i cap la ràdio inquieta
generació digital amb albert morillo què tal benvinguts al generació digital aquesta
és l'edició número 945 ja us vam dir que la cosa aniria a més en les
edicions avui parlarem amb el comissari de l'exposició o moludents que es pot
veure fins l'abril al caixaforum de barcelona parlarem de videojocs que
ens han marcat de per vida de com els videojocs entren als museus i tindrem
una classe més de l'estard també parlarem de blizzard i microsoft i
coneixerem els videojocs que apareixen aquesta setmana i també escoltarem el
piano de victor mamé
en aquesta edició del generació digital ens acompanyarà victor matute elisbet
sánchez estar i el control de so en dani jiménez
has descarregat generació digital
també serà la gina avui és un programa especial perquè la cobit ens impedeix que
estiguem tots a l'estudi ja arribarem temps millors i podrem fer el programa
com més ens agrada que però de moment la cosa anirà així generació digital com
sabeu està a la vostra disposició en format podcast a partir del divendres de
les 12 al migdia i en format ràdio FM a les 11 de la nit a i cat star com va
tot des de terragona sol·lejat i no té pinta de que vulgui ploure molt bé i
escolta'm qui tens el control a l'albert cos super ben acompanyat com sempre
doncs salutacions a l'albert d'aquests dies hem vist per cert el teu twitter que
has triulat unes fotografies que quan les veus dius això és un museu de
califòrnia on hi ha totes les ordinadors apple i
i macintos que han aparegut d'on són aquestes fantàstiques gairebé no és
califòrnia però és la califòrnia del sud de catalunya que està regona i jo
qui té això aquest museu és darrere de casa meva literalment que dius ara
literalment no tinc que creuar res jo surto del meu portal mà esquerra dono la
volta passo pel davant de la que havia abans la panaderia de la pepi si passo
pel la parla que faria a terragona i arribo a la tenda mister computer que la
porta el senyor lluis sí que fa poc que l'han obert d'aquest dintre 6 o 9 mesos
és una tenda de de venda i repressió de de max i dpc i és un fanàtic de apple i
just centres amb banda dreta banda esquerra hi ha el que dius un museu de
tots els models o gairebé tots els models de apple si si és del màquina
128 cas l'alprimer portàtil de apple la primera impressora tèrmica de apple
i max e max els quadre al cel efe de tot de tot i a més veus molt bé la
evolució no les diferències i es veu molt sí oi que sí moltíssim moltíssim
moltíssim perquè clar la gent ara quan veu apple té el cap el que és un imac
sí no un imac és una pantalla i poca cosa més no aquí veus els de la els que
tenien forma de poma els emacs aquests que n'hi ha diversos els que
deien cabezones i veus fins i tot algun model de portàtils també com
ha evolucionat els portàtils sí que estem acostumats a veure els airs que
són aquests finets i tan i tan però veus els primers allà amb una estètica més
soviètica industrial més robustos no que deies ostres això això sí que és un
maquinot i escolta amb d'aquelles de totes aquelles èpoques amb quina et
quedes a quina recordes especialment no sé que et funcionés que perquè tu has
utilitzat molts molts mags de la teva vida i en quins diries hòstia qui sí que la
van encertar jo sempre dic que el camp del signe de apple jo sempre m'he dit
també mitja en sèrio que apple va matar l'estiu fa por broma ja és el macos 10
3 9 per mi aquest és el camp del signe i amb el power pf era gris no és el lema
els que eren de colorets però de color blanc entre aquests hi ha l'immac de tota la
vida tenien discateres no tenia unitat de cd però el sistema operatiu era un
power pc ja et dic encara no era la era intel i no era tan perfecte diguéssim
arquitectònicament o tan elegant com els primers mags que portaven motorola però el
funcionament del sistema operatiu del macos és perfecte jo no he trobat res que
s'obres ni res que faltés molt bé escolta'm et sembla que un dia parlem de
tot això i d'aquests nous ordinadors de sobretaula de mac cap on estan en quin
moment estan i anirà molt bé em penses que podrem molta cosa perquè ara doncs
la mini comprat un de nou si per això i s'està estant com potser dos tres
generacions diguéssim sense haver evolucionat saps em vaig quedar amb el
amb el 1039 10.3.9 i ara al veure el monterrey al veure lo que és ara el
món informàtic actual de rotilant amb 32 gigs de ram amb 8 gigs de tarjeta de
vídeo amb una bèstia par de increïble doncs si visc la diferència i ja l'escoltareu
i el que ho finarem molt bé fantàstic els teus amics estan connectats al
generació digital doncs comencem amb matèria i amb els videojocs que han aparegut
aquesta setmana que crec que val la pena que tingueu en compte
aquest ho sabem va sortir la setmana passada però com que no vam poder
metre el generació digital ho volia fer avui got of war és un dels videojocs
exclusius més potents de la playstation i ara després de molt de temps de
comentaris i que si sí o que si no arriba per pc s'ha venut molt el tema
de com podem viure aquesta aventura amb el pc i és que es pot jugar de forma
nativa en 4k i si tenim atenció un monitor ultra panoràmic també el podem
jugar d'una forma original que no es pot fer per exemple amb la playstation
al final un títol que per llicències ja té vida pròpia a altres plataformes i
això es recorda per exemple al den belé o aquests jugadors que una
vegada acaben el contracte se'n van un altre equip tranquil·lament saps i aquí
amb vídeo sort també es pot fer playstation sí sí acaba la llicència me'n
vaig a un altre lloc
Qui és el den belé?
Ah, no, és un jugador...
No és que de futbol, jo, ho sento, no...
D'acord, sí, sí, no, no, és que...
Jo aquí veig una coseta, això que diu el monitor ultra panoràmic
Sí, sí
L'Albert García deia de l'exposició que ha anat que hi havia com fotografies de
gent que tenia les articulacions una miqueta tocadetes
Sí, sí, sí
Vols dir que això no hi haurà un mal de coll, un mal de cervical?
Potser, potser
Ho dic en sèrio perquè escolta, a veure, una cosa és que tinguis la visió bé i
una miqueta de panoràmica o perifèrica i l'altra cosa és que hagis de moure
tu amb el coll, amb el cap, per veure tu el que passa en un cantó i a l'altre
Absolutament, no, no, i a més és que, clar, normalment, quan tens
televisions panoràmiques al saló les tens a quatre metres de distància
i aquí aquests ordinadors els tens molt a prop, no, normalment
Ah, no sé, que faci una miqueta de corba, però igualment
Sí, però igualment, igualment
A més, tenen una cadira d'aquestes que donen voltes
Sí, sí
Mira que sí, no?
Doncs mira, també ha sortit un videojoc que es diu Expedition Rome
Si hagués nascut a Roma fa més de dos mil anys
Tu, Star, canviaries la història de Roma, si poguessis?
És a dir, si ara, bum, tens la possibilitat d'un viatge en el temps
estàs allà al mig i tens possibilitat de canviar el rumb de la història
Ho faries?
Home, jo em penso que molta, molta, moltíssima gent de fora de Catalunya
voldria canviar-la, perquè hi ha una dada molt concreta que és que la
diguéssim, la democràcia romana, diguéssim, mai es va donar de baix
Ja, ja
O sigui, tots som ciutadans romans
Ja t'entenc
A dia d'avui, saps?
