I cap, la Ràdio Inquieta.
Generació digital amb Albert Murillo.
Benvinguts al generació digital.
Aquesta és l'edició número 948 del programa.
Avui estem molt contents, perquè cada vegada som més a l'estudir
i també a arribar a poc a poc també a la normalitat.
Quina ràbia que fa aquesta paraula.
Avui parlarem de Sifu, de Lost Ark,
de fer curses amb motocross, amb motos de motocross,
del Tom Holland i el seu Uncharted,
de videojocs de genètica i també farem un repàs
dels millors videojocs que apareixen aquesta setmana.
Molt benvinguda, Elisabet Sánchez, com estàs?
Molt bona tarda, molt bé.
Feia temps que no ens vèiem.
Feia molts dies.
Hola, Françaixer Blasco, tot bé?
Molt bé, perfecte.
També salutacions a l'Albert Garcia i al Víctor Matute
i avui al control tècnic en Dani Jiménez.
Ah, molt bé, això, és que han dit crash.
Pot ser, no?
Has descarregat generació digital.
Molt bé.
Després de moltíssimes setmanes i esperant que aquesta darrera onada
rematés, ja estem fent el programa per Twitch,
vam decidir, després de les vacances de Nadal,
que tornaríem a Pocahop,
i doncs fèiem una mica el programa a mig,
un confinat, l'altre aquí, l'altre allà,
i tampoc valia la pena, perquè poca cosa podia...
De vegades estava amb el Dani i jo.
I quin interès, no?
Que us heu fet molt amics, ara.
Sí.
I, per tant, moltes gràcies per haver-nos acompanyat.
Moltes gràcies per haver-nos acompanyat.
Moltes gràcies per haver-nos acompanyat.
Que us heu fet molt amics, ara.
Sí, sí.
És com la resta, no?
I l'estard també t'arribona, és veritat.
Doncs res, la cosa ja s'està animant,
i avui estic molt content de veure el tele.
Jo també.
Al Francesc, de fet, ja el vaig veure en algun programa que vam fer,
que tu estaves allà.
Encara que només ens veiem mitja cara, com sempre.
Exacte.
Suposo que hi haurà un moment, no?
Ara ja podem anar pel carrer sense mascareta.
En teoria, sí, aquí hi ha programes de Catalunya Ràdio
que passen amb mascareta.
I ara anem al programa a l'exterior.
Molt bé.
Estirem a la terrassa o alguna cosa.
Es troba a faltar les sortides que fèiem abans.
Sí, sí.
I avui també som a Twitch.
Hem d'anxegar una mica perquè es posi en marxa,
perquè s'escalfi.
Perquè vagi veient la gent que seguim aquí.
I mira, tenim un objectiu, ara mateix tenim 567 seguidors.
Molt bé.
I ens hem posat la fita d'arribar als 580,
a veure si ho aconseguim.
Molt bé.
Jo anava a posar més 600 o 700, però m'ha dit Twitch.
No, no, no.
Em recomano que posis 580.
Perquè potser això ho aconseguirem en dues setmanes.
Això és per fer esport, has de posar fites petites,
perquè si no, abandones i molt malament.
Molt bé.
Esteu fent esport actualment, eh?
Jo he de dir que vaig fatal.
Ja saps que jo n'he fet sempre molt
i que ara porto uns mesos que entre la feina, la pandèmia,
que estic mig així rara, no ho sé, no em faig,
i m'he de tornar a posar les piles, això no pot ser.
No pot ser.
T'he de dir que també ha estat una setmana mogudeta
amb el tema dels videojocs i un reportatge a Mesa TV3
que parla de la solitud, la pandèmia de l'era digital,
i que parla de com la pandèmia ha afectat alguns joves
en relació amb les xarxes i sobretot els videojocs.
Molts amants dels videojocs a les xarxes, a Twitter,
comenten el que comentem sempre moltes vegades,
que es parla poc de videojocs i quan es parla ara ja arribem
fins i tot a recuperar paraules com Hikikomori,
que recordo que parlàvem de Hikikomori fa 20 anys,
el GameMover, la generació digital.
Aquests que han decidit passar-se...
Els nins japonesos ni treballen ni fan res
i una miqueta hi ha aquest tema d'aïllament,
de no saber què fer...
Que existeix, evidentment, però que moltes vegades
està relacionat també a altres coses.
I per desgràcia les pantalles les tenim constantment,
formen part de les nostres vides.
Per tant, que una persona es quedi sola i aïllada a casa
pels motius psicològics que sigui,
que tiri de pantalles per sociabilitzar o fer alguna cosa,
no converteix que aquestes pantalles siguin la causa
per la que decideix aïllar-se i quedar-se a les habitacions.
Es pot recuperar aquest reportatge,
solitud, la pandèmia de l'era digital a TV3.cat.
Per cert, em va sorprendre molt i em vaig quedar molt parat.
No sé què ho diran els nostres audients
que ens estan veient ara per Twitch.tv barra de generació digital.
I és que a Estàdia ja no és important per Google.
N'havia parlat tant, jo, d'Estàdia.
Tinc dos comandaments, jo, d'Estàdia, que me'ls hauria de menjar.
Ara sembla ser que només el 20% dels qui treballaven en aquest projecte,
que recordem que era per jugar a videojocs en streaming,
ara només està el 20% de l'equip que hi era abans.
I els altres estan fent altres històries.
No hi haurà, sembla ser, més jocs importants per a aquesta plataforma.
I el que sembla claríssim és que s'està morint,
l'estan deixant morir.
I, de fet, la tecnologia que han fet fins ara perquè funcioni,
l'estan venent a tercers, com per exemple Capcom.
Capcom necessita segurament la seva tecnologia
perquè puguem jugar al núvol amb Street Fighter.
Doncs ells venen aquesta tecnologia que la tenen guanyada.
És per desgràcies a vegades una d'aquestes coses que fa Google,
que sempre diuen que prefereix tancar empreses
que no guardar-se de tirar endavant un projecte
que, si sona la flauta, es pugui convertir en trencador.
I és veritat que la tendència del mercat és anar cap al joc al núvol.
Per tant, no és que no hagin encertat en aquesta direcció,
simplement és una cosa que necessita molta potència,
molts servidors, molta inversió darrere,
perquè és el que es diu sempre, no?
I, per tant, no és que no hagin encertat en aquesta direcció,
sinó que és una cosa que necessita molta potència,
i, per tant, si no funciona el 100% per un jugador, per un gamer,
allò ja no val.
Per tant, ha de ser o perfecte o prefereixes tenir el sistema a casa.
I potser la inversió que requeriria a Google Stadia
per seguir-se mantenint a un nivell
i competir, potser, amb les versions d'això,
que trauran Microsoft i PlayStation Sony,
no li donava.
Doncs mira, a Twitch ens diu el Clarkin
que això d'Estadia era la crònica d'una mort anunciada.
I, en canvi, en sobretot,
que per cert, és la primera vegada que participa en el nostre xat.
Benvingut.
Ens diu que Xbox Game Pass s'ho emportarà tot.
Sí, sí, de moment, és qui s'ho està emportant tot, eh?
Però bé, s'haurà de veure, eh?
Jo, aquests dies, el que estic fent
és veure molts canals de Twitch de fans de Sony,
de fans de Xbox.
Vull veure, saps, des de la passió,
què és el que diuen,
i estan com molt motivats a la gent de Sony.
Jo els veig molt motivats.
I, per tant, és una cosa que és molt important,
però jo els veig molt motivats.
No ho sé, haurem d'anar seguint
quines són les novetats que anirà introduint aquesta marca.
Molt bé, us farem un repàs de tres videojocs
que han sortit aquesta setmana
que creiem que poden ser del vostre interès.
Els teus amics estan connectats al generació digital.
I és que arriba el moment pels jugadors de PC
amb la sortida del Monster Hunter Rise.
Aquesta és una nissaga de videojocs de caçadors de monstres
amb noms, recordem, com Magnamalo, Tetranadon,
Granizuchi o Tigrex,
que tenen uns atacs i moviments únics
que haurem d'estudiar i saber equipar-nos per destruir-los.
