Benvinguts.
Benvinguts al programa de Catalunya Ràdio
que parla de videojocs, creativitat i cultura digital.
Avui comencem l'edició número 687
i com sentiu, amb ullents a l'estudi de Catalunya Ràdio,
i és que estem en directe com fem quan s'acosten les festes de Nadal.
Ara saludarem tot l'equip del programa,
però abans fem un petit resum del que passarà.
L'Oriol Dalmau ens farà la crítica del Super Smash Bros. Ultimate.
Escoltarem la veu en directe de Conrad Roset,
el creador del videojoc gris que s'ha publicat aquesta setmana,
amb un èxit total a les xarxes i en les reviews que hem llegit.
La Gina Tost i l'Albert García ja se l'han acabat de fa dies,
i escoltarem també les seves opinions.
Farem tertúlia de les novetats d'aquests dies
i, de font, sempre hi haurà la nostra mítica digipanera
que s'emportarà una de les persones que estan assegudes
a les cadires de l'estudi de Catalunya Ràdio. Comencem.
Això és...
I avui amb l'Albert García, Star i Oriol Dalmau.
L'altre dia, Oriol, em deies que et faltava el jingle.
Sí, jo també he somiat, eh?, que acabaria estudiant.
Ja l'Oriol Dalmau també. No, ho heu gravat!
Molt bé, molt bé. Molt bé. Gràcies.
Com està l'equip del Generació Digital?
Molt bé. Molt bé.
Després en parlarem,
però ha estat una setmana molt marcada per la sortida de Gris.
La veritat és que se n'ha parlat molt des de dijous, però molt a les xarxes.
Moltíssim.
A més, no tan sols aquí, a casa nostra,
sinó a nivell internacional s'està parlant moltíssim.
Jo crec que és una de les sortides de videojocs més espectaculars.
Un videojoc fet al nostre país que té tant de ressò arreu del món.
Molt bé. Star, què tal, saps, tot bé?
Bona nit, senyor, aquí estem.
Avui, bé, com és mític,
estaràs una miqueta entre la taula i el públic.
I tant, que problemes, hi feia cames.
Exacte, exacte.
T'ha vingut caminant des de Tarragona, eh?
Com sempre. Va venir ahir.
Està en forma, aquest home. I tant.
Tu fas coses, no? A les 4 a la matinada.
És quan fa més goig. I en sèrio?
Veiem un d'aquestes 24 hores.
No, i tant, perquè no tinc res més que fer.
No té feina cap a Argentina.
Francesc està jugant, ja? Què tal, Francesc?
Molt bé. Doncs acabem de començar...
a veure què tal aquest Super Smash Bros.
Molt bé, sí, sí. Després en parlarem...
i preguntarem què tal faràs una review d'aquestes,
de jugar 5 minuts.
Vinga, a veure què tal. És com un speed date, això.
Exacte, exacte.
La primera impressió i amb això ja t'hi quedes.
Com esteu amb el tema amics invisibles, regals de Nadal, etcètera?
Jo encara no m'hi vull trobar. No?
Jo no em veig això, els amics són invisibles.
O sigui, no, res.
Jo no faig idea que falten 10 dies per Nadal.
Ho estem deixant per última hora, eh?
Doncs jo ja m'he regalat un videojoc.
M'he regalat el de l'Obra Odin, que és com un videojoc del...
Us en recordeu un videojoc que es deia Papers, please?
Oh, i tant, eh?
El seu videojoc es diu Lucas Pope i ara ha fet un nou,
que es diu Obra Odin,
que a més té gràfics així com de McIntosh dels anys 90,
de color verd, preciós.
L'Albert García no compra coses, les torna.
Ha tornat la PlayStation Mini.
Això es anava a dir.
Jo em vaig avançar al Nadal, vaig anar a buscar la PlayStation clàssica,
i ahir mateix la vaig tornar, perquè em tornessin els diners,
perquè és un timo i no em va agradar gens.
Quanta estona d'oportunitat li has donat?
Ha estat un minut i d'això? És un tronyal?
No, vaig estar provant molts jocs i vaig dir...
Funciona fatal.
I la vaig tornar, realment, vaig anar a la botiga...
Funciona fatal o és el catàleg?
No, el catàleg em sembla correcte, però el funcionament no era bo.
Imagina't, un senyor que li sembla correcte,
un catàleg, realment, és un bon tros de merda.
No està tan malament.
Acaba dient que funciona malament, per tant, té que funcionar molt malament.
Ets un tio que t'està bé tot, de fet.
No, de fet, el catàleg, jo crec que està bé,
no està tan malament com la gent diu.
És el funcionament de la màquina el que no...
Tarda molt a gravar els jocs, l'accés a...
No es veu bé, no es veu bé.
Hi ha un vídeo a YouTube on es veu una SNES Mini
funcionant jocs de PlayStation 1,
que ho fa molt millor que el propi producte oficial de Sony.
Perquè ara també hi ha una...
Abans en parlàvem, una...
No, una SNES, no, una Mini...
Una Neo Geo.
Aquesta està a la venda, també, ara.
És curiosa perquè és una màquina
que no imita la forma de l'antiga Neo Geo.
Ja no ens agrada.
És com una petita arcade.
És com una màquina arcade.
De fet, té pantalla, la màquina, i està prou bé.
Aquesta també la vaig comprar, i aquesta em va agradar.
Aquesta te l'has quedat, eh? Aquesta me l'he quedat, sí.
Molt bé, molt bé. Com a bon professor, tu...
Home, són... No, no, no, que em sembla molt bé.
Consoles clàssiques i sempre mola tenir-les.
Molt bé, molt bé. Ell ho fa per coses professionals.
Sempre, sempre. És perquè li agradi, eh?
No, jo pateixo molt jo.
Ara bé, l'any vinent a classe amb l'amulador de la PlayStation.
Clar, clar. Sí, sí, sí. No hi ha altra sortida.
Tu, Eli, deies que això de regals encara no, eh?
Jo encara no, ho estic deixant per l'última hora.
Després haurà de córrer.
Molt bé. Doncs comencem amb matèria?
Va, va, molt bé.
I juga l'Oriol Dalmau per donar-li el vistiplau.
De fet, aquesta setmana,
pels passadissos de Catalunya Ràdio em va enganxar l'Oriol
i m'animava perquè comprés el darrer títol
de l'anissaga de Super Smash Bros
i que porta aquest subtítol a l'últimet,
un dels jocs més esperats per molts que tenen la Nintendo Switch.
Tu diràs.
Jo ja recordo que se'n parlava, d'aquest joc.
Clar, és d'aquelles que ha de caure
si o si amb una nova consola de Nintendo.
I Nintendo crec que porta tot l'any parlant-ne.
Tots els directs de ella només parlava d'aquest joc.
Per tant, si no estava bé era per matar-los, no?
Sí, sí, sí.
La guitarra, aquesta elèctrica, és d'aquest joc?
Bueno, és un joc de clatellades.
Anecció i rock duró.
Molt bé.
Quant de temps portes amb el joc?
Jo portaria unes 10 hores, més o menys, ja ens hem conegut.
Ara és un joc que pots estar-te, com amb el Witcher 3,
que pots passar la vida, és molt llarg.
Entro en matèria. I tant, sisplau.
Ho dic d'entrar allà i m'ho traig de sobre.
És, com deies, d'aquests jocs de Nintendo Switch
que t'has de comprar.
Hi ha el Zelda, el Mario Kart, el Mario Odyssey i aquest.
Que si em dius,
bueno, és que jo, jocs de lluita, no gaire...
Eh, que te calles.
