Bona nit. Comencem avui un programa especial
amb preguntes fetes per realitzadors de Catalunya Ràdio
i Televisió de Catalunya.
Teníem moltes ganes de poder fer aquest programa,
sobretot després de viure com els passadissos de la ràdio
ens van parant per preguntar-nos coses relacionades amb la tecnologia.
Recordeu que tenim un telèfon, el nostre WhatsApp,
que és el 638-68-7030.
En el programa d'avui tenim a la taula el Francesc Xavier Blasco.
Molt bona nit. Molt bona nit.
Albert García, molt bona nit. Molt bona nit.
Escolta'm, a vosaltres us truquen els familiars
per preguntar-vos allò típic de...
Nens, sisplau, pots venir a posar-me la CDT.
O, escolta'm, aquest mòbil, quin compro, aquest o aquest?
Sí, sí, totalment, constantment.
Sobretot la CDT, no?
Jo no sé quantes vegades he hagut de resintonitzar
a teles, cadenes, bueno, de tot.
Sí, sí, jo també porto tota la vida a fer això,
o sigui que estic molt acostumat.
Un dia hauríem de parlar dels menús de les teles
i de la complicació que tenim molts per configurar la CDT,
i sobretot per la gent gran, el que significa, eh?
I sobretot el malament que està fet,
perquè, per exemple, les teles,
moltes admeten molt poca actualització,
sobretot si són una miqueta econòmiques i tenen un sistema
una miqueta més senzillot,
a la que apareix un canal nou, o sigui, una moguda de canals,
no pots fàcilment reordenar,
no pots fàcilment buscar nom de nou, no, no,
sintonitzar-los tots una altra vegada.
És veritat.
Ah, i això se't diu, bueno, jo, de posa'm en bordra,
i els has de moure a tots en bordra,
perquè els siguin tal, oh, no.
Jo encara els tinc desordenats, encara.
Jo te'n podria explicar, de nètodes aquestes.
Jo, que he treballat venent televisors,
he d'anar a casa de la gent a portar un televisor nou,
i sobretot, deixi'l com a mi m'agrada,
les coses a dir, posi'm la 3.
I tu li poses i dius, no, aquesta no, la 3, la 3.
Diu, bueno, senyora, el seu concepte, el que és la 3,
i el meu, em sembla que no és el mateix.
Digue'm el nom de la cadena. No, no, la 3.
Recordem, als nostres uients,
que la setmana vinent fem programa especialíssim,
obert al públic,
i amb regals com una Wii U Mario Maker.
Si voleu venir,
encara que diràs buides,
heu d'enviar un missatge a generaciódigital.catradio.cat,
i si sou menors d'edat,
recordeu que heu de venir amb el vostre pare o tutor,
perquè, si no, no podreu entrar sols a l'estudi a aquella hora,
perquè, clar, és a la bona de la matinada
i és diferent que com ho fèiem abans.
Recordeu, directament,
doncs envieu un missatge a generaciódigital.catradio.cat,
i us contestarem tots seguits
si teniu que dir-ho o no teniu que dir-ho.
Doncs, com dèiem,
avui el programa girarà al voltant de les preguntes
que ens farà gent coneguda,
que ens sonarà la seva veu, la seva cara,
perquè és gent de Catalunya Ràdio
i de televisió de Catalunya.
I comencem amb l'Anna Boades, que ens fa la primera.
Hola, soc l'Anna Boades.
A veure, la meva consulta és...
Jo tinc un problema, que és que tinc un moneder molt gran,
perquè, a banda de les monedes,
porto moltes targetes d'aquestes,
de sòcia de moltes botigues on et fan descomptes.
I em vull comprar ara un moneder nou que pesi menys,
i traurem totes aquestes targetes.
Per tant, existeix alguna aplicació
que et permeti digitalitzar totes aquestes targetes
i presentar-te a la botiga
i quan paguis et facin el descontes?
Bé, ja em direu, perquè estic molt interessada en aquest tema.
Gràcies, Adéu.
Gràcies, Anna.
Doncs, mirar, parlant de digitalització,
tenim la Gina, digitalitzada en format audio,
i ella et respon la pregunta.
Gratuita, que es diu...
Hi ha una aplicació per iOS i per Android
que és gratuïta, que es diu Stockard.
És a dir, S-T-O-C-A-R-D.
El que fas és, fas una fotografia a la targeta i punt.
A més, es guarda amb un cop de vista
i ho pots veure amb totes les icones dels comerços.
El que fa és guardar el codi de barres
i, per tant, quan vagis al comerç,
simplement ensenyes el mòbil i t'escanegen el codi de barres.
Si només necessiten el teu número de soci,
és perquè, és clar, has fet una fotografia.
Jo he tingut casos que la fotografia no m'ha valgut.
És a dir, si no li portes la targeta, fa temps.
No sé si ara la cosa ha canviat.
Hauríem de començar a ser més moderns,
perquè acumulem targetes de descompte,
targetes de punts a molts llocs.
Fa un parell de temporades,
al generació digital de tele havíem tret en una càpsula
una mena de targeta de plàstic que feia exactament això.
Digitalitzaves les teves targetes,
però ella era comuna la targeta, amb la seva banda magnètica,
tenia una petita pantalleta LED
i tu li podies dir quina targeta era la que volia emular
i tu la passaves per on et fos i responia com la teva.
Però és el mateix, jo em presento amb aquesta targeta negra de plàstic
al condis o a un altre supermercat
i dic, escolti, la vaig a passar i no crec que em deixessin.
L'encarregat assegurada.
Aquella trucada típica, esperate, que ho he de preguntar.
Anem a parlar de la segona pregunta,
que és una miqueta més filosòfica.
Ei, hola, aquí Raúl Hinojosa, del programa Soundhunter.
Dicat.cat, us deixo una pregunta.
Les xarxes socials ens connecten o ens aïllen?
Ens connecten o ens desconnecten?
És el Raúl Hinojosa, Dicat.cat.
Albert, què li diem? Què en penses, d'això?
Doncs el que jo penso és que depèn molt de l'ús que em facis.
Com tota la vida passaria.
Hi ha molts estudis que parlen sobre el voltant d'aquest tema,
molts i molts estudis,
i que ens ofereixen resultats que a vegades no,
sempre són contradictoris.
De la mateixa manera que hi ha personatges bastant reconeguts,
que alguns estan molt a favor d'estar connectats a les xarxes,
i altres que estan en contra,
que últimament estan sorgint bastant d'ells.
Per exemple, l'escriptor nord-americà Jonathan Fraisen,
bastant conegut, és un dels activistes
a favor que ens desconnectem de les xarxes socials
per tornar a un altre model de vida.
Això és molt interessant.
Quan llegeixes aquesta gent que diu precisament això,
és interessant el que diuen i el perquè ho has de fer.
Sí, jo personalment penso que l'ús que se'n fa és la clau.
