I cap, la Ràdio Inquieta.
Generació Digital, amb Albert Murillo.
Benvinguts a Generació Digital, edició número 803.
Ensetem la vintena temporada de la Ràdio amb il·lusió i alegria.
Avui us presentarem un dels nostres nous fitxatges.
Coneixerem el Nino de la Luz.
Veurem què s'amaga en el nou sistema operatiu Windows 11.
Escoltarem música d'Ava, sabrem qui de nosaltres juga amb emuladors,
i us explicarem les novetats del món dels videojocs.
Hola, què tal, Elisabeth Sánchez, com estàs?
Molt bé, i tu?
Estar des de Tarragona, no?
Estupendíssim, guapo, com estem?
Gina, a tots, bona tarda.
França Xavier Blasco, preparat?
Totalment.
I benvinguda, Laia Nerin, com estàs?
Moltes gràcies, molt bé.
Has descarregat Generació Digital.
Escolta'm, aquesta sintonia, després de molts anys, l'hem canviat.
I què us sembla? Quina sensació us dona?
A mi em falta una cosa.
Què?
Humanoid.
Sí, sí, sí.
Però m'agrada molt que ho conservem, que fa molt de temps.
És que no podríem fer-ho d'altra manera, eh?
De fet, m'ho vas recordar, el francès, eh?
Sí, això va sortir.
De totes formes, a mi em sap greu perquè hem estat 14 anys
en una sintonia, que era l'anterior,
d'un autor canadenc que cobrava uns cèntims d'euro cada setmana.
I ara l'hem deixat sense.
Avui s'adonarà que ja no sona, la seva sintonia.
Avui el truquem.
Avui el truquem.
Avui ho tenim en directe, no?
Sí, sí, sí.
Pobre, amb la seva jubilació ja...
Què viurà, no menjarà calent, aquest home?
Perquè moltes més sintonies no sabem si deu tenir.
No, només si que en tenen, eh?
Si són la meitat de bones que teníem nosaltres,
aquest home està forrat.
Però aquesta escolta, escolta.
A mi m'agradava molt.
L'única cosa d'aquesta sintonia és que no acaba bé.
Ah, no?
Pots posar el fil de la sintonia o ara et faig una...
No?
Escolteu.
Hòstia, ja està.
Però aquest deu ser belga, home.
Està cobrant, no? L'autor està cobrant.
És que no veig, no fila tan prim.
No, jo crec que se li va acabar, no sé, saps?
Va haver-hi un moment que diu, hòstia, com m'ho acabo.
Es va morir.
Va acabar la bateria del mòbil.
Exacte, exacte.
Ei, avui també us presentem a la Laia Nerín,
també coneguda com a Gufolof.
Un aplaudiment, no?
Sí, i tant.
Per cert, què prefereixes, Gufolof, Laia, com vols que et diguem?
Com preferiu.
Ah, sí, de veritat?
Com preferiu, que de molt llet.
Hola, com preferiu, com estàs?
No, però ens sortiran les dues coses, eh?
A mi, almenys, ens sortiran les dues coses.
Cap problema.
A la Laia li encanten els mussols.
Així és.
Per què? Com és això?
Sempre que m'han preguntat quin és el teu animal preferit,
deia els mussols.
De fet, hi ha molta gent que té por, els mussols.
Saps allò pel coll?
Sí, pel moviment del coll, moltes vegades, saps allò que...
Com et veuen en un aspecte bastant inquietant.
Hi ha gent que els col·lecciona.
La meva àvia.
No que els col·lecciona, però col·lecciona.
No, no, filoetes.
Cada vegada que anava a algun lloc, li havia de portar un mussol.
De fet, si vas a sentir-se del Vallès, tot són mussols allà.
Ah, sí?
Sí, sí, allà el tema dels mussols, tal.
La Laia és molt activa a Twitch, un jugar a videojocs,
xerra amb els seus seguidors, i el que vols, sobretot,
perquè ho vaig llegir, és passar-t'ho bé en general.
Sí, sí, tant, per això estem, si no, no ho faríem, realment.
I realment, amb els teus seguidors, que en tens ja més de mil, no?
La relació que hi ha, quina és? Bona?
Sí, tant, molt bona.
Perquè això ara, a més, està...
Mira, l'altre dia vaig rebre jo un missatge de Twitch,
perquè tenim aquí el nostre canal,
i que cada vegada hi ha, doncs, més eines
perquè la relació amb els teus seguidors sigui fluïda, sigui tranquil·la.
Twitch està intentant fer molts moviments
per intentar atraure el públic.
Sí, el públic i els creadors,
que últimament també els hi estan retallant el sou,
els hi estan fent allò una mica de...
Home, és que s'està fent molt gran,
per cert, Eli, tenim a gent que ens està veient en aquests moments?
Tenim uns quants, de moment tenim gent molt coneguda nostra.
Som-hi? Sí, sí, sí. Molt bé, fantàstic.
Darrerament, per cert, laia està jugant molt al The Witcher 3.
Hi ha una altra que no el coneixia, que és l'Immortal Fenix Rising.
De què va aquest? Jo tampoc el coneixia,
i la veritat és que m'està agradant molt,
és un món obert, molt simpàtic, molt de dibuix, així, infantil...
Molt bé, d'acord. I es basa en la mitologia grega, òbviament.
Molt bé, mira, l'altre dia jugava jo...
jo jugava jo al de Hades, que també és molt mitiològic,
i escolta'm, m'està costant una mica aquest joc, la veritat.
I això, me n'havia parlat també l'Albert,
que li ha de donar una segona oportunitat.
Home, és que és un repte, a part de l'infern, clar.
Exacte, és més difícil que sembla, aquest joc.
Sí, l'Albert té molta pràctica. Sí, sí, sí.
Molt bé, doncs, comencem amb algunes noticietes
que s'han donat aquesta setmana.
I és que quan comencem el programa, el que m'agradaria és parlar
dels jocs que surten entre avui i demà.
Avui apareix Life is Strange True Colors,
amb una història nova, protagonista nova,
amb un poder paranormal de les seves emocions.
La música i la posada en escena dels seus trailers, a mi,
em recorden a un videoclip amb una imatge que és molt estudiada,
utilitza, doncs, música coneguda, comercial.
En teniu ganes, d'aquest joc? Sí, la veritat és que les anteriors
de Life is Strange és un joc espectacular,
si t'agraden molt les històries, les aventures,
els poders paranormals.
I aquesta, la veritat, els seus trailers estan molt treballats
i la comunitat, en general, en tenim moltes ganes.
Sí? Doncs és ja tercer episodi, em fa l'efecte, no?
I té molt bona pinta, a veure si podem provar aquesta temporada
i poder comentar aquest joc que apareix avui mateix.
Curiosíssim també el videojoc
que ha aparegut aquesta setmana per PC i Xbox
i que es diu Artful Escape
i que està publicat per Annapurna Interactive.
Portem el control d'un jove que amb la seva guitarra
es vol escapar del llegat musical del seu tiet,
una llegenda absoluta morta del folk.
Del folk, del món del folk.
De fet, tu has anat seguint la sortida,
i sobretot la història d'aquest videojoc,
que és de l'artful escape.
Sempre hi ha hagut músics tapats per la figura del seu pare, no?
Sí, però si fem una miqueta memòria, em penso que és més al revés.
Sí, tu creus? Sí, i tant.
Sempre callem amb la mateixa, amb el fill del John Lennon.
Sí, és veritat.
Però això et diu que el fill del Maurice Jarre,
el Jean-Michel Jarre, l'Ànica Costa i la Miley Cyrus,
que era l'Anna Montana.
Sí, és veritat.
Però és que Miley Cyrus és molt més que el seu pare.
Sí.
Anem pensant, dient, hòstia, el fill de John Lennon,
el fill d'aquest, de l'altre, hòstia, han fracassat.
Però comencem a mirar-ho per l'altre cantó.
I també una cosa molt curiosa, descendents d'autors de llibres.
Sí, també.
Herman Melville, que és l'autor de Moby Dick, tenim el Moby.
Sí, és veritat.
