Bona nit, us informa Jordi Barranca.
Les cendres de Fidel Castro,
morta la matinada aquest dissabte als 90 anys,
s'enterraran el 4 de desembre a Santiago de Cuba,
el règim cubà d'aquest 9 dies de dol oficial.
Durant aquest temps succeiran els homenatges al comandante,
que inclouran el viatge a l'Estat.
La notícia de la mort l'anunciava per televisió el seu germà Raúl,
que des del 2006 ocupa la presidència del país.
Querido pueblo de Cuba, con profundo dolor comparezco
para informar a nuestro pueblo,
a los amigos de nuestra américa y del mundo,
que hoy, 25 de noviembre,
estamos en la presidencia de nuestro país.
La mort del líder cubà ha agafat per sorpresa
la direcció del país que celebrava
el 60è aniversari de la revolució cubana.
Líders de tot el món han destacat
el país històric de Fidel Castro.
Mentre que el president dels Estats Units,
Barack Obama, ha assegurat que serà la història
a la que jutjarà Fidel Castro,
el president electe Donald Trump
ha qualificat clar Castro de brutal dictador.
Notícies breus al Banc dels Aliments
hauria superat les 4.000 tones d'aliments.
Malgrat no haver superat la xifra de l'any passat,
els responsables han destacat la qualitat
dels productes recollits, de més valor nutritiu.
Eduard Arruga, president del Banc dels Aliments de Barcelona.
La ciutadania ha demostrat la seva solidaritat.
Superant, creiem nosaltres, els productes recullits,
de més valor nutritiu.
La ciutadania ha demostrat la seva solidaritat.
Superant, creiem nosaltres, els 4 milions de quilos.
No sé si arribarem als 4.600.000 de l'any passat,
però sobretot més important encara
és que hem superat aquests 4 milions
amb un contingut de proteïnes i de nutrició
dels aliments rebuts molt més alt.
Els productes recaptats es distribuiran
entre més de 274.000 persones.
La consellera d'Ensenyament, Maritxell Ruiz,
ha dit que les rebàlides que a l'ONFE
volíem posar a quart d'ESO i a segon de Batxillerat
no es faran i, per contrast, recuperarà la selectivitat.
Ho ha dit en declaracions a l'Espai l'entrevista
de Catalunya Informació.
La decisió sortirà de la reunió que dilluns
farà a Madrid la sectorial d'educació.
Estem convençuts per les declaracions al ministre
i per les exigents que hem sigut en això.
La majoria de comunitats ho hem exposat així.
El Endacari Íñigo Urcullo ha pres possessió del càrrec avui
a la casa de juntes de Guernica, a Vizcaya i a Urcullo.
Ha fet el jurament sota el tradicional arbre de Guernica,
símbol de les llibertats basques.
El polític nacionalista s'ha compromès a ser fetel
a la Constitució i a la Corona.
Por voluntad del Parlamento vasco, prestado el juramento,
tomo posesión y asumo el cargo del Endacari
y de la condición de representante ordinario
del Estado en su territorio,
que cumpliré con lealtad a la Corona y respeto a la Constitución,
el Estatuto de Autonomía de Guernica
y demás leyes vigentes.
I la dreta francesa decideix aquest diumenge
el seu candidat a l'alisi entre Francois Fillon i Alain Juppé.
El guanyador d'aquesta segona volta de les primàries
sembla que té possibilitats de ser el nou president de la República
després de les eleccions a la primavera vinent.
El Palau de la Música Catalana i l'Orfeo Català
celebren la tradicional jornada de portes obertes
d'aquest diumenge.
Des de les 10 del matí a les 3 de la tarda,
tothom qui ho vulgui podrà conèixer els diferents espais del Palau,
com ara la sala de concerts i la sala Lluís Millet
i també viure el cant d'Espanya.
El Palau de la Música Catalana i l'Orfeo Català
celebren la tradicional jornada de portes obertes
d'aquest diumenge.
Los portes obertesny per la sala Lluís Millet
i també viure el cant coral en directe.
A cada mitja hora s'oferiran actuacions de cant
a la sala de concerts,
algunes les protagonitzaran els membres
dels corres de l'Orfeo Català i d'altres els 400 cantaires
que s'han apuntat als tallers de cant
que es faran al llarg del matí.