En aquesta ocasió podem formar equips
per destruir monstres de forma local o en línia.
Monster Hunter Rise apareix per PC
i ocuparà 23 gigues del nostre generació digital.
I, a més a més a més,
també apareix per PC i Xbox, Deanna Crucis.
Com dius, Albert,
apareix també aquesta setmana Deanna Crucis,
un videojoc que es caracteritza per ser multijugador cooperatiu.
Poden jugar fins a quatre amics a l'hora.
L'acció passa a bord d'una nau especial
que es troba a la deriva de l'espai.
Alienígenes immenses,
en un joc també multiplataforma,
entre totes les Xbox i PC.
I, per últim, no ens movem de l'espai i us parlem d'Astronir.
Atenció, perquè som al segle XXV
i la humanitat està descobrint nous mons a l'espai.
De vegades, a planetes inhòspits i perillosos,
haurem de modificar el terreny,
explorar nous planetes,
construir bases i vehicles
i, en definitiva, trobar els secrets del sistema solar.
Això em recorda aquella frase de Matrix,
que l'home és el virus
i que es va carregant tot el que té al seu voltant,
perquè al final, quan arribes a un planeta,
és que el sacseges i les trobes una altra vegada.
Totalment.
Aquest Astronir costa 28 euros per a Nintendo Switch
i està recomanat per majors de 7 anys.
Generació digital és ara el més important.
És el més important.
Molt bé, la Heli, canviant de càmera,
hi hagi guió,
hi hagi el que ens diuen els ullents a través del nostre xat.
Aviam si me'n recordo de tot.
Què he jugat avui? Aquesta setmana, vaja.
Aquesta setmana he jugat...
He provat un tipus de joc
que sempre m'ha fet molt demanar, no sé per què,
perquè sempre m'han demanat que em faci un joc,
perquè sempre m'han demanat que em faci un joc,
perquè sempre m'han demanat que em faci un joc,
perquè sempre m'han demanat que em faci un joc,
perquè sempre m'han demanat que em faci un joc,
perquè allà no me'n vull demanar, no sé per què, però mira.
Al final no he estat malament.
He jugat a Park Master,
que és un joc d'aquests que el teu objectiu és aparcar cotxe.
Molt bé.
Sé que és una signatura difícil per moltes persones en la vida real.
Jo no sé per què.
Des del primer dia que em vaig anar al carrer de conduir
se'n va donar superbé.
De fet, la resta no em sortia també.
Ja perquè sí, no sé hi ho Prioritats Van pedDR a Borrinyola és lent i розau.
Mira, m'agrada molt que facis aquesta pregunta.
Almenys a la meva vida recordo els moments
que algú t'ensenya alguna cosa i et queda gravat.
I recordo que el meu professor,
que a més li agradava molt la ràdio,
i escoltàvem la ràdio quan jo conduïa,
em va dir,
tu quan aparquis ja sigui dreta o esquerra,
tu tira cap enrere,
i quan la porta del darrere estigui tocant a la porta,
al retrovisor, com si diguéssim...
Del davant de l'altre?
No al retrovisor.
Al mateix nivell de la porta del darrere, de l'altre cotxe,
comença a girar.
I la veritat és que sempre que parco faig servir la mateixa tècnica
i ja funciona.
És un bon truquet.
És probable que en el meu cas també devia tenir algun truquet.
Però tu quina referència fas servir?
Quan tu parques, hi ha alguna referència que utilitzes per girar?
No em soc del tot conscient.
Jo diria que ja tinc calculat...
És molt per instint.
Aquí funciona molt la pràctica i la mecànica,
però és molt curiós.
El meu cotxe, per exemple, té assistent de pàrquing.
No l'he fet servir mai.
Un dia m'hi vaig posar i dic que per veure què tal,
però no, és que sí, però no me'n fiaria,
de que m'aparqués el cotxe.
És més intuïció, i és ben bé que cadascú té una intuïció
per una cosa o per una altra,
perquè després veus gent que és un autèntic drama.
Dani, la gent del Twitch t'escoltarà,
però no la gent que t'escolti a l'FM i ho haurem de fer un resum.
El botó de l'autobús, per exemple,
el faria servir aquest botonet per aparcar?
Ah, el faria servir, segur.
I aquest botó, quan apretes,
s'aparca sol, el cotxe no, no?
Exacte.
Sí, sí, sí, tu controles, tu controles.
Mira, l'Oriol diu...
L'Oriol també té un truc,
diu que el seu profe d'autoescola deia que el cul del cotxe del davant
estigui a la meitat de la finestra del darrere.
Sí, sí, més o menys devia ser això.
Sí, sí, sí.
Doncs mira, la cosa és...
Potser era el mateix profe, qui sap.
Podria ser, qui sap.
Però bé, bé, a veure, el tema és...
Parc master, eh?
Sí, parc master, d'aquest tipus de joc en trobem molts,
però en concret aquest combina també
amb una part de trencaclostes, per tant,
el fa una miqueta diferent.
No és només el clàssic joc que et demana
que facis maniobres per aparcar,
és una entrega que ens repta,
i és un joc que és molt important.
Comences amb poquets, i després la cosa es va fent més gran.
Comences amb dos cotxes,
i la mecànica és aparentment molt fàcil.
Hi ha el cotxe A i el cotxe B.
El cotxe A ha d'arribar al punt A,
però el cotxe B ha d'arribar al punt B.
Doncs molt bé.
Contra més avances, més pantalles passes,
apareixen altres punts que són altres cotxes.
El problema d'aquí és que tots els cotxes
comencen a caminar a l'hora,
i els punts estan encreuats entre sí.
Hi ha una manera de fer-ho.
Comences marcant la trajectòria del primer cotxe,
de l'A a l'A,
i quan marques la trajectòria del segon,
el A torna al punt de partida
i arrenca en el temps,
en el moment que llences el segon.
Per tant, tu has de marcar una trajectòria
amb l'A, amb intel·ligència,
per preveure que aquest cotxe no col·lisioni quan avanqui el B.
T'has d'avançar els moviments
i pensar què passarà després.
Exacte.
A més a més, com si no fos poc,
pel camí has d'agafar monedes i esquivar obstacles.
No són línies rectes,
sinó que hi ha giragonses i obstacles pel mig.
I amb aquestes monedes que vas acumulant,
quan en tens ja unes quantes,
pots canviar de vehicle,
que n'hi ha diverses línies,
i alguns corren més, alguns menys, etcètera.
En resum, és buscar trajectòries ideal per cada cotxe,
perquè pugui arribar al seu punt de destinació
sense que toqui amb els altres.
Ara sí que et dic que quan són dos cotxes,
la cosa més o menys és fàcil,
i quan comencen a haver més de dos,
la cosa es complica bastant,
i es posa bastant difícil.
Però té un punt d'enganxa bastant fort,
perquè no pots parar d'intentar-ho i tornar-ho a intentar.
Molt bé.
No està gens malament el cotxe, el joc.
Qui l'ha desenvolupat, aquest cotxe?
Doncs mira...
Ho serem, eh?
Aquest joc està desenvolupat per Kayak Inc.
El trobem disponible per iOS i per Android.
És gratuït,
però té molts, però molts, molts anuncis.
Ostres.
Tant que al final t'acaba sortint un quan acabes cada partida,
i les cartes no són llargues.
Un cada vegada.
I aleshores comença a fer-se fa xoc jugar
i en algun moment que et canses dels anuncis no pas del joc.
Molt bé.
Però bé, si tens temps ja et dic, eh?
Mentre surt l'anunci vas fent una altra cosa
i després hi tornes i així vas.
Exacte.
I recordem els nostres ullents que ens escolten pel Twitch
o que ens escolten el programa quan sigui,
i també els que ens volen fer un joc de pagament.
És un joc que és molt important.
I també és important que t'hagi comentat a través de les xarxes,
que et comentin jocs, jocs que hagin aparegut.
Jo l'altre dia vaig dir, osti,
li recomanaré, ja et recomanaré un.
Era de pagament, però crec que val molt la pena.