Com he dit, és la clau, per exemple.
Hi ha uns ovaris que restringeixen l'ús que fan de les xarxes socials
a qüestions de professionals o a les seves aficions,
i només ho tenen per això.
Jo personalment m'identifico molt amb aquest perfil d'usari,
de tenir només les aficions i la feina allà,
i que no vol dir que no tinguis amics,
perquè comparteixes aficions i els amics estan allà també.
Però si ho tens aquí, no estàs pendent tot el dia d'això.
També penso que és veritat que hi ha molta gent
que cada vegada més ens estem adaptant
a saber estar amb aquestes xarxes socials
quan estem amb altres persones,
i quan som reunits amb amics, sopant o així,
sempre hi ha casos que no, evidentment,
i també és una qüestió d'educació,
però jo crec que cada vegada ens estem acostumant més a utilitzar-les.
Per exemple, te'n recordes, segurament fa cosa de cinc anys,
la típica conversa, segurament en gent més jove que nosaltres,
però la típica conversa en Facebook, per exemple,
era quants amics tenies, qui té més amics que altres,
tinc tants seguidors, tinc tants seguidors.
Avui en dia jo crec que fa bastant de temps
que jo no estem sentint aquest rum rum com només
que se'n parla a nivell de xarxes,
perquè ja les estem deixant de banda com aquesta juguina,
aquesta novetat, aquesta competició,
i ja les estem integrant en la nostra vida normal,
i ja comencem a portar-nos en elles com ens portaríem a la vida normal.
Exacte, i hi ha una cosa que jo m'agradaria diferenciar molt,
que és el fet que no és el mateix estar enganxat a les xarxes socials,
que estar enganxat al mòbil,
que això és una cosa que jo potser sí que tinc una mica,
que toquen coses que no saps què estàs fent, com avorrit allà,
això sí que estic enganxat jo personalment,
i suposo que molta gent no té el mateix problema entre grometes
que jo, enganxat a la pantalla.
A la pantalla, aquella finestra que ens ha de donar alguna cosa
que no sabem què és en aquell moment.
Doncs anem per la següent pregunta d'una persona que segur que us sonarà.
Escolteu, quina aplicació fem servir per saber el temps?
Perquè en aquest país tenim un problema,
gairebé totes les aplicacions que hi ha són americanes,
o de ves a saber on,
i en canvi tenim una assignatura pendent importantíssima en aquest camp.
Doncs era en Francesc Mauri,
i que ens fa una pregunta que hem pensat algunes vegades,
Francesc, el fet que moltes vegades mirem el temps que fa,
i ho fem amb aplicacions que noms catalans no entenen.
No, no, i és totalment cert el que comenta,
perquè, a més, aquí a casa tenim una web de previsió del temps,
molt bé, i és supercompleta, com és Medio.cat,
però sembla molt curiós que encara no s'hagi desenvolupat cap API,
que és aquesta interface que utilitzen les aplicacions
per agafar les dades que et pugui proporcionar aquesta web
i poder-les integrar en el nostre telèfon mòbil,
i, per tant, utilitzar Medio.cat i les seves dades
com a font d'informació.
En canvi, per exemple, el que sí que no és americà,
però l'Agència Estatal de Matronologia, la E-Med,
en quant a l'àmbit espanyol,
sí que té una app de previsió del temps per a iOS i Android
que es pot descarregar.
De totes maneres, la majoria de la gent,
sobretot si teniu un mòbil Android, el que li sonarà és AcuWeather.
AcuWeather s'ha convertit gairebé una mena com d'estàndard de factor
de proporcionar dades meteorològiques
a través de moltes aplicacions.
Per exemple, un dels genys del telèfon d'Android
l'utilitza gairebé per defecte
per proporcionar-nos informació meteorològica a la pantalla principal,
però n'hi ha d'altres, per exemple, algun dels més populars,
l'aplicació seria The Weatherback,
que, a més, The Weatherback et permet generar alertes.
Compte que si m'avises que hi ha pluja aquí,
enviem un missatge que digui que hi haurà pluja, no?
I The Weather Channel. Molt bé.
Heu fet alguna vegada allò de descarregar-vos una aplicació
o la que teniu per defecte al telèfon ibé?
A veure quina temperatura fa a Viena?
A mi em passa molt, sobretot, a les ciutats que he anat de vacances,
i que han passat ja uns mesos,
i dius, ai, m'agradaria veure quina temperatura fa a Viena.
Jo, a l'aplicació del telèfon Android,
com que pots marcar el lloc on estàs, o per geolocalització,
el que sí que passa és que si no ho borra, després et queda.
I apretes un dia per error el telèfon
i et dónes compte que t'estan mostrant el temps de...
I dius, cinc sota zero.
I dius, vaig estar-hi fa sis mesos, què és això? No me n'he adonat.
Doncs mira, avui hem pensat, com que parlàvem d'això,
de trucar a una persona que hi està molt vinculada,
perquè en aquests moments es està escoltant
el director del Servei Meteorològic de Catalunya, Oriol Puig.
Molt bona nit. Hola, bona nit.
Escolta'm, felicitats, primer de tot, per la tasca del servei,
i sobretot per aquesta finestra que tenim a meteo.cat,
i que tanta i tanta gent segueix, oi?
Sí, aviam, si no recordo malament, ara no ho fem dir,
però estem al voltant, anualment,
al voltant d'uns 100 milions de descàrregues,
de pàgina et vista.
Si això ho vivim amb el públic, podríem dir, doncs...
Doncs, què tenim a Catalunya?
És important, també, un petit apunt, tot i que no siguin aplicacions,
però sí que té a veure, per exemple, amb el Twitter,
estem al voltant dels 105.000 seguidors,
que en relació al població catalana, podríem dir,
estem en un dels rànquings dels...
llavors, va presentar una ponència fa un temps amb un congrés,
que es van esmentar pel tema de la proporcionalitat
entre seguidors i població,
i estàvem entre els cinc primers del món.
I, per tant, no és poca broma.
I ara que comentaves això del Twitter,
fa molta gràcia perquè, a banda que la gent us segueix,
també ajuda amb fotografies, dades,
perquè no només fotografies,
sinó moltes dades que vosaltres, fins i tot, repiuleu, si són d'interès.
És a dir, que els mateixos seguidors us fan, també, molta feina, no?
Sí, bueno, seguidors i observadors.
En aquest cas, tenim una xarxa d'unes 200 persones
que constantment, diàriament, ens donen una sèrie d'informació,
i en aquest cas, doncs, també la retuïtem,
i al mateix temps, per exemple, a través del Facebook,
sempre publiquem cada dia una foto d'un observador,
o d'un vigilant, o d'una persona que vol enviar una informació,
i realment tenim, perdona l'expressió,
tenim bufetades per posar...
és seleccionar entre una fotografia cada dia
de les que posem al Facebook,
perquè també tenim l'altre 80.000 seguidors del Facebook,
i això, doncs, clar, és una població que cada dia van augment, van augment.
