Generació digital amb Albert Murillo.
Benvinguts al generació digital, el programa dedicat a la tecnologia creativa de Catalunya Ràdio.
Durant els propers minuts en aquesta edició número 632 parlarem de videojocs,
de tècniques d'animació dels anys 30 portades a la actualitat,
de xarxes neuronals, els dispositius mòbils,
i entre molts altres continguts també parlarem de la festa dels súpers.
Això és generació digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez.
I avui amb l'Albert Garcia.
Molt benvinguts a tots, com esteu?
Bona tarda.
Tot bé?
Molt bé.
Feliços.
Feliços.
Feliços.
Per cert, Gina, molt fora aquesta setmana.
Molt forta.
Has anat molt de xula al Twitter dient que podies veure des de petita els dibuixos màgics.
Aquells dibuixos que els que no els hem vist en la nostra vida posem els ulls ganyos.
Ai, no els has vist en real?
A la meva vida els he vist.
Pobre, pobre.
Mira, doncs una vegada en un tio, el tio em va cagar un llibre d'aquests,
que estava molt de moda als 90.
I jo estava molt concentrada intentant veure-ho.
I un dia, no sé per què, el cap em va fer clic i vaig poder-ho començar a veure.
Jo li deia, mira, mama, mira, aquí hi ha una balena, aquí hi ha una...
I la mama no ho veia.
I la meva mare em va fotre, t'ho juro, una creca, i em va dir, deixa de dir mentides.
Estan posa, nenes.
No, deixa de dir mentides, les mentides són dolentes.
I jo, mama, t'ho prometo, que jo puc veure, jo puc veure.
Fins que no va arribar un dia un amic dels meus pares a dinar a casa,
va dir, no, no, però si jo també ho veig.
I la meva mare em va demanar disculpes dient-me,
ostres, jo pensava que t'ho estaves inventant.
Vosaltres dos també ho veieu?
Sí, sí, sí.
Són ombres, no?
A mi em costa molt.
No són ombres.
El que sí que és veritat és que quan no ho has vist mai,
si us ho recordeu, l'ull màgic tenia al final la pàgina,
el que podies veure, que es veia com de color grisor.
Sí.
I això crec que a vegades enganyava molt.
Doncs a mi m'ha enganyat tota la vida això.
Què passa?
Què crec que es veu?
No saps.
Vas posant els ulls i a vegades potser comences a intuir aquelles formes,
però no saps veure.
I com diu la Gina, és un moment en què dius,
espera, espera, i si fas el clic correcte, ja saps.
Però no et passa que al principi et costa molt,
però un cop que ja l'has fet, després ja pots veure'n més.
I ho veus de seguida?
Sí, sí.
És el cap que et fa escric.
Jo hasta podia passar de pàgina i veure el següent.
I seguir-ho veient, sí.
Però sí que és veritat que també amb l'edat canvia, eh?
No, no, no.
Francesc X-Men, aquest és el teu poder.
Veus?
És a dir, cada vegada has d'enfocar.
No ho veus a la primera, eh?
No, no, no.
Has d'anar enfocant.
A vegades trigues, doncs res, mig segon,
i a vegades diguéssim que trigues una miqueta més.
També depèn de l'habilitat que tingui l'artista a l'hora de fer-ho.
N'hi han anat més ben fets i més mal fets.
Jo recordo ara mateix una escena de la pel·lícula Malrats,
on hi ha precisament un noi que ha passat tota la pel·lícula
al costat d'una botiga que tenen un cartell de l'ull màgic,
i allà mirant, i tothom que passa pel voltant li va dient,
eh?
És una goleta!
No!
És un barco!
Per cert, en aquest sentit, la pel·lícula Kingsman,
Kingsman 2, que ha estrenat ara fa poques setmanes,
comença amb una imatge...
Sabeu que hi ha imatge que, quan vas a l'oculista,
de moltes rodonetes de diferents colors, hi ha un número?
Els tests d'aquests del turisme.
Exacte.
Doncs comença la pel·lícula, i ho dic perquè jo no vaig veure res,
on hi ha una imatge, segurament, no sé si amb un número
o amb alguna cosa que no vaig poder veure.
No ho has dit, el que és, no ho saps encara.
No, per això utilitzo la ràdio per...
T'ajudarem, Albert.
Exacte, per ser, no sé, a veure si algú em pot ajudar.
Per cert, Francesc Xavier Blasco, aquesta setmana també has provat
un vídeo, a través del Twitter, que m'ha encantat,
que és de Hudson Soft, que és una desenvolupadora japonesa
dels anys 90, on es veu quan fan el joc Bomberman.
El Bomberman, sí, és els 90.
Em sembla que és una versió per Super Nintendo.
Sí, correcte.
És el Super Bomberman, en aquell moment,
i és divertit perquè, clar, aquí material japonès
no corre molt a nivell periodístic de coses,
aquí estem molt acostumats a saber tots l'era d'oro,
els 80, sabem tots què passava per dinàmica en aquells moments,
però què passava dintre companyies japoneses,
doncs coneixem molt poques coses.
I és divertit perquè pots veure una mica com era l'ambient,
quines coses tenien enganxades a les parets...
Molt normal.
D'oficina, d'allà a prop veus l'estètica de la gent,
de les noies, i també veus una miqueta com anava programant,
com anaven provant diverses coses.
És un vídeo molt petitet que fa com un recorregut
dintre de les oficines de Hudson i és interessant.
Albert Garcia, tu també m'has ensenyat aquesta setmana
l'art conceptual d'un altre videojoc mític, el Sonic 2.
Un art conceptual que és espectacular.
Pot ser, directament, ja es pot publicar, ja.
No ho sé, penso.
De fet, mola perquè aquestes imatges, il·lustracions,
que eren el concepte del que eren els videojocs abans...
Avui dia podrien ser el videojoc.
Exacte.
De fet, és això, és l'art que segurament l'artista
dibuixava abans que es fes aquest videojoc.
Això es fa encara, no?
Encara es fa per dissenyar els videojocs.
I a mi sempre m'agraden molt els de plataformes dibuixar-los.
Era una afició que tenia aquí.
Què dius, sí?
Dibuixar pantalles.
No ho havies dit mai.
Doncs tinc llibretes...
Per favor, porta'm una llibreta.
Però tinc jocs sencers allà...
Sí, dissenyaves videojocs, ja.
Uns loupings, uns trampolins, unes tovaries...
Necessitem aquesta llibreta a l'estudi ara.
I tu, que tens tants contactes de desenvolupadors?
Has de demanar que et facin el joc.
És que visualment és maco, però no sé si jugant-lo seria tan divertit, eh?
Sí, sí.
Doncs aquesta setmana he pogut veure tota aquesta informació
que heu anat donant a les vostres xarxes de Twitter.
Eli, per cert, estem preparant una altra justícia
per a programes futurs i és el joc que podran jugar
és la música que ara sonarà.