Crec que costava 3 euros, aproximadament,
ja diré el nom.
I els nostres ullents també ens ho poden dir.
I tant, perquè a vegades també se m'acaben les idees
i si és de pagament no hi ha problema,
sempre que valgui la pena, clar, evidentment.
Hi ha un joc que es deia mil hitos.
Ai, em sona.
Jo, obvi, això també es deia mil kilòmetres.
Jo el mil hitos.
És el mateix, crec, mil hitos, no?
Sí, crec que sí.
És aquest que has de sumar mil quilòmetres
i les cartes són molt antigues
i hi ha aquestes fites de carretera antigues de pedra
que posa 100, 200, 50,
el semàfor verd i vermell i tant.
És un gran clàssic.
Sí, és que l'altre dia el vaig aconseguir
per recaps de segurement antiga,
perquè és un gran joc de forma.
Un gran joc, aquest.
Jo crec que no hi havia jugat, però em sona molt de veure-la,
o per casa o a casa d'algú amic,
però que era com molt que sempre estava allà.
Jo hi havia jugat a casa del meu avi,
quan anàvem de visita,
que els meus pares el tenien de quan érem petits,
es deia la canasta de los mil kilòmetres,
amb això del tema de la canasta.
I recordo que quan vam començar a recopilar jocs de taula,
quan ja vaig començar a viure i venien els nens de dalt,
vaig dir, l'haig de buscar,
i el vaig estar buscant per diverses jugaderies,
i vaig veure les mateixes, l'any 60,
que l'estètica no s'ha perdut.
Molt bé, ara parlarem amb el Pazos 64.
L'escoltareu, però no el veureu.
I és que això dels videojocs que va per modes és un fet,
i sobretot amb Twitch, l'efecte és, diguéssim, més acusat.
Aquesta setmana, no sé, jo ho he vist,
que tothom estava jugant,
a un joc en concret,
i teníem moltes ganes que el Pazos 64,
el Víctor Matú ens expliqués una mica el perquè del seu èxit.
Hola, Víctor.
Hola, què tal?
Doncs mira, sí, està tothom parlant d'un joc,
que és el que us vinc a comentar avui,
que està tot Déu amb unes ganes superbojes,
i es diu Lost Ark.
És un joc de Corea del Sud, que ja té uns anyets,
però aquest dia 11 ens arriba a nosaltres,
i es tracta d'un MMO ARPG, de vista isomètrica.
Què és això?
És un joc de rol d'acció que se ve des de arriba.
I la cosa és que jo no havia prestat massa atenció,
i després de veure uns vídeos,
hi hagi algunes cosetes,
doncs té una pinta espantosa,
perquè és un joc molt important,
perquè és un joc molt important,
perquè és un joc molt important,
perquè és un joc molt important,
perquè és un joc molt important,
però té una pinta espectacular,
i és que, a més de ser un multijugador massiu,
que té la gent encantada, és gratuït.
Tens l'opció de comprar cosetes dins del joc,
és el que està bastant gestionat,
però sembla ser que tot serà estètic
i que es podrà aconseguir mentre jugues.
Que trigaràs més però gastaràs menys, i això ja cadascú.
I a veure, on se suposa que passa l'acció del joc?
Aquest Lost Ark,
que es veu que té lloc a un món que es diu Artècia,
que ha sigut invadit pels dimonis,
i hem de trobar les parts d'una arca perduda per salvar el món,
i bla, bla, bla, és igual.
Aquest Lost Ark té una quantitat de contingut escandalosa,
i feia temps que jo no tenia tanta curiositat per un MMO.
Más anys de wow, saps? I jo ja em vaig cansar.
Escolta'm, Víctor, i s'assembla a algun videojoc
que havies jugat alguna vegada?
Així d'entrada sembla un diablo, però no.
No és el mateix.
És a dir, si ha jugat algun MMO, algun multijugador massiu online,
i no té la mateixa idea, només que a la vista no serà tercera persona.
El primer que crida l'atenció és l'apartat gràfic,
que és simplement espectacular,
i els efectes dels combats i les habilitats de cada personatge
són una bogeria.
És a dir, que es veu molt, molt bé,
i pel que es diu, la sensació amb el gameplay
també està molt ben treballada.
Però el que m'interessa no són els gràfics,
és la quantitat absurda de contingut amb què arriba el joc,
i això que aquí de llançament tindrem menys coses
de com està el joc a funcionament a dia d'avui.
Molt bé, va, arribem al moment
perquè ens facis un repàs d'aquestes cosetes que comentes
que té el joc que en són moltíssimes.
Bueno, tot i resumint, són moltíssimes.
Així que agarra't i que hi vinguin curves.
Clases diferents amb un nivell altíssim de personalització,
tant d'habilitats actives i passives com d'equip.
Especialitzacions per tanquejar, ajudar o fer molt de mal.
Exploració massiva amb més de 100 illes.
Jugador contra jugador, 3 versus 3 o 1 versus 1.
Campanya amb missons principals que ens mourem entre continents,
explicant la història amb cinemàtiques.
Missions per aprendre la història del món i les seves gens
i guanyar experiència.
Missions d'aventurer per desbloquejar professions,
que aquestes serviran per crear objectes i fer pasta
i no cal especialitzar-se les pots, aprendre totes.
Missions secundàries molt variades.
No totes van de matar enemics.
En una serem ossos panda que fan voltaretes.
No he entès res, però mola molt.
Molts tipus de mesmorres per fer sols o amb amics
i jefes finals diferents i originals.
Missions d'àrea que s'activen a l'explorar per matar, recollectar
o fer feinetes.
Mapes per explorar i trobar zones secretes.
No hi hauríem de matar amb l'ajuda de jugadors
que tinguem a prop.
Respira una mica, respira.
Que te calles, que no he terminado.
Missions d'afinitat per tenir relació amb alguns NPCs
i obtenir recompenses.
Montures diferents per un tubo i xulíssimes.
Mascotes supercukis que recullen els ítems que anem aconseguint
i ens donen habilitats passives.
Coneccionables a tot i plen que desbloquegen més recompenses.
Conecció de cartes que a més ens milloren les habilitats.
També pots construir el teu propi vaixell
i navegar als marts amb els amics.
I en els viatges hi haurà avents i missions
i de tot podràs crear la teva pròpia fortalesa
que servirà també per potenciar el teu personatge
i l'exploració que estem parlant de de Koraki.
És molt loco tot.
Tot doblat i traduït al castellà.
I després de tot això ja ve l'endgame,
que és quan el joc es torna més boig encara
i ja toca fer raids amb gent
i anar a acabar amb els enemics més complicats.
És quan tot s'obre i és una tortura.
Total.
Que pinta força bé.
Jo ja veia molta gent com molt nerviosa,
perquè no em cridava l'atenció.
Vist el que he vist,
em sembla que una oportunitat igual se li podria donar.
Perquè si tot això que he vist és veritat,
només la meitat,
s'ha de catar aquesta història.
Això sí, es veuen venir moltes hores
de recollir cosetes de farmajar, que es diu.
Està perdent hores recollint històries
per millorar habilitats, equip i demés.
Però és el que hi ha tantes coses per fer
i és tot tan xulo que dona igual.
Però amb el tema del fermeig em cansa una miqueta.
Però per altra banda,
si no m'enganxo,
potser no.
Tinc moltes coses a fer.
Gràcies, Víctor.
Realment un bon resum
de la quantitat de coses que es poden fer.
Això que comenta de farmajar,
no sé si els nostres audients ho poden opinar,
han jugat en aquest joc,
però és de les coses que més pesades se'n fan.
Fins i tot a mi per veure.
És molt pesat.
És una mecànica que encanta els orientals.
I d'una manera o d'altra,
és molt pesat.
És molt pesat.
I una altra cosa que m'agrada més
del Monster Hunter,
ara en parlàvem a l'actualitat,
quan hi vaig jugar amb la versió per 3DS,
era la necessitat de recopilar
una gran quantitat de materials
per construir tota una sèrie d'armes.
I era exagerat, en el meu sentit.
