Música
Benvinguts a El generació digital, el programa de Catalunya Ràdio
que parla de videojocs, entreteniment i cultura digital.
Aquesta és l'edició número 698,
i si la sentiu us fareu una idea molt clara
del futur i el present dels videojocs.
Parlaven amb els responsables de Sora Stream,
una plataforma de videojocs que juga en streaming,
sense cap exigència del maquinari
ja que juguem als videojocs a través del núvol.
A més, també parlarem del Fortnite, de l'Àpex, d'Anthem
i del Metro Exodus,
els videojocs més actuals tots en el programa d'avui.
Comencem.
Això és Generació Digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez.
I avui amb l'Albert Garcia.
Benvinguts a tots, com esteu?
Molt bé, Albert.
Una de les primeres coses que volem comunicar al programa d'avui
és una mala notícia que ha passat aquesta setmana
en el món dels videojocs,
i és que Fran Pinto, conegut a les xarxes com a Pinhead
i col·laborador del web Night Games, va morir diumenge passat.
Personalment no el coneixia,
però sí que havia llegit algun dels seus articles
relacionats amb el món del videojoc.
Veure la reacció dels seguidors de Night Games,
que no era una notícia que no s'havia pogut veure.
Però la gent de la família ha sentit
centenars i centenars de comentaris.
Una mica llegint-ho,
te n'adones que era una persona molt estimada.
Des de la generació volem expressar el nostre condol a la família
i expressar els nostres ànims als companys i amics de Night Games,
que segurament ho han passat molt malament aquesta setmana.
Albert Garcia, tu el vas conèixer personalment, oi?
Sí, vaig tenir la sort de conèixer força el Fran Pinto,
el Pinhead, que era com era conegut pel seu nickname.
Vaig conèixer moltes complicacions de salut aquesta mala notícia.
I el ressò que ha tingut entre tota la gent que el seguia
ha sigut brutal a internet.
Tant adones com en aquest món d'internet
en el qual encara estem acostumant-nos,
una persona que potser molta gent no ha conegut,
que potser no ha tingut un tracte directe,
però que ha llegit, que ha escoltat durant més de 10 anys,
que va treballar ahir a Night Games parlant de videojocs,
amb una veu molt característica i molt única.
Realment es diu sempre, però és que en el seu cas,
amb una veu molt única, com la gent, malgrat no conèixer-lo directament,
ha rebut aquesta notícia amb una gran pena
i sentint molt a fons aquesta mala notícia.
I és això, és una veu molt personal del món dels videojocs,
que realment és una llàstima molt gran
haver tingut aquesta mala notícia.
Doncs ens queda dels seus escrits, que en són molts 10 anys,
dius que ha estat bastant.
Sí, aproximadament portarà uns 10 anys a Night Games,
i és una veu molt diferent de la crítica cinematogràfic,
de la crítica molt cultural, molt diferent.
Llegir una review del Fran era llegir un text que avisa a preparar-te,
perquè anava a ser una cosa diferent,
amb un punt de vista propi, i era una cosa que sempre era fantàstica.
Tenim els textos, com has dit, per recordar-lo,
i per portar-lo sempre a dintre.
Una altra cosa, vull comentar-vos que ens ha arribat l'Amazon Eco Input.
És aquesta capçadeta d'aquí.
Eli, què et sembla?
Molt mona. Per què serveix, aquesta caixa que hi té?
Aquest és un aparell que es pot connectar a una altaveu
que tinguem a casa, ja sigui a través de Bluetooth o cable d'àudio.
La gràcia és que Amazon Eco Input és una entrada d'aquesta tecnologia
amb uns micròfons disposats perquè,
fins i tot, si hi ha música en aquest altaveu,
doncs puguem parlar amb l'Alexa,
perquè la gràcia és que això és l'Alexa,
i si dius, mira, no em vull comprar l'aparell gran,
que costa 80 euros,
vull comprar-me aquest, que és una mica més barat,
doncs ho puguis fer,
i perquè jo escolto la música amb l'altaveu,
perquè és una mica més barat,
perquè és un equip de música que jo vull.
Més que res,
dic això perquè els ullents estiguin molt atents,
perquè això ho regalarem a algun dels nostres ullents,
perquè ho pugui tenir a casa, pugui experimentar amb l'Alexa,
i fer com fa molta gent que es demana...
O sigui, només fan una cosa amb l'Alexa,
que és demanar les cançons a Spotify.
Ja està.
Posa'm tal cançó.
Està molt bé.
El meu problema és que mai sé quina cançó posar,
per tant, no podria demanar la cançó.
Tu no ets dels que poses llistes,
per depèn quin estat d'ànim,
i així et vas pensant cançons que t'agraden?
El problema és que tinc tantes llistes,
com tothom,
que arribes un moment que tens gairebé centenars de llistes diferents.
Funció aleatòria, Albert.
Doncs posa'm una.
Atenció, perquè Spotify,
quan venia aquí al programa,
no té la funció que tenia abans
de posar aleatòria totes les teves llistes.
Això no està.
És molt curiós,
perquè jo he deixat d'estar suscrit a Tidal,
sabeu que sempre he defensat Tidal per tal,
i m'he suscrit a Spotify.
Perdo bits i perdo qualitat de música,
però al final,
com que anem a ser tota la família,
doncs he tirat de Spotify.
I estic redescobrint Spotify
després de molts anys i molts anys.
I no et fan ràbia les recomanacions aquestes
que es posa a la portada?
Però es pot intentar treure bastant el teu.
Però amb les recomanacions,
al final acabes coneguent música que no coneixies.
Tu què dius que necessites que et recomanin?
Sí, és veritat.
L'altre dia hi havia una pregunta a Twitter
que parlava sobre quin és l'algoritme
que creus que més et coneix a tu mateix.
Hi havia diverses opcions i jo vaig posar al Spotify.
Realment recomanave. Segurament, segurament.
Aquesta música i aquests efectes formen part d'un mix estrany
que aquesta setmana també s'ha sabut.
El Popji i el Resident Evil 2
són dos videojocs diferents
que salien per un temps determinat.
Què us sembla aquest especial a crossover?
Es fa molt això dels crossovers aquests
de diferents videojocs?
No sé si s'ha fet d'alguna vegada.
La veritat és que no.
Potser el crossover més famós que tenim en aquests moments
sobre la taula quan parlem amb actualitat
és entre els universos Disney i Final Fantasy
amb el Kingdom Hearts 3,
que és realment un autèntic crossover
de dues coses que no s'assemblen i tal.
Després tindríem tots els fantàstics,
que és que no s'ha decidit milers de vegades
els Capcom versus King of Fighters,
Capcom versus Marvel, etcètera.
Però així, dos videojocs d'aquesta estètica,
doncs és molt, molt, molt curiós.
Ara m'ho heu fet pensar en l'Assassin's Creed.
Vam provar coses similars.
Va haver una barreja, em sembla, d'Assassin's Creed i Metal Gear.
I també d'Assassin's Creed i Final Fantasy.
Ara que has dit el Final Fantasy, Francesc, m'he recordat.
A mi és que, clar, el Popji és tan lleig com a videojoc.
A més, ara està en un moment en bores baixes,
amb l'Àpex, amb el Fortnite,
amb publicitat.
En canvi, el Resident Evil 2 ha sigut, per mi,
tan potent aquest inici d'any amb aquest videojoc,
no ho sé, no ho acabo de veure, però potser és la bomba.
