Benvinguts. Aquest és el programa número 569 del Generació Digital.
Ahir vam començar aquesta edició d'estiu del programa Generació Digital
i continuem avui diumenge amb més continguts nous
i també recordem els millors moments dels més de 45 programes
que hem radiat aquesta temporada.
La conversa d'aquest diumenge serà amb un activista digital
i l'equip del Generació Digital ens envia notes de veu
amb propostes que podem provar en el moment que les escoltem.
Aquesta setmana escoltarem l'Elisabeth Sánchez,
l'Estar i en Xavier Serrano.
I comencem amb l'Elisabeth Sánchez,
que ens ha deixat una proposta en forma de llibre electrònic o de paper.
Aquests dies estic anant a tot arreu amb la tauleta,
l'hi estic donant molt d'ús i ara mateix no la puc deixar anar
perquè m'estic acabant un llibre que es diu Tria la teva crisi.
El trobem en versió electrònica i el trobem també en llibre de paper.
Està escrit per Júlia Cot i Jordi López,
és de l'estil de Tria la teva aventura i és molt, molt divertit.
El protagonista, per fer una miqueta de resum és un noi de 16 anys,
que està acabant l'ESO i que ha d'escollir si seguir estudiant
per arribar a ser algú o deixar els estudis
i començar a cobrar molts diners ajuntant-me a uns.
Tris el que tris et trobaràs el 2014 en plena crisi i amb l'aigua al coll.
Si has seguit estudiant no tens cap perspectiva de feina
i si t'has enriquit a l'obra t'esclatan la bomba als morros
i estàs a l'atur.
Per tant, a partir d'aquí què fas?
Te'n vas a l'estranger, demanes un crèdit,
agafes una feina en negre...
Bé, hi ha múltiples versions
i uns personatges secundaris de luxe, com banquers, polítics, etcètera.
És divertíssim.
El podeu comprar a l'Ecentral, a la casa del llibre,
a la llibreria 3C, a llibre.cat, o a Amazon, entre altres.
Comencem avui pel David,
que ens fa una pregunta relacionada amb la docència i els videojocs.
Hola, em dic David.
Actualment, estic estudiant un seguit superior d'informàtica
i m'agradaria que m'orientessis
sobre quins estudis són els més òptims per cursar,
ja que en un futur m'agradaria decàrrer el món dels videojocs,
ja que he vist que ja he de fer les ofertes,
però no estic gaire segur de quina direcció em pot enfocar millor
de cara al meu futur professional.
Doncs molt bona nit, Gina.
Molt bona nit, Albert.
Doncs tu, entre moltes altres coses,
et dediques a la docència precisament del món dels videojocs,
i segurament pots dir-li al nostre ullent
quines possibilitats té aquí a Catalunya.
A veure, hi ha diverses maneres de dedicar-s'hi,
i s'hi pot entrar per molts camins diferents.
De fet, per exemple, la gent que estudia informàtica,
o belles arts, o programació,
pot saber que hi ha graus universitaris,
FP, acadèmies i cursos,
i es dedicarà a una cosa molt específica.
Però és molt important que abans de començar
sapiguem quin perfil volem ser.
És a dir, què volem ser?
Més tècnics, més artistes, més socials...
Perquè, clar, no és el mateix el camí que seguiria un programador,
que seguiria un game designer, un dissenyador de videojocs,
o un artista.
És un univers força gran.
Sí.
I, aleshores, diguéssim que ho he dividit en tres parts.
La primera és la part tècnica,
és a dir, aleshores seria més aviat una enginyeria
que es podria estudiar a l'UPS o a ENTI.
Mal diguéssim, aquestes carreres de videojocs,
que de fet és això, carreres de videojocs,
t'ensenyen molt més a programar,
tota la part més de físiques, etcètera.
Després hi ha la part més social, com el Tecnocampus,
que és un altre lloc on jo també dono classe,
que seria la part més de game designer, de productor...
Més artístic?
No, no, més la part social.
És a dir, d'organitzar.
És a dir, el que dissenya, el que fa el document de joc,
el que organitza l'equip per saber els tempos,
per saber per on s'ha d'anar el producte...
També és veritat que totes s'ensenya de tot,
però cada una està, diguéssim, que dona més valor,
o més pes en hores, a diferents camins.
I després hi hauria la part artística,
que ho pots estudiar a llocs com la Massana.
I jo dic, és important el títol?
Sí, evidentment és important, però és molt més important
portar un perfoli de coses que s'han fet,
a hackatons, a projectes personals, a còpies de joc...
Mira que dic còpies de joc, perquè jo considero també...
La indústria considera molt important que la gent faci coses.
Perquè quan arribes allà, a la primera entrevista de feina,
més que el títol et demanen, bé, i tu qui has fet?
I encara que agafis i diguis, mira, jo he copiat el Pacman,
i he fet afegitura física o una cosa,
és molt important que la gent vegi que ets proactiu en aquest sentit
i que t'agrada aquest món.
Doncs el David també, aquest darrer comentari,
és a dir, que a casa seva, amb programes, etcètera,
ja comenci a fer cosetes per poder fer aquest perfoli.
A mi m'agradaria comentar que a vegades sembla que la gent
que es vol dedicar als videojocs només són gent que està programant
o que està fent informàtica, que es vol dedicar als videojocs,
o pensa només en les opcions més típiques, que sigui grafista, etcètera.
Una de les coses que vaig experimentar,
doncs, tenint que fer una xerrada sobre videojocs,
una vegada que la vaig enfocar en el paral·lelisme que hi ha
entre el videojoc i el cinema com a mitjà de comunicació,
és que molta gent que va venir en aquella xerrada
perquè es feia en una escola d'arts,
doncs que volia fer cinema.
I jo crec que no només persones amb aptitud per programar
o per crear en un ordinador.
