I cap, la ràdio inquieta.
Generació Digital, amb Albert Murillo.
Benvinguts a la Generació Digital, el programa de videojocs de la ràdio pública.
Avui fem el programa número 1039 i el dedicarem gairebé tot a l'edició en llibre de nova pantalla al videojoc a Catalunya.
Una recerca única del que ha donat el nostre país en videojocs.
Jo crec que us sorprendrà el que avui explicarem.
Escoltarem també la música de Víctor Mame, coneixerem el videojoc Helldivers 2 i també les notícies de la setmana.
Una mirada diferent als videojocs.
Per aprendre, pensar i somiar.
Per cantar i també per entretenir.
Crap, jump, it's ready.
I love this part.
Generació Digital, els dissabtes a les 10 del matí a ICAT.
This is where we belong.
Passió pels videojocs.
Has descarregat Generació Digital.
I aquí al davant meu tinc el Dani Jiménez, el control de so. Com estàs?
Molt bé. Elisabet Sánchez, què tal?
Molt bé.
Elbert Garcia, tot bé?
Tot bé.
I Víctor Matute, com va?
Estupendament.
Sí?
Sí.
Estupendo, meravellós.
Heu seguit el Mobile World Congress?
Us interessa?
Sí, per què no?
O sigui, és inevitable no seguir-lo si segueixes l'actualitat.
O sigui, crec que te'l posen fins i tot a la sopa, ja tens el Mobile.
Sí, sí, ja va haver-hi com dues notícies que jo vaig veure anunciades a molts mitjans.
Una era l'ordinador transparent.
Sí, m'ha arribat aquesta.
Però ho he vist?
Això no ho he vist, però jo tinc una pregunta d'això.
Jo en tinc moltes, eh?
Si poses una contrassenya es veu al revés.
Per què hi ha una pantalla? No ho entenc.
Però es veureu les estrelletes aquelles.
Oh, bueno, si te'n recordes de donar-li a l'Ui.
Sí, sí.
Clar, a veritat.
A les pel·lis és com que mola molt, però no té massa servei.
No, no, és bastant curiós.
Et veuràs la mà?
Sí, és la gràcia.
Però el que no l'he vist...
Sí, és curiós, però al final...
De què estem parlant, si no?
Sí, sí, exacte, exacte.
I després, una de les notícies que és la tendència que diuen que hi haurà d'aquí uns anys
és l'anell connectat.
Que, de fet, hi ha molta gent que ho té.
Sabeu que nosaltres, o hi ha gent que té aquests rellotges connectats per fer exercici,
la nit, quan dorms, etcètera,
ara ja estan fent els anells.
Anells.
I t'ho diuen tot, eh?
Absolutament tot el que et diu el...
Anells que no podràs consultar res a l'anell, evidentment, perquè és molt petit.
No, però ho diràs tot per aplicació, no?
Per aplicació.
O fins i tot a través del telèfon.
O sigui, igual l'anell es conecta al telèfon, el telèfon...
Ai, perdona, l'anell, el rellotge, el rellotge al telèfon.
Ah, ah.
Tu vols tenir tanta informació de tu?
Perquè jo no.
Clar, no, no.
Jo no vull saber les meves constants de fer-ho, saps?
O sigui, 24 hores.
És el mateix que el rellotge, no?
Sí.
Però ocuparà menys.
Hi ha casos mèdics que sí que...
Hi ha casos que sí, evidentment.
De fet, una de les persones que ho porten, no ho dic perquè sigui un cas mèdic,
és el president del Barça.
El president del Barça té un anell aquest.
Ah, sí?
Sí, sí, sí.
Sí, sí, que li controlen tot.
I també vibrarà quan hi hagi un WhatsApp?
Hosti, esperem que no, eh?
Ara que no et pots escapar ni del telèfon, ni del rellotge, ni del...
El dit, eh?
Sí, sí, sí.
Convertir-ho en un sac d'avisor.
Estàs molt inactiu últimament.
La deia aquest.
Jo, la gent que conec que té rellotges d'aquests, Garmings i ceres d'aquestes,
viuen enfadats.
Per què?
Perquè vols callar, saps?
Ah, ja, ja, ja.
Oye no has andado.
Calla.
Soc adult.
Podré fer el que vulgui.
És que una cosa és que et controli un dia que vas d'excursió
i una altra cosa és tota l'estona, no?
Clar, és que és constant.
Sí, sí.
És això que deien del primer mòbil amb 6G.
Heu vist això?
Amb 6G?
Heu vist la foto?
Però si encara no...
És un aparell molt gran.
És que no he entrat a la notícia, però he quedat allà com mirant aquest aparell
que semblava una capsa de sabates.
Sí, sí, sí.
És un mòbil gran.
No ho sé, no ho sé.
Jo tampoc vaig entrar.
Suposo que ja hi arribarà.
Però si encara no hem après a utilitzar el 5?
Clar.
No.
Sí, sí, sí.
Si el 5 va igual que va...
Suposo que és una demostració, no?
Sí, sí.
De potència.
Per això està, no?
Sí, molt Mobile Wall Capital, molt Mobile City i tal, però entres a qualsevol túnel d'un
servei de transport públic i la partida del Marvel Snap se'n va en orris.
Això no és.
Moltres.
He perdut una avenint.
Què dius ara?
Oh, i tant.
Home, és que, clar.
Quina zona?
Ho dic perquè...
Aquí, pujant per entensa.
Ah, sí?
M'he quedat sense partida.
No hi ha res a fer.
Sí, sí, sí.
O sigui, tants videojocs, tanta tecnologia i se'n va la cobertura, a la mínima.
I una altra cosa, tema ulleres d'Apple, us les heu posat?
No les ha tingudes.
No, eh?
Ningú d'aquí les ha tingudes.
No, no, no.
No s'ha parlat de videojocs i ulleres.
Ni es parlarà.
No.
Bé, connexió amb Apple Arcade, em sembla que sí, no?
Perquè és com la pantalla...
No estan pensades per obrir un Word per 4.000 euros.
Saps què et vull dir?
Sí, sí.
Ara mateix és el que és.
És el mateix que un mòbil, no?
Però tenir-ho aquí al cap.
Ara pots fer així, m'has dit.
Pots fer així.
I es va passant la pel·li.
No sé, és un...
Heu vist alguna persona pel carrer?
No, eh?
En vídeo sí, però aquí a Barcelona no n'és.
Sí, sí, a Barcelona no n'és.
Pel Raval.
No, però corren per aquí unes ulleres, eh?
Sí?
Els mitjans que han fet una crítica...
Els hi han enviat, però encara no es pot comprar aquí, no?
No, no es pot.
Encara no.
M'agrada ser xulo de catar, eh?
A mi m'agrada ja ser curiós de catar, ara pel preu que té.
Però el que han dit d'OVR aquests dies és que les PlayStation VR 2 seran compatibles amb ordinador.
Per fi.
I això mola bastant.
Això mola molt.
A veure, a veure, expliqueu això.
Les ulleres de reïtat virtual de PlayStation 5, que fins ara només funcionaven dintre de la Play 5,
es veu que aquest 2024 seran compatibles amb PC.
Això vol dir que podrà jugar a un...
Al Half-Life.
Bàsicament és...
És l'error més greu que van cometre amb aquestes ulleres, perquè són unes ulleres, jo ho he dit sempre, eh?
Són espectaculars.
Són una meravella de ulleres.
Són increïblement bones.
Però valen 600 euros i la consola val 5,50.
És a dir, només val per la consola i el 99% dels jocs que hi ha ja estan a PC des de fa 3 o 4 anys.
Aleshores, si això...
El problema és que per consola 600 euros és com molt, se'ns fa molt fort, però per PC, per OVR, no és tant.