A veure, la novel·la és molt famosa,
però popularment el cantant o el músic és molt més.
El bassinet de l'H.J. Wells, el de la máquina del tiempo,
aquest senyor ha fet pel·lícules,
com el Faible va a l'oeste, per exemple, o El príncipe de Egipto,
o la pel·lícula aquesta de Viaje en el tiempo.
El Julien Doré, el seu rabasavi, era el Gustave Doré.
És que, esclar, ho porten els gens.
Sí, vull dir, és una cosa que...
Sí que és normal, el pobre deserat, el fill, tu un pare, tu un tiet,
però donem compte que n'hi ha molts més,
que han triomfat més que els pares.
De fet, aquest Artful Escape, Francesc,
el protagonista va amb una guitarra.
Com es deia allò que veien en alguns esdeveniments
que fan veure que toquen la guitarra.
Era guitarra.
És allò que feies de petit o amb una...
Si tenies raqueta de tenis.
O amb una raqueta de tenis.
I si no ho feies amb les mans.
És aquella africana que s'han fet aquestes competicions.
No sé qui interpreta, qui toca més bé la guitarra fictícia,
però tenien.
També hem de dir que aquesta setmana ha aparegut
el Lost in Random, d'Electronic Arts,
que és el protagonista,
i també el Warioware Get It Together,
microjocs, algun d'ells una mica bojos,
amb aquest sentit de l'humor japonès.
Cada vegada no s'entén, vull dir.
Sí, el Wario.
Doncs en tenim un altre.
I després ha sortit també l'NBA 2022
amb moltes novetats tècniques.
Us he de dir una novetat tècnica, no sé si la sabeu,
i és que el so de les sabatilles en el parquet,
depenent dels jugadors, porta una snipe o un escomber,
és el detall que necessitàvem.
Sí, per viure.
És broma.
És que jo he llegit les novetats tècniques,
i dius, al final, és un joc de bàsquet,
però sempre hem de dir alguna cosa
perquè el joc sigui especial.
Home, ara comencen les dates d'aquestes,
on totes aquestes sagues com l'NBA 2K,
el FIFA, el Pro,
comencen a sortir abans de Nadal,
octubre, novembre,
i començarem a tenir aquestes novetats
que si mires l'anterior dius,
és que tampoc hi ha tanta diferència més que de portals.
També voldria afegir que això del 2K ja no cal posar-ho,
perquè es feia per evitar-se...
El 2K és el 2000.
Era per evitar dos zeros.
Ningú els ha avisat.
Ara el 2K, dos dos, és el mateix que posar dos zero, dos dos.
El 2K ja no cal posar-ho, senyors.
No sé si els convencerem, eh, per això.
No, gent, però bueno.
Però de què vagin fent?
Exacte.
I en aquesta nova temporada hi ha coses que no canvien,
com escoltar aquesta sintonia
i també les experiències de Leli
amb els seus videojocs de mòbil.
Has aprofitat aquestes vacances per jugar més?
He aprofitat molt. He jugat molt.
Tinc molts jocs preparats,
però n'hi ha un en concret
que m'ha portat molt més temps que els altres,
que és el d'aquest primer programa,
que m'ha agradat molt, però molt.
És un joc preciós.
Crec que molts de vosaltres ja el deveu conèixer.
És un joc de Sky Niños de la Luz.
Xican.
Sí, és un joc dels creadors del Journey,
de That Game Company,
i aquest joc ha estat nominat a una pila de premis
i n'ha guanyat moltíssims, també.
Va sortir el 2019 per Ayos, el 2020 per Android,
i aquest estiu ha sortit per la Nintendo Switch.
Sí, realment és un joc d'aquells que dius només per mòbil.
Sembla ser que ha sortit per moltes plataformes.
Home, la seva estètica i la manera de jugar-hi
és molt important.
És un joc que m'ha agradat molt.
Pot semblar que per mòbil no,
però per mòbil jo he jugat molt bé, m'ha agradat molt,
i no cal tenir un altre dispositiu.
I què hem de fer en aquest joc?
Doncs en aquest joc controlem un nen
que haurà de recuperar l'esperança
que ha desaparegut de diferents regnes,
que són set de principals,
i que hem d'anar visitant i anem complint diverses missions.
És un joc bastant fàcil.
Aquest joc és molt important.
És un joc que és molt important.
És important anar interactuant també,
perquè hi trobes altres jugadors.
És un joc social.
Estem constantment connectats en línia.
D'altres jugadors?
Sí, et vas trobant jugadors a mesura que vas avançant,
i en alguns moments determinats et poden ajudar a trobar
el que has de trobar.
El resum de l'argument és això.
És un nen que arriba a un regne inhòspit
que té diverses dificultats.
És molt bonic, molt ben fet,
i l'hem de recórrer buscant esperits.
Quan trobem aquests esperits, hem de seguir la seva història,
i gràcies a seguir la seva història,
te'ls envies a la seva constel·lació,
i així vas recuperant l'esperança.
Però esperits, cucos, no?
Sí, no fa por.
És molt ghibli.
Esperits blancs.
Deu haver-hi molt color blanc.
Sí, sí.
Per allà on vas recuperant l'esperança del món,
es va recuperant una mica el color.
És molt fàcil de fer servir.
Només hi ha dos botons, un d'ells per saltar o volar.
Hi ha moltes parts on vols per núvols.
És molt bucòlic.
I els altres jugadors què poden fer?
Ells poden ajudar-te a donar-te pistes
o ensenyar-te on trobar aquests altres esperits.
Llavors és això.
Vas avançant,
existeixen unes millores i recompenses
que et permetran aconseguir
nous aspectes per al teu personatge
i també comunicar-te amb altres jugadors.
Espectes, esquins, eh?
Sí, exacte.
Pots anar canviant una miqueta la vestimenta,
el cabell,
per anar-hi posant una miqueta més de gràcia a la història.
Tu també pots anar ajudant els altres, no?
Exacte.
Es tracta d'anar explorant i interactuant.
És un joc gratuït,
però també hi ha altres tipus de pagament
com aquests de canviar l'aspecte del teu personatge
d'una manera determinada.
Però això no t'impedeix ni molt menys
seguir amb el joc ni gaudir de l'experiència
de manera gratuïta.
Per tant, pots obviar perfectament el sistema de pagament.
Molt bé.
Per cert, amb això em despista una mica
el tema de poder jugar amb gent.
Pots jugar sol?
Pots jugar tu sol? Jo he jugat sola.
Crec que hi ha una manera de jugar cooperativa,
perquè estàs en línia i et pots trobar amb altres personatges,
però pots jugar tu perfectament sol.
Molt bé.
L'única cosa entre cometes negativa
és que per anar complint tots els reptes
has de repetir com molt les zones
i les mateixes mecàniques,
és anar a totes les zones investigant.
Pots fer una mica pesat.
Sí, però si tu penses amb calma i el gaudeixes,
la música és preciosa,
la banda sonora és preciosa,
jugar amb els auriculars és al·lucinant.
I el Dani ara està jugant.
I ens ha posat el joc.
Sí, és que ja denota aquesta musequeta.
De fet, comences el joc i et dius
que aquest joc es gaudeix molt millor amb auriculars.
Molt bé.
Això està molt de moda de dir-ho, això dels auriculars.
Perquè es gasten la pasta
amb un tècnic de so i un compositor
i diuen aprofita-ho.
I està bé que avisin perquè de vegades tu jugues
per anar en transport públic o per anar on sigui.
Potser és un moment que és obvi el tema auriculars,
però si t'avisen i ja el gaudeixes
des del principi, doncs ja està.
Molt bé.
I res, van apareixent temporades per anar-lo fent
una miqueta diferent, com per exemple ara la última,
que és sobre el petit príncep,
que va afegint regnes.
Molt bé, més el petit príncep està molt ben integrat
en aquest joc, no?
Sí, sí.
No és molt bé, recordem el nom?
Es diu Sky Niños de la Ludia, està Parallos i Android.
Generació digital, reprenem la partida.
El Dani, l'estratènica, ens diu que ens posem d'en peus
amb aquesta cançó.