És el joc que podran jugar, comentar i després endur-se, no?
Aquesta és, com deies, la banda sonora del videojoc Everybody's Golf.
De fet, aquesta és la darrera part d'una saga llarga,
d'un títol amb personatges molt divertits,
però amb una física molt seriosa de moviment de bola,
que és el que un bon jugador demana als títols esportius.
Hi ha els títols sobretot de golf,
i a més he vist que aquesta niçaga és llarguíssima.
Aquest joc és boníssim.
Aquest any és un dels jocs d'això que es diu Slipper,
és un joc que no crida gaire l'atenció,
però les crítiques i la gent que l'ha jugat,
jo el vaig poder jugar fa uns dies, són fantàstiques.
Tens moltes coses a fer i està molt bé.
I està molt bé, en el fons, perquè el golf pot ser relativament avorrit,
doncs jugar-lo, ara potser hi haurà agents que la juguen...
En aquest joc és molt divertit i a més tens un món obert per explorar,
hi ha mil activitats...
Aquests personatges són molt divertits.
El que és curiós és que precisament el golf,
que podríem dir que és un esport que pot tenir diferents graus de popularitat,
però diguem-ne que dintre el públic jove no seria aquell esport.
La història dels videojocs està plegada de videojocs de golf des de ben els inicis.
Són boníssims, de més.
De fet, és que l'altre dia, no sé qui m'ho deia,
que als Estats Units jugar a golf és molt més barat que no pas aquí,
que és molt més elitista, i allà segurament és més popular.
No sé si els nens hi juguen amb més facilitat que no pas aquí.
Segurament.
Però jo crec que era el típic títol que intentava agafar una mica els pares.
I compra la consola, l'ent d'allò, però...
Ei, el pares comprarà el videojoc de golf...
Exacte.
Jack Niclaus.
Jack Niclaus, el Lynx, el famós Lynx per PC, també.
Doncs a partir de dilluns, Eli, si et sembla,
a través del nostre Telegram, perquè és el nostre canal oficial
on nosaltres demanem aquestes intervencions al nostre públic
perquè pugui venir aquí i fer de justícia,
ho farem per escrit.
Tornarem a dir-ho, no?, com es fa, hem d'estar atents al Telegram,
com hem fet aquesta setmana passada, aquesta setmana,
que de fet ja hem tingut uns regals que ja hem donat.
Exacte, perquè, mira, vam donar les dues entrades dobles de Cinesa
per veure Blade Runner 2049 a través del nostre Telegram.
Qui van ser els guanyadors?
Doncs els guanyadors de les entrades han estat l'Antoni Fernández i l'Ester.
Molt bé, moltes gràcies a Cinesa per les entrades
i a l'Antoni i l'Ester per participar
i sobretot per estar en aquest fantàstic Telegram,
que cada vegada és un degoteig, però cada vegada hi ha més gent.
Sí, sí, i de fet volem, bé, jo sobretot vull dedicar el programa
al Pedro Pulpillo, que acaba de sortir d'una operació
i que esperem molt que es recuperi.
I tot això ho hem sabut gràcies al nostre Telegram.
I fa molt bona cara.
Sí.
Si voleu entrar, podeu anar a telegram.me barra generació digital.
I Pedro, no escriguis, perquè t'has de recuperar per la setmana vinent,
però per una altra ja el tindrem aquí i ens ho explicaràs en directe.
La setmana passada va sortir el tràiler de la segona temporada
d'Estranger Things, la sèrie de Netflix inspirada en els 80,
i aprofitant aquesta promoció,
han fet un joc gratuït per iOS i per Android.
Però el més interessant no és que sigui una promoció simple
en forma de plataformes tontos,
sinó que Stranger Things The Game
és un joc d'aventura i RPG molt complet.
Una de les coses que atrauen els seguidors d'Estranger Things
són els homenatges 80ers,
i aquesta versió del joc no podia ser menys.
Mapes, trencaclosques i enemics que recorden
en les primeres versions, si hi heu jugat, de The Legend of Zelda.
Fins i tot tindrem diferents personatges seleccionables
que haurem d'alternar per resoldre la història.
Començarem amb Hopper i anirem reclutant els protagonistes de la sèrie.
Eliminar dolents, esquivar trampes, investigar el poble...
Igual que la sèrie.
Molt bé. I quants nivells hi ha?
Hi ha dos nivells de dificultat, el clàssic i el normal.
Però s'ha de dir que amb el moda clàssic,
que és una miqueta més difícil...
No, és difícil.
La imatge del joc és espectacular.
Dius que no és gaire llarg?
No, no és gaire llarg, aquest joc.
Però he vist gameplays a través de YouTube i Déu-n'hi-do.
Potser és un parell d'horetes,
però no és el joc més llarg de la història.
Penseu que el joc, a més, ha estat completament traduït
al castellà, cosa que s'agraeix.
És gratuït, quan diem gratuït
vol dir que no té micropagaments,
és a dir, una vegada us el descarregueu,
tal qual el teniu per iOS i Android.
I l'estudi Bonus XP dels Estats Units,
a Texas crec que està,
ha fet una molt bona feina.
Jo abans del programa gairebé se m'escapa el bus
per jugar en aquest joc.
Vaig per el capítol número 4.
Té molt bona pinta. L'heu jugat, Albert?
Sí, l'he jugat. Està molt bé.
Una cosa que m'ha agradat és el control,
amb els mòbils els controls són complicats
i aquí ho han fet amb molta naturalitat.
És un point and click.
Sí, però és point and click,
però no és una aventura gràfica, és com un joc tipus Zelda.
I la forma com està feta de combatre amb els enemics
està molt bé.
A mi m'agrada molt també.
Normalment en aquest tipus de jocs més RPG,
caminar, explorar el mapa,
és més feixuc.
En canvi, aquí no sé si és la velocitat
en què caminen amb les cametes curtes
o el què,
però és que es fa molt agradable.
Sí, sí, és cert.
A vegades aquests videojocs tenen com
la creueta sobreimpresa en la pantalla.
No acaba de mular. Aquí està molt ben fet.
És curiós perquè deies que recordava el Zelda
i a mi em recorda
la primera, quan veig
l'acció,
em recorda a la Tic-a-Tac, que era un joc
que jugava per Spectrum. A la Tic-a-Tac us sona o no?
A la Tic-a-Tac? No, la veritat.
Aquí l'únic que li sona a mi.
I a l'Albert tampoc li sona. A mi sona.
A la Tic-a-Tac és més mític el Spectrum.
Doncs molt bé.
A veure, altres jocs amb referències
vuitanteres que hi ha actualment
es nota una tendència, i és que els vuitanters
estan de moda. I comencem
per un de casa nostra.
Oi que ben digina que posaríem el Catalunya
triomfant quan parléssim
d'algun producte català? Això està molt bé.
Sí, sí, perquè de tot allò que dèiem
que ens feien uns segadors amb 8 bits,
alguna cosa d'aquestes.