I l'acaben posant amb moltes mecàniques diferents,
de jocs que no t'ho esperes.
Els col·leccionables, que si ve la Itony,
col·lecciona bossetes de te.
A mi me l'ha vengut quan ha parlat
d'ossos pànta que fan bolteretes.
Què diuen els ullens, Eli?
La I Eclipse ens diu que l'Ostark seria
com una mena de Diablo 3.
I el Clarking estava una mica preocupat pel Pazos.
Diu que sembla l'home de Micro Machines.
I és veritat.
No som Micro Machines, som autèntics.
És veritat.
A mi m'ha sorprès això que diu,
que és un joc que fa dos anys que funciona a Corea,
que arriba ara,
que és un joc brutal,
i suposo que arribarà amb tota la potència absoluta,
i no sé si ens pot ajudar algun ullent.
A mi, no a mi,
perquè no hi jugo,
però aquests jocs al meu mitjà els agrada i juguen,
i pateix molt quan ell no està connectat,
perquè poden passar coses en el univers que ell crea.
I això, jo no ho havia vist mai,
perquè es connecten molt més,
i pateixen quan ells són,
que dius, però, per favor,
on hem arribat?
A on hem arribat?
A on hem arribat a jugar un joc i patir
quan no estàs en xarxa per ser algú
i a dins digitalment es carrega el que tu,
per exemple, has creat?
Això també és veritat,
que és una de les coses que les mecàniques dels jocs
que funcionen segons quines mecàniques,
sobretot de pagament i de preu,
intenten és que estigui sempre pendent, sempre connectat,
i el que dius tu als mons online compartits,
ja sigui la teva illa,
com es diu ara,
de l'Intent to Switch,
de l'Animal Crossing,
no em sortia el nom,
ja sigui la teva illa de l'Animal Crossing o el que sigui,
et fan patir a vegades perquè pot venir algú
i es pot dedicar a anar fent forats,
anar destruint una miqueta...
Tots els esquíats.
Sí, genera estrès.
Tens ara el Generació Digital,
el programa de videojocs de la ràdio pública
per parlar de dos que tenia moltes ganes,
l'Albert García, de parlar-ne,
per a ell és una setmana molt important.
I és que fa uns dies
l'Albert García va piular una cosa
que no va passar desapercebuda.
Concretament va dir que el dia 8 de febrer,
el passat dimarts,
probablement seria el millor dia
pels videojocs d'aquest any, del 2022.
Vull dir que poca broma amb aquesta frase.
És una referència a dos videojocs
que es van posar a la venda aquest dia,
però volem saber si encara segueix pensant el mateix.
Albert, ho mantens o has canviat d'opinió?
Hola, Albert. Sí, sí, ho vaig dir.
Ho vaig dir i ho continuo dient.
El passat dia 8 de febrer,
el passat dimarts,
per mi ben probablement serà
el millor dia de llançaments
de videojocs d'aquest 2022,
si no canvien molt les coses
en els molts mesos que encara ens queden.
Però per què ho vaig dir?
Aquesta setmana, aquest passat dimarts,
van sortir a la venda
dos videojocs que estan
i segurament estaran entre els millors de l'any.
I van sortir el mateix dia.
I, a més, compartint, tot i que són molt diferents,
també compartint moltes característiques.
El Sifu i l'Olly Olly World,
un joc d'acció, de kung-fu
i un de skate.
Ara tenim curiositat
per saber què tenen aquests jocs
que els fan tan especials.
Per quin comença, Albert?
Em sembla que començo per l'Olly Olly World,
que és el primer que vaig jugar.
És un joc de skate en dues dimensions, 2D,
ambientat en el món fantàstic
de Ratlàndia,
que vindria a ser Ratlàndia
com una mena de paradís pels skaters.
És un món en el qual tot està ple
de half pipes i de rampes i d'escales.
És com el paradís dels skaters.
Olly Olly World,
com si fos el Super Mario World una mica.
I, de fet, té una mica de similitud,
ara que penso.
És una part de l'Olly Olly,
que són uns videojocs de skate
que van sortir el 2013 al primer,
especialment per la Playstation Vita
i han canviat l'estètica
per una estètica de dibuixos animats
molt en plan hora d'aventures.
Seria el referent.
El fan un equip britànic que es diu Roll 7,
són els seus desenvolupadors.
Bàsicament, és un joc de skate,
però que et permet expressar-te
amb tots els trucs,
amb totes les piruetes
En principi, és un esport que a mi
mai m'ha interessat,
però, traslladat al videojoc,
amb el comandament, amb els controls,
això ja es veu al primer olly olly,
és molt divertit.
El que us deia us permet expressar-vos
amb l'skate,
fent els diferents moviments,
hi ha infinitats.
Tot ho fas amb els sticks, els salts,
i és un control boníssim,
molt, molt, molt precis.
A partir d'aquí, els nivells
poden tenir uns obstacles,
pots grindejar tota l'estona
d'una a l'altra,
aconseguint sempre la màxima puntuació
perquè tot va al final de puntuació.
Dels piques que tens
amb els teus amics a través d'internet,
veus la seva repetició,
vols intentar superar la puntuació,
intentes fer-ho igual de bé...
Per mi, aquesta mena de competició online,
veus el rànquing mundial, el rànquing dels amics,
és el que li dona la gràcia al olly olly wall
i als anteriors olly olly.
Els personatges mola molt.
Mentre estàs fent les càrregues
entre pantalla i pantalla,
veus els personatges dels teus amics.
Això també és un punt molt bo.
Aquest olly olly wall està, per cert,
per PC, per Playstation, per Xbox
i per la Nintendo Switch.
Hòstia, ara que parlava l'Albert
dels monopatins i tal,
recordeu, quan es va posar de moda,
no fa molt aquests patinets monopatins petits
i que es controlaven amb els dits?
Ah, sí, sí, sí.
Sí, sí.
Però hi havia gent com un superpro.
Fingerskating.
Exacte.
Sí, sí, espectacular.
I et venien els patinets,
et venien petites rampetes i petites coses
per tenir sobre la taula i anar fent equilibris i tot.
És tot un món.
Doncs ens ha agradat aquest joc,
que com l'Albert és d'aquests que jo jugava de petit.
No sé si heu sigut de monoskater.
No, home, no.
Jo em tenia de monopatí i el feia servir,
però jo m'asseia i es baixava.
Ah, i baixaves així.
Exacte, poca cosa més.
I ara, després d'aquest Holy Holy Wall,
és el torn del següent joc, Albert.
I el següent joc és el Cifo,
aquest videojoc que porto uns dies obsessionat.
El desenvolupa un estudi francès
que es diu Slow Club,
que són els mateixos que havien fet a l'Absolver,
que també era un joc de combats cos a cos.
Doncs, sense sortir d'aquesta mena de dinàmica
que ells havien treballat ja amb l'Absolver,
presenten un joc
que centra totalment
amb el cos a cos, amb el combat
i, especialment, amb el kung fu.
La idea, jo crec, dels creadors,
i, de fet, ells mateixos ho han dit,
és fer com el joc definitiu, no?,
que una mica homenatge
a aquelles clàssiques pel·lícules d'arts marcials i de kung fu.
És un tema que sempre hem vist en els videojocs.
Aquests dies m'he recordat molt del kung fu master,
el clàssic, també conegut com a Spartanix.
El primer beat'em up,
que el Francesc el recordarà segur,
era un vídeojoc del Karateka
que anava per un passadís,
anava fotent cops de puny puntades de peu.
Era un clàssic.
Bàsicament és el mateix.
La premissa, en aquest cas,
és que ha matat el teu mestre,
que, de fet, també és el teu pare, si no recordo malament.
Això no ho vaig acabar d'entendre.
Estava molt a dintre de l'Instagram.
I tu has d'anar a la venjança.
Aquí, cap originalitat.
L'originalitat, més enllà que es juga fantàstic,
té unes animacions increïbles,
és una passada gràficament,
el control és molt fi, és molt bo.
El fet original,
més enllà que sigui bo,
ja és molt interessant,
és la mecànica, el sistema que va arterbre tot el vídeojoc.
