol també, o equips esportius de bàsquet,
altres esports, volen entrar.
El mateix Piqué va formar un equip d'e-sports, també.
I ara diuen que també el Messi vol contribuir.
Mira, mira, molt bé, no, no, escolta'm.
Grans noms, eh?
Grans noms, i tema mater, això s'ha acabat una miqueta, no?
Doncs la veritat és que, si ho deia el Mesonero,
hi ha empreses a darrere i tot és molt empresarial.
El tema dels quatre amics que formen un equip
i s'entrenen a jugar i arriben a les grans divisions,
doncs s'ha acabat, quan parlem del nivell
de la competició professional.
En David Alonso, conegut en aquest món com el Lothar,
entrenador de League of Legends per l'equip Giant
i director esportiu d'aquest club,
té equips, és un club, atenció,
que té equips de League of Legends, Hearthstone,
Call of Duty, Counter-Strike, Clash Royale
i diversos jugadors individuals de FIFA.
Tenen contractules i clàusules de fitxatge.
Segueixen a més rutines d'entrenament diàries.
Mantenen dos gaming house, llocs on poden tenir concentrat
perquè visquin junts, s'entrenin junts,
els seus equips de League of Legends i de Counter-Strike.
I, a més, no m'estranya que diguin que han d'estar concentrats,
perquè, la veritat, el panorama de les competicions d'e-sports
és molt fragmentat i molt difícil d'entendre.
Es una buena pregunta, de hecho,
porque sé que hay muchísimos,
incluso yo mismo, que soy el director deportivo,
a veces me vuelvo loco con todos los equipos que tengo
y todas las ligas que competimos.
A ver, así un poco, en resumen.
Digamos que si estás en la máxima categoría de League of Legends,
solamente puedes jugar la liga oficial de Riot,
que son los creadores del juego, etcétera,
que es la LCS.
Un equipo LCS, un jugador con un contrato LCS,
no puede competir en otra competición.
Ahora, si es a otro nivel, ya sea a segunda división,
que es la considerada China Series,
o en ligas nacionales como la española,
puedes competir en más competiciones.
Estava cansat, no? Vas enganxar una mica cansat.
Ho hauria portat força, ara.
El vaig enganxar, que encara no havíem comentat les competicions.
Si estava cansat, déu-n'hi-do, després, l'estrès que deu portar.
Estava relaxat.
Però què ens ve dir, això, una mica?
És que hi ha moltes lligues, i, a més, les lligues són molt proteccionistes.
Els grans equips acumulen seguidors,
acumulen contractes de patrocini, d'empreses com Asus,
com, per exemple, d'empreses de telecomunicació.
I què vol dir?
Els creadors de les lligues no volen que aquests equips
competeixin a diverses lligues,
perquè avui seria molt difícil pensar que un equip de futbol,
com el Barça, com l'Espanyol, etcètera,
poguessin estar jugant la Lliga española,
i la Lliga d'Andorra, i la Lliga de Portugal.
No, aquí estan a la seva.
Hi ha contractes de protecció bastant forts
per obligar que els equips es mantinguin al seu lloc.
Volen protegir el talent,
i ho faria el millor espectacle només en el seu canal.
Però t'han deixat parlar amb algun d'aquests jugadors, no?
Estan protegits, però algun has pogut enganxar.
Sí, sí, sí.
Mira, vam percussar també una mica
el que és la vida des dels que estan davant del teclat i el ratolí,
la pressió del partit.
Doncs vam voler parlar amb un jugador.
I un jugador de League of Legends,
l'estrella de League of Legends d'un club de Barcelona,
que és el Kid, és en Prete,
que és un jove grec que ha fet del League of Legends
el seu estil de vida.
Porta 7 anys jugant i dos i mig com a professional.
I, escolta, quins són els objectius
que es marca un jugador professional de League of Legends?
El meu objectiu personal és arribar a l'LCS,
competir amb els millors,
veure el que puc fer allà,
i intentar-ho durament,
i arribar a ser el millor d'Europa i del món.
Que curiós, eh?
L'esport professional en tots els nivells
fa que la gent parli amb tòpics.
És allò de dir
el partit de jugar dura 90 minuts i tal.
El senties parlar i podies haver-li posat el micro al Sergio Ramos.
I, a més a més, és gent molt jove, també.
A vegades costa arrencar-li una paraula.
De fet, en aquesta roda de premsa que vaig anar,
d'informació de tot plegat,
hi havia molts periodistes esportius,
perquè hi ha com una sinèrgia entre els dos univers.
Marca va fer el seu part,
Marca eSports, em sembla que també està tot molt lligat.
Molt bé.