Podem mirar a distància imatges de tot el món,
parlar a distància amb persones d'altres indrets,
i ara, com veurem més tard, fins i tot jugar a jocs
on la consola es troba molt més lluny, a distància.
Per fer això possible, ha calgut millores en la tecnologia,
però sobretot en les comunicacions.
Aquest any comença el compte enrere per l'adopció massiva
de la propera tecnologia de transmissió de dades, la 5G,
que haurà d'estar llesta pel 2020
i ho fa posant en marxa una prova pilot
on una operació es durà a terme a l'Hospital Clínic de Barcelona,
però es controlarà des del Mobile World Congress.
El clínic disposa d'un quiròfan especial,
que és l'Optimus, el més avançat d'Europa
i preparat per a la teleassistència.
Un equip humà realitzarà la intervenció el 27 de febrer,
que serà assistida per un cirurgià des del Mobile World Congress,
que podrà veure, podrà fer comentaris en temps real,
i, excepte posar el dit allà per obturar una morràgia,
podrà fer gairebé de tot,
inclús agafar instrumental que estigui preparat
per ser utilitzat de forma remota.
Francesc Xavier, cada 5 anys, més o menys, ens arriba una nova G,
i ens fem de nou la pregunta típica.
Què vol dir, aquest 5G?
Doncs és la cinquena generació, això és molt fàcil.
A més, encaixa molt programa.
I està relacionat amb el tipus de tecnologia
que transmet la informació en els nostres telèfons mòbils.
Actualment, els mòbils que tenim,
que es connecten a xarxes 4G, els que s'hi puguin connectar,
perquè, curiosament, la cobertura 4G no està encara completa
a tot el territori espanyol,
però en aquells jocs que hi arriba ens ofereix velocitats de descarga
que això fluctua molt,
però podríem dir que a la mitjana, en condicions normals,
els 5G pot arribar a oferir fins a 10 vegades més,
i en alguns casos inclús arribar als 10 i als 15 Gbps,
en situacions molt, molt, molt ideals.
Ara, no és tant la velocitat de transmissió,
que és molt, molt important,
sinó que en aquest cas la gran avantatge estarà al seu ample de banda.
Això permetrà que molts més dispositius es puguin connectar
a la vegada i baixarà la latència.
Parlem una mica abans de la latència.
Parlem molt després, en els videojocs.
Què és això de la latència?
La latència vindria a ser la resposta, la pausa que hi ha,
el temps d'espera que hi ha entre que tu apretes,
a nivell tecnològic, tu apretes un botó,
i aquell aparell electrònic fa la seva resposta.
En el cas de les comunicacions,
vindria a ser el retard que hi ha entre quan una cosa està passant
i la recull una càmera i tu l'estàs veient,
o, per exemple, aquell retard que hi ha entre que tu apretes un botó
en el comandament de la teva consola
i el personatge que ell està pagant el cop de destral que tu vols que pegui.
El metge també que estigui operant,
el moviment de qualsevol instrumental ha de ser gairebé...
No sé quants milisegons, però molt pocs milisegons han d'haver-hi.
Clar, és que ha de ser el menys possible,
perquè hi ha tota una sèrie d'operacions,
en aquest cas, Mèdic, no,
hi ha tota una sèrie d'interaccions
en què la latència és crítica.
I fins ara, tot i que s'ha jugat una miqueta i les hem estat veient
i les hem estat acariciant,
no poden ser una realitat
fins que aquesta latència sigui absolutament minúscula.
I això obre moltes possibilitats.
Doncs fixa't, per començar,
la interacció de múltiples sensors amb informació a temps real.
Això vol dir que l'internet de les coses
que ja ho seguim des de fa un temps
ara pot ser molt més complet i molt més funcional.
Que puguem tenir, per exemple, sensors a tot arreu,
fent molt útils aplicacions tant de Domòtica com de Smart City,
també aquelles aplicacions que necessiten de gran precisió,
com els cotxes autònoms.
Tu imagina't aquest cas de la latència
que el sensor de l'ordinador detecti que,
ui, ens estem acostant a la paret.
Apreti el fre i la latència faci que el cotxe freni 3 segons més tard
i no en 0,5 milisegons.
Òbviament, malament.
Parlaven del cas del quiròfan i del metge que opera a distància.
Imagina't això, l'operació...
Aquest cas és molt particular, perquè tens una doble latència.
Estàs veient una cosa i tu t'interessa actuar a temps real
sobre aquell cor que s'està movent,
aquella vena, aquell fetge que estàs apartant amb les pinces,
i, òbviament, tu tens la latència com a cirugiar que està en el camp de golf
i que li han dit que li han aportat la tauleta i li han dit,
ràpid, és una emergència!
Doncs, en aquest cas, tens la latència que hi ha de la càmera
que està gravant aquell cor i que t'arriba tu, que tu ja t'arriba tard.
I, doncs, amb aquell guà hàptic que estàs fent servir per manipular
alguna cosa, el temps de retard que hi ha entre el que tu fas,
que ho estàs fent basat en una imatge que ja t'arriba en retard
i el retard d'aquell bisturí mòbil que es mou sol.
És un mòbil de cuidar.
Ja ha d'aprendre a fer les coses abans d'hora.
Has de predir, has de predir.
Per tant, en aquest cas, això serà realment útil i pràctic
quan les latències siguin mínimes i els cinc gens porten cap allà.
L'any passat, el Mobile es va presentar també amb aquesta tecnologia
a conduir un vehicle que estava a uns quants quilòmetres de distància.
Estic pensant què serà l'any vinent.
Si avui s'ha operat l'any vinent, no vull pensar quina prova faran.
Una altra cosa en el qual les velocitats, les latències i els amples de banda
en són molt importants.
És un mòbil que s'ha de posar a la transmissió d'àudio a temps real sense fils.
Imagineu el que seria per tenir dins la casa, per fi,
desfer-te de tots aquells cables que has de posar per darrere del moble,
quan has de connectar la consola a la tele o que pengen de la televisió,
si la tens tan maca i penjada en plan minimalista,
allà a la paret i cada cop i volta pengen 6 o 7 cables cap avall.
Clar, clar, clar.
Escolta, en transmissió de 4K sense cable
és una cosa de les que també s'ha aconseguit fer amb el tema 5G.
O sigui, tots són avantatges, eh?
I, home, i a més, ara ho estàvem comentant una miqueta, no?
El que és poder jugar amb qualitat a una consola
que està en un altre lloc.
I tu amb la teva tauleta estàs jugant com si juguessis amb la Play 4,
però ho estàs fent des del jardí,
o estàs fent des del parc o des de qualsevol altre lloc.
Mira, a mesura que...
Parles de les avantatges, i t'haig de dir que entre sí i no.
Per què?
Encara hi ha molta gent que discuteix el tema de la contaminació radioelèctrica
de l'entorn.
I, a més, hi ha moltes freqüències més altes i molt més elevades
i més potents,
que és el que fa falta quan passem a tecnologies com el 5G.
Doncs bé, facilita la comunicació,
però també contamina molt més l'espai radioelèctric.
Hi ha encara moltes persones que no tenen clar
el tema de la sensibilitat radioelèctrica,
aquelles persones que estan a prop de les antenes, etcètera.
I parlant d'antenes, un dels problemes d'aquesta tecnologia
és que, com que l'espai està molt saturat,
us en recordeu fa temps que van haver de canviar
els llocs de telefonia mòbil, etcètera.