És el tema de l'edat.
Cada vegada que et maten,
el teu personatge, diguéssim que ho han mort,
però resucita, un any més gran.
Llavors, clar,
a mi, de que et van matant,
és un joc difícil,
d'entre els morts, per entendre'ns,
però ets més gran, tens més edat,
però això fa que tinguis menys vida,
però ets més savi,
has après més, has anat acumulant l'experiència,
i els teus atacs són més poderosos.
I a més, també representa això,
amb el so, amb diferents elements, increïble.
Artísticament, és superbonic,
cada vídeojoc, cada escenari,
és completament diferent de l'anterior.
El so, m'ha encantat,
amb el que fa referència als cops que dones,
com estan reproduïts en el so,
és com molt motivador.
I a la ressenya que vaig escriure aquesta setmana,
sobre el vídeojoc,
vaig destacar 3 característiques d'aquest vídeojoc,
d'entrada un veu el trailer i diu,
que dius, Albert, no tens a veure,
per mi és un joc superelegant,
és un joc sofisticat,
i és un joc mesurat.
I penso que les 3 característiques m'encaixen molt,
inclús amb el kung-fu,
o almenys amb la imatge que jo m'he endut de les pel·lícules de kung-fu,
que és el que jo sé.
El sifu, que el teniu per Play 4, per la Play 5,
és un joc sofisticat.
Molt bé, per rabar del kung-fu master,
mític joc MSX, oi?
No, per recreativa.
I després ha estat versionat,
segurament ha tingut versió per gairebé tots.
Mític és la segona fase,
quan anaves pujant escales,
i anaves pujant aquesta mena de torre,
i recordo que el més mític és aquests fanalets que caien,
i que a qualsevol moment sortia una mena de serp,
o una mena de mini-drag,
i que havies d'anar apallissant a tothom,
que s'havia posat per davant.
Què diuen els ullens?
Mira, tu ets en Clarkin,
que ens fa una definició també de què en pensa ell del sifu.
Diu que és com controlar Adoni i Yen,
en plan Ipeman, jo no entenc què vol dir.
Repartina enemics, estil Dark Souls.
Molt bé.
I el Jarnau diu que fa molt bona pinta.
Molt bona pinta.
Sí, ha estat per la crítica,
és allò que notes que tothom en parla molt bé,
d'aquest vídeo.
I a vegades és difícil trobar coses originals.
En el món dels videojocs,
hi ha coses que són les mateixes, els estils són els mateixos,
canvia el trasfons, la història,
la història que ha explicat que el teu pare és el teu mestre de matat,
això no se m'ho sap.
I segurament de molts altres més.
Però aquesta mecànica de l'edat m'ha semblat terriblement original.
Molt bé.
Sí, certament.
Una altra cosa que vas dir, Albert Garcia,
en el famós tuit,
és que aquests dos jocs et semblaven ni més ni menys
que el camí a seguir pels videojocs.
A què et referies a això?
Sí, sí, aquests dies a Twitter ho he dit públicament,
i ho torno a repetir aquí al Generació Digital.
Per mi tant el Sifu com l'Oli Oli Wolf
m'agradaria que fossin el futur d'industrials videojocs.
Sé que és una cosa com molt grandil·loquent,
però m'explico una mica.
Per mi són jocs que tenen una característica
que és fantàstica.
Estan centrats en una idea, en un concepte.
I ja està.
Agafen un concepte, intenten perfeccionar-lo moltíssim.
I a mi això m'encanta.
En el cas de l'Oli Oli,
el tema de l'eskate,
i en el cas del Sifu, evidentment el kung fu.
No busquen desbloquejar col·leccionables,
explorar el món,
converses,
cinemàtiques, no, no.
Són com minimalistes en aquest sentit.
I a mi això m'agrada perquè agafen un element
i el fan molt bé.
No sembla que hagin implicat com un gran còstum
en el seu desenvolupament perquè són centrats
i al mateix temps a nosaltres
no ens fan perdre el nostre temps
en un munt de continguts.
I per això també són molt rejugables.
A mi m'han encantat.
I per a vos, si us haguéssiu de quedar
amb l'Oli Oli Wall o el Sifu,
quin triaríeu?
Jo crec que el Sifu.
Sí, jo concorreixo.
A mi m'atrau més el tema eskate.
Sí?
Doncs mira, estarà bé.
I ens ho expliquem, ens expliquem les experiències.
Podem provar.
Jo ja ho estic veient.
Minut 30 amb 90 anys.
Ho sabeu.
Sí, sí, però bé.
Bé, nosaltres hem escollit quin voldríem,
però tu no et serviràs d'escollir també.
Albert, amb quin dels dos jocs et quedaries?
Doncs en el meu cas,
haig de dir que l'Oli Oli Wall m'ha agradat molt,
però el Sifu encara m'ha agradat més
per la temàtica, les pel·lícules de kung-fu,
i sens dubte em quedaria amb el Sifu.
Molt bé, moltes gràcies, Albert.
Que vagi molt bé.
Gràcies, adeu, adeu.
Molt bé, doncs hem parlat amb l'Albert García.
Ullents, ens podeu veure.
Ens podeu veure.
Ens podeu veure a tweets.tv, a Regeneració Digital.
El que sona és Uncharted,
perquè sabeu que l'actor britànic, com Holland,
es va passar per Barcelona,
una ciutat que s'estima i que ve sovint,
que no ho sabia.
Diu que és com la seva segona casa
i que està molt sorprès de l'èxit mundial
de l'últim Spider-Man,
que ell també protagonitza.
Marc Garriga, que és periodista de Catalunya Informació
i especialitzat en cinema a Catalunya Ràdio,
va poder parlar amb ell.
Després que el descobris un director català,
l'O Imposible ara torna per presentar
aquesta Uncharted rodada en part
a la zona del Manac, al barri Gòtic
i a la cala Saboadella de Lloret de Mari.
Per tant, ens ha dit que Barcelona ja és
com la seva segona casa.
Ara és mundialment conegut per ser Spider-Man,
però el Nathan Drake d'aquesta franquícia
de videojocs de PlayStation
també és un personatge molt, molt famós.
És una gran responsabilitat.
Aquest personatge té molts seguidors arreu del món.
El videojoc ha venut 14 milions de còpies
i la manera que interpretar aquest personatge
és un honor immens.
M'encanta presentar-la aquí a Barcelona,
una de les meves ciutats preferides.
Sempre és molt divertit.
Diu que Uncharted és una barreja d'Indiana Jones,
d'Emissió Imposible.
Per tant, aventures, enigmes ha de xifrar.
Un contrincant de peus interpretat per Antonio Banderas
i una maquinària sòlida al darrere la de Sony,
que és la mateixa de Spider-Man.
De fet, l'últim film de la saga de l'O Maranya
està a punt d'entrar en el top 5 històric mundial
de pel·lícules més tequilleres.
És increïble.
Estem tots tan orgullosos d'aquesta pel·lícula.
Quan la fèiem érem conscients
que teníem una cosa especial entre mans,
però mai hauríem imaginat que seria l'èxit que està sent.
No puc fer res més que donar-les gràcies a tots els fans,
tota la gent que ha defensat la pel·lícula públicament,
que ha recomanat explícitament
que la gent l'anés a veure al cinema.
Per tots aquests fans,
ens ha dit que intenta ser un model a seguir.
Estem d'acord que Tom Holland
és el teu amic i veí de Spider-Man,
però és que t'aniries amb ell a aprendre...
no sé, alguna cosa, no?
Sí, sí, no? T'aniries perfectament.
És amable, és propers, simpàtic...
Bueno, és el teu amic i veí Spider-Man.
Exacte, exacte.
Per tant, és el més proper que això, impossible.
T'agrada com a actor? Sí, m'agrada com a actor.
I jo crec que a les noies jovenetes
li agrada com moltes altres coses, també, no?
És el noi que voldria tenir totes.
De fet, el Marc Garriga, que no se sabia...
Saps aquestes coses que havia de venir?
Que no s'havia dit gaire, precisament,
per intentar que no somrés a la ciutat.