Perquè és un preu mitjà.
I són bastant bones.
És que són molt bones.
Aleshores, pel preu que et donen, estan molt bé.
No pesen res, són molt lleugeres, no molesten, donen una bona potència gràfica, es pot jugar a coses molt xules.
Per què punyetes no vostè les pel PC?
Ara que s'estan obrint més, suposo que han dit, potser hauríem de...
I és molt bona decisió.
I això vol dir que pots connectar-ho via USB?
És un cable.
És un cable, eh?
Sí, però sobre com connectar-les a l'ordinador s'està comentant això.
Perquè, pel que sembla, una possibilitat és que continuïn connectades a la Play 5, però com que...
Com amb un adaptador per PC o alguna cosa.
Sí, o que s'enviï la senyal, que això em fa por.
A mi això em fa por.
Ja, ja.
No ho sé, però és que són...
És que a mi em va fer molta ràbia, perquè quan van sortir la vaig provar, vaig dir...
És que estic fotent la pota.
Ara que deies, has dit una frase que ara que s'està obrint Sony, què vols dir amb això?
S'està obrint a PC.
Sony fa durant...
Bueno, és que està canviant el paradigma dels videojocs.
Han passat tres setmanes, ens hem tornat tots bojos.
Ha passat de tot.
Perquè els videojocs, a consola, sempre s'ha contemplat com una vertebral els exclusius.
Cada consola té els seus i amb això t'atreuen perquè compris la consola.
Ja està Microsoft, que està fent l'ecosistema, que és consola, PC, mòbil, jocs a Nintendo...
Sí, sí, sí.
I ara han dit que trauran jocs a Play 5.
Al Pentiment, al Grounded...
Al C.O. Thieves.
Al C.O. Thieves i queda un...
Ah, ja, el Hive Rush.
Sí.
Són quatre menors cometes que trauran a Play 5.
I la gent de Play ja fa un temps que està traient els jocs principals, un any o dos després, a PC.
PC.
I s'estan donant compte que...
Però no Microsoft.
De moment no.
Però aquesta jugada de Microsoft traient els jocs a Play 5 ja és un pas per intentar seguir obrint i la cosa és que, clar, s'estan donant compte...
Però això no ho entenia la gent perquè el PC està mort des del 83, saps? L'estan matant des del 80 i pico.
El PC no...
Però clar, a PC hi ha molta gent.
I és gent que si li treus un joc molt xulo a un preu raonable, te'l compra, sí o sí.
No està per punyetes.
El PC era o medio no està per punyetes.
Si ho vol, ho pilla.
I clar, s'han donat compte que hi havia tot un mercat que estaven perdent.
I ara Play ja està fent això.
Jo crec que estem en l'inici de que s'acabin els exclusius i és molt maco perquè al final jugarem per núvol.
És a dir, què més dona?
Sí, sí. Aquests dies que jo he tingut una mica de temps, ho he provat amb Xbox i força bé. Funciona bé.
Sí que hi ha una espera a l'inici, de vegades.
Per núvol.
Sí. Què he dit?
Per núvol, però gratuït.
Sí.
No, no.
Sense subscripció.
No, no, amb subscripció.
Ah, pel cloud.
Exacte.
Sí, sí, sí.
Força bé.
El que va molt bé, per exemple, és el de NVIDIA. Va molt bé. El sistema de... Com es deia?
GeForce Now.
El GeForce Now va increïblement bé. Fa estapó.
Bueno, jo recordo la meva experiència amb Stadia. Va ser superpositiva.
Superpositiva.
A mi no em foteu. Jo vull tenir el joc instal·lat al dispositiu.
I després vull exclusius.
Tu vols exclusius.
O sigui, no és que jo vulgui exclusius. És que els millors videojocs donen la coincidència que són tots exclusius.
Sí.
The Last of Us.
Sí, sí, sí.
Exclusiu.
Però perquè són estudis propis i tenen temps i diners.
Saps?
Però són els jocs més potents.
Això jo ho pensava perquè jo sempre he dit que no vull exclusius però que els entenc.
Sí.
Perquè entenc com funciona el tema.
Però aquesta setmana he estat pensant, potser és que ho entenc perquè no he conegut una altra cosa i tota la vida ha sigut així.
però perquè una cosa es faci tota la vida no vull dir que estigui bé fetes.
He començat a pensar, és que potser estem defensant molt els exclusius perquè no coneixem una altra cosa.
Però a mi sempre m'encantaria que tu que tens a Xbox per exemple juguessis a l'Spiderman.
Sí, sí.
O que jo que tinc la pel·lícula és al Gears o...
Bé, jo que ho tinc tot.
Jo tinc aquest...
Jo tinc un problema.
No, no, jo estic de millor.
Estic de mort.
Però justament pel que deies, de moment encara els jocs aquests més potents s'aconsegueixen fer gràcies a que estan fets per una plataforma.
Avui parlarem del Final Fantasy 9 i clar, és espectacular la pel·lícula.
I avui tenies clar que volies parlar, Víctor, d'un joc en concret, no?
Sí, perquè és l'únic que he fet les últimes dues setmanes.
Què dius ara?
No he fet res més.
Tinc un problema ara de feina, no et fas una idea, l'ho acumulat que estic.
Però sí, sí, avui volia parlar de Helldivers 2.
Recordo que va ser un joc que la Débora, el primer programa que vam fer de l'any, va dir
Tinc moltes ganes d'aquest joc.
Perquè la Débora és una mujer sàvia.
Jo no ho era.
Jo tampoc.
Tu no ho vas dir, aquest, eh?
Jo no.
Abans que el Víctor parli, em van enviar un correu.
Ho podem dir.
Vols provar aquest joc i jo no.
Vaig dir, no, no ho vull provar.
Sèrio?
Sí, no m'interessa.
No m'encaixa.
No nos merecíamos la superciudadanía.
Però ara sí, ara ens la mereixem.
Doncs sí, és un joc que vam presentar farà un mes i mig, o sigui, en un State of Play.
O bueno, vam presentar, van tornar a anunciar amb un trailer de llançament que sortiria per Play 5 i per PC.
I és un joc que no li vam fer cas.
Perquè va aparèixer allà.
Jo soc molt fans d'una pel·lícula, bueno, molt fan.
Una pel·lícula que es diu Stashy Troopers.
I em va cridar l'atenció perquè eren gent disparant a bitxos.
Vaig dir, ah, mira, pinta bé, però em vaig oblidar d'ell.
Inclús del primer, perquè hi havia una primera part que, en comptes de ser així més bombàstic, en tercera persona i tal, era un top d'un shooter, que es diu, que es veia des de dalt.
I era un joc que només veus el tràiler i hi arrius.
I no el vaig veure.
Se'n va escapar completament.
A tots, si no havia seguit el 2, se'n va escapar com a tothom.
Inclús va sortir, va arribar el correu a l'Albert, a mi em va arribar un altre i vaig pensar, ah, mira, és per 4 ens podem juntar per a veure què tal.
Però ni què hi ha, amb aquesta història.
O sigui, va sortir el joc, el vam provar, és el millor que m'ha passat a la meva vida, amb diferència, i tinc nebots, i tinc parella.
És a dir, això és el millor que ha passat a la meva vida.
I, a més a més, va ser el millor que li va passar a la vida a tothom, perquè va sortir i va explotar, d'una forma molt bèstia.
Va començar ja de llançament amb pics de 400.000 persones a PC, només a PC.
Ja no es comptava ni consola.
Van començar a rebentar els servidors, la gent no podia entrar, i clar, els de l'estudi deien, és que què feu?
Si esperàvem, jo què sé, 90.000, i sou mig milió.
Però l'Albert ens va dir que no, vull dir...