Sí, sí, sí
I això sí que és que som romans
Exacte
Jo potser una miqueta més, perquè quan que estic a Tarragona
Ah, esclar
No despareixem Barfino, no?
Ni Lerda, ni ningú altre, però escolta, a mi ja m'està bé, eh?
com va estar a Roma, va acabar una miqueta malament, no?
Ja ho sabem tots
Sí, és veritat
No és un spoiler
No, no
Però va ser bonic
Doncs en aquest joc, Expeditions Rome, portarem el control d'un jove
que entra en campanya militar per contenir la rebel·lió grega
a l'inici, diguéssim
Amb aquest temps, aquest soldat va millorant, les seves dot militars
Anem pujant de rang militar i com era d'esperar, o podem fer dues coses
o ser un soldat amb molta humanitat o, com fa tothom, fer el contrari
És a dir, venga, vamos a la guerra, eh?
Ens mourem per Àfrica, Grècia, la Gàlia i Roma i el videojoc està per PC
I per últim, vull comentar la sortida del Rainbow Six Extraction
Aquest és un videojoc d'Ubisoft que entra ara en el món menys realista
perquè és d'aquests jocs que cada any tenim un títol
i ho fa amb una, atenció, invasió alienígena
És original, no?
Sí, totalment, totalment, és tard
El joc continua sent molt tàctic i podem jugar amb equips a tres
per anar avançant en el videojoc
Tot passa en 12 zones dels Estats Units i allà és on passa tota l'acció
La setmana vinent parlarem amb l'Albert García, que ja l'ha pogut jugar
Així, Rainbow Six Extraction apareix per totes les plataformes menys per la Nintendo Switch
Elisabet Sánchez, benvinguda al generació digital a la distància
Com estàs?
Doncs molt bé, molt bé, intentant passar una miqueta dels virus i de moment me n'estic sortint
Molt bé, molt bé, això està molt bé
Escolta'm, m'ha fet molta il·lusió en el joc que has jugat aquesta setmana
i que comentaràs, que és el Pikmin, no?
Sí senyor, a més a més no és només aquesta setmana
és que porto ja molts i molts dies amb aquests personatges tan graciosos acompanyant-me
i sembla mentida com enganxa, eh?
Sí?
Es destaca cada dia per ells, ara t'explicaré com va
però penses, això no m'enganxarà perquè total no he de fer gaire cosa
I no, no, tot el contrari, passes el dia cada dos per tres veient aviam com evolucionen
Molt bé, a veure, jo sé que portes com uns personatges o que almenys t'ajuden
però explica una mica, per la gent que no hagi jugat aquest joc original de Nintendo, de què va
Es diu Pikmin Bloom, és un joc que barreja la realitat augmentada i l'exercici
diguem-ne que seria com una mena de Pokémon GO
Això que et deia, els Pikmins són com una mena d'híbrid entre planta i animal, molt, molt, molt bonics, de colorins
I el que has de fer és anar buscant per allà on camines i has d'anar recopilant per crear-te doncs això
un grup que t'acompanyarà també allà on vas, és a dir, que és un joc que interactua amb tu mentre vas caminant
O sigui que et demana que, bueno, m'haurà, diguéssim, eh?
Exacte, està molt bé perquè a més a més et fas reptes amb tu mateix perquè cada dia pots veure els passos que has fet
Tu en realitat ets un personatge, és a dir, dins del joc tens una forma d'una persona
que carrega una motxilla i hauràs d'anar criant en aquesta motxilla brots d'aquests Pikmins
que primer són unes plàntules fins que es fan grans i aleshores es converteixen en aquests ninotets que ja poden caminar per si mateixos
Aleshores el que has de fer doncs és això, caminar tot el que puguis perquè mentre passeges pel món real van apareixent nous Pikmins
que has d'anar recollint i també per fer-los créixer tots has d'anar caminant també
Sembla una mica estrany, eh? Jo t'explico com es juga
El primer que fas és personalitzar el teu personatge, li poses doncs la vestimenta que tu vols i tal i plantes un parell de Pikmins
A mida que camines els Pikmins aquests van creixent fins que arriba un moment que els has d'arrencar del test on els has plantat
i els poses juntets a la pantalla que vas veient cada dia que no és més comprat verd
La missió és fer créixer aquests Pikmins i recollint-ne de més per fer el grup com a més gran millor
perquè contra més Pikmins tens més accions pots fer
La rutina que jo m'he creat perquè això funcioni, doncs jo a la nit el que faig és abans d'anar a dormir posar els Pikmins a fer expedicions
Què vol dir això? Doncs que durant el teu dia a dia de mida que camines es van creant aliments sobre diferents punts on has estat passant durant el dia
Pot ser que aparegui un aliment a la botiga on has anat a fer la compra
Què passa? Que quan acaba el dia pots veure sobre un mapa aquests diferents llocs on has passat si han crescut doncs aliments com una poma, una taronja, una maduixa
i fins i tot una llavor de Pikmin que és allò que plantaràs perquè creixin
A la nit el que faig, depenent de la distància d'on estiguis en aquell moment on te'n vas a dormir
El Pikmin pot trigar un minut o dos o hores a anar al punt on has estat i potser has anat a una altra ciutat aquell dia
doncs els envies a fer l'expedició i potser triguen uns minuts o triguen unes hores a tornar i tornen amb l'aliment i una postal del lloc
això és molt divertit perquè et tornen una foto del lloc on han estat
O sigui és una mica de col·leccionisme en aquest sentit també, no?
Exacte, aleshores quan et lleves al matí reculls els aliments que han agafat els Pikmins en aquestes expedicions
Els converteixes en nèctar i aquest nèctar el recupil·les per colors i els vas donant als Pikmins perquè generin flors
Aquestes flors també les reculls, les vas guardant i amb aquests pètals pots aprofitar per fer una expedició especial per plantar flors
Què vol dir això? Doncs que en un temps determinat tu poses un crono i en un temps determinat has de plantar les màxims pètals possibles
que significa fer els màxims passos possibles tu també
A més camines, més plantes, tot va relacionat al que tu camines
La gràcia d'aquest joc és que cada dia compta tots aquests passos que fas, és a dir que és un joc per fer exercici
Pots anotar com t'ha anat el dia i guardar una foto del dia també
És com una mena de diari, és divertit perquè és una mena de diari, d'això es tracta
de caminar, de localitzar noves llavors de Pikmin per plantar-les, fer-los créixer, seguir caminant
i quan ja els tens crescus doncs vas ampliant el teu grup de Pikmin
i els pots veure en real, en el teu món real utilitzant l'opció de realitat augmentada
és a dir tu pots estar al sofà de casa i col·locar-los allà en el teu menjador
Escolta'm, i aquests dies que has estat amb el joc has notat si la bateria t'ha baixat molt o no?
Perquè entenc que és un joc que ha d'estar funcionant tota l'estona, no?
Sí, jo sí que ho relaciono perquè sí que és veritat que cert que el meu mòbil ja comença a durar-li menys la bateria
però és veritat que aquests dies em dura bastant menys, és a dir que evidentment d'alguna manera gasta
Qui l'ha fet aquest joc?
