Bona nit, us informa Arad Mazúquez.
Todo esto te daré de Dolores Redondo
hasta la guanyadora del Premi Planeta de l'edició 2017
de la novel·la ambientada a l'antiga Gràcia,
l'assassinat de Sòcrates, de Marco Xicot Álvarez,
recordem que l'obra guanyadora s'ha emportat més de 600.000 euros
i la finalista més de 150.000.
Els premis s'han conegut en una cerimònia
que s'ha fet aquesta nit a Barcelona.
En total han arribat a la final 10 de les 500 novel·les
que s'hi han presentat en aquesta edició
que han coincidit en trencar les fronteres entre els gèneres.
Aquest aspecte és el que ha volgut destacar el jurat
de cara a la 65a edició de la novel·la ambientada a l'antiga Gràcia.
Aquest aspecte és el que ha volgut destacar el jurat
de cara a la 65a edició del Premi Planeta,
que té la dotació econòmica més important en llengua castellana.
Si ve dels deu originals finalistes,
hi havia força que tenen un peu al gènere policial.
Aquest any el Planeta ha batut el rècord d'originals rebuts
amb més de 550, dels quals 43 hi han arribat des de Catalunya.
A més dels aspectes pròxims a la novel·la negra,
entre les deu obres finalistes hi ha detalls de novel·la històrica,
costumista, romàntica, fantàstica o de realisme màgic.
Més notícies breus, Miquel Iceta ha estat reelegit
primer secretari del PSC després de guanyar les eleccions primàries
que el partit ha fet aquest dissabte.
Iceta ha guanyat amb un 54% dels vots dels militants
davant del 46% obtingut per la seva rival,
l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlón.
Els dos candidats han fet una crida
a superar les divisions del partit.
Iceta ha parlat de treballar plegats sense ferides a les primàries
i han votat la meitat dels militants amb opció a fer-ho.
La pròxima cita del partit serà el congrés,
que celebrarà a començaments de novembre.
Acaba sense grans avenços la reunió per buscar una nova treva
en la guerra de Síria que han fet a Suïssa
representants dels Estats Units, Rússia
i diferents actors regionals implicats en el conflicte.
Segons el ministre d'Afers Estranger Rus,
els participants en la reunió aposten
per continuar mantenint els contactes diplomàtics
i perquè comenci com més aviat millor
un procés polític per acabar amb la guerra.
Carles Puigdemont assegura que cap legalitat aturarà
la voluntat del poble de Catalunya
apel·lant a la lluita de Lluís Companys.
El president de la Generalitat ho ha dit a l'homenatge
del 76è aniversari de l'afusellament de companys
on Carme Forcadell ha exigit, novament al govern espanyol,
que anul·li tots els judicis sumaríssims del franquisme.
Les reserves d'aigua als embassaments catalans
no han aconseguit recuperar-se
malgrat els forz aigüats d'aquesta setmana.
De mitjana, estan al 50%,
i les instal·lacions que us troben en pitjor situació
són als embassaments del nord i al sud del país,
que estan entre el 30 i el 35% de la seva capacitat.
L'1 d'octubre
França ha sanificat avui a Nisa la seva unitat davant del terrorisme
amb un homenatge a les 86 persones que van morir fa tres mesos
atropellades per un camió.
A diferència d'anteriors convocatòries antiterroristes,
a l'acte hi ha assistit tota la classe política,
inclosa la líder ultradretana, Marine Le Pen.
El president François Hollande deia que la unitat prevaldrà.
El que va ser culpajat el 14 de juliol
és la unitat nacional.
Doncs no, jo dic no. Aquesta empresa malèfica fracassarà.
La unitat, la llibertat i la humanitat
al capdavall prevaldran.
L'homenatge s'ha fet al castell de Nisa,
a la part alta de la ciutat,
ja que els familiars de les víctimes
i els inglesos és escenari de la tragèdia.
Esports amb Sergi Andreu, bona nit.
Bona nit, el Barça guanya d'aquest dissabte
el Deportivo de la Coruña per 4 a 0 al Camp Nou
amb dos gols de Rafinha, un de Luis Suárez i un altre de Messi.
El delanter argentí ha jugat els últims 35 minuts,
tornava després de la lesió.
Els vaurà anar són quarts a la classificació amb 16 punts.
El Madrid agoleja a Talbetis del Villamarín
i el Barça apensa a EMA, Marcelo, Varan, Cristiano i dos Disco.
Altres resultats de primera d'aquest dissabte,
l'Atlètic de Madrid 7, Granada 1, Lleganés 2, Sevilla 3.
L'Atlètic de Madrid i el Madrid encapçalan la classificació,
empatats amb 18 punts només separats pel gol a Barash.
A segona, el Girona empatat a 0 contra l'Obiadou a Montilivi.
És el segon empat a 0 consecutiu de l'equip gironí,
que és cinquè a la classificació de segona.
Aquest diumenge a les 6 de la tarda,
Nàstic Balladolid i Ucamp Murcia reus Deporteu.
Valentino Rossi sortirà aquesta matinada, quarts de 7,
des de la pole position al Gran Bremida del Japó de motociclisme,
per davant de Marc Màrquez i de Jorge Lorenzo.
És la tercera pole per l'iteria d'aquesta temporada.
I Sebastià Nojí és el nou líder del Rali Catalunya-Costa d'Aurada,
després de la segona jornada,
amb un segon i set dècimes més que Dani Sordo.
Fins aquí les notícies.
La-ra-ta-ra-ta-ra...
Quan els dies s'escurcen, les emocions es tornen més intenses.
If I didn't tell her...
Geografia humana.
Diumenges i dilluns, de 5 a 6 de la matinada, amb maite s'adormint.
I know it's five in the morning...
Cançons amb valor afegit. Emocions sense fronteres.
Geografia humana.
Més enllà del mal...
Segueix el Geografia Humana a Facebook
i a cadradio.cat.
El coneixement històric de l'Enric Calpena.
Estem aquí a l'Enguàrdia.
Els nous territoris d'Antoni Arbonès.
Són els viatgers de la Gran Anaconda.
Les tendències de la Mariola.
D'aquí un minut arribem a tres quarts de dues.
Són cultura.
La passió pel cinema de l'Àlex Gorin.
La finestra indiscreta.
Les pantalles de l'Albert Morillo.
El ritme de la finestra d'Hicat.
Avui al Cel Obert seguim amb aquest disc.
Són cultura.
És una festa.
I les recomanacions del Marius Serra.
Serem a final costat.
També són cultura.
Tot el que sents és cultura.
Tot el que sents és Catalunya Ràdio.
I benvinguts.
Aquest és el programa número 585
del Generació Digital.
Si ens estàs sentint per l'EFMA,
passen uns 6 minuts de les 12.30.
Fins aquí el programa.
Fins aquí el programa.
Fins aquí el programa.
Fins aquí el programa.
Fins aquí el programa.
Fins aquí el programa.
Fins aquí el programa.
Fins aquí el programa.
Si ens estàs sentint per l'EFMA,
passen uns 6 minuts de les 12.00 de la nit.
I recorda que també pots descarregar-te el programa
a través del nostre podcast de Catalunya Ràdio.
I per cert, el que fem des d'aquesta temporada
és que a generaciodigital.cat
hi tenim una pàgina on el que fem és resumir
tots aquests continguts que anem fent
i que al final mai saps si és en el Twitter o el Facebook.
Allà estan tots recopilats
i podeu veure i escoltar
tots aquests continguts que anem fent al programa.
Setmana marcada per la retirada
del dispositiu Galaxy Note 7
del mercat després dels problemes greus
amb la seva bateria.
Un cop duríssim per la marca coreana
en la seva cursa competitiva amb Apple.