Que no cregués gaire, sí, sí.
Em va sorprendre molt les respostes
que va tenir el Marc, a Twitter,
que li preguntaven data, hora, lloc,
si en feia un altre, si sortia una altra vegada,
perquè el volien veure en directe.
Sí, sí, sí.
És d'aquests personatges que mou.
Jo sempre que escolto aquest tipus de persones
em pregunto moltes vegades
si totes aquestes respostes que fan de Barcelona, etcètera,
si ja les tenen portades una miqueta, no?
Hi ha molt de relació pública
amb tot el que aquests nois fan amb la premsa,
perquè saps que estan a molts llocs, a molts espais,
estan sempre, però bé, bona part s'ha rodat aquí,
i per què no?
Segurament.
No seria estrany que passés ell per aquí sovint
i tingués un carinyo per Barcelona, perquè no?
Què diuen els ullets?
Moltes coses sobre Tom Holland.
El Led Caballé diu que té moltes ganes de veure Uncharted.
A veure, quan triga sortir a streaming,
què diran els ullets?
No ho sé ni si se sap.
Jo no ho sé.
Aviam si algú ho sap i ens ho pot dir.
El Roger Valdomà diu que no li agrada
que el veu massa com a Nathan Drake.
No el veu massa com a Nathan Drake.
És veritat.
Té tota la raó que quan em van dir que era ell,
dic que era ell,
i que és a l'eixit d'altres.
Però també que li donen una propietat.
Estan fent aquesta mena de primera aventura,
primer Nathan Drake,
i després hi ha la pel·lícula.
És veritat que sí.
I si dona un aire.
Tot i això,
els que haguem vist aquesta mena de petit cormetratge,
tots preferiríem Nathan Filion.
El veiem com un Nathan Drake, com el dels videojocs.
Encaixaria molt més bé.
Llàstima que no l'hagin pogut treure
en una mena de petit escena post-crèdit,
perquè als fans ens agradaria molt
perquè ell és el Nathan Drake.
Veus la cara i veus tot i t'encaixa.
Però no crec que...
Jo crec que li encaixarà pel paper.
La pel·lícula estarà molt bé.
Molt bé, han passat més coses.
Aquesta setmana hem sabut,
gràcies a Carmina Malagarriga,
que és també de Catalunya Ràdio,
que un equip científic de Barcelona
ha posat en marxa Genigma,
un videojoc que repta a resoldre puzzles
mentre les persones que hi juguen
generen dades científiques
per detectar alteracions en les seqüències genòmiques
i contribueixen a fer avançar,
per exemple, la recerca del càncer de mama.
El càncer de mama diu que utilitzar
la intel·ligència ciutadana
resultarà molt eficaç per actualitzar
els mapes genòmics,
ja que els jugadors poden proporcionar
solucions millors i més creatives
que la intel·ligència artificial.
Estem demanant a la població en general,
cadascú, individualment,
que pensi quina manera faria
per augmentar el valor de posar les peces
en l'ordre correcte,
que és l'ordre que tenen les seves canceristes,
en lloc de demanar-ho a una CPU d'un ordinador.
És la gran gràcia de fer-ho
des d'un punt de vista de ciència ciutadana.
Ell és en Marc Martí-Renom,
investigador del Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica
i del Centre de Regulació Genòmica,
que són els centres responsables del projecte
Martí-Renom i Elisabetta Broclio,
vinculats a aquests centres,
n'han parlat al Catalunya Mitzdia cap de setmana.
L'emissió de Genigma és trobar l'ordre de les peces en el genoma
a través d'un puzzle amb les cadenes de blocs
de diferents colors i formes.
Qualsevol persona sense coneixement científic
pot descarregar el joc al mòbil de franc.
L'Elisabetta Broclio és la facilitadora
de ciència ciutadana i ens explica
què els cal perquè el joc sigui un èxit.
Hem instal·lat les xarxes socials,
hem difós aquest repte que tenim,
el Genema Challenge,
i llavors estem buscant 30.000 persones
que juguin un mínim de 50 partides
en 90 dies, i d'aquesta manera,
aconseguir aquest mapa genòmic de referència
del càncer de mama.
Per fer un joc,
hi ha d'haver molts científics,
però també hi ha d'haver especialistes
en fer el joc i que el joc sigui divertit, no, Francesc?
Doncs la veritat és que sí,
i per fer aquest joc s'ha comptat amb Jocs al Segon,
l'empresa que porta l'Oriol Ripoll,
que és un gran gamificador,
és un gran expert en jocs que,
bueno, ens n'hem parlat a millores vegades aquí en el programa,
i és això, no és només ells aporten
el know-how científic sobre com ha de funcionar,
però exacte, com aconsegueixes
que 30.000 persones juguin 50 hores?
Doncs has de fer un joc divertit i entretingut,
i aquí és on ve l'expertís
dels que coneixen com es fan els videojocs,
i per fer aquest joc han hagut diverses sessions
que s'han fet en diversos llocs.
Una d'elles es va fer, per exemple, a les aules d'ENTI,
l'escola de noves tecnologies interactives
que fa els graus de videojocs de la Universitat de Barcelona,
i on van participar l'Oriol Ripoll,
com a professor, a més, d'aquesta escola,
i alguns alumnes.
Està molt bé, al final,
i el que havia parlat també amb algun periodista d'aquí a casa,
que el que valora molt en aquesta aplicació
és què és el que fa l'home
fora del que faria la màquina,
i que té molt més valor, de vegades,
que una màquina treballant com un supercomputador.
Vull dir que, i a més, vaig pensar,
mira, encara tenim alguna cosa que val la pena, eh?
És que hi ha una cosa,
les aplicacions d'intel·ligència artificial,
com hem sentit a parlar amb els projectes de Google,
que aprenen o autoaprenen a jugar al go o als escacs,
és perquè les regles estan molt marcades,
i, òbviament, es generen aquests algoritmes
d'intel·ligència artificial que els permeten aprendre
una cosa que està molt marcada i molt límpica,
una cosa molt marcada i molt limitada.
En aquests casos, no existeixen aquestes regles
des de bona mà.
Sí que és veritat que l'ordre genòmic i les peces
s'han d'encaixar sempre amb uns ordres determinats
per la pròpia estructura química de les peces,
que representen estructures biològiques.
Però no existeix l'ordre correcte,
no existeix, diguem-ne, una sèrie de normes i regles
i establertes.
Amb el qual, aquí nosaltres som els que portem
des de bon començament aquesta xispa creativa
que una intel·ligència artificial requeriria de molt entrenament
amb una cosa molt tancada,
que és començar a donar solucions,
que és el que m'ha passat amb els escacs o amb el go,
que s'han trobat grans mestres de màquines que amb molt poc temps
han après a jugar, inclús amb jugades
que no haguessin fet mai un humà,
i es pensa on està aquesta creativitat digital
totalment de intel·ligència artificial
que està creant.
Tenen prou capacitat per ser inclús creatius,
però han d'arribar amb un gran entrenament
fins a arribar aquí.
Nosaltres, en canvi, podem començar a buscar
solucions diverses i estranyes,
esotèriques, fantasioses, fantàstiques,
i imaginatives ja des del moment zero.
Molt bé, ara parlarem de motocross amb el Francesc,
però tota aquesta història m'ha recordat
quan tenia la PlayStation 3,
no sé si els nostres audience se'n recordaran,
si les que la tenien,
de vegades a la nit es posava a treballar sola,
si tu permeties, perquè treballés per...
ara no recordo com es deia,
per veure si hi havia algun missatge...
El SETI.
Exacte, algun missatge que fos intel·ligent
i que rebia aquesta associació,
no sé exactament com l'hi diuen.
Era diferent.
Aquí el que passa és que converties
tots els ordinadors que no feien gaire cosa
en tot el món,
o PlayStation 3, si volies,
en una mena de CPU descentralitzada
i simplement s'utilitzava la potència de càlcul
per treballar sobre senyals de ràdio,
a veure si un dia trobaves
alguna cosa específica com a contact,
aquell senyal que no podia ser aleatòria.
Sí, certament.