Doncs aquest joc és desenvolupat per una desenvolupadora que es diu Niantic i amb Nintendo
és gratuït, no conté anuncis i res, és molt entretingut, bàsicament és una gestió molt senzilla
però no saps per què t'enganxa i vols a cada moment saber què està passant amb aquests animalons
Doncs molt bé, em sorprèn i m'ho imaginava que ho fes Niantic
que són els mateixos creadors, com deies tu, que et recordava el Pokémon Go
i que estan tan especialitzats en aquests jocs de realitat virtual, perdó, de realitat augmentada
i que mira, aquest m'ha agradat perquè a banda de fer-te moure, doncs regala cosetes que estan molt bé
Ens ha agradat molt, Eli, moltes gràcies per aquest joc, el Pikmin, que com dius tu,
Pikmin té un sobrenom, no?
Pikmin Bloom, i està per Android i Paralles, crec que està per altres plataformes
però crec que és un joc independent que es pot jugar també, però jo sé que per mòbil el tenim per altres plataformes
Molt bé, doncs a caminar molt, Eli, i la setmana vinent ens tornem a escoltar
Vaig-hi bé
L'únic programa de ràdio amb accés anticipat
Víctor Matute, benvingut al Generació Digital, a la distància, com estàs?
Molt bé, estupendo, apartat de vosaltres
Sí, però bueno, això durarà poc, ja d'aquí poc anirem, a poc a poc, saps, anirem fent amb distàncies regulades
perquè continuem veient-nos a l'estudi, a l'estudi 2.14, però escolta'm, els temps són els que corren
No passa absolutament res, i el programa es pot fer tranquil·lament, a més, perdona, perdona, volia parlar amb tu
perquè esclar, ahir va passar una cosa, jo no sé, però no sé si molta gent s'ho esperava
però crec que molt poca gent s'esperava el bombazo de notícia de la compra de Microsoft
de la compra de Blizzard Activision per part de Microsoft, realment va ser una bomba informativa, no?
Sí, perquè estem en una indústria en què es filtra tot, i això va passar de cop, què ha passat?
I a més va sortir per Twitter, ho van dir des del Jason, que és el de Bloomberg, que sempre ho deixen a tot
i quan ho va dir, als dos minuts, va sortir Microsoft dient, eh, esto ha pasado
ja s'han quedat tots, però què dius, però què estàs dient, però sí, sí, Microsoft ha comprat Activision Blizzard King
Passen moltes variables, i passen moltes coses, una d'elles és que és una empresa, Activision Blizzard,
que porta uns mesos, que en parlem, que no té una imatge gens bona, que han passat moltíssimes coses a nivell...
No, no massa bona.
No massa bones, i clar, això és el que fa sorprendre una miqueta més, no?
Sí, però clar, suposo que és el moviment que volen fer, perquè en paraules del Phil Spencer,
que és el que mana, és el que porta tota la gestió d'Xbox i tal, diu que volen treballar per la inclusió
en tots els aspectes dels jocs, i que això ho volen portar totes les empreses,
que és el que estan defensant des de fa un temps, i has anat a comprar,
la que en aquest concepte concret té la pitjor imatge, aleshores hi ha aquesta mena de...
jo crec que estan intentant venent aquesta mena d'idea de...
això ho arreglarem, aquesta empresa l'arreglarem nosaltres, i ens en portarem la medieta,
el qual, si ho aconsegueixen, per mi estupendo.
Si acaben amb tot això que s'està parlant durant els últims mesos d'Activision Blizzard King,
que és molt fort i molt fotut, si això ho acaben arreglant,
però bueno, de moment, el que han fet és gastar-se quasi 70.000 milions de dòlars,
que no s'havia vist mai, això, a la indústria, mai.
I mira que n'hi ha hagut compres bèsties, però això...
A més, és molt curiós perquè, clar, han comprat una empresa, però que no és només una empresa,
sinó que hi ha moltes IPs, molts continguts, moltes empreses dins d'aquesta empresa que fan videojocs,
és a dir, és molt més bèstia del que ens imaginem, no?
No, clar, no ha sigut...
Com que van comprar, per exemple, Bethesda, que van comprar per 7.500 milions,
això eren moltes IPs o molts jocs, i Bethesda també formava part d'algunes companyies,
però és que ara, el que s'han endut és Blizzard, és King, és Infinity War de Call of Duty o Revenge Software,
s'han emportat Trailhack també dels dútils, o sigui, s'ho han endut tot.
És la compra més bèstia que s'ha vist mai, més inesperada,
perquè és que no ens podia imaginar, és que són molts calés, és que és moltíssima pasta.
I ara s'ho han endut i ara és quan, després de la sorpresa o del susto,
és quan hem de començar a veure què passarà amb aquests jocs, què passarà amb les exclusives,
què passarà amb els treballadors de la companyia, perquè saps que, bueno,
quan s'ajunten companyies molt grans, normalment hi ha una reestructuració.
I Activision Blizzard treballa amb 10.000 persones.
Imagina't.
Aleshores, tot això s'ha de veure, perquè tots van amb...
Microsoft, des de fa molt de temps amb el Amics Box i Phil Spencer,
van amb molt bones paraules, sempre, i intenten complir.
Aleshores, ara hem de veure com funcionarà tota aquesta història,
perquè és que no s'ha vist mai, és que no has comprat una companyia,
has comprat un dels titans amb més anys a l'esquena i amb més jocs i amb més calés.
Pensa que Microsoft s'acaba d'emportar 400 milions d'usuaris.
Semblen pocs, eh?
Sí, sí, sí, és una barbaritat.
Però tu què creus que passarà amb aquests jocs?
És a dir, clar, molta gent em preguntava,
ara hauria de tenir una Xbox per poder jugar, per exemple,
a l'Overwatch, que jo jugo amb la PlayStation 4.
Què és el que passarà?
Aquí està el tema.
Al igual que van dir amb Bethesda,
de moment estan dient que ja veuran què passa amb les exclusivitats.
El que passa és que també ho van dir amb Bethesda
i al final s'han quedat pràcticament tot.
S'ho han quedat per l'ecosistema Xbox,
que no és la mateixa exclusiva que console,
és a dir, perquè l'ecosistema Xbox és PC, mòbil i Xbox.
Tens més accés de diferents llocs.
Però jo crec, sincerament, que jocs com Call of Duty
i potser Overwatch es quedaran a l'ecosistema Xbox.
Jo estic bastant convençut que seria una jugada molt bèstia.
Però a mi em dóna la sensació, perquè al final tampoc...
O sigui, si gastes aquesta mortalada de pasta...
És que és un número que...
Ahir ho vam parlar amb molta gent i tothom ho va comentar.
És un número que se'ns escapa, eh?
68.600 milions se'ns escapa completament.
Jo crec que això... A veure, hem d'esperar.
S'ha d'esperar perquè també és veritat
que a partir d'ara tot el que es compri in-game,
ja sigui el Call of Duty o tot això,
és un diners per Microsoft.
Aleshores, potser a Microsoft sí que li interessa
tenir els jocs a totes les plataformes.
Però, per altra banda, també li interessa
potenciar el seu ecosistema.
I jo crec que és força evident
que tots aquests jocs i els jocs nous que facin
seran dia 1 al Game Pass.
I això és una jugada molt bèstia.