S'haurà de veure com evoluciona, però sincerament penso
que aquesta velocitat per treure el mercat
dispositius mòbils d'altra tecnologia
no deixa espai perquè les marques provin els seus mòbils
i els fa palès,
que d'aquest temps és totalment necessari
i cada vegada és més curt.
Bona part de la culpa, però, també la tenim nosaltres,
creant-nos necessitats i canvis dels dispositius massa sovint.
Molt benvinguts. Hola.
Escolteu, abans de començar a parlar,
un uient ens ha preguntat una qüestió per la taula.
I diu així.
Hola, em dic Rubeni, volia plantejar-vos el següent tema.
Heu estat encertar l'estrategia que ha seguit Samsung
envers els problemes que ha tingut
amb el seu dispositiu Galaxy Note 7?
Salutacions.
Igualment, Rubeni, gràcies per la pregunta.
Jo crec que quan ve una crisi d'aquest tipus
no deu haver-hi cap llibret que digui com hem de reaccionar.
És a dir, ha hagut d'improvisar, segurament.
Què vols que digui?
No ho sé, segurament sí, però jo crec que ha fet molt bé.
La meva opinió és que ha fet molt bé,
perquè això és un cop de...
O sigui, com neteges, aquest cop, contra la imatge de marca?
Doncs portar-te com un senyor, diguem-ne, no?
I dir...
Aquí no passa res, que vingui tot cap aquí,
jo recullo, us torno els diners
i us en compreu un altre o el que sigui.
Qualsevol altra cosa li hagués quedat com...
hagués quedat com una miqueta de dir...
Bueno, només han sigut uns quants,
jo crec que no exploten en la resta,
aneu fent, aneu tirant...
Si ha hagut algun problema,
haurien de ser molt reticents a canvis
i demanar molta demostració que allò no funciona.
No, no, tots els lots, cap a casa.
S'estava convertint en una broma
que estava durant massa setmanes
i ho havien de frenar, no podia ser...
Sí, perquè és a principis de setembre.
Sí, i cada setmana, si entraves a una pàgina web tecnològica
de notícies, acabaves veient
que s'hi havia explotat en un avió,
en un autobús, on fos,
i ho havien de frenar d'alguna manera.
De fet, històricament, hi ha casos
d'altres productes digitals
que han passat el mateix.
Després en parlarem perquè una mica comentarem
què és el que passa en una bateria de l'IT,
perquè exploti, si és que té culpa,
perquè alguns diuen que pot ser
la vessant química, però també
pot ser un problema de soft o un problema de hardware
que ha fet que funcionés malament.
Després ho comentarem perquè, clar, aquí,
entre software, hardware i química,
que és la part important de la bateria d'aquest dispositiu.
Vosaltres us compraríeu
una altra Samsung?
Sí, ara han retirat els que no funcionen
i tornen a sortir-ne de nous. Per què no?
Jo em pregunto què faran després
per continuar venent.
Ho posaran més barat? Faran alguna campanya
perquè la gent confiï? No ho sé.
El que és curiós és que ells han dit que,
a banda que les retiren,
queda descatalogat i és com si no existís.
Aquest número 7 és com si no existís.
Els col·leccionistes aniran...
Aquesta setmana, però,
molts de qui som aquí a la taula hem pogut provar
l'experiència amb les noves ulleres
de realitat virtual de PlayStation, de Sony,
que està també una de les notícies de la setmana,
perquè dijous apareixien
a les botigues aquestes ulleres.
Albert, les has pogut provar?
Sí, déu-n'hi-do.
Bastantes partides he pogut fer.
He tingut la sort de poder provar-les.
I sí, tenia ganes,
perquè jo personalment no disposo
d'un HTC Vive ni tampoc tinc.
Unes Oculus.
Ni tampoc tinc la Samsung.
No en tenia cap.
Era la primera experiència domèstica
de realitat virtual que hi havia.
I com totes les primeres experiències
amb aquesta tecnologia,
és força sorprenent.
És un moment important per les ulleres
de realitat virtual en general,
el fet que Sony hagi tret les seves.
Pot diferenciar-se dels altres, dels competidors?
Jo penso que es diferencia força
en diversos aspectes per començar.
Quan sento parlar de PlayStation VR,
sempre hi ha el comentari de
són pitjors que les Oculus Rift.
Sempre surt. Sempre hi ha un comentari.
I segur que els nostres respectius timelines
ara, quan parlem d'això, estarà sortint.
Hola. Però el tema és que...
De fet, costen la meitat.
Sí.
Si tu comptes tot l'equipament
que necessites per utilitzar
les PlayStation VR,
la cosa s'aniria cap a 800 euros.
De què estem parlant?
Dels cascos, 400 euros.
I, a més, una lenta.
Unes lents, no? Aquestes de...
La càmera. Això, perdó.
La càmera i pots anar sumant coses.
Però el tema és que l'aparell com a tal,
jo penso que tota la instal·lació
és un preu una mica inferior.
Són molts diners. Són moltíssims.
Compares amb un superordinador
i amb Oculus o HTC i requereix més inversió.
Tenint en compte que és una mica més econòmic,
entre cometes econòmic, perquè són diners,
a mi m'ha sorprès el funcionament.
Sobretot per, de moment,
el que m'ha sorprès és la Play 4.
Està movent aquestes experiències
de forma força sòlida.
No és allò... No tindrà potència la consola.
Hi ha algunes demostracions, ara en parlarem,
que són força sorprenents.
A tu t'agrada també el disseny, no?
El disseny de les ulleres? Sí, sí.
De fet, és el que més m'agrada. Pesen poc.
No les he pogut provar,
com molts d'equip, les altres.
Aquestes pesen força poc
i es posen i es troben molt fàcilment.
M'ha agradat.
O sigui, a vegades,
tens el patiment aquest de...
El patiment que s'embrutin els vidres
és inevitable. És inevitable.
Volguis o no, el primer dia estarà embrutziat.
És impossible.
A casa, aquesta setmana... No, perdó.
Entre setmana,
han passat amics de nens, dels meus,
i clar, al final, has d'anar-tejar perquè...
Tomàs.
Sí, i perquè els ulls estan molt a prop dels vidres.
Molt a prop. Tema cablejat, què?
Tema cablejat, aquí tenim una tasca pendent,
fabricant de realitat virtual,
perquè el funcionament del cablejat és...
Al començament, tira una mica enrere.
I dius, però qui és això?
Com 30... No són 30, però...
15 cables...
De fet... Una instal·lació...
Jo el porto ara aquí en una bossa,
perquè aquesta setmana l'hem fet servir
al matí de Catalunya Ràdio, etcètera.
I si ara em treieu els cables,
no sé com connectar-los.
I els portes tots endollats ja a la bossa, no?
Sí, a la bossa endollats. Ja són dos.
De fet, hi ha un paper, hi ha un llibre,
on hi ha unes 10 pàgines, amb cadascun dels passos.
Ara això, ara que aquest que anava a la tele, no.
Compte, posa un altre parell que...
Bé, déu-n'hi-do, eh?
No sé si això en el futur potser segurament canviarà.
A partir d'aquí, tu poses les de Samsung, per exemple,
aquestes que són amb el mòbil,
no arriben a ser el mateix, evidentment, pel preu i per tot,
però, escolta, és que no tens cables de cap mena,
i és com molt més directe.
Després, pel que fa a la immersió,
és, al final, el tema principal.
Les PlayStation VR són tecnològicament una mica inferiors
a nivell de resolució d'imatge, a nivell de...
Bé, bàsicament, no és que les ulleres siguin inferiors,
una mica sí que ho són.
És la PlayStation, la console com a tal,
la que no pot arribar al ritme d'un ordinador.