Tu amb qui has parlat, Cris?
Hem parlat també amb Laitor Álvarez,
responsable esportiu de la Superliga Orange.
S'ha explicat tot el que s'està jugant aquest cap de setmana
a l'escenari principal de l'LVB.
Aquí, a Barcelona,
el que tenim és l'arranque de la competició regular
de la Superliga Orange,
que fa a l'LVB,
amb els jocs de League of Legends i de Clash Royale.
Ahir divendres vam tenir la final de la Copa de Call of Duty,
on estaven els quatre millors equips d'unes fases prèvies
que va començar amb més de 200 equips.
Avui, el que tenim són quatre partits de Lliga,
els vuit equips que conformen la Superliga Orange.
Tot el fenomeno fan de qualsevol esport tradicional
i de masses al nostre país,
portat aquí a la Barcelona de Games World.
I em fa molt de gràcia perquè,
quan vau jugar a diferents jocs,
hi ha tot tipus de jocs
i per mi, al Clash Royale,
la imatge és totalment diferent.
Has volgut preguntar-nos sobre això?
Sí, hem parlat de tot una mica.
Com ve a detall, es juguen diferents competicions,
però demà, per primer cop,
s'inaugura la Superliga Orange de Clash Royale.
El mànager...
Hem parlat amb el mànager de l'equip de Vascònia,
ara parlaré una cosa d'aquest mànager,
ens explica el fenomen Clash Royale
en la seva primera aparició a la Superliga Orange.
Estábamos hablando en Gamergy que nadie lo esperábamos,
un 80% de los bigwes que vieron externos,
lo que fue Gamergy,
eran todos de Clash Royale,
o sea, es una barbaridad.
Yo creo que la gran ventaja y desventaja al mismo tiempo
de Clash Royale es que es un juego
que se juega en un dispositivo móvil
que juegas en tres minutos, estés donde estés,
no necesitas un ordenador,
no necesitas estar en tu casa dos horas jugando concentrado,
y eso es lo que le hace muy atractivo.
Hoy por hoy, pensando que todos los nanos tienen móvil,
que todo el mundo tiene un acceso muy rápido
a jugar a este juego,
yo creo que estaremos hablando
que en un año y medio, dos años,
será el juego más jugado, seguramente.
Mira, com a dada curiosa,
en GK, el mànager, ahir era coach d'Invictus,
a tot un equip que era Invictus.
Avui tot l'equip és de Vascònia,
han firmat un contracte, ahir eren Invictus,
es van treure la samarreta i avui és de Vascònia.
Aquí mateix.
Parla efecte Neymar,
ha de canviar dos minuts de començar,
però literalment, eh?
Total, total.
Realment és un boom.
El Clash Royale deia que hi ha diferències
que realment els jocs més tradicionals juguen en panoràmic,
en vertical, i canvia una mica.
Però li he preguntat també
quina diferència hi ha entre Clash Royale
i altres jocs del mateix estil,
i realment no m'ha sabut dir quina diferència hi ha realment.
Però hi ha una dada que diu molt
i és que va triplicar en ganàncies
a jocs com, per exemple, Pokémon GO,
que sembla un monstre,
i Clash Royale s'ha disparat d'una in cap a l'altra
d'una manera brutal.
Uients que ens estiguin escoltant al Generació Digital,
a Catalunya Ràdio,
si veniu demà a la persona que ens vol,
sobretot no us perdeu aquests esports electrònics,
i si podeu veure un de Clash Royale,
jo, de veritat, és que us recomano moltíssim.
Per si algú estava molt interessat,
ahir es va jugar a la Copa de Calotí,
com ha dit l'heitor Álvarez,
i va guanyar i Monkeys, per si algú estava interessat.
Molt bé.
Al programa hi ha moltes empreses petites
que venen a la persona Games World
per intentar tirar endavant el seu videojoc.
Generació Digital.
I la veritat, molt bonic l'espai de Catalan Arts,
de l'ISSEC, de la Generalitat de Catalunya,
on s'hi apleguen un munt d'empreses catalanes.
En concret, 29 empreses catalanes,
i, a més, també hi són, amb estant propi,
les empreses catalanes següents.
Beautiful Games, Malbot i Patuns.
Ells tres tenien, doncs, o tenen,
un espai conjunt a part, està molt bé.
Doncs durant els dies de la fira,
els tècnics de l'àrea de cultura digital,
de l'àrea de desenvolupament empresarial
i de l'àrea de mercats de l'ISSEC
mantenen reunions, fan nous contactes,
i treballen des de l'estat català per fer d'enllaç
entre els professionals internacionals
i les empreses catalanes,
i ajudar-les així a impulsar les seves creacions.