Clar, és un carmel, això.
És un carmel molt interessant
per a què el deixin passar.
Jo vull moltes vegades, per mi,
que totes les companyes ajuntin, facin una sola capsa
i juguem tots allà, saps?
Per a les exclusivitats, bé...
Sempre m'ha molestat que algú d'Xbox
no pugui jugar al God of War, saps?
O que algú de Play no pugui jugar al Halo.
A mi això em molesta.
Però, ja que existeix, jo crec que tiraran...
Si a mi em donen això,
que ens portaran més un susto amb el tema de les exclusivitats.
Sí, sí, sí. Escolta'm,
és curiós perquè ahir llegia,
per exemple, mitjans generalistes
que parlaven de la notícia
i després vaig llegir
els mitjans més especialitzats de videojocs.
Em va semblar molt curiós
i és un tema que de tant en tant
en parlem amb el generació digital,
que els generalistes sempre,
gairebé tots, van parlar del metaverse.
O sigui,
aquesta compra sempre està vinculada
amb el metaverse, una cosa que encara no existeix,
però que tothom en parla.
A mi em genera una incomoditat
perquè em posen una mica nerviós.
Tu què en penses de tot això?
Hi ha com un rechazo, no?
Sí, no ho sé, no ho sé.
El metaverse és la paraula nova.
Igual que fa uns mesos era l'NFT.
Ara tothom parla de metaverse
i ningú té clar que punyetes és el metaverse.
I ara quan s'ajunten tres coses
ja és metaverse?
Jo què sé.
És una paraula que ara mateix està molt forta
i veure la premsa generalista és normal
perquè da clics.
Perquè és que no hi ha un altre.
Aquí no s'està parlant de...
Però ho parlen hasta companyies de videojocs.
Esto del metaverso.
Dius, però si no és nada el metaverso.
Si ara mateix encara no és res.
Però els agrada.
I fa clics,
i és una paraula molt maca.
Almenys és com jo ho entenc,
perquè no s'ha fet res.
Encara això va comentar Zuckerberg fa un temps,
que va fer la presentació del metaverso de Facebook
i no sé quina història s'ha inventat.
Això es va parlar fa temps,
i Activision ja feia molt de temps
que estava comentant el metaverso.
Aleshores, no sé,
a mi em sembla que és una paraula maca.
Perquè tal i com s'entén metaverse
no té res a veure amb una compra d'una companyia.
Això és juntar jocs
en un mateix lloc i ja està.
Sí, sí.
Per cert, per acabar,
l'altre dia, aprofitant que sortia per PC
el God of War,
et vam veure
que et vas transformar
a través del teu canal de Twitch
a Pazos64
en el personatge.
Realment, quina experiència, no?
Va ser bastant guai, perquè a mi no m'havien fet això mai.
L'Eirek és una professional
de la caracterització.
I és molt divertit com quan...
Jo tinc pocs problemes per fer l'idiota.
Tu em coneixes,
però,
veure't caracteritzat,
et dona una llibertat
absoluta
de començar a fer el tonto
perquè dius que sóc una altra persona.
Clar, i a més et mires al mirall i dius
que perdona,
que bueno,
a ver quién se vete conmigo.
El costumat puja.
És molt, molt guai.
Una cosa és...
Jo vaig interpretar el personatge
com un senyor que està cansat,
que és gran,
però cada cop que em veia
estava en directe i flipava.
Dic, això és molt bo, molt graciós.
A mi m'agrada molt,
és una experiència molt guai,
la gent s'ho va passar molt bé,
veure el Kratos cansado
o el Kratos mirant la declaració de la renta.
Va ser molt guai,
va ser molt guai.
Si alguna vegada us donen l'oportunitat
de dir que te puedo pintar de tal,
moltes gràcies i fins aviat
i a veure si ens podem veure ja directament les cares.
Jo espero que sí.
No crec que ens tornem a veure amb una notícia com aquesta,
tot i que ara ja no ho podem saber.
Fa un temps de ja
ni si Microsoft compra Nintendo.
Ara jo ja no ho sé.
Ara ja tinc por.
Albert, tinc por.
Que vagi molt bé i moltíssimes gràcies.
Igualment, moltes gràcies a vosaltres sempre.
Molt bé, doncs continuem
amb el Generació Digital.
A ICAT ja ho sabeu.
Si ens voleu escoltar en podcast
ho podeu fer a partir de les 12 de divendres
i si ho voleu fer a partir de les 11 de la nit a la ràdio
ho podeu fer si sintonitzeu
ICAT el vostre receptor de ràdio
que n'hauríeu de tenir algun encara
perquè això està molt bé.
Notícies de darrera hora,
qualsevol cosa que vulgueu fer,
que vulgueu fer,
que vulgueu fer,
notícies de darrera hora, qualsevol cosa,
sempre va bé tenir una ràdio.
Gina Tost, hola, com estàs?
Hola, com estàs, Murillo, quant de temps?
Sí, sí, molt bé, molt bé.
Avui un programa, ja ho dèiem al principi, una mica estrany,
però escolta'm,
la tecnologia ens permet doncs parlar d'aquesta forma.
No veure'ns la cara, que a mi em fa molta pena,
però ja arribaran bons temps.
Segur, això segur, ja veuràs.
Tornem una mica com el març del 2020, també t'ho dic.
Sí, sí, totalment, totalment.
És al·lucinant.
Ens vols parlar d'una iniciativa
de les que no es veuen gaire,
però cada vegada hi ha més notícies
a nivell mundial
de gent que ho fa, no?
Sí, mira, és l'Animal Crossing New Horizons,
que a més és un joc que ens va salvar
el confinament del 2020,
i que des d'aleshores no ha parat de fer coses especials,
ho hem vist cada vegada que ha tret
una actualització per Nadal, per la Castanyada,
amb el Món dels Somnis, amb el Tizen,
i a més cada actualització
és una meravella que ens ajuda a desenvolupar
la creativitat i una mica també,
per què no dir-ho,
el capitalisme agressiu
que té aquest videojoc?
Perquè una part molt important és aquella de visitar
illes, explotar-l'hi
tots els recursos, treure'ls-hi
les peres, les pomes, les plantes,
els insectes, els peixos,
els animals i tal, i vendre'ls després
caríssims a la teva illa.
Quan tu marxes amb avioneta, has deixat
un paretge a Erm, allà, dius, bueno, total,
aquí no hi viu ningú i no passa res,
però, clar, allà diguéssim que hi ha...
que has deixat un illa
fet a pols. Això és
Animal Crossing. Tu continues jugant-lo,
el joc, o no? Cada vegada que hi ha una actualització
així, de fet és una de les coses
que fan que vagin actualitzant el joc,
que tu segueixis una mica enganxat
per veure què hi ha,
què hi passa, quines novetats,
quins objectes pots aconseguir,
totes aquestes coses. Molt bé. I l'última
col·laboració que han fet, a més,
ara és molt graciosa perquè és amb el Museu del Prado
de Madrid, per fer una exposició
dins, o sigui, online, però dins
del joc, amb algunes de les seves
obres, i han transportat el museu
a l'Animal Crossing. O sigui,
t'ho imagina't ara, una illa
que en lloc d'anar a poliar-la
directament, hi vas a contemplar-hi
obres d'art,
doncs del Greco, de Rubens,
no? És bastant, és bastant curiós.