Però, malgrat això, jo penso que...
la meva experiència amb les diferents demos que he provat,
doncs, no sé, anava fluïda, no tenies un problema tècnic.
Després hi ha els comandaments del MUF, aquesta cosa emocional.
Allò de les boletes de colors.
Aquí hi ha una cosa que molta gent li passarà,
potser en el seu moment fa quatre anys van tenir aquests comandaments,
ara el repte serà buscar-los per casa.
És veritat, és veritat.
Perquè jo només he trobat un.
Tenies dos? Sí, tenia dos, crec.
És que no ho sé, ara.
Entre els cables i els comandaments, això.
T'entenc perfectament.
Una altra anècdota, sopem al menjador.
Durant una setmana no hem pogut sopar,
és una realitat virtual a casa.
És tot cables que ocupa tot. És veritat.
Per ser virtual ho ocupa un espai físic bastant gran.
Sí, és veritat.
I de fet, quan tu jugues, et demanen estar tot en ordre,
tens espai i tu dius, sí, sí.
I, Claudi, el drama que veus a través de la càmera...
Tres coses que m'han sorprès, tres coses petites i que m'agraden.
Sé que són tonteries, però a mi m'agraden.
En moltes demostracions veus el comandament a la pantalla.
Tu l'estàs agafant amb les mans,
però en el videojoc les teves mans no es veuen,
i el comandament simplement està flotant.
És bestial. A mi m'encanta.
Perquè, a més, respecten els reflexos de les parts...
A mi m'encanta, i mireu que és una tonteria.
El tema del so,
malgrat que funciona amb uns cascos de botó molt notificcis...
Pots posar-ne tu uns cabons.
Però els que venen...
Ostres, tenen uns greus i crec...
Quan els vaig veure vaig pensar... Ai, mare.
Però bé. Molt bé.
I després hi ha una opció que és el mode teatre,
que és per veure-ho tot.
El que veuries amb la Play 4, doncs amb el casc.
Exacte. El que diuen és...
és com si et plantejessis davant una pantalla de 5 metres,
un petit cinema a casa,
i pots, des de veure vídeos a YouTube
a través de l'aplicació de PlayStation,
posar-te un Blu-ray o el que sigui.
O la demo del Resident Evil 7.
És el que vaig fer jo.
Que, de fet, des d'aquesta setmana
ja està en versió virtual reality.
O sigui, jo la vaig provar només en mode teatre,
i vaig dir... Molt bé, amics deus, me'n vaig.
No m'ho puc aguantar. Feia molta por, eh?
Molta por, molta. Mare meva.
Terrorífic. I a mi no em fa...
A mi els jocs de por, bé, els puc aguantar,
però això no ho vaig aguantar, ho vaig dir.
Adéu. Agafeu-me del braç.
Mentre jugava, agafeu-me del braç perquè jo...
Doncs imagina la versió reta virtual. Jo no la provaré.
Escolta'm, i també hi ha un joc que m'ha sorprès molt,
que és el Res, que és un joc que n'hem parlat molt,
en aquest programa, tenint 15 anys gairebé d'història,
n'hem parlat moltíssim,
perquè, fins i tot, un dels seus criadors va venir...
amb una art futura fa molt de temps
i que han fet una versió per la veritat virtual, no?
Sí. Han agafat bastant del mateix videojoc,
és com una mena de remake,
i li han afegit alguns nivells.
Està molt bé, perquè era un joc molt respectat,
però veure'l amb el casc,
aquest joc del Tetsuya Mizuguchi,
que va sortir per la Dreamcast, per la PlayStation 2,
doncs veure'l... aquest no l'he pogut provar,
però tinc moltes ganes...
Diuen que veure'l amb el casc,
amb aquella música electrònica que sonava ha de ser brutal.
El que m'ha passat és una cosa que ja m'esperava,
i és que em mereixo, em mereixo...
Jo em mereixiava...
Jo em mereixo molt amb jocs, fins i tot, de...
peça a vita, de jocs de conducció,
que em mereixo,
i m'ha passat d'una manera molt bèstia
amb aquestes ulleres.
M'està costant molt jugar, els meus crius veig que no,
però jo, segurament, ja estic gran,
i em costa moltíssim,
i he de deixar de jugar,
perquè em fa fins i tot mala panxa.
És una sensació que té molta gent.
Aquesta setmana han sortit les ressenyes dels videojocs,
i és generalitzat.
Hi ha alguns jocs que mereixen més el de cotxes,
és el que s'emporta...
els marejos globals de molta gent.
Depèn una mica,
per mi depèn de si t'està portant cap a una mena de cabina,
o estàs movent...
És que pots trobar jocs totalment diferents,
però sí que és veritat que el cos et diu...
t'estàs movent però el teu cos no s'està movent,
i hi ha alguna cosa que no funciona,
i potser és costós acostumar-s'hi.
Jo penso que sí.
Doncs continuem amb la generació digital.
Hem rebut missatges, no, Eli?
Aquesta setmana hem rebut una nota de veu
de l'Olívia Fontanella,
de Infojocs.
Ens parla d'un llibre relacionat amb el món laboral.
Igual que ha passat en altres àmbits,
a cerca de feina s'ha digitalitzat.
El mòbil s'ha convertit en la principal eina
per buscar feina,
i, de fet, a Infojocs hi ha gairebé un milió de persones
que cada mes accedeixen a l'aplicació
per consultar ofertes i emportar-s'hi.
Precisament per ajudar a totes aquestes persones,
a Infojocs acabem de publicar
el llibre digital Aplicat al Trabajo.
És un recull de consells i recomanacions
de 10 reconeguts experts
en àrees com ara els recursos humans,
l'orientació professional o la tecnologia,
que ajudaran els lectors a tenir més èxit
en la cerca de feina a través del mòbil.
El llibre és important, és totalment gratuït,
i es pot descarregar des d'infojocs.net.
Com sempre diem,
el nostre WhatsApp, per ocasions com aquesta,
638-68-7030,
perquè qualsevol persona, com, per exemple,
ha fet la gent d'Infojocs
ens enviïn aquesta notícia d'aquest llibre,
Aplicat al Trabajo,
que es pot descarregar des del seu plan web, directament.
Lligant aquesta informació que ens ha passat
a aquesta gent d'Infojocs, que recordem,
són de Barcelona i van néixer l'any 1998,
he recordat una piulada de la Gina d'aquesta setmana
on ella reproduïa una frase
del director de Recursos Humans de Google,
on en altres paraules deia que per a ell
l'expedient acadèmic no val per res.
És molt fàcil trobar vídeos de la Slow Vogue
a diferents xerrades que ha fet per tot el món,
i de fons mesos podem trobar el seu llibre
Work Rules, on aprofundeix més
en la transformació de les empreses
i la seva relació amb els treballadors.
Algunes frases d'aquest llibre que m'han fet gràcia,
a veure, moltes vegades,
és aquest típics llibres, doncs,
que t'ajuden a portar a una empresa.
Per exemple,
Dóna significat a la feina, important.
Una altra, és igual que faci dècades que ets a una empresa
o hi acabis d'arribar.
Qualsevol persona pot convertir-se en fundador.
Una mica dient que les idees que poden arribar de gent jove
són tan importants com la persona que ha muntat l'empresa.
O confia en la teva gent
i intenta fitxar persones més intel·ligents
sempre que ho facis.
Doncs, a veure, en quan aquesta frase tan contundent,
l'expedient acadèmic no val res,
la veritat és que jo crec que fa molts anys que és així.
Està, inclús, en l'època pre-digital,
estem, bueno,
som moltes generacions de persones
molt preparades que han estudiat
i que a cada promoció, sinó un del mercat
de gent amb exactament la mateixa titulació.