Clar, l'Albert va dir que no, nosaltres no esperàvem aquesta història.
I resulta que, mirad, han passat les setmanes, han anat arreglant i no baixa, no baixen els jugadors, només fan que pujar.
Molt bé.
Aquesta és la música del videojoc, sí.
Mira, mira, és que m'estic posant nerviós ja.
M'estic emocionant.
Ara arribarà un moment...
Mira, mira, just ara, just ara.
Pi, pi, pi, pi.
Això és quan baixes al planeta.
És que baixes al planeta dins d'una bala.
Sí, sí.
És una càpsula que és una bala, directament.
El Dani ens diu, és com a Marvel, això, una mica, eh?
És Marvel, és Terminator, és Tachy Troopers, és tot el que et imaginis.
Sí, sí.
La cosa és aquesta, que va sortir, va haver molts problemes per poder jugar, però la gent no parava d'entrar.
I clar, quan la gent es anava queixant, resulta que els de l'estuïna van dient, és que no...
No donem de si, clar.
A més, deia, no és motiu de servidors, és que l'hem liat amb el codi i no esperàvem tanta gent.
Clar.
Però la gent seguia entrant i seguia entrant.
I per què seguia entrant? Perquè és un joc que és cooperatiu amb quatre jugadors.
Sempre et juntarà amb algú, però és molt guai perquè la gent o té el micro tancat o roleja.
Roleja per la democràcia galàctica.
Què vol dir? Que està ficat en el joc?
Que es fiquen en el paper.
Però es parla molt amb la gent que juga a aquests jocs de democràcia.
Per què?
Per què? Perquè és un...
Si heu vist Assassin's Troopers, sabeu una mica de què va, d'acord?
És una terra que es diu la Supertierra, que és una potència militar molt despòtica,
i el que volen és portar la llibertat a la resta de sistemes, la vulguin o no.
És a dir, la democràcia la portaran.
I vol que la pel·lícula Assassin's Troopers és una sàtira a tots aquests moviments,
inclús és molt còmic, tant a nivell de guió com a nivell visual,
quan saltes sempre cocs per terra i et trenques una mica.
És tot molt cachondo, i per això parlem tant de democràcia,
perquè nosaltres anem a democratitzar planetes que no saps per res.
Aquí està la conya.
I és a quatre jugadors, tu escoys el planeta.
Hi ha diversos sistemes, escoys el planeta, pot ser de bitxos,
d'insectes aràcnids enormes i desagradables, o d'autòmates,
que aleshores entrem en terreny Terminator 2.
És igual que la intro de Terminator 2.
Tots els làssers, tots els trets, és espectacular.
Al final vas a caure sempre als mateixos llocs, o vas variant?
Sempre són els mateixos planetes, i normalment són les mateixes missions.
Però la gràcia està en que Cap se sentirà igual,
perquè sempre tot el que passa no pots preveure.
No saps per on sortiran, no saps per on arribaran,
no saps si algú l'aliarà,
perquè una de les gràcies és que hi ha foc amic.
I és molt important que hi hagi foc amic,
perquè totes les estratègies que són atacs que demanes a la nau orbital,
amb un codi o rotllo Konami,
has d'apretar el control i fer a dalt, a baix, dreta, esquerra, dreta, esquerra, a baix.
Tot això pot fer mal a l'equip,
i és el més divertit, perquè tu estàs intentant ajudar,
però normalment no surt bé.
I hi ha totes les armes que t'imagini,
tots els poders que vulguis,
i cada fase és més difícil i més difícil i més difícil,
i la cosa és cooperar, entre tots.
Aleshores, és un joc que és bogeria pura,
és diversió absoluta,
i que no, o almenys fins ara,
més o menys fins ara,
no s'estava trobant certa toxicitat.
Era tot festa i meravella.
I d'un moment encara ho és.
És molt èpica.
És que és molt èpic.
És que el que defineix aquest joc és èpica.
Tot és èpic.
Des de disparar, des d'entravar-te i caure,
tot és seriós i tot estàs allà...
És una comèdia èpica en la que tu t'hi fiques molt en el paper.
Que guai.
Sempre, sempre és així.
És que no para.
Aquesta cançó, per exemple,
és la que sona quan has d'extreure.
Que ja has fet totes les missions
i t'ha de venir a buscar la nau.
Queden dos minuts.
Aquí és on se suelta i enfia-nos.
Tothom tirant torretes, atacs aèris,
armes que rebentaran amics d'un tret...
És un festival.
I la cosa d'això, d'aquest joc,
que ha sorprès molt,
és una,
que ha sortit a 40 euros.
Quan estem a l'època de jocs a 80.
I aquest és un joc com a servei.
I val 40 euros.
No val 80.
Els jocs com a servei són aquests jocs
que estan pensats perquè durin molts anys
i hi ha penavents,
passes de batalles,
hi ha microtransaccions a dins...
Aleshores, hi ha un problema
amb el joc com a servei
que ens hem trobat tots i totes, suposo,
que és que arriba un moment
que està pensat per monetitzar exclusivament.
Aleshores, et bloquegen els progressos,
t'has de comprar no sé què
per aconseguir no sé quantos...
Aquest no.
Aquest, tu tens un sistema de pagament.
Si pagues 60 euros,
tens la versió premium,
que hi ha més armes i més històries,
però només que juguis unes poques hores
ho desbloqueges.
No s'ha de posar un duro.
Està pensat per...
És un joc com a servei ben fet
perquè està pensat perquè disfrutis,
perquè t'ho passis bé.
I si en algun moment
hi ha alguna armadura
que trigaries dues hores a desbloquejar
i la vols ja,
passes impavos.
Home, faltaries.
Pagat 40.
Exacte.
Però després tenim jocs a 80.
Està bé, està bé.
És com un equilibri.
Clar.
Està bé, és com l'equilibri.
Si han trobat el punt mig.
És un joc...
Jo estic fent un vídeo ara
que es centra en...
Que és un joc doble A
que està ensenyant a la indústria triple A
com són els jocs.
Que és no gastant-se 400 milions.
Aquesta gent ha fet el joc
amb un motor
que està descatalogat.
El 2018
ja els va deixar actualitzar.
Però com que l'entenien
van dir
mira, ens fotem aquí
i s'han fet ells
aquest motor
la 2.0
se l'han fet ells.
I és visualment increïble.
I aquest és d'aquells videojocs
que va...
O sigui, que Sony
l'ha com recolzat
dintre del seu pla dels triple A.
Si no m'equivoco
la IP
és de Sony.
Però l'estudi no.
L'estudi és el mateix que el de...
Si no m'equivoco,
és el mateix que el de Helldivers 1.
Aquí simplement
s'accenten la pinça completament
i han fet el 2.
La IP és d'ells
per això està a PlayStation i a PC
però ha passat una cosa molt divertida
que és que per primera vegada
a la història
estan els jugadors
i jugadores de Play
dient
per favor
que surti a Xbox.
Necessitamos más superciudadanos.
Aquí hem de participar
tots i totes.
Els personatges
que tu alegeixes
tenen diferents tipus
d'habilitats?
No.
Cada personatge és igual
i a més una cosa molt xula
és que tu pots escollir
la veu del teu personatge
tu el que canviaràs
són les armadures
i les armes
i les estratègies aquestes
que llençaràs des de la nau.
cadascú té les seves.
Tu diràs
aquí vull anar amb armadura pesada
aquí vull anar amb armadura i eugera
per anar més ràpid.
Com a molts jocs
escollis la veu del personatge
però la conya està
que quan et maten a dins de la partida
hi ha 20 resurreccions.
hi ha un company
que ha de fer un codi
i demanar
que portin
un reforç
però és que baixarà
amb una altra veu
baixaràs amb una altra veu
per què?