Tinc unes històries amb aquesta cançó.
La primera vegada que la vaig escoltar per la ràdio,
el que va significar per mi.
A veure, per cert, teniu les tauletes
amb el mode llapis configurat?
Sou dels qui creieu que fallant se n'apren?
Us ho penseu molt abans de tirar endavant un projecte?
Sou dels qui us agrada aprendre sols?
D'això d'ensenyar en té tota una teoria, l'Estar, no?
Doncs sí, perquè el sistema dedicatiu
és un projecte que és molt important.
El sistema dedicatiu domèstic es basa
en rebre ordres d'allò que no hem de fer.
No toquis això, no parlis, no saltis,
estiguis quiet, però no t'expliquen
per què no has de fer tot això.
Possiblement és per aquesta manera d'ensenyar
que quan es fem més grans i veiem classes a la feina,
de gent amb presentacions,
rotllo PowerPoint i ens mostren el contrari,
és a dir, el que sí hem de fer,
per això deia que la gent s'ho pren com una epifania.
Més encara, quan són instruccions extractes
o molt generalistes.
Perquè la cultura de l'esforç
és una de les grans mentides de la humanitat.
Estic molt d'acord.
Ens venen la motu d'aquest estudiar molt
si ens esforçem, si fem les coses bé,
doncs s'arribarem lluny, t'oïnfarem, serem rics,
i tot és mentida.
L'acció de fer les coses bé o molt bé
gairebé mai rep la reacció a la conseqüència
d'una recompensa.
Al cap i a la fi, tot es delimita a tenir sort
a trobar-se en el llot exacte a un moment concret.
I això és tot.
Molt bé.
I per coses com aquestes,
doncs vaig encomanar aquesta temporada de l'Starr
que aquesta nova temporada prengués el rol de professor.
De fet, si ens esteu veient per Twitch,
tenim cadascun de nosaltres
un dibuixet a sobre de...
Exacte.
I el teu és doncs el de professor.
O sigui,
no pas perquè digui el que pensa,
sinó perquè els seus pensaments mereixen ser,
jo penso, escoltats.
Quan vam començar a preparar la temporada
em vaig imaginar l'Starr una miqueta així.
Tenéis muchos sueños. Buscáis la fama.
Pero la fama cuesta.
Pues aquí es donde vais a empezar a pagar.
Con sudor.
Doncs encara bo, eh?
Encara bo. Me'l faig un favor, eh?
Perquè jo patiria a dir que a veure si em veu que aquesta gent
em veurà com el Tom Berenguer
amb aquelles pel·lícules que feia de professor de substitut.
Doncs recordeu que potser un espectacle matàvolatge i tal.
Però bé, sí que ha estat i és divertit,
perquè si ho soc sincer,
jo no ho tenia clar, amb això de ser aquí amb vosaltres,
aquesta vintena temporada al Gènere Social i tal.
A més a més, aquí al Murillo, el senyor em va dir,
nen, cobraràs menys i vindràs menys dies.
M'ho va pintar absolutament fantàstic.
Però, però, però, però,
el plantejament que vam posar sobre la taula
les propostes d'aquesta temporada
em van posar pel·lota i em van excitar.
I era, bàsicament, explicar diversos inputs
per tot aquell que volia dedicar-se a fer Vika Jocs.
Perquè d'aquest tema, per exemple,
vas escriure un llibre sobre això que es deia Colte Roses,
que es diu Colte Roses sobre Filos Nintendo,
publicat per l'editorial State Magazine Books,
del bon amic del programa Ferran González, no?
Sí, senyor, sí, sí.
Però el que us parlaré aquesta temporada
és, diguéssim, per entendre's, una miqueta més exclusiu
a fer-se videojocs i en exemples molt més concrets
i molt més pràctics.
La conya de tot això és que en bona part de l'estiu,
a part de carregar pianos del Richard Kleiderman...
Sí, que és veritat, eh?
És veritat, eh?, i carregat el piano de Richard Kleiderman.
Carregat i descarregat.
És com si fos un castell d'un...
Sí, exacte.
M'hi he passat preparant la secció
i gairebé que el resultat ha estat un altre llibre.
Llavors, que quan començo a escriure...
I en dic llibre per dir-ho d'alguna manera, eh?
Fàcilment són guions per ser locutats o irradiats,
una xerrada, com la que ara mateix,
com la que tenim ara nosaltres aquí tots plegats.
Jo us explicaré què fer, què no fer i per què.
El que passa és que he anat reglejant
i, bueno, que m'he descontrolat, vaja.
De fet, sembla una manera molt exòtica
i atípica de presentar-ho.
I tant, ara mateix.
Mira, jo preferiria escoltar abans un fracassat
i que m'expliqui com evitar trobar-me a la seva situació
abans que escoltar un triomfador
que em convida a ser com ell.
Simplement perquè si la fórmula del triomfador funciona és
tots triomfaríem.
No hi hauria pobres, tots seríem rics...
Veus que no funcionen.
Hem d'aprendre dels errors, Albert,
sobretot dels errors dels altres.
Un error depèn més de les circumstàncies personals
mentre que un encert té més a veure amb conjuncions alienes.
Són més casualitats.
No us parlaré de profe pessimista, eh?
Que us fareu pobres, no us fareu res a la vida.
Us parlaré de coses que potser seran políticament incorrectes,
però que són legítimament i èticament perfectes.
Bona tarda.
Posa'ns una miqueta d'exemples.
Seran coses orientades al homebriu, a la programació retro,
aptes per a iniciatives com ara la PlayStation talents o què?
És que com que coneixes, som iaios,
això del retro que portem a la sang,
és que són coses més per a gent de noves generacions,
que són les que pateixen més la inexperiència
i de gent de fora que vol aprofitar-se d'ells.
Però són inputs que també van bé per a la gent de més edat, eh?
A més, bàsicament,
i m'agrada molt que m'ho preguntis tu, Francesc,
perquè per fer aquests inputs,
o el llibre, o digue-li com vulguis,
he tingut molt present al meu cap els meus nebots,
l'Anna, que té 16 anys, i l'Alvaro, de 14.
Que, més o menys, deuen ser les edats dels seus nens, no?
De la Neusika i el Conan, m'equivoco?
Més o menys, més o menys.
El llibre de Cuitas Rosas,
és una mica més puñetero,
t'explicava com reconèixer coses bones i coses dolentes,
perquè tu mateix les poguessis replicar
de manera que un xoc és millor,
però ara, aquí, al Generació Digital,
el que faré us ensenyaré allò que ningú us ha ensenyat mai.
Generació Digital,
l'únic programa de ràdio amb accés anticipat.
Doncs estarem pendents d'aquí, res, 15 dies tard,
a l'Ajuntament d'Espanya,
de l'Ajuntament d'Espanya,
de l'Ajuntament d'Espanya,
de l'Ajuntament d'Espanya,
i després de la setmana.
Exacte, per cert,
continuem explicant que Microsoft ha confirmat
la data de sortida del seu nou sistema operatiu,
el Windows 11,
i està carregat de novetats pels amants dels videojocs.
Gina, quines novetats tenim?
Doncs mira, per començar, surt el 5 d'octubre
com una actualització gratuïta pels que ja tenen Windows 10
i els PCs que es comprin nous,
que el portaran incorporats.
Serà una descàrrega gradual,
és a dir, no el dia 5, no tots els ordinadors podran tenir-lo.
I diuen que a nivell de gaming sembla ser que...
Que serà l'hòstia.
Estarà molt bé, no?
Exacte, correcte i informatiu.
Hola.
Millor experiència a gaming perquè tenen un sistema optimitzat
per aprofitar el potencial de la targeta gràfica
i el disc dur.
Auto HDR, que és que enfegeix de manera automàtica
HDR els jocs fets
amb DirectX 11 o superior,
perquè es vegin millor.
Això és allò típic que sembla ser que el contrast, etcètera,
sembla que es vegi millor, no?
Sí, els negres més negres, aquesta obsessió que tenim.
Hi ha millors temps de càrrega,
amb un disc dur del rendiment,
aquests els SSDs.