Si parlem de productes fets aquí a Catalunya
i sobretot si parlem de videojocs dels vuitanta
no podem deixar de parlar de Mega Magic
Wizards of the New Age,
que van fer els amics de Beautiful and Games,
els creadors de Nil Umbra. Aquest és un joc de rol,
aventura i estratègia, acció,
on gràcies a les nostres mascotes i la màgia
podrem dominar el barri.
De fet, aquesta música que escoltem forma part
de la banda sonora, també una música
molt dels anys vuitanta.
Neon Age ja veureu. Només
la imatge gràfica és claríssim.
Dóna'ns 3 videojocs més d'aquesta
línia vuitantena. Ja no fets a Catalunya, eh?
D'acord. Molt bé. Hotline Miami 2
Wrong Number, que segur que us sona.
És un joc violent, de vistes enital,
que comparteix aquesta segona part
en un imprescindible si vas gaudir de la primera.
Aquí es conclou una mica l'aventura
i tothom diu que no te'l pots perdre.
El segon és Transistor, dels creadors
del clàssic Bastion, un joc
de rol de ciència ficció que molts
consideren un dels millors de Supergiant,
que és aquest estudi que va fer Bastion.
I l'últim,
Majestic Nights, una aventura thriller
amb estètica aquesta dels vuitanta
que tu em demanaves i que tots coneixem.
I és curiós perquè no només amb música
tornen els vuitanta, també ho fa
amb altres històries que no tenen res
a veure. Això que estem
escoltant és Justice,
amb la peça Randy. Només hem d'escoltar
emissores musicals o legistes d'èxit
que sonen absolutament
els vuitanta, perquè de fet
el que estan fent molts és recuperar
els instruments d'aquella època.
La setmana passada hi havia un Doodle,
em deies Francesc, sobre el primer estudi
de so analògic
que es va fer fa molts anys
i molts
d'ells el que han fet
és recuperar aquests instruments
perquè soni la música, com és el que es dona
en aquests moments. Per cert,
l'altre dia em van dir, fins i tot,
que hi havia exposicions de clics de fa mòbil
a Catalunya la setmana passada.
No recordo quin poble és,
però hi ha un poble que anualment
té una fira dedicada al clic de fa mòbil.
Fa ben poc, em sembla,
que aquí hi ha hagut...
Ja has anat o no? No.
A casa som més a l'ego.
Jo tinc el Facebook i amb totes les meves amigues
que tenen fills, han anat tots
a veure l'exposició del clic de fa mòbil.
Jo també tinc molts amics que hi han anat.
No coneixia pas el...
Era marca, no?
No ho sé, no sé quina...
No sé què és.
Clar, en principi és una altra marca, no?
Eren clics, els clics eren uns personatges
petitets que feien 10 centímetres, aproximadament,
que els hi podies posar la gorra,
cadascú tenia un vaixell...
Perquè no vas a botigues de juguets, perquè si no...
Encara no.
Albert, per favor, surt de casa,
deixa de jugar al Cuphead i vés a comprar joguines.
Més grans que el Lego, eren.
Eren pitxes de plàstic,
du, compraves el lot sencer,
la caseta, el cotxe,
la caravana...
El vaixell.
Jo tinc un germà que ens portem dos anys només
i ell jugava amb les meves nines i jo jugava
amb els seus clics de fa mòbil.
El Fuerte Vaquero.
Jo l'altre dia vaig veure, fins i tot,
el pàrquing encara es ven com a joguina.
El pàrquing
és curiós que encara aquest espai
es vengui
com a joguina.
És veritat, perquè netejarà el cotxe, posar gasolina...
Era tot un món.
Ets tan ordenat, fins i tot jugant.
És veritat.
Després, també, recordem, als anys 80,
als Cups de Rubik n'hem parlat aquí,
també hem tornat...
S'ha usacut alguna cosa més dels anys 80
que encara utilitzem o que d'alguna forma...
El Walkie Talkie.
És a dir, ara fem servir WhatsApp
i molts enviem notes de veu com si fos un Walkie Talkie.
I el Walkie Talkie és molt dels 80.
És un mòbil,
no és un Walkie Talkie, però hem adaptat
la tecnologia al que tenim.
Per cert, tu també ens vols
recomanar un cormetratge.
Kung-Fu-Ri, gratuïta a internet,
i que diu al següent la seva review,
perquè encara no l'he vist, dura mitjoreta.
El detectiu del Departament de Policia de Miami
i el lluitador Kung-Fu-Ri
viatgen des de la dècada dels 80
fins a la Segona Guerra Mundial
per matar Adolf Hitler
i venjar la mort del seu amic
en mans del líder nazi.
A més endavant, a l'edat dels vikings.
És divertit.
És molt divertit.
Intenta ajuntar
tots els referents estètics
dels 80 i del cinema cutte també dels 80,
tots junts.
Recordar que això també es va fer molt popular a xarxes
gràcies al videoclip oficial del cormetratge
que el feia el David Hasselhoff,
que era autèntic esprit 80er.
I que em sembla que va ser una espècie de Kickstarter
que es va poder fer.
Jogava molt amb la imatge aquesta
que era distorsionada com si fos una cinta
que s'hagués magnetitzat.
Visualment era molt maco.
Aquesta mena de fons
virtuals, d'infinit,
de ratlles...
Exacte. I a més,
curiosament, ara parlàvem de videojocs
amb referents dels 80, hi ha un videojoc oficial
del cormetratge de Kung-Fu-Ri
que es troba a Steam, que es diu King Fury
Street Rage, i que té tota la pinta
de ser un d'aquests beat'em ups.
Doncs també amb molta estètica 80era,
trobeu-lo a Steam si us interessa.
3 euros només per Windows i Mac.
Generació digital,
no s'entén res, però distreu.
Doncs competir i demostrar
que un és millor que la resta
és inherent a la societat humana.
Tenim ganes de saber qui és el millor
en qualsevol camp i per això es creen competicions
de tota mena. I encara que sembli mentida,
també es fan competicions de programació.
Harvard Space és una universitat
en base a Barcelona especialitzada
a preparar graduats de carreres tècniques
pels requeriments del sector industrial.
Ha organitzat fa poc el
Hello Barcelona Bootcamp, unes jornades
preparatòries pel major
esdeveniment de programació competitiva
que hi ha i que ha reunit a casa nostra
52 equips de 57 universitats
diferents de tot el món.
I ja has anat Francesc?
Sí, i vam anar, vam veure com s'estaven
entrenant i vam parlar una miqueta
pels que no coneguin el concepte Bootcamp
que s'ha fet servir diverses vegades.
De fet, molta gent la primera referència que té
és una aplicació de Mac que es diu Bootcamp
que et permet instal·lar diverses coses
en el disc dur. El que passa que Bootcamp
és un terme que ve del món militar
i que vol dir camp d'entrenament.