I a més, ho podem fer gràcies a un codi
alfanomèric, que fa que
quan tu hi entris
puguis tenir aquest recorregut.
Han muntat a més diferents recorreguts
i és molt
curiós. Tu ho has pogut
provar, no?, més o menys, o bueno, o almenys
ho has pogut veure, perquè a més t'he vist
en alguna col·laboració
a nivell de vídeo, ara
em recordaràs el nom, on parles precisament
amb responsables de qui ha
fet una miqueta aquesta
iniciativa, no? Jo vaig parlar amb els del
Tizen, en aquest cas
és amb el Museu del Prado, però estic segura
que l'Animal Crossing... Escolta,
per què no pot parlar amb el Manac?
Clar. O amb la Fundació Miró,
no?, per fer totes aquestes
coses, estic segura que aniran
incorporant. Al final és
relativament barat per moltes d'aquestes
empreses i fundacions,
institucions, crear-se
una illa dins de l'Animal Crossing.
També és veritat que podríem
parlar de com una institució
pública, no?, com el Museu del Prado
o el Departament de Cultura,
o el Ministeri de Cultura del Govern d'Espanya
col·labora amb un videojoc
d'una empresa privada japonesa
que no tothom hi pot accedir,
que necessites la consola i el joc,
però haig de dir que si ens ha de
servir perquè l'art
arribi a gent
que habitualment no trepitja
un museu, no?
O que no hi sent cap tipus
d'afinitat...
Escolta, doncs benvingut, Sia.
I tant. Jo moltes vegades això ho penso,
i m'ha fet pensar
a força aquestes iniciatives, perquè
per una banda penso que el museu
s'ha de viure tal com és, que és caminant,
anar canviant d'habitacions,
de vegades es pot fer molt avorrit,
però sempre he pensat que amb els nens,
amb la joventut,
s'han d'acostumar de petits perquè després
veuran que la visita a un museu
és meravellosa. Però sí,
és el que dius tu, és facilitar
d'una altra forma a gent que
potser no
ho gaudeix tant com tu
a que descobreixin coses
al·lucinants, no? Sí, sí. A més, un cop
visita l'illa aquesta del Museu del Prado
de l'Animal Crossing, el mateix
que faries en un museu normal, i tu
ho saps perquè tu també ho has fet,
que és visitar la botiga de regals i de records,
allà també et pots
emportar un quadre del Greco, del Goya,
de Rubens i emportar-te-la a la
teva illa per decorar-lo, que això,
habitualment, en el
museu real no ho pots fer.
Exactament, i escolta'm,
tu una mica compares també
aquest moviment dels videojocs
en grans videojocs, o en el Fortnite,
per exemple, no? Tots els moviments
que fan perquè cada vegada siguin més populars, no?
Sí, pensa que és el que dic, no?
Jo no hagués tocat l'Animal Crossing si no hagués
tingut tantes actualitzacions,
és a dir, perquè si no és com
sempre el mateix joc, saps?
I amb els videojocs, moltes marques,
com hem vist amb el Fortnite,
amb els concerts aquests que feien
amb el J Balvin, o Adriana Grande,
o l'aliança que va tenir amb Marvel
quan va sortir la pel·li de l'Infinity War,
dels Avengers,
d'aquesta manera, per un cantó,
els videojocs mantenen interessats els seus
jugadors, i per una altra
banda, les marques
tenen un canal de marketing alternatiu
que va més enllà dels anuncis d'Instagram,
o de Facebook, o un banner
en una web, saps? És com un win-win.
És com, a mi m'interessen
els teus usuaris, a mi m'interessen
els teus, casem-nos una estona
a veure què podem fer que estigui
per estar junts.
I tant, que si de fet l'altre dia, i ja per acabar
Gina, vaig veure una notícia,
altres notícies precisament, on parlava
d'una iniciativa més o menys semblant,
aquesta vegada era sobre
la tecnologia de la realitat
augmentada a la Fundació Miró.
I era una mica això,
era que quan tu, per exemple,
vagis acompanyat dels teus fills,
ells puguin anar amb una tauleta
i viure al museu d'una altra forma.
És a dir, que cada vegada potser ens trobarem
iniciatives d'aquest tipus amb més llocs diferents.
Sí, en el cas dels Mironins
i la Fundació Miró és una sèrie de televisió
animada, però la
diferència és que has d'estar al museu
per viure aquesta
realitat augmentada.
Jo crec que per un tema d'accessibilitat,
fins i tot,
que no tothom té el museu
de la Fundació Miró molt a prop
de casa,
buscaria també alternatives
que poguessin consumir aquest contingut de Miró
i acostar a Miró els nens
a través dels Mironins, també
imagina't d'un quadre
que hagin tret de Google Imágenes
i que el tinguin al menjador de casa.
No fa falta que estiguis a la Fundació
que puguis conèixer Miró
a través de les seves obres,
que és una mica com els NFTs,
que no necessitis l'NFT
o el quadre original
o estar a l'espai expositiu,
poder reconèixer un dels seus quadres
i poder interactuar amb ell
estiguis on estiguis.
Escolta'm, per cert,
i per acabar, per entrar
en aquest museu de Prado a l'Animal Crossing
ho podem fer a través d'un codi, no?
Sí, mira, apunteu, és
D de Dinamarca, A de Alemanya,
57 58
65 58
39 12
com si fos un nombre de telèfon.
Exacte, D A 57 58
65 58
39 12, és la clau per entrar
en aquest museu del Prado virtual
a l'Animal Crossing.
Gina, moltíssimes gràcies per la
col·laboració d'avui del Generació Digital
i fins molt aviat, eh?
Sí, fins la propera, segur, gràcies.
Generació Digital
el programa de videojocs de la ràdio pública.
Fins el 18 d'abril
tenim temps per apropar-nos
al Caixa Fòrum de Barcelona
i viure l'exposició
Homo Ludens Videojocs per entendre el present.
Homo Ludens és una cita
diferent i te n'adones des d'un bon principi
ja que si vols
pots demanar una peça
que et donen a l'inici
i a més amb aquesta peça t'ho dones
una sèrie de dades, la teva relació
per exemple amb el videojoc, dades personals.
A partir d'aquí
entrem en una espècie de passadís
tipus DOOM, eh?
Dades que ens fan entrar
a uns nivells temàtics diferents
i us dic una cosa
entres pensant una cosa
i surts amb unes idees preconcebudes
que comencen a ser diferents
o almenys comencen a ballar pel teu cap.
Homo Ludens Videojocs per entendre el present
està comissariat per Luca Carruba
CEO d'Arts Games
on tracten els videojocs
i les noves tecnologies com a espais d'expressió
de socialització i creació
on podem aprendre.
Lluca Carruba és el director
de la Universitat de Barcelona
i ha col·laborat en diverses institucions espanyoles
i de Sudamèrica.
Luca Carruba, molt benvingut al Generació Digital Dicat.
Hola, buenos días a todos y a todas.
Això que deia del rol del visitant
heu aconseguit
que des d'un bon inici
entres molt actiu a l'exposició.
Això està molt ben pensat, eh?
Bueno, muchas gracias.