Què els diferencia?
Tot allò que no està inclòs dins l'expedient acadèmic,
excepte que tinguis uns màsters i uns cursos com molt especialitzats,
però és les bastants més pràctiques de la teva feina,
que tu hagis aconseguit una experiència pràctica i real
que una altra persona no tindrà.
Per tant, el paper que diu que tens una nota èquids
o que t'has tret la carrera tal
no es valora tant com això.
I dins una mica, dins l'era digital,
la possibilitat que...
nosaltres podem crear tota mena de contingut
que ens defineix com a persona
i que és tan fàcil de cercar per qualsevol persona de recursos humans,
fa que, ràpidament, es doni valor a tota una altra mena de perfils
que van purament del que et diu un paper.
O sigui, el paper no et defineix,
però tot allò que tu fas fora d'aquest paper
et pot definir com a persona
i això de recursos humans ho té sempre en compte.
Des d'un punt de vista pràctic, com deia ara el Francesc,
a banda de la titulació, el que has fet,
o sigui, en el cas dels meus estudiants,
que volen fer videojocs quan acabin els graus que estan estudiant,
doncs si tu, abans d'acabar-lo durant els estius,
has estat fent projectes, encara que siguin petits,
però han sortit una sèrie de jocs,
sortiràs amb alguna cosa per ensenyar?
I continuem amb llibres perquè aquesta setmana
s'ha celebrat una nova edició de la Fira Libre.
L'empresa catalana Sami Apps
hi ha participat dins de la nova zona Apps,
on ha presentat la Biblioteca Digital
juntament amb la Direcció General de Política Linguística,
la Marc Domènech, del Departament de Martre, que tinc.
Un llibre en format app guanya interacció amb el seu usuari,
aporta informació complementària per enriquir la seva lectura.
Presentarem el nostre nou projecte, Biblioteca Digital,
que és un projecte nou on s'inclouen diverses aplicacions
basades en títols de diferents editorials infantils catalanes.
Per una banda, trobem en aquesta primera fase
la col·laboració amb publicacions de la varietat de Montserrat,
l'editorial Mediterràmnia i Corimbo.
Esperem que el 2016 i el 2017 s'hi afageixin noves editorials.
Doncs gràcies a la Marc Domènech
del Departament de Màrqueting de Sami Apps.
El llibre és una fira que s'aporta 34 edicions,
i en aquests anys jo imagino que us feu càrrec
de com ha canviat aquesta indústria
i que ells ara tenen un apartat digital,
on precisament la gent explica les coses bones
que pot tenir un llibre dins d'una aplicació, per exemple.
Les bones i les dolentes.
Publico en digital, publico en físic,
és el típic debat quan tens un llibre per treure.
I el mes d'octubre ens porta més efemèries tecnològiques
i ens permeten fixar-nos avui en una tecnologia predigital
que va canviar el món
i que està molt relacionada amb el que estem parlant.
Sobretot al món dels estudiants, dels professors,
els oficinistes i, atenció, l'administració pública,
perquè ja em direu qui de vosaltres no ha anat mai a fer un tràmit
i no l'hi han demanat.
Em porta l'original i dues fotocòpies.
Doncs, senyor, la fotocopiadora.
Molt bé.
Mira, ens remuntem fins a l'any 1942, l'octubre del 1942,
quan Chester Carlson, que hi treballava des de l'any 38,
va patentar el sistema de la xerografia.
La xerografia, que vol dir escriptura en sec,
funciona per cargues electrostàtiques.
Això vol dir que hi ha un llum molt potent,
atenció, hi ha un llum molt potent,
que es carrega una placa de forma elèctrica,
vosaltres hi poseu el vostre full de paper,
aquest llum potent el que fa és que tot allò que estigui tapat,
com, per exemple, la tinta negra,
no afectarà les cargues aquí a sota.
Però tot el que passi a través de la llum,
a través del full blanc, farà que es destrueixin les cargues aquí.
Quan el vostre full, el vostre original, desapareix,
aquella placa ha quedat carregada de forma elèctrica
de totes les lletres.
Totes les lletres tenen a sota uns puntets,
com uns píxels elèctrics que defineixen les lletres.
Però invisible. Encara no es veu bé.
En una planxa.
Després es posa un altre full de paper que queda també carregat,
i el tòner, que és una tinta seca però que també té carga elèctrica.
Per tant, queda treta per aquesta mena de píxels elèctrics
que defineixen les lletres, i va parar a on?
A sobre el paper.
I surt el paper, premsat, i ja tenim la fotocopia feta.
I és molt probable que totes les impressores
que tenim encara en moltes empreses
funcionen amb aquesta mateixa tecnologia, més o menys.
Totalment, des de les lasers, a les fotocopiadores...
Totes funcionen així.
Atenció, perquè aquest senyor que va treure la tecnologia al 42,
al 48 una petita empresa l'hi va comprar,
i va ser la que al final va acabar traient la primera fotocopiadora.
Una empresa que es deia, no tenia quin nom,
però que es va renombrar a Xerox Company.
La Xerox de les fotocopiadores Xerox.
I tant, i tant.
I del centre de desenvolupament famós,
el Palo Alto de les Xerox, on han sortit tantes coses importants
per l'era digital.
A mi el que em fa molta gràcia és que hi havia altres tecnologies
de copiar abans de la fotocopiadora,
i jo encara recordo els meus profes de l'escola,
que quan parlàvem de fotocopies parlàvem de ciclostils.
I de papers ciclostilats.
Farem uns quants ciclostils d'això?
El paper de carbó? No, no.
Una cosa que anava amb una maneta, i era com una...
Ah, sí? Sí, sí, una cosa molt curiosa.
Jo recordo, a presentacions que ens feien les professores,
abans havien d'anar a una habitació on hi havia el ciclostil.
El ciclostil. Li donaven una mànega.
Encara que fossin fotocopies, ells en deien ciclostils.
Té, reparteix aquests ciclostils. Correcte, correcte.
Teníem allò introduït.
Per cert, un lloc com la ràdio, encara la fotocopiadora mana molt, eh?
Molt, molt. I amb el vostre feina, també, imagino.
Tu, professor, Albert...
Tinc la bossa plena d'exàmens que han sortit d'una fotocopiadora.
Us en recordeu, va sortir a l'iPad i van sortir aquestes tauletes,
i això farà que molta gent ja llegirà la feina i no, eh?
No, a més a més, tenim el costum de fotocopiar-ho tot.
Jo he deixat una mica.
Nosaltres, bueno, a la tele, la màquina no para, no para.
I guions i guions i guions.
És que no cal, no cal que ho copiem tot tantes vegades.
Primer correu que rebo jo quan canviem el mes?
A la 00 i un minut és un robot que tronja ràdio
que et diu quantes impressions has fet durant el mes.
En color i en blanc i negre.
Informatiu, és informatiu.
No hi ha ningú que s'enfadi amb tu,
però et fa adonar de tot el que fa servir.
Jo penso en fotocopies i penso en les fotocopies de bola de drac.
Home! I tant!
Aquell negoci que hi havia muntat de la gent
que no tenia màrqueting del Goku i companyia i se'l va crear.
És veritat.
Jo vaig anar al mercat de Sant Antoni
amb mon pare a vendre fotocopies allà, pim-pam, 15 pessetes...
Passant-te la llicència del Goku per allà, no?
Sí, sobre el capó d'un cotxe.
Allà posàvem els diferents àlbums.
Sí, sí.
La primera negociat que vas fer, segurament.
O el Francesc, això, el tema dels fanzines.
El món aquest de les revistes underground.
És igual, qualsevol cosa que hem necessitat copiar
i que encara necessitem fer-ne una rèplica, la fotocopiem.