L'any passat va anar aquesta jornada de portes obertes
de 4.500 persones.
Esplonyol ha guanyat a Leganés per 3-0 amb un gol de Gerard Moreno i dos de Piatti i han quedat ja set jornades sense perdre.
És la primera victòria dels blancs i blaus a casa, que ara se situen provisionalment desents, amb 18 punts.
Al Madrid ha guanyat 2-1 les Sporting al Bernabéu i reforça el seu lideratge de primera amb 7 punts de marge respecte al Barça,
que juga aquest diumenge al camp de la Reial Sociedat. També jugats aquest dissabte a Màlaga 4, Deportivo 3 i Sevilla 2, València 1.
A segona, els Reus empatatadors contra el Saragossa a la Romereda i acabarà la jornada en zona de promoció descens.
Aquest diumenge, Òscar Girona a les 4 de la tarda.
I en fórmula 1, l'Ewis Hamilton sortirà des de la Pole Position al Gran Premi de Budavi per davant del seu company d'equip Nico Rosberg.
L'alemany fent podi serà campió. Podreu seguir la cursa a partir de les dues al Tots Gira de Catalunya Ràdio.
Fins aquí les notícies.
La biblioteràpia de David Gutman.
I els duels sobre nutrició d'Adam Martín i David Olivares a l'Estat de Gràcia.
La llet condensada, però directament del tubo.
La passió pel cinema i al teatre d'en Figueres i Angorina.
I el joc de sèries de la Sílvia Comet al matí de Catalunya Ràdio.
Una sèrie del 2011.
Són cultura.
Anem a les tendències que es busca ara mateix a Google.
Les tendències socials de la Mariola també són cultura.
Tot el que sents és cultura.
Tot el que sents és Catalunya Ràdio.
A Meteo Mauri obrim temporada d'esquí amb el president de l'associació catalana d'estacions d'esquí i muntanya.
Gaudirem observant les estrelles des del Parc Astronòmic del Munt Sec.
Ens acostarem al biodiesel, a les glaceres i brindis final amb el projecte de vi per l'amor de Déu.
Cada dijous a partir de les 7 del vespre a 4radio.ca
amb el Patrocini de Ferrocarrils de la Generalitat,
el programa Pirineus de Catalunya i l'associació catalana d'estacions d'esquí i muntanya.
Hi ha rutes per l'alt Pirineu areves de tradicions ancestrals.
Rutes de transhumància, aquests camins, aquestes carrerades,
que això no deixen de ser una forma ancestral també de caminar.
La Carros de Foc amb Joan Portem.
Vas passant ara una estanya, ara un bosc de pinegra, ara una tartera, ara...
El paisatge és esplèmit.
Els viatgers de la Gran Anaconda.
La matinada de dissabte a diumenge a Catalunya Ràdio i tota la setmana a catradio.cat.
Aquest cap de setmana el Mundial de Fórmula 1 es decideix el tot girar.
Diumenge, a partir de les dues del migdia,
Gran Premi de Budavi guanyarà Rosberg al seu primer Mundial
o Jamiotan sorprendrà i remuntarà.
També anirem amb el Gas a fons amb tot l'esport en directe.
Des de Noeta, Rayà Societat, Barça.
Els blaugranes visiten un camp on tot ha sortit malament les últimes temporades.
A segona, Òscar Girona.
I des de Fontajau, Unijirona Perfumeria Sabenida.
Duel pel liderat de la Lliga femenina de bàsquet.
Aquest diumenge tot gira sobre rodes.
De dues del migdia a dotze de la nit.
Amb David Clopés.
El cap de setmana és...
Catalunya Ràdio.
Benvinguts, aquest és el programa número 591 del Generació Digital.
Si ens estàs sentint per la FMA,
passen uns 6 minuts de les 12 de la mitja nit.
I recorda que també pots descarregar-te el programa
a través del nostre podcast de Catalunya Ràdio.
Generació Digital amb Albert Murillo.
Aquesta setmana,
en una de les fotos que té el Generació Digital a Catalunya Ràdio,
el Clicats del Matí de Catalunya Ràdio,
comentava un videojoc que m'ha deixat molt tocat positivament.
Es diu There is no game.