Una nova Microsoft Store,
que és allà on vas a buscar moltes vegades els jocs
o els programes per descarregar.
És veritat que ara la botiga és bastant...
Drama.
Sí, sí, estic totalment d'acord.
Molt indefinit, imagina't, drama.
És que realment és que a vegades dius,
però què fa aquí el Minecraft?
T'atengueix aquí, saps?
A més, per què ens estem aquí barallant amb el Minecraft?
És una de les coses que no es veuen a la botiga.
És correcte, és correcte, molt bé.
També diré que no hem vist aquesta nova botiga
i que pot ser igual de drama,
però ells han promès que l'han millorada una mica.
A més, ha promès que Windows 11 seguirà oferint suport
al maquinari variat,
perquè, evidentment, els PCs que tingueu
amb ratolins i teclats de gaming
puguin funcionar amb aquest nou sistema operatiu.
Molt bé.
L'aplicació d'Xbox integrada
per millorar l'accés al Game Pass,
que ara, per cert, us haig de dir,
és un drama, un altre drama,
perquè no us explico el que he hagut de fer
per vincular el meu compte d'Electronic Arts
al meu compte de Game Pass,
perquè si sou propietaris d'un compte de Game Pass,
podeu també descarregar de manera gratuïta
jocs com el SimCity,
que formen part d'aquesta botiga d'Electronic Arts.
Molt bé.
De totes formes, m'has dit que aquest estiu
has jugat força amb el Game Pass.
Sí, per exemple, ara estic jugant al Call of the Sea,
que està gratuït amb el Game Pass,
i que us el recomano moltíssim, el vam parlar
d'aventura gràfica i d'exploració.
No us haig de dir res més, boníssim.
I també té opcions de núvol, no?
Sí, una app d'Xbox integrada,
pots accedir directament a xCloud,
però el millor d'aquest servei
és que serà accessible per navegador,
que de manera que des de qualsevol PC,
amb una bona connexió,
podrem gaudir de tots els videojocs.
Per tant, tot el tema del núvol i els jocs,
tu pots comprovar amb l'Estàvia, és el futur.
De fet, hi ha també una funcionalitat
que arribarà, em sembla que em vas dir,
que és, no sé si vosaltres utilitzaríeu o no,
és una aplicació d'Android
que la podeu utilitzar a través del vostre ordinador,
per exemple, no? Sí, exacte.
Tu pots fer servir el teu Android en el teu ordinador.
Això sortirà d'aquí un any,
o sigui, 5 d'octubre de l'any 2022.
Perdona, saps què significa això, Elis?
Que tots els jocs de mòbil que juguis podries,
en teoria, si vols, es pot jugar
a través de l'ordinador. En teoria, eh?
Sobre el paper? Sí.
Bueno, ja ho veurem, no? Sí, sí, sí.
A veure, en principi havia de sortir
aquesta funcionalitat,
però van dir que tenia un problema
i es diu que s'aplaçava aquest any.
Per tant, podríem tenir jocs d'Android
i Game Pass tot en un en el mateix ordinador.
Està bé. Ara.
Haig de dir que aquesta funcionalitat ja existeix
amb Apple, amb els iPhones,
amb el macOS Big Sur
i no està tinguent una gran acollida.
També és veritat que Apple té un 10%
dels smartphones
que són Apple al nostre país
i el 90% són Android.
I també hi ha un 25%
que hauria d'haver-hi més acceptació.
Ja ho veurem. És que és curiós, no?
Què en penses, tu, Francesc?
No sé si és una gran...
és una millora en la interacció amb un dispositiu mòbil
que el tinguis dins l'ordinador.
En molts aspectes estan preparats
per ser utilitzats amb pantalles tàctils.
Tu estàs avançat a utilitzar-los amb pantalles tàctils,
i tot i que no et diré jo que alguna funció
o alguna aplicació concreta, home,
et pot fer gràcia tenir-la a l'escriptori
i utilitzar-la com en el teu dispositiu.
No sé si hi ha tanta acceptació per això.
Sobre el paper sembla molt bona idea,
però a la pràctica, quan vas fer servir aquella aplicació,
estàs acostumat a fer servir amb els dits sobre la pantalla.
Bueno, espera que arribaran els monitors tàctils.
Sí, exacte. Què diuen els audience?
Doncs mira, l'Ed Caballer diu que té moltes ganes
de provar el Windows 11.
L'Eie Clips li diu que li havien dit que va molt millor
que el Windows 10 en la mateixa màquina.
I espera que ara...
Ah, sí, el Roger deia que...
Espera que marxa això, eh?
No ho puc llegir perquè...
Hi ha molts comentaris.
Que és molt bona notícia, això de l'aplicació.
Eh, perdona, que no té res a veure amb això, eh?
No té res a veure amb això.
Sí, una mica sí, eh, Elia, una mica sí.
No, a veure, si no para... Ullens, pareu de parlar.
No puc llegir els missatges, ho sento molt.
Les mans són l'aire, Lluïens, les mans són l'aire.
Pareu.
La bona notícia és això de l'aplicació d'Xbox.
Mira, ja ha marxat, no puc.
Si de cas és una cosa, sí, sí, després pots i ho apuntes.
Ho diré, ho intentaré dir.
Moltes gràcies, com has reaccionat amb la sintonia, eh?
Que quasi et tira els plats.
No sé, Laia, tu que utilitzes l'orinador per la teva feina,
que és amb Twitch i tal,
una actualització, un Windows 11,
és una mica mal de cap, també, no?
Perquè, clar, és després que tot funcioni,
que tot el que tens muntat funcioni, no, també?
A veure.
No, no, és que jo a vegades ho penso, eh, que dius...
No, no, ja ho dic, els perifèrics, tot, tot, tot.
Has comprat aquell teclat AliExpress per 11 euros.
Correcte.
Que és de l'altra punta del món, que fa llumetes,
i que no funciona.
Mira, Albert, jo et dic una cosa.
Recomanaria als nostres audience, excepte qui tingui moltes ganes,
que fins d'aquí sis mesos, és a l'octubre,
doncs, escolta, fins l'abril o fins al maig,
no actualitzin.
Perquè els primers es menjaran tota la falta de drivers,
les incompatibilitats, tot per ser el primer.
Eh, nosaltres sempre positius, eh?
Generació digital.
No, actualitzacions de Windows, no.
Espereu-vos, espereu-vos.
Molt bé, doncs ara, mira,
el que farem serà connectar amb el Víctor Mame.
Li vaig demanar al Víctor,
que sabeu que és el...
Pianista.
El pianista de Dr. Prats, eh?
Tenim un músic professional al Generació Digital.
I com que va passar tot això d'Ava,
jo vaig estar mirant la presentació d'Ava.
Vaig ser dels pocs que va mirar,
200.000 persones al món, cosa que em va sorprendre molt,
perquè dic, home, em pensava que agradaria molt més això.
I el que li he demanat és, escolta,
fes alguna cosa relacionada amb Ava,
perquè m'agradaria, doncs,
que la gent escoltés música a piano d'aquest veu.
Veure vosaltres la presentació no veuràs res, eh?
Tu saps tampoc de què va.
No.
A tu t'agradava Ava, de quan eres petit?
Sí, m'encantava i tant.
Tenia l'Ava Gold.
Ah, veus?
A casa tenia el CD aquell que van fer aquell recopilatat.
Clar, jo no entenia com vaig veure les imatges.
Però no vull dir, perquè aleshores em posa aquesta música.
Com vaig veure les imatges de promoció,
com vaig veure les teves noies,
amb vestides d'avatar que li han posat,
amb faldilla, no vaig entendre res.
És que és estrany.
Va ser molt estrany...
Era la faldilla.
Els puntets, dic, això sé per què ho sé.
Però per què estan tan feminitzades?
Ja es veu que són noies.
I això va fer la Industrial Legend Magic, eh?
A veure, la Legend Magic d'ara.
Sí, exacte.
No dic ni que sí ni que no, eh?
Però no és la mateixa que era.
Segur, segur.
Doncs escolta, anem a connectar amb el Víctor.
Hola, Víctor, com estàs?