Perquè mai ets el mateix soldat
sou
carn de canó
aquí hem baixat a morir
per la democràcia
i per la llibertat
que hem decidit
instaurar tot arreu
boníssim
i ara estem parlant
que
el tema està
en qui hi ha una transparència absoluta
quan va començar a haver problemes
estava el CEO
de l'empresa
dient
escolta que l'hem liat nosaltres
culpa nostra
no us compreu el joc
espereu-vos
perquè no podreu jugar
o torneu-lo
quan estigui
aquest és el nivell
de transparència que estan tenint
i ja n'han anat avisant
que ara
arribaran meques
que són els robots gegants
com minigans
per anar a dins
cosa que estem tots
una miqueta nerviosos
hi haurà
a part dels insectes
i els autòmates
hi haurà
dues o tres faccions més
si no m'equivoco
la superterra
que està enmig del mapa galàctic
té una barreta de lliberació
que està al 100%
però potser en algun moment
comença a baixar
perquè estan invadint
la mateixa terra
o sigui
nuestro modo de vida libre
això no es pot aguantar
no es pot permetre
no es pot permetre
estic pensant que
aquest joc
no ha arribat
crec
a cap de les ments
de casa meva
de dues persones
joves
de 17 a 20 anys
que juguen
molt a videojocs
i pot ser que
sigui
ara un joc
força adult
adult et dic
25 cap endavant
no
de veritat no
el que mata
són
a veure
el que sí que té
no ho dic
de gent que jugui
de gent que està jugant ara
això és possible
però perquè clar
també s'ha agafat
a una generació
que va créixer
amb certa pel·lícula
i està pensat per això
després ja
hi ha gent
que va passar amb la pel·lícula
el llibre
en què es basa
sí que és veritat
que potser era una mica
tirant cap a dreta
però la pel·lícula
era una sàtira
del mateix llibre
i el joc no deixa
de ser una sàtira
de la pel·lícula
i hi ha gent
que està dient
és que promueve el fascisme
torna-ho a mirar
perquè els personatges
en si són ridícols
els moviments que tenen
són bastant ridícols
pensa que no poden saltar
l'únic que poden fer
és esquivar
i si esquives malament
és que et trenques
i queda com un nino
d'un accident
és tot molt ridícul
hi ha moltes pantalles
a la teva pròpia nau
perquè clar
tu tens una nau
que li poses un nou
la meva era
la repartidora
de la benevolència
coses d'aquestes
hi ha pantalles
on no parlen de tirar-te
propaganda de l'exèrcit
i és ridícula
i és superdivertida
és molt exagerat
és molt exagerat
i al final
el que estàs matant
són bitxos
i estàs matant robots
perquè em sembla
que en l'ú
tampoc hi havia humans
els que mata
els humans que mataràs
són els teus companys
quan tinguis la granada
o no l'havies de tirar
molt bé
i per acabar
què diries més
d'aquest joc
què diria més
que ara sí que és veritat
és que han aconseguit
algun molt maco
el que té de la toxicitat
perquè és un joc
que és peu bé
és contra l'entorn
que es diu
no pots lluitar
contra altres jugadors
inclús hi ha gent
que es mataven entre ells
perquè hi ha unes mostres
que són monedes de joc
que n'hi ha moltes
i de nou
no has de pagar per res
i la gent es pensava
que cadascú es quedava les seves
i s'estaven matant
quan els diners es reparteixen
però si és
jugador contra entorn
com és que hi ha toxicitat
o comença a haver toxicitat
per començar
ja han començat a entrar
que és la clàssica
que són els cheaters
però si estàs contra l'entorn
no estàs amb altres jugadors
però la cosa està
és que són molts
és bastant lamentable
la cosa és que entren
en cert programa
que tu has de jugar
amb altres jugadors
si no tens amics a prop
ara perquè estan currant
per exemple
t'has d'ajuntar per internet
aquesta gent
el que fa és que té un programa
que quan entra la partida
en costa d'agafar 5 mostres
agafa 500
clar tu quan acabes la partida
també te les endús
però t'acabes de carregar
la progressió del joc
perquè el joc està pensat
perquè vagi desbloquejant armes
i coses a poc a poc
si en una partida
ho tens tot
s'ha perdut tota la gràcia
i després l'altre
que ha passat ara a Steam
és només un post
d'un tio
que tothom l'ha posat
i ha dit
calla't
però és el primer
que és algú que ha dit
que a partir de certs nivells
de dificultat
si la gent no porta
el que ha de portar a sobre
patadeta i fora
i clar
sí
ja volen una mica marcar
volen el metajuego
saps?
aquí s'ha de venir així
si no fora
i jo m'ho estava llegint
i dic
ja comencem
i anava passant pàgines
és un post que ja s'ha tancat
han tancat els desenvolupadors
perquè han dit
això no va a ningú
però la gran majoria de la gent
li estava dient
nano
deixa jugar a la gent
tranquil·la
un joc
un joc online
que no pot tenir
o sigui
inclús quan hi ha un accident
i et carregues tot l'equip
el que hi ha són riures
dius
com es pot ser tan idiota
d'haver liat així
o sigui
es perdona tot
tot és graciós
tot és divertit
perquè tot és èpic
i tot mola molt
i ja comencen a sortir els
però és que aquí s'ha de jugar així
xato
en sèrio
dóna't una volta
que estàs espatllant
alguna cosa molt maco
total
que el jugueu
molt bé
a mi m'ho has venut
Helldivers 2
és espectacular
a mi m'ho has venut
PlayStation 5 i PC
pensa que
jo estic tot el dia jugant
perquè gravo
i escric
i tal
amb la qual cosa
jo ja no jugo fora de càmera
ha sigut
la primera vegada
en molts anys
que acabes un directe
de 5 hores de Helldivers
tanques directe
i dius
queden dues per sopar
algú vol democratitzar
una mica més
i segueixes en tots els planetes
és una meravella
doncs
moltíssimes gràcies
és a vosaltres
molt bé
participa a la comunitat
del Generació Digital
al nostre canal de Telegram
Molt bé
doncs continua amb el Generació Digital
aquest que el jugaràs tu Eli
en cooperatiu
Home, a mi m'ha passat com l'Albert
m'ha venut tan bé el Pazos
que crec que ho hem d'aprovar-ho
no?
Penso que sí
Molt bé
Una patrulla
Generació Digital
Home
Correcte
A democratitzar
Estaria molt bé
Avui parlarem
d'un llibre
que sap greu d'estrenar
Recordeu els cromos metalitzats
aquells que et sabia greu
deixar editades?
Doncs el llibre
que tinc a les mans ara
i que hauria de portar
a les mans uns guants de l'àtex
i no en tinc
és un d'ells
és Nova pantalla
El videojoc
a Catalunya
És un llibre editat
pel Departament de Cultura
de la Generalitat
de Catalunya
on es fa un repàs
des de tots els àmbits
del videojoc
a casa nostra
També explica
totes les dimensions
que hi ha al darrere
de la creació
d'un videojoc
I el llibre neix
d'una exposició
que per cert
encara està viva
i que després comentarem
doncs
on està itinerant
i on
per cert
vam celebrar nosaltres
els 20 anys de programa
i que ha passat
han passat ja
passaran ja dos anys
dos anys
ha passat volant això
Això és molt fort
l'altre dia ho pensava
i dic no m'ho puc creure
i mira
avui tenim la sort
de parlar
amb dos terços
dels autors del llibre
amb Marc Angrill
i l'Albert Garcia
que el tenim aquí
cada setmana
Gràcies per convidar-me
Molt benvingut Marc
com estàs?