Ens ho explica de millor la Marisol López de l'ISSEC.
Una fira important a totes les videojocs,
sobretot a cara a Europa.
La diferència de professionals
de publishers, de inversors
de l'any passat en aquest,
l'any passat del primer any,
ha estat espectacular.
Per tant, és superimportant que aquesta gent estigui aquí.
Tots ells volen,
dissabte i diumenge,
tenir públic, ensenyar-ho,
que la gent jugui, que s'ho passi bé,
que li faci un feedback.
Però, els primers dies, l'important per a ells
és aconseguir,
publisher per anar fora,
formes, que tota aquesta gent
pugui després trobar i comprar
i funcionar el joc quan surti,
els que encara no han sortit,
o hi ha els que ja hi són.
Ara, has vist que tenen ganes d'ensenyar el seu joc?
Aquí hi ha una cosa a la Marisol
i li he d'estirar les orelles, a què no ha explicat?
Molt malament, Marisol, molt malament.
Una cosa que no ha explicat
és que a tots aquests nois, aquestes 29 persones,
aquestes 29 iniciatives,
fa dues setmanes es va reunir aquí,
els va posar tots junts,
i els va explicar com vendre el producte.
I els va fer una masterclass privada
de com parlar amb la gent, tal.
També els va preguntar quines coses trobeu a faltar.
I, per exemple, van dir, mira, un lloc per deixar la motxilla,
l'aixequeta i tal,
doncs tu vas abastant i tenen uns pilons
amb una porteta per deixar les motxilles.
Vull dir que un aplaudiment per la Marisol.
Sí, perquè són petits detalls.
Però vitals, són petitíssims però vitals.
Hi ha molta gent molt simpàtica, molt agradable,
i amb coses divertides,
que és el que importa en un videojoc.
Jo, és que ja no sabia a qui entrevistar.
Són 29 persones.
A 30 segons cadascuna el Verme m'ha tallat el coll,
perquè no ho retens.
Llavors he fet una miqueta a Voleu
i també t'he enviat els talls a Voleu.
Ho han fet així una miqueta com a poker.
Vull dir que s'ho diu perquè ningú s'emprenyi.
Jo no he sortit... Ja aniran passant pel General.
Escoltem el primer tanc.
El Pau Elias.
Aquí tenim el Pau Elias, de Chloroplast Games.
Soc el Pau Elias, de Chloroplast Games.
A la Pira hem portat quatre jocs,
però el nostre principal és el Joc Aixur,
que és un nou modo de joc.
I bueno, l'estam espetant aquí perquè no paren d'avenir gent.
I la cosa més important és que,
com que és un joc superfrenètic i superedictiu,
la gent li agrada molt.
Quatre jocs he portat.
I la producció que porta en un nivell guapo.
Molt bé.
Ja us sabeu que són jocs nous.
Per tant, formes noves.
Però he parlat amb el Rafel
i m'ha explicat una cosa molt divertida,
que si no us t'ho deia, rebentava.
I si ell no m'ho deia a mi, petava.
Escolteu, això és molt, molt bo.
En aquest videojoc tenim la versió nova
i remasteritzada amb HD,
i tinc la versió antiga de MCX, de l'ordenat de MCX.
I quan l'exemple la versió de MCX,
el seu cor li fa com un palpit i els hi agrada més.
I et diu, no, deixa aquesta, que vull jugar amb aquesta versió,
i no amb l'altra. Els hi agrada.
El pixel, ara, està com molt de moda.
Era el Rafel de BitLogic, eh?
El Rafel de BitLogic.
Ell vol dir, en veritat, que a la versió remasteritzada
hi ha una combinació de tecles per jugar a la versió pixelada,
i la gent, quan la veu, i fins i tot els publishers futurs,
ho veuen i diu, no, deixa'm la 4k a banda,
jo vull jugar a la versió clàssica.
I també té versió per Game Boy.
I també té versió per Game Boy.
Això és una altra història que ja en parlarem amb un altre programa.
I això que deia que el pixel estava de moda,
encara podem dir això?
Això que deies em recordava el Wonder Boy,
que també té aquella tecleta que al final tens com el cor dividit.
Què faig, amb què jugo?
Una cosa és que el retro estigui de moda i l'altra és anar tan enrere.
Perquè el 16 bit...
Me fas sentir vell, eh?
Tu vas al 16 bit i que està vell, jugar amb la Mega Drive.
Però, hòstia, a l'MSX ja arriba un punt...
8 bits...
Estem tant en... A l'Amstrad, arriba un punt...
Està ressentit que et va fer, tu, els 8 bits.