Quan el carregues a iOS o a Android,
et convida a que te'n vagis.
Doncs això et convida que te'n vagis, que passegis,
que no tens res a fer.
La pantalla, a més, és un negre molt avorrit,
i el nom del joc, There is no game,
en un moment donat, quan toquem la pantalla
i veiem que sembla que no s'hi pot fer res,
són això.
I, evidentment, toques l'O i comencen a passar coses.
En aquest sentit, avui parlarem de Candle,
que és un videojoc on els seus creadors li han donat
una importància, com li correspon, penso, a la veu,
una part de vegades poc i malament tractada en els videojocs.
I avui, amb l'Albert Garcia.
Hola, què tal a tots? Com esteu? Molt bé.
Gina, m'estàs ensenyant un Kickstarter d'aquest joc,
i és perquè la persona que l'ha fet
penso que està involucrada en ampliar el joc,
perquè aquest joc és molt curtet, és de 15 minuts aproximadament.
Doncs mira que demanen 32.000 euros,
emporten 1.700 i queden 20 pocs dies perquè s'acabi.
Hauries d'apretar, eh, Albert, aquí?
Hauries de deixar la cartera.
Esteu d'acord amb això de les veus?
Que de vegades jugues a un joc i dius,
ah, les veus no corresponen.
Per mi, dels millors jocs d'aquest any
i que millor tracta la veu és Firewatch,
un joc de caminar pel bosc en el qual només sentim veus.
I no passa res en el joc, només vas sentint veus,
però és, realment, un dels millors videojocs del 2016.
Estic d'acord, és un joc que no me l'he acabat i el tinc pendent.
Hi ha moltes vegades que alguns doblatges,
els personatges estan en moments com molt de tensió,
i estan com parlant com normal, com molt neutra
i sorpren molt.
Passa moltíssim. Per cert,
nois que volen dedicar-se al món dels videojocs,
ens envien notes de veu per explicar-nos el seu projecte.
Som un grup d'estudiants de disseny de videojocs
del Tecnocampus de Mataró.
Hem fet el nostre primer joc per a Android
per experimentar el que comporta treure del mercat.
El joc es diu Drop, un joc arcade basat en física.
A cada nivell, disposes de 4 pilotes amb diferents núclegs,
i contra més petites d'aquest núcleg,
la pilota és més lleugera i vota més.
La idea és insistir a cada pilota en un pot diferent.
El joc té molta diversitat de mecàniques,
que donen lloc a una gran quantitat de combinacions
i nivells diferents.
Donem-lo un cop d'ull, que enganxa. Gràcies.
El joc es diu Drop, amb tres os.
I aquesta és la música del tràiler.
Em recorda aquelles... Com es deien aquelles boletes?
El pachinko.
Però és un pachinko una mica techno, eh?
Perquè és com de colors neon.
Exacte, exacte. L'han publicat per Android.
És més fàcil publicar per Android?
És més barat. És més barat, eh?
Primer perquè no necessites un mac.
I després perquè no has de pagar els 90 euros,
que costa a l'any ser desenvolupador de iOS.
Molt bé. I a més, ells diuen,
mira, estem estudiant, volem publicar un per veure com va.
És la millor forma de començar.
Des del començament, encara que no hagin acabat els estudis,
havent acabat el grau, en aquest cas,
havent publicat cosetes,
i havent tenint com un portfòli de videojocs.
Aquests van ser estudiants meus fa dos anys.
Mireu lo grans que s'han fet, que han tret el seu joc.
Estic emocionada.
No ho sabia.
Ara quin curs fan? Ara estan fent tercer.
I quan els hi queda? Un any més?
Els hi queda aquest any i el següent, que ja és el projecte.
Això ho han tret abans de l'any que els toca el projecte,
jo suposo, per estar preparats.
I el meu consell sempre és,
jugueu a tot el que podeu jugar,
fins i tot les coses que no us agraden per començar a tenir consciència,
perquè mai més tornareu a jugar a videojocs com heu jugat fins ara.
Tindreu consciència dels esprats, la velocitat, la memòria,
aquestes coses que fins ara, fins i tot el disseny de menus,
que no fixàveu. Ui, que és tan important, també.