Hola
molt bé
Molt bé
mira
posa't el micròfon així
exacte
Bé
a veure
anirem parlant
una miqueta
d'aquest llibre
després parlarem
de quina forma
es pot aconseguir
també aquest llibre
és si el comences a fullejar
hi ha un apartat
i digueu-me
si m'equivoco
que crec que no era l'Expo
i és una història
breu
del videojoc a Catalunya
de fet encara
que es digui això
breu història
del videojoc a Catalunya
s'ha de dir que
Déu-n'hi-do
de les dades
curiosíssimes
que he llegit
i no sé si us ha costat molt
aquest primer capítol
La idea era
doncs
complementar
el contingut
de l'exposició
Nova Pantalla
que es va celebrar
com has dit
al Palau Robert
i ara està en moviment
doncs complementar
l'exposició
ampliar-la
amb més continguts
un contingut
que va quedar fora
de l'Expo
per manca d'espai
perquè estava tot planíssim
era la part més històrica
i el que vam fer
va ser
doncs
un petit resum
com diu
el títol mateix
d'aquest capítol inicial
on hem intentat
resumir
el màxim possible
però sense deixar-nos
cap dada
la història
del videojoc a Catalunya
i crec que
una de les coses
que potser
si coneixeu aquesta història
potser us pot sorprendre
perquè si la coneixeu
doncs més o menys
tot el que surti
ja ho coneixereu
però és que hem volgut
iniciar-la
als anys 70
que és una cosa
que no s'acostuma a fer
quan es parla
del videojoc a Catalunya
que es comença a parlar
doncs
dels primers estudis
del primer videojoc
desenvolupat
a l'estat espanyol
que també és català
que és el Destroyer
de l'any 80
però hem tirat
més enrere
molt bé
hem tirat a l'any 74
quan es comercialitza
des de Barcelona
la primera consola
de fabricació europea
de fer l'està mirant
en aquests moments
l'Eli
no?
sí
mira
ara m'he anat
al 70
et dius
aquí mira
diu
d'on es van inspirar
o amb quins videojocs
es van inspirar
els primers videojocs
catalans
que eren
títols japonesos
com per exemple
l'Space Invader
del 78
l'Steroids del 79
o el Pac-Man
les mosques
inclús abans d'aquests
la il·lustració
que hem posat
que ens l'ha deixat
l'historiador
de videojocs
Marcel Mora
que l'utilitza amb el llibre
és la primera consola
de l'any 74
és a dir
el resum és
us podeu asseure
durant 25 minuts
mitja hora
tranquil·lament
a la vostra butaca
i aneu coneixent
la història
del videojoc a Catalunya
resumida
i intentem que surti tot
molt bé
recordo que quan entraves
a l'expo
hi havia un dels primers
apartats
que parlava
de les possibilitats
laborals
per fer un videojoc
donant a entendre
que és una indústria
que capta persones
de diferents
perfils creatius
i de gestió
i un d'aquests capítols
s'ha dedicat
a aquest ventall
que jo penso
que ja era inspirador
recordo
a l'exposició
i aquí també
és a dir
molta gent que ho pugui llegir
de dir
ei
és que hi ha moltes possibilitats
d'entrar en aquesta indústria
no?
clar
hem de pensar
que aquesta exposició
també és per gent
doncs que
no té cap connexió
amb aquest món
i ha de poder veure
diferents perfils
que potser no té en ment
a l'hora de pensar
el videojoc
perquè potser sempre pensa
en el programador
o en la part més
de disseny
però clar
aquí hi havia una mica
de tot
la part del so
l'art visual
i jo crec que
també posar cares
posar noms concrets
que diguessin la seva
quin percentatge
de tots els professionals
del videojoc a Catalunya
es dediquen
a cada un d'aquests perfils
i em sembla
una bona manera
d'introduir-ho
sense tampoc atabalar
i de pas explicar
quins són els elements
principals del videojoc
perquè és
una manera de fer les dues coses
també de forma interactiva
i veure una mica
què és l'animació
en què consisteix
què es diferencia
de fer el model 3D
per exemple
doncs és una manera
de veure les dues coses
què és el videojoc
quins són els seus ingredients
i qui fa
aquestes parts
i donar una mica
de rellevància
al seu treball
perquè sovint
estan invisibilitzats
invisibilitzats
resulta que
clar
llavors
a la sala
que veus
amb tot l'esplendor
l'univers que han creat
doncs és com que
veus la recepta acabada
tens els ingredients
primer
i llavors veus
al final
com queda
aquesta obra
perquè al final
també
és una obra completa
hem de pensar
el videojoc
com això
una suma
de diferents arts
o diferents tècniques
i el conjunt
és tot
llavors era complicat
això
pensar
a l'exposició
de manera així
separada
i llavors
tot junt
sense tampoc
atabalar
i de fet
el llibre
l'hem de pensar
com
no només
el llibre de l'exposició
sinó
com heu dit
ja comença
amb una història
del videojoc
jo diria
que és una fotografia
de com és
l'ecosistema
català
del videojoc
no només
la indústria
sinó també
tot el que hi ha
al voltant
tota la part social
i també
abordar-ho
d'una manera
no tant com
simplement un producte
sinó
intentar veure
la part artística
de tots
aquests professionals
que estan involucrats
i de l'obra final
en si
de fet
com deia el Marc
hi ha cares
anònimes
fins ara
que es diguen
per exemple
en animació
o qualsevol altra cosa
i és interessant
perquè hi ha perfils
que potser
tots coneixem
que potser
l'animació
sí que la tenim
més al cap
però
el control de qualitat
per exemple
jo no sé
a què es dedica
una persona
que fa control
de qualitat
no m'ho hagués pensat
mai
inclús el guió
que el relaciones
amb altres
sectors
com sigui
l'audiovisual
i després
n'hi ha altres
que sí
programació
etcètera
sé que coneixem més
però és interessant
veure aquests diferents perfils
i testimonis
anònims
que expliquen una miqueta
de què va
i també
parleu de la gestió
del productor
de la distribució
coses menys
potser creatives
però que també són
super importants
en aquest indústria
a l'hora de fer-ne una instal·lació
no ho vam descartar
perquè al final
era això
una mostra
de professions
que siguin pròpiament
del videojoc
o que tinguin
un paper molt important
a la creació
i al final
vam valorar
que sí que volíem
esmentar
que hi ha tota la part de Marc
que tingui de producció
que és necessària
i que mai se'n parla
però
clar
que ho faríem
simplement amb un text
aquí en el llibre
la gràcia és que hem pogut
ampliar tots els textos
jo diria que hi ha
el triple de text
hi ha algun episodi
que és una mena
de nivell ocult
perquè al final
no va sortir
com a sala
expositiva
i van recuperar
la idea
estic ara pensant
en realitat virtual
realitat augmentada
és una cosa
que vam arribar a treballar
fins i tot
ja pensant
en una sala
i al final
per diversos motius
no ho vam poder
implementar
llavors
en el llibre
vam aprofitar
rescatar alguns textos
parlar d'aquest fenomen
i bé
i també
hem afegit
alguns capítols
totalment inèdits
que són
fins i tot
d'opinió
hi ha un article meu
que és sobre
el tractament
dels mitjans
en general
especialment
els generalistes
com s'aborda
el videojoc
i aquesta distància
que sembla
que encara hi ha
que no se'n parla
d'una manera
natural
se'n parla sempre
com si fos
una cosa estranya
quan és paradoxal
que sigui
la principal indústria
cultural
pràcticament
perquè música
i videojocs
sobretot
la gent més jove
és el que més consumeixen
això moltes vegades
ho he pensat
i no he sabut
el per què
encara
bé
jo a vegades
penso
ser generacional
és segurament
les persones
que estan
davant dels micròfons
per exemple
estic pensant
en programes de ràdio
però clar
dius
és que ja
fa molts anys
que estem jugant
i que encara
s'escolten
les mateixes coses
ara que
mira
que has comentat
això dels mitjans
em fa molta gràcia
perquè
ens ha fet
molta il·lusió
hi ha un apartat
de la generació digital
gran
amb una fotografia
fantàstica
que és precisament
la fotografia
que ens vam fer
quan vam fer els 20 anys
el dia de l'exposició
que era un dels últims dies
també
que estava oberta
l'exposició
al Palau Robert
vam celebrar
aquells dies
unes jornades especials
una jornada especial
amb xerrades
amb la gravació
en directe del programa
i sí, sí, sí
de fet
que hi ha persones
que tinguin el llibre
després direm
com aconseguir-lo
teniu uns codis QR
amb enllaços
a totes les xerrades
d'aquí i dia
que estan molt interessants
sí, això també ho volia dir
exacte
i també el programa
de generació digital
molt bé
us he de dir una cosa
hi ha un programa
que de fet
està nomenat
com a revista
que és el Mega Flash
que en breu
us he de dir
que estaran
un 90%
dels programes
que es van emetre
en xarxa
perquè estan recuperats
uns programes
de l'any 93
que no només
era de videojocs
sinó també
d'informàtica
i que
algun dia
d'aquests
us posaré talls
per l'interès
dels oients
en saber
el més important
era
època de Mega Drive
perquè es fa una idea
volien saber
codis de videojocs
i les trucades
els trucs
els trucs
sí
el J
te poses això
desbloquejar
el riu
per l'altre rival
de l'Street Fighter
sí
però que és una cosa
que s'ha perdut
no?