Hola, estimats i estimades amants de la música,
el piano i els videojocs.
Jo soc el Víctor, Víctor Mame, les meves xarxes socials.
I estaré una temporada més al Generació Digital
parlant de música, de videojocs i de tecnologia i actualitat.
Avui us vinc a parlar de com la tecnologia pot canviar
l'experiència que podem tenir a l'hora de gaudir
de música en directe.
I és que fa pocs dies,
vam rebre la notícia que el grup Swag Abba
tornava als escenaris
després de molts anys, aquest cop,
en format ologràfic i amb noves cançons.
Aquesta idea, tot i que pot semblar
molt, molt, molt innovadora,
ja l'hem vist amb altres artistes
de la talla de Michael Jackson o de Whitney Houston.
I consisteix a crear uns avatars digitals
que representi a cadascun
dels membres del grup
i animar-los mitjançant
uns moviments corporals i facials
prèviament gravats per cadascun
dels membres del grup amb un tratge especial.
D'aquesta manera, podrem fer
concerts a qualsevol indret del món
sense haver-se de preocupar ni molt hores de sofà,
ja que es limitaran a reproduir les cançons
mentre els seus avatars
fan els gestos i els moviments corporals pertinents.
Aquí teniu una mostra d'una de les cançons
del grup, de les antigues,
de les clàssiques, de les mítiques
i res, m'agradaria saber
si aquestes cançons,
en general, van ser molt importants
per a la cultura del grup.
Aquí teniu una mostra d'una de les cançons
del grup, de les antigues, de les clàssiques,
de les mítiques
i res, doncs m'agradaria saber
per què s'ha fet el musical.
I en aquest canal,
i res, doncs m'agradaria saber també
i que comentéssiu amb els companys del programa
de Generació Digital que opineu
sobre aquest format de concert hologràfic,
si us sembla interessant, si us sembla
doncs positiu
o si us sembla simplement una cosa
anecdòtica que no arribarà enlloc.
La cançó que acabo de tocar
és la cançó de Mamma Mia, del grup Ava
i és una de les cançons més mítiques del grup,
més icòniques i alhora la cançó
que dona nom també a la pel·lícula
de Mamma Mia.
A mi m'ha agradat la meva interpretació del piano,
la cançó i aquesta petita
píldora d'informació tecnològica
i musical. Qualsevol cosa
la podeu deixar per les xarxes i ens veiem
d'aquí dues setmanes, aquí a ICAT FM,
al Generació Digital. Una forta abraçada
i que vagi molt bé.
Gràcies, Víctor. És curiós.
No sé si per ells, o sigui, per Ava, és molt còmode.
Hombre.
A casa i cobrant.
Exacte.
Ja està bé.
No sé si és el que toca.
A distàn, amb el temps,
treballes una vegada i cobres tota la resta.
Sí, no sé.
A mi em va sobtar
i em vaig assebre una miqueta
perquè també tenia ganes d'escoltar-les amb elles.
És el que diuen,
que em sembla que estan meca emprenyats entre ells.
Sí, és veritat.
Deien que no s'ajuntaven per això, que ja no es parlen.
De fet, havien sigut dos matrimonis
i ja s'havien separat i eren grup musical
estant separats, dibuixats.
No ho sabia.
I eren persones divorciades entre elles.
Sí, imagina't com devien ser al Bucket Stage
quan devien fer els concerts.
Ara han acabat més com al Rosario de la Aurora.
Però bé, escolta.
De fet, això és una miqueta
com el que està passant últimament en el cinema
que s'estan ressuscitant certs personatges
gràcies als Deepfakes.
Hem vist com, per exemple, el gran Moff Tarkin
tornava a ser el comandant de l'Estalla de la Mort
a una de les pel·lícules de Star Wars,
amb Peter Cushing molts anys després.
Està pensant que si actors,
gent a nivell hologràfic
o amb molta estimulació en 3D,
la pots tornar a posar a les pel·lícules,
hi ha un tema de drets d'aquí...
Clar, clar, clar, clar.
Això que ja estem veient al cinema
és una miqueta d'aplicar-ho al tema de la música.
Això va començar per culpa de la Marilyn Monroe
i d'Elpham Fribergard
amb un anunci de sorpreses des dels anys 80.
Sí, exacte.
I una miqueta és el tema de dir
fem el mateix amb música, encara estem vius,
et vull veure a tu amb 30 anys menys.
Escolta, jo cantaré o jo faré alguna cosa,
però tu estaràs veient un holograma de 30 anys abans.
I el dia que hi faltin,
només hi posaran una IA darrere i el tindran la mateixa imatge.
De totes formes, perdoneu-me,
i l'industria like in magic,
encara que sigui ara i no d'abans,
els ulls encara fallen, eh?
Els ulls no comuniquen, eh?
És que és fort, el tema, eh?
Jo que el tema veig el que deia el Francesc,
que encara som vius.
Si ja no hi són, clar, no hi ha un remei,
no hi ha un concert en directe.
Segur, segur, ja han sortit.
Però per veure un concert, suposadament en directe,
que no és en directe, que és tot enregistrat,
amb uns músics que no existeixen, que no estan allà,
ostres, perdoneu-me,
però explica-m'ho una estel·la gràcia.
No sé, si els nostres ullens
volen comentar alguna cosa sobre Ava,
després ho podem comentar,
que és en el moment que fem les xarxes.
És que enganxen, eh, aquestes consonetes, d'Ava?
Sí, els ullens et pregunten
si no hi ha cap videojoc, d'Ava.
És que, de fet, quan vaig veure les imatges,
vaig pensar, hòstia, això voldria ser un videojoc.
El tragè, el tenen.
Segurament en algun recopilatori,
tipus, bueno, un SingStar, potser.
Un SingStar, si n'hi havia un.
Jo haig de dir que el millor de tot aquest projecte
és el nom, els Abbatars.
El trobo fantàstic.
Que era bé que només per aprofitar això
ja em sabés que ho facin.
El Dani s'està emocionant, està fent de DJ, ara.
Una miqueta.
L'Ignasi diu que sí, cap a PlayStation 3 n'hi havia un.
Abba, you can dance videojogo para hui.
El que passa és que aquesta gent
controlava molt el tema de drets i aquestes coses.
La forma, per exemple, de composar
el que feien aquestes coses, que és brutal.
Ara, una nota friqui.
Agafaven i copiaven tot el que estava de moda.
Agafaven trossos, acords i composicions
que veien que fórmules musicals que funcionaven,
les feien seves, les rematxambraven,
i llavors feien els temes que feien.
O sigui, eren com una espècie de remescladors, diguéssim.
Exacte, exacte.
Tornaven a recomposar cançons, i per això eren èxits.
Està molt bé, està molt bé.
Doncs molt bé.
Dani, vols que marxem? Sí, escolta.
Un discjockey mai vol estar sol.
Necessita públic.
També està fent així, tocant els nobs com si cremessin.
Sí.
Es posarà a ballar. Sí, sí, ja ho està.
Doncs res, escolta, continuem parlant
d'emuladors, una miqueta, Dani, vinga.
Generació digital.
I ara, el programa de videojocs de la ràdio pública.
Sempre odiem que passen coses al nostre Telegram,
al nostre canal públic
i també al privat,
perquè hem parlat dels emuladors
ara fa molt pocs dies
i de com els van descobrir,
i això és interessant per un motiu,
perquè lliga amb l'afició dels videojocs
entre els temps antics i els temps actuals.
Aquesta temporada el Francesc Xavier Blas
ha fet un canvi de seguretat de l'ubicació,
ja us parlem de tot això,
i les històries dels temps vint anys dels videojocs.
Així que per començar amb aquest primer programa,
parlem d'emulació, Francesc?
Doncs mira, parlem d'emulació,
però sobretot de com ens ha canviat,
com ens ha influït a nosaltres com a gamers
el fet que de cop i volta podríem jugar
a milers de jocs de plataformes
que moltes vegades ni tan sols existíem nosaltres
quan aquestes plataformes regnaven en el mercat.
I aquí estic mirant l'UFOLOF,
que és la més bengeminada del programa.