O l'escanegem i l'imprimim.
Però és veritat que hi ha molt poca cosa
que es queda en format digital.
Molts, encara, anem tots al final a tocar el paper.
Això va començar un octubre de 1942.
Ara parlem de coses molt més modernes
i que, en aquest cas, estan molt relacionades amb aquesta casa.
Perquè la corporació catalana de mitjans audiovisuals,
en el seu compromís en la universalització de l'accessibilitat,
ha llibrat el codi utilitzat per la visualització dels subtítols
al servei TV3 a la carta per HBB TV.
HBB TV és una iniciativa
que vol que la radiofusió i internet s'entenguin,
de forma que l'usuari rebe la informació a la seva llar
a través d'un televisor i d'un receptor d'escodificador
connectat a internet.
Hem parlat amb Jordi Mata, cap de recerca i innovació
de l'Ajuntament d'Enginyeria de la CSMA,
i ell ens explica què és el que han estat creant.
En Jordi Mata mateix ens explica més concretament
què és el que fa aquesta eina.
I en Jordi Mata mateix ens explica més concretament
què és el que fa aquesta eina.
I en Jordi Mata mateix ens explica més concretament
què és el que fa aquesta eina.
I amb això el que aconsegueixen és que cadascuna de les transmissions,
que siguin de diferents marques, entenguin aquest codi.
A més, l'han obert, és a dir, que qualsevol empresa o persona
ho pot utilitzar, i, vull dir, té, penso jo, força valor.
Per cert, ja que tenia el cap de recerca d'innovació d'enginyeria
de la CSMA, li he volgut preguntar sobre el nivell d'entesa
entre el mercat americà i l'europeu.
En principi sempre i tradicionalment han seguit camins
potser paral·lels, però que no conflaien, no?
L'estàndard europeu de transmissió de televisió digital
és l'estàndard d'EURB, en canvi l'americà és l'ATCC.
Aleshores, amb interactivitat s'han donat passes
per intentar fer que confluïssin
a estàndards d'interactivitat per a televisió digital,
però a l'hora de la veritat no s'ha arribat a aconseguir.
I això sempre ha passat, oi?
Aquests dos grans mercats que vagin a la seva nivell de tecnologia?
Bàsicament això és una qüestió de patents.
I com que el món de les patents està separat,
a nivell americà, a Estats Units i a nivell europeu,
quan algú patenta un format d'estàndard televisiu i s'utilitza,
uns altres patenten un altre format televisiu i l'utilitzen,
aquí després no hi ha entès. És com lo dels andolls.
No s'ha posat d'acord en tot el punyete del món
de posar uns andolls iguals?
No cadascú té darrere una empresa que fa que el seu s'imposi,
el seu format, etcètera.
És a dir, que hi havia sistemes diferents, no?
Tota la vida. Tota la vida, sí, ara també, eh?
Avui s'ha acabat. Afortunadament, ja no hi ha allò de...
Aquí teníem els videojocs que pel sistema Apple
anaven una mica més lents i la pantalla es veia una mica...
esclafada, com més horitzontal, deformada.
Doncs quan jo vaig descobrir personalment
que estaves jugant sempre amb gràfics pitjors,
més lents, sobretot... Vas emprenyar.
Molt, perquè tots els jocs que conservo
Jo recordo, a l'època de la Sega Saturn,
que em comprava una revista especialitzada en Sega Saturn
que publicava a Anglaterra, que ells et recomanaven
modificar-te la consola per poder jugar a tots els jocs
en com, en format americà, NTSC, americà o japonès.
Perquè llavors, encara que el joc fos europeu,
jugaries amb més velocitat i amb una pantalla com es va pensar.
Això és Generació Digital.
Cada dissabte a la mitjanit.
I qui segueix el nostre programa
sap que ens encanta el Mira Festival,
i que es celebrarà del 10 al 12 de novembre.
Ara ja han tancat tots els concerts i activitats,
i ens ha sorprès llegir que tres de les novetats
són espectacles immersius, Albert.
Sí, sí, i em va sorprendre molt quan vaig entrar
a la pàgina web del Mira Festival
per documentar-me una mica sobre aquestes instal·lacions
la imatge que han triat per aquest any,
el món del culturisme, de la cultura,
el món aquest de la suplementació energètica,
el món de persones molt inflades, no?
Perquè no només és energia, sinó també...
I molt catxes.
I pastilles amb cobells de 100 metres anabolitzats.
Sí, sí, em va flipar bastant, perdó, aquesta entrada.
Però, bé, vas navegant per allà entre músculs i pots d'energia,
doncs tens l'explicació de les tres instal·lacions,
aquestes que faran, instal·lacions de gran format,
realitzades per estudis de Barcelona
i creades expressament per aquest festival
que se celebrarà a l'Espai Fàbrico H, de Sant Andreu,
i que, vaja, una d'elles tindrà un so similar a això.
I que no s'han pogut veure, però tu, més o menys, què ens trobarem allà?
Doncs us ho explico.
La que estem sentint és de l'estudi Onion Lab,
i es diu All Vectors,
i és una instal·lació que juga amb la intel·ligència artificial
dels robots i la recerca de la llum.
Dit així sembla una mica abstracte, ens ho haurem d'imaginar.
Juga amb la connexió entre un lèzer,
uns moviments d'uns braços robòtics,
crearà uns patrons geomètrics, un joc de reflexos,
un espai on lliurem tot això. Molt bé.
D'aquest estudi Onion Lab, Vectors.
Una altra serà Vortex, de Hamill Industries,
és l'estudi, en aquest cas.
Ens proposen una matriu geomètrica
de caixes de llums sospeses al sostre
i que reaccionen amb el so.
Una caixa central que s'activa de forma sincronitzada
i crea remolins de fum per tot l'espai.
Bé, és com les ulleres, però a nivell real, eh?
Sí, sí, com viure experiències.
He estat buscant vídeos, algun tipus d'imatge visual,
però no... encara no.
Estan en construcció, les tindrem
als dies del festival del 12 de novembre.
Finalment, l'última és també de l'estudi Playmodes,
es diu Cluster,
i és una instal·lació que escamatitza l'espai
amb instruments lumínics que generen un discurs audiovisual
en temps real i genera un espai abstracte
a través de la llum i el so.
A veure, s'ha de veure i...
Jo ja m'ho estic imaginant, eh?
O sigui, aquest discurs audiovisual de la llum i el so, a veure.
Sempre que anem, sobretot el primer dia,
doncs ens fa al·lucinar a moltes d'aquestes instal·lacions
que és un dels festivals que hi creu i que els porta,
cosa que també està molt bé.
I a banda de les instal·lacions, també tota la part
de galeria d'art digital. Sí, correcte.
Come on, I just do it, uh, I do it, uh,
I do it till you're good and tired.
I com hem explicat a l'inici del programa,
la setmana ha estat marcada per la retirada per part de Samsung
dels dispositius Galaxy Note 7
per problemes greus amb la bateria.
I ens agradaria poder aprofundir una mica en aquesta tecnologia
i aprendre el perquè poden tenir aquest final tan perillós.
El segretisme del problema fa que sigui difícil
poder-ne saber els detalls,
però el que sí que sabem és que les bateries,
en la majoria dels dispositius, són de l'ITI,
i aquests eren, també, evidentment, eren bateries de l'ITI.
Explicat molt ràpid,
l'energia s'obté gràcies a una molécula carregada de l'ITI
i que es mou d'ànode, acàtode, a la bateria.
Aquest moviment es fa en una dissolució química
perquè sigui ràpid i que realment vagi bé.
Aquests líquids són els que poden reaccionar a l'escalfor,
generant vapor.