o sigui
no sé
que bueno
ara sí
ja tens YouTube
i pots veure una miqueta
era fantàstica
i llavors
els trucs
sí
les combinacions
per tenir munició infinita
exacte
exacte
no
també
evidentment
parleu de la formació
que ha crescut
i que no només
de universitat
doncs
parleu de ciutats
com Barcelona, Terrassa, Mataró, Vic, Reus
i Girona, Lleida
un mapa que cada vegada es fa més gran
i que també és important
és important
perquè
realment a Catalunya
hi ha una grandíssima
oferta formativa
i també hem de reflexionar
sobre
si la pròpia indústria catalana
pot absorbir
tanta
oferta formativa
estem en un any
aquest 2024
que
és que està sent
bé
tristíssim
per la indústria
del videojoc
perquè cada dia
cada dia que passa
tenim notícies
d'acomiadaments
en la indústria
no tan sols
a l'àmbit internacional
també a casa nostra
hem conegut casos
fa pocs
doncs a Novarama
sense anar més lluny
i
i també fa poc
a l'IntheWorks
per exemple
i clar
ens trobem amb això
a veure aquest 2024
com
com anirà la cosa
però sí, sí
efectivament
hi ha un gran ecosistema
de jocs de formació
i els estudis
de videojocs
estan superinteressants
en venir a Barcelona
ara parlaves
de la indústria
a nivell d'empreses
també feu un repàs
de les que hi ha a Catalunya
al llibre
i de fet
hi ha la fantàstica llista
que podíem veure
quan van venir a l'Expo
amb el nom de totes elles
però
intenteu explicar
el tipus d'empreses
no?
si són indis
o són multinacionals
i a més a més
si poseu
algun exemple real
i expliqueu una mica
com són cadascuna d'elles
que això és important
també
sí
crec que és bàsic
per entendre
com és aquesta indústria
a casa nostra
i hi ha per extensió
també altres indrets
que no són tan diferents
hi ha bàsicament
explicades
dues formes
molt oposades
d'empresa
i també de proposta
de videojocs
que fan
perquè
una mica lligat
és el que
se sol dir
el triple A
i l'indi
en aquest cas
si parlem d'empresa
seria una empresa
molt gran
multinacional
que l'exemple
que hem triat
és Ubisoft
Barcelona
clar
són gent que fa
Assassin's Creed
són gent que està
amb Skull and Bones
o sigui
són jocs molt populars
amb moltíssim pressupost
que treballen
arreu del món
coordinats
i a l'altra banda
teníem
Mango Protocol
que és un petit estudi
indi
aquí a Barcelona
que té uns jocs
que són
en un univers propi
fet
amb un estil
de dibuix a mà
i
clar
veiem com treballen
vam anar a parlar amb ells
vam fer uns reportatges
que són
videoreportatges
que formen part
de l'exposició
i aquí en el llibre
és
doncs un
per escrit
no?
part d'aquestes declaracions
i molt més ampliat
la informació
i comparant
posant algun exemple
intermig
també
d'empreses
que són una mica
més grans
que aquesta
Mango Protocol
és el que has dit
o sigui
allò que l'expera un vídeo
aquí és un reportatge
exacte
exacte
per traduir-ho
al format
adequat
per cert
mencionaves
Mango Protocol
acaba de sortir
el videojoc
Clem
una aventura gràfica
amb trencaclosques
meravellosa
us recomano
que la busqueu
perquè està molt bé
doncs mira
també anunciem
que la setmana vinent
tenim la sort
que vindrà la Mariona Valls
de Mango Protocol
i parlarem d'aquest joc
precisament
i que serà fantàstic
per cert
deia que tenim
dos terços
dels creadors
d'aquest llibre
Nova Pantalla
el videojoc a Catalunya
Marc Angrill
l'Albert Garcia
i el Joan Galí
que li han demanat
que també volíem
escoltar la seva veu
el llibre de Nova Pantalla
és
jo crec
una magnífica oportunitat
per
expandir
per repensar
per millorar
les informacions
que ja hi havia
a l'exposició
de Nova Pantalla
en aquest sentit
jo crec que
és un compendi
molt bonic
perquè està editat
de forma molt especial
de tots aquests aprenentatges
que van fer
amb l'Albert i el Marc
crec que és un llibre
que pot agradar
tant a la persona
que ja va visitar
l'exposició
perquè hi trobarà
coses noves
com aquell
que no va tenir
l'oportunitat d'anar-hi
que vol saber
de què va tot això
del videojoc
a Catalunya
el Joan
parlava una mica
en passat
esteu parlant ja
d'aquest projecte
en passat
heu estat molts anys
treballant junts
vosaltres tres
a veure clar
ara ja no fem
aquelles reunions
terribles
que fèiem els diumetges
no hi havia cap de setmana
no teníem gaire vida
ja m'imagino
clar en aquest sentit
sí que hem passat pàgina
però l'exposició
segueix itinerant
té molt de camí
per recórrer
o sigui que
encara hi ha oportunitat
per veure-la
encara que sigui
sempre una mica diferent
perquè ara està com
composada de mòduls
i ja no té per què tenir
sempre el mateix
recorregut que tenia
el Palau Robert
perquè s'adapta
a cada espai
molt bé
i cada vegada
que vaig a veure
és nou
on és això
és una mica
ubicar-me
i bé
a cada lloc
tens una perspectiva
una mica diferent
fem a res
una petita pausa
de llibre
però ja veureu
que està vinculada
perquè
volem fer una pausa musical
amb el Víctor Mame
que avui
ens volia
interpretar al piano
una peça
molt concreta
que està lligada
jo crec que una mica
amb el llibre
Hola, sóc el Víctor Mame
i avui havia pensat
en fer
una petita recopilació
de melodies
d'alguns videojocs catalans
però finalment
m'he decantat
per tocar
una peça més llarga
d'un dels videojocs
més referents
de la indústria catalana
que és
Gris
així doncs
la cançó que escoltareu
a la continuació
és una part
d'un dels temes principals
de Gris
com veureu
una música
molt ambiental
molt tranquil·la
que potencia
les emocions
i les experiències
de la persona
que està jugant
al videojoc
espero que us agradi

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La veritat és que ha caigut a les meves mans i mira, ara no puc parar de llegir-me, hi ha moltes dades interessants, la veritat.