Digamos que nuestro intento
y mi deseo desde el día 1
con esta exposición
fue poner las personas en el centro.
No solamente hablar de videojuegos
como tal,
como producto industrial, creativo,
artístico, estético,
sino sobre todo hablar
de la gente que juega,
de la experiencia del juego
y cómo nos afecta como sociedad.
Por lo tanto, era absolutamente importante
encontrar una forma
para involucrar la gente
en el proceso expositivo,
que sintiera participar en esto.
Y creo que más o menos
hemos encontrado una forma bastante interesante
para dejar la gente jugar
con la expo misma.
De fet, a la expo,
i també ho veus en el llibre editat
per l'ocasió, que per cert
recomano moltíssim el llibre, de veritat,
però es nota
que, diguéssim, que l'exposició
i que el tot el que podem veure
no està fet d'un dia per l'altre.
Aquí hi ha molta feina
i molts anys d'estudi, no, Luca?
Totalmente.
O sea, me alegro mucho que hayas citado el catálogo
porque la verdad es uno de esos objetos
que uno le mete mucho amor
y muchas veces pasa el segundo plano
justamente porque la expo
es más espectacular,
tiene como más capacidad
de atraer el ojo.
Pero sí, efectivamente, tanto la expo
como el catálogo son el resultado
de un largo, largo
trayecto de estudio,
de investigación, de producción.
A nivel personal, con Arts Games
hemos empezado,
imagínate, bueno, empezó en 2006
y luego, a partir del 2019,
se deforma, listó de una forma
más profesional, es decir, que ya llevamos
bastante años
como investigando
el videojuego desde el arte, la tecnología,
la participación ciudadana en la creación.
Y luego, con respecto a lo que es
ya el trabajo más específico
de esta exposición, estamos hablando de
tres años de trabajo.
Tres años de trabajo con un equipo
productivo
muy importante, como os podéis imaginar
en relación a la caixa,
donde trabajamos
con el estudio de diseño
Domestic Data Streamer y donde
sobre todo hice una investigación
tratando de entender
cuáles podían ser los artistas,
las experiencias que mejor
podían servir para destacar
el punto, la hipótesis central
de esta exposición.
Muchos, muchos meses de trabajo, además
en cuarentena, además en pandemia,
además en este momento
de la vida y de la sociedad bastante
rara.
En el pasadís principal
de l'exposició, com comentava,
ens porta a diferents nivells
de creació, de videojocs,
diferents. Hi ha un...
De fet, per exemple, avui, després de la teva secció,
de la teva entrevista parlarem
del que passa, per exemple, al Museu del Prado
amb l'Animal Crossing, també al que passa
a la Fundació Miró,
amb una aplicació de poder veure
el que és l'exposició
d'una forma diferent.
En aquest apartat de la creació
podem veure ahir molts exemples,
però m'ha sobtat un que es diu Craftea,
a més no és nou, ja fa molts anys, cosa que m'ha sorprès,
que està creat precisament
pel vostre col·lectiu Arts Games
on podem fer propostes urbanístiques
per a llocs públics.
I, a més, aquestes propostes estan fetes,
per exemple, per a nens.
Creus que el videojoc pot fer veure
o pot ser un eina interessant
perquè el menor
es pugui expressar
a diferents formats de la vida?
Claro, yo opino que sí
y creo que con este proyecto,
entre otros, trato
en la exposición de dar
cuenta de esta posibilidad
del videojuego, porque
imaginaros lo que
ha significado
hasta hace unos pocos años
lo que era el diseño urbanístico,
todas las competencias
técnicas que necesitaba
poner en práctica,
conocer CAD, conocer
reglamentos, saber diseñar
y dibujar en 3D, etcétera,
y eso es un lenguaje
muy específico. De repente,
emplear videojuegos tan sencillos
como Minecraft
puede ser una herramienta
para poder dar voz
a las personas
que en estas cuestiones
nunca han tenido voz,
como es el caso de los menores de los niños.
Y eso no es solo una intuición
que tuvimos nosotros en ArcGames
a partir del 2014
con el proyecto Craftea.
Imagínate que poco año después
la ONU, la agencia Habitat
de la ONU, marca,
produce un proyecto muy parecido,
pero ya a escala global,
estamos hablando de la ONU,
que es una agencia
desfavorecida del planeta,
pues se autoorganizan
gracias a la ayuda de esta agencia
para talleres de participación ciudadana
y diseño urbano.
Estando bajo
el paraguas de la ONU,
tienen la capacidad productiva
no solo de realizar el taller
como hacemos nosotros, sino que además
pueden dar vida real
a las creaciones que se plantean
durante el taller en Minecraft.
Es decir, queremos intervenir
en un espacio urbano, pues lo diseñamos
en Minecraft, permitiendo así
a todo el mundo, viejos, jóvenes,
de todo tipo de categoría social,
intervenir y hablar, y además
una vez que llegamos a un consenso,
ese se transforma en una
producción real en el espacio público
que transforma
nuestra realidad. Y eso
me parece increíble.
En una altra porta,
mireu, ara explicareu
una anècdota del meu fill
de 15 anys, que de regal
m'estic fixant. Ell està jugant ara
com ho fan molts nens al FIFA.
M'he adonat que el videojoc per ell
s'ha convertit en guanyar partits
per aconseguir crèdits, per aconseguir jugadors
que si són transferibles
els pot vendre. Diguéssim que la seva
habitació s'ha convertit en la seu
d'una gestió que va més enllà
de l'entreteniment, va més enllà de fer
partits. Ha canviat amb uns
anys força. En el vostre
capítol,
heu reportat dels models de producció
dels nous videojocs per mantenir l'atenció
dels usuaris. Expliqueu una miqueta
de quina manera els qui fan els videojocs
fan que el nen
o la nena o el jugador
no es desenganxi, no?
Sí, digamos
eso
es algo que definimos un poco
como la cara oculta.
Una cara que no siempre
se quiere mostrar.
Es una cara hecha de tècniques
de diseño que
se componen por lo que se llaman
o definen patrones de diseño
es decir, tècniques
que sirven para retener
la atención de los jugadores y jugadoras.
Eso que tú estabas contando
microtransacciones,
invitar el amigo para que
cuanto más amigos y amigas tú
invites, más créditos tengas
para poder comprar más cosas.
Son fórmulas
y técnicas
que sirven para aumentar
artificialmente la atención
y el tiempo de juego de los jugadores
que poco tienen que ver con la calidad del juego en sí
y muchos tienen que ver con fórmulas
que vienen o proceden
de alguna manera
de juego de azar o de otro
tipo de diseño,
de interacción que no es
sano en muchas ocasiones.
De hecho hay un movimiento global
que va criticando bastante esta fórmula
de diseño que no son propias solo de los videojuegos,
atención, porque
todas las aplicaciones digitales
que usamos hoy en día en nuestro celular
también se diseñan a partir
muchas veces de estos patrones
de diseño.
Por lo tanto, y aquí termino,
perdón, me parece interesante
porque en este sentido la exposición
no solo está celebrando el videojuego
como fenómeno cultural y como experiencia
colectiva, sino también pone
el acento en aspectos
que son preocupantes porque
es un fenómeno complejo y polémico.