Guionistes, gent que té capacitat per explicar històries,
gent que artísticament té projectes molt personals,
tot això també pot trobar una forma en els videojocs.
També et pots dedicar a fer videojocs
si ets una persona interessada,
doncs, per exemple, a crear universos particulars.
Per exemple, casos com el Yoshi, el Yoshi de Llana,
que té aquest aspecte tan característic i tan molt particular.
Si ets una persona interessada, doncs, en teixits, en textures,
i tens una història que...
o et pots ajuntar amb gent que té històries per explicar,
els videojocs també poden ser una bona plataforma.
Eli, encara hi ha un drama silenciós
que passen molts usuaris de mòbil
que passen d'un dispositiu d'una marca a una altra.
Exacte. I l'Albert vol ajudar els seus pares.
Bon dia, generació digital.
La meva pregunta és...
Els meus pares volen canviar el sistema operatiu de mòbils,
d'Android a Apple,
perdran o podrien perdre tots els seus contactes,
o hi ha alguna manera de fer el intercanvi tan ràpid com?
Com canvies d'iPhone o com canvies d'Android?
Gràcies pel vostre programa, és genial.
Moltes gràcies.
No sé si, Francesc,
és molt fàcil de dispositiu de la mateixa marca passar
i que no perdre els contactes,
però realment quan canvies de sistema operatiu
i a sobre de dispositiu, la cosa es complica.
Almenys no tant, en aquest cas.
Segurament, com a usuaris d'Android,
els seus pares hauran hagut d'habilitar un compte de Gmail,
i això faci bastant les coses.
Perquè, a veure, a tots els nostres contactes,
i centrem-nos ara en els contactes,
en el teu telèfon, per exemple, a la targeta SIM,
a la memòria del telèfon,
però en els smartphones actuals, avui, el més normal i corrent,
perquè, a part del número de telèfon, guardem molta més informació,
la fotografia de contacte, correus electrònics, etcètera,
notes, dades de calendari,
associades a comptes de la nostra agenda,
doncs, si tu tens un compte de Google,
en el teu telèfon Android,
que era bé tota aquesta llista d'adreces,
que t'han copiat a la teva conta de Google.
Encara que ells no l'utilitzin
com a compte de correu electrònic habitual,
estaria bé que hi entressin a través del compte de Gmail,
a través de la web,
i miressin si totes les adreces que ells tenen guardades
també estan guardades a la seva conta de Gmail.
Si ells veuen a través del correu electrònic,
que allà estan emmagatzemades les seves llibretes d'adreces,
els mateixos contactes que tenen al seu telèfon, ja ho tenen fet.
Si et troben alguna falta, des del telèfon,
hi ha opcions per sincronitzar amb el compte de Gmail
que fa la còpia de seguretat dels teus contactes.
Un cop ells vegin que ja ho tenen allà,
un cop amb el nou telèfon l'hagin de configurar,
posant també el mateix compte de correu
com a compte de configuració,
automàticament tots els contactes els podran importar.
I si el que passa és que volen coordinar més coses,
si volen sincronitzar altres coses,
existeix en aquest cas concret una aplicació
que es diu Move to iOS per Android,
que la poden instal·lar en el seu dispositiu Android
i seguint les instruccions d'aquesta aplicació
els facilitarà molt el pas precisament que volen fer.
Passar d'Android, sense perdre cap mena de contacte, a iOS.
Molt bé, crec que la solució pels seus pares,
pels pares de l'Albert, és més fàcil del que s'imaginaven.
I ara un dels més desollents ens parla d'una de les novetats
anunciades per YouTube fa uns dies.
Bones, soc l'Àrtic, i m'agradaria preguntar-vos
quina opinió teniu del nou YouTube Red,
si és que esteu informats del tema.
En principi aviat arribarà ja a la resta de països,
per ara només està a Estats Units,
i simplement això, m'agradaria que em donessin una informació
i que em donessin un comentari.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
I simplement això, m'agradaria que em donessin una preu-opinió.
Jo fa molt temps que deia,
el dia que hagi de pagar per YouTube,
per anar a veure els anuncis, potser pagaria.
Ara, el preu que sembla que ens arribarà és, penso, una mica car.
Què és això de YouTube Red?
10 dòlars, són a Estats Units, de moment?
Sí, de moment.
Doncs res, és un servei de subscripció de YouTube,
que elimina els anuncis a tots els vídeos, allà on els miris.
I és originàriament com a YouTube Music K,
que era un servei que permetia veure vídeos musicals
i escoltar música de YouTube, sense anuncis.
Google n'ha canviat el nom a YouTube Red
i ho ha ampliat a tot tipus de vídeos de YouTube aquesta setmana.
És a dir, no confonem, YouTube Red no és RedTube,
que és una altra cosa.
No busqueu RedTube, nens.
No busqueu RedTube, no.
YouTube Vermell, aquest YouTube Red,
no ho veurem en anuncis en el lloc web de YouTube,
o dins de les aplicacions de YouTube en mòbils i televisors.
Això, de fet, no s'aplica als continguts de pagament YouTube,
com els canals de pagament o la televisió
i les compres de cinema i lloguer.
Aquí encara veurem anuncis.
YouTube Red té dues característiques principals.
Pots veure vídeos sense connexió, atenció,
com Spotify, que també pots fer servir la música offline,
i pots escoltar-los amb la pantalla apagada.
És a dir, no cal que estiguis...
Molt bé.
Aquestes dues funcions només estan disponibles
en les aplicacions de jocs de YouTube,
per Android i iOS.
A més, està a punt de sortir una aplicació,
la YouTube Music App, que filtra els vídeos
per tenir-ne només resultats musicals.
És a dir, si tu busques John Lennon,
només apareixeran els videoclips de John Lennon,
no apareixeran les notícies de l'assassinat de John Lennon.