Tenir una Switch i no comprar aquest joc
és com anar al carrer Patricioli i demanar-te una entrepà de salami.
No és delicte, però no és normal.
No està bé.
La saga es más brosta, com uns 20 anys va començar amb Nintendo 64
i ha anat passant per totes les consoles.
Jo és la primera vegada que hi jugava.
Per tant, jo parlo per tots aquells que no són fans,
perquè els que ho són es copirien al meu guió,
si ho poguessin llegir-lo.
Jo no parlo per ells, és més, concreto més,
parlo pels que són fans i tenen ja una edat.
En el meu cas, jo tinc 40, que jo enganyo molt i no ho sembla.
Voleu dir-ho, que sou més joves, però ja tinc 40, ja.
I quan veus un gameplay d'aquest joc,
veus 8 personatges fotent bots per tot arreu,
un escenari que sembla que t'hagis fotut un trípic educat,
i tota aquesta lluita paranoica
en mig de rayos de piro musical, dius, què és això?
El Fortnite, al costat d'això, és mist.
Necessitaré una caixa d'Ivo Profenos al costat per poder jugar.
No, no.
No n'hi ha, per tant, i ara us explico per què.
Primer, perquè Nintendo ha fet un joc de lluita molt accessible,
que és una manera elegant de dir que una persona com jo,
que és manco fent amb aquest tipus de joc,
es pot divertir.
I és un punt vital, aquest, perquè...
Clar, tots els Smash Bros, històricament, no han estat així.
El que es deia Melee, que era o Melee,
que era el de GameCube, per exemple,
si no en sabies, el joc t'escopia a la cara.
O sigui, n'havies de saber.
Però aquest Ultimate és més accessible i disfrutable
perquè s'esforça molt
a donar-te contingut off-line.
I això crec que mereix un aplaus,
perquè la majoria de jocs de lluita, no ens enganyem,
es basen en acabar anant a l'online per no avorrir-te.
I un tio com jo, quan entra a l'online,
sí, a l'online de Dragon Ball FighterZ,
per exemple, jo em sento com si anés a la guerra de Vietnam
amb una bomba fètida.
Sense que hi haguessin hagut una bomba fètida.
I jo em sento com si anés a la guerra de Vietnam
amb una bomba fètida.
Sense cap mena d'oportunitat, no?
En canvi, es consegueix la proesa de que l'online,
clar que hi és, però no ho és tot.
I com ho fa? Doncs a base de fotre't contingut,
però a lo loco.
Un tràiler de contingut.
74 personatges jugables,
cada una amb les seves característiques, clar.
I és que al seu costat, qualsevol joc de lluita,
sembla una demo, tal qual.
Home, 100 escenaris, més de 100 escenaris,
escenaris que tots són diferents,
que passen coses, aquí un hi ha foc,
a l'altre hi ha unes plataformes.
En fi, hem d'anar desbloquejant personatges,
perquè comences amb molts pocs personatges.
Com amb vuit, una cosa així.
El Mario, jo així.
Comences amb els vuit personatges
del primer Smash Bros. de fa 20 anys.
Veus? Aquesta és la dada de professor.
Però clar, jo venia del Barcelona Games World,
que havíem vist allà tota la bandera de personatges,
i al veure els primers vuit vaig anar directament al Google
i vaig dir, mira, n'hi ha en Timado, a mi això no és...
Versió pirata.
No, tu comences amb un cotxe i has d'anar desbloquejant, no?
Perdona, l'Albert ha fet el comentari d'analista d'esport.
Saps aquest que...
Aquell que està sempre amb el comentari de qualitat.
M'ha agradat molt.
Però està molt bé, perquè pots desbloquejar personatges
en qualsevol moda, no has d'anar directament a un moda.
Per tant, està molt bé, perquè a mi no em demanen anar a l'online.
Amb això Nintendo s'ha esforçat molt, és atenció a la diversitat,
com l'escola pública, mancos com jo també podem jugar,
i podem desbloquejar-ho tot.
I la forma com es desbloqueja, que apareix de cop i volta, pam,
és una silueta, no saps qui és...
Perquè t'erretan.
Si el guanyes en aquell personatge,
aleshores pots aconseguir aquell personatge,
i si no el guanyes, no.
És que estem jugant tots menys tu, Murillo.
No, no, jo soc 10, jo soc 10.
Bueno, espera que t'explico quina mena de joc de lluita és,
perquè és especialet.
Aquí no hi ha una barra horitzontal groga d'energia,
vinga fotre clatellades fins que arribes al cau, no.
Això és pujol, tants percents.
Sí, tants percents, no?
No és això, no és això.
La vida aquí no és fonamental.
Aquí el fonamental és fotre fora l'altre personatge de l'escenari.
Molt bé.
No com el Sumo, si no surt com un coet al cul, surten disparats.
També hi ha vida,
però són uns percentatges que van cap endavant,
del zero fins al cent,
però tampoc no et mores al cent.
O sigui, la vida és... bueno, està allà, però no és el fonamental.
Això sí, és accessible, és profund, és divertit.
L'IOS també.
Recomanat per passar-hi la tarda? No,
perquè trobaràs fumar per la boca al cap d'unes hores.
Però per fer unes partiretes, com un pla...
amb la Switch portàtil està molt bé.
Tècnicament, genial, gràfics,
molt cuidat, molt treballat i molt robust.
Anem als modes de joc.
A part del que us podeu imaginar,
entrenament, combats normals, torneig...
Jo destaco tres modes.
A l'Arcade, que, clar, cada un dels 74 personatges...
té un mode Arcade personalitzat.
Això és l'hòstia, eh?
Amb combats que tenen a veure amb ell.
Per exemple, t'agafes el gos aquell del Duck Hunt,
aquell joc de nests d'anar matant amb pistola,
i aquest gos, tots els enemics que es troba,
són animals, perquè va de casa.
I la música també canvia?
La música no.
Però està adaptat al personatge,
encara que sigui per fer-te una mica de gràcia mentre jugues.
Hi ha el mode Cajón de Sastre,
que és un megaarxiu, que això mola molt,
perquè vas acumulant cançons de videojoc,
n'hi ha fins a 800, això és un tracklist.
I després hi ha el mode Història,
que se'n diu modo espíritus,
que, resumint molt, és un mapa gegant,
que és com un tablero d'aquests...
Vas per uns camins que ja estan tablers,
però bueno, és gros, eh?,
o sigui, tires d'enrere el zoom i necessites a Skyrim,
on coi estàs, on és més gros...
És molt bèstia, eh?
Aleshores, ara si ho explico bé, perquè no és fàcil,
la Gina ho entén, jo no.
Tu tens 74 personatges jugables,
però desperits n'hi ha com un miler.
Aleshores, els desperits són personatges de videojoc
que han posseït personatges jugables.
Molt bé.
Ejemple, el Wario, posseït per l'esperit
del jugador aquell de rugby que surt en el Super Mario de NES,
es converteix en un personatge
que només corre i fa un atac de cop de cap,
perquè està posseït per aquest personatge, d'acord?
Complicat, complicat.
Quan guanyes un combat,
et quedes l'esperit, el Raio Pokémon,
i cada esperit et dona uns bonos determinats,
menys dany rebot per armes,
ara tens imants per atraure objectes,
és a dir, els vas combinant,
i, a més, els esperits pugen de nivell,
i, a més, tenen bonificacions,
i, a més, hi ha un arbre d'habilitats de sobre de tot això,
i, a més, hi ha cartes de més esperits, t'esclata el cap.
És perquè no t'avorreixes.
L'Oriol ho explica molt complicat,
però, en realitat, és molt fàcil d'entendre.