És una de les consoles que no existia
quan aquestes consoles estaven al mercat.
Així que, a veure, recordeu-me
quina és la vostra història amb els emuladors.
Quan els vau descobrir?
Tinc ganes de saber, tots vosaltres,
què vau sentir quan vau jugar amb el primer emulador.
Jo vaig jugar a Pokémon per primera vegada
en lloc d'anar a Game Boy en un ordinador,
en un joc directament importat dels Estats Units,
perquè aquí encara no havia arribat,
i així vaig arribar a ser campiona Pokémon de l'Eixample.
Molt bé. Laia, tu recordes jugar amb el mulador?
Jo recordo haver provat el primer Pokémon de Game Boy.
La color sí que la vaig arribar a tenir,
però l'anterior no, i de jugar-hi amb el mòbil.
Jo recordo que la parella de ma germana tenia un PC,
i un dia em va dir,
escolta, m'he trobat una cosa
que es poden jugar tots els jocs al Pac-Man,
i dic, però què dius? És legal!
I vaig adocinar, perquè ho tenia tot en una carpeta,
i recordo, una tarda, anar provant
tots els jocs de la meva infantesa.
Mira, jo recordo que ja havia tocat
una tarda a casa d'amuladors de Mesa X,
però no se m'havia passat mai pel cap allò de dir, calla.
I si n'hi ha en de Mesa X n'hi ha d'alguns altres, no.
I us ho vaig explicar.
Estava en un cibercafè de Saragossa,
mirant el meu correu i tal,
i de cop i volta els de la taula de la fila de darrere
estaven jugant a una cosa que em deia,
això és de Capcom,
i ho estan jugant al PC d'aquí, i era el Mame.
I els sentia parlar.
I jo em anava arrepentjant a la cadira,
i quan vaig arribar a casa i tal...
Els teus nois, si no, preocupats.
Aquest d'aquí està mirant.
Aquest de xolles és molt hospitós.
Aquest és de les Gaes.
I va ser un descobriment.
Per mi va ser tota una il·lusió
poder arribar i començar a descobrir tot.
A veure, els d'ordinador,
perquè de cop i volta tens el teu abast,
no només el que tu vas tenir,
el sistema que tu vas tenir,
o si sou de l'època de les consoles,
la Mega Drive o la Super Nest,
el que tu vas tenir.
No, no, és que de cop i volta
dius i la del meu cosí,
i a l'Expectrordial Commodore,
i a l'Amiga, i a la Intellivision,
i en els arcades,
doncs clar, tenir tots els arcades del món,
una recreativa gegant a casa teva.
De fet, jo recordo,
quan va aparèixer,
que buscava els jocs
que tenia alguna idea d'haver jugat,
però no recordava el nom, perquè això passava.
Tenia els noms i dius,
una de les coses que eren molt més divertides
en aquesta època on tots descobríem
aquests amuladors,
era que de cop i volta teníem una falera,
una autèntica afició per intentar trobar
aquell joc que moltes vegades no sabíem.
Avui tot és molt fàcil.
Avui hi ha grans repositoris,
avui et pots descarregar paquets d'aquests amb tot,
però en l'època en què havies d'anar buscant un a un,
havies a vegades de saber què havies de buscar.
I aquí als fòrums estaven plens de persones
que et deien que a les recreatives del seu barri
hi havia gent que li deies que havies jugat en un joc
que era de cinta i que sortia un personatge
i que la portada era de color azul.
I tot i això, hi havia gent que arribava a descobrir-te
amb molt poques dades.
Totalment, totalment.
I el so era pip, pip, pip, pip, pip, pip, pip, pip, pip, pip.
I ho encertaven, eh? Jo avui he anat a veure
i he arribat a fer...
Escrita, N-A-N-A-A-A,
i tu, si home, sí.
Això era molt interessant.
Us haig de dir una cosa,
parafrasejant a la gran filòsofa d'aquest país,
que cada desmato...
Una miqueta he de dir que...
A mi m'havia portat a fer certes bogeries.
Ara ho veig des del punt de vista del futur i del passat
i dic, hòstia, què foties?
Però jo me n'anava a un tibercafè de Barcelona
que tenien ordinadors
que anaven connectats amb xarxes ràpides
i tenien un preu especial,
no sé si eren 200 o 300 espacetes,
per estar de la una del matí a les set del matí,
perquè estaven oberts les 24 hores.
I jo me n'anava allà a descargar roms del mame...
Ja ho sabien els teus pares, això.
Jo em vaig anar de casa i diu, què, vas a la disco?
Dic, no, home, que roms del mame, per favor!
Molt més important, això és seriós.
Aquest nen no va a la disco, aquest nen no se lesiona...
Vosaltres havíeu fet alguna cosa?
Perquè és que en el moment en què descobreixes
que ho tens tot a la base i tot està a internet,
jo crec que molts ens agafava aquesta mena d'obsessió.
A mi, en el meu cas, ho vull tot.
Havies d'anar-ho a buscar.
Què és el més raro que havíeu fet referent als emuladors?
No, jo sobretot era a la recerca
dels que havia jugat,
dels quatre o cinc que havia jugat,
i els que no els trobava no estava tranquil.
Descarregar-te dos mil jocs i jugar a tres.
Això també és veritat, això també és veritat.
Mira, l'Snake1987
diu que a ell li van deixar un CD
amb un emulador de la Mega Drive
i gràcies a això va poder descobrir el catàleg
d'una consola que mai a la vida havia tingut.
I diu que ara, amb una petita Raspberry,
pots tenir molts sistemes retro i jugar a qualsevol joc.
Hi ha un tema per això que és...
Entra sempre el tema de l'emulació en un camp gris.
I aquí és interessant perquè en els moments
d'aquells en què l'internet era el salvaje oeste
i tot era que en piqui pugui
i no sé si podem posar portes al campo i totes les coses,
i tots anàvem a saco amb tot,
passava molt això.
No només eren els temps del Napster d'intercanvi
quan començaven els emules, intercanviar molts fitxes.
Hi havia moltes vegades, com ens comentava la Gina,
que ell que deia, m'han recomanat un grup,
no sé, els Beatles, hi ha una cançó que m'agrada,
em descarrego tota la discografia.
Només escoltareu, no?
Hi havia les persones que es descarregaven tots
i aquí van començar a començar a se'ls incenia una llumeta.
Sobretot en Nintendo, que n'ha sigut molt amiga d'això.
Per què?
Perquè hi ha hagut una mena d'acord tàcic
amb el tema de l'emulació,
que és intentar que no intentis fer diners
i sobretot no intentis emular coses
que no s'hi tinguin prou en el passat.
I a Nintendo li va passar això perquè un dels emuladors
que va tenir més èxit en certs anys
era l'Ultra HLi, que era un emulador de Nintendo 64,
quan la Nintendo 64 encara era comercial.
Va ser un emulador que va tenir més èxit en certs anys.
I això és una cosa que us asseguro que avui en dia
que encara hi ha la Play 4,
segur que hi ha un fons de gent demanant
on hi ha un emulador de Play 4 que ho pot aprovar.
O de Play 5.
No, de Play 5, però a vegades això s'ha portat
fins a una exageració.
Tinc raó, però, del record,
no sé si alguns de vosaltres els recorden,
del Blim,
que també va tenir versió per Dreamcast,
era el Blimcast, i era un emulador de PlayStation,
que en teoria no és que fos oficial,
però sí que es va vendre comercialment.
I el podies comprar a la botiga.
I la casseta groga amb les lletres blanes.
Exacte. I em fa preguntar una cosa.
Tots heu tingut emuladors i tots els heu provat,
però pagaríeu per jugar a jocs del passat?
O perquè és gratis?
Sí, però si no la Mega Drive tampoc no és català.
Jo ho faig. A Nintendo ho faig jo.
Jo he comprat les versions minis de les consoles antigues
com la Super Nintendo, la Nintendo,
la Mega Drive, la PlayStation.
És a dir, he pagat.
A més, no per emular-ho tot, sinó per emular un català
que a vegades és limitat a 20 jocs.