Correcte.
Si som subscriptors de Google Music Play,
ho serem automàticament de YouTube Red.
No cal pagar per les dues coses per separat.
Està disponible als Estats Units,
i a veure el preu.
Aquest preu que sempre són 10 dòlars i després 10 euros,
doncs de vegades fa una mica de ràbia.
Som en aquests moments en directe,
i el que està passant ara al carrer
és que la gent està disfressada.
No vull mirar...
Ara ja pots mirar.
Hi ha un cor, una vella...
Això ja ens passa cada setmana,
que hi ha gent que ens diu coses pels vidres.
Però, clar, avui et gires i veus el que veus, i espantar.
Ho pengem ara mateix a Twitter,
i jo anar parlant amb aquesta serenitat...
Una ho has fet molt bé.
Jo estava entenint alguna cosa, però...
Home, és que no sé si els ullerens sentien un...
No eren els fans de YouTube Red.
Això és el Generació Digital. Anem ara cap al CCCB.
A Catalunya Ràdio.
Això és el Generació Digital de Catalunya Ràdio,
i ara iniciem una conversa amb Solana Larson,
que és editora i activista pels drets digitals.
Solana Larson ha estat per Barcelona aquest juliol
en unes jornades del CCCB
anomenades els dilemes de la privacitat
i el futur d'internet.
De fet, la seva conferència s'anomenava
la web que volem, la web que queremos.
Solana, muy buenas tardes.
Hola.
¿Es muy diferente de la web que, por ejemplo,
quieren las empresas?
Quizás sí, quizás no.
Creo que nos falta definir
qué queremos como ciudadanos.
Hemos usado la web
durante todos estos años,
sin tener una idea muy clara de qué queremos
y en qué dirección queremos ir.
Y por eso,
los intereses de las compañías
están dominando.
Y lo que necesitamos hacer ahora,
que se ha popularizado tanto,
es conseguir
cuáles son los valores,
cuáles son los principios que queremos
fortalecer en la web
y cómo lo logramos.
O sea que las empresas nos llevan ventaja
porque ellas saben perfectamente cómo quieren la web, ¿no?
Bueno, sí, ellos quieren una web
que les gane dinero.
Y eso es un principio
que tienen de en claro
y que les simplifica la vida.
Y aunque es difícil
para ellos saber cómo poder hacerlo,
hasta ahora,
lo que han hecho es decirnos,
toma, pueden usar esto gratis.
Y la gente se cree que es gratis.
Lo que no se dan en cuenta
la mayoría del tiempo
es que estamos pagando
por todos estos servicios gratis
que estamos usando.
Estamos pagando por Facebook,
estamos pagando por Gmail.
Todo lo que usamos gratis
lo estamos pagando con nuestros datos personales.
Y viendo anuncios.
Pues realmente no sabemos
el precio total
de todos los servicios que hemos usado
porque el precio va cambiando
con los años.
Como se va desarrollando
y estamos dando más y más,
la verdad es que no sabemos cuál va a ser
el precio total de toda nuestra comunicación
y toda nuestra actividad en la red hoy.
Los que utilizamos internet,
nuestros hijos,
son un sitio amigable, divertido.
Entonces no somos muy críticos
porque ya estamos bien,
nos estamos pasando muy bien con internet.
Sí, y es todo eso,
es un sitio divertido,
es un sitio donde hay libertad de expresión
en las partes del mundo donde más se necesita.
Tiene todos esos aspectos muy positivos
y muy importantes
para la educación, para la cultura,
para el mundo entero,
para amistades entre naciones
y todo eso.
A la misma vez hay que diferenciar
entre lo que es la web
y lo que es por ejemplo Facebook
o Google
o los servicios que usamos en la web,
en las compañías.
Y esa distinción
para muchos usuarios ya no existe.
La web es algo abierto,
algo donde tú puedes
crear
tu página,
tu expresión personal.
Cuando subes algo a Facebook
es el dominio de Facebook
y ellos lo pueden borrar,
lo pueden cambiar, lo pueden vender,
pueden hacer lo que ellos quieren con eso.
Ya, es difícil
porque nos estamos
olvidando o nunca
aprendiendo lo que es la web
versus lo que es
todo lo que hacemos a diario, los apps.
Cuando leo muchas de las cosas
que escribes por internet,
hay veces que leo una palabra
que es neutralidad, para nuestros oyentes
que es la neutralidad en la web.
Bueno, es la idea
de que toda información es igual
en la red.
Que yo puedo leer un blog en Africa
o puedo leer un periódico en España
que no
me llega
a la misma velocidad
y que no hay
un sistema que distingue
entre esa información.
Es todo lo que yo quiera.
O sea, es difícil
pensar en neutralidad
porque ya estamos acostumbrados a eso.
Pero hay intereses comerciales
que quisieran que,
por ejemplo, te podrían vender
un pedacito de internet.
Te podrían decir, puedes leer
todo lo que quieras de España,
pero si quieres leer algo de los Estados Unidos
cuesta extra.
O si quieres leer algo de Africa,
te llega más lento.
Y esos diferentes tipos
de acceso,
esa posibilidad
de poder vender diferentes partes
de la web es una manera
que las compañías grandes
podrán ganar dinero.
Ellos quieren tener
esa oportunidad.
Y los que defienden neutralidad
de la web
son los que dicen que no,
que eso no es justo, que necesitamos
que toda la información sea accesible
en los mismos términos
por el mismo precio
para que siempre
sea justo
para todo el mundo.
También, en muchos links, me parecía otra palabra
que tampoco sabía qué quería decir, que era el zero rated.
Que consideráis que es muy importante, ¿no?
Sí, zero rated es,
es, por ejemplo, cuando
te dan internet gratis.