És allà on et porten a fer la instrucció primera
tots aquells que heu fet la mili, l'Audi
o com em digueu, el camp d'instrucció
abans que et donin el destí, allò és el Bootcamp.
Però què fan tots aquests universitaris
amb ganes de programar
durant el Bootcamp?
És la preparació d'una atleta de la programació
amb Christian Bodària, coordinador de la Gelo Barcelona
ens ho explica.
I per la tarda tenen unes xerrades
de part dels sponsors
en chatbots, en machine learning
seguretat en la banca
en les aplicacions bancàries.
Eli, què et sembla atleta de programació?
Mola, eh?
Tot el que sigui atleta
el concepte atleta ja mola
quan hi ha competició pel mig i tal.
I és que ara cada vegada més
amb la tecnologia ho veiem
que el tema d'esports i el fet de fer alguna cosa
que no sigui evidentment un esport
s'utilitza aquesta denominació.
Sí, es fa sovint una mica de la termologia esportiva.
Tot el que té a veure amb competicions, encara que siguin competicions,
doncs de programar, ja heu vist
que aquesta Bootcamp
no és un concurs, no és una competició
realment, sinó que són
uns entrenaments,
són uns estaix, també utilitzant un terme
esportiu, dient que són uns estaix
per preparar els estudiants
per participar al que serien les olimpiades
dels esports de les competicions de programació
que són aquestes ACM
ACPC. I quina edat tenen aquests nois?
Són nanos molt joves,
nois i noies, dels 18 als 23 anys,
venien de molts països
diferents, diverses universitats
envien els seus equips aquí perquè les seves
pròpies universitats, diguem-ne, que no tindrien
les instal·lacions ni
podrien entrenar en les mateixes
condicions que es fan en aquestes
competicions, que és això,
jornades, una mena de proves
on han de resoldre diversos problemes
que duren durant cinc hores.
Vaig parlar, a més, amb Norj Vidkaj,
que és un estudiant cubà
que està aquí a la
Harvard Space fent un master
i que estava en aquell moment el candidat
a la competició. Va ser, a més, competidor
del Mundial 2016 de l'ACM
ACPC i ell ens explica una mica
com funcionen aquestes proves.
Hay realmente bastante
estilos de problemas.
Las áreas que cubren las competencias de ACM
y de PC son bastante variadas. Tenemos
geometría computacional, trabajo
con cadenas, estructuras de datos,
algoritmos de ordenación.
Son muchas las áreas que cubren realmente.
Cada problema puede unir dos o tres áreas
o puede ser un problema muy complicado
de un área específico.
Se cubre bastante.
El Francesc
té aquí uns papers que és
alguns dels exercicis que es podien fer.
Albert, mira, fixa't això. Problema C.
Ai, perdó. Eli.
Problema K. Per tu, Eli.
Ai, per tu, Gina. Estàs jugant?
Perdó, perdó.
Us dono cinc hores perquè me'l resolgueu.
I això, perdona.
Té pinta difícil, això.
El problema K posa temps límit dos segons.
Què vol dir això? Aquí. Això deu ser...
Segurament és el programari
ha de trigar menys de dos segons
a executar-se. Buf!
El meu és d'un segon.
Es diu mission improvable.
Una de les coses que trobareu, si us llegeu
una mica els anunciats, és que realment,
tot i que semblin coses molt serioses i molt de
informació, no els falta gens l'humor.
Aquesta competició,
pel que ells s'estan entrenant, és per resoldre
un set de problemes, que són deu,
i tenen cinc hores, i els diversos equips
han d'intentar trobar un programet que trobi
la solució. Poden ser coses tan
senzilles o tan entendibles
com, per exemple, hi ha un polígon
irregular i has de trobar la línia recta
més llarga que s'encabeix dins
aquest polígon. Molt bé.
Ells t'ho munten, per això és una explicació
divertida, ja et diuen que tots els concursants
van a una illa a fer les competicions
i han de fer una nova pista de tarratxa,
doncs, a veure quina trobaries,
quin programa tu faries
per arribar a trobar quina és la pista de tarratxa
més llarga que es pot fer en aquella illa.
Però, per exemple, en tenen un on
diuen que un noi ha perdut tots
els diners que tenia apostant
a esports de programació competitiva,
com si fossin les
curses de cavalls o al futbol,
i que, per recuperar-se, ha de
robar gadgets amagats de magatzem,
quantes caixes pot arribar a treure
fins que el sistema de seguretat
se n'adoni que allà ha canviat el volum
que hi ha amagat de magatzem.
Per tant, totes les coses que fan
alguns problemes adrecen
tècniques de criptografia,
tècniques de detecció volumètrica,
tècniques matemàtiques més clàssiques,
i tots aquests problemes els han de resoldre per equips.
Qui és el jutge de tot això? Un altre programa
d'ordinador. Ells, des del seu equip,
han d'enviar la solució a aquell servidor,
executa la solució, li sembla bé l'accepta,
no, els rebota, s'apunta el temps
amb el que han trigat,
i tenen tot el temps que vulguin per enviar
més solucions. Ara, cada cop
canvien una solució nova,
perden els penalits.
I, al final, qui hagi
aconseguit totes les solucions en menys temps
és el qui guanya.
Déu-n'hi-do que va haver-hi el nivell
segurament de la gent que hi participa és molt alt,
perquè d'aquest tema s'ha de fer bé.
La veritat és que sí. I una de les
coses que aconsegueixen en aquest bootcamp
és preparar-se moltes vegades
amb gent amb els millors.
Els que els aconsellen són una mica
els millors, perquè tenen un molt bon programa
de coachs, de gent amb molta experiència
entre aquesta resolució de problemes
amb les tècniques que hauran d'aplicar,
i que són el que els fa aquesta mena de xerrades
parlatades que els guia i els orienta.
De fet, és una de les coses que ells mateixos estan
molt més orgullosos, i el Christian ens
destaca a algun dels més rellevants.
Els coaches que tenim nosaltres
en aquest bootcamp
tenim Andrés Zankiewicz,
que és un coach legendari,
té 7 vegades consecutives
guanyant el seu equip
l'ACM-ICPC mundial.
És el millor coach de programació
competitiva que hi pot haver.
També tenim Mike Mirzayanov, que és el fundador
de Codeforces,
que va guanyar Google Code Jam
i ha fundat Codeforces,
que és la plataforma on-line
amb més usuaris
en quant a programació competitiva.
Per tant, ells són
gent molt respectada
en el que ve a ser la programació competitiva.
Doncs molt bé,
tot això es podia veure fa unes setmanes
a Barcelona,
Hello Barcelona Bootcamp.
És més, és un
tipus de competició que sobretot s'organitza
en conjunció amb algunes universitats
i institucions russes. Allà és molt
popular, però què passa? Tenen molts
problemes per poder convocar la gent
a Rússia. Han tingut aquesta experiència
a Barcelona, els hi ha encantat, ha funcionat molt bé
i ha facilitat que gent pugui venir de molts països
diferents i jo crec que ens seguiran fent moltes
més aquí. Doncs continuem parlant de tecnologia
creativa al generació digital.