Ara és quan ho entendràs.
És molt fàcil.
Oriol, has d'entendre l'equilibri
entre els tres tipus bàsics d'atac,
el d'atac, el defensa i el d'agarre,
i tenir el mateix nivell, ja està.
Tota la resta es falla.
Perdoneu, jo, la setmana passada,
crec que era divendres,
vaig estar mirant un vídeo, un streaming dels Rubius,
que tenia el joc,
i ell explicava de quina forma es podien desbloquejar personatges,
i el que feia era desconnectar-se de la partida,
tornar-se a connectar,
i en aconseguia tres cada vegada.
Això deu ser, probablement, a veure, Albert,
el que pensaràs, que quan...
Els personatges que t'arreten, t'arreten d'un personatge,
això és aleatori.
Quan surts i quan entres al joc,
t'arretes a un personatge que és directe.
Aquest, si el guanyes, directament s'incorpora al plantell.
Això és fer trampa una mica, no? Una mica, sí.
Perquè en el mode aquest d'esperits,
per aconseguir desbloquejar un personatge,
te n'has de carregar 80 esperits per arribar-hi.
Perquè està pensat per passar-hi moltíssimes hores.
Estan molt bojos, aquests japonesos.
Aleshores, no tot és perfecte, sincerament.
Jo no noto tanta diferència jugant amb uns esperits o altres.
Acabes tenint la sensació
que tot plegat és una excusa per fotre 20.000 personatges,
però, bueno, aplaudeixo aquesta...
Això de posar molt contingut off-line.
Un cop més ho dic perquè la majoria de jocs de lluita
és el problema que tenen, no?
Es pot jugar amb el mando de Gamecube original,
o tenir-li un adaptador.
Han creat un nou mando, tipus Gamecube,
que té els gatillos extras, val 30 euros...
Vosaltres mateixos.
El mando original de Suitsa juga perfecte,
com a mínim amb el nivell de no tenir ni puta idea, eh?
Li calen DLCs?
N'hi ha, eh, de DLCs?
I costen 20 i escaig euros, deies, no?
Sí. No, noia, n'hi ha un que costa 98.
No, bueno, si sumes el joc més el DLCs, és clar.
A veure, fot-li un DLC a aquest joc,
és com després d'una calçotada.
25, sí.
Cal una crema catalana? No, però te la fotràs.
Doncs el DLC aquest el compraràs, al final.
Però no li cal, però te'l compraràs.
Som d'aquesta manera, no?
Per tant, és un joc imprescindible, ja saps,
pots tenir un combat entre Mario, Sonic,
Ryu, Zelda i Bayonetta.
Recordem, si et sembla, Oriol,
unes dades d'aquest joc, del Super Smash Bros. Ultimate,
que va sortir el 7 de desembre per la Nintendo Switch,
i costa 69 euros amb 99.
70 euros, eh?
Quants has dit? 70, no?
No diguis 60, eh?
La gent que rodoneix els 99 cap enrere.
No, no, no.
Un euro per personatge.
Vols dir que no és car, no?
Un euro per personatge, un euroet està bé.
Ens hem fixat també en la pàgina oficial de Nintendo,
que té molt contingut descarregable.
Tu ho has vist, això, Oriol, què en penses, d'aquest contingut?
Això que et deia, el contingut,
el joc no el necessita.
Però al final, com que acaba generant com un sentiment de...
lo quiero todo, que vull col·leccionar-lo tot,
al final acabarà fotent molta ràbia
que la planta d'orada de no sé què jo no la tinc.
És el sentiment de l'amiibo, de tenir-los tots,
jo crec que moltíssimes...
El diogen és digital.
No crec que ningú acabi avorrint aquest joc
per falta de contingut.
El gran risc d'aquest joc
és el fet que es pugui arribar a fer repetitiu,
perquè al final tot és fotre's hòsties,
i està molt basat en això,
i el mode història no és més que fotre's hòsties.
Per tant, no té un problema de contingut.
Tenim dues switches a la taula.
Una d'elles anirà a una persona del públic,
perquè jugarà una estoneta al Gris.
Volem parlar amb ells o amb ella per saber què li sembla.
I després tenim la teva.
Francesc, estàs jugant, què t'està semblant, el joc?
Bé, jo ja havia jugat per Wii U,
s'ha de dir que és el joc...
És el joc pel qual s'han creat els Amiibo, bàsicament.
Perquè si les sèries més llargues d'Amiibo
amb més gammes de personatges
són les que es fan servir per a Smash Bros.
A part d'això, és que jo em passava igual que ell.
Jo no l'entenc, aquest joc.
Jo veia els percentatges i no sabia què eren.
Què vol dir, el percentatge?
A més o a menys?
És molt més fàcil.
Jo arribo al 120% i no em maten.
Ho veieu molt complicat tot.
Parla al professor.
El següent concepte.
Nintendo, fa 20 anys, va dir...
No puc fer que a Super Mario li doni una clatellada a Pikachu.
No té sentit, és una companyia familiar.
En comptes de fotre barres de vida,
que significaria que estan fent-se mal,
és un percentatge que puja i, per tant, no s'estan fent mal.
No, però la idea és...
Jo estic veient el percentatge i no sé què és el millor.
El meu jugador ha de tenir més percentatge o menys.
Quan menys, millor.
O més o menys, tampoc és tan complicat.
A més, les baralles poden ser...
Una cosa que és fantàstica és que les baralles poden ser massives,
això és veritat, però són ultraconfoses.
Jo, igual, som molt clàssics. Necessito un, dos, versos...
No, no, d'això no hi és.
També ho pots tenir, això.
De fet, el meu consell és que sempre siguis el equipo rojo,
perquè es veu més el ton vermell que el blau.
Els escenaris són fantàstics.
Hi ha escenaris de tota mena, estan molt treballats.
Són molt retro, fins i tot al període de les Game & Watch,
cosa que és molt divertida.
I sí que és veritat que tot el que és a les Mach Bros,
un dels elements claus és l'escenari.
Perquè hi ha una cosa que no hem dit, no és un joc de lluita normal.
Hi ha aquestes plataformes, és que tot és plataforma.
Hi ha alguns que avancen.
Has d'anar saltant, salçant, movent, sabent, canviar...
I l'ideal és sempre fer fora el rival de les plataformes.
Però sempre vas entrant, vas tornant, pots desaparèixer de l'escenari,
pots posar una marca perquè sàpigues per on vas a caure...
És una miqueta massa per mi, però és trepidant.
A veure, a Star, abans de res,
un aplaudiment pels números que ens ha fet aquest any.
Bravo! Però ben fort, eh?
Bravo!
És una cosa... Més, més, més!
És una cosa força interna... Més, més, més!
...d'esquivenia...
No, no, però s'ha de dir, perquè estan molt corrats...
Sempre Oriol, no fotem, eh? No, no, sempre, sempre.
No ens ha sorprès, eh? En absolut.
Una altra vegada, ja està.
Què ens dius de la gent que ha vingut?
Primer em treuré de sobre el de les suites.
Aquí hi ha un noi que diu que hi ha jugat però que ha jugat poc.
Llavors mirarem a veure. Bona nit, com et dius?
Valriera. I has jugat molt poc, el Gris?
Sí, al primer nivell. Però l'has jugat?
Sí, sí, sí. Doncs ara jugaràs de tot.
Molt bé. Després...
Sí, ens has dit. Després et preguntaré què t'ha semblat.
Parlarem amb el Conrad una miqueta del joc,
i així tindrem, doncs, els comentaris.