Te dicen, puedes
usar Facebook
gratis
o una versión
de Facebook gratis.
Y así puedes aprender
cómo funciona la red y...
Bueno, es lo que estaba diciendo antes
que lo que es gratis nunca es gratis.
Siempre en inglés
hay un término famoso, no sé si se usa en español,
que dice, there's no such thing
as a free lunch.
No se encuentran almuerzos gratis, ¿verdad?
Siempre alguien tiene que pagar
por lo que estás usando.
Y lo mismo es, ¿verdad?,
hay alguien que tiene que pagar
por los servidores,
por la electricidad, por todo lo que
mantiene la web.
Y
cuando
tu compañía telefónica
te da internet gratis,
siempre hay un precio.
Y puede ser datos personales,
puede ser...
Pues no se sabe, ¿verdad?
Porque eso es lo que están
consiguiendo como
atraer más gente
a usar internet
y están buscando cómo
poder profitar.
El otro día uno de mis hijos me comentaba
que había leído una noticia referente a Facebook
y me dijo, mira, papá, Facebook
tiene los servidores y los ha llevado,
no sé si a Antártida o una zona fría,
porque así no van a gastar
mucho con electricidad.
Facebook lo vendía de esta manera y yo
lo comenté con él y dije, bueno, es que quizá
lo que está pasando es que estos ordenadores
tienen una zona fría que hay allí. Es decir, muchas veces también
tenemos que hacer más críticos y ver un poco
las noticias realmente como son.
Sí, es verdad. Facebook
en particular tenía un programa
que se llama
Facebook Basics.
Es un servicio que están promoviendo
en países
que se están desarrollando.
Y, por ejemplo, en África,
en India, en Latinoamérica,
dicen, hay tanta gente que no tiene internet
todavía.
Y 80% de los africanos
no tienen internet todavía.
Vamos a dejar que usen sus celulares
para conectarse a Facebook
y algunos otros, pocos otros
servicios, por ejemplo, Wikipedia
y, no sé,
unos sitios que ellos escogen.
Y así pueden aprender
sobre la web y todo eso.
Y hicieron un marketing
enorme, compraron el dominio
internet.org
y
las críticas han sido
primero, que no es internet,
que no están dando acceso a internet,
que solo están dando acceso a Facebook
y pocos otros servicios
y que están dando una...
están promoviendo una idea falsa
de lo que es internet.
Y aparte de eso, que están
cogiendo todos los datos personales
de la gente. No están informando
bien sobre
lo que es y cómo funciona.
Y hasta
se está hablando ahora
del colonialismo digital
en muchos de estos países.
Porque están llegando las empresas grandes
y están tratando de
atraer
todos los futuros consumidores
y
se están...
O sea,
las cosas locales,
las innovaciones
locales que se podrían crear
ya tienen competencia.
Y después de existir
tienen unas desventajas sobre las empresas
grandes internacionales.
Mira, la semana pasada vino...
Hace dos semanas vino Vinton Scharf,
que es uno de los que creó el protocolo internet.
Lo entrevistamos
y le preguntamos si había alguna cosa
oscura de internet que no le gustara.
Evidentemente, él nos dijo que sí,
que el hombre utiliza internet
y como utiliza internet
es una estructura que hay sombras
y hay zonas más bonitas.
Él, de todos modos, y ahora comentabas
la gente joven, tenía mucha esperanza
de la gente joven. ¿Confías en la gente joven
para que internet pueda ser
mejor en el futuro?
No sé.
Hay tantos conflictos.
O sea,
Vinton Scharf es una persona que ahora trabaja
por Google.
Y tenemos...
Es una de las ironías
de la situación en que estamos
en que las empresas grandes
que están dañando mucho
de lo que queremos defender de la web
también son los que
tienen que ayudarnos
a defender la web.
O sea, políticamente, Google ha sido bueno
en términos de defender la neutralidad de web.
En otros términos, por ejemplo,
de privacidad,
no son tan buenos.
Pero no es tan sencillo.
Los enemigos también son
los amigos en este mundo.
Y hay gente dentro de las organizaciones
que están opuestas
a como el desarrollo tecnológico
ha sido.
Por eso es difícil.
Creo que es parecido.
Van a haber jóvenes
que van a ayudar
y hay otros que se dejan llevar
por el cuento.
Igualmente con los adultos,
con los educadores,
con los médicos,
con los alumnos,
con los educadores,
por los medios.
Hay tantos contrastes.
Hay tanto bueno
y tanto malo
en todas partes del Internet.
¿Qué es lo que podemos hacer nosotros?
Un pequeño movimiento
para que Internet sea más libre, por ejemplo.
Vosotros habláis mucho del Wi-Fi,
abrir Wi-Fi, por ejemplo,
y hacerlo de forma segura que se puede hacer.
Yo siempre pienso
que una de las maneras
que una persona puede defender la Web
es usarla como ellos quisieran
que otras personas la usarían.
Por ejemplo,
si tú quieres que
la Web sea un sitio
donde hay mucha educación,
donde hay mucha cultura,
donde hay mucho idioma local,
es importante que tú contribuyes
lo que tú puedas
y que también uses
lo que tú puedes y pagues
por las cosas que te gusten y que aprecies.
Que si te gusta Wikipedia,
que edites algo de vez en cuando.
Que lo trates
como si fuera tu jardín.
Que lo cuides,
que le des un poquito de agua.
Y eso es algo
que la gente puede hacer ellos mismos.
Si piensas
que hay demasiado ciberabuso,
pues defiende a la gente
que ves que se están abusando.
Si ves que alguien
está amenazando a otra persona,
pues críticalos.
O llama a la policía.
O habla con tu maestro.
Hay que portarse
en este mundo cibernético
un poquito como en el mundo real.