Per cert, avui en dia, en el món de l'emulació peçera,
sembla que el paradigma es troba
en sistemes tipus RetroArc.
Què és això, exactament?
Doncs el RetroArc és com una mena de mega llençador d'emuladors.
Aquelles persones que portin 10 anys desconnectada
i diguin, oi, he sentit parlar amb la ràdio,
vaig a buscar-ho una altra vegada,
trobaran que el món ha canviat bastant.
RetroArc, per això, és el que més es fa servir.
És amb el que es funciona, que hi ha d'haver totes aquestes recreatives
en base a Raspberry Spies i tal.
I ho trobeu amb moltes màquines emuladeres
que porten un RetroArc.
És un llençador maquíssim
i està preparat per llençar l'emulació
de molts sistemes diferents.
Tu simplement baixes uns libretos
que porten, diguem-ne, és el nucli de l'emulació,
si és el MAME, doncs és el MAME,
si és el KWAC, és el KWAC,
si és un par MCX, si és un par Spectrum...
I això és el que porta.
I ara és el que està una miqueta de moda,
però sí que és molt bonic, però a vegades és una miqueta...
Complicat?
Generació digital, l'únic programa de ràdio
que no necessita cap requisit del sistema.
Ai, m'encanta aquesta música.
De fet, fa molt de temps que es parla
de la sortida d'una seqüela molt esperada,
que és el Hollow Knight Silk Song.
Moltes vegades, en aquestes esperes,
el millor que pots fer
és jugar els títols previs.
I això, per exemple, és el que ha fet l'Algo Fall Off,
vas decidir tirar pel dret
i jugar aquest títol, que va aparèixer l'any 2017.
Parla'm una mica de les sensacions
que t'ha portat a jugar aquest joc.
Doncs, just abans d'obrir el joc, realment,
jo anava amb la idea que era un Dark Souls amb plataformes.
Dark Souls, o sigui, allò complicat...
Sí.
Així és, però, també,
quan comences a explorar el món de Hollow Knight,
et quedes meravellat.
O sigui, cada zona on entres
és completament diferent
de qualsevol que hagis vist abans a dins del joc.
I cascuna amb un caràcter molt propi.
Tant per l'ambient com per la música
que acompanya tota la zona.
Així com els insectes amb els quals et vas topant,
que t'expliquen les seves històries
i realment t'expliquen històries que enamoren.
Que amb algun personatge t'emociones i tot.
Però, exacte, és un Metroidvania,
però Dark Souls, també.
Per tant,
el bonic que arriba a ser el joc
també ho té en complicat en el combat.
En els combats, eh? Sí, sí.
Tant amb els enemics que et vas trobant
pels camins de Hollow Knight,
com en els bosses que t'hi tires amb alguns,
alguna horeta llarga,
en passar-te.
Jo, de fet, moltes vegades penso,
no jugo a Twitch,
però jo no puc jugar amb els bosses.
És a dir, jo em poniria la vergonya
estar una hora i mitja per intentar
aconseguir matar el boss final
o, jo què sé, el combat final.
Bueno, però si ho passes amb companyia.
Sí, això sí que és veritat.
I l'alegria de passar-te...
Clar, clar, és molt bo.
La gent aplaudeix.
Però tota l'expectació que generes,
clar, si no te'l passes,
tens la gent...
Vosaltres heu deixat algun videojoc
per anar al matí o per un boss que...
No, mai, mai.
Perquè és difícil, i a més emprenyada.
I anar-me'n a dormir dient,
mira, jo ja en tinc prou, deixo els videojocs,
això no serveix per res.
I amb l'edat, de cop, em menys paciència.
Abans et podia estar tota la tarta
durant de cops contra la mateixa plataforma
o el mateix boss.
Això és com si estiguessis jugant a futbol
o estiguessis guanyant 6 a 0
i dieu, vinga, marxem, a mig de temps.
Ja ho sé.
Si hi ha el boss aquell que et fot de cap,
t'estavaralles amb ell
i fins que no l'alimines no cal.
Jo, de fet, tinc un joc, que és el Narita Boy,
que jo crec que...
Jo crec que porto el 90%,
n'estic a punt de acabar, però no passo un dels boss.
Te'l passo jo? Vols que te'l passi?
Vine a casa i fes-ho, perquè jo...
No, però saps què passa?
Ja és un repte personal, te l'has de passar tu i punto.
Bé, ja en sé, la setmana que ve puc donar bones notícies.
Però és que em fa mal entrar,
perquè sé que el primer que en trobaré,
és que jo penso, escolta'm, quan passa això,
el joc seria, hauria de ser
lo suficientment intel·ligent per dir,
ei, anem a donar ripaixet,
i després ja posarem el seu boss.
Bé, escolta'm, però, tornem a parlar
del videojoc. Tu estàs enamorada
d'una cançó de la seva banda sonora.
Sí.
Què és aquesta?
Està plovent? Per què la destaques,
aquesta cançó?
Perquè aquesta és la música que sona
quan entres a la coneguda ciutat de llàgrimes
del joc. Vale.
I quan entres en aquesta ciutat,
ja portes un bon grapat d'hores en el joc.
I...
Podríem dir que totes les zones que has vist
fins al moment són com salvatges,
una zona amb selva, una zona amb bolets,
una zona...
Són salvatges, llavors és com que és normal
que els bitxos que hi ha en aquelles zones
t'ataquin. Però entrar en aquesta ciutat
que se suposa que ha d'estar poblada
per insectes com tu,
coherents, no?
Podríem dir. Sí.
Doncs de cop arribes en aquesta zona
on es fa aquest silenci, aquesta música,
i et dónes compte que
realment ha passat algo xungo
a Holownest i que...
i que inclús els ciutadans d'aquesta ciutat
tan concorreguda
són com zombies i t'ataquen i...
I és quan et dónes compte de que...
Que el joc amaga, eh, amaga un drama.
Exacte. A mi m'estàs parlant
d'això i em recorda Oviedo, tu.
És que aquest estiu, aquest estiu ha estat
només un cop. Perdoneu, no.
Que és per respecte a Oviedo.
No, per la pluja.
Per la pluja i per la foscor
no ha passat res, que jo sàpiga.
Molt amable, l'Oviedo.
La gràcia d'aquesta ciutat és que mai parla de ploure.
D'aquí Ciudat de Llàgrimes. Veus? Oviedo.
Ai, ai, ai. No, no.
Escolta'm, la gent d'Oviedo, segur que t'ho diu.
Jo tinc familiars d'Oviedo, eh, que em diuen que ara
no plou tant com abans, eh, però abans era gairebé cada dia.
Canvi climàtic. Sí, exacte, exacte.
A ells els afavoreix.
No m'heu anat dins d'un videojoc. Totalment.
Sí, sí, de Llàgrimes.
De fet, estem escoltant la protagonista, no?
Aquesta pot ser la Hornet, no?
La Hornet, la protagonista del que serà el Hollow Knight 2.
Exacte, i com la definiries, tu, aquesta noia?
Jo crec que aquesta és una prota que...
Bueno, una prota, una personatge que agrada a molta gent,
i jo realment la veig com una tia amb molt de caràcter.
Una tia que s'ha curtit en mil batalles,
i per això la primera vegada que te la trobes en el joc
és un dels bosses que dius, però...
Serà xungo, el joc.
Però, bueno, a mesura que abans es fa el joc,
et dones compte que el que realment vol la Hornet
és protegir Hollow Nest,
igual que tu estàs intentant descobrir què passa, com fer-ho,
i com treure la gent.
Per últim, aquest nou títol, que es diu Silksong,
se'n sap alguna cosa?
Tu ara tens ganes de jugar a aquest joc després de la justícia, eh?
Sí, sí, sí. Què n'esperes?
Doncs se'n sap que la prota serà la Hornet,
aquesta que estem sentint,
i que els situen...
O sigui, passarà completament en un món diferent
el Hollow Knight, el Hollow Knight 2.
Molt bé.
Sí, i pel que diuen en els resums i en els vídeos,
és que serà un realme guiat per la música.
Oi? A veure...
Com ho fan, això?