I amb la consciència d'això, la pressió canvia i pot explotar.
És a dir, hi ha alguna química a la sala en aquests moments?
Físic sí, però químics no.
Exacte, exacte.
Al final, estem jugant amb líquids amb vapor,
amb canvis de pressió i... I de temperatura.
I com s'escalfen els telèfons moderns, avui en dia?
Només que els podeu jugar a Pokémon Go, per exemple,
i ho veureu.
Els terminals s'escalfen molt, estan molt poc ventilants,
perquè tot està tancat dins una caixa molt petita,
i moltes vegades juguen contra d'uns factors d'enginyeria
que ens recomanarien tenir un altre tipus de telèfon,
perquè les coses funcionessin millor.
De totes maneres, jo crec també que la tecnologia dioliti
ja està arribant a un punt una miqueta culminant,
en el sentit que la forma de construir bateries
que estem fent servir fins ara
està arribant a un punt en què més tall, més pantalla,
més hores de funcionament ja no poden arribar a donar,
excepte que miniaturitzem molt.
Quan miniaturitzem molt posem les coses molt més a prop
i és molt més fàcil que si la construcció no és perfecta
que hi pugui haver-hi problemes.
Li ha passat a Samsung ara, li ha passat en el passat a Sony,
que també va tenir una sèrie de portatils, em semblava jo,
que van fer famosos per problemes amb les bateries.
Recordeu aquell Apple que semblava que tenia problemes
amb l'antena del wifi,
i que també deien que s'havien de retirar
no sé quin iPhone era,
i al final totes si fa no fa
acaben tenint alguna vegada algun problema d'aquest estil.
O per exemple, anant bastant més enrere,
fa més de 30 anys,
la primera consola de Nintendo de 8 bits,
Nintendo al Japó, que es deia Famicom,
les van retirar totes del mercat,
en la seva primera fornada d'aquesta consola,
que després va vendre moltíssim, va ser molt famosa,
perquè no anaven bé, i van decidir abans
que ens passi una cosa similar a Samsung,
que tothom estarà com dient que hi ha problemes constantment
durant molt temps,
retirem les totes encara que suposin molts milions i...
90 lluny, us en recordeu la Xbox 360
i el famós anell vermell de la mort,
que semblava que era una plaga
i que era un problema de defecte de fabricació
o d'aïllant tèrmic de la consola,
doncs és un problema que de tant en tant
ens el tornarem a veure en una altra marca o un altre producte.
I un any més, el festival de Sitges,
que tanca portes aquest cap de setmana,
i ens ha portat al millor de la fantasia i el terror.
Aquesta vegada, i en més d'un sentit,
ens ha portat també cap al futur, oi, Francesc?
I d'una manera molt evident,
ja que l'immotiu de Sitges d'aquest any
ha sigut el 50 d'aniversari de Star Trek.
Ah!
Ai, la sintonia de la sèrie original és tan quiig.
M'encanta, m'encanta.
La veritat és que això ens ha permès gaudir
de la presència d'un dels actors de la sèrie original,
en Walter Conec, que interpretava l'Alferès Chekhov.
També ens ha permès disfrutar de dues exposicions de material
i il·lustracions basades en l'univers de Star Trek
o de l'emissió restaurada de la primera pel·lícula,
la de l'any 79,
i d'una Treki Walk, una miqueta passada per aigua,
on tot de gent disfressada de la tripulació i d'extraterrestres
de diferents èpoques de la sèrie
van acompanyar Walter Conec per una desfilada per Sitges.
Molt bé. Pensar per ser en Star Trek
és pensar en tecnologia i gadgets del futur.
Hem pogut veure alguna cosa relacionada al festival?
Doncs mira, Star Trek, la nova generació,
ens descobrien que a la US Enterprise
hi havia unes cobertes d'entreteniment ologràfiques
que ens podien fer sentir que érem a qualsevol lloc
vivint tota mena d'aventures simulades.
I mira, una mica per aquí ha anat l'experiència VR
que Samsung ha estat oferint amb el nom de Samsung Cocoon.
Hi havia un stand amb diverses cadires
i a través de les VR podien gaudir de diverses projeccions.
I una mica era una porta d'entrar a la gent
dintre les experiències immersives
de les que estàvem parlant una miqueta abans.
Des d'algunes molt simpàtiques, per exemple,
basades en el petit príncep, que era molt tendre
i que podien veure perfectament els nens,
a autèntiques obres de terror,
com la de Catatonic o Zombie Cash.
Albert, tu parlaves de...
García, tu parlaves de Resident Evil en VR,
doncs t'asseguro que Catatonic o Zombie Cash
eren bastant, bastant acollonants.
I una de les sèries que més hem parlat d'aquí
per aquest contingut tecnològic i tan interessant com és Mr. Robot,
també hi havia una experiència immersiva
on ens permetíem posar-nos una mica al cap del protagonista
i acompanyar-lo per una passejada amb una noia,
per aquella mena de part d'atraccions
on tenen la seva central, els de F Society, per allà.
Molt bé. I el tema de cinema, què?
Doncs mira, Albert, molta por.
Estem sentint el clàssic de Don Coscarelli, Phantoms,
que es recuperava en una edició en 4K curada i remasteritzada
pel mateix J.J. Abrams, gran fan de la cinta.
A més, es podia veure l'última pel·lícula d'aquesta saga,
que es diu Phantoms Ravager,
i comptava amb la presència Sitges del mateix Coscarelli,
el director del mític actor Bruce Campbell o del veterà Max Bonsido,
que rebia un dels premis honorífics del festival.
Això de les rediccions fetes amb amor de fan per algun director
és possible que es començés a convertir en tendència.
És una bona part de la Noche de los Muertos Vivientes,
que es veia també restaurada
a cara d'un dels directors bastant fetitxer,
com és Nicolas Winding Rem.
Hi ha moltíssima teca al festival.
Impossible ara destacar alguna cosa més especial,
però us parlo de dos films que sí que tenien un cert punt tecnològic,
per dir-ho d'alguna manera.
Un era Malware, del qual no hi ha pel·lícula,
sinó es va estrenar un tíser perquè el rodatge començarà el 2017,
que és una producció aquí espanyola,
on un grup de hackers introdueixen un Malware,
que és una mena de virus que els dona control
sobre allò que han infectat,
a qualsevol ging tecnològic dels que tenim
i que cada cop, a mesura que anem avançant el temps,
tenim més a prop nostra i controlen més qualsevol apartat de la nostra vida.
Aquest petit punt de terror en què qualsevol cosa a la que tenim a prop nostra
pot estar infectada i pot jugar en contra nostra
en aquest argument de la pel·lícula,
que tampoc no us acabaré d'explicar.
I per altra banda s'ha estrenat Hardcore Henry,
que és un film d'acció i violència, és bastant salvatge,
que acabes de despertar com si fossis el Robocop,
convertit en un fíborg,
i tot es veu des del punt de vista en primera persona
d'un joc típic de 13 en primera persona.
Ah, sí? És on hi ha els braços...
És autèntica l'estètica de videojoc,
et semblarà que estàs jugant una partida,
et sentiràs com en un Call of Duty, per exemple,
perquè juga molt amb aquesta estètica
de la qual ja estem tots tan acostumats.
A través del nostre WhatsApp ens han enviat una nota de veu
relacionada amb una aplicació
que vol facilitar el contacte amb cuidadors de gent gran.
Ens en parla el CEO de Cuideo, Adrià Bozón.
Cuideo és una plataforma que connecta famílies
amb cuidadors professionals de gent gran.
Un sistema per hores en el que el client només paga
per les hores que necessita.