Perquè això funcioni bé,
ha de funcionar uns rangs de freqüència
que ja no poden estar on estaven abans,
sinó que s'han d'anar més amunt.
Alguns diuen que va a la banda dels 30 GHz i tot.
Què farà això?
Doncs farà que siguin molt potents,
tinguin una ampla banda molt gran,
però que qualsevol cosa les interfereixi.
Tindran molt poca penetració per parets, per edificis, etcètera.
Farà que s'hagin d'instal·lar una nova cobertura d'antenes
perquè el 5G funcioni bé.
Diuen algunes que haurien de ser antenes que haurien d'estar gaire bé
o a cada habitació o a cada edifici
hauries de tenir una antena perquè funcioni el 5G.
Ai, i les iaies, els iaios...
Visca el cable, visca els cables...
Tot i això, l'implantació del 5G es pot fer
a través de l'infraestructura d'estenes, que ja està,
però perquè puguem gaudir de la seva operabilitat completa,
faria falta, i s'ha calculat que és una millonada,
un recanvi total en el sistema d'antenes.
Som els de Generació Digital.
Fa molt temps que al Generació Digital
parlem de les noves plataformes de cloud gaming
que a poc a poc van aterrant a les nostres cases.
Primer va arribar a la música, després a les sèries i pel·lícules,
i ara arriba als videojocs.
El concepte és molt senzill d'explicar, pagant una quota.
En algunes de aquestes plataformes pots accedir a un munt de jocs
i és igual des de l'aparell d'on jugues,
ja que el joc s'emmagatzema a un ordinador de l'empresa que ofereix.
Ho pots fer des del mòbil o des de l'ordinador.
Ludium Lab és una empresa que porta més de 10 anys investigant
i desenvolupant una tecnologia per implantar l'estreaming interactiu.
SorEstream és la seva primera aposta,
una plataforma amb més de 50 jocs,
els quals pots jugar amb qualsevol dispositiu per 9,99 euros al mes.
Àlex Pajuelo, cofundador de Ludium Lab, benvingut al Generació Digital.
Com va? Molt bé, moltes gràcies.
Explica'm una miqueta, sisplau,
això de l'estreaming d'entreteniment
em dona la sensació que és una tecnologia que és molt complicada?
A veure, és complicada.
La tecnologia va ser purament l'estreaming.
No és complicada perquè és una cosa que fan sempre,
sempre que vulguis treballar amb un ordinador que sigui remot,
que estigui a distància,
perquè el que vols és poder accedir a l'escriptori d'aquest ordinador
i poder manipular les coses.
El tema és que quan t'enfrontes a videojocs,
les coses són diferents,
perquè la interacció que has de tenir amb el videojoc
té uns requisits mínims que facilitin l'experiència d'usuari.
Per exemple, tu, a l'hora de poder interactuar amb aquest videojoc,
t'han d'assegurar que tinguis una latència mínima
de, per exemple, 100 milisegons.
Perquè si no, veus que des que fas un moviment al teu gamepad,
per exemple,
fins que aquest moviment es veu reflectit a la pantalla,
doncs passa massa temps.
Quan moltes de les companys nostres
defineixen com l'Spotify o el Netflix del videojoc,
té una mica de trampa perquè vosaltres jugueu una miqueta
amb la desavantatge que hi ha una interacció entre l'usuari
i el que està veient, no?
Clar, correcte.
No és tan, entre cometes, senzill com fer un Spotify o un Netflix,
perquè el que tenen són bombes de streaming,
on te'n van enviant la pel·lícula trosseta a trosseta,
però per tu és igual que aquesta pel·lícula
estigui retracada dos segons que estigui retracada vint segons.
Si no, l'experiència de l'usuari és molt dolenta.
No jugaràs pas perquè veus les coses retracades
i veus que realment aquesta interacció no funciona.
No solament s'ha de tenir en compte per fer cloud gaming
de latència de xarxes,
sinó que tens uns altres factors que també fan que l'experiència
d'usuari pugui ser dolenta, perquè nosaltres, per exemple,
una cosa que oferim és que tu no hagis d'interactuar
solament amb el teu PC o amb el browser que tens al PC,
sinó que som multidispositiu.
Això significa que un joc, per exemple, que està pensat per a PC,
el pugui jugar a una Smart TV o a un Android.
Aleshores, ja no estem parlant solament de latència,
sinó de l'experiència d'usuari relacionada amb com mapeges
els controls de teclat i un ratolí, per exemple,
en un touch screen d'Android, o com ho fas quan el joc
no està preparat per jugar-se amb un gamepad.
Com mapeges aquests controls al gamepad?
Hi ha molts factors.
Hi ha, per exemple, jocs que és difícil portar-los a Android.
I també hi ha el tema d'interacció, perquè els controls costa molt
fer-los, perquè sigui l'experiència agradable per al jugador.
Quan nosaltres juguem a qualsevol dels jocs que hi ha
sobre stream, el que fa és obrir-se una finestreta,
i jo m'imagino que quan s'obre aquesta finestreta
hi ha un ordinador vostre que està funcionant
i que està instal·lant el joc.
El joc mai s'instal·la en el dispositiu en el qual estem jugant,
i fins i tot dieu que d'aquí un futur es podrà jugar
amb el mateix navegador, que encara serà si estem
amb un ordinador molt més fàcil, no?
Correcte. La gràcia del que oferim nosaltres
és que tu, sense tenir un dispositiu que sigui potent,
que pot ser un mòbil Android o un ordinador de fa 5 anys,
puguis jugar a jocs que necessiten
un ordinador molt potent.
A tu, com a jugador, el que t'interessa és jugar.
El que no vols són problemes.
No vols problemes a l'hora d'actualitzar els jocs,
no vols aquesta classe de problemes.
D'això ens encarreguem nosaltres.
Tu el que vols és posar-te a jugar a un joc.
I podem jugar a videojocs que siguin multijugadors, per exemple?
Sí. A veure, nosaltres posem el joc tal qual
el podries trobar tu a una botiga.
Si aquest joc té l'opció de multijugador,
nosaltres oferim exactament el mateix.
Com aneu a buscar els jocs per contactar amb els que fan el contingut?
El que sempre intentem és mantenir dins dels videojocs que posem
una línia que aquests jocs es puguin gaudir
en un entorn familiar.
Per això nosaltres intentem evitar jocs com el Fortnite
o com el PUBG, que són una miqueta violents,
sinó que nosaltres volem més alguna cosa familiar.
És contactar d'empresa a empresa amb aquests publishers
i explicar-los quina és la nostra proposta.
I, per suposat, hem de fer una negociació
de què és el que treuen els publishers si nosaltres posem
a la nostra plataforma el joc.
Passem per una etapa de negociació amb aquests publishers,
on el que diem és quan els hi pagarem
per posar aquest joc a la plataforma,
i si ells donen l'OK, el que fem ja és entrar a la part tècnica.
La part tècnica ja és una miqueta més complicada,
perquè nosaltres volem que el primer que digui OK
a un joc a la nostra plataforma sigui el publisher.
Aquest publisher el pot provar durant un període de temps,
tant a un PC com a un browser com a Android,
i fins que no digui OK a les tres plataformes,
nosaltres no el posem en obert.
Ho hem dit a la introducció, el preu és de 9.99 al mes.
Això sempre serà així?
O també hi haurà ofertes? Com anirà això en un futur?
