Esteu escoltant el Generació Digital i ho feu al nostre podcast on podeu escoltar la conversa sencera amb Pep Salazar,
que és director executiu de l'OF, el Festival Internacional de la Cultura i l'Art i el Disseny Digital,
que celebra, atenció, la setzena edició a Barcelona. Molt bon dia.
Bon dia, què tal?
Molt bé, l'OF arriba la setmana eminent, però després d'haver viatjat en un format tur no, Pep?
Sí, sí, l'OF el fem a Barcelona en el format així gran i potent i llavors el fem viatjar por ahir per diferents ciutats al món.
Com aravem estar a Montreal el mes de març i fem un format una mica més petit,
doncs adaptem sempre els espais on anem i, però bueno, els continguts continuen sent igual de potents
perquè formen part de la comunitat OFS i estem molt contents de viatjar pel món i descobrir coses noves.
Clar, perquè allà on viatgeu l'OF canvia, no, també?
Clar, l'OF canvia perquè l'adaptem a la ciutat on anem, l'adaptem no només en format sinó l'adaptem en continguts,
és a dir, som molt conscients que cada lloc té unes demandes o unes inquietuds diferents de l'altre,
per tant el que fem des de, sobretot el que fa l'Hector Ayuso, que és la persona que fa els continguts del festival,
és adaptar els continguts de les demandes d'aquell espai.
Hi ha llocs que necessiten o que volen o que sabem que el públic demanda més disseny gràfic, per exemple,
hi ha llocs que demanden més disseny interactiu, que és una de les tendències que està molt en voga cada cop més,
per tant anem adaptant allà on anem.
Molt bé, per la gent que ens escolti i que mai hagi anat a l'OF, Siba, què és el que pot aprendre?
Mira, pot aprendre, m'agrada molt que diguis aprendre, perquè el que pot aprendre, pot aprendre moltes coses,
sobretot pot aprendre quin és el procés creatiu de molts dels artistes o de molts dels dissenyadors del nou llenguatge visual que veiem cada dia,
perquè l'OF és un festival que té un format de conferències i són conferències que tracten sobretot d'aquest procés creatiu,
de com es forma un producte des de la idea fins a que surt el producte final.
Per tant, és un format molt generós, per dir-ho d'alguna manera, perquè la gent aprèn molt, comparteix molt i s'inspira molt.
Encara que no siguis el sector, encara que no estiguis molt vinculat al disseny, al disseny digital, al disseny gràfic,
als interactius, al vídeo o a aquestes categories i disciplines que nosaltres toquem, pots venir igual i pots inspirar-te igual,
perquè la imatge que veus és la imatge que estàs veient cada dia a la teva vida actualment.
Mira, jo en aquest sentit la creativitat desperta creativitat i és veritat això que dius tu,
pots dedicar-te a una cosa totalment diferent, que és bona l'OF,
perquè segurament te n'aniràs amb alguna cosa que potser faràs en la teva feina, que pot ser totalment diferent, no?
Clar, correcte, al final és això, la creativitat crida creativitat, no cal ser sempre molt molt creatiu tampoc,
tampoc cal exagerar-ho, però sí que cal estar atent a les formes i als processos que fan altres,
per si els pots aplicar als seus i al final és un tema de compartir i és un tema d'estar molt obert,
d'oïdes i de ment i de vista i de mirada i tenir la mirada molt ampla per poder incorporar coses noves
i l'OF sempre incorpora coses noves.
La gràcia del festival, que data molt de la majoria de festivals, és que som col·lectors de noves tendències,
per tant els formats són molt similars, els continguts, que és el que marca la tendència del festival, sempre són nous.
Per tant, el públic sempre se'n porta coses molt noves que poden aplicar al seu dia a dia, clarament.
Vosaltres definiu que són tres dies d'immersió creativa de joves talents, per una banda,
i després de figures, diguéssim, molt més establertes, no?
Sí, sempre hi ha la mescla del talent jove, del talent emergent, d'un talent que pot ser igual de radical que el talent consegrat,
però aquesta mescla de talent jove per veure que la creativitat no té edat i que no té murs, no té portes.
I el que ens agrada molt és posar en contacte aquest talent jove que necessita del talent ja consegrat,
necessita d'entendre el perquè els consegrats, per dir-ho d'alguna manera, han arribat on estan i necessiten tocar-los, parlar.