Explicàvem a l'inici el fet que
a l'exposició pots entrar
amb una peça que pots
portar penjada durant tota la visita i on pots
anar contestant unes preguntes
a l'inici i al final de totes les zones
amb les quals visites.
Al final de tot, l'exposició
et presenta el teu avatar
i et resumeix
una miqueta la teva personalitat.
Jo vaig sortir com un fan absolut
de la personalitat optimista.
I a més, em va agradar molt, vaig fer una fotografia
de l'avatar. Les dades que aneu rebent,
jo és que vaig pensar,
deuen ser superinteressants,
perquè vosaltres podeu tenir les dades
de, evidentment,
què és el que pensa la gent de cadascuna
de les coses abans i després de sortir,
però fins i tot també a nivell expositiu,
on estan més estona o on estan
menys estona, no?
Efectivament, efectivament,
tenim la capacitat d'investigar
i d'entendre un poc
el procés de consum de l'exposició.
A més, diguem que hi ha un intent
que va ser un intent
que vaig intentar dissenyar des del dia 1
amb aquesta exposició,
d'entendre l'exposició ja no només
com un procés expositiu clàssic,
sinó que ens permeti
fer investigacions socials.
D'aquesta manera, potser el dispositiu
que tu estàs explicant,
podem, d'alguna manera,
realitzar un assortment
com un manifest
de les opinions col·lectives
de tot el públic de Honoludens
sobre els videojocs.
I, és clar, estem parlant de
més de 50.000 persones
a Madrid i ara a Barcelona
estem superant aquests números.
Per tant, ja només en els primers
6 mesos de l'exposició
estem parlant de més de 100.000 persones
una exposició que estarà
viatjant 5 anys
fins al 2025. Són moltes
moltes opcions, molta gent,
una mostra que estadísticament
comença a ser rellevant.
I tant. I això me parece
muy interesante como valor, no solo artístico,
sino social,
de un proceso de exposición
acerca de un fenómeno
como el videojuego. A Honoludens
també podem veure col·laboracions, per exemple,
amb vídeo de Daniel Muriel
que ens explica com la
ludificació, allà que comentaves que no només
és en el món del videojoc, la ludificació
ha sortit del videojuego per entrar a la societat,
a la feina. I quan
estàs allà assegut també
és per prendre nota, no? Totalment.
Jo la verdad que
estoy muy agradecido, una de las cosas
por lo cual estoy más agradecido
de esta exposición y de este trabajo,
de darme la posibilidad de dar voz
a un trabajo de investigación tan
serio, tan profundo, como lo de Daniel
Muriel, que es una de las mentes
más brillantes para mí de este país,
que habla
del rol i de la importància del
videojuego en nuestra societat.
I bien, como en
este video que hemos podido,
el video documental de 10 minutos que hemos podido
producir, efectivamente
da una serie de hitos
clave de cómo
este concepto, que
definimos gamificación, se ha colado
en el riego sanguíneo de la sociedad.
Cómo todas las
aplicaciones que usamos a diario para
desplazarnos en la ciudad, para aprender,
hasta para ligar, pues
todas y cada una de ellas están
diseñadas a partir de conceptos
que proceden del videojuego
y que por lo tanto nos converten
en jugadores y jugadoras de un
gran videojuego, aunque no
seamos tan conscientes de ello.
Ahir, Luca, va haver-hi una de les notícies
més importants de la indústria del videojoc,
la compra de Microsoft
per part de Microsoft d'Activision Blizzard.
Moltes
ràdios generalistes
o televisions generalistes
parlen d'aquesta notícia
i parlen des de fa uns mesos
del metaverse, del metaverso.
És una paraula
que s'ha colat a la
societat de forma molt potent.
No sé què en penses tu d'això
i què creus
que d'aquí uns anys
de quina forma viurem els videojocs?
Mira, jo
crec que és
un discurs molt complex.
Diguem que
demostra
la importància avui dia del metaverso
de quanta aquesta paraula està en la boca de tots.
Crec que demostra
la centralitat del videojoc
en la nostra societat. Que el videojoc
s'ha convertit en un objecte
tecnològic d'innovació
total, on
al voltant d'això
es postulen processos de canvis,
de canvis de la societat
tecnològica,
social, econòmica,
tan importants
que afecta tota la societat en el complex.
Per mi el punt 0
és demostrar
com és el videojoc avui dia
que ens permet entendre
i anticipar processos
de canvis importants
de la fase econòmica
en què estem.
Per altra banda,
el metaverso
no existe.
Sobretot
no existe porque el metaverso
para que sea realmente viable
es fundamental la operabilidad
entre las cosas.
Usar protocolos abiertos,
el hecho que yo estoy
en el mundo de Facebook
que me pueda llevar mis cosas
en el mundo de Google
y en mi propio mundo
que me construyo yo mismo.
¿Cómo se hace con un primer
prototipo de metaverso
que podría ser considerado
Second Life y las versiones
Open Source y Libre
que existen y que son complementarias
a Second Life?
Todavía queda mucho por hacer
y creo que es más bien
ahora una cuestión de publicidad
que sirve y es necesaria
a ciertas compañías y empresas
para recuperar cierto perfil de imagen
que ha sido bastante
que ha empeorado en los últimos años
pero evidentemente será
un tema que estará en la agenda pública
en la boca de todos
en los próximos meses
y probablemente años.
El dia que vaig anar
a l'exposició
vaig veure
una cosa que em va agradar molt
pares i mares amb el seu fill o filla
i anaven junts
a l'exposició
i anaven entrant junts a cadascuna de les zones
i t'adones
que parlaven
i això a mi em va agradar molt
perquè dius, s'està generant
en aquell mateix moment
un debat
i jo ho recomano
anar a l'exposició amb els teus fills
però suposo que vosaltres també ho veieu així, no?
Sí, bueno, es una exposición
que está pensada y construida
en torno a algunas
cuestiones que
sabemos que van a dar que hablar
El videojuego es un medio que genera mucha polémica
hoy en día
hay temas muy complejos
como si los juegos
son violentos o no, si son sexistas o no
una serie de cuestiones
en torno al videojuego que una y otra vez
generan polémica, generan
debate, generan cuestiones
entonces, en esta exposición
queremos aprovechar
este espacio expositivo para crear
debate, para hablar
no es solo o tanto
una exposición propia
mía o de los artistas
sino invitar una reflexión
colectiva, colaborativa
y eso a través del sistema de preguntas y respuestas interactivos
que tú apuntaba
y también gracias al espacio
al diseño espacial
justamente porque hay una sala central
donde entrar y salir
una y otra vez a todas las salas
que funciona un poco como l'opi
funciona como un lugar donde sentarse y comentar
sentarse y hablar
y reflexionar sobre aquello que estamos viendo
en esta exposición
doncs homo ludens, videojocs per entendre el present
està comissariat per Luca Carruba
es pot veure fins, encara tenim temps
però no us ho perdeu
fins al 18 d'abril al Caixa Fòrum de Barcelona
Luca, moltes felicitats
i moltíssima sort
bueno, muchísimas gracias, un placer estar aquí
gracias
doncs continuem
al Generació Digital
a ICAT
i a veure, Star
em vols parlar de pastissets?