O sea, nosotros aprendemos
desde pequeño
que hay que ser ciudadanos
en una ciudad o en un país.
Que hay que tener orgullo
por quienes somos.
Hay que contribuir a la sociedad
de manera, por ejemplo,
votando o informándose.
Y yo pienso que
debe ser lo mismo en la web.
Que debemos aprender cómo ser
ciudadanos de la web.
Y pensar en nosotros como ciudadanos
de no un país,
sino un mundo
global, virtual.
No sé muy bien cómo explicarlo.
Pero aunque es
un sitio abierto,
hay leyes, hay reglas,
hay estructuras.
Y esas son las que tenemos que defender
y promover
y ayudar uno a otro a entender.
La cosa bonita de tener
un espacio tan bonito es que las cosas malas
y las cosas buenas
pueden coexistir.
Hay muchas zonas ilegales,
negativas de la web
que no me tienen que afectar a mí
cuando lo uso para las cosas buenas.
Entonces podemos estar conscientes
de todas las cosas malas
que existen
a la misma vez que podemos apreciar
que la web es una invención
bella, transformativa
importante
para el futuro.
Me acuerdo que hace muchos años
cuando me compré la PlayStation 3
había una aplicación
que funcionaba paralelamente
de cuando tú jugabas
que te enseñaba
un globo terráqueo
y las conexiones.
De hecho lo ves en muchas exposiciones
que se han hecho aquí en el CSSB.
Y con el tiempo
ves que continúan las zonas oscuras
en los mismos sitios y África sobretodo.
Sí.
Necesitamos más acceso
al internet
por todo lo bueno
que puede traer la web.
Por toda la información
que podemos buscar sobre nuestra salud,
sobre la economía,
sobre el tiempo.
Son cosas que creo que
en las partes más ricas del mundo
tenemos dificultades imaginándonos
pero ¿para qué necesita
una persona pobre
en una zona rural en África?
¿Para qué necesita el internet?
Y yo siempre contesto
si tus niños tienen
algo que le pica
o si están enfermos, ¿qué tú haces?
Vas en Google y buscas qué es,
qué puedo hacer, cómo les puedo ayudar.
Y ese tipo de problema
todo el mundo tiene.
Aunque viven en África
o viven en los Estados Unidos
o en España, hay esas cosas
diarias, necesarias
donde la web
puede ayudar a cualquier familia,
a cualquier persona.
En usos más avanzados
como para la educación,
hay falta de libro,
hay falta de maestros,
hay muchas maneras
donde entre en África
puede
usar internet.
Para los gobiernos
de África
y para los ciudadanos
interactuando con los gobiernos
internet va a ser algo súper importante
para tener más acceso,
más información sobre lo que está pasando,
para que los gobiernos sean
menos corruptos,
va a transformar sociedades.
Pero
tenemos que conseguir maneras buenas
de cómo distribuir
esa internet.
Estábamos hablando un poquito de
zero rating.
Maneras de traer internet
gratis al pueblo.
Que pudiera ser
por empresas,
pero también pudiera ser por gobiernos
o por ONGs.
Puede ser
por wifi gratis
en zonas
comunales,
bibliotecas, escuelas,
ese tipo de cosas.
Mitad del mundo todavía está
desconectado.
Creo que son entre 40 y 50%
del mundo que tiene acceso a internet.
Todavía falta mucho
para tener este
acceso global.
Lo difícil también
es que cuando estamos hablando de derechos
de privacidad,
de usuarios de web,
también tenemos que pensar en los derechos
de la gente que no está conectada todavía.
No solo los niños
que no han nacido todavía,
sino también la gente pobre que no está
conectada todavía.
Porque en la India,
por ejemplo, la mayoría de la población
tiene sus huellos digitales registrados
en un database
que ya está conectado en la red.
Y
no hay reglas sobre
cómo se guarda
esa información por cuántos años,
quién es el dueño
de información.
Toda esa gente que va a tener
sus
datos biológicos
registrados en la web
no tienen derechos.
Y eso está pasando por toda África,
por toda Asia, por toda Latinoamérica.
Y aunque la gente no está conectada
a la web, no tienen una computadora
en la casa,
o no tienen un teléfono móvil,
ya tienen
datos en la web.
O sea,
es parte de ser ciudadano hoy.
Todos necesitamos privacidad
protegida.
Ya por último, Solana,
en el mes de febrero,
en Barcelona, desde hace muchos años,
se celebra el Mobile World Congress.
En Barcelona estamos encantados,
la prensa habla muy bien,
el dinero que llega, las personas que vienen, etc.
Nosotros en el programa siempre
tenemos gente que trabaja
en lo que estamos hablando,
desde hacer teléfonos
más ecológicos, etc.
Y nos es súper difícil
encontrar nada que se le parezca.
Y bueno,
es eso, estamos muy contentos
en Barcelona, pero quizá nos falta
un poco criticar también
este gran formato de móvil
que viene en febrero.
Sí, nos dejamos todos llevar por el orgullo,
por el comercio,
por tanta innovación y creatividad,
pero sí,
tienes razón, hay que ser
un poquito más crítico
y hay que ver,
como decía antes,
los intereses comerciales son tan fuertes
que los intereses de los ciudadanos
se dejan atrás.
Y no hay mucha gente, no hay muchas organizaciones
que están defendiendo los derechos
de los ciudadanos.
Las organizaciones de consumidores
que han sido fuertes
en nuestro derecho
en supermercados, por ejemplo,
de la comida o
de los pesticidios,
ese tipo de cosas,
necesitamos ese mismo
movimiento común
para consumidores, para ciudadanos
en todos estos términos
tecnológicos y digitales.
Lo mismo se ve
en la celebración de los smart cities,
las ciudades inteligentes,
donde se habla mucho de cómo
la tecnología y las cámaras
y la eficiencia de la ciudad
y el transporte público va a ayudar todo.