Exacte. I la segona, intenteu fer jocs,
encara que sigui un simón, un tres en ratlla,
una cosa, un joc de carreres fet amb quatre coses,
per intentar prendre consciència del que costen les coses.
I també, a banda d'això que els recomanes,
jo també els dic que facin com a equips,
que facin com petits equips entre ells
i que, jo què sé, els estius, si treballen o no treballen,
però que comencin a fer com a joc, sense parar.
Què tal està, Francesc? Molt curiós.
Clarament és supersenzilla.
I això del rebot de la pilota que ens ha explicat,
però que no s'acaba d'entendre un cop ho expliquen,
és molt clar un cop t'hi trobes amb la primera situació
i afecta bastant, afecta bastant.
És curiós, molt interessant.
Doncs es diu Drop amb tres Os
i el podeu trobar directament a Android.
Doncs ho descarregueu a través de la vostra pàgina,
és gratuït i ho podeu jugar
i heu de saber que ho estan fent uns alumnes de la Tecnocampus.
Un uient ens pregunta una cosa que ja ens han preguntat moltes vegades,
però que li donarem la volta.
Hola, bona tarda. Si jo tinc una possibilitat d'aprovar-los,
quin és per vosaltres el dispositiu de realitat virtual
més recomanable actualment?
HTC Vive o Clubs Read o les ulleres de Sony? Moltes gràcies.
No us direm quines són les millors ulleres,
sinó que us volem donar unes dades.
Molts dels qui volen comprar-se unes ulleres de realitat virtual
es perden una mica amb les característiques tècniques,
perquè són molt noves.
Una de les més importants és l'angle de visió.
L'angle de visió d'unes ulleres de realitat virtual
és una característica que farà que la sensació de realitat
sigui més o menys potent.
O, dit d'una altra manera,
que la sensació d'immersió sigui més bona o més dolenta.
L'angle de visió binocular de l'home,
la mitjana de visió que podem veure amb els dos ulls,
és d'uns 220 graus.
HTC, Oculus i les ulleres de PlayStation,
quan defineixen les seves característiques tècniques
són capaços de mostrar davant nostre.
En aquest cas són uns 114 graus,
és a dir que és gairebé la meitat del que podem veure en realitat.
Una vegada ens posem les ulleres,
veurem un marge de color negre al voltant de la pantalla que estem veient.
Les dades concretes de cadascuna d'aquestes ulleres són
HTC Vive 110 graus,
les Oculus Rift 110 graus
i la PlayStation VR 100 graus, una miqueta menys.
T'adones que la tecnologia podrà avançar molt més
i cada vegada aquestes ulleres seran millors?
Sí, és que realment es nota molt,
especialment en el darrer cas, el de PlayStation,
els marges que tens al voltant.
Perquè tu has provat les de Oculus i...
Sí, també, però no et sabria dir
la diferència d'aquests 10 graus si hi ha molt,
però almenys les que tinc més recents, les de PlayStation,
es nota realment que hi ha un mar que hi ha molt tanta.
Al final sempre és una qüestió de detall,
perquè jo crec que el xoc que tens quan et poses
unes ulleres per primera vegada és molt gran,
tot i que sí que és veritat que aquest marge gros
fa que la teva visió s'agira a centrar al davant,
però tu t'estàs centrant al davant tota l'estona
i tot és fantàstic.
La visió perifèrica no la tens, i quan això s'aconsegueixi
la relació d'inversió serà molt més gran,
però és que llavors ja estarem molt més acostumats
i ens molestarà aquesta mena de... ho estic veient
a través d'una finestra.
De fet, fixa't que veure vídeo a través d'ulleres
que et posaves davant és una cosa que durant bastant de temps
ha anat sortint alguna cosa i tothom ho ha vist.
És una sensació d'una finestra davant.
Són ara aquestes noves ulleres les que han aconseguit
una sensació d'inmersió.
D'aquí cinc anys ens semblaran que aquestes no valen res,
perquè només tenien 110 graus, però ara aquests 110 graus
te'ls poses i ho flipes molt.
Per cert, està llegint el tema de l'angle de visió
als éssers humans i animals, el conill, és impressionant.
Té un angle de visió, com que té els ulls al costat,
davant gairebé no veu res, hi ha un angle que no hi veu,
que segurament deu veure negre, no sé què deu veure, però...