Aba de fondo.
Hollow Avenue. Exacte, exacte.
I res, en teoria s'espera per aquest últim trimestre del 2021.
Jo no he llegit res que digui que s'aplaça o alguna cosa.
I cada moment sortirà per Switch i PC.
Però no han descartat treure'l més tard per Xbox i Play.
Doncs escolta, ens queden vuit minutets.
Recta final.
Avui, per dijous, a la nit, fan un showcase de PlayStation,
on tots són rumors.
No en sabem res, ara.
Segurament quan escolteu el programa ja se sabran coses.
La durada seran de 40 minuts
i diuen que hi haurà novetats del nou títol de God of War.
I com que tots són rumors,
com us agradaria veure Kratos en aquesta nova aventura?
Jo començo, eh?
Jo crec que ell s'ha adonat que tot el tema que té dels tatus
no fan per ell, se'ls ha tret amb l'Àser,
però que encara, saps quantes creus encara se't veuen?
Doncs surt així.
Jo crec que en God of War 3 anirà amb dos fills
i serà molt difícil perquè farà método kanguro,
que és que te l'has de posar sobre i no te'l pots treure per res.
Hardcore gaming, eh?
Amb el comandament hauràs de pitjar algun botó perquè no se't caigui.
I hauràs de lluitar contra tots
sense que se't desperti la criatura.
Jo voto perquè s'ha deixat el cabell llarg.
Això també estaria bé.
Hi ha prou aquí de feicar-me el cap de 2x3.
En vez de posar el cap enlaire,
és molt bé.
Per cert, hem vist també un nou vídeo de Dead Stranding,
a Directors Cat.
Tenim una Playstation 5 aquí a l'estudi que s'emportarà al Francesc
i per cert ja tens el codi per jugar a aquest joc.
Què n'esperes? Tens ganes o no?
Tinc ganes perquè n'havia sentit moltes coses del primer
que no vaig jugar.
Tot això he sentit una miqueta que intenta ser més amable
amb el jugador més tradicional.
Potser més casual.
Aquest és un joc per a tots els públics.
A veure què tal m'entra.
Ens podem posar la cua d'aquesta Playstation 5?
Sí, home, i tant.
Que roli de no?
Exacte.
Hem sabut també que hi haurà nova edició de l'Indie Death Day
que se celebrarà el 9 i 10 d'octubre
en format físic a les Cotxeres de Sants.
En breu tindrem segurament algun dels seus responsables.
Estem negociant.
Tenim moltes ganes perquè és físic una altra vegada
que ens acompanyi.
Quines ganes tinc, de veritat.
També hem sabut de la 42a edició de l'Arts Electrònica Festival
que també és un esdeveniment dedicat a l'electrònica
i a la sinergia central d'art i tecnologia molt important
i que Barcelona, un any més,
serà una de les ciutats que també hi serà representada
i que també es faran coses.
I Apple sap alguna cosa?
No tenien que fer alguna presentació de l'iPhone?
Sí, ja ho faran, però ja saps que a aquests no els agrada
treure els rumors porai abans que surti.
Estic amb candeletes de 27 posades, els iMacs de...
A veure si surten ja.
Estalvia!
Tens calets preparats ja.
Me cremen a les mans.
Participa la comunitat del generació digital
al nostre canal de Telegram.
Tot l'estiu ha anat funcionant.
Això funciona sol.
Està molt bé.
A veure, de les darreres d'aquesta setmana s'ha parlat
de documentals del món de l'esport.
En concret, ha començat tot per un documental de bàsquet,
que no sé si l'heu vist.
En Serra Fill i Teres Massanet deia que acabava de veure
The Last Dance a Netflix.
Recordem que va sobre la figura del Jordan.
Diu que és molt bona,
però que n'haurien pogut fer més capítols i més treballats
perquè diu que el tema dona molt de si.
Ara bé, si t'agrada el bàsquet en Jordan
és que el bàsquet és molt important.
Si no, potser no t'agradarà.
A mi no m'agrada especialment el bàsquet
i realment em vaig quedar bastant enganxada amb el tema.
L'has vist, eh?
Sí, sí que l'he vist.
El Roger Pim-pam deia que està molt bé el documental,
però que li va sorprendre molt que hi ha una història concreta,
la del Craig Holtz, que és un altre jugador,
que veu que és molt imprescindible,
que en aquest documental no se'n parla.
Sembla que hi ha diverses coses que no es parlen en el documental,
que són molt ocultes, però ell, gràcies...
Bé, aquest jugador el segueix molt
i ell el va portar a llegir després del documental
un llibre autobiogràfic que també ens recomana del Craig Holtz
que es diu Tiro de larga distància.
Ens recomana aquest llibre per si ens agrada el món de l'esport.
Molt bé.
Això ha anat derivant també en altres...
Exacte, en altres recomanacions.
El Let Caballer ens recomana un autobiogràfic molt bo
del món del ciclisme que ens aconsella
que es diu Pedaleando en la oscuritat del David Millard,
que és un ciclista professional que explica el món del doping,
el ciclisme des de dins, etcètera.
Per cert, Valentí Sanjuan, que van tenir...
Ha fet una cosa increïble aquest estiu.
Un altre?
Sí, sí, de veritat. És un toro.
És que un jabalí, no?, que diu ells.
Bé, ha anat a fer una cursa de cinc dies a Suïssa
i l'ha retransmet per Twitch totes les curses.
Ell anava amb una motxilla amb cinc quilos de bateries
i unes connexions a no sé on,
i ha pogut retransmetre tot.
O sigui, es passava les sis hores pedalejant
i xerrant tota l'estona.
Com pot ser?
O sigui, de veritat, vaig pensar...
Jo no podria fer ni amb cotxe, saps?
Realment és increïble.
I pensava, aquest noi, i tot el que està passant a Twitch,
com està canviant tot, perquè segurament d'aquí quatre dies
hi haurà un professional que ho portarà de forma natural.
No ho sé, ho trobo increïble.
I, en general, com una persona que no practicava cap mena d'esport,
en un temps...
Que era el grau de la classe, i no recordem això.
Exacte, i no estem parlant d'un nen de 12 anys que s'hi posa ara.
No, no, ja estem parlant d'un adult
que ha decidit canviar la seva vida,
i déu-n'hi-do, el que pot arribar a fer el cos i el cap, sobretot,
perquè el seu també és tot...
Absolutament, el van dir Sant Juan,
que, a més, darrerament està molt actiu a les xarxes.
I nosaltres aquí, menjant allò ganchitos,
i el Sant Juan va corrent molt avall.
Sí, és clar, estàs allà i dius...
No, gastes una miqueta més de calories quan el veus.
Perquè t'estresses.
Exacte, exacte.
Doncs molt bé, animem la gent que segueixi el nostre Telegram
i també que vingui a veure'ns al twitch.tv barra Generació Digital
cada setmana dijous a les 15.30.
Laia, què tal? Com ha anat aquest trimestre?
Molt bé, superdivertit.
Això t'ha fet curta, que sí.
Ja ens perdrà la por amb el temps.
Exacte, exacte.
Doncs, re, nosaltres, a sintonia final.
Gràcies a tots, Gina, Laia, Elis, Francesc i estar.
Fins molt aviat.
Gràcies.
Arrenquem temporada.
Exacte, gràcies, Dani Jiménez,
que està al control d'una taula de mescles modular digital.
De quina marca?
Un mussol.
Exacte, marxem amb la música del videojoc Tales of Arise,
que apareix també avui,
i on, durant 300 anys, Rena ha regnat sobre Dana,
que ha rebut els recursos al planeta i despullant els seus habitants.
Despullant, jo crec, metafòricament.
De fet...
Esperem.
Sí, segur que sí.
M'encanta.
De fet, quants drames que hi ha als videojocs.
Quina feinada que tens.
M'explicaves aquest...
Tot són drames.
Sí, tot són drames.
I no ho sé.
Bé, fins la setmana vinent, adeu-siau.
Adéu.
Bé, fins la setmana vinent.
Bé, fins la setmana vinent.
Fins aquí el programa d'avui.