Ara parlarem d'alguna anècdota més del llibre, però estem parlant d'aquesta exposició itinerant i la veritat és que continua movent-se.
Ara, on la podem trobar?
Bé, després de passar per Girona en posta l'Hospitalet de Llobregat, amb motiu del Saga i Terrassa, que fa poc i és on van presentar oficialment el llibre...
El citem, no?
Això pot ser que no sigui tot, això pot ser que no sigui tot, ja ho veurem.
Ara anava a preguntar, perquè, a veure, és evident que noves edicions del llibre pot haver-hi.
Ara us pregunto una cosa que potser ja teniu tancada, però evidentment la història del videojoc a Catalunya es va movent, no?
Sí, sí, això només és ara, doncs, potser és la culminació d'aquest rumrum que hi ha hagut aquests anys d'exposicions i de donar-li una mica de tractament i normalitat en l'àmbit més institucional al que és el videojoc i potser d'aquí un temps es torna a fer una gran exposició amb més dades.
No ho sé, però sí que és veritat que ha estat un punt d'inflexió important. Jo mai havia vist tanta visibilitat, tanta menció al que es fa aquí.
Jo crec que ha anat molt bé també perquè la gent que es dedica a videojocs aquí tingui, doncs, una mica de veu, una mica de representació, perquè, clar, no només és l'exposició i el llibre,
és que és també, doncs, parlar-ne en programes com aquests, en un munt de reportatges que han sortit a tota mena de mitjans i, clar, al final això repercuteix també en tota aquesta gent que surt a l'exposició i al llibre.
Puc anar una mica de xulo?
Home, i tant!
Sí, bueno, anem, anem, anem. A veure, el llibre aquest realment el vam tancar ja fa més d'un any, quan el Joan, el Marc i jo vam acabar de fer l'adaptació de l'expo en format llibre, vam acabar-ho fa molt temps, fa molts mesos.
Gran part del llibre està dedicada a un joc que també és Baldur's Gate. Vam ser visionaris.
I tant!
Ja vam posar.
I el Clem també.
I el Clem.
El Clem també està allà, té gran part del llibre. El Baldur's, nosaltres, en el moment, va ser una mica de sort, no?
Veiem que era un joc amb molt potencial, però no sabríem que es convertiria en això, però durant la casualitat que ha estat un joc que ha guanyat el joc al millor, el premi al millor joc de l'any i està desenvolupat en part de Barcelona.
Després, a mi em fa gràcia també perquè, això no és mèrit nostre, vam entrevistar creadors de videojocs, preguntant-los sobre quines eren la seva visió del futur dels videojocs.
Parlo de fa un any i mig, està fet el... I el tema ja era l'IA. L'IA estava ja, doncs, com el tema principal.
És a dir, hi ha diverses coses que amb el món del videojoc tot avança tan ràpid que dius, ostres, això potser va quedar com antiquat, no?
Vam encertar.
Us vau trobar amb algú que us va trucar i va dir, ei, no surto al llibre, ei, no surto a l'Expo.
Va haver-hi alguna pressió d'aquest tipus?
Doncs jo no he rebut cap tipus de...
Això vol dir que heu fet molt bé la feina.
Jo crec que al contrari, de fet. Com dir, ostres, que guai, no ho sabíem.
Exacte, exacte.
Sí, de fet, jo crec que vam fer un gran esforç per representar el màxim de gent, perquè al final és una mostra, no?
Has de triar, has de descartar i crec que el fet que també a l'exposició hi hagués una pantalla al final on hi surt tothom
i l'última cosa que estan fent, no?, o que ja han tret al mercat, ostres, això jo crec que molta gent no s'ho esperava.
Tu entres també a l'exposició i veus un munt de pantalletes amb un munt de videojocs
i encara que no surtin representats a instal·lacions concretes o en el vídeo immersiu,
doncs, ostres, hi és allà el videojoc.
I això va ser una... bé, una deferència cap a tota aquesta gent.
Clar, aquestes reunions de diumenge que fèieu.
Sí, exacte. No era divertir d'aquella pantalla perquè tu podies triar si volies...
O sigui, com hi ha tants estudis, oferir una llista es quedava com bé, que és això, no?
Sí, sí, sí.
No podies triar, doncs, per un nen petit, per consola.
I et deia, doncs, a les companyies que feien jocs per aquest perfil de públic.
Està molt bé.
Vosaltres que heu indagat amb tota aquesta història de Catalunya, amb el videojoc,
podríem parlar d'alguna crítica, alguna cosa que faci falta,
alguna cosa que trobeu que aquí hem d'apretar, aquí fallem...
No ho sé, hi ha alguna cosa que... crítica, vull dir, una cosa que manqui.
Jo crec que el que més reclamen els estudis,
perquè al final els estudis de desenvolupament són els que més tenen a dia en aquest àmbit,
i al final, Marc i jo, som més de l'àmbit del periodisme i som periodistes de videojocs,
però el que jo veig que reclamen els estudis són dues coses, principalment.
Ja es donen moltes ajudes a nivell públic per videojocs, i això està molt bé,
i des de fa anys la Generalitat mateixa està apostant per donar ajudes als estudis de videojocs,
però estan reclamant altres tipus d'ajudes fiscals o d'ajudes.
Això és una cosa que molts estudis demanen i els aniria molt bé.
I més aquest any, que està complicada la cosa pels estudis.
Per qualsevol empresa de videojocs, treure el segon videojoc és el gran drama, no?
I això estaria molt bé.
I després una cosa que a poc a poc està despertant-se a nivell català de videojocs
és el tema de la distribució.
Que no hàgim de ser sempre nosaltres uns grans creadors de jocs,
però que ens els han de vendre americans.
Que les editores, que l'empresa que fa la distribució sigui també d'aquí,
estem veient casos que a poc a poc estan obrint camí com a Jandusov,
que han presentat molts videojocs,
o també ara fa poc a V-Lite, no paren també de fer molta distribució.
I això són uns bons passos en una direcció molt interessant.
Molt bé.
Molt bé. No sé si tens alguna cosa a dir.
Bé, estava pensant en un altre tipus de cosa que surt,
o sigui, com a idea que hi ha incorporada en l'article del Joan,
que és una crítica, però més que una cosa concreta,
és una reflexió sobre el tipus de videojoc que s'està fent aquí,
una mica pensant en, igual que es parla de cinema europeu,
quin és el videojoc europeu?
Que això també és una cosa que es comença a estudiar i a parlar.
Doncs quin és també el...
O sigui, de què parlen els videojocs fets a Catalunya?
perquè moltes vegades sempre és la còpia d'una cosa americana,
una cosa japonesa, perquè és d'on ve l'influència.
I ara comencen a sortir alguns projectes que tenen una mica d'originalitat
a l'hora de triar els referents culturals,
o que van, no sé...
Una personalitat més marcada.
Sí, és complicat parlar del tema perquè és molt abstracte.
No es tracta de dir, no, doncs ara farem un videojoc
que tot passa a Catalunya i tal.
No és tant això, no és una cosa molt evident,
sinó és més subtil, no?
Que tu pots agafar cosetes de mitologia popular d'Europa,
no cal anar-te'n sempre al Japó, que ja ho tenim molt vist,
o la mitologia nòrdica que estem farts ja de veure el mateix.
I perdre la por de fer-ho.
Perdrà la por de fer-ho.
El Clem, que abans parlàvem de Mango Protocol,
aquesta meravella, la setmana que ve en parlem.
Clar, la caseta està inspirada en la casa de l'àvia de la creadora.
Exacte.
I això és fantàstic.