Viatjant al temps sense càpsula és fatal.
Ostres, com m'agradaria
viatjar al temps com el doctor
Hu. Si vols, podem fer un
petit viatge ara mateix. I com
vols viatjar al temps si no tenim una màquina
del temps? Sí que la tenim.
Mira, et presento
la nostra màquina del temps.
El teu portàtil és una màquina
del temps? Però si no té prou potència
per jugar al GTA V, com vols
fer un viatge al temps? Paciència, Pau.
Hi ha moltes maneres de viatjar
al temps. Tu seu al sofà i relaxa't,
que ho preparo tot. Viatjarem
a l'època on el cinema començava a
ser en color i començar la segona guerra
mundial. Vols fer un Skype amb l'avi?
El Geriatric no tenen wifi.
No, babau. Tu agafa el mando
i relaxa't. Deixa't anar
i escolta.
Benvingut
als anys 30.
En Cris, del canal de
Cris, ens introdueix
en l'univers Cuphead, el videojoc
independent de moda, i acaba amb aquest
piano que ens transporta
a aquells cinemes de pel·lis sense so
de principi del segle XX.
Això mateix, i que ara estem jugant aquí
a l'estudi, que la gent està totalment enganxada.
Quatre anys hem estat esperant
l'arribada d'aquest videojoc
des de l'E3 de 2014, ja fa
una temporada, com bé has dit és
el Cuphead, i és un videojoc
que teniu disponible per ordinador,
per Windows i per la Xbox One.
Però no penseu, això sí que és tan tranquil
com aquest pianet que sona.
És més com això, sí?
És més com això, és el joc més frenètic
que haureu jugat amb molt temps.
Estaves bufant molt.
És el Dark Souls del plataforma,
shoot'em up, etc.
No sé, jo crec que
soc manca, que tinc dos muñons esquerra,
o què em passa, però
m'està costant molt. Quin genera és aquest joc?
És el joc del tipus
run and gun, que es diu, bàsicament
traduït al català plataformes i acció.
És un joc molt de l'estil de clàssics,
com el Mega Man, com el Gunstar Heroes,
com el Contra, noms que els més aficionats
recordareu del passat.
I com tots aquests videojocs
també és molt difícil
i també molt divertit.
Abans que continuem parlant del videojoc,
a banda d'Xbox One apareixerà per altres consoles?
Aquí està la gran pregunta,
el gran dubte. En principi no.
En principi està disponible per a l'ordinador,
Windows en aquest cas. Els seus creadors
han dit que sortiria, estan treballant
la versió per Mac i versió per Linux
i per consola en principi és exclusiu
d'Xbox One. Però hi ha una
clàusula que hem de destacar.
Els seus creadors han dit que
entre cometes aquesta versió
és exclusiva d'Xbox One.
Això no vol dir que no treguin
una altra versió del Cuphead,
per exemple, amb tots els DLCs i tot això,
i arribi a més consoles.
Veurem què passa al final, però de moment
el que sí que sabem és que des de fa uns dies
s'està parlant molt d'aquest videojoc
de Cuphead. Albert, tu que l'has provat,
està justificat aquesta expectació?
Totalment. Per mi ja és...
Porto pocs dies jugant-lo,
me'l vaig comprovar pocs dies, però ja s'ha convertit
en la meva obsessió, en un joc fantàstic.
Ara comentarem una mica per què,
per posar una mica de context
desenvolupat al Canadà.
Per un estudi molt petitó,
dos germans, principalment, els germans
tenen un nom molt raro, Moldenhauer,
és un cognom molt raro.
L'argument són dos germans, també,
els germans Cuphead i Muckman,
o algo així es diu, l'altre,
dos tenen forma al cap de tassa,
i són dos nens
que han fet
una juguesca amb el diable.
Això no es pot fer. Quan vas al casino
no es denuncien si hi ha el diable jugant.
I llavors...
Albert, perdó, perdó, perdó,
per fi, per fi, per favor. Què has fet?
Què ha passat, Gina? Que m'he passat
la pantalla aquesta. A veure quina nota
t'han posat. Una nota de...
Com quina nota? Ah, que és...
A veure, a veure... Una C.
Una C és un 5 que he aprovat.
S'ha aprovat, s'ha aprovat.
Això és l'argument.
Ells han de recuperar la seva ànima
intentant eliminar els enemics finals
que anirem trobant, com el que ara mateix
ha derrotat la Gina.
Era una patata que es convertia en una ceba.
I després una pastanaga. Una pastanaga.
És molt fort perquè aquest videojoc
el que destaca és una mica la seva estètica,
la seva banda sonora,
com és la que escoltem ara de fons,
és un tribut als dibuixos animats dels anys 30.
Totalment. I la música, escolteu-la.
Això forma per a la banda sonora?
Sí, sí.
Us recomano que veieu els vídeos de l'enregistrament
de la banda sonora,
una banda també amb un compositor canadenc,
és fantàstic.
Perdona, estic veient les imatges ara, Albert,
i és que això
podria ara emetre's per Netflix.
És espectacular.
La feina que hi ha al darrere
per aconseguir aquest efecte visual
de dibuix animat als anys 30 és increïble.
Recordeu, ara fa ben poc
de l'adaptació de l'últim joc
de Bola de drac,
que passadament tots dèiem, per fi,
la sèrie es veu realment
en un videojoc.
Tot i això no és del tot cert,
això realment hem pogut esperar fins ara
per poder tenir un videojoc que autènticament
representa la imatge d'uns dibuixos animats.
Això sí, ens hem d'anar als anys 30.
Espectacular, m'encanta.
Hem d'anar al temps de la Disney,
però especialment de la factoria animació
Flasher, Max Flasher Studios,
també altres companyies com Comicolor
van veure dibuixos com la Betty Boop,
dibuixos com el Popeye,
aquest tipus d'animació
que també en aquesta època
tenia un toc també moltes vegades
una mica adult, a vegades.
Eren estètiques,
passaven unes situacions
que no era el típic que vam veure a partir
de la Blanca Neus, que era un to més
de conte infantil. Totalment d'acord, és veritat.
La música també, com hem comentat,
és totalment areva d'aquesta època, està molt bé.
Els efectes de so també...
Els efectes de so, tots aquests trompetes,
aquests sorolls...
Tot està molt cuidat, visualment i sonorament.
És una autèntica passada.
La música també, com ho comentàvem, però
no creieu que aquest Cupcake,
que és un joc molt recomanable,
és l'única
obra que actualment
estem veient que recupera
específicament aquest món
dels anys 30.
Canviat una mica de registre, eh?
Una mica, però si mireu el videoclip
d'aquest tema musical,
de Story of OG,
del raper JZ,
és la mateixa estètica
del Cupcake, que és estètica
d'anys 30, dibuixos animats,
que està molt bé, sembla que està tornant,
i és una autèntica passada.