Ara és molt estranya, per això, no veure davant.
Imagina el que dirien els conills també.
Jo crec que sí que veuen davant, però que deuen veure molt més
com quan fem servir un ull de bé.
Ui, tenen...
Ets nou en això de la ràdio.
Ets nou.
No veus davant? No, no, tenen un angle mort davant.
Doncs és curiós perquè haurien de caminar de costat
i caminant endavant.
Però això...
Potser això passa quan les ulleres,
les ulleres aquestes progressives,
que hi ha gent que mira com amunt i avall,
potser els conills van fent això, no?
Igual, igual.
Jo he arribat amb aquest punt ja, Gina,
a un tema de ulleres progressives.
Estic començant a negociar aquest tema, jo, amb la meva edat.
Periscope gent digital.
Periscope gent digital.
Ara fa pocs dies que ha sortit un videojoc
que els qui eren bakers de Kickstarter
havien perdut tota l'esperança, almenys jo,
de gaudir d'aquest joc
perquè han trigat moltíssim a treure'l.
Finals del 2013, què vaig fer?
2013 vam posar ja els 20 euros o el que poséssim
perquè sortís aquest videojoc, candle,
però finalment ha sortit.
Albert, saps que vas rebent uns mails
sobre el procés d'envolupament?
Jo he anat seguint bastant aquests mails.
Han estat treballant.
Sí, han estat treballant allà, trigava molt,
però finalment ha pogut sortir.
Demanaven 40.000 dòlars inicialment,
van aconseguir-los,
entre ells la nostra contribució aquí
de la generació digital.
I el joc havia de sortir al 2014,
a principis del 2014,
treballant en això.
La premissa és que és molt espectacular,
és convertir els dibuixos,
que habitualment són els artworks
dels videojocs,
en el propi videojoc.
Tenen un vídeo meravellós que us recomano
que mireu al seu canal de YouTube
que l'han fet per explicar aquest procés.
Ho han pintat tot amb aquarelles,
han fet els dibuixos dels escenaris,
això habitualment és una guia visual
pels artistes.
Aquí directament és tot el videojoc,
que us trobareu al canal de Teco Estudio,
que és el món de l'estudi.
En aquest vídeo de 4 minuts expliquem el procés
i ells diuen una frase que m'encanta.
Diuen, nuestro juego se puede tocar,
porque tienen el propio joc,
en unas láminas fantásticas
i és una meravella com ha quedat.
I abans parlàvem de la veu
i vull posar aquest tall
que és un trosset on un locutor
de doblatge molt conegut
ha posat la veu en el joc.
Havia oído historias sobre esas plataformas.
Los antiguos las usaban
para viajar rápidamente
a lugares lejanos.
Pero para usarla
necesitaba su vela encendida.
Gandalf,
el que primer hi havia.
Morgan Freeman.
Per mi és Gandalf,
aquesta cosa que és fantàstica.
La història sempre és meravellosa.
És molt sensible el fet que l'hagi avisat
i que hagi posat la veu.
Aquest doblador és com molt conegut
en aquest món del cinema.
Perquè us feu una idea que aquest videojoc
és molt bonic, sí, però quin és el funcionament?
Doncs és una barreja d'aventura gràfica, diria,
plataformes i joc de trencaclosques, de putles.
Els meus preferits.
Doncs mira, potser has jugat alguna vegada
a clàssics com l'Another World
o l'Apes Odyssey.
S'assemblen bastant, aquest tipus de videojocs
d'anar avançant, hi ha reptes,
hi ha una mica de plataformes, una mica de tot.
I el que sí que destaca és que és un joc
100% artesanal, personatges
de mà, amb aquest sistema de...
La rotoscòpia.
Rotoscòpia, no, allò que agafes diferents pàgines
i vas dibuixant-los un per un.
Com fèieu el Disney abans.
Com fèieu el Disney abans. Pas a pas vaig buscar
que es deia l'estil tradicional aquest d'animació.
I que es deia el Dante
que va venir fa unes setmanes, que encara
és una de les formes que s'hi fixen
en tot animador.
És veritat, aquell decàleg d'enormes que ens va dir tan fantàstic.