Jo recordo... Jo vaig començar amb l'Amstrad CPC...
Va ser un trauma.
Amb l'Amstrad. Amb l'Amstrad, el 6128.
Ah, i els disquets de tres pousades.
Amb disquets i monitor de color...
A mi em va enfonsar la vida, Dragons Lair 2.
Perquè estava tan lluny de l'Arcade...
que des d'allà vaig dir...
Vull una Mega Drive.
Me la van inventar per mi.
Per cert, en aquesta zona ens ha encantat...
parlar amb el David Jaume Andreu,
que presenta el seu nou joc, que es diu Super Epic.
Portem només tres mesos desenvolupant-lo.
És la primera vegada que ho mostrem en públic.
Per una banda, ens interessa que la gent ho jugui...
per veure...
per recollir feedback, bàsicament, de si agrada, si no agrada,
si els resulta massa difícil, massa fàcil, etcètera.
I per l'altra banda, que potser és la més interessant, per fer negoci.
Nosaltres, aquest joc, necessitem un editor, un publisher...
per acabar-ho, és a dir, que ens suporti financerament...
i també, bueno, per ajudar-nos-ho,
aportar totes les videoconsoles, fer tot el màrqueting, etcètera.
Era el David d'Undercoders,
que recordem que fa molt poc va anar a Tòquio,
va aconseguir un premi a la Tokyo Game Show, no?
Això mateix, el Sense of Wonder,
que és un premi destinat a idees molt innovadores,
que va anar per al Konga Master.
És un vídeojoc de ballar a la Konga.
I el Super Epic Déu-n'hi-do. Té molt bona pinta, eh?
A mi m'ha agradat molt el que he jugat.
És com una mena de joc d'acció i plataformes,
on tu pots explorar l'escenari,
i, com sempre, portes aquest animal característic d'aquests jocs.
És una llama, em sembla que es diu en català, una llama.
A la Konga Master, em sembla que aviat estarà per Switch, oi?
Per Switch, també. Ja està, ja l'he jugat.
El meu fill juga molt en aquest joc.
A més, vas escoltant la musiqueta de la Konga,
i molt divertit, també, vaig estar parlant,
i comentarem com els japonesos van viure aquest joc,
que per ells no es diu Konga, aquest ball,
però que quan ho vam veure dient, ah, és d'això, aquest joc, d'acord?
O sigui que les festes japoneses també, en teoria,
es juga a la Konga, eh?, en principi.
La Konga de Kanuto, no? Sí, no sé per quina.
No sé com deu ser en japonès.
Ho recordes, aquell japonès que vam tenir,
que ens va explicar el para-para? Sí, és veritat.
Que varia d'aquella cosa tan tradicional
que resulta que era el take on mida-ha?
Sí, sí, efectivament, efectivament.
I els japonesos, els ballos i la música, eh?
Francesc, per cert, tu també has parlat amb gent.
Sí, mira, hem tingut l'Àlex Climent i el Demian Sabini d'Odysseus,
que portaven una versió encara millor
de la que anem veient a cada dos per tres,
perquè ens el estem trobant a moltes files de Capos Legacy.
A més, si teniu aparells VR per PC,
la podíeu trobar ja a l'early access d'Esteem.
I, a més, a més, ens comunicaven
que ja l'han pogut posar en marxa en diverses sales arcade VR,
com, per exemple, es troben als arcades 7Fan del Canadenares,
però esperem aviat que també la tinguin
d'aquestes sales de realitat virtual
que comencen a aparèixer també per casa nostra.
Això sí, el que m'ha interessat del que portaven
era una iniciativa sobre un projecte de lliga e-sports
per a jocs de realitat virtual.
Mira, tot parteix que hi ha un youtuber bastant important,
a nivell d'UBR, que és el jugant virtual,
i llavors vam conèixer, vam veure el joc,
vam veure que realment podia funcionar una lliga tipus e-sports,
i podem fer diferents tornejos.
La gent es podrà apuntar a una lliga,
llavors podrà seleccionar el joc que vol jugar,
hi haurà una implementació amb Steam del mateix joc,
llavors la gent podrà recuperar, o sigui, podrà jugar a una lliga,
i automàticament hi haurà un rànquing on-line
on podrà veure la seva apuntació,
llavors hi haurà premis, etcètera, etcètera.
Ens apropem al final, per cert, aquest era el joc Gapos Legacy,
Gapos amb dos PES Legacy,
que, com dius tu, es pot jugar en diverses sales, si vols.
I, a més, ha quedat finalista en els PlayStation Talents,
perquè és possible que s'hagi també per PlayStation enviat,
i que els exigim, des d'aquí, molta sort.