Altres sèries d'animació que la recuperen,
no sé si el Francesc estarà d'acord amb mi,
però Hora d'aventures
recupera també una mica d'aquella
bogeria, d'aquells dibuixos.
Per exemple, sèries antigues
dels 90 com Renny Stimpy
també tenen tota la factoria
de dibuixos animats
d'aquesta productora.
Jo no ho recordo.
La Johnny Bravo. Cartoon Network.
Jo penso que recordaven
una mica tota aquesta estètica.
La veritat és que
a mi m'està agradant moltíssim
el que estic veient. Gina, l'experiència
de joc quina és?
Espero, de veritat,
que aquesta punyetera
no li perdi mentre juga,
perquè em perd un distret.
La dificultat és el gran
tema de debat.
De fer tots els youtubers més coneguts
ara mateix al món, per exemple,
Rubius,
han fet un vídeo de Cuphead
amb el Fukui.
Esteu fent els vídeos d'aquest vídeojoc
per veure si estan difícils com comenten.
És un joc exclusivament
per un jugador.
A la vegada.
El nostre vídeo el vam fer a la vegada
i és media hora en la primera pandalla
del Cuphead.
Vam estar mitja hora per passar-nos la primera pandalla.
Jo també vaig trigar molt a passar-la.
En canvi, el Cris, que és col·laborador
del programa,
a la primera, tots s'ho passava a la primera
i pensaves, mira, de veritat...
He fet un vídeo al Cris d'aquest?
Fa una ràbia.
I m'anava enviant missatges i m'anava dient
que sí.
A mi, al vídeojoc d'aquest,
hi ha una cosa que m'agradaria destacar
i és que, una miqueta,
ja ho havíem vist abans,
tota aquesta estètica.
A mi em recorda l'any 94
va aparèixer un joc, que és el Mickey Mania,
que repassava una mica
en un joc de plataformes
tota la història del ratolí Mickey
i, per tant, començava
amb un mapa
en blanc i negre,
amb aquest decorat de Steamboat Willie
de l'any 1928,
que em sona molt el que estem aquí.
Òbviament, salten les diferències,
allò era per Mega Drive, Mega CD,
va arribar a sortir per Playstation
i també per Super Nintendo i Mega CD.
Clar, saltant les estètiques,
no es podia aconseguir aquest efecte fantàstic,
però també era divertit perquè recuperava
l'estètica i l'estil del Mickey
en blanc i negre dels primers dibuixos.
Eli, ara estàs jugant, és un nivell
que deu ser l'inicial,
i t'agrada molt, per exemple, el Mario,
però que ho portes força bé, eh?
De moment és facilet, clar, quan la cosa es compliqui ja t'ho diré.
La gràcia del joc és que inicialment
era un videojoc només de lluitar contra els enemics finals,
però en 4 anys la comunitat
estava veient el joc i deien
poseu pantalles, pantalles típiques
d'avançar cap a la dreta
i fer la pantalla.
Les han inclòs, però la millor part són els enemics finals,
pel meu gust, són superimaginatius.
En definitiva, Albert, el joc val la pena?
Totalment, no tinc cap dubte
Tothom sap que després d'una sala
en farmaciola,
hi ha una gran batalla.
Les marques ja comencen a parlar
dels seus dispositius amb nous termes.
Aquesta setmana s'ha presentat
el nou telèfon de Huawei.
Hem escoltat un dels responsables
de la xinesa Huawei,
que per cert,
no va gaire a fer Keynotes.
Primer, a parlar anglès.
Sí, a parlar anglès.
És que no cal que copin
la forma de fer-ho dels americans.
Ho poden fer a la seva forma?
No ho sé, perquè de veritat
vaig patir moltíssim
en alguns moments que no se li
ensenia el mòbil i que
la gent anava aplaudint i ell
intentava posar-lo en marxa i que no se li posava en marxa.
Bé, què va passar?
Quin va ser el gran titular?
El titular que vam fer servir
és que és el primer mòbil equipat
amb el processador Kirin
amb intel·ligència artificial
que permetran noves aplicacions mòbils.
Kirin em sona molt de drac.
Personatge molt de drac.
Era Clilin, exacte.
Bé, exacte, intel·ligència artificial
que permeten noves aplicacions mòbils.
Normalment, la intel·ligència artificial
ja funciona al núvol, és a dir,
nosaltres estem acostumats a anar a Gina
per exemple amb aquest telèfon que tens,
hi ha un núvol
que és el que utilitza la intel·ligència artificial
per donar-te característiques
que et van bé a tu.
Això no és nou, no?
No, això ja fa temps que ho tenim entre nosaltres.
El que passa que sí, que comencen a explicar coses
com la neurociència computacional,
el processament neural, totes aquestes
coses molt més espectaculars
que cada vegada donen un nom diferent, no?
Sí, però al final són coses que jo crec
que l'usuari no acaba notant.
És a dir, nosaltres què acabem veient?
El telèfon, la càmera, el teclat,
la quantitat d'aplicacions,
lo fàcil o difícil que és fer servir un telèfon.
Al final, jo sempre he dit que el tema de processadors
i la RAM, a tu t'és igual.
Tu vols que el telèfon funcioni bé
i el que tu utilitzes que no et falli,
que no es quedi sense bateria,
aquestes coses. Aleshores, fins que això
no s'apliqui a coses una miqueta més
terrestres,
és molt difícil veure aquests avançaments.
Si no ho notes, és que va bé.
Exacte.
De fet, ells deien que tota aquesta tecnologia,
tot aquest chip, que es veu que hi ha un chip
dedicat a tot aquest tema
d'intel·ligència artificial,
es notarà sobretot a la fotografia.
A les fotografies, que és allà on
sembla ser.
És allò, el tangible. On veiem que aquest chip
és molt bo, molt potent
i allò, a l'hora que
processa aquesta llum que li arriba
a l'òptica de la fotografia.
I així ens surten les fotografies millors
o, per exemple, en condicions amb poca llum,
de sobte, la fotografia té molta més llum,
no es veu tant el gra
i bé, ens queden molt millors.
I sortim més guapos.
Sí, això sí que és veritat, amb aquells fons sobretot,
el fet de difuminar, com les fotografies que estàs fent
avui del programa, difumines els fons
i quedes molt més ressaltat.
És que té com un efecte de càmera rèflex
que m'agrada molt.
Per cert, Huawei, aquest programa té quinze anys,
quan vam començar no sabíem ni dir aquest nom
perquè no existia, i ha estat una de les marques
que dèiem que pujaria, i fixa't tu,
realment al costat de les bones.
Sí, sobretot perquè té
una gama molt àmplia.
Pots agafar mòbils molt barats, de gama mitja
i de gama alta. Per tant, sempre trobaràs
el Huawei que tu necessites
en funció de la teva butxaca.
Anem a l'univers dels súpers,
però recordem abans de res
on som.