Des de 9 euros l'hora i sense cap mena de permanència,
i el compromís que té,
i sense cap mena de permanència,
i el compromís que suposa contractar alguna persona.
A dia d'avui ja tenim més de 200 clients
i esperem tancar l'any
amb una facturació superior als 800.000 euros.
La nostra ambició, evidentment,
és créixer a nivell nacional
i ser el referent d'atenció domiciliària
de cuidadors a domicili per hores.
I aquesta setmana s'ha celebrat
en el col·lectiu d'acció periodística Som a temps,
un taller, o com ells n'anomenen,
una pop-up dedicada al news gaming.
De fons estem escoltant la banda sonora de Papers, Please,
el joc del qual tant hem parlat del generació digital
i que està desenvolupat per Lucas Popé,
que a mi m'encanta saber-lo per Twitter.
Maravillós.
Sí, absolutament. Un joc que és esplèndid.
Ja? Té els seus anys, no?
Sí, 2014 diria.
Crec que va ser el millor videojoc d'aquell any.
Per mi, personalment, va ser increïble.
Poques vegades t'havies posat tant en la pell d'un personatge
i això que visualment no té res.
No, no.
Videojocs que s'estan convertint en una eina per a periodistes
per explicar històries, per exemple, complexes,
i que, per exemple, hi ha alguns mitjans importants
que ho estan fent servir,
o periodistes que estan utilitzant eines
per ensenyar-ho d'aquesta forma.
Per parlar-ne, tenim el David Vidal,
periodista de SomaTemps. Benvingut.
Hola, què tal? Bona tarda.
Com va anar aquest taller, aquest pop-up?
La veritat és que va ser un èxit,
perquè van venir força periodistes
i també va venir gent del món del videojoc,
o que estava treballant en algunes empreses
que desenvolupaven videojocs
i que els va interessar molt aquesta possibilitat.
Teníeu el Marc Vallmunt,
que és periodista i expert en cultura del videojoc,
l'Anton Planells, professor del Tecnocampus.
També veu tenir la Nora Soler,
que és dissenyadora especialitzada en interacció.
Realment teníeu persones
que us podien parlar molt bé de tot això, no?
Sí.
La veritat és que volíem fer una jornada
que passés des de la reflexió inicial
sobre el llenguatge del videojoc,
partint una mica de la idea que el videojoc,
ara en aquests moments,
atravessa la mateixa època embrionària
que va patir el cinema o altres mitjans en el seu començament.
I que a mica en mica anem dominant aquest llenguatge,
aquestes narratives,
i de manera més complexa,
que no és només, tampoc, tots els videojocs
fer exactament el mateix,
sinó que són capaços de desenvolupar una narrativa,
un discurs crític, també amb el propi videojoc.
I, per tant, només servir per al periodisme.
Llavors, teníem cadascun d'aquests ponents que has dit,
que s'ocupaven de diversos aspectes d'aquesta reflexió,
alguns més teòrics,
i d'altres, com la Nora Soler,
ens ensenyaven directament,
els que no en sabem gaire de programació,
com començar a pensar o imaginar un videojoc
que funcionés en el camp del periodisme.
Per cert, vaig estar mirant, jo no hi vaig anar,
vaig veure al Twitter que comentàveu coses,
i una d'elles em va cridar molt l'atenció,
perquè vèieu dir que algun d'aquests jocs
crea en frustració,
com la que pots sentir, per exemple, en un conflicte,
que és aquest que estiguis ensenyant, per exemple, no?
Just era la Nora Soler que ens deia que hi havia alguns videojocs
que el que feien era, bàsicament,
fer-te sentir molt frustrat,
per comprendre com, per exemple,
amb unes negociacions de pau,
és molt difícil, per exemple, la relació amb el periodisme,
com sempre comentaven els ponents,
sempre hi ha el típic cunyat que et diu,
jo això ho arreglo seguint-los tots amb una taula,
i s'entenen, no?
Has de fer jugar amb aquesta persona mitja hora, aquest joc,
perquè cada decisió estratègica que prens,
i que tu penses que funcionarà bé, no sé, per exemple,
anem a treure les instal·lacions,
els colons d'aquesta banda de casa,
i anem a oferir polítiques d'empresa i de treball,
liberals, i, per exemple,
a l'estat espanyol,
anem a oferir polítiques d'empresa i de treball,
liberals, a tota la gent, als palestins,
perquè puguin creuar a la tanca,
resulta que això genera un seguit de conseqüències inesperades.
Diguéssim que, per la banda de la jugabilitat,
fas reflexions i aprens contingut
que segurament no estaria al nostre bast,
ni a la nostra capacitat de concentració,
que avui en dia és mínima, si no fos en un joc.
Exacte, no sempre és l'objectiu
d'aconseguir ser el millor,
arribar al primer o aconseguir més punts.
En aquests jocs és el que deia la frustració aquesta,
el clàssic dels New Games, el September 11, del Gonzalo Frasca,
és aquell videojoc inspirat per l'11 de setembre
i tots els establiments que van venir després.
A base de bombardejar, tu no solucionaves el problema
en aquells països o tot això.
Al contrari, estaves rebifant encara més
la situació d'odi entre les dues civilitzacions.
I és això, per exemple, també,
el tema dels papers de Panamà,
no tan sols els propis periodistes,
que es van encarregar de la filtració
i del tractament d'aquesta informació,
van crear a la seva pàgina web un videojoc.
O sigui, hi ha periodistes directament,
el Consorci Internacional de Periodistes va ser,
i van crear el videojoc a ells mateixos, com a ininformativa.
Un videojoc molt divertit,
que es diu Starway to tax heaven,
una escala cap al cel dels impostos,
on tu pots ser un futbolista
que defrauda impostos o que funda offshores,
i també vam parlar de This War of Mine,
per exemple, que és un videojoc
que gestiona la situació d'una ciutat ensetja,
en els balcans,
on pots experimentar exactament com hi vius.
Tot es tracta, en el videojoc,
podem disfrutar molt amb un videojoc bèl·lic, òbviament,
però no és pas l'única possibilitat expressiva
i narrativa que té.
Això és molt interessant, perquè, a més,
al final de la sessió vam començar a fer una pluja d'idees,
que ens va demanar la tallerista,
ens va dir, bé, anem a pensar ara
aquí al Raval,
i vam començar a parlar-se de coses molt interessants,
fer un videojoc sobre el problema de l'habitatge,
sobre l'especulació al Raval,
coses molt interessants que permetrien conèixer
el funcionament del mercat immobiliari,
les pressions d'alguns grups, etcètera.
Si anem a somatents.com,
aquest col·lectiu d'acció periodística,
i anem a qui som o què volem,
hi ha una frase que diu,
que el que vivim requereix d'una narració i una lectura lenta.
Una mica esteu en aquesta tasca, no?
Sí, perquè nosaltres volem combinar,
és a dir, tenim un discurs crític amb el periodisme que es fa,
però tampoc no som d'aquells que diuen
que el que va passar va ser millor,
sinó que estem convençuts que les noves narratives s'han d'explorar.
Creiem que el bon periodisme,
gairebé sempre que ha innovat i que s'ha aproximat a la ciutadania,
ha sigut en èpoques d'innovació artística, cultural, de creativitat.
Per tant, estem oberts a experimentar com en aquest taller,
amb totes les possibilitats narratives que hi ha,
tot el que permeti que l'experiència del periodisme crític
o les narracions socials arribin a més gent, fabulós.
No cal ser avorrits per ser complexos.
David, jo no us coneixia,
i he vist la vostra pàgina i tot el que esteu fent,
i realment dona moltes ganes d'estar implicat
i anar a aprendre llegint les coses que escriviu
i també els tallers com aquest que heu muntat.
Quanta temps fa que existiu?