Nosaltres generem una comunitat molt honesta i molt oberta.
El festival, per exemple, no té àrees VIP, no té àrees tancades.
És un festival molt obert per tothom, perquè tothom parla el mateix llenguatge.
Ara parlarem d'aquests artistes, però això que dius que els pots tocar és així.
És a dir, tu, si ets artista, pots anar amb el teu treball i ensenyar-lo, no?
Sí, clarament, perquè és un fet relacional.
És a dir, el festival és la trobada anual de tota aquesta comunitat que tenim al voltant de l'OF
i es genera aquest punt relacional de les persones que per fi es poden trobar, es poden veure,
es poden parlar cara a cara i, evidentment, es poden ensenyar feines, es poden ensenyar treballs i es poden ensenyar idees.
Digue'm alguns noms d'aquestes figures internacionals que vindran, perquè hem vist que n'hi ha i d'importants.
Mira, em diré tres, que són el Carl Sprague, que són noms que no són coneguts, ja perquè ara m'hauria de dir d'audiència,
però són noms que han fet coses i les coses parlen per ell.
El Carl Sprague és un il·lustrador molt reconegut, internacional,
i, per exemple, és la persona que ha fet el grafisme de la pel·lícula Gran Hotel, Gran Budapest Hotel.
És la pel·lícula del Wes Anderson, és una pel·lícula molt colorista i que té uns grafismes molt cuidats.
I és la persona responsable d'aquest grafisme.
Per tant, és aquest estil d'artista, que són artistes que poden arribar a guanyar osques, per dir-ho d'alguna manera,
perquè són... estan molt, molt, molt darrere.
Quan veus la pel·lícula i veus aquella llista de crèdits de gent vinculada a la pel·lícula, doncs un d'aquests.
I és el responsable del grafisme.
Després tenim un estudi d'interactius i de jocs que es diuen AS2 i que són els responsables del Joc Monument Valley.
El Joc Monument Valley va ser el millor joc reconegut per Apple l'any passat.
És el joc que juga el Frank Underwood de la sèrie política del moment.
I és un joc molt reconegut que molta gent ha jugat i que el seu iPad...
Per tant, tenim a l'estudi AS2 que ens expliquen això, com l'han creat, quin és tot el procés, etcètera, etcètera.
I llavors, per acabar, comentaré el que estem molt contents i molt emocionats aquest any.
Els títols de crèdit del festival, que és una de les peces claus que cada any fem, l'encarreguem amb un estudi al festival,
els fa un estudi que es diu Armand Studio amb un artista que es diu Gavin Strange.
I aquests són un estudi d'animació. Per tant, aquest any tindrem uns títols de crèdit d'animació.
Són referents. Per exemple, hem fet la pel·lícula Vormit, que és una de les pel·lícules de referència de l'últim any d'animació.
Per tant, tenim noms que són molt internacionals, que són molt consegrats, que són molt molt reconeguts dintre del sector,
que són molt poc coneguts dintre del gran públic, però que insisteixo que el gran públic quan veu les obres o les feines que fan llavors es reconeix.
I també hi haurà artistes de casa nostra.
I també hi haurà artistes de casa nostra, sí. Aquí, mira, amb artistes de casa nostra la llista és tan llarga,
que aquí sí que no m'atreveixo tampoc a destacar cap, perquè el que volem fer nosaltres amb els artistes de casa nostra
és tractar-los de la mateixa manera que tractem els artistes internacionals.
Per tant, el que diria és que vingueu i descobriu el talent de casa nostra,
perquè se'ns fa molt difícil de destacar un per sobre de l'altre.
Aquests tres internacionals que els he destacat diguéssim per les seves obres molt reconegudes
i perquè l'audiència del programa també tingui unes referències.
Però recomano molt que això que investigueu a partir de la nostra web i que investigueu el talent local
que és tremendament potent i és tremendament sorprenent,
perquè llavors veus que el talent de Barcelona o el talent de Catalunya està treballant molt des d'aquí però molt cap en fora.
Està treballant per marques molt internacionals, està treballant per, bueno, està fent la cultura visual global,
per dir-ho d'alguna manera, i molta d'aquesta cultura visual surt des de Barcelona.
L'OF va néixer l'any 2000. Evidentment, en 16 anys han canviat moltes coses.
La tecnologia és el que més ha canviat.