I és que
aquest cap de setmana està sent
la festa dels súpers i volem parlar
amb l'Oriol Boira, que és un dels responsables
del videojoc que s'ha fet de forma expressa
per la festa dels súpers.
Ostres, que ja arriba
la festa dels súpers i jo encara no he trobat
algú en pis. Eh, Youssop,
què saps on és algú en pis? Dins del teu cor.
Doncs me'l trauré.
Que no, de goma!
Goma!
Para! Un gat blau!
Que semblo i fem-lo a la planxa!
Va, vinc a ajudar-vos.
Si voleu anar a la festa dels súpers,
podeu fer-ho d'aquesta manera.
Això és
la porta màgica.
El gat ha tret una porta de la butxaca.
Vols entrar a la nostra tripulació?
Amb tu segur que aconseguiré ser el futur rei dels pirates.
Ets igual de gamarús que el novita, tu.
Sí! Som-hi!
Anem a la festa dels súpers!
I és fort, aquest novita?
A fer el ruc no el guanya ningú.
Tant de bo els meus somnis
es fessin realitat,
es fessin realitat
perquè en tinc un bon món.
Molt bona tarda, Oriol.
Bona tarda, Albert.
Els uients del programa del Generació Digital
l'Oriol el coneixen perquè és amic del programa
des de fa molt de temps.
Ell és un amant dels videojocs, del seu disseny.
A més, és autor amb la gina TOS de vida extra
d'un llibre que han parat aquí al Generació Digital.
I aquests dies ha estat molt enfeinat
perquè amb el seu equip han fet un dels videojocs
importants per la festa dels súpers, no és així?
Sí, és un joc fet pràcticament expressament per la festa
que es diu Animal Poder.
És un joc casual per mòbils, tauletes,
és gratuït, sense necessitat de descarregues,
es juga directament des del web
i és un joc que està funcionant molt bé.
La veritat és que ens ha donat un resultat espectacular.
Hi ha hagut dies que fins i tot ha superat el miler
d'usuaris únics jugant-hi
i per tant estem molt contents.
Això que comentes que es pot jugar tauletes,
orrinador, és molt important
i estem en una tecnologia que fa uns temps
en parlàvem com a novetat i que ara
esteu posant en els vostres videojocs, no?
Sí, de fet nosaltres estem molt contents
de fer servir la tecnologia HTML5 per crear jocs.
Sabem que no és majoritària perquè hi ha molts jocs
que volen o precisen de passar per l'app store
o tenen la necessitat de sonar,
però nosaltres que oferim jocs gratuïts
sense necessitat de descarga,
de partida ràpida,
quin millor absent que fer un clic a un link
i començaria a jugar
i no haver d'anar a escarregar res
ni instal·lar res, en aquest sentit.
Nosaltres hem sabut aquesta tecnologia
i de moment n'estem molt contents d'això.
Ara comentaves que fins i tot hi ha moltíssima gent
jugant en un mateix dia.
Aquesta gent, tots aquests nois,
el que volen és salvar l'arbre màgic, no?
Sí, és un joc que té molt mèrit,
aquests més de mil usuaris en alguna ocasió,
perquè el tàrquet del joc no oblidem que són nens.
És a dir, el joc del Super 3
són abraçats de nens i nenes
i per tant, tot i que evidentment els adults
també són candidats a jugar el que sigui,
jo mateix jugo a tota mena de jocs
i segur que molts de nosaltres juguem a jocs
en principi d'estating infantil,
però en aquest cas té molt de mèrit
que els personatges del Super 3, que són personatges
de tot Catalunya i pensats per un públic
que competia
amb tanta altra oferta internacional,
que això que tinguin el Super 3
i que la gent li interessi veure'ls
a la televisió i també jugar amb ells
en els dispositius.
Moltes vegades llegim al teu Twitter,
veiem una mica tots els llibres que llegeixes,
què és el que estudies i intentes aplicar
en els videojocs. De vegades llegeixes llibres
que no tenen res a veure
amb els videojocs, però que tu agafes
la idea per intentar
que en els teus videojocs hi hagi aquesta dinàmica,
hi hagi aquesta idea.
De fet, una de les coses més apassionants del món del videojoc
és la de disciplines que abarca.
Hi ha algunes que són fàcilment intuïbles,
com les matemàtiques o la física,
per aconseguir certs efectes visuals,
però després també hi ha moltes altres,
com per exemple la psicologia o la neurociència,
que tenen una relació directa
amb la manera com els videojocs aconsegueixen
que les persones, quan hi juguem,
tinguem certs comportaments
a l'hora de fer-los servir.
Hi ha gent que va llegint un llibre de neurociència
i dient, això que està dient aquí
ho podries fer control C, control B,
amb un llibre de disseny de visuals,
perquè estàs explicant
com reaccionarà una ment humana
davant d'una situació,
sigui real o sigui virtual.
I això encara fa més apassionar la disciplina
de dir si el pretext és el videojoc,
però en realitat estem estudiant
la relació de les persones i la tecnologia.
Ara acabem de posar a les xarxes
el lloc web on es pot jugar aquest videojoc
i m'agraden molt els comentaris dels nois.
Quan tu poses un videojoc en publicació
realment estàs una mica a l'espectativa
de veure què, no? I els primers comentaris
aquí me l'estic jugant, no?
I van passar els dies
i majoritàriament, mai tindràs un 100%
de consens, però majoritàriament
vas veient que la feina que has fet té sentit
doncs home, és un like
professional que s'agraeix moltíssim.
Pots agafar
dues de les personatges
i molts dels comentaris que hi ha
és del xaval saber
quin és millor un a l'altre.
Jo suposo que no pots dir secrets perquè
imagino que la gent
que ho provi i tal, però
fa gràcia que també ells puguin comentar
o puguin veure amb quin personatge vas més
ràpid cap a baix o no, no?
Mira, en aquest cas us faré un regal
al programa i a l'audiència de la generació digital
i us diré que en els comentaris
hem llegit que hi ha
alguns usuaris que comenten
que un personatge, tu pots dir entre dos personatges
que són l'Anufet i la Matoll
que són dos personatges del Super3
i hem vist en els comentaris que hi ha gent
que comenta que un va millor que l'altre
com a regal, i de fet
és que mai hem dit el contrari, els dos personatges
tenen exactament el mateix codi
per tant, és un tema totalment psicològic
perquè
quan hi jugues, diguem que un et
generi una resposta emocional que et faci
sentir més ràpid o més còmode o no sé
qui sap Oriol, potser hi ha un tema
màgic també aquí
la màgia de les emocions
exacte, exacte
per cert
acabem de parlar de Huawei
de tota la presentació de la Keynote
que ha fet aquesta setmana
i m'ha fet molta gràcia perquè tu aquesta setmana
doncs piulaves a través del Twitter
la notícia del fet
que l'esforç que fa Huawei perquè
el mòbil sigui directament al PC
que és una cosa que anem parlant moltíssimes vegades
però que cada vegada és més així, no?