El nostre objectiu és que anem avançant la nostra tecnologia
per donar-li més al jugador al mateix preu
o per donar-li el mateix a menys preu.
A nosaltres el que ens agradaria és mantenir la quota
i anar oferint a l'usuari,
que és el que anem fent,
posar-li més jocs a la plataforma perquè pugui jugar,
però també donar-li més característiques sobre el nostre servei
que li siguin interessants.
Ara està pensant, quan estàvem comentant el tema dels jocs,
com anirà el mercat d'aquí a Espanya?
Sí, ara parlem amb quatre companyies de Barcelona
perquè ens interessen molts els seus jocs
per posar-los a la plataforma.
El nostre primer llistat va ser de companyies
que estiguessin properes a nosaltres.
Aquí a Barcelona hi ha bones companyies de videojocs
que tenen molt de moviment dins de l'internet
i per suposar-nos intentem establir un contacte amb ells
per veure si aconseguim captar el seu catàleg
i posar-lo a la plataforma.
Sí, és la nostra primera opció.
Per últim, alguna vegada he vist a les vostres xarxes
que fins i tot, no sé si és en aquest procés d'aprovar el joc,
de vegades també demaneu beta-testers.
Moltes vegades parlem al generació digital d'aquesta feina,
que sembla molt divertida però que és dura,
de gent que aprovi els jocs en aquesta plataforma.
Per a nosaltres sempre estem buscant beta-testers.
Per a nosaltres és molt important que el primer beta-tester
que donin una opinió sobre el seu joc sigui el publisher,
però també el que volem és la part de l'usuari
que ens diguin què funciona i què no funciona.
Normalment, el que estem veient és que els usuaris
que s'han subscrit a la nostra plataforma
sí que ens envien comentaris.
Normalment, potser algun joc no acaba de funcionar,
però no només necessitem aquest tipus de feedback,
sinó que necessitem coses més importants,
com si un tema del mapègidus dels controls del videojoc
funciona bé o no funciona bé,
si hi ha problemes tecnològics que s'han de solucionar,
si hi ha, per exemple, jocs específics de tota Catalunya
on la latència no és bona,
hem de veure per què això no funciona en aquest joc específic,
etcètera.
Hi ha molts factors que hem de controlar,
i, òbviament, nosaltres, des d'entre les nostres oficines,
no ho podem fer.
Moltíssimes gràcies.
Molt bé, moltes gràcies.
Adéu-siau.
Doncs era l'Àlex Pajuelo,
cofundador de Ludium Lab i un dels creadors d'aquest nou projecte,
que es diu Sora Stream,
una plataforma de cloud gaming de casa nostra.
No és l'única plataforma existent,
de fet, les grans marques de la indústria del videojoc
i de la generació digital.
Va, vinga, fem un repàs i així veiem què hi ha.
Google està treballant amb Project Stream,
que sembla que durant la Game Developers Conference
explicarà tots els detalls sobre el seu projecte de cloud gaming.
De fet, a les invitacions que han rebut els periodistes
hi ha una frase que ha desformat molts comentaris.
Es revelarà tot.
A mi m'agrada molt això quan fan aquestes frases,
perquè tothom en parli.
Aquestes frases van fer servir l'Assassin's Creed Odyssey
corrent sobre el Chrome,
perquè ells el que volen, la idea,
és que funcioni sobre aquest navegador.
Ostres, és potent,
perquè aquesta és la darrera versió, recordem, de l'Assassin's Creed,
un joc que va sortir fa pocs mesos.
És espectacular visualment
i que el puguis executar amb el teu navegador,
amb el qual estem acostumats a jugar a jocs molt senzills,
o treballar, o el que sigui.
És fantàstic, obre moltes possibilitats.
Ara que estàvem parlant d'això, amb aquesta conferència en concreta
de Google, que serà al març.
Sí, sí, de fet, una de les coses que diuen és que
molta gent, o almenys és un rumor,
diu que pot ser que presentin una consola de videojocs,
però clar, la consola no serà res més que un Chromecast
amb la possibilitat de, per exemple, connectar-hi un gamepad.
O sigui, és molt senzill.
Jo he sentit el desig, més que el rumor,
que fos com una switch,
que fos una màquina independent portàtil on puguis,
com no requereix que dintre tingui el processador.
Bàsicament ja ho tens amb un telèfon mòbil, qualsevol.
Però amb comandaments, que és la gràcia.
Per mi, l'inconvenient dels mòbils sempre ha sigut el control.
No tenir botons, creueta, tot això.
Anirem seguint, perquè realment quan Google es fica
en una indústria com el videojoc,
poden canviar moltes coses.
Sony ja fa anys que té experiència amb permetre el videojoc al núvol,
ja que des del 2014 funciona el Japó,
la plataforma PlayStation Now.
A l'octubre de l'any passat hi havia 650 jocs disponibles
i en breu arribarà a Espanya.
Sí, jo vaig posar el meu correu perquè m'avisessin si podia provar.
No sé si tu us puc provar, Albert.
Encara no, encara no puc. Deu ser imminent, això.
L'anunci va ser fa poc i deu ser imminent.
L'arribada d'aquest servei, que ja fa anys,
que està disponible, em sembla, al Regne Unit i als Estats Units,
que arribarà a l'estat espanyol, Portugal, diferents països.
El tema és que, així com els de PlayStation 2
sí que s'executaran al núvol,
m'agrada que els videojocs de PlayStation 4 no siguin al núvol.
Aquests sí que s'han de descarregar
perquè exigeixen més potència, més recursos...
I sembla ser que els de PlayStation 3 es veu que utilitzeu
com una arquitectura diferent i no es poden descarregar.
Sembla ser que, clar, això és un problema tècnic.
És que a l'hora de la veritat, si jo recordo la xerrada
que vam fer amb el Marc Zerni a la GameLab,
i és que les tres PlayStations, la 2, la 3 i la 4,
a nivell d'arquitectura no semblen res.
Són molt complexes i molt diferents, totes les unes i les altres,
amb la qual cosa intentar fer aquesta retrocompatibilitat,
que ha sigut tan fàcil perquè és un PC mig camuflat,
en el cas de les PlayStations ha sigut molt complicat.
Però fixa't tu, si encara estem...
És evident que està entrant aquesta tecnologia i ho veiem
en el nostre stream, com pot funcionar.
Aquestes grans marques tenen problemes, també,
perquè fins i tot, en PlayStation Now, crec que aquí a Europa,
hi ha jocs que han desistit, han vist que realment
l'experiència de joc era molt dolenta,
i el que fan és un exceudo a descàrrega del joc,
que no és 100%, però que tu al final et descarregues
bona part del joc perquè funcioni.
És correcte, és així. A veure com funciona.
Això és inductable.
A tu també interessa, sembla.
A mi, per exemple, no m'interessa.
No m'agrada haver d'aprendre d'un servei tipus Netflix
de videojocs, però considero que per a la gent
que potser no té tanta obsessió pels videojocs,
com pot ser el meu cas, és molt interessant pagar x diners.
No són 9 euros, ho recordo, és una mica més car, amb videojocs.
Són 14 a 20 euros, però pot ser interessant.
Tot dependerà de quines condicions t'ofereixin i tal.
Per un costat, alguns, ens costarà bastant,
perquè ens elimina el format físic, però s'ha de reconèixer
que les empreses van boges per això.