I per què a Catalunya hi ha aquesta afició a la meteorologia
i el poder activar-se en Meteo.cat?
Per què existeix això des de fa tant de temps?
Podríem dir que té uns condicionants molt importants pel temps,
per a tota la seva activitat,
tant de serveis com d'industria, com de productes,
com de qualsevol cosa que pugui funcionar a Catalunya.
Hi ha el petit espai en el qual està condicionat pel temps, no?
Des de Port Aventura,
que ens té contractada un servei d'avisos
de descàrregues elèctriques, per exemple,
perquè, clar, per exemple, al Port Aventura, a nivell de ferro,
fa un aspecte important d'atracció, el fet que fa ara d'ahir,
o, per exemple, el gremi de Carnicers,
que ens demana quines són les èpoques de més fred
per a la producció de la botifarra blanca, per exemple.
Com a director de llamps,
quan hi ha una tempesta de llamps a prop d'on visc,
sempre vaig a la vostra pàgina,
perquè per l'hora dic a veure on va caure,
i, a més, és que fa molta gràcia,
perquè, a més, després saps si és positiu o negatiu, no?,
perquè també és diferent cadascun d'ells,
però és un servei que m'encanta mirar.
Mira, perquè fa gràcia saber si estava molt a prop d'aquell llamp, no?
Home, la veritat és que, torno a dir,
la qualitat de la informació que tenim és molt important.
I deixa'm fer un apunt de dir que hi ha moltes aplicacions,
hi ha molta informació,
que la pots trobar per les aplicacions del mòbil,
però el que és important
és el que hi ha darrere d'aquesta aplicació, darrere d'aquesta informació.
Llavors, la gent en té prou amb una informació
que, si només cal arrascar una mica, no s'aguanta per enlloc,
no s'aguanta meteorològicament.
I el que nosaltres intentem donar és a dir...
Pensa que aquest grau que tenim de detecció,
o el posicionament dels llamps que podem tenir amb aquestes eines que tenim,
estem parlant del voltant dels 200-300 metres de ràbia.
O sigui, per tant, hi ha poques eines en aquest món,
podem dir que hi ha sistemes que puguin detectar aquestes descàrregues,
amb el que tu dius.
Hi haverà una caiguda de llamp, el cap d'una estona ho veus,
i hi ha caiguda d'aquí.
I hi haurà molts temes,
o moltes situacions amb el registre de temes assegurances,
per exemple, descàrregues,
que han destrossat alguns centres de transformació d'algunes empreses,
o han destrossat instal·lacions elèctriques d'algun edifici,
etcètera, etcètera.
I, Oriol, per últim, tota aquesta informació, us ho heu plantejat,
o teniu en algun moment el fet de fer una aplicació,
una aplicació per Android, per iPhone,
que reculli tota aquesta informació
i que la puguis veure en forma d'aplicació,
i, evidentment, a través del mòbil ho podem fer,
perquè només hem d'anar a meteo.cat i anem directament,
però amb aplicació, sobretot perquè hi ha molta gent
que li agrada molt i que hi va directament.
Us ho heu plantejat?
Bé, el que és veritat és que hauríem de fer aquí
com una espècie d'espai filosòfic.
Quan vaig arribar aquí,
una altra vegada feia una teologia catalana,
el febrer del 2011, de la situació,
que era molt especial, molt desorganitzada,
i podríem dir que el tema de la reestructuració informàtica
del servei, doncs, encara estem, podríem dir,
reprenent i reestructurant moltes coses,
les quals encara referem aquests temes, no?
Que costat, els seus diners, els seus temps,
m'agrada ser que ho tenim molt ben posat,
però estem en temes de, sobretot, necessitats d'espai,
necessitats de processament,
que són coses que ens deuen molt el son,
en aquest cas és el punt de vista de tenir
prediccions meteorològiques constantment,
dues vegades al dia o al mes,
en funció de les característiques del temps,
i també de les capacitats de les aplicacions
que estem fent per a altres espais,
o per a altres serveis com és, en aquest cas,
no vull parlar-ne, però, per exemple,
el tema de la realitat hivernal a través de prediccions
meteorològiques per les carreteres concretes
d'una zona determinada de d'avui, no?
Ara, el que és veritat,
és que no podem fer algun APP?
Sí.
Creiem que, per exemple, la informació de la costa catalana
a nivell de mar, a nivell d'onades, a nivell de vent,
tenim una aplicació amb unes característiques
molt més definament de qualitat,
i no m'agrada dir noms,
però hi ha un uim-urú, un uim-fànder,
tothom que... això, l'altre, si rasquéssim
una mica darrere d'això el que hi ha,
hi ha uns paràmetres que, per nosaltres,
meteorològicament, són bastant lluny,
estan bastant lluny del que seria
un report qualitatiu de la informació.
Per tant, sí que ens ho estem plantejant,
també és veritat que hem de veure
quina és la funcionalitat o quin és el cost
d'aquestes situacions.
Tenim reunions amb gent que ens estan fent propostes,
i tenim, podríem dir, diversificacions d'objectius.
Hem de veure i triar quin és el més profitós
i quin és el que, podríem dir,
ens donés més qualitat i més informació
que la gent el pogués captar
i ser un usuari del Servei Meteorològic de Catalunya.
També és veritat que, en aquest cas,
tenim la limitació, el que és el nostre classificador,
de la informació de Catalunya,
d'haver-hi 3 milions, 2 milions,
que, si nosaltres féssim una sopa de lletres,
potser tindríem 100 milions de les càrregues.
Això és una altra dimensió.
Per tant, hem de veure l'aplicabilitat
o el cost benefici, del punt de vista d'aquesta situació.
Doncs Oriol Puig,
director del Servei Meteorològic de Catalunya,
moltíssimes gràcies per atendre'ns i fins un altre.
Gràcies a vosaltres per el temps que m'heu donat
per poder explicar les coses
i felicitats també per la vostra feina.
Moltes gràcies. Vinga, bona nit.
Adéu-siau. Adéu-siau.
Doncs ara canviem totalment de ters
i ens anem a una persona que segur que coneixeu
i que ara, amb la seva veu i la seva presentació,
doncs identificareu.
Hola, soc en Toni Soler.
La meva pregunta va relacionada amb els hàbits
del meu fill, que té 12 anys,
i que es passa el dia jugant al Minecraft
i al joc d'NBA, al 2K.
I m'agradaria saber
si hi ha alguna altra possibilitat
dins del seu... de joc que sigui...
que a més de ser entretingut,
doncs no sigui violent
i, si potser, doncs que li transmeti
alguna cosa més interessant des del punt de vista de coneixements,
de coneixements, d'actituds, davant de la vida...
Jo el veig una mica el Toni,
com que no controla gaire bé
o no li agrada el que està passant amb el seu fill,
que juga molt al Minecraft.