Què passa amb aquesta
generació digital?
Continuem amb generació digital.
Gràcies a tots per acompanyar-nos avui.
Parlem de sagues esportives en el món dels videojocs.
Inmediatament pensem en el FIFA
o en la Pro Evolution
que és l'experiència d'aquesta generació digital.
Aquesta nova edició
porta des del 2014
fent feliços als amants dels esports de les dues rodes,
perquè, a veure,
siguem sincers,
no abundanten els videojocs de moto
en els catàlegs actuals.
Aquesta nova edició
arriba a PlayStation 5 amb noves opcions
i sobretot la fluïdesa de funcionar
a 60 frames per segon en 4K.
I ara veurem com s'està estampant
la bala de palla gegant castellà al Revol,
o no us acabareu estampant,
perquè, creieu-me, us hi acabareu estampant.
Per evitar estampar-se,
segur que cal esmentar un dels punts imprescindibles
per a un joc com aquest, que és el control.
Doncs sí, senyora, i exactament més que mai el control és essencial
perquè l'experiència simuladora
sigui el més satisfactòria possible.
I el posterior de la moto,
perquè tots els que han anat amb moto saben que,
escolta, frenar amb el de davant o amb el de darrere
no és el mateix.
Pots acabar estampat a la bala de la palla.
I aquí teniu el control dels dos, eh?
Aquí tens el control dels dos frens.
També una de les palanques del comandament
que gestiona l'equilibri del pes del pilot
sobre la moto.
Una cosa que aquí és molt necessària
tant per fer acrobàcies aèrees
com per equilibrar el pes cap al lloc correcte
a l'hora d'agafar els Revols.
I per últim el control hàptic
dels comandaments de PlayStation 5,
com per exemple el gallet que controla el gas,
que també genera resistència,
així com la vibració del DualSense de PlayStation.
Has dit experiència simuladora?
El consideraríem un simulador de motocross
o un joc més, diguem-ne, arcade?
Doncs mira, això depèn una miqueta
del teu nivell d'exigència
i de com t'aproximis al joc, sincerament.
Hi ha moltes opcions de configuració,
tant de la moto com del joc,
a nivell d'ajudes de la conducció,
el pots adaptar bastant bé al que tu consideraries
que és el teu estil.
Mai arriba a ser una arcade pur,
no és l'Enduro Racer de Sega,
que allà a la Recreativa, si us en recordeu,
tenia aquella palanca que tiraves amunt per fer el salt,
i ja està, i poca cosa més.
Però bé,
tampoc per si mateix
no arribaria a ser
tampoc un supersimulador.
Ja, molt bé.
Hi ha coses que a vegades trenquen una miqueta
el fet de sentir-te
a dins de la carrera,
per altres coses t'hi posa molt bé,
però altres te les treuen, per exemple,
el fet que quan et surts de la pista
gairebé no tinguis temps de tornar a entrar,
sinó que de cop i volta desapareixes
i apareixes al mig de la carretera i has perdut 5 segons,
com si fos el Mario Kart,
que et porta el nubulet aquell i et deixa al mig de la pista,
i dius, un moment, jo estic ja ficat dins la carrera,
estic lluitant i salto, i acabo de travessar un tio,
i a sobre me'n vaig a fora,
i no em dona uns 5 segons, però a vegades ni això.
Ràpidament et posen a dintre.
Molt bé, molt bé.
De totes maneres ja et dic una cosa, eh?
Si vols sentir-te dins la carrera,
una de les coses amb què triomfa aquest joc
és en l'ambient sonor.
És que el tema del so dels motors,
una vegada vaig llegir a Gran Turismo
que feien com una programació pel motor,
és a dir, creaven un motor dins del joc,
i tu quan acceleraves,
ells deien que virtualment
el motor virtual es posava en marxa,
que no estaven registrats de motos.
No sé si és aquest cas o no és aquest cas,
però tu dius que és espectacular, no?
El so del motor està molt bé,
sobretot perquè al camp del motocross
hi ha dos tipus de motos, hi ha les de dos temps,
les de quatre temps,
i, òbviament, per les persones una miqueta basades,
no s'ha de ser molt expert,
perquè realment saps diferenciar bastant bé
el soroll d'un motor de quatre temps,
d'un de dos temps.
És com si fos un motocross o serra mecànica,
mentre que els altres són un puntet més greu,
i quan els sents una cosa i l'altra,
els diferencies.
I aquí realment, és que notes molt bé,
i és més, el moviment de la moto per un terreny desigual,
això no és el gran premi de MotoGP,
doncs se senten totes aquestes estirades del motor,
quan té resistència al terra,
de cop i volta està una miqueta per sobre,
va més suelto, torna endarrere, resisteix,
i es nota molt i molt bé.
Molt bé.
I sent el joc oficial del carrer,
el joc especial del campionat,
imagino que tenim curses lliures i un moda competició,
què més es pot fer?
Doncs mira, hi ha el típic moda de carrera esportiva,
que últimament estem veient en tots els videojocs esportius,
on tu agafes, diguem-ne, un perfil, et crees un personatge,
i pots escollir dones, patrocinadors, contractes,
i coses semblants.
Hi ha el moda online, per descomptat,
i un parell de modes molt curiosos,
la creació de pistes, per tant, tens un creador de pèl,
fer els teus propis circuits de motocross,
que el pots jugar a la teva consola,
o el pots, o en el teu PC,
o el pots compartir amb la comunitat.
Per tant, no es pot jugar online,
però sí que el pots pujar perquè altres persones se'l descarreguin
i el juguin.
Hi ha el moda playground, que seria una mena de versió
món obert del món del motocross,
i et proposa una zona,
em sembla que és pel país de Gales,
i està feta tota una zona on tu pots anar amb la moto
de forma lliure,
pels camins, fora camins, el que tu vulguis,
i vas descobrint,
a més, diverses petites zones,
on hi ha minijocs, o modes especials,
com per exemple una amb una sèrie d'obstacles,
per fer una miqueta entre trial,
no és de trial,
però sí que sorteges obstacles,
fas contrarallotges, etc.
I estan totes desperdigades per una mena de món
on pots anar amb la moto i pots anar explorant lliurement.
Això te'n reconeixes alguna cosa, tu?
Doncs a mi sí, perquè jo tenia una moto de trail,
la Puig Condor,
i jo per allà, per la Frugell,
entre allà a Fran, per la Frugell i tal,
cam a travès pels camps i pels boscos,
i a més, allò que quan te'ls coneixes molt,
fa que vagis a velocitats una miqueta poques senyades,
per aquells camins,
et trobes un senyor amb el gos passejat, no?
Però, clar,
m'hi he trobat bastant, amb això,
perquè és el mateix estil de moto,
perquè és el mateix estil de conducció, una miqueta,
i a mi aquest mode m'ha donat molta satisfacció nostàlgica.
Molt bé, ara anirem a les conclusions,
pel que diuen els ullents.
Doncs en Roger Valdomans diu a Twitch que val a dir que,
bueno, es puntualitza que val a dir que l'MXGP
és multiplataforma,
que vol dir que si no teniu la sort
d'un motocross de PlayStation 5,
doncs podeu jugar per altres mètodes.
Exacte, és el típic joc que sortirà per Xbox,
per PlayStation 5 i també per PC.
Doncs, molt bé, quin és aquest últim revolt
d'aquesta anàlisi francesa?
Doncs mira, l'Stud Italia Milestone,
que són els creadors d'aquest joc,
són uns bastants experts en les motos i en la conducció.
Realment, un parell de setmanes després,
tenien Supercrossing,
que és carreres de supercross,
que vindria a ser com el motocross però indoor,
i amb tota una altra espectacularitat,
així que realment ells saben bastant
el que és aquestes motos, aquest univers,
el tema de la fang, de la pols i de la benzina.
Les sensacions són bones a nivell de conducció
i crec que el pots ajustar
al que tu realment vulguis,
perquè realment sigui una bona experiència.
Potser els fans més hardcore,
i els que segueixen la saga des de fa temps,
hi veuran pocs canvis respecte de l'edició del 2020.