I això serà el que realment els atraurà,
la possibilitat de tenir sempre el control del seu catàleg
perquè no l'arribaràs tu comusional, no l'arribes a tenir mai.
Però què pot fer? Pot fer fantàsticament que quan una companyia
canviï de consola desaparegui, es volatilitzi
tot el catàleg de la generació anterior.
El cost ecològic que té això, que ningú en parla,
però que estem doblant les màquines, estem doblant els recursos,
i jo penso que és un problema que també n'hem de parlar,
que això té un cost ecològic brutal.
El que passa és que hi ha tot aquest públic més nostàlgic
que es dedica a col·leccionar, ja sigui videojocs,
videoconsoles o el que sigui, que es queden totalment descoberts.
No sé si t'esapareixerà, però serà molt més complicat.
Mira si queden descoberts, que va haver un cas fa molt poc,
que la botiga de la Wii, la eShop d'aquesta consola,
ja està desactivada.
A Nintendo, durant un any, va permetre als usuaris
que es van comprar videojocs digitals a través de la Wii,
van dir que aquest servei acabarà. Va finalitzar fa poques setmanes.
Si no descarregueu els videojocs que vau comprar,
no us podreu tornar a descarregar.
Molta gent en aquest moment se n'ha adonat de la clatellada
que ha sigut. Realment no ets posseïdor del videojoc.
És el que ha passat sempre, quan hi ha hagut música online,
quan estàs en un servei com Spotify, tens molt clar,
perquè és l'estreaming,
que escoltes mentre ho escoltes, però després no ho tens mai.
Amb això queda molt més clar.
En aquell moment en què hi havia moltes botigues
que et venien mp3sos amb DRM que només els podies escoltar
mentre les seves credencials fossin vàlides,
el dia que aquella botiga que te'ls va vendre va tancat,
i vas perdre tota la inversió que havies fet amb música allà.
Però fixa't com ens hem acostumat,
perquè tu ara no vols tenir l'ordinador ple de pel·lícules,
les mires a Netflix, i ja no hi penses, no ho desitges.
Per això això triomfarà al cap dels videojocs,
perquè a l'hora de l'habitat té un component pràctic brutal
que en qualsevol moment s'ensenya.
Ens ho has d'anar a buscar a la caixa, treure-la, posar el CD,
posar-lo en marxa, tornar al sofà,
i ens hem acostumat, com dius tu, a fer això,
i jo estic segur que en el tema dels videojocs
també funcionarà molt bé pel gran públic.
Sempre ens quedarà a les edicions col·leccionistes, imagino.
Per molt temps, us proposo... I els minutets.
I la casa del Francesc. El llibre d'art, per favor.
Us comento un cas real de fa pocs dies.
Jo estic plantejant tornar-me a fer soci per do d'un videoclub,
perquè no trobo les pel·lícules que busco.
No sé si em serveix online que estiguin.
O vaig a pirateig o no les trobo.
Aquest també és un problema, que el fons de catàleg
els cedirem a aquestes empreses, perquè ningú podrà conservar
una cosa que potser una distribuïdora consideri
que ja no és útil reeditar en un format nou.
Per tant, existeixen moltes pel·lícules
que no han fet el pas del B a QC al DVD,
i moltes que del DVD no han arribat a fer mai el pas al Blu-ray.
A la gent encara ens queden aquestes edicions antigues.
Anem a la tercera marca important que també s'ha ficat en aquest món.
Sí, ens queda aquesta darrera marca que no ens volem deixar,
que volem parlar, que és Microsoft,
que sembla que està treballant perquè sigui possible
jugar als videojocs d'una Xbox directament al mòbil o a la tauleta.
Com es deia, Albert?
De moment, el nom en clau de Project Xcloud,
jugant amb la X de Xbox.
És interessant, diuen que el volen posar en funcionament aquest 2019,
i bàsicament la idea és jugar als videojocs de Microsoft
en qualsevol plataforma.
S'està parlant fins i tot de portar-lo més enllà
de les plataformes de les consoles d'Xbox,
que pugui jugar a videojocs de Microsoft a la Switch,
cosa que és una mica trenca esquemes,
aquesta idea de poder jugar a un Gears of War, per exemple,
o un Halo, jocs clàssics de Microsoft a la consola Nintendo.
Una cosa que sí que jo crec que si s'imposa aquest model,
una de les coses que farà és que el maquinari serà irrelevant,
mentre que avui en dia el maquinari és marca de fàbrica
de la pròpia casa i molt identitari.
Si tu pots jugar a qualsevol joc de qualsevol empresa,
en una tauleta qualsevol,
per què tenir una Switch, per què tenir una PlayStation Portable,
etcètera, no?
Escolteu, el missatge que ens ha deixat i el muntatge la Gina,
fa uns dies un nou joc va irrompre al mercat
que semblava 100% dominat per Fortnite,
i va fer tremolar el rei únic dels streamings,
parlo d'Àpex Legends, un joc desenvolupat per Respawn Entertainment
i publicat per Electronic Arts.
La Gina està jugant a tots dos a casa seva.
Hola, estic encenent el meu cogumbràs,
que per això et pot moure el Fortnite i l'Àpex Legends simultàniament.
És important perquè anem a analitzar-los.
Per començar, sembla que només puguem combatre
el Fortnite amb més jocs estils Fortnite.
Jocs gratuïts, on 100 jugadors lluitant entre ells en una illa,
cauen en un avió, agafen armes i munició,
i l'últim que queda en peu guanya.
A més, hi ha una zona que cada cop que es va fent més petita
per complicar-ho tot una mica.
I si ha sortit un Battle Royale pel Tetris,
pel Tetris, o sigui, imagineu-vos com està el panorama.
I l'estan guanyant, a més, aquest joc del Tetris,
les senyores de 60 anys de Wisconsin,
que porten dècades practicant amb el seu Nokia.
Però anem a descobrir les diferències del Fortnite
i de l'Àpex per parts,
perquè tot i que semblen iguals, no ho són gens.
A veure, anem-hi.
La construcció.
Amb Fortnite, a part de matar els altres,
hem de construir amb fustes unes estructures
que ens ajudin a arribar a certes parts,
construir murs per tapar-nos,
però simplement com a part de la nostra estratègia.
Amb Àpex, això no passa.
I tu vas a lo que vas, a matar l'altri.
I punt, fàcil.
Si el categoria del Fortnite és la construcció,
un punt per l'Àpex.
I anem a veure l'estil, a veure.
Àpex, i ho dic així amb fred,
mirant-lo fixament als ulls, no és un joc bonic.
Personalment, Fortnite m'agrada més com aquest estil cartoon,
que sigui més arcade, menys bèl·lic,
el tema de les armes, els vehicles i fins i tot l'espai.
És més, no sé com dir-ho, accessible.
Si hem de popularitzar un joc entre els més joves,
que sigui el més semblant a l'Esplatoon
que a la guerra de Síria.
Així que un punt per Fortnite.
Albert, això et toca analitzar-ho a tu,
el tema de l'àudio.
Què? Perquè el Fortnite, per mi,
té un so molt particular,
i és el que porto massa temps escoltant-lo.
I no aconsegueixo treure com la personalitat de l'Àpex.
Sí, s'entén?
Seguim, el model de negoci.
Els dos jocs són gratuïts
i es poden comprar temes bàsicament estètics,
però no són exactament iguals i tothom es queixa del mateix.
Àpex va a la butxaca, directament a fer-te sang.
M'explico. Espereu, mireu, aquí.