Sí, això té un precedent que és el que va fer Samsung
que va vendre un dock
o em sembla que el venen un dock
per poder fer servir el mòbil com a PC
i Huawei ja fa un pas endavant
encara més directe que és directament amb un cable
que el pugui fer servir
jo crec que farà funcionar tot així
tot acabarà convergint
el dispositiu que processi
i que estigui connectat
serà un i a partir d'aquí aquest servirà
a diferents tipus de pantalles i perifèrics
crec que té tot el sentit del món
crec que d'aquí no gaire temps pensarem
que el que no tenia sentit
era tenir tres aparells, mòbil, tauleta i ordinador
que tinguessin tres processadors
i que penséssim diferent
que es compensés pel seu compte
i tant de bo que tot el món
jo penso que és positiu que aquesta sigui la tendència
Doncs Oriol
que els ordinadors que guarden l'Albre Màgic
treguin fum aquests dies
moltíssima sort
i ens veiem aviat al programa
i tant, tant de bo, fins aviat
Volem, Oriol, que d'aquí poc
no tindrem tantes pantalles i tot
serà una, dues i punt?
Sabeu el que passa
d'allò de connectar el mòbil directament a la pantalla?
Que és que hem d'adaptar les apps
quan fem les apps, per exemple, per a Android
no només hem de fer apps per a Android
per als milers d'Androids que hi ha
sinó que a més, hem de fer una versió
d'aquella app que serà per pantalla
que serà en moda escriptori
i això doncs provoca
que els desenvolupadors
de vegades tinguin molts més reptes
a davant quan han de desenvolupar
aquest software
Anirem veient tot el que
passarà, evidentment,
amb les pantalles, però jo l'altre dia
comptava la quantitat de pantalles que tinc a casa
i comença a ser
vergonyós
i més que res, jo estic d'acord amb l'Oriol, que hi haurà un moment
que direm, us en recordeu que teníem
el mòbil, la tauleta, la tele
l'ordinador de taula?
És que no pot ser
És que no anem bé
Del Tetris
hem après que les coses bones
desapareixen i els errors
s'acumulen
Què hem après del Candy Crush?
Eli, les xarxes no paren
No paren, ni el Telegram, ni el Facebook, ni el Twitter
Aquesta setmana
hem triat dos missatges però en podríem
veure moltíssims més
El Felip ens demanava a Telegram
referències dels mòbils VQ
i el Josep C.B.
diu que és un usuari de VQ X Pro
i només amb la resposta d'ell
jo crec que ja té resposta perquè ha fet
una anàlisi molt exhaustiva
Diu que la capa d'Android
és molt neta en comparació amb Sony, Samsung
i la resta, que són uns mòbils
que rendeixen de forma molt fluïda
en el cas de l'X5 Plus i X Pro
diu que les càmeres són
al top de la gamma mitjana
i diu que treuen unes fotos molt bones
També destaca que les bateries duren moltíssim
i si es premia el sistema
davant de moltes coses
diu que aquest és un molt bon mòbil
dels econòmics
Què vol dir quan diu que
la capa d'Android és molt neta?
Què creieu que vol dir?
Suposo que
és la implementació del sistema
sobre el maquinari del telèfon
i que no té molts programes
A vegades se'ls posen les propies companyies
com Sony, Samsung
que no els pots treure
no tens el control total
per poder netejar
i deixar-lo com tu vols
Per aquí me n'estrets
I a Facebook també hi ha un moviment
Doncs sí, en Carles Morales
que és d'una empresa que es diu Corbus Belli
és una empresa gallega
especialista en jocs de taula i miniatures
diu que el mes de novembre
llançarà al mercat el seu nou joc
de taula amb miniatures
que es diu Aristeia
i el que han intentat amb aquest joc
és portar l'essència dels MOBA
que diu que estan tan de moda actualment
a un joc de taula
i segons ell diu que ho han aconseguit
diu que l'Aristeia és un spin-off d'Infinity
en el qual els jugadors es posen
en el paper del mànager d'un equip de competició
en el major espectacle visual de l'esfera humana
i diu que tots dos s'enfrontaran
en un escenari
que per aconseguir la victòria
i per combinar correctament
totes les possibilitats que ofereixen els seus personatges
però sí que destaca que és
totalment independent a l'Infinity
doncs Albert García, estarem una mica atents
diu que el novembre apareixerà aquest joc
aristeiadegame.com
barra, blog, allà trobarem tota la informació
el concepte és molt bo
portar aquest generat tan conegut com el League of Legends
al joc de taula
és molt interessant
Gina C
que estàs preparant
el generació digital
perquè veiem les noves esferes
com ho saps?
perquè jo també tinc contactes
unes esferes petites
i com programables
recordem, perdona, Gina
que una de les primeres esferes que va travessar l'Atlanting
va travessar l'Atlanting
per venir al generació digital
sempre, els gadgets quan venen aquí
diuen, Pere, on queda el generació digital?
allò ho pregunten, arriben amb un mapa i un passaport
i pregunten
sí, i estan fetes per aprendre a programar
aleshores, n'he demanat una
per veure què tal
vaig veure la notícia, vaig posar en contacte
per això m'ho van dir
i amb moltes ganes, i a més va ser un gadget
que quan teníem a programa televisiól
vam veure bastant
perdona, és un dels meus vídeos més vistos a Youtube
què dius?
vaig analitzar una esfera normal
la primera que hi va haver
i a més tenia unes fundes que feien que
puguin anar més ràpid per la sorra
o per l'aigua
o per superfícies lliscant
perquè com que l'esfera llisca, moltes vegades
rellisca sobre ella mateixa i va donant voltes
i bé, de fet a la gent li agrada molt
i jo penso, mira, escolta
per la gent
doncs Gina, moltes gràcies
hem de jugar als Riders
en cooperatiu
generació digital
jo porto setmanes
hem demanat a l'Albert
fer un twitch conjunt
i que pugui veure la gent del generació digital
i havíem pensat de començar
amb els Riders, que és el joc aquest del Mercuristim
per cert, i parlant d'Esteem
l'altre dia vaig veure que tenim un grup
d'Esteem
i l'altre dia vaig veure un missatge
de fa dos anys d'un noi que deia
home, el grup fa set anys, potser podríem fer alguna cosa
missatge no contestat en dos anys
i que potser, no ho sé
li haurà de fer cas, no?
doncs veurà aquest missatge
Gina, quan tu vulguis
Albert, gràcies per haver vingut al generació
m'apunto a la partida
d'acord
Eli, que vagi molt bé
continua jugant al Cuphead
podrem veure com destrosses l'anèmic final
i Francesc, fins la setmana vinent també
i tant, fins la setmana vinent
que vagi molt bé, el control tècnic
en Ricard Portal, nosaltres tornem, com sabeu, la setmana vinent
a la mateixa hora, és a dir dissabtes a la mitja nit
o dimecres a les 6
si vols escoltar en versió beta
adeu-siau