Doncs després tot això
ho escanegen i creen
que és el que passa al videojoc i al final
la meva sensació
jugant-lo farà com uns dies
que va sortir fa una setmana, és la sensació
d'estar jugant a un videojoc i que a 10 segons
esperar-te a fer una captura de pantalla.
A Steam precisament és on jugava jo
amb la tecla F12 fas una captura de pantalla
i estava jugant F12,
F12, F12 i al final...
A veure si començo a jugar perquè m'agrada tant
com es veu visualment que no paro
de fer captures. I a més està molt bé perquè
no et demana que vagi ràpid a fer-ho
sinó que pots pensar-ho.
Perquè no és un joc d'acció, ja ho he dit.
És un joc de plataformes, trencaclosques...
Fixeu-vos en la gràcia d'això.
Com és un joc en el qual
t'has de fixar en els escenaris, està bé que
sigui pausat, que sigui un joc que no
vas molt ràpid perquè si no no tindries temps
de fixar-t'hi. Haurien d'haver fet un munt d'escenaris.
L'equip que l'han fet
són 4 persones en un principi,
però van poder parlar amb el seu
director d'art, amb
José Antonio Gutiérrez Villar
i va comentar que eren
finalment 18 persones que han participat
en algun dels moments d'aquests
4 anys per fer el videojoc.
I es pot descarregar, es pot comprar en format físic?
També es pot comprar en format físic.
Això també és curiós. Sí, que és una edició
que he vist que és molt bonica, que hi ha algunes botigues
de videojocs d'aquestes grans,
ja ho podreu buscar. I també
està en Steam, també està per Gok
i per la Humble Store, i el preu
són 15 euros, que jo penso que és
un regal per aquests 4 anys de feina que han fet.
Gent digital.
Tots coneixem la plataforma, de ben segur
que hem estat, encara que només sigui
una vegada, navegant pels seus vídeos.
YouTube s'ha convertit en la tercera pàgina web
més visitada per darrere de Google
i Facebook. Per parlar-ne, ens acompanya
Cris, del canal de Cris,
explica'ns una mica què hi ha d'interessant
a YouTube perquè sigui la tercera web més visitada
del món. Gràcies Albert, és un plaer com sempre
estar amb vosaltres. Doncs mira, YouTube
és més famós no només pels gameplays
o els reptes més coneguts, com els challenge
o blogs personals, sinó que tenim tot
un ventall de temàtiques molt interessants,
menys populars i que segurament alguns
dels nostres uients no coneixien.
A veure, jo conec personalment
els gameplays, els challenge,
els covers de cançons, els
unboxings que m'agraden, les reviews
o les reaccions que també m'encanten.
Vale, doncs comencem per d'altres
de menys populars.
Uuuh, però què fas?
Que no t'agrada la música, em véns a teixir una mica
amb el German YouTuber, que no t'agrada el Duster.
Sí, sí, a mi m'encanta. Puja, puja la música una mica.
Uau, però és una mica forta, no?
What the fuck, tío, si esto es lo mejor de youtubers,
mano, le echo esta sesión a tu guapa
a Cris para que lo pete en la radio, ¿sabes?
Vámonos, que yo me lo llevo de aquí, no preocuparse.
Rubio, Rubio, vámonos de aquí,
que la está liando. Vágel, vágel, tío,
si a ti te encanta esto, joder. Sisplau,
sortiu fora i espereu en Cris que ara...
Home... Vale, canviem de tema, vale?
Primer vull parlar d'una pràctica molt interessant
que es diu ASMR.
Què vol dir? Resposta
sensorial meridiana autònoma.
Pels de l'ALONCE és una gent externa,
sonor o visual que detona
una sensació similar a quan se'ns posa
la pell de gallina quan escoltem una cançó
que ens agrada molt, però multiplicada per cent.
Generalment s'utilitza per aconseguir
aquesta sensació, però moltes persones
la fan servir per relaxar-se. No obstant això,
hi ha força gent que té misofonia
i això provoca un rebuig a l'ASMR.
La misofonia és la irritació
davant de certs sons quotidiants,
el que poden ser. Sí, sí.
I l'ASMR es basa gran part en això.
Llavors hi ha dues opcions.
O t'agrada molt i et serveix per relaxar-te,
o directament no el suportes.