Àpex té tres tipus de monedes virtuals.
Crafting Metals, Legend Tokens i Àpex Coins.
Els usuaris van calcular que costaven uns 18 dòlars
per comprar un canvi estètic i una aparença així...
legendària.
A més, en breu, treuen un season pass mensual,
així que aneu sumant pasta.
Els usuaris diuen que 6 euros, ok,
però 18 dòlars, no, gràcies.
I això podria fer perdre usuaris a llarg termini a l'Àpex,
per tant, punt per Fortnite.
Però això ja es veurà, perquè estic segura que Electronic Arts
es pot aixugar les llàgrimes amb els bitllets
o tirar-se per un barranc, com va fer amb Battlefront,
recordeu, aquell joc de Star Wars i tal,
que es va passar de frenada.
I anem al tema de l'streaming.
Entrant a Twitch dilluns al matí, 9 del matí,
hi ha 118.000 persones espectadors per Àpex i per a l'Àpex Coins.
118.000 persones espectadors per Àpex i 62.000 per Fortnite.
Ara mateix, que ja sabeu l'hora que som,
vaig a donar-vos les dades en directe.
Estem a 374.000 espectadors per Àpex i Fortnite 207.000 espectadors.
Per tant, punt per Àpex.
Això també us dic que no vol dir res,
perquè en una setmana això canvia completament.
I ja sabeu que va a gustut.
I ara anem a l'àmbit de Fortnite, perquè a Àpex no mataràs res.
Sí que interactuaràs més amb la gent,
els nains estan molt millor pensats,
els escenaris m'agraden més i són més variats,
però no mataràs ningú.
O serà bastant complicadillo, com a mínim per mi,
que, a més, per mi és més exploració que acció.
Anem a veure el cràter?
OK.
Anem a pujar per aquesta tirolina?
Som-hi.
Ara bé, us deixo que avui no guanyo res,
però tinc la sensació que deixem el món del videojoc
i ara anem cap al món del servei.
Teniu la mateixa sensació que jo?
Doncs que porto massa estona morint constantment,
els dos jocs.
Una abraçada, Equip GD.
Jo ho veig només des de la perspectiva
de la persona que mira com juguen al Twitch,
i a mi m'avorreix una mica més l'Àpex.
No sé si tu jugues encara, Albert?
Jo sí, jo sí.
A mi el que m'agrada de l'Àpex és la sensació.
Darrere de l'Àpex ja per mi l'estudi que millors videojocs
d'acció en primera persona ha fet a més de res 10 anys,
que és Respawn Entertainment,
els creadors del Call of Duty del primer Modern Warfare,
els mestres de l'FPS contemporani,
i té com a algú la forma de jugar,
que per mi l'acció, la sensació a l'hora de jugar,
que és una cosa guanyadora d'aquest videojoc.
És molt difícil, com diu la Gina, almenys a mi m'ho sembla,
i té una sèrie de dinàmiques que és de bojos, el videojoc.
Només arribar al final de la illa,
també passar al Fortnite, però aquí com més,
vinc a recollir objectes com bojos, que és una bogeria,
però ha tingut una estrena brutal,
ha sigut un joc per estudiar el llançament de l'Àpex Legends.
Jo crec que aquí han jugat molt els youtubers.
Van convidar...
Estic pensant en tres dels més coneguts espanyols,
van anar a Los Ángeles,
i la gent en parlava, el meu fill en parlava abans que aparegués.
Però més és que l'anunci és... No hi ha anunci.
Aquí teniu el joc.
No us dona la sensació que últimament s'estan produint
tots aquests recanvis ràpids en el nou gran...
rei del Twitch o rei dels videojocs?
Teníem el PUBG que semblava que era...
Després va venir el Fortnite, se l'ha menjat amb patates,
i ara el que diem, Àpex ha arribat,
no hi ha hagut que hi hagués publicitat només 23 youtubers,
sembla que en un període molt curt de temps
hi ha bona part dels jugadors que tenen ganes de passar a un altre,
encara que sigui el mateix, però un altre,
això passa molt.
De fet, amb el Tetris aquests dies tothom jugava al Tetris,
com si no demà.
El tema és que amb l'Àpex Legends,
bàsicament per molta gent ha sigut un canvi total de xip.
És un videojoc d'un estudi triple A,
respawn, que és gratuït.
O sigui, no és com el Fortnite que ja venia d'uns quants anys.
O sigui, directament és com un joc
amb un pressupost brutal gratuït,
i canvia molt els esquemes a l'hora de concebre
com consumim els videojocs.
Un joc de diversió digital.
Doncs precisament aquest divendres s'ha posat a la venda
un dels jocs més esperats d'aquest 2019.
Estem parlant de l'Anthem,
la nova superproducció dels creadors de la venerada sèrie Mass Effect.
El joc ens transporta a un espectacular món de ciència-ficció,
però al mateix temps el seu llançament ha estat envoltat de ponèmica.
L'Albert Garcia ja ha pogut jugar-hi durant un bon grapat d'hores,
però abans, Eli, repassem les dades bàsiques del joc.
Som-hi, doncs.
L'Anthem surt avui mateix a la venda
i està disponible per la PlayStation 4, per l'Xbox One i per PC.
A diferència dels anteriors jocs dels seus creadors,
l'Anthem no és un joc de rol,
sinó un joc d'acció multijugador on-line.
A més, està ambientat en un món obert
que el jugador pot explorar amb tota llibertat.
Amb quina màquina ho has pogut jugar?
Amb quina plataforma?
L'he jugat amb la Xbox One X.
La Xbox és el mateix però més potent.
El tema és que no he tingut cap accés prioritari,
com a primsa ni res.
Simplement el servei que jo recomano a tothom que el provin,
que és el EA Access.
Tu pagues 3 amb 99 euros, 4 euros,
i tens accés a un munt de videojocs
i tens accés a 10 hores de joc de l'Anthem
abans que surti a la venda.
I així com l'he provat.
És una prova que qualsevol persona hagués pogut fer.
De fet, l'Eli ens ha situat en les dades bàsiques.
Som davant d'un joc d'acció multijugador.
Això no era el més habitual quan parlem de BioWare, no?
Per jocs de rol com el Mass Effect o el Dragon Edge.
I aquí han donat el salt al shooter.
Concretament al shooter-looter,
que és com disparar, shooter, i looter.
Loot vol dir agafar tresors, agafar tot el tema aquest.
Aquests conceptes que van apareixent.
És una nova IP, una nova llicència intel·lectual
de BioWare en 10 anys.
O sigui, feia molt temps que no feien un videojoc nou.
Porta més de 5 anys en desenvolupament des del Mass Effect 3.
Es va presentar a l'E3 del 2017 amb un tràiler espectacular.
El tràiler, per cert, era fake.
No es veu realment el joc com es veia fa dos anys.
Era una mica mentida.
I igualment és espectacular, però no era jo.
I el resultat final no ha sigut tan espectacular.
Sona molt Juego de Tronos, eh? Sí, una mica, sí.
És el leitmotiv d'Anthem, la música que està molt bé.
És una música que et posa en acció,
però em recorda Juego de Tronos absolutament, la melodia.
De fet, però, Albert, sembla que és un joc
que es basa una mica en les modes del moment.
Acció, multijugador, monobert...
Té alguna cosa diferent o no?
Té una característica que el fa únic.
I a mi, de fet, en aquestes 10 hores de joc
és el que més m'ha interessat i m'ha agradat.