Escolta, Albert, farem un parell de recomanacions
de videojocs que jo crec que li poden agradar molt
i que més compleixen més o menys
els requisits que ha posat el Toni, no?
Molt bé. Tenim un parell de jocs aquí.
Tenim, per una banda, un simulador espacial
que ens permetrà conèixer a fons
tot el món de l'exploració de l'univers
i, per una altra, un joc relacionat amb la història.
El primer es diu Kerbal Space Programme.
És un videojoc per ordinador,
per Linux, per PlayStation, Xbox, Wii U,
gairebé per totes les plataformes.
Repeteixo el nom, Kerbal Space Programme,
i el que és és un simulador espacial
que et permet gestionar la totalitat
del que seria un viatge a l'espai.
Per l'aspecte,
veus uns personatges que són així com una mica...
com aquests minions, per entendre'n.
Simpàtics, no? Simpàtics.
No gaire seriosos.
Però tota la part que és la gestió de la teva estació
per enviar viatges a l'espai, per entendre'ns,
està molt treballada.
No és fàcil fer sortir un coet a l'espai.
Tu ho saps bé.
Em vaig descarregar d'aquest joc i vaig dir,
bé, vaig intentar fer un coet,
i bé, és que els contrapesos, els pesos,
un poses cada peça del coet complicadíssim.
Llavors fas la conta enrere
i el coet, desgracialment, se'n va al terra.
Doncs ja et dic el ver, quan surts a l'espai,
i has calculat les òrbites, la velocitat,
per aconseguir aterrar...
És un joc que requereix, que us passeu estones jugant,
però és molt interessant, s'aprèn molt.
I tant, i tant. I a més, és un joc divertit,
perquè ho estem explicant aquí,
algú es pensa que aquí, en aquest joc,
hi ha uns gràfics cutres, unes equacions matemàtiques,
i has d'estar calculant òrbites...
No, no, és tot maco, ha estat molt bonic, simpàtic,
i tant, ha recreat tot el procés,
el moment de sortir el coet,
ja té una retransmissió televisiva i tot,
ja amb els periodistes, ja a punt de veure llançament,
i està molt bé, realment és molt i molt complet.
No us deixeu enganyar per la seva estètica,
perquè és una passada i per tots els públics.
Molt bé, ha estat un segon, eh?
Un segon joc, que també el recordo molt,
va sortir l'any passat, però encara està molt d'actualitat,
que és el Variant Hearts.
És un videojoc que ens situa a la Primera Guerra Mundial
i, normalment, apesada la història que ens explica una història
de violència d'una guerra, no té violència.
És un joc que ha aconseguit explicar-nos la història
des del mateix camp de batalla, d'una forma molt intel·ligent,
fent que tot tipus de jugadors, de totes les edats,
puguin més o menys jugar.
A més, s'aprèn molt.
És un videojoc que jo mateix el vaig agafar amb una mica de incertesa,
vaig posar-me a jugar, i no tan sols no ho vaig passar bé,
sinó que vaig aprendre moltes coses que havia oblidat.
És una copa d'escripte espanyol, pot ser, o m'equivoco?
En aquest cas, no.
Està fet, em sembla, a França, diria, a Montpellier.
Molt bé.
I, realment, estèticament, també és una passada.
Imita l'estil dels còmics aquests europeus,
franc-belgues, típic Tintin, per exemple,
i està molt i molt bé, i també per moltes plataformes.
Però no queda aquí, Francesc,
perquè el Toni Soler ens ha fet una altra pregunta.
I si per casualitat hi hagués alguna cosa
que no tingués a veure amb un joc ordinador
que pogués fer també ell, per exemple, jo què sé,
un llibre interessant,
doncs també ho agrairia molt
perquè els llibres comencen a ser objectes estranys,
tant per ell com per tota la seva generació.
Moltes gràcies.
Gràcies a tu, Toni, per les dues preguntes.
I sí, té part de raó que, a certa edat,
evidentment, un llibre al costat de la peça vita, per exemple,
doncs el nen potser dirà més per la peça vita.
Sí, tot és qüestió de saber-ho equilibrar,
i de trobar com sempre la peça justa.
Aquestes coses són sempre molt personals,
perquè moltes vegades el nen que no li agrada mai llegir
simplement se li han fet llegir moltes coses
que poden ser molt importants per altres persones,
els que els hi han recomanat,
però ha de trobar allò que a ell li agrada,
i moltes vegades també és veritat,
no ho trobarà si no va tastant d'aquí d'allà,
d'aquí d'allà fins a trobar.
Per tant, primera recomanació, biblioteques públiques de Catalunya,
que n'hi ha en un munt, pots anar, pots triar, pots remenar,
pots provar tot el que vulguis,
i això sempre és una bona cosa de fer el dissabte, de tant en tant,
que faig amb els meus nens, i s'ho passen molt bé.
12 anys, bé, no sabríem ben bé, però 12 anys,
jo crec que és una edat fantàstica
per començar-se a introduir en la literatura.
Hi ha una gran... bueno, és inabastable
el que ha generat la literatura juvenil i d'aventures,
que jo crec que 12 anys és la millor edat
per començar-se a entrar en aquest món.
I per què? Doncs, bueno, què recomanaríem?
Doncs mira, tenim els grans clàssics del fantàstic,
d'aquest univers més fric, no?,
però que avui en dia s'està fent tan mainstream, no?,
que teníem el Hobbit i el Senyor dels Anells,
les obres de Tolkien, és una molt bona edat ara per començar,
les cròniques de Trangolands, de Margaret Weiss, Tracy Hickman,
també un altre gran oberts per explorar, així de fantasia heroica,
també aquestes sagues modernes, com, per exemple, Harry Potter.
Segurament, moltes d'aquestes coses,
el seu fill potser ja les coneix pel cinema.
Doncs és interessant veure quina és l'aproximació literària,
a més, la gaudirà molt, Harry Potter i jo me'ls he llegit,
i m'encanten, la saga de Percy Jackson o cançó de Jellyfog,
tant de moda Joc de Trons...
Tu creus Joc de Trons? Sí, i tant.
Que comenci a llegir, no entenc, però ja acabarà als 18, eh?
Comença als 12, potser acabarà als 18,
perquè en són un munt i són bastant grossos, però escolta...
Jo crec que també pot començar. Millor això que els llibres de Minecraft.
Exacte. Que també estan bé, no dic res.
El còmic dels Rubius.
O, per exemple, mira, un altre cafè que fa por que veiem per la tele,
els Jocs de la Fam, de Susan Collins,
també és una història bastant juvenil que pot.
I això sí, no oblidem sempre els grans clàssics de tota la vida,
com Verne, Dumas, Dafoe o Salgari.
Doncs ara sortim amb en Pau Guillamet i sortim a passejar.
Hola, generació digital, soc en Pau Guillamet, què tal?