L'aspecte visual, per exemple,
és molt fluït en carrera,
però en els detalls com el fang o la pluja sobre el visor
t'ajuden a posar-te a dintre,
ara sí que és veritat que
les traçades del terra no es mantenen,
són una textura de terra
i no es fa la traçada real i es manté,
i en altres aspectes visualment
no és tan potent com realment
podries pensar d'un joc en edició de 2021.
No és el Forza Horizon,
però s'ha de reconèixer que alguns crítics
en aquest aspecte sí que tenen raó.
L'has gaudit, eh? Jo l'he gaudit,
i considero que és una bona experiència
que per unes bones tardes divertides,
allà et donen ligàs i un plinte de fang,
perfectament.
Molt bé, fes una cosa, Dani, para el so.
Uf, escolta'm, perdó, eh?
Descans, per favor.
Estava molt bé el so, el so d'aquest idiòjoc.
Molt bonic, però a mi em fa molta gràcia
que parlem de que bonic el so de les motos i dels cotxes.
Mare meva, és horrorós.
Bueno, però això és cremar benzina virtual,
és la que no contamina.
Això està molt bé.
Participa la comunitat del Generació Digital
al nostre canal de Telegram.
Feia molt de temps que no fèiem una repassada
que és el que ens expliquen els ullens
a través del nostre canal oficial,
del programa que és el Telegram.
I n'hi ha tants de missatges, tants que ja m'he perdut.
No, no, estem molt contents.
Hem agafat els més actuals,
com el que ens comparteix en Raül,
que ens parla de la següent notícia,
una notícia que surt a Eurogaming.es,
que diu que la Switch arrasa el Japó.
Diu que 75 dels 100 jocs més venuts del 2021
eren per aquesta consola de Nintendo.
Sí.
I al final t'adones que aquesta consola
ha estat pensant sobretot per aquell país
i que després té èxit aquí.
Totalment.
Però allà, què deien els ullens?
El Serafí filosofa una mica
i parla pràcticament d'un estudi antropològic,
perquè diu que ara en fixava en els títols més venuts
i és que és tan diferent al mercat nipó
que un joc com Samurai Warriors 5,
que aquí gairebé no ha tingut repercussió,
el Japó s'ha col·locat entre els 100 més venuts
tant en la seva versió per la PlayStation 4
com per Switch.
I això passa no només en aquest joc,
sinó en molts, Francesc, jocs que aquí...
Sí, hi ha una dius ingressia particular
en el mercat japonès i sobretot Nintendo
sabem que mira cap a casa.
Té unes grans llicències que sap que són mundial,
són del favor mundial,
però per la resta de les coses Nintendo sempre mira molt cap a casa.
I a Isaac Masora què deia?
Doncs mira, encara fèieu una altra anàlisi i diu
de fet mirant la ràtio de vendes de consoles versus jocs
diu 3 de cada 4 usuaris de Switch han comprat un joc el 2021.
De PlayStation 4, un de cada 5 usuaris ha comprat un joc
i un de cada 6 va comprar un joc de PlayStation 5.
Sembla que els usuaris de PlayStation 4 han migrat a Switch,
però per què carai compren la PlayStation 5 als japonesos
si 5 de cada 6 no compra ni un joc?
És curiós.
És ben curiós.
I la veritat és que realment aquests estudis
és per després mirar les dades
i veure el funcionament de cadascuna de...
Sí, suposo que explica moltes coses, no?
En personalitats i no ho sé.
Més coses.
Doncs en Seraphí Lliteres ens parla d'una altra notícia,
ens explica que el parc temàtic de l'Espanya
i l'1 de novembre s'obrirà a portes l'1 de novembre.
El parc envoltat de natura està pensat per visitar-lo
de manera tranquil i relaxada.
Que maco que serà.
Serà molt maco.
El que diuen és que es podrà visitar els llocs més emblemàtics
del món animat del viatge de Chihiro
o la princesa Mononoke
i que serà una realitat molt aviat l'1 de novembre.
Perdona, en aquest sentit.
Tinc una amiga que va comentar aquesta notícia
i que ella sempre diu que les pel·lícules moltes de les guíes
són de l'1 de novembre.
I que és igual que els enganxis que ja va bé.
Els inicis i els finals de vegades no.
I que ella deia que sobretot la porta d'entrada i sortida
pugui estar on pugui estar.
Que és igual, la veritat.
I mira, em va fer gràcia el que comentava.
Més coses, no, sobre aquest univers?
Sí, ens fa una miqueta de resum sobre aquest univers
que és creat per Hayako Miyazaki.
Està prenent forma als terrenys del Parc Memorial Aichi,
prop de la ciutat de Chihiro.
És un univers que es diu Chihiro.
És un univers que es diu Chihiro.
És un univers que es diu Chihiro.
És un univers que es diu Chihiro.
És un univers que es diu Chihiro.
És un univers que s'està basant en la ciutat de Nagoya,
on va tenir lloc l'exposició universal del 2005.
walked off.
Ens explica el que dèiem abans.
És un lloc que per visitar de manera pausada,
no tindrà ni grans atraccions ni muntanyes russes,
sinó que està pensat perquè el visitant passegi tranquil·lament
mentre submergeix en els diferents mons fantàstics
de l'estudi de la animació japonesa.
Hi haurà una reproducció del castelló ambulante en gran,
hi haurà també la reproducció de la casa de mi vecino totoro,
on hi ha les nenes,
perquè una part del parc està ambientat en això,
i també hi haurà un gatobús,
un gatobús gegant, també diuen, molt gran,
a tamaig real, que la gent podrà anar allà a passar l'estona.
I que no ho confonguin amb el museu Ghibli,
que està a Tòquio, que és molt petitet,
i molt maco i molt bonic,
aquest serà realment el Disneyland de Ghibli.
Per cert, Robert Questel ens comentava alguna cosa.
Mira, ens comparteu un article de la seva pàgina web,
albertquestel.com,
i ens passaven les primeres impressions del Galaxy S22
que Samsung acaba de presentar.
Per si tenim interès, ens explica una miqueta de què va.
Diu que renova el Galaxy S22
i consuma la fusió amb els notes.
Exacte, mira, jo em vaig comprar,
perquè se'm va fer malbé el meu, per cert,
em va caure...
El meu també?
Sí, també.
Jo me'l vaig haver de comprar un altre.
Em va caure una peça, una peça bastant pesada,
però a la pantalla,
va trencar la pantalla,
però és que també va trencar totes les lents de les càmeres.
Ostres!
Sí, sí.
És a dir, del cop va trencar el vidre i el vidre de darrere.
Una cosa molt estranya total, que ja no era recuperable.
M'ha fet molta gràcia
aquesta fusió que comenta amb els notes,
perquè m'agrada que torni a tenir un pal,
bé, un stylus,
per escriure,
que a mi m'està donant la vida,
però el WorldCat, per exemple,
és fantàstic, està molt bé.
I tu, quin...? T'has canviat?
No, no me l'he canviat.
He anat a un lloc i me l'han arreglat,
perquè ara mateix no me'l podia canviar.
No era el moment.
No, no, aquestes coses arriben en el moment que hem d'arribar.
Doncs molt bé, moltes coses,
moltes coses que ens han comentat al telegram.me
barra generació digital,
també molta gent que he vist al Twitch,
i nosaltres ja sortim.
Elifance, és que mola molt més fer el programa aquí, eh?
Sí, aviat estarem tots.
Sí, sí, sí.
De fet, també salutacions al Víctor Matute,
l'Albert García, que també ens han acompanyat de forma virtual,
Dani Jiménez,
què bo que ets, Dani.
Per cert, amb la música de la banda sonora
del videojoc Kingdom Hearts,
perquè ara està d'actualitat,
han aparegut per Nintendo Switch al núvol un munt de jocs,
que només es pot jugar al núvol,
no es pot jugar descarregant del...
i mira, m'ha fet gràcia recuperar la música
d'aquest fantàstic univers
entre el manga i Disney,
una miqueta.
Que vagi molt bé i fins la setmana vinent.
Gràcies per haver-nos acompanyat.