Ens apropem al final de la primera hora del programa
al Generació Digital, des de la Barcelona Games World.
I és curiós perquè els de Gapos Legacy
parlaven de youtubers i gent VIP, gent important.
La Gina, per cert, ens ha passat un tall
que ha aconseguit avui mateix del Chincheto 77.
Escoltem.
Hola, Gina, muy buenas.
Hemos llegado a la feria, a la Barcelona Games World,
y me parece una pasada, me parece una pasada.
Yo creo que hacen falta muchísimos más eventos como estos,
y me está encantando, me está encantando el evento este año.
Mola muchísimo y muy recomendado para todos.
¡Hasta luego!
¿Noteu com els nois i noies que venen a jugar
venen a jugar però també van buscant youtubers?
Sí, i tant.
N'heu trobat, sí? Tu, sí, no?
A Luis Micho vaig trobar.
Sí.
I me'l volia carregar però no sabia quina nau era ell.
Li tinc bastanta mania, però no és un tema meu.
I jo et volia saber qui era, però eren tots anònims.
El van deixar passar per davant de la cua que estava fent.
No ho vaig entendre, això. Aquest efecte ultra VIP.
Aquest tio què té? 4 milions de seguidors? 5?
No ho sé pas. Ja en té 6, em sembla.
Tu en saps, d'això? Bueno, més o menys, sí.
A tu et deixen passar per les cues. A mi encara no.
De totes formes, aquí deus haver saludat a forces ullents teus, no?
Bueno, sí.
Jo soc molt petit en comparació amb un Luis Micho,
però sí que és veritat que m'he trobat alguna persona.
I he vingut amb un avió meu, que és el Seriensegasònic,
que també té un canal petitó i tal,
però l'he perdut a primera hora i ja no l'he pogut trobar,
perquè això és enorme, és grandiós, això.
Aquí el Cris és molt modest, però ensenya, sisplau, la acreditació.
Com t'han deixat entrar, tu? És molt trist.
Una acreditació que posa influencer.
És una paraula que ho diu.
I m'ha agradat, no sé, premsa.
Youtuber.
Youtuber, sí, millor.
Però sí que és veritat que és una fira important
per a totes aquestes persones, no?
Dona visibilitat, sobretot, és una fira on els gamers, sobretot,
tenen aquí la seva base.
A mi no em ve a buscar ningú perquè signi res ni cap fotografia,
però ha passat una cosa curiosa.
Dos germans venezolans, bessons, buníssim, Luis i Juan,
han vingut a fer-se una foto amb mi
per un podcast que faig de música de videojocs.
No era generació digital, eh?
Saps qui em va saludar, per cert, ahir?
El primer justicier que vam tenir l'any 2000.
Molt. Sí, sí.
Això té mèrit.
Deixeu-ho en printa per tota la vida.
2012, potser.
Quin joc li vam donar, perquè devia ser brutal.
M'ho ha dit, i fins i tot m'ha dit que tenia dos minuts
per fer un resum de dos minuts per antena.
No devia ser del BioShock?
És que no ho recordo.
Era una edició de luxe, la va vendre ahir ahir,
amb milions de dòlars, s'ha fet el xalet.
I per això està tan...
No, no, no, em va agradar molt que ens saludés.
A mi m'ha saludat el Christian Negre, ha vingut.
Ah, sí? Molt bé, perquè de fet,
Christian Negre, que ella es dedica a l'educació,
i que van tenir dies importants, dijous i divendres, aquí,
parlant d'educació, com dèiem,
i de bones pràctiques amb el videojoc.
Pareixeríeu visir molta gent indisfressada o no?
No. No, m'esperava més.
A la zona de e-sports, de personatges de League of Legends,
sí que n'hi ha.
He vist alguna cel·la, algunes...
Hi ha un torneig de cosplay. Avui mateix?
Sí, avui mateix. Potser estan a fora.
Jo a la part retro-Barcelona sí que n'he vist, eh?
Sí? Sí, sí, sí.
Ara fa un moment ha passat un senyor vestit de follet tortuga,
no sé si l'heu vist.
Bueno, aquest és un clàssic, eh?
He acabat mirant voltes per aquí, no?
Vols dir que és el mateix? No hi ha 4 o 5?
Jo he vist un cosplay de la reial societat.
No sé si era cosplay, però portava la samarreta.
No cola, no cola.
Escolta'm, nosaltres després, a l'informatiu,
amb el creador del Pac-Man,
ens acompanyaran responsables de Nintendo
i de la retro-Barcelona.
De veritat, després de l'informatiu, escolteu-lo tontament,
i després nosaltres continuem el generació digital.