Som a temps, vam fundar-nos el 2012,
per bé que funcionem de manera una mica més professional
i ja com a entitat jurídica des de fa un parell d'anys, aproximadament.
En aquest parell d'anys ja tenim una seua al Raval,
i és on hem començat a funcionar amb les nostres tres potes,
que és no només fer la web de continguts periodístics,
sinó també tenir aquesta pota de pedagogia,
de cursos de tallers, que recomanàvem.
Anem a centres cívics, a biblioteques, a escoles...
Tothom que entri a la pàgina pot veure que,
on posa cursos i tallers,
hi ha una oferta de tota mena de cursos.
No per reflexionar sobre com es construeix l'agenda dels mitjans.
Anem a escoles, per exemple,
a parlar sobre com es fa la premsa diàriament,
com s'escriuen les notícies, tallers de fotografia...
Ara, en aquest cas de videojoc i periodisme,
fem diverses coses.
I ens ho passem realment molt bé, disfrutem molt sent-ho,
i el més interessant és que som molt transgeneracionals.
Des dels 20 fins als 40 i molts som gent, som periodistes,
som acadèmics, som fotògrafs i senyadors,
tenim una mica de tot.
Doncs en David Vidal és periodista.
Moltes gràcies, molta sort en aquest projecte i a continuar.
Moltes gràcies, Albert. Adéu-siau.
Doncs canviem totalment de tema.
Hem sabut que un dels creadors de Yokai Watch
vindrà al Saló del Manga.
Estan sentint la banda sonora d'aquesta sèrie,
basada en un videojoc que des de fa 3 anys
ho està petant al Japó d'una forma espectacular.
D'aquí una mica, també. Aquí també, una mica.
Va arribar, ja tenim el manga que es publica a casa nostra,
per part de Norma.
I tenim, doncs...
I tot això, gràcies a aquest videojoc de la casa Level 5,
una gran coneguda, també,
pels fans dels videojocs a casa nostra,
i sorgit tot de la ment del seu fundador,
que és Akihiro Hino, que és la persona que ens visitarà.
Molt bé. Des del Level 5, Hino ha intentat dissenyar,
sobretot, jocs que atregui a un públic, sobretot, també, molt jove,
prioritzant l'interès de la història
en comptes de les floritures tècniques, podríem dir.
Perquè en Hino va ser molt fan de les Game & Watch.
I deia que aquesta simplicitat
que mantenia enganxat a tota una generació
la va voler transmetre als seus jocs,
com, per exemple, jocs com Layton.
És responsable d'un altre gran nom entre el públic infantil,
com és Inazuma Eleven,
i, per tant, el Japó porta tres jocs publicats
i més de 10 milions de còpies venudes.
Durant el Seoul del Manga,
que es farà del 29 d'octubre al 1 de novembre,
tindrem a Akihiro Hino a Barcelona
realitzant diverses trobades amb els fans de l'estat de Nintendo,
que, atenció, aquesta vegada ocupa gairebé tot un pavelló.
Aquesta setmana, també, el videojoc Dragon Quest és notícia,
ja que apareix Dragon Quest Builders per Play 4 i Vita.
Però fa unes setmanes també vam tenir
el retorn d'un clàssic dels RPG japonesos.
Nintendo ha tret a casa nostra el remake per la 3DS
d'un bestseller d'aquest videojoc, el Dragon Quest VII,
fragments d'un passat oblidat.
Doncs sí, Albert, és el remake que ens porta fins l'any.
Havia de sortir per Nintendo 64 disquets.
Què m'estàs dient? Atenció.
Però el 96 es va acabar endarrerint i va saltar a PlayStation,
on va ser un dels jocs que encara avui en dia
es considera un dels jocs més venuts a tot el Japó,
amb una xifra de 4 milions d'unitats venudes.
El disseny és de Yuji Horii,
que és també responsable de bona part de la saga,
i el disseny de personatges és del mateix Akira Toriyama,
que va ser el creador dels personatges del Dragon Quest original,
i des d'aquí el Dragon Quest VII també hi va tornar a participar,
dissenyant més personatges i més enèmics.
Això vol dir també que ens trobem amb personatges molt recurrents.
El senyor Toriyama no sembla tenir molts registres,
perquè estem veient iaios que són follets tortugues,
personatges que són gokus, els veus pertot arreu,
d'aquí no surten gaire.
Però a veure, ens trobem un joc RPG japonès de tall superclàssic,
un món enorme en elements en tres dimensions,
que podem girar amb la nostra Nintendo 3DS
per veure què hi ha darrere de casa,
si hi ha una escala amagada darrere el decorat ho podem fer,
i trobem monstres, monstres no molt divertits,
bèsibaboses, terdimònios,
a mi m'encanten els noms dels enèmics que ens trobem.
Terdimònios, eh?
Sí, una mecànica d'aquella de parlar amb tothom,
que et trobes, això sí, és molt, molt, molt japonès.
La localització de les diverses illes per l'atmòson en el joc
també és molt divertida,
perquè els accents, els idiomes estan adaptats
a coses molt comunes, a idiomes diferents.
Trobes gent que parla en reminiscències alemanyes,
gallegues, basques, franceses,
i almenys és divertit de trobar-t'ho.
Jo no soc gens fan d'aquestes traduccions
tan que es carreguen l'original,
però bé, li posen ganes, això segur.
I l'argument ens fa viatjar en el temps
per visitar diverses illes i enfrontar-nos sempre, sempre,
sempre amb una història típica de bé contra el man.
És molt més llarg que sempre a primera vista,
que sembla una cosa molt infantileta i xinoxano,
però la veritat és que ens arribem fins a les 100 hores de joc.
I bueno, un estil de joc de rol japonès molt clàssic,
va causar foror a finals dels 90, aquesta estètica,
i si voleu introduir-vos en aquesta mena de jocs,
jo crec que és una molt bona opció.
Doncs vinga, anem acabant el programa,
i Ali, hem de parlar una mica de què s'ha generat a les xarxes.
Doncs sí, a Telegram surt fum, com sempre,
amb molts temes com valoracions de la Barcelona Games World,
o en David Bedo, que obria un debat
per si és millor la PlayStation 4 Slim o la Pro,
hi ha opinions de tot, també.
I per WhatsApp ens han escrit un missatge al Marc Manyer,
que diu que forma part de l'etique Anoia.
Si vulgui tenir-ne una miqueta més d'informació,
ho trobarà a www.anoiatesttechambdugestest.cat.
Sí, una mica complicat per dir-ho per antena.
Per cert, hem de dir el guanyador de l'any de PlayStation Plus,
per la gent que ens ha escoltat el dijous a les 6 de la tarda,
a qui li donem?
Doncs li donem a en Carles Pastanaga.
Molt bé, Carles, per tu aquest any de la PlayStation,
i també hem de dir que per la setmana vinent tenim un llibre,
de la Cara Copperman.
Cara Copperman, que es diu Pokémon Go, la guia no autorizada.
On segurament ens trobarem tots de secrets per intentar...
Secrets no autoritzats, absolutament, d'aquest joc.
A banda d'aquest llibre tindrem algun altre regal més,
que ja direm per les xarxes durant aquesta setmana.
Eli, Francesc i Albert, gràcies per ser Generació Digital...
i per haver vingut avui al programa.
I gràcies a tu, com sempre.
Avui al Control Tècnic, en Ricard Portal,
nosaltres hi tornem, en el canal d'internet,
a les 6 de la tarda, i a l'FM, els dissabtes, a les 12 de la nit.
Però hi som sempre, a Telegram,
i també som a WhatsApp, a Twitter, a Facebook i a catradio.cat.
Adéu-siau.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Bip. Bip. Bip.