Mireu, jo tinc una consulta,
m'interessaria saber del món de les apps per a iPhones,
sobretot alguna app que permeti rastrejar les meves passejades
per quan vaig por ahir per les ciutats al món, etcètera,
i m'agradaria que tot quedés registrat.
Em sembla que n'hi ha alguna, però no sé quina és.
Doncs la Gina et dona la solució.
Mira, Pau, te'n recomano dos.
La primera és de les meves preferides per caminar,
que es diu Moves, i està per iOS i per Android, i és gratuïta.
I la segona serveix per rastrejar els passejos.
Es diu Map My Walk, és a dir, fes un mapa de la meva caminada.
I el que fa és que, amb diverses apps,
com per exemple el Rank Keeper o el Moves que t'acabo de recomanar,
fas el recorregut, entres a la web,
exportes les dades d'aquesta aplicació,
i a la web pots veure el mapa, pots veure totes les característiques,
i ho pots, a més, exportar una altra vegada a Google Maps,
i allà marcar si allà on t'has quedat a esmorzar,
allà on has vist aquell pont que t'agradava tant, aquella botiga...
És una passada.
I, a més, pots veure, i això t'agradarà molt,
unes rutes d'altra gent.
Això ho feu servir, vosaltres?
Això d'anar de vacances, per exemple,
i marcar tot el teu recorregut per posar-hi fotos o comentaris?
Jo a Google Maps sí que faig servir per marcar els recorreguts a peu,
o amb cotxe, a vegades dins les ciutats,
per marcar els punts interessants,
però no, després no poso comentaris, ni allò.
Sincerament, això sí que ho faig.
Doncs ara anem a escoltar en Lluís Marquina,
perquè anem cap a la tele.
I és que recordem que aquest dimarts hi ha nou programa,
nou episodi del Generació Digital del 33.
Aquest dimarts, el Generació Digital del 33, per cert,
Generació Digital número 159...
No, mira, saps què passa?
Que jo soc l'Albert Murillo,
jo soc l'Albert Murillo,
jo soc l'Albert Murillo,
jo soc l'Albert Murillo,
i res, porto 534 programes aquí a Catalunya Ràdio.
Uns quants més que tu, eh?
Doncs no, tranquil, demanaré que en comptes de setmanal
el programa sigui diari,
i en un parell d'anys t'atrapo i ja està, i en tornem a parlar, eh?
Cap problema.
Com dèiem, aquest dimarts, el Generació Digital del 33,
parlarem, ens avançarem a la Marató de TV3 i Catalunya Ràdio.
Per tant, ens entreguem en les malalties d'aquest any,
en la diabetes i l'obesitat,
i sobretot en com digim la malaltia.
I sobretot en com digitalment podem combatre,
podem fer front a aquestes malalties.
A més, també, els anfitrions d'enguany,
Antoni Cruanyes i l'Anna Boades,
se submeten a un test digital diferent.
És una mena de... de batalla digital,
en la qual cada un d'ells podrà demostrar
qui té més coneixements sobre l'univers digital.
I ens acostarem a la comunitat Yelper,
a la gent que escriu ressenyes,
que escriu reviews sobre diversos locals,
sobretot de la ciutat de Barcelona.
I, us pregunto, vosaltres escriviu ressenyes,
escriviu reviews dels locals, o només les llegiu, eh?
Doncs jo mai n'he escrit
i t'he de dir que poques vegades llegeixo les reviews,
que pots trobar, per exemple, al Google Maps d'un bar.
Doncs jo sí que he fet reviews.
Lo de passejades per les ciutats no,
però escriure reviews de restaurants sí que he fet.
Sí?
He tingut la sorpresa que anys després
encara es tenia internet en el primer resultat, en pla nostre.
Són molt importants, perquè de vegades pot haver-hi pocs comentaris,
molta gent hi pot anar i decidir si hi va o no hi va,
perquè ell just que et vas menjar aquell dia, eh?
És molt important.
De fet, la potència d'aquestes aplicacions
o funcions col·laboratives de la web 2.0,
on som nosaltres els que portem el coneixement,
la seva potència es basa en com més resultats hi hagin millor,
així s'esbaixa l'estadística,
perquè un senyor que va un dia a fer una review fantàstica,
però el restaurant és una porqueria, doncs què passa?
Queda aquella review i sembla que aquí n'han d'haver-hi darrere seu,
les que posen valoració dos estrelles, una estrella,
i així tothom pot decidir.
Jo em ric molt de les negatives, sempre, em fan molta gràcia,
les crítiques negatives de locals, d'hotels, del que sigui,
poden fer molta gràcia.
Són gent que se n'ha anat molt emprenyada.
Ara posaré el comentari.
Hi ha històries.
Doncs no marxem d'Ikat.cat, abans preguntava al Guillamino,
i ara torna a preguntar al Guillamino,
perquè ens ha deixat dues preguntes.
M'hauria de trobar l'app definitiva
per editar una mica imatges al mòbil.
Tipus com un Photoshop,
però el Photoshop que connecta per l'iPhone no acaba de...
Per exemple, no pots posar textos,
no hauria de poder posar...
No sé què fas amb el Photoshop de posar textos i tal,
sé que hi ha aplicacions que serveixen,
i encara no l'he trobat.
A veure si em podeu ajudar. Moltes gràcies.
Albert, què li diem?
Té raó bastant amb el tema del Photoshop per l'iPhone,
que no acaba de funcionar gaire bé.
La gent es critica bastant.
Jo us porto 5 aplicacions ràpidament repassembles per iPhone
i la majoria d'ells també estan per Android.
Si teniu Android i esteu escoltant, us podeu adaptar.
Snapseed és una de les més clàssiques i conegudes,
una de les seves funcions principals,
per dir només una pinzellada de cadascuna,
és aquest efecte HDR
que et permet aclarir fotografies
fetes amb condicions de molta foscor,
i que les fa molt millor, les millora moltíssim.
Snapseed, una altra.
Càmera 360, també és una de les aplicacions més pioneres
de retoc fotogràfic per dispositiu mòbil,
ofereix molts efectes,
molts filtres per retocar fotografies,
i també opcions d'edició més clàssiques,
d'edició, balança blanc, saturació...
Allò típic, però molt pràctic.
Molt pràctic, perquè les aplicacions més conegudes
a vegades això no ho fan.
Necessites una d'aquestes, en aquest cas, Càmera 360.
Hi ha una aplicació molt coneguda per la seva versió per web,
per navegador, que és Pixel LR, tot junt, Pixel LR,
que és d'Autodesk,
de la companyia superfamosa de programes com AutoCAD.
Té la seva pròpia aplicació per retocar fotografies.
Aquesta aplicació també és molt potent
i ofereix moltíssimes opcions disponibles,
dintre d'aquesta Pixel LR.
I dos més, si vols una cosa més senzilleta,
però que té molt èxit sobretot entre la gent jove,
una que es diu Rétrica.
Si li interessa a la gent jove, són les bones.