Pero no estamos hablando mucho
de el precio,
los costos.
No podemos ser solo optimistas,
aunque no lo sueno ahora,
yo soy muy optimista,
me encanta la web, he trabajado toda mi vida
defendiendo la web,
celebrando lo que se puede hacer,
pero a la misma vez tenemos que ser
muy críticos y tenemos que
desarrollar un
movimiento
de ciudadanos que es más fuerte
y que tenga
un sentido más
bien formado y definido
de qué queremos y qué no queremos
para el futuro.
Solena Arsene, gracias por tu trabajo
y mucha suerte.
Gracias.
Generació digital
a Catalunya Ràdio.
Ara ha arribat el moment d'escoltar
el Xavi Serrano amb una proposta addictiva.
Hola a tothom, com va això?
Soc el Xavi Serrano, estic de vacances
i, vaja, m'ho estic passant la mar de bé
jugant aquests dies aprofitant per jugar
el que no he pogut jugar durant la temporada
per un accés de feina, que és el que ens passa
als autònoms.
Us vull recomanar durant aquest estiu
unes quantes coses, alguns jocs,
alguna cosa de fotografia,
que és un tema que també m'agrada molt.
Per exemple, jocs per Android.
Es diu Beyond 14.
Beyond 14.
És un joc a priori fàcil,
el que passa és que mesura.
Com que el joc s'acabeix jugant es va complicant.
Has de fer successions de números
en una quadrícula de 4x4.
Tens...
Et surten dos números, 1 i 1.
Si els ajuntes, fan dos. Molt bé.
Si et surt un altre dos, el poses al costat
i així, successivament.
Aquí el truc està d'arribar a 14 o més enllà,
com diu el nom d'aquest joc.
Beyond 14. Més enllà del 14.
És gratuït, l'única cosa que t'has de demanar
en els anuncis de tant en tant, i ja està.
Jo us el recomano.
És molt addictiu.
Vigileu amb aquest joc.
No ho diríeu després, que no us he avisat.
Vinga, fins una altra.
Little numbers, baby
I know yours by heart
Petits números.
Francesc, ara estàvem parlant de lletres,
de palabrados, però també podem parlar
de jocs que el nombre, el número,
és el protagonista, no?
Doncs sí, mira, si haguessin de parlar,
jo crec que el joc de números per excel·lència,
el trencaclosques de números per excel·lència,
és el Sudoku. I n'hi ha molts, de Sudokus.
Recordeu que a vegades van posar molt de moda
aquelles petites maquinetes LCD
que són només de Sudokus.
Era de Sudokus, Eli, veig el Sudokus tu.
De veritat, és que no tinc gaire paciència
per aquest tipus de jocs.
Ho he provat alguna vegada i em canso ràpid.
Quan compres la vanguardia, el Sudoku no acaba.
No, no me'l passo.
A mi m'agraden molt.
Eren un dels complementes estrella del brain training
per a la Nintendo DS.
Podies jugar a tenir un joc de Sudoku que estava força bé.
El que passa que podies fer aquella cosa
de posar la memòria dels números
que no o que sí podien ser aquests jocs
era una ajuda, també.
No, però és una cosa que tu fas amb paper.
A vegades fas amb petitet el número que tu apostes
que pot ser aquell, vas fent la resta
i si es compleix ja el marques bé.
Per exemple, per Android,
trobaríeu Sudoku Free o Sudoku Dual,
que està molt bé, perquè és per fer competicions online.
Segur que hi ha gent molt nova.
Sí, sí, Sudokaires.
Com en diríem.
I Aios també trobaríeu al Sudoku Free.
Un dels jocs amb números que a mi m'agradava molt
és un clàssic d'economi per l'MSX, l'any 84,
que es diu Monkey Academy.
Hi ha una operació matemàtica
i tu ets un petit mico que saltant entre plataformes
i esquivant enemics
has d'anar trobant la solució correcta
sota unes banderoles.
I mira, és plataformes i matemàtiques, perquè no.
Trobareu milers i milers de jocs
que ensenyen a nens diversos tipus de números.
Jo us recomanaria una que està en català i per Android
que es diu Jocs per Nens Nombres de Go Kids,
que és gratuïta
i, bueno, i així els nens
es van familiaritzant amb els números
i una cosa que a tots potser ens agradaria fer
és, bueno, ens agradaria fer,
sí o no, però una cosa que sigui interessant
és reptar-nos a tots nosaltres a veure
què tal recordem el tema dels números romans.
Perquè els números són números,
però els números romans tenen el seu intringulisme.
Hi ha gent que no li agraden gens i en canvi hi ha gent que, mira,
a mi mateix, per exemple, m'agrada molt el tema dels números romans.
L'altre dia el meu fill petit, que ara ho està prenent,
vam fer com un test
i vaig haver de rememorar moments de...
Però és que no eren fàcils, eh?
Doncs, per exemple, per Android hi ha un joc,
Números Romanos, de la casa Ristart,
que és gratuït i que també és això,
és un repte per veure si recordem encara els números romans.
Com sempre us comentem, al Generació Digital
ens encanta que ens deixeu missatges
relacionats amb iniciatives on esteu implicats.
Avui n'escoltarem unes quantes.
Comencem amb una de realitat augmentada
que ens presenta Agustí Baricat.
Bé, des d'allà mateix presentem
l'aplicació E-Art Realitat Aumentada i Arrupestre,
un exemple de com les noves tecnologies
poden ampliar
la perspectiva del patrimoni,
en aquest cas de l'Arrupestre Llevantí.
És un projecte que s'ha fet mitjançant a l'Oconvenibull,
que és de Ull de Cona a Vall d'Arte a Gasulla,
mateixos interessos en comú,
i que s'ha presentat ara fa un parell de setmanes.