Jo m'ho he donat a ell perquè quan he entrat he fet una enquesta,
per saber si hi ha l'audiència, l'oient mitjà d'aquest programa,
i les dades em penso que són molt concloents.
A la majoria li agrada el número 8,
prefereixen la truita de patates amb ceba,
li agrada el blau,
i un gos, el gos, per fer els gossos abans que els gats.
Aquí s'han acabat ja els memes de gats,
i hem de parlar de gosos o fer alguna cosa d'aquestes.
Si fem un picoteo, ja sabem que hem de posar ceba a la truita.
I els tovallonets i aquestes coses de color blau veig.
No estaria mal això d'un picoteo, eh?
Com a dada, a cap li ha agradat el Gris.
No sé si el joc triomfarà perquè ha dit colors, però el Gris diu no.
Ah, el Gris, com a color.
Home, potser el nom suposi que alguna cosa tindrà a veure, no?
Sí, sí, segur.
Jo, quan vingui el Conrad, li preguntarem.
Les persones que estan aquí en aquests moments,
a l'estúdio de Catalunya Ràdio,
de fet, ja heu preguntat alguna vegada quan han vingut,
ens escolteu en podcast, a veure, aixequeu la mà.
Podcast, qui escolta en podcast?
Molt bé. Qui escolta en directe, al programa?
Dues persones.
Les dues que en directe també en podcast.
I una cosa, i quan fem el programa en beta,
és a dir, quan el fem...
Esteu molt tarats.
I amb l'Alexa, algú utilitza l'Alexa?
Algú menteixi que aixequi la mà?
Encara no. Encara no hi ha tantes Alexes.
Ara, perquè Nadal, suposo que allò, el Cagatí O, el Freix,
o el Pare Noel, suposo que algú l'hi portaran.
Que sapigueu, ens podeu escoltar també per l'Alexa.
Exacte, exacte.
Ara el que podem fer és explicar una miqueta
la nostra digipanera, què és el que hi ha,
perquè una de les persones que hi ha,
doncs, que ens acompanya, se'n portarà,
aquest lot que, una mica, anem a explicar una miqueta.
Sí, sí.
Si algú es pot acabar el Tetris,
som els de generació digital.
I agafa't aquesta cançó, que és del Super Mario Bros. U.
Però sona molt, Nadalenca.
És guai, era de Nadal. Sí, sí.
És com pos del King, King, King, King, que ho tens, eh?
I hi poses l'Iron Maiden i també sona de Nadal.
Totalment. Eli, teníem forces coses?
Doncs sí.
I estic veient coses que generalment no tenim,
o n'hem tingut poques.
Com, per exemple, mira, començarem primer
pel més bon cap de setmana,
que és l'últim cap de setmana,
que és l'últim cap de setmana,
que és l'últim cap de setmana,
i començarem primer pel més gran, que veig aquí,
que és una ràdio,
és una retro ràdio Sastek,
que la tens davant a estar.
Mira que xula.
És molt guai perquè està valorant més de 100 euros, eh?
Segons vaig mirar l'altre dia.
Molt maca. Sí, i és de fusta,
i es pot escoltar, doncs, si tens un...
doncs, com es diu això?
Un USB, memòria...
Molt bé.
Per exemple, tenim una cosa que em fa molta il·lusió,
i és aquest dibuix que ens va fer el Conrad Roset,
de Gris,
que ens el vam fer directament al programa,
quan va acabar.
Doncs això és únic.
Això tindrà un valor brutal, eh?
És únic.
A més, acompanyat pel codi de descàrrega que tenim
del vídeojoc Gris, també,
és a dir, que serà un pack ben maco aquest, eh?
Entre la il·lustració i el que tens a les mans ara, Albert,
el que deia, normalment no tenim samarretes,
però alguna n'hem tingut,
i aquest any tenim aquesta.
Us he de dir que aquesta samarreta me la van enviar
uns quants mesos, no sé de quin vídeojoc és,
la vaig a obrir, a veure si l'encertem.
L'encertem. Quina mida és, això?
És un test d'error, això. Ah, no, sí, ja ho sabrem.
Sí, ja està, no és tan difícil, eh?
Tom Raiders, ho fas al darrere. Tom Raiders, molt bé.
És xula. És guai.
Quina talla és, quina talla. Universal.
Es veu grandeta, eh? És una...
Una Emma. Una Emma.
Una Emma grossa, per això.
El Tom s'anirà a veure, que sí. Sí, sí.
Per cert, què tenim aquí? Com sempre, el disc de la Marató,
que ja fa dies que es pot comprar,
però nosaltres el tenim aquí.
També tenim uns pòsters.
Sí, Francesc, què són aquests pòsters?
Doncs, mira, en tenim...
en tenim un amb la portada europea del Golden Axe.
Que xulo. Portada europea, eh?, molt bé.
Això ens ho comentava abans l'Oriol.
Tenim el del 30 aniversari de la Street Fighter,
de la col·lecció del 30 aniversari de la Street Fighter,
i un de la Streets of Rage.
La millor portada.
La portada de Mega Drive, que tots la recordem.
La Alexa.
Alexa. Dot. Molt bé.
Això d'Alexa què és? Sí, home, és...
Una senyora petita que està aquí dins.
Un assistent virtual dins d'un altaveu.
Exacte, que tu li dius... Alexa.
És com David Alnomo, però aquí dins.
La senyora de David Alnomo.
Em van enviar una perquè la provés a casa.
I què tal? I el tema és que tinc un fill,
que es diu Àlex, el del mig, i...
Però canvia el nom, posa-li Marcela, no es pot fer això.
Crec que no, és que...
En el fill o en la màquina?
Va haver-hi un dia, que m'estaven fent amb ell,
i em van dir que no entenia el que estava dient.
Per la mort de Déu, que estic parlant amb el meu fill.
Això va incrementar el teu mal rotllo.
Sí.
Em pensava que li deia el seu fill.
No entenia el que més estava dient.
I l'Àlex, a més, partint-se el cul dient...
Tota l'autoritat muriyesca...
No, no, fatal, absolutament fatal.
I també tenim...
Llibres. Llibres, sí, en tenim un,
que és la història de tu vida,
que és d'aquest recull de relats fantàstics
de Tetxiang,
de la fantàstica pel·lícula catalana que ens agrada.
Sí, la Llegada, si us agrada aquella pel·lícula,
que sapigueu que està basada en un mini-relat
que es pot trobar dins d'aquest llibre.
La Llegada, per mi,
és una pel·lícula que més em conmou
de totes les que he vist.
Ho vas veure l'altre dia i encara no l'he vist.
M'agrada molt.
Hi ha un llibre de fer màrqueting,
vídeo.
Per ser youtuber.
Sí, no ho sé, exactament.
I tots aquests pins, també.
Els pins que tenia per casa,
que també són els pins fantàstics del Mobile World Congress.
Encara recordo, no s'acaben mai, eh, els pins.
És que n'hi ha molts. Em porto un perron pel que veig.
Veig que aquí hi ha el Vesta de PS4,
atenció, edició Xachipiruli,
il·limitada,
té el joc, el manual, evidentment,
el llibre d'Artbook, la banda sonora original,
el còmic i un certificat.
O sigui, això, mireu ahir quan val, això.
No, mireu, no, mireu.
Molt bé, molt bé. Una pasta, això.
Quan s'apropi al final del programa, farem...
Ah, donem els números o com va, això?
Ja hem repartit els numarets, ja tenim el resguardo, diguéssim.
I després decidirem com ho fem.
Sí, ja tenim un cubilet, agafarem i Déu dirà.
Molt bé.
Generació digital.
El battle royal de la ràdio.