Jo, Albert, si tenim un segon,
voldria agrair, evidentment, al Departament de Cultura
per haver apostat per fer el llibre de l'exposició, no?
L'expo va fer el Palau Robert, com sabeu.
El Departament de Cultura també va col·laborar
en la creació de l'exposició.
Però després el Departament de Cultura,
a través de la Direcció d'Innovació i Cultura Digital,
van dir, doncs fem el llibre.
I això m'ha fet il·lusió.
I finalment també agrair a la persona que l'ha dissenyat, el llibre,
perquè també té molt mèrit,
és en Xavier Morta,
del Departament de Cultura i d'Innovació Digital,
que el que va fer ell,
a banda de...
Bé, el repte de transportar,
traslladar l'exposició,
que era molt bonica,
que la va fer el museògraf Isern Serra,
el seu estudi de museografia,
doncs traslladar aquella estètica tan xula,
doncs amb un llibre.
De fet, en aquest sentit,
allò que deia al principi de la portada,
que és de les que brilla,
a mi em recorda aquella estança on veies el videojoc,
aquell tan gran,
on hi havia un joc de miralls.
Sí.
I per mi, no sé si és la idea,
però és el joc de miralls que és així, no?
Totalment.
Sí, sí.
La veritat és que és molt bona feina.
És veritat, molt bona feina.
Doncs ja ho sabeu,
es diu Nova Pantalla,
el videojoc a Catalunya,
Marc Engrill,
Joan Galí i Albert García,
i si esteu escoltant en podcast,
haureu d'anar cap enrere,
per si el voleu aconseguir.
És molt fàcil,
és només enviar un correu electrònic.
Vinga.
I, Joan, no marxis,
perquè ara continuem amb més...
Vols comentar alguna cosa?
No, Marc.
Ai, Marc, sí, Marc,
perquè t'hiigui Joan.
No sé.
Per el seu companyet Joan.
Sí, sí, sí.
Perdó, perdó.
No, no marxis,
perquè volem parlar una mica
del videojoc del Final Fantasy,
que l'ha jugat l'Albert.
Sí, això,
volíem repassar algunes novetats ràpides
i començarem amb aquest videojoc
que és tan esperat
que surt avui mateix a la venda,
que és el Final Fantasy VII Divert,
i això ens hauries d'explicar
les teves primeres impressions, Albert.
Molt ràpid,
perquè és un joc molt esperat
per molta gent,
exclusiu de la PlayStation 5,
és un videojoc
que forma part d'una trilogia
i és el joc del mig,
és com l'imperiocontrataca,
aquest és l'imperiocontrataca.
Les dos torres,
perquè ja us heu fet la idea.
Doncs és una aventura
espectacular,
aprofita al màxim
la capacitat de la PlayStation 5
i el que fa és intentar
donar una nova reinterpretació
en el gran clàssic dels videojocs
que és el Final Fantasy VII.
Llavors, és un joc molt per fans.
Jo he estat jugant-lo aquests dies,
a mi m'agrada bastant,
no estic tan entusiasmat com la resta,
és una aventura espectacular,
molt obert,
els personatges són una passada,
no he vist personatges més ben fets
en un videojoc,
és una meravella,
es nota una riquesa,
un amor per aquesta història,
però jo el que veig molt clar,
però molt clar,
és que si Final Fantasy
no us diu res,
aquest joc no us dirà res.
És així,
és un joc que
potser pots descobrir Final Fantasy.
Exacte.
Si voleu descobrir Final Fantasy,
no comenceu per aquest.
Jo proposo començar per l'anterior,
és el Final Fantasy VII Remake.
I és fantàstic,
us ho recomano que ho feu,
però si no us dius reus això,
podeu passar,
perquè trobo això,
aquesta expressió de
cafè per amui cafeteros,
que es diuen que...
Doncs això és Final Fantasy.
Molt bé.
Marc, tu ets de Final Fantasy?
No, la veritat és que no.
És com la saga que jo...
L'antítesi, eh?
No, no, no és que...
És simplement que jo no...
en el seu moment,
quan va sortir,
mirava el meu germà gran
com jugava algunes partides,
però no m'ha tocat mai a mi.
O sigui,
pel que sigui,
no he coincidit
i no m'ha tret després.
Llavors,
m'ha quedat això,
com a espectador.
Jo el veig des de fora.
Des de fora, sí, sí.
I és el que diu l'Alberta,
és que si no t'interessa ja,
és que és difícil entrar-hi.
Jo veig que és un món ja molt fet,
dels seus fans,
i jo no m'hi sento ja molt convidat.
Però igualment,
deixem clars dues coses.
Cada Final Fantasy
té una història independent.
Això és una cosa bàsica
que hem de saber.
O sigui,
fa poc va sortir el Final Fantasy 16.
No calen haver jugat els altres 15,
perquè tots tenen històries
que no tenen res a veure
l'una amb l'altra.
I aquest remake
que estan fent ara,
doncs una mica es la intent
d'enganxar gent com el Marc,
que potser no va jugar a l'original,
doncs intentar enganxar-lo a la història.
És molt obert, aquest.
Aquest és molt obert.
L'anterior era una gran ciutat futurista
i aquest és molt obert.
La temàtica del joc
està d'actualitat.
S'estan carregant al planeta
i hem d'intentar...
És una temàtica que fa 30 anys...
Ostres, mira,
quina temàtica ecologista.
No, no.
Totalment d'actualitat.
Molt bé.
És combats, imagino, eh?
Combats molt complexos.
Jo els combats d'aquest joc...
O sigui, no són complexos.
O sigui, més o menys estiran.
Però jo és dels jocs
que se m'escapen pertot arreu
el sistema de combats
és molt profund
i jo em perdo.
Jo em perdo.
Molt bé.
Cal venir una mica estudiat, aquest joc.
Sí?
Sí.
No, però bueno,
havíem de parlar-ne perquè és una de les sortides de la setmana, eh?
Sí.
No, no, i que és un joc que es comentarà molt
i, sobretot,
el que jo destaco,
la gent que són fans,
que són milions de persones,
avui estan molt contentes.
Perquè avui comença l'aventura
d'aquest videojoc
i és una cosa molt èpica,
amb les músiques tot impressionant.
Tenim 30 segons només, Albert,
però també m'agradaria preguntar-te sobre Palworld,
que vaig veure en un tuit, crec,
que comentaves que ha perdut jugadors,
però que encara consideres que és fantàstic.
Fantàstic les xifres que té.
Exacte.
Jo soc un anti-Palworld total.
O sigui, Palworld,
aquest joc que va sortir fa poc
en accés anticipat,
que és com una mena de poti-poti
de Pokémon, Ark i molts videojocs,
va fer unes vendes espectaculars
amb un mes amenut 25 milions d'unitats,
un estudi petit que no el coneix ningú,
que utilitzen IA per fer els videojocs,
i des de fa un mes fins ara,
en quatre setmanes,
han perdut el 84% dels usuaris.
Tot i així,
300.000 persones
simultanies jugant tota l'estona,
que és una barbaritat.
Absolutament.
I bé,
la bombolla
s'ha de ser empatona.
Sí, sí, una miqueta.
Doncs, Marc Angrill i Albert García,
gràcies de veritat
per parlar-nos del vostre llibre.
Hi ha molt més del que hem explicat, eh?
Això també li hem de dir als oients.
Eli,
moltíssimes gràcies
per fer aquesta nova edició
del Generació Digital.
Gràcies a tu.
Gràcies també al control tècnic,
el Dani,
gràcies, Dani,
que vagi molt bé.
Hola!
I el Generació Digital
d'avui ha acabat.
Ens trobareu en digital
quan vulgueu,
però la ràdio continua.
Adéu-siau!
Adéu-siau!
Adéu-siau!