Té també alguns errors, després els comentarem.
Volar.
En el videojoc, tu pots volar.
És un monobert que pots explorar amb molta llibertat.
És un monobert que, com els que parlàvem abans,
tu caus d'un avió, però no pots tornar a volar.
Clar, clar, clar. Aquí pots volar.
Ets com un Iron Man, portes un vestit exoesqueleto brutal
i pots volar, però la mecànica de vol és genial.
És una meravella poder volar amb els personatges i tot això.
Fa que el món sigui molt vertical.
És un món molt amb muntanyes, amb coves subterrànies,
pots ficar-te sota l'aigua, això és una passada.
El gameplay, una altra paraulota de gameplay,
és el feeling que et dona, com el que jo deia abans de l'Apex Legends,
és molt bo.
Quan dispares, dona bona sensació.
T'he trepitat del context del gameplay.
Quan dispares, què? Quina és la sensació, Albert?
És important el control, que sigui bo.
Mira, el control és la...
El gameplay el tratoíem tota la vida per jugabilitat.
El gameplay, que és la disparabilitat.
Disparabilitat, m'encanta.
Molt bé, molt bé, m'agrada.
T'ha semblat que existeix. Existeix.
I quan parles amb rigorositat.
Sí, sí, molt bé.
Hi ha molts termes d'aquests.
Gràficament és impressionant,
però no és aquella demo encara més impressionant de l'E3.
El món de ciència ficció està molt currat, molt detallat.
Es nota que hi ha molta ciència ficció.
L'altre dia, quan vaig entrar a la botiga,
tots els llocs tenen botiga,
em va fer il·lusió veure que un dels vestits de l'Anthem,
dels primers vestits, és el caudon,
que és com el clàssic enemic de les novel·les de ciència ficció
i de les novel·les de ciència ficció.
Hi ha molta ciència ficció darrere d'aquest.
Està bé, m'agrada. I es nota.
És un joc multijugador per internet,
però és obligatori jugar amb altres jugadors, no?
Pràcticament, pots jugar solitari,
però al final hauràs de trobar col·legues per jugar.
Com he jugat jo? Bàsicament he jugat sol,
però sempre acompanyat de desconeguts
que se't connecten automàticament a la teva esquadra de 4 personatges.
Nens de 11 anys, ja ho saps, no?
Com no parlaven, no ho he identificat,
però podria ser, segurament.
De fet, fins ara ens has parlat dels aspectes que més t'han agradat,
però també hem comentat que el joc ha tingut controversis,
sobretot a les xarxes.
De fet, les primeres reviews que estan publicant
no l'han deixat gaire bé.
Sí, sí, de fet, avui mateix que estem gravant,
és quan s'estan publicant les reviews del joc,
i és això, unes notes molt baixes
per una producció tan potent d'un estudi tan potent com Bioware,
en gran part tenen raó.
Jo, amb les deures del joc,
he començat a veure algun dels defectes d'aquest videojoc.
La poca varietat.
És un joc on les missions tenen poca varietat.
Consisteixen sempre en eliminar molts enemics d'una zona,
i així repetir, repetir, buscar els objectes,
millorar el personatge, és molt repetitiu.
I també hi ha un punt del videojoc,
a partir d'un determinat punt,
quan portes unes 10 hores o així,
jo tot just l'estic començant a veure,
en el qual et demanen una sèrie de requisits
que són molt pesats per continuar la història.
Molt bé.
I no estan ben treballats a nivell d'estructura de joc.
I això ha fet que molta gent li molestés.
Un joc que tenia tanta bona pinta
té uns defectes que fan que sigui avorrit.
Arriba un punt que t'avorreixes
i no acabes de gaudir de tot el que és volar.
Allò que era tan nou acaba sense satisfer-te.
I ha sigut un error potent.
Evidentment, porten dues setmanes fent proves de connexions
que feien molt.
Pobres beta per intentar que tot funcioni, no?
És una llàstima,
perquè hi ha molta gent que ha estat a les vetes,
que són gent que ha pagat més pel videojoc.
Hi ha molta gent que ha estat a les vetes
que són gent que ha pagat més pel videojoc
per poder accedir abans,
i en el fons han fet de testers pagant.
Han estat dues setmanes...
Han treballat per electronic arts
jugant a una versió que no era la definitiva.
Ahir per la nit es va publicar una actualització
que corregeix moltes coses,
he estat provant-la,
però també afegeix més problemes.
No és un clàssic.
Corregeixes unes coses però afegeixes de noves.
En qualsevol cas,
és una llàstima, no?
Espero que arreglin el videojoc, perquè seria una pena
que un estudi com BioWare
després de tants anys de desenvolupament
acabés, doncs, potser tancant les seves portes,
perquè no han acabat de...
Tu creus que poden arribar a tancar les seves portes?
És que venen del Mass Effect Andròmeda,
que va ser un desastre.
El joc d'Star Wars MMO massiu online
no va acabar de funcionar tampoc.
Podria ser per aquesta cosa
que Electronic Arts digués
si tinc l'apex aquí, aquesta és l'altra.
Clar, és veritat.
Com s'ha atacut.
Tens un equip de desenvolupament que porta 6 anys
fent un videojoc super,
que és el joc més potent d'Electronic Arts d'aquest any.
I el tapes amb el teu mateix, no?
Era aquest, era l'Anthem, el potent d'aquest any.
I treuen l'Apex Legend.
Per últim, li donem una oportunitat o no?
Allò que deies tu d'Electronic Arts,
del fet de descarregar-te per 3 euros,
pot valdre la pena?
Per mi aquesta és la forma.
No me'l compraria, però sí,
per 4 euros podeu jugar 10 hores i ja el podeu provar.
Si us agrada, continueu.
Si no, esperem que corregeixin tots els errors.
Francesc, tinc aquest llibre
que ja t'has llegit, Metro 2035,
o no t'has llegit?
Tota la saga.
Hem parlat dues vegades amb l'autor de les sagues de novel·les,
el Dimitri Glukovsky,
i som grans fans d'aquesta saga.
I juga l'Oriol Dalmau
per donar-li el vistiplau.
Oriol Dalmau.
Què passa?
Metro Exodus.
Ha sortit del túnel ja?
Aquest joc et treu del túnel més del que m'esperava.
I jo crec que això és una cosa bona,
perquè una de les preocupacions era
que podia ser repetitiu, aquest Metro Exodus,
respecte als anteriors.
I aquest és una mica diferent, ara ho expliquem.
Molt bé, ha sortit molt per Twitch,
que se n'ha parlat força, aquesta setmana.
És un dels jocs que més esperàvem aquest 2019,
sobretot després d'aquell tràiler amb gameplay espectacular
que vam veure a l'E3 del 2017.
Després parlarem de l'E3.
És el tercer joc de la saga Metro.
L'anterior generació vam tenir el Metro 2033
i el Metro Last Light.
Molt recomanables tots dos.
I eren jocs amb molta personalitat,
que eren aquesta barreja entre shooter i survival,
en un món apocalíptic rus de fons,
que eren jocs en vista de primera persona,
i això tenia molt sentit,
perquè buscaven generar molta claustrofòbia al jugador,
que viu en un món que t'obliga a estar confinat al metro,
i si surts a l'exterior,
ho has de fer amb unes mascares
que els filtres s'atacaven en cinc minuts,
amb un rellotge, tot això.