Doncs deien que tenim també un codi de gris per jugar-lo.
També tenim aquest dibuix que ens va fer el dia
el primer programa de la temporada que vam fer el setembre.
I bé, i estem molt contents
perquè és un joc que ha aparegut aquest dijous.
I, de fet, el Conrad Roset,
aquests dies comentava una cosa a xarxes
que era molt viscuda del que ha viscut durant aquests dos dies.
Molt personal, un missatge que deixava al seu compte de Twitter
que deia aquest divendres.
Estoy totalmente abrumado con el recibimiento
que está teniendo gris.
Trending topic, topo 90s en el mundo,
gente jugando y llorando que en el final del juego.
No sé, solo decir que ha valido la pena estos tres años de duro trabajo.
Mil gracias por apoyarnos.
I avui el tornem a tenir ara per telèfon.
Hola, Conrad, com estàs?
Hola, què tal? Bona nit.
Gràcies per acompanyar-nos a aquesta hora.
I un moment, aquestes paraules és realment el que has viscut?
No sé si has dormit molt aquests dies o no.
Bastant poquet, de veritat.
Ha sigut bastant intens, de veritat.
Des del meu primer joc, jo he estrenat superbé
i no m'esperava aquesta rebuda, com he dit en el tuit,
i ha sigut molt intens, de veritat.
Molt bé.
Us ha agradat aquesta rebuda que ha tingut el joc a la comunitat?
Sí, clar.
Més o menys, jo creia que el joc estava bé.
És a dir, he estat content del resultat i dic,
bueno, funcionarà, la gent hi agradarà,
però ha sobrat totes les mesures expectatives, la rebuda.
Tant de Volver, com nosaltres,
estem molt contents de com està funcionant fins al dia d'avui.
I després d'ha estat tres anys treballant en el videojoc,
tu i tota la resta de l'equip,
com veus que la gent comenti sobre Gris?
Perquè és un joc que està molt obert a moltes interpretacions.
Sí, és el que m'agrada, més de tot,
perquè una mica la idea del joc era...
de l'història era no deixar-la tancada,
i veure una mica quina interpretació treia cada jugador.
El que m'agrada més fer és entrar al Twitch,
veure com la gent es passa en directe a Gris,
i veure quines concursions treuen,
i de vegades estem amb millors concursos que havia pensat.
És genial, sí, sí.
Conrad, darrere hi ha tot un equip que es diu Noma d'Estúdio.
Què en pensa l'equip?
Què opina de tota la rebuda que està rebent?
Quan va sortir el dijous,
però el mateix dijous vam fer una festa com de...
Em sembla molt com aniria, perquè, evidentment, no ho sabíem,
però vam fer una festa com de final de projecte,
i en directe anàvem veient els tuits,
els penintòpics, tot això,
i ja et pots imaginar, una superfesta, molt content, tot.
Abans ho dèiem, la Gina i l'Albert l'han jugat.
De fet, el vau jugar molt abans de Caparegués,
i vosaltres teníeu un embarcament que era molt clar,
perquè la Gina no es podia ensenyar res
fins al dijous a les dues del migdia.
Per què ho vau fer? Us ha funcionat?
Bueno, crec que això ho va decidir el nostre publisher,
qui controla les accions importants a nivell de màrqueting,
i crec que en el món dels videojocs sembla que funciona així.
S'envia a premsa tota la...
O sigui, una demo o el joc complet, es juga,
però tothom ha d'ensenyar-lo
o enviar el seu article al mateix moment, no?
No ho sé, això és el confinament,
però característic, això serà millor la Gina i l'Albert, la veritat.
De fet, en el món dels videojocs i de la crítica de videojocs,
és habitual que, si la distribuïdora veu que el joc és molt bo,
avança força dies la publicació de les crítiques.
En el vostre cas...
No ho teníem clar.
Acabo de quedar com un...
No, no, no, però el bo, Conrat, és que en el vostre cas,
la crítica ha estat bastant d'acord
amb valorar-lo molt positivament, el gris,
i la Gina i jo també hem gaudit molt del videojoc,
però és un cas curiós, no?, de joc, amb molt bona crítica, no?,
que ha aparegut al mateix moment que sortia a la venda, no?
És un cas que no és habitual i, per tant, és molt curiós.
Ja, sí que és veritat, ara que hi penso normalment,
quan es fa aquest tipus d'estratègia,
és perquè la companyia no es fa assegurar
que hi hagi bones notes, per exemple.
Sí, no ho sé, crec que en realitat va funcionar bé
el moment de dir...
A partir de les 15, o sigui, de les 3 del migdia, del dijous,
tothom puja a les previews i tothom se'l pot comprar,
va anar a un nivell de difusió, no?,
de dir, d'aquest moment tothom parlarà de gris,
i això també va ser com un boom,
potser molt concentrat però molt intens, no?,
i d'aquest sentit vam aconseguir això,
el tècnic tot i les històries d'aquestes.
Jo recordo, a l'entrevista que vam fer el mes de setembre,
que comentaves que ara necessitaves vacances,
és a dir, perquè havia estat un treball molt dur,
i que, depenent de com reaccionés la gent,
tu decidiries el teu futur en el món dels videojocs.
Això encara continua...
Continuaries dient això?
Sí, clar, el que estic començant a descobrir
és que crec que hauria de treballar en gris bastant més de temps.
És a dir, estem descobrint que tenim molta feina,
tenim ara mateix com moltes ofertes,
com molt...
diverses propostes, volem fer forts altres consoles,
i coses així que volem fer en llibertat.
En realitat, m'estaré molt més de temps treballant en gris
del que m'esperava, que ja em sembla bé,
però intentaré treballar de forma més relaxada,
i hi ha diverses maneres de vacances,
i suposo que sí que...
Les vacances res darrere, al final.
Com me les trobaré.
La conclusió és que m'he quedat amb ganes de continuar fent jocs.
Molt bé.
Abans hem dit que hi havia una persona que és el Pol,
que ha jugat, que ell havia jugat,
i ens hauria de saber què en pensa del joc.
Per començar, una crítica molt bona,
que no se mateix jugar sense música.
No podem posar el volum perquè ens fastidiaria aquí al damunt de la taula.
Però bé, fem veure que dèiem que estaves escoltant una altra cosa,
que tenies auriculars escoltant la Madonna,
que has passat a la primera fase,
perquè recordem que havies jugat al primer nivell.
Havia arribat al mateix joc on estic ara, més o menys,
que és el primer color.
Ara no passes perquè no vols o perquè és massa difícil?
Conrad, pren nota.
No, evidentment, l'únic que estèticament és preciós,
això es veu des del primer moment,
i el que em va sorprendre molt
és la idea d'aquests dos colors,
de començar sense i anar-los recuperant,
de moment he recuperat el primer,
però ho vaig trobar molt divertit, molt preciós,
i és una plataforma que m'està agradant bastant, de moment.
Doncs, Conrad, que aquí t'està fent molt, això.
No està comprat, aquest noi, aquí al pol, no l'havien subvernat.
Només li han donat una ampolleta d'aigua.
A mi, Conrad, quan l'he començat a jugar al joc,
o sigui, he trobat que em faltava acció a l'inici,
és a dir, i l'Albert em va dir,
Albert, paciència, espera, i és veritat,
però jo, clar, en tinc poca, soc d'aquests que en tinc poca...
Bueno, clar, venim de les màix brots, també.
Clar, clar, no, no, no.
Sota el freno de mà i fem una edat rapada, eh?
Jo no en tinc ni idea, del gris,
m'estic assabentant ara del que va.
Has d'anar aconseguint colors o és molt més congelat que això?