Aquesta sobretot té molts filtres, és molt usable,
té una interfície molt amigable, és fàcil d'utilitzar,
i també té les opcions clàssiques d'edició.
Hi ha moltes opcions amb aquests programes
que són tan populars que encara no cal mencionar.
I finalment, una que també és interessant,
és la BSCOCAM.
És també fàcil d'utilitzar
i té una particularitat que és molt interessant.
Està molt connectada amb el núvol.
Totes les fotos que ha dit, ràpidament les puges a internet
per enviar-te-les, per utilitzar-les amb un altre ordinador.
I això sempre és molt còmode,
perquè sempre vols fer la foto i retocar-la una mica
i no saps si correu o no. Aquí t'ho envies directament.
Doncs en Pau Guillamet ho té ja perfecte per anar a caminar
i anar a deixar tota la seva experiència,
i després també a totes aquestes fotos
que faci que pengi en aquesta aplicació que li ha dit la Gina,
perquè pugui retocar les fotografies que li has comentat.
Us han preguntat, Mike, alguna persona propera,
quina plataforma agafo per mirar sèries?
Això li passa a una persona que es diu Fermí Fernández.
Hola, soc Fermí Fernández i tinc un dubte existencial greu.
A veure, estic malalt de sèries
i vull agafar-me alguna plataforma digital
per poder anar a veure totes les que pugui o més.
Quina agafo? Netflix, guaki, TV...
Què més hi ha? Dóna-me idees. Va, va, va.
Doncs mira, la Gina et contestarà
i a més et farà referència a una cosa que vam dir la setmana passada.
Jo entro a recomanar-te el Movistar, sèries, guaki, Netflix,
que ha estat tan de moda i que per mi té pot catàleg,
el que et recomano és una gent que vam entrevistar
fa unes setmanes al Generació Digital que es diu Teviso,
que el que fa és que t'avisa quan surten les teves sèries
i a més et recomana fins i tot què t'agradaria veure.
I no només això, sinó a on és millor que ho miris.
Per tant, allà podries fer una estimació i dir...
Mira, escolta, a mi em surt més a compte
que m'agradaria veure aquesta plataforma.
Doncs allà també et poden assessorar molt bé.
I a més et recomana sèries perquè si em mires poques,
doncs que n'afegeixis més a la llista.
Una bona opció, veure on les fan
i, depenent de les que t'agraden més,
segurament, doncs segurament, volíem dir,
vas directament a una plataforma o a una altra.
Sí, però, òbviament, veure-les totes, veure-les totes,
la mateixa plataforma no ho tindrà.
Jo és que soc molt poc de sèries, però això no passa, eh?
És a dir, si tens jugotronos, no tindràs...
Exacte, sí, sí, és impossible. De moment, encara és impossible.
Hi ha moltes sèries que encara no es poden veure en cap plataforma,
que són clàssiques sèries, o sigui, també aquest problema.
I que la gent les veu de les tres formes, eh?
Doncs parlem de drons.
Hola, soc l'Albert Tom,
i aquest Nadal m'agradaria regalar un dron.
Tinc dues preguntes per vosaltres.
Primera, quin dron amb càmera incorporada em recomanaríeu?
I la segona, si es necessita tenir un carnet
o un permís especial per pilotar-lo.
Moltes gràcies.
Gràcies a tu, Albert, i gràcies per preguntar-nos això.
Francesc, què li diem a l'Albert?
Doncs home, drons, sí, segurament serà un dels regals,
també, més regalats a aquests Nadals.
I, doncs, dependrà bastant, eh?, el català,
que és tan gran, drons amb càmera,
que no podríem destacar-ne molts,
si ell el que vol és regalar una eina professional,
o una eina que pugui treure un bon profit
a aquestes imatges que vol gravar,
o si més aviat el que li interessa és una joguina simpàtica,
alguna cosa divertida per tenir a casa.
Doncs dintre del rang més senzill de drons amb càmera incorporada,
per exemple, els podem començar a trobar a partir de 72 euros.
Seria el Focus Drone Silverlit,
que pot ser, per exemple, una bona opció per tenir a casa,
per passar-t'ho bé, per moure'l pel menjador,
espantar el gos, que els nens el moguin pel jardí...
Sí, i després pujar vídeos a YouTube simpàtics, no?, per què no?
Si el que volem és una càmera amb més qualitat,
pensat, inclús, per utilitzar aquestes imatges per altres finalitats,
qui et diu, si no, inclús professional,
doncs tinc molt bona experiència,
això és una experiència personal, amb el Bebop Drone de Parrot.
Què dius, ara?
Vam fer-ne un reclutatge l'any passat
a la generació digital de tele, que el pot anar i el pot veure,
on, a més, vam utilitzar algunes d'aquestes imatges capturades
mentre un senyor passava per un rocòdrom,
perquè aquí, per això, la càmera està força bé,
però ja ens en anem cap als 500 euros.
I si, a més, tenim el control, que fa molt més fàcil pilotar-lo
i controlar la càmera a la vegada,
un control especial que es diu Sky Controller,
tot el lot sencer ja se'n va cap als 900.
I pensa que estem només a la gama mitja, cuida-n'hi,
perquè si el que volem ja és per entrar
dintre de la gama de professional professional
o amb utilitats gairebé professionals,
la part més baixa tindríem el DJ Phantom 3, per exemple,
que això ja és un autèntic...
Monstre. ...4-rotor amb càmera.
Són 1.500 euros,
i ja estem només a la part baixa del que podien ser
els drons per vida professional.
Però, òbviament, la qualitat de les imatges,
del pilotatge, de l'estabilitat, etcètera,
ja és molt més gran.
Heu vist aquesta setmana el vídeo fantàstic d'Amazon del Prane Fire?
Sí, sí. Impressionant, eh?
Ciència Ficció encara ho presenta com una cosa.
A veure quan serà, no?
Si no ho has entès, a les grans ciutats això és impossible.
Sí, ho farem d'altra forma, segurament, no?
I una altra cosa, no ens oblidem que ens preguntàvem
si fa falta algun carnet o alguna cosa.
No fa falta cap carnet per pilotar un dron, tranquil·lament,
per dintre de casa, inclús per fora, però atenció,
perquè hi ha segons pel que vulgui fer i en temes de legislació.
Després en parlarem, perquè hi ha una pregunta relacionada.
Amb això que deies, Albert, de les ciutats,
serà difícil, perquè en el vídeo es veu
una zona residencial fantàstica, etcètera,
però l'altre dia pensava...
Seria... no, i passarà, que el dron et porti un dron,
és com la meta...
No ho sé, hi haurà una explosió, hi haurà una explosió del món.
És com buscar Google a Google, no? És com... vinga!
Molt curiós, i realment el que deies tu, Francesc,
segurament aquest Nadal serà un dels regals més populars
entre moltes persones.