Tu recordes que hi ha primera edició amb aquesta setzena, què és el que veus que hagi canviat més?
Mira, la tecnologia ens ha fet canviar les persones, per tant ha fet canviar el festival, evidentment.
La tecnologia ens aporta, és una eina que ens aporta, en el meu cas, uns processos de gestió i direcció del festival molt més àgils.
En el cas de l'Hector, la tecnologia forma part de la seva vida, de l'ADN, és de l'any 1900 algo, és el segle passat,
i el que el fa, evidentment, és poder tenir un contacte molt més ràpid amb tota la informació que necessita
per trobar els nous continguts, les noves tendències, els nous artistes.
Jo diria que no ens ha canviat tant perquè ens ha acompanyat molt.
Perquè l'OF, el subtítol de l'OF és creació postdigital des de l'inici.
Per tant, això del digital, nosaltres ho hem sobrentès des del dia 1.
I sí, clar que ens ajuda, però ens ajuda com a ajudar a tothom.
La considerem una eina, no una finalitat.
Però per a aquests artistes, aquesta tecnologia és més fàcil aconseguir-la?
És a dir, moltes vegades parlem de tecnologia per fer processos creatius molt cara
i que realment només ho pots trobar moltes vegades a les empreses.
Això sembla que hagi canviat una miqueta, no?
Això ha canviat molt, perquè els costos s'han abarat molt, perquè tot o la majoria de les eines tecnològiques,
sobretot els softwares, el hardware no, el hardware continua sent una màquina que tu necessites molt soft,
molt soft, que al final és l'eina creativa, la pots trobar molt al núvol i la pots llogar.
És a dir, no cal ja ni comprar-la, no cal ni ser propietari.
Per tant, facilita molt i ha fet aquesta explosió creativa que estem vivint aquests dies.
Evidentment, ha facilitat molt que tothom que té una necessitat o un talent creatiu
el pugui desenvolupar molt més enllà que fa, però fa cinc, sis, set anys.
És una revolució que estem vivint en l'últim lustre, diria jo.
I el potent és que nosaltres també estem molt alertes a què està passant,
a través dels estudis dels artistes que participen al festival,
estem molt alertes a què està passant també en aquest sentit,
en el sentit del software, del hardware, de com evoluciona la tecnologia,
però no és un festival tecnològic, és a dir, un festival de continguts,
que evidentment sí que la tecnologia té molt a veure.
Una cosa que a mi m'agrada i em sorprèn és el mercat on la gent podrà,
no sé si m'equivoco, podrà vendre i comprar, no?
Correcte, tenim un espai de mercat i de mercadillo, així amb aquesta alegria,
perquè és un mercadillo de... no de botigues, és un mercadillo de creatius.
És a dir, hi ha estudis, per exemple, que també tindrem un estudi de Barcelona molt reconegut,
que es diu Losiento, que van llançar una línia de samarretes l'any passat
i venen al festival i després anen a la venda.
Llavors, sí, el públic les ferà cada any perquè hi ha peces, hi ha materials de disseny,
hi ha peces i materials del seu món que no són fàcils de trobar.
I és una mica... quan vas a un museu contemporani,
a la botiga hi ha tot de caixibatges i coses boniques, doncs és això però lo grande.
Hi ha molt producte. I la gent ven i compra i ven.
Molt bé. Abans comentaves que la informació es pot trobar a la vostra pàgina web,
que realment és per tenir una estona i poder anar mirant cadascun dels artistes.
On es pot trobar això?
Sí, és al www.offam3fs.ws.
Molt bé.
I sí, és una estona perquè la web no és una web clàssica de guia,
sinó que pretén també ser una porta del festival
i pretén també ser una finestra oberta a la creativitat que porta el festival.
Per tant, si l'audiència s'hi connecta i en primera vista diu
ui, quina web més estranya, que no s'espanti que naveguin,
perquè trobarà sorpreses molt divertides.
Doncs hem parlat amb el Pep Salazar, que és el director executiu de l'OF,
que serà els propers dies 26, 27 i 28 de maig al Museu del Disseny de Barcelona.
Pep, moltíssima sort en aquesta edició
i personalment ens veurem per allà perquè tinc ganes de mirar,
en el meu cas, descobrir aquest festival.
Molt bé. Moltes gràcies, Albert, i benvinguts que sou.