És una mica més profund.
No té res a veure amb el d'això de Juntra Volta.
No, no. És un altre gris, això.
Digues, digues, Conrad.
No, no, no.
La mecànica principal és aquesta.
És un joc que comença en blanc i negre
i vas aconseguint colors.
Vull dir, esclar, es pinta en el món.
És una metàfora de... Bueno, la història va per aquí.
Però sí, com diu la Gina, té una mica més de profunditat,
i crec que és interessant jugar-ho
i anar escollint com els seus matissos.
Abans que marxis,
el que farem serà un qüestionari, la Gina i l'Albert,
que l'han jugat i li preguntem coses concretes del joc.
La idea...
La idea és que contesteu de forma curteta i precisa
a les preguntetes que us faré.
Gina, aiguali, comencem?
Vinga, va. Amb quina paraula descriuríeu la vostra experiència?
Profund.
Jo diria creixement.
Molt bé. On l'heu jugat?
A un PC, a casa meva.
A una Switch, a un avió.
Perfecte, perquè tens un de cada.
Un lletge molt llarg, o ets molt ràpid.
Heu entès l'argument del joc?
No ho sé.
Jo he tret la meva pròpia conclusió,
que crec que és la gràcia del joc.
Molt bé. Sí, sí, resposta correcta.
Qui és el que més us ha agradat?
La combinació entre la part estètica i la música,
sense oblidar-nos també de les mecàniques.
Sí, a part de la música i l'estètica i tal,
jo diria els moviments de càmera,
que és molt sutil però està molt ben treballat.
El tema del zoom, com s'apropa...
Jo li he donat molta importància a això.
Sí, sí, ben vist.
I el que menys, hem de preguntar?
A mi m'ha faltat un nivell
on incorporeix totes les mecàniques a la vegada.
En el meu cas, va haver-hi un moment,
no diré res més,
en el qual em pensava que estava controlant,
i realment vaig deixar el comentament al costat
i anava sol al joc.
Em vas portar el cap.
Però també estava pensat, no, Conrad, segurament?
Sí, mira, això, amb l'Albert vaig parlar.
Aquí no té sentit, perdona, no he sentit la teva crítica,
perquè aniràs molt de cop.
Però amb l'Albert, ho vam parlar l'altre dia.
I sí, sí, soc conscient que això es podia fer un pèr milió,
però, bueno, mira, tots els jocs són perfectes.
Sí, sí, té fallos, aquest joc.
I bueno, és que intentarem fer-los...
el següent joc, bàsicament.
Molt bé. Què us ha semblat més difícil?
Trobar totes les llumetes
i totes les amagades.
Al final, algun trencaclosques em va costar una miqueta.
Que no pensin la gent, que és tan fàcil.
I el que us ha sorprès més?
L'humor. És a dir, és un joc que, tot i que és molt profund,
té molt de humor.
A mi, la part musical, que era la que encara no coneixíem,
l'havíem vist molt, visualment, molt maco,
però la música et sorprèn molt.
Del grup Berlinis, que és un grup de Barcelona.
Sí, boníssim.
De la gent que ens està escoltant, a qui recomanaríeu aquest joc?
Molt bé.
Doncs a força gent, perquè la paraula accessibilitat
crec que s'aplica molt amb el gris.
I a qui no el recomanaríeu?
Els hardcoretes fans de Dark Souls.
Els que estiguin jugant ara mateix al Red Dead Redemption,
compte, perquè és un canvi molt bèstia entre l'un i l'altre.
I jo diria, per acabar, que si voleu jugar aquest joc,
no el mireu al Twitch, encara.
Crec que Twitch és fantàstic per moltes coses,
però crec que pel gris, si no l'heu jugat,
doncs no mireu la gent que ha jugat.
Jo no ho sé, és una opinió que està molt bé,
i que, de fet, el dijous a la nit i el divendres
veiem molta gent jugant al gris.
No sé si ho vols veure, Conrad, a Twitch,
que hi va haver molta gent jugant al joc.
Jo encara no sé si és bo o dolent, això.
Encara estic reflexionant.
Jo diria que és més bo que dolent,
però és veritat que això va decidir cada jugador, no?
Però és que és quan em portes el spoiler, evidentment.
Doncs, Conrad, moltíssimes gràcies per atendre's a aquesta hora.
Ens ha fet molta il·lusió el joc,
el fet que l'hagis tret
i que existeixi un estudi com el teu
amb la gent talentosa que segur que hi ha,
i, sobretot, quan hi hagi nous projectes,
si és que arriben, doncs ens ho expliquis en directe.
I tant, ho farem, ho farem. Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres. Adéu-siau.
Molt bé, Conrad.
Tenim una persona important del món del videojoc a nivell mundial.
El primer videojoc que fa, no? Sí.
Mira'l, mira'l. És una bona forma de començar.
Realment encara no podem valorar la importància que té,
perquè fa tres dies que és a la venda,
però potser estem davant d'una producció de videojoc
a nivell de l'estat espanyol de les més potents que s'han fet mai.
No, i que hi ha molta gent que no és de l'entorn videojoc,
sinó que és del més de l'entorn artístic,
que potser no coneixia tant aquest món,
que s'està plantejant aquella cosa
que nosaltres ja portem molts anys plantejant-nos,
que és el tema de l'art i el videojoc i no sé què,
que ara arriben, no?
Han fet com mainstream aquest debat
que els que estem en aquest sector portem anys defensant.
És que és molt curiosa.
Amb la meva dona parlava d'aquest joc, l'ensenyava,
i ella em deia, sense conèixer gaire...
Quan ensenyes un videojoc a la teva dona, t'escolta i...
Sí, sí, sí.
T'ha donat molta enveja, ara.
Té molt èxit, perquè és molt bon il·lustrador, ella m'ha dit.
Jo he dit, sí, sí, però també Ubisoft té molt bons il·lustradors.
Però no ens oblidem d'una cosa.
En el cas del Gris, el Conrad és la persona,
una de les persones encarregades de l'art,
hi ha més gent encarregada de l'art en el videojoc,
però també del game design.
Ell juga molt a videojocs
i també ha volgut involucrar-se en la part aquesta també del disseny.
No tan sols vaig a fer dibuixos.
A mi ja faré un videojoc. Es nota una mica, això.
Per cert, han passat coses aquesta setmana i aquests dies
a nivell del món del videojoc.
Una és l'aparició d'una botiga de videojocs d'Epic.
Epic és l'empresa que ha fet el Fortnite, no?, per exemple.
Sí, sí, correcte, és l'empresa del Fortnite
i porta molts anys amb jocs com l'Unreal, el Gears of War,
una empresa coneguda nord-americana,
i fa pocs dies, com vàrem comentar, doncs la botiga d'Esteem,
em sembla que vas comentar, Regina, tu fa pocs dies,
va anunciar que no ajudarien precisament
els petits desenvolupadors, com en el cas de Gris, no?
I això va fer que molta gent es posés en contra d'Esteem.
Cosa que Epic Games... Ha aprofitat.
Ha aprofitat molt sàviament per presentar una botiga,
que és l'Epic Games Store,
per plantar cara a la plataforma quasi bé monopolística
de videojocs per ordinador.
Però ells posaran els seus jocs o posaran d'altres?
O sigui, la idea és que obrin, no?
Els seus jocs, evidentment, i també d'altres companyies.
I, de fet, amb exclusives molt potents.
Fa pocs dies es va anunciar que traurien el Journey,
el famós joc Journey que està en PlayStation per ordinador,
i serà exclusiu, per exemple, de la plataforma d'Epic.