Perquè en comencen a haver-hi de molt divertits,
en vam tenir un volant per l'Estudió de Catalunya Ràdio,
i la juguïna molt divertida.
Doncs no deixem els drons, perquè l'Albert Puig,
delicatessen, ens fa aquesta pregunta.
Hola, soc l'Albert Puig, del programa delicatessen.
Jo em dedico molt a això dels concerts,
i hi ha una cosa que sempre em tem curiosit,
i és el tema de la normativa amb els drons
sobrevolant al públic dels concerts.
M'agradaria si em poguéssiu aclarir realment
què hi ha de cert, si es pot sobrevolar,
si es poden enregistrar concerts amb drons,
i què està passant amb això,
perquè sembla que la cosa no està massa clara.
Au, gràcies. Gràcies a tu, Albert.
I realment entrem aquí, potser és una pregunta molt tècnica,
potser difícil de contestar, però clar,
és un món tan novedós que ara hem de parlar de lleis,
i una miqueta de normativa.
Està bé que els dos s'hagin posat bé d'acord,
perquè una pregunta complementaria l'altra.
Això li podríem preguntar a l'Enrique Iglesias
sobre què en pensa dels concerts. No li agraden gaire.
Doncs mira, primer tema.
En un moment anomenem dron,
no és en realitat un dron des del punt de vista de l'AESA,
que és l'Agència Espanyola de l'Espai Aèric,
sinó que són aeromodels.
Qualsevol, des del que el comprem, des del que et muntes com un kit,
qualsevol aparato volador que porti una càmera,
utilitat per finalitats civils,
doncs això és un aeromodel i no un dron.
Per tant, tingui càmera o no,
es regeixen per la legislació de l'aeromodelisme,
i no poden volar,
excepte els llocs especialment habilitats per a això.
Aquesta gent que fa tants anys, el dron és molt modern,
però fa anys i anys que la gent té avions de radiocontrol,
helicòpters de radiocontrol, etcètera.
No poden volar, no el pots treure al jardí de casa i fer-lo volar,
ho pots fer, perquè ningú se n'antera,
però no te'n pots anar a la platja i fer-lo volar alegrement.
Has d'anar a zones especialment acotades en terrenys
on es permet la pràctica de l'aeromodelisme.
Allà sí que el podeu fer volar a l'aire lliure.
Per activitats comercials,
això vol dir prendre qualsevol tipus d'imatge,
detecció, vigilància, fumigació, etcètera.
Per qualsevol tipus d'activitat comercial cal tenir un permís,
però aquest permís no es pot obtenir
perquè la legislació encara no està completa.
O sigui que és il·legal. Exacte.
O al·legal.
No hi ha actualment cap situació
on tu puguis utilitzar un dron per a ús civil.
Per temes d'imatges aèries s'han d'utilitzar altres mitjans,
segons l'AS, no es poden utilitzar.
Hi ha una legislació que s'està posant en marxa,
però quan encara no està definida,
l'AS no té puto estat per donar-te un permís que hauries de tenir
per poder utilitzar, per exemple,
un dron per prendre imatges d'un concert.
Sempre i quan aquest concert sigui a l'aire lliure,
perquè aquí hi ha una petita clàusula extra.
En cas, estem parlant sempre d'espai aèric obert,
que és el que regeix l'Agència Espanyola de l'Espai Aèric, l'AS.
Un recinte tancat no forma part de l'espai aèric
i, per tant, allà no s'aplica aquesta legislació.
Allà només et cal tenir el consentiment del propietari del recinte.
Suposo, si és un cas d'un concert,
que tothom hagi acceptat la possible responsabilitat
que pugui haver-hi de tenir un accident allà.
Però qualsevol lloc tancat,
allà, si tens el permís de l'ús del propietari,
sí que pots fer volar un dron
i, si volguessis prendre imatges, segurament sí que les podries prendre.
Si mai em veus
Tornant a peu
Doncs som al Generació Digital Catalunya Ràdio,
avui amb aquest programa especial,
on totes les preguntes les està fent gent de la Televisió de Catalunya,
de Catalunya Ràdio,
músics coneguts com ara escoltarem.
Recordeu que la setmana vinent
tenim un programa molt especial obert al públic
amb molts regals, com una ullú,
amb un segon regal, que encara no ho hem dit,
i una tauleta d'Amazon, que també regalarem com a segon premi.
I la veritat és que ens ho volem passar molt bé amb tots vosaltres.
A més, serà un programa on parlarem única i exclusivament d'Star Wars,
cosa que també serà molt divertida.
Totes les preguntes estan vinculades a Star Wars.
Per venir de públic, perquè encara ens queden cadires,
generaciodigital.cat, ràdio.cat.
Recordeu que és a la una de la matinada
i, si teniu menys de 18 anys,
heu de venir amb el vostre tutor o pare o mare.
No podeu entrar sols.
Continuem amb en Joan D'Ausà,
perquè també ens ha deixat una pregunta al nostre WhatsApp.
Hola, soc Joan D'Ausà.
No m'agrada portar fundes al mòbil
i m'agradaria saber per què ningú encara no ha inventat
una pantalla que sigui bonica i transparent igualment
d'un material que no es trenqui.
No ho puc entendre.
Doncs no entenc que no hi hagi un vidre que no es trenqui,
en Joan D'Ausà.
Segurament m'he trencat molts telèfons.
Jo també soc de no portar fundes al mòbil.
Els fans són molt voluminosos
i haig d'anar molt en compte perquè no se caigui mai,
perquè a la mínima té raó, Joan, es trenquen.
Jo li diria que prengués nota, perquè aquí tinc aquí...
No és la solució, però és el tema, és cristall iònic reforçat.
Cristall iònic reforçat.
Exacte. Això és el que porten
la majoria de telèfons mòbils més actuals,
si és de gama alta.
És aquest material que és més resistent,
que el fabrica una companyia que es diu Korming,
i que són les pantalles anomenades, tècnicament,
Gorilla Glass.
Un gran nom, per cert, comercial, m'agrada molt aquest nom.
Realment t'adones que és dur, aquest vidre.
Exacte. Doncs la majoria de mòbils actuals,
moderns, per entendre'ns, porten aquesta pantalla.
Però això no vol dir, a banda que sigui molt resistent,
no vol dir que si se't cau a terra, jo he vist proves,
es trenqui. I es trenquen i s'esquerden
d'aquí a forma tan particular.
De fet, hi ha vídeos a internet
on es veuen els tests de resistència que va la gent,
i fa molta cosa. Mòbils aquests estan cars.
Llavors, davant d'això, davant del fet que encara que es facin
materials de molta qualitat, encara es trenquen avui dia,
els mòbils més cars encara es trenquen a la pantalla,
això és inevitable. Doncs hi ha una solució més o menys viable.
Perdona, estem parlant de física.
Es trenca.
Si no li agraden les fundes, com ha dit, típiques de mòbil,
doncs hi ha una solució, que són aquests pantalles
que es diuen de cristall temperat.