I és una tecnologia
que mitjançant smartphones o tablets
podem fer servir
i que des d'una altra perspectiva
podem veure el que seria l'Arrupestre Llevantí,
fer interactuar el mateix visitant
per a que tingueu un nivell de coneixements
molt més gran sobre aquest llegat
que és Patrimoni Mundial.
638-68-7030.
Doncs l'Agustí ens parlava d'aquesta aplicació
que es diu E-Art,
tot junt, E-Art,
està per Android,
i si aneu directament a Ull Estrell,
doncs podreu veure
més informació que si aneu
amb una tauleta o amb un mòbil.
Què en penseu d'això de retratamentada?
Se n'ha parlat molt,
es va parlar molt,
jo no sé si s'està quedant només
en els museus, en els llocs on
educativament parlant pot ser interessant.
Recordem que és la pantalla i la realitat
on tens més informació
d'aquesta realitat.
Doncs jo personalment li veig més futur
que la realitat virtual.
Què m'estàs dient?
Per mi el fet de barrejar
la realitat normal
amb elements
que s'adhereixen a aquesta realitat
em sembla més atractiu
que estar totalment en un món
que només és... és com estar en dues dimensions,
per entendre'ns.
És el que més m'atrap de la realitat augmentada.
I penso que si ara viurem un boom
d'aquí dos mesos impressionant
de realitat virtual... Jo tinc moltes ganes.
Amb els cascos, jo també, m'encanta.
Però la realitat augmentada sí que li veig
com moltes, moltes, moltes,
moltes aplicacions.
Les HoloLens, per exemple.
A partir d'ara ja s'han pogut començar a fer
les perreserves pels models de desenvolupament.
Això vol dir que aviat tindrem moltes coses de HoloLens.
Però costen 4.000 dòlars, eh?
Uns 3.000 o 5.000 dòlars, eh?
Però el desenvolupament és el que té.
Jo crec que sí, la realitat augmentada,
jo en soc un gran fan, crec que de totes maneres
encara no funciona prou bé
i amb els mòbils i les tauletes
hem tingut una gran primera aproximació
i en molts casos ara estan començant a sortir
més interessants com aquesta aplicació d'E-Art, eh?
Però molt del que ens prometen és com tot, no?
Encara està, jo crec que, més per endavant
del que la tecnologia ens pot oferir.
Quan surti d'aquí també poc, un any o així poc,
un any, el videojoc de Pokémon
i la realitat augmentada,
ja veureu com aquesta tecnologia donarà un salt.
Que és com els invisibles, no?
Exacte, però amb aquesta llicència
tan potent com és Pokémon.
Jo tinc ganes... Saps aquests vídeos
que de vegades veus com serà el futur
més immediat o mitjà termini?
Que era quan condueixes amb el cotxe
que el mateix vidre que tens davant
et digui quines són les direccions
que has d'agafar
i que ho faci amb unes fletxes o tot això.
Hi ha models que ho tenen.
Són els HUD, els Head Ups Display.
Hi ha models de gama alta
que ja disposen d'informació d'aquest estil
o hi ha molts projectes de Kickstarter,
un dels quals, per exemple,
es va veure la temporada passada
en la generació digital de tele,
que un petit complement que posaves
just a l'alçada del volant,
amb una petita pantalla,
et posava tota la informació del teu navegador mòbil,
de les trucades, i a més feia reconeixement de gestos,
amb el qual tu podies acceptar una trucada
o un missatge que te'n llegia
amb un simple gest de la mà.
No havies mai d'apartar la vista davant.
Per tant, ja està arribant.
Aquesta setmana també ha estat marcada
per moviments empresarials
de conegudes desenvolupadores de videojocs.
Hola, em dic Albert, i us volia preguntar
ara que Activision ha comprat
la empresa aquesta que fa el canvi crash,
King, la pregunta que us faig és,
què creieu que li passarà
a l'estudi d'aquí a Barcelona, de King?
Exacte, perquè King
té una empresa a Barcelona
molt a prop de Catalunya Ràdio, per cert,
i a mi, aquests moviments
de conegut empresarials,
si Blizzard, si Activision
compra i tal, sempre m'han avorrit molt.
És aquella zona de la indústria
que explicar-ho per la ràdio
ha estat una de les notícies dels darrers dies.
Per la indústria, el videojoc és una gran notícia,
perquè no tant la part creativa,
com deies tu, no tant la part de crear els videojocs
i desenvolupar-los,
sinó per la indústria, com a grans empreses,
és un moviment espectacular,
molt important,
i, per tant, amb aquesta operació,
Activision Blizzard,
que és la companyia que té el Call of Duty,
per entendre'ns, i el World of Warcraft,
un parell de jocs desconeguts,
bàsicament, no, molt, molt, molt,
molt importants,
es construïda com una de les empreses més grans
en el món dels videojocs, si no la més gran.
Jo vaig estar mirant, fa pocs dies,
dades sobre quines eren
les companyies més importants
a nivell de facturació del món,
del sector del videojoc,
i, a més, de fa ben poc, del juny del 2015,
les primeres serien
Tencent,
que és una companyia xinesa
de videojocs mòbils,
molt desconeguda aquí a Occident,
però que a la Xina és molt potent,
després vindria Microsoft i Sony,
perquè a banda de tenir els seus productes
de videojocs tenen altres coses associades,
i això fa que siguin molt potents,
i després, doncs, Electronic Arts i Activision.
Ara, Activision, juntament amb King,
els creadors de Candy Crush,
que ho generen moltes posicions.
Pensar una cosa que a mi em sorprèn molt
d'aquesta operació, d'aquesta compra,
d'aquesta gran notícia.
Activision ha comprat l'empresa del Candy Crush
per més diners del que va costar-li a Disney
comprar la Guerra de les Galàxies.