Però vosaltres que teniu PC i que no és una cafetera,
que jugueu amb el PC, Esteem no és el que era, oi?
Jo ho he sentit, això, que Esteem va tenir un gran boom,
que teniu unes ofertes boníssimes
i que avui en dia Esteem ja no és allò que era.
Crec que en aquest cas el que passa és que, si ho mires,
és el punt del desenvolupador de la comunitat índi.
En aquests moments Esteem li ha passat com a les botigues
de venda d'Android i d'iPhone,
que era el lloc on molts de petits desenvolupadors
trobaven el ninxol per sortir els jocs del mòbil,
però quan s'ha massificat s'ha quedat una altra vegada
que tornen a estar en l'anonimat.
I Esteem ha passat una miqueta el mateix.
Molts dels que s'han anat a Esteem, us en recordeu,
ens ho preguntàvem, vèiem què ha passat.
Molta gent el que vol ara són jocs completes, jocs que paga,
no vol mitjans històries, no vol coses vetes,
i al final tothom està a Esteem
i et quedes una altra vegada que no sobresurs.
Però el més interessant d'aquestes plataformes
no és només el catàleg,
sinó que, a més, la botiga d'Epic ha dit
que el repartiment de beneficis entre els desenvolupadors i ells
seria molt millor pels desenvolupadors
i per tant, molts desenvolupadors han dit
entre anar a un 30-70 que estigui a Esteem,
prefereixo anar a l'altre.
Estem parlant de l'empresa que ha fet, com dèiem, el Fortnite.
Creus que aquí hi ha gent que juga al Fortnite?
Ho preguntem.
Hi ha algú... Qui juga a Fortnite?
Ningú. Una persona.
El Pol ha aixecat una miqueta la mà.
Dímidament, l'han aixecat.
Dues i mitja.
Molt bé.
Doncs parlem una mica amb ells.
Una pregunta més important.
Hi ha algú que ha fet videojocs?
Pregunta-m'ho a la Fortnite.
Sí, sí.
Tu has jugat una vegada només, no?
Sí. Com et dius?
Julià. Julià ha jugat una vegada.
Quanta estona?
Al voltant d'una o dues hores.
Té molt criteri, molt bé.
Què et va semblar, vas entendre al principi?
Sí, però era difícil acostumar-se als controls.
Com explicaries de què va, Fortnite?
Bueno, Fortnite va...
Bàsicament com si fos una guerra.
Dos equips que es lluiten entre ells.
I, bueno...
Pots fer-te una estratègia.
I és bàsicament...
L'últim que queda viu guanya.
Perfecte.
I això dels balles? Jo he vist una botca balla.
Es bafa així i com has de moure les potes?
I això què és?
És el ball de Pringau.
De loser, de loser.
No, ell és un noob.
Li puc deixar un missatge a la nava
i dir una cosa pel meu nebodet que té 8 anys.
Álvaro, quan arribi el cas, em tiris.
Tu has jugat més de dues hores. Veig que ho tens molt.
Una horeta, no?
Però ho té clar.
Jo he jugat una setmaneta.
Molt bé.
Per cert, també m'ha arribat una notícia
a la nostra redacció.
De fet, ha estat així.
I és que ha aparegut un SEGA Clàssics.
Són 30 jocs, o 25,
pel 30 d'aniversari de SEGA,
per Fire Televisió.
Televisió, que és, diguéssim,
la plataforma de televisió d'Amazon,
i que pot jugar amb el comandament d'Amazon.
Al Fire Stick TV,
la publicitat ja t'apareix.
Sí, oi?
És estrany, eh?
Jugues com un Netflix? Sí, però d'Amazon.
És que això acabarà passant.
És una qüestió de temps.
Ho vaig dir l'altre dia al matí de Catalunya Ràdio.
Movistar acabarà venent el Fortnite.
O sigui... Sí, sí.
S'està Fortnitejant a sobre.
Acaben de tancar el seu canal d'eSports.
Què dius, ara? Movistar eSports ha tancat.
Ho he quedat molt bé, el meu comentari, aquí, ara.
Felicitats, Movistar.
Els que han quedat bé han sigut els de Movistar.
Ara me cago en dene.
El Murillo està dient...
Qui ha sigut el que ha tancat el canal?
Això és bastant curiós, tenint en compte
com estem tots apostant, o s'està apostant molt.
Però també deixa entreveure bastant
la gent que hi ha en el tema dels eSports.
Quan vam estar a ASUS, ens ho van dir una mica,
que tot va molt bé,
però de moment encara no sabem bé qui pagarà tot això.
Tothom està invertint,
tothom està fent cases, tothom està apostant per equips,
però, en canvi, el retorn sembla que no arriba
i, potser amb Movistar, han decidit
que no acabava d'arribar del tot.
El que sí que puc dir és que aquesta recopilació
de jocs de SEGA Clàssics pel Fire TV
té un parell de coses que estan molt bé.
I una d'elles que jo crec que gairebé justifica la seva compra
és el Sonic T.D.
És una de les estrelles absolutes
de la saga Sonic de dalt a baix.
S'hauria de veure com es juga,
perquè entenc que serà com jugar en streaming.
No, no, jo crec que tu baixaràs.
Pensa que al Fire Stick TV, per exemple,
no vas deixar ser una plataforma Android,
una mena d'Android simulat a sota.
Et baixes a tota una sèrie d'aplicacions,
a part de poder veure tot el contingut d'Amazon Prime Video,
o Netflix, o altres plataformes.
Et vas baixant aplicacions i les pots anar jugant.
És compatible amb comandaments
que pots anar jugant?
És compatible amb comandaments que puguin ser
a través de Bluetooth,
amb el qual pots jugar a través del seu comandament,
que curiosament es juga força bé
i, a més, pots jugar amb comandaments compatibles
a través de... com si fossin jocs normals.
Albert, a la llista hi ha algun que diu
que sí, aquest també m'agrada.
Home, no falten els clàssics Streets of Rage,
estem d'acord que són la trilogia...
El millor que va sortir per Mega Drive.
Els Golden Axe.
Jo vaig veure el cortinglés, jo.
El primer joc que vaig veure,
el primer que vaig veure funcionar el cortinglés,
dic, no hi ha això, m'ho he de comprar com sigui.
Perquè jo venia d'un Amstradisco.
Era molt potent.
Encara el tens, a l'Amstrad? Sí, encara el tinc.
Encara el tens? Sí, sí.
En un traster fatal.
No sé si funcionarà, però amb el son monitor i tal...
Era una merda, l'ordinador, allò.
Però en aquella època tu no ho vivies, així.
No, però anaves al Saló Arcade, veies Street Fighter 2,
que ja el veies, eh?
I era molt frustrant, veies un company,
un veí que tenia una amiga...
Era aquell salt dels 8 bits, els 16 bits,
que potser és el salt generacional més bèstia
que hi ha hagut mai en el món dels videojocs.
Anem al moment de la Digipanera?
Vinga. Vinga.
Generació digital. Els frikis, ara, són els altres.
Doncs és el seu moment.
Recordem una miqueta que tenim, doncs,
una Amazon Dot aquesta,
jo diria que és l'estrella,
però també ho és la ràdio fantàstica,
la fantàstica que és la Sandstek.
Els llibres, les samarretes, pòsters...
Tenim el disc de la marató, per cert, la marató,
que comença a les 6 del matí, avui mateix, a Catalunya Ràdio,
amb el Roger Escapa començarà la marató, també,
de TV3 i Catalunya Ràdio.
I com ho fem, més tard, això?
Doncs una mà innocent, que pot ser la Gina, l'Edwin...
Ah, els números ja estan a dins, eh?