Són una mena de...
com el plàstic típic que posaves a la pantalla,
però una mica més resistent, i el que fas és aturar el cop.
I funciona força bé. Doncs això sembla.
El preu també es nota que és una mica més car
que les típiques protectors de pantalla.
Doncs pot costar d'entre 10 euros, 50 i 100 euros,
o algun d'aquests cristalls temperats.
I bé, és una bona solució
per la gent que té aquest patiment de no utilitzar la funda,
però al mateix temps que se li caigui el mòbil a terra.
Un altre consell que jo dono, que a vegades la gent ens oblidem d'això,
si aneu al servei tècnic oficial de la marca,
a mi m'ha passat algunes vegades amb els meus telèfons mòbils,
molt sovint te'l repararan de forma gratuïta.
És sorprenent, però a vegades encara passa
que te'l reparen el mòbil de forma gratuïta.
Jo recordo, si aneu al TV3 a la Carta,
al Generació Digital TV de l'any passat,
doncs dedicat, perdó, d'aquest 2015,
del començament d'any cap al febrer, març,
dedicat al Mobile World Congress,
on tenim en Lluís Marquina,
amb un trapant, intentant fer un forat a un telèfon mòbil,
i no ho aconseguia, precisament perquè,
per un dels recolliments especials que portava.
Per tant, realment existeixen solucions a prova de bombes,
perquè no el va poder foradar.
Segurament aquest hauria de ser dels cossos en cent euros.
Sí, possiblement.
Perquè és molt més dur i això al final es paga.
Estem arribant al final del programa,
però no volíem deixar de posar-vos una pregunta d'un uient,
que ens ha arribat avui mateix i que han dit,
escolta'm, posem-lo, perquè també és Vipe, és uient nostre,
i per això també és una persona com el Toni Soler i l'Albertó.
Ei, molt bones, Generació Digital.
Em dic Àlex Ballester i soc molt fan del vostre programa de ràdio.
Encara que ara us escolto quan ho pengeu al web.
Us volia fer saber d'un projecte de programaria lliure
al que hi participo.
El podeu trobar a www.lowick.com.
I bé, és una plataforma de videoconferència per web,
que és peer-to-peer, és anònima i no cal registres.
Us volia preguntar una mica a veure com ho veieu,
si aquest tipus d'iniciatives tenen futur
en front dels existents d'aquests ESCAP, Hangouts,
i si a més hi veieu riscos pel tema de l'anonimat.
Moltes gràcies.
Gràcies a tu, Àlex, per enviar-nos la pregunta.
Ens està proposant que ell ha fet una aplicació
per fer aquestes reunions amb vídeo, amb àudio,
amb unes empreses i marques que hi ha darrere, com Skype,
com Google, que fan la competència, que és difícil.
Sí, però que recordi que sempre passa el mateix, no?
Abans que existissin no hi eren i després van sorgir, no?
El cas paradigmàtic potser seria de WhatsApp i després a Telegram.
Segurament Telegram avui en dia no té la quota de mercat que té,
però abans no existia Telegram i ningú es pensava
que ningú li pogués fer mal.
Un dia WhatsApp té un problema i la quota de Telegram puja
fins a l'estratòsfera i després se m'han tingut com una segona opció.
Per tant, que no tingui ànsia,
encara hi hagi competidors molt forts.
Tot dependerà de l'usabilitat i les funcions
que ell doni de cara al gran públic.
El tema de la seguretat intrínseca de l'app
serà un punt a favor de la pàgina web i de les comunicacions.
Jo crec que serà un punt a favor de les persones molt sensibles,
el tema de la seguretat a la xarxa,
però al gran públic això li interessa poc.
Ara, si li promet que els hi donarà fons de pantalla,
emojis divertits i alguna cosa que no tingui ningú més,
és possible que arrossegui quantitats de gent
que els agradi la novetat, això que ho tingui present.
I sobre el tema de la polèmica sobre la seguretat,
sobre el xifratge o l'anonimat, en aquest cas,
dir-li que, per exemple, el cas del Telegram
s'ha parlat molt últimament que ha estat utilitzat
per terroristes, per coordinar-se,
perquè realment xifra les comunicacions.
Bé, això és, sense ser alarmistes,
no podem cedir també els nostres drets
a partir de tenir una comunicació privada,
sempre que pensem que una comunicació privada
la pot fer servir algú per altres coses.
Els cotxes també els poden fer servir
per sortir d'un banc quan han robat,
i les pistoles també, i això no s'està prohibint.
El cas de la Polèmica s'ha de prendre de l'ús que en facin,
però jo crec que per això ell no hauria de tenir...
Doncs Àlex, endavant amb el projecte,
i si la cosa va evolucionant, ens ho dius altre cop.
Després de l'informatiu, l'audiovisual amb l'Àlex Gorina,
però abans us remetem a una entrevista
que podeu escoltar a través del nostre espai a Catalunya Ràdio,
que és a l'Anton Planells,
i és que la setmana vinent es celebra Dau,
el quart festival de Joc Barcelona, 12 i 13 de desembre,
a la Fabra Icoats, al Born Centre Cultural,
i al Canòdrom Parc de Recerca Creativa.
Podràs escoltar moments com aquests que vam tenir
amb l'Anton Planells parlant precisament d'una taula rodona
on parlaran dels videojocs i dels jocs de taula.
Hi ha un fenomen, una espècie de crossover entre els dos mons,
perquè jocs com, per exemple, l'Alquimista,
és un joc de taula,
amb unes combinacions possibles,
tu has d'abaixar una aplicació al teu mòbil o a la tablet,
i a través del mòbil o tablet jugues,
hi ha una espècie d'entrevista artificial.
Cada cop hi ha molts jocs de taula
que estan incorporant una dimensió específica del videojoc.
De la mateixa manera que veiem com el videojoc se'n va més als amibús,
col·leccionisme físic d'objectes, però que té una traslació digital.
Doncs una conversa d'uns 12 o 13 minuts, la podeu escoltar,
si aneu directament ara a la nostra pàgina web de Catalunya Ràdio,
recordar-vos que la setmana vinent
hi ha un programa obert al públic,
que si voleu venir, generaciódigital.cat,
recordeu que si teniu menys de 18 anys,
això ho hem de repetir cada vegada,
heu de venir amb el vostre pare, mare o tutor,
perquè, si no, no ho podran deixar entrar,
i que tenim regals com la Wii U de Nintendo,
i també una tauleta d'Amazon,
que també regalarem a una segona persona.
Segurament hi haurà més premis,
però això ho direm directament
en el programa que fem en directe a la setmana vinent.
Generació Digital sou tots vosaltres, i també la Gina Tost,
l'Albert Garcia Estar, Elisabet Sànchez,
i qui us parla, Albert Murillo,
el control tècnic Lluís Àngel Alonso. Adéu-siau.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.