una miqueta, mira
perquè això ve d'un eslògan
que tenia una marca de pastissets amb nom de Dones Petites
que quan fas videojocs
et surten amics per totes bandes
i és perquè
els videojocs et poden portar
realment a tot arreu
és una realitat que no ho sé ben bé
però per què dius que poden portar tot arreu?
a què et refereixes?
per cert, m'agrada molt això
les pastissets amb nom de Dones Petites
perquè com que no es pot dir Donetes, no es pot dir Donetes
doncs mira, això és perquè en teoria
si fas videojocs
sempre diuen que faràs molts quartos
perquè saps el que diuen?
que els videojocs, que és una indústria
que mou més diners que la música i el cinema
junts, no sé què és, que és mentida
realment, creu-me és mentida
vas a mirar el que cobra l'un o l'altre
i comences a sumar i restar i no és així
de veritat, em sap molt de greu
es guanyen quartos, però no tant com sembla
però saps que no tens res a fer
que aquest titular tu continuarà
i que la culpa és dels videojocs
i que si algú mata algú altre sempre són els videojocs
i tal
això també em vol dir, d'això que surten amigats
per tot arreu, que bé
que faràs viatges, que com a mínim aniràs a presentacions
et convidaran
que vulguis que no coneixes res de gent important
encara que sigui el típic conseller o ministre del RAM
que es posi allà per fer-se la foto
amb les ulleres de realitat virtual
o coses que diuen
que si estàs a Sony o a Sega
que tindràs accés a jocs gratis
i com que ets amic meu
i tu tens jocs gratis, me'ls podràs compartir amb mi
i sobretot que tindràs
això és el més bonic que m'encanta d'aquesta llegenda urbana
que tindràs informació
confidenciant que els teus amics
voldran saber, és xixa de la bona
però tu, stars, saps que tot això que dius
no és darrere de la realitat
exacte, ni de bon tros
un altre cop em sap greu pels nostres ullents
que es volen dedicar amb això
però no, no, la realitat és que
no sé si, però des de fora sí que ho volem veure
ja, sí
mira, és amic, per cada vegada que m'han dit
que per estar aquí al Genesso Digital
em regalen un joc
ets a la ràdio, et deuen regalar molts jocs
i per cada vegada em donessin un euro
ara mateix ho he calculat
ara mateix tindria 3872 euros
directament
de tantes vegades que m'ho han dit
és veritat que això és una cosa
que et diuen des del primer dia
és el cuento de mai acabar
i no acaba
mai d'acabar perquè molts de nosaltres mateixos
s'ho volem creure
s'ho volem creure aquesta llegenda urbana
i dic nosaltres no tu i jo
nosaltres en general
la gent que fa videojocs o es dedica
el que és habitual és que el sector periodístic
és veritat, sí que té accés a edicions
en exclusiva, a presentacions
a prèvies, fins i tot material de promoció
això sí que ens ho fan arribar
ara no tant gaire
però els que ho reben, hi ha molts periodistes
que ho utilitzen com a referència d'estatus
a mi, Sony m'ha enviat
una play o m'ha enviat un comandament
i a vosaltres no
és aquesta cosa
i massa sovint això, aquest fet d'aquest tipus de periodistes
és el de llavor
perquè siguin amigues de conveniència
que si no estàs per ells
doncs mira
t'ha fotut caure de nas
què podem fer per no tindre un acord
de llepaculs que vulguin jocs gratuïts
i tot això que només volen interès?
anar a la guerra
anar amb aquest tipus de guerra
que només, com diu la cançó, només guanya
l'enterramost
hem de tindre una sèrie de periodistes
si vols, si volem promocionar el nostre
per fer un videjoc
una sèrie de noms i de cognoms
de gent de confiança, gent que pot ser insubornable
i millor si és gent que no són amics
si és gent que ens cau
o que li callem com una patada als trons
perquè estem segurs
que com a mínim a favor
intencionadament no hi anirà
nosaltres si hem fet un videjoc
enviar material de promoció
convidar tothom que vulguem
però al tant no juguem al solitari
i ens fem trampes
i no hi ha cap problema
perquè si no hi ha cap problema
ens ha de sopar pel davant i pel darrere
és als famosos crítics i els famosos manetins de diners
les campanyes de publicitat que es cànceren
si no parles bé del seu joc
o dels jocs de mostra que et deixen d'enviar
si no els poses, jo què sé, aquesta gent que posa notes
un 8, un 9, un 10, les puntes
això alguna vegada passa, això també és veritat
és aquest tipus de gent que per evitar això
que et diguin, escolta, no m'has posat una bona puntuació
o al revés, escolta, enviem jocs
que si no posaré una mala puntuació
si tu fas com a desenvolupador, com a creador de videojocs
és, evidentment, qualitat
més que quantitat
si tu fas un videojoc
només has de confiar en la qualitat del teu joc
i que no t'enganyis ni que et vulguin enganyar
perquè costa molt, costa molt
no ensenyar el que estàs fent, la temptació és molt forta
però has d'aguantar
i motius n'hi ha mil
si ensenyes una imatge d'un personatge
tu imagina que has fet un personatge amb una animació
i que estàs content
i la gent frapa, que xulo, que guapo
és el millor que he vist mai
i tu llavors el canvies
per qualsevol cosa
i el fas millor, t'adones que t'han mentit
perquè si l'has fet millor
i abans ja et deien que la teva merda molava molt
doncs ara dius estrès, de què passa
i la facis bé o la facis pitjor
com que ja l'has ensenyat
independentment que l'hagis millorat o pitjorant
hi haurà gent que et fotrà caldo
perquè no veuràs complert
el que havies promès
pots frustrar expectatives
i llavors que el públic, el publisher o l'inversor
que ha confiat en tu, ell vegi un personatge errós
i com que l'has posat ara pels rots
digui escolta
jo volia una cosa i al final n'he rebut una altra
això ho he vist molt
hi ha unes banyes de micromecenatge
que pagues per una cosa
i...
després t'arriba
moltes vegades al cap de 3 o 4 anys
que ha passat molt de temps, te n'arriba una altra
i això sí que t'arriba
això és com els memes aquells
el que demanes a l'express i el que t'arriba
la pantera rossa de fa unes setmanes del jingle
del Sergi
doncs era una cosa d'aquestes
per coses d'aquesta mena, de veritat
ni punyeter-ho cas a la crítica, ni punyeter-ho cas als likes
doncs és una cosa d'aquestes
i també hi ha altres aplaudiments
molt agraïts
li podeu donar les gràcies
però no feu gaire gas
perquè si el que fas tu saps que està bé
no necessites ningú altre que et digui que ho estàs fent bé
necessites confiança en tu mateix
i saps que si està ben fet
està ben fet i no n'hi ha res més
que no et menteixin
i de retruc no et menteixis a tu mateix
ara has vist l'hora que és
ja
doncs avui hem tingut
Luca Carruba
d'aquesta exposició Homoludens
hem tingut la Gina, el Víctor Matute
Víctor Mami el pots veure en vídeo
l'Estar, la Gina
estar que vagi molt bé per cert
igualment, moltes gràcies
ens veiem d'aquí poc
gràcies Dani Jiménez al Control Tècnic
i nosaltres tornarem la setmana vinent
i si podem ja amb Twitch
i almenys veureu algunes cares aquí a l'estudi
adeu-siau
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i