Sí, ja hi he posat els numerets a dins d'un cubilet,
hi traurem un numeret...
Cadascú té el seu número...
Aixequeu el número.
Que es vegi, home, que es vegi.
Això que és tan radiofònic...
Sí, sí, no, no, perquè si ho veiem...
Un pos a got, sembla, això.
I acabes de treure ja el número...
El més jove és com la icona de Salvat.
Allà tenim números, la sort està txada, allà.
Sí, sí, està txada, sí. Molt bé, doncs...
Un moment, jo voldria remarcar
que cada numeret té una foto d'un de nosaltres,
i un de nosaltres serà qui donarà el premi.
Per no treure una miqueta...
El tinc localitzat.
I tinc ja el personatge que apareix en aquell número.
S'ha de dir que cada número té un personatge,
i en aquell personatge hi ha el Murillo.
Que es posin de peu les dues persones que tenen el Murillo.
Qui tenen el Murillo?
Ai, ai, ai...
Tres persones tenen el Murillo.
El 6, el 8 i el 5. Exacte.
Ui, que junt que n'ha anat, eh?
Agafa una caixa, una bossa...
Agafa alguna cosa, perquè...
El que farem serà una representació, agafaré el dot i la ràdio.
I fotos, traurem fotos.
Podeu treure els mòbils, traure fotos, la Nikon...
Com a objecte en representació de la Digi Panera 2018,
ara procedirà a fer entrega
el senyor presentador d'aquest programa, l'Albert Murillo.
I director.
No hi traiem prèmits.
Gine Tost, qui és el guanyador d'aquesta Digi Panera?
I el número guanyador d'aquesta Digi Panera 2018...
Ho fas com el gran hermana, eh?
Què? El número 5.
Txan, txan, txan.
Molt bé, molt bé.
I ha tocat amb una senyoreta.
Hola, bona nit, com et dius?
Xenia flana. Què tens on?
I ara s'ha tret del tot, ara, amb tot això que tens?
Doncs, escolta'm, et faig en representació de la generació digital...
i en representació de tota aquesta Digi Panera.
Té l'Equodoc, per tu, i a gaudir-ho, d'acord?
Vale, gràcies.
I el que fa més il·lusió de tot el que hi ha aquí.
Mira, coses de costa.
Que s'acosti aquí a la taula.
Per què volies que truqués aquesta Digi Panera?
Jo crec que bàsicament per l'Alexa.
Per l'Alexa.
Ens podrà escoltar, ara, per l'Alexa.
Allò que té a la mà i no deixa anar, eh?
Has vingut amb els teus pares? Sí.
Que no es passi res amb l'Alexa, eh?
Perquè demanarà...
Expliquem un xiste.
Té totes les mateixes preguntes, al final...
No teniu cap fill que es digui Alex, no?
No, eh?
Pots tenir una conversa més o menys normal?
És com un fer, això?
És un acudit, suposo. Riu o no riu, després?
Sí, sí, també pot riure.
Diu amb una cara de fàstic.
No, no, no.
Aquesta Alexa no és la que tenies tu a casa.
Ja l'he tornat, aquella.
No, no, però és una experiència guapa, eh?
És divertit, penso, eh?
Tot això te'n portaràs cap a casa.
T'agradaria llegir, perquè hi ha un parell de llibres molt interessants.
Doncs un aplaudiment, no?
Vinga, va.
Li he donat a l'Alexa, això.
Doncs moltíssimes gràcies.
Ens queden 4 minuts.
Fem una mica de resum de xarxes i acompanyem el programa.
Prema el botó obert i obre la porta.
Fes-ho. Hem arribat fins aquí.
Gairebé al final del vídeojoc.
He corregut, saltat i m'he enfrontat a tot tipus de monstres per tu.
I ara no vols obrir la porta.
Doncs nosaltres obrim la porta a les xarxes, Eli.
Què és així?
Doncs s'ha debatut temes tan diversos com, per exemple, a Telegram.
Hi ha hagut un debat sobre el mètode que utilitzen els uients
per prendre aquelles notes que no volen que s'oblidin.
Aquelles idees...
És un gran tema aquest.
Hi ha una pila d'aplicacions i una pila de maneres.
En Josep demanava, per saber com funcionava,
preguntava per una aplicació que es diu Notes by Firefox,
que no sé si algú l'ha aprovat.
Jo no, utilitzo Evernote, sempre.
Doncs aquesta app és tipus bloc de notes
que sincronitza amb Firefox a l'escriptori.
Molt bé. Com era?
Vosaltres em feu servir alguna? O paper.
Jo faig servir les notes de l'iPhone, però estaria molt bé dir...
Alexa, recorda'm això alguna vegada.
És que això no funciona.
Jo a l'Evernote me'l vaig baixar, però no vaig entendre res.
És complicat. És l'esmaig de les notes.
Sí, té massa coses. Jo m'envio una automail a mi mateix.
Doncs jo faig servir tres aplicacions simultanies per fer això.
Sí, sí, sí.
El Google Key, el Lenidoo i el Cabaldari.
El Cabaldari va molt bé, també.
L'Albert S ens deia que s'ho envia tot per Telegram.
Ah, això està bé, sí, sí.
Hi ha molta gent que es crea aquells grups de WhatsApp
amb ell mateix per enviar-se una cosa.
Crea un grup, vor la gent o la persona i així té un grup format.
Jo moltes vegades em dic les coses jo mateixa
amb un grup que em faig jo mateixa a WhatsApp.
Saps això? Sí, sí, m'ho dic.
És a dir, notes de veu i apa.
Ho memoritza? Jo, sempre.
Per això soc tan bona fent escape rooms.
Però de cervell, eh? Sí, sí, sí.
Es fa com raro, eh?
Seguim amb el Roger Valdomar,
que forma part d'una plataforma que intenta que el contingut
que es genera en català sigui fàcil de trobar.
En concret, a la Twitch.
Per això diu que demanen, dins d'aquesta plataforma,
que es pugui especificar que els vídeos que cadascú penja
són en català.
Ens ha deixat un enllaç al Telegram del programa
perquè qui vulgui ho pugui votar, perquè això sigui possible.
Ho tenim al Telegram i també a Twitter,
per qui vulgui votar.
De fet, és un dels temes, jo penso, que seria molt fàcil de posar,
però que a Twitch realment, si vols veure vídeos en català,
és difícil trobar-los, a no ser que els vagis guardant
o seguint cadascun d'ells.
Doncs això ha estat el Generació Digital,
el programa de tecnologia creativa i videojocs de Catalunya Ràdio.
Gràcies a tots els nostres ullents que heu vingut i els que no,
doncs, i ens escolteu en el futur,
que segurament ho fareu d'aquí a poc.
Doncs també gràcies per escoltar.
De fet, heu d'escoltar una cosa que és molt important
i que, de fet, ens defineix.
Generació digital, no s'entén res, però distreu.
I distreu, gràcies a Elisabet Sànchez per venir.
Gràcies a tu.
A l'HB Blasco, Gine Tost, Albert García, Star,
Chris del Canal de Chris, salutacions,
perquè avui estava treballant amb temes relacionats també
amb videojocs, Oriol Dalmau i Albert Murillo,
el control tècnic avui al Ricard Portal,
que ha vingut expressament a fer el programa.
Li feia molta il·lusió, eh? Gràcies, Ricard.
Que sapigueu que ens podeu seguir al Telegram, al Twitter,
al Facebook, a Twitch, a Instagram, a cartradio.barra.gd
i també a Alexa. A partir d'ara ho podeu fer.
Adéu-siau i gràcies a tots. Vinga, va!