Això ha canviat una mica Metro Exodus,
perquè no ho dic com a algo necessàriament dolent,
però ara el joc és menys claustrofòbic,
és menys survival,
perquè han buscat un joc més obert.
Mapa gegant, un fals sandbox,
perquè dic que és fals perquè el joc és força lineal,
però sí que tens una sensació de llibertat,
de poder resoldre missions de maneres diferents.
Bàsicament pots aprofitar la foscor
i anar en plan sigiloso o en plan rambo.
S'ha encorrat molt el tema de la il·luminació,
totes i totes,
pràcticament totes les fonts de llum del joc es poden apagar,
ja siguin bombetes, fogueres, espelmes,
per fer-te més invisible.
Pots anar de dia o de nit, i canvia molt.
De nit hi ha més monstres,
però no et detecten els humans,
és tota una estratègia.
Això ho decideixes tu, a més, no?
Ho decideixes tu, i a més,
és la gràcia que pots anar a Twitch,
una zona que ja t'has passat,
veure algú que passa a la mateixa zona
i ho fa de manera totalment diferent,
i fins i tot passant per passadissos
que no t'has vist ni tan sols has vist, no?
Està molt bé.
Tot aquest tema de la il·luminació aniria fluix
si no n'és acompanyat d'uns gràfics brutals
que hi són.
Gràficament, Metrodo Exodus és una meravella,
i aquest és realment el punt fort
i alhora el seu punt dèbil, m'explico.
Llueix brutal, increïble, immersiu,
li donen mil voltes als anteriors,
però...
però s'han passat de frenada.
Potser condicionats per aquella E3
que dèiem abans,
que n'hi ha, però no gaire, n'hi ha una mica.
Què passa?
Que les consoles actuals pateixen molt,
i quan dic molt és molt,
i en conseqüència pateix el jugador.
Jo jugava amb PlayStation 4 Pro,
jo notava algo raro,
notava com si jo fos una falete,
o fraga,
jo em movia, notava com lajan els controls,
com molta dificultat a anar a apuntar,
com si fos Tosco,
català com és Tosco?
Tosc, jo em notava tosc.
I efectivament, a webs i foros,
a la PlayStation 4 cau
dels 30 FPS teòrics a 20, 15,
en moltes ocasions,
un shooter a 20, 15 FPS,
sobretot si és en primera persona,
es pateix molt.
En la Xbox One X es manté quasi constant a 30,
però la Xbox S també pateix molt.
Conclusió, jo crec que han estat víctimes d'aquella E3,
potser caldria pensar ja
que realment s'ha de renovar
la generació de consoles ja, no ho sé.
Jo és el primer joc que realment noto
que ha estat aquí un problema.
Que em direu, coi, juguem-lo amb PC?
No, és que en PC té molts problemes diferents, es veu.
També, eh?
Té crashes, es queda penjat,
sobretot en directe que hi ha 12 pel que he llegit,
no accepta l'SLI de targetes, que aquí aniria bé,
no accepta monitors panoràmics,
que són coses que arreglaran en el futur,
que aniran fent marxes,
però el frames de les consoles jo veig complicat
que ho arreglin.
I encara hi ha algun problema més gros,
no sé si relacionat amb la potència, el so.
És un joc castellà, que això està molt bé,
però posarà subtítols perquè els volums estan a cuenca.
O sigui, moltes vegades que tens al costat algú
i no l'escoltes,
tens un senyor a prendre pel sac i l'escoltes fortíssim,
però que ningú es quedi amb la sensació
que és un mal joc, perquè és tot el contrari.
O sigui, és quasi una compra obligada,
és un juegaso, per cert, una història,
que no ho hem comentat,
a l'alçada dels altres metros, interessant, misteriosa,
molt bona, és un must have,
però no és aquella obra mestra encara,
perquè jo estic segur
que quan surti la PlayStation 5
i la Xbox Scarlett o Hara,
com els collons li diguin,
sortirà aleshores el remastered
d'aquest Metro Exo 2, i aleshores tots direm,
aquest és el metro
que hauria d'haver sortit el 2019,
i aleshores serà un joc de 10.
Però clar, el que ens escolta
no pot esperar, jo tampoc,
compreu vosaltres, perquè val molt la pena.
Moltes gràcies. A vosaltres.
Molt bé, l'Oriol amb el Metro Exo 2,
ja veurem si és el retítol
o l'entapanúltim,
que és una aníssega
que ja té molts anys
i que n'hem parlat molt al Generació Digital.
Aquesta setmana a les xarxes,
Eli, hem parlat una miqueta,
o els hem preguntat als ullents
sobre el tema que hem parlat avui, no?
Doncs sí, els hem preguntat si els atrau
la idea aquesta de jugar a joc
sense tenir-los instal·lats.
I què diuen?
Doncs hi ha moltes opinions.
El Noel Ayerre deia
M'agrada més jugar en local
i amb el joc instal·lat a la consola o al PC.
I des de l'streaming només puc dir
que la meva connexió a internet a 300 megasimètrica
encara no donaria de si per jugar en streaming.
Imagina't.
Potser d'aquí uns anys a més velocitat
i amb menys latència m'ho pensaré.
El K4 deia que pot ser interessant,
però que creu que encara tardarà arribar
i que l'aposta de Microsoft
i en Jan Raben ens deia que seguir
a Microsoft sempre és interessant
com a Sony i aninti,
que s'han de seguir perquè sí
i que bé que ell és el que fa,
que està alerta.
No sé si encara comença a jugar
en streaming o no, però està alerta.
Jo recordo que fa molts anys que jugava en streaming.
Scacs, però et parlo de fa 15 anys
jugar a Scacs en streaming
i encara ho faig.
Amb el navegador es pot fer de forma molt fàcil.
Ets un pioner, Albert.
Perfectament.
Per cert, això està del Generació Digital,
el programa de tecnologia creativa
i videojocs de Catalunya Ràdio.
Generació digital.
No s'entén res, però distreu.
I distreu gràcies a Elizabeth Sánchez,
Francesc Xavier Blasco, Albert García,
Ginatosti, Albert Murillo.
Gràcies a tots per formar part del Generació Digital
i haver vingut en aquest programa.
I gràcies a tu.
El control tècnic en Samuel Maceda
i la correcció lingüística aquesta setmana
per a l'Estat, per a l'Estat, per a l'Estat, per a l'Estat,
per a l'Estat, per a l'Estat, per a l'Estat,
per a l'Estat, per a l'Estat, per a l'Estat,
per a l'Estat, per a l'Estat,
per a l'Estat, per a l'Estat,
per a l'Estat, per a l'Estat,
per a l'Estat, per a l'Estat,
per a l'Estat, per a l'Estat,
per a l'Estat, per a l'Estat,
per a l'Estat, per a l'Estat,
per a l'Estat, per a l'Estat,
per a l'Estat, per a l'Estat,
per a l'Estat, per a l'Estat,
per a l'Estat, per a l'Estat,
per a l'Estat,
per a l'Estat,
per a l'Estat,
per a l'Estat,
per a l'Estat,
per a l'Estat,
per a l'Estat,
per a l'Estat,
per a l'Estat,
per a l'Estat,
per a l'Estat,
per a l'Estat,
per a l'Estat,
per a l'Estat,
per a l'Estat,
per a l'Estat,
per a l'Estat,
per a l'Estat,
per a l'Estat,
per a l'Estat,
per a l'Estat,
per a l'Estat,
per a l'Estat,