Imagine. Star Wars.
On hem arribat, no?
El joc de Candy Crush
és més car que 30 anys
de propietat intel·lectual
demencial, com és la Guerra de les Galàxies.
Però és això. I això que comentava
l'Albert, què passarà amb aquest estudi
que hi ha a Barcelona? Perillar?
Home, això, en principi,
ells han dit que no hi ha perill
i tal, però bé, caldrà veure
com en toma Activision, quina decisió
vol prendre, però jo, en principi,
no té per què perillar.
Si el joc continua desenvolupant-se
i tot això, no hauria de ser cap problema.
Jo el que sí que veig és que
no és tant
que Activision hagi volgut comprar
el videojoc Candy Crush, que també
el voldrà comprar, sinó
tenir accés a aquest
500 milions d'usuaris
que hi ha al món de Candy Crush.
Més que comprar el videojoc que han comprat,
doncs, tenir accés a una cartera de clients
molt potent en un àmbit
que ells encara no estaven molt situats,
que és el dels mòbils. I aquesta, jo crec,
és l'operació que han fet.
El generació digital.
El generació digital, cada diumenge d'estiu,
més o menys a aquesta hora, l'Star,
connecta amb nosaltres a través del seu Nokia
amb perfecte estat de conservació.
Ei, nens i nenes,
com a prova l'estiu.
No és per donar-vos enveja,
però jo estic aquí a la platjeta, molt bona companyia,
i ara mateix em deien que els hi vendria de gust
prendre un gelat, i tenim una gliceta aquí al costat,
aquí tocant a la vora, i estic jugant-hi.
Mira, i m'estic recordant d'uns gelats...
mare meva, quins gelats!
Mireu, estimats uients del generació digital,
passeu-vos per generaciodigital.cat,
repeteixo, generaciodigital.cat,
que allà us he deixat un vídeo
que em penso que us farà molta gràcia,
i potser, només potser,
us dono una bona patada simpàtica a la nostàlgia.
No us ho podeu perdre.
Salut i feina!
Aquesta cançó,
vivint a la ciutat,
doncs ens explica això,
com pot portar l'experiència
de viure en una ciutat,
i per què parlem de ciutats, Ali?
Doncs perquè aquesta setmana
s'ha celebrat una altra edició
de l'Smart City Expo a Barcelona,
i un uient, el Xavi, ens pregunta això.
Hola, em dic Xavi,
i m'agradaria saber si s'ha presentat
alguna cosa interessant a la ciutat,
o que hi ha alguna cosa que s'ha presentat
o que s'ha presentat alguna cosa interessant
a l'Smart City Expo
per part d'empreses catalanes.
Moltes gràcies, adeu!
638-68-7030
L'Smart City Expo,
una exposició que cada vegada
va creixent més,
recordo anar a la primera edició
que gairebé passaven les boles aquelles de l'oeste,
perquè evidentment els inicis són durs,
i que ara cada vegada és més important, oi, Albert?
I tant, i tant, i a més a Barcelona,
que encara que sembli com una cosa tòpica,
és veritat que la ciutat de Barcelona
és una de les més cablejades
i amb més censors del món,
si no és la primera del món.
És una cosa que la gent no veu,
però si la gent és molt atenta,
alguns barris del centre de la ciutat
estan totalment controlats
pel tema de gestió de qualsevol tipus de coses
que se sorprendria a molta gent
del control que hi ha.
En aquesta Smart City Expo,
que s'ha celebrat a la Fira de Gran Via,
de Fira a Barcelona,
s'han presentat moltes coses
i seria impossible repassar-ho tot,
però us faig un petit resum d'algunes de les coses
que més han cridat l'atenció
del que s'ha presentat aquesta setmana.
El centre tecnològic Eurekat
ha presentat diversos projectes
relacionats amb la Smart City.
Per exemple, uns mòduls fotovoltaics
que permeten transformar elements urbans,
com faroles, bancs, parades d'autobús,
en objectes intel·ligents
que poden generar energia
i contribuir a l'estalvi energètic.
Eurekat ha presentat una bicicleta elèctrica
pensada per enllaçar estacions de tren
amb polígons industrials.
Molt interessant.
També hi ha hagut moltes coses.
L'empresa Smart Sensing també és catalana
i ha presentat un nou sistema
per millorar la gestió dels aparcaments.
Més coses, una de Viladecans,
que es diu Enerhub,
i aquesta empresa,
la presentació que ha fet aquí Smart City
és un programa per gestionar de manera eficient
tot el que és el consum energètic de la ciutat.
És un programa per gestionar
els objectius principals de la ciutat.
I posar especial èmfasi
en el tema de la pobresa energètica.
En un mòdul nou que han presentat aquesta setmana.
I per acabar, com no podia ser d'una altra manera,
també hi ha hagut drons.
Hi ha diverses empreses a Catalunya
dedicades a la fabricació i investigació
amb el tema dels drons.
I que estan agrupades amb el Catalonia Smart Drone,
que és una agrupació d'empreses catalanes
que s'ediquen a això.
I han anunciat que pels propers anys
s'haurà d'anar a la casa nostra.
Nosaltres hi tornem dissabte i diumenge
a les 4 de la tarda.
Recordeu que a GeneracióDigital.cat
podeu anar trobant el material
que l'Star ens va penjant.
I també a la nostra zona de CatRàdio.cat
podeu trobar tots els podcasts del programa.
Generació Digital sou tots vosaltres
i també la Gina Tòs, Francesc Xaver Blasco,
Xaver Serrano, Albert García,
Star, Elisabet Sanxés i us parla l'Albert Murillo.
Hi tornem d'aquí una setmana.
Dissabte i diumenge a les 4 de la tarda
i diumenge a les 4. Adéu-siau.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.