Mira, farem una petita demostració d'ASMR.
No sé si podem pujar una mica el micro.
Sí, ja veurem.
Benvinguts
al
Generació Digital de Catalunya Ràdio.
Ràdio.
És una mica això.
Jo això ho he vist, ho he escoltat
i de vegades fan veus de noia
que són com molt sensuals en alguns instants.
Sí, i de fet hi ha una línia molt fineta
entre l'ASMR normal
i l'ASMR sexual,
una mica per guanyar visites.
És molt interessant.
Un altre tipus de viu que puc trobar a YouTube,
que no són gaire coneguts, però que cada vegada
agafen més força, són els vídeos de supervivència.
Muy buenas, gente.
De repente ha aparecido la niebla.
Això és un tros d'un vídeo
de Lobo Nómada.
Sí, el canal Soy Lobo Nómada,
un canal d'un jove que es diu Adrián de la Cruz,
ens explica com sobreviure a la natura
amb un kit bàsic de supervivència.
Ell ha anat a Canadà, Costa Rica, Noruega, l'Àrtic,
o al desert del Sàhara amb la seva càmera.
Sí, la seva càmera i el seu ganivet,
que són inseparables tots dos.
Aquest canal és només un dels molts que comença a veure
a la plataforma de YouTube
i es ensenyen tècniques i consells de supervivència,
i també paisatges i llocs increïbles
que val la pena veure a YouTube.
I hi ha un tercer que ens portes. De què va aquest?
De fet, la segona història passa al voltant d'un pare
i el seu fill.
Daniel i Lincoln Markham són un pare
i un fill de Keisville, de Utah,
als Estats Units, que en 2014
el fill Lincoln va decidir fer un treball
per l'escola que responia a la pregunta
què hi ha dins de les pilotes de diferents esports.
El seu pare, en Daniel, el va ajudar
amb el seu projecte i ara tots dos
són celebritats a internet.
Aquest és un dels molts canals
que hi ha d'una temàtica simple
però que, d'alguna forma, crea molt d'interès.
Es tracta de tallar coses per la meitat
i veure què hi ha dins.
Han tallat de tot. iPhones, tauletes,
pilotes de bitlles. Fa una setmana van tallar
el joc Pokémon Sol i Luna. També van tallar per la meitat
la torxa olímpica de Rio 2016.
En fi, una mica de tot.
I com que la gent és molt curiosa, vol veure
que realment què hi ha dins.
I a més a més, no només això, sinó que hi ha molts canals
d'aquest perfil, però una mica
amb diferències. Per exemple, el canal
Cut in Half, tallat per la meitat,
divideix objectes amb un ratx d'aigua
a tota pressió.
Jo em vaig quedar perplex de com l'aigua talla
com si fos una serra o un làser.
És molt guai. I a més, són vídeos
curts i realment vols veure de quina forma
queda. La curiositat del ser humà,
de com es xafa aquesta joguina, aquesta televisió.
És molt simple, però... Escolta'm, moltes gràcies,
Cris i fins aviat. Moltes gràcies, adeu.
A Instagram es veig molt, jo,
aquests vídeos molt curtets on
xafen pilotes, de tot.
Heu vist el nou videoclip
de OK Go?
No. O sigui, el van publicar
aquesta setmana al dimecres, a la tarda.
Espectacular.
És... Dura 4 segons i mig
i després el passen a càmera lenta
amb la música a sobre.
I tot està quadrat,
tot està explotant,
tot és... Clar, també
teniu globus d'aigua, teniu
boles de pintura,
teniu de tot, però clar, tot en 4 segons i mig
i després ho passen a càmera lenta
amb una càmera d'aquestes d'altíssima qualitat
quadrat amb els timings de la cançó.
Us el recomano,
entreu en el seu Facebook, el seu YouTube,
OK Go, O, K,
G, O, OK Go
i disfruteu.
Recordo una frase del Jordi Celles,
perquè fa molt temps que ells fan aquests vídeos,
diu si tothom se'n recorda,
però ningú de les músiques,
de les cançons d'aquest grup.
Si no em facis dir com es deia la música.
Generació digital,
cada dissabte a la mitjanit.
Ara el que anem a fer és parlar
d'una pel·lícula que penso que tothom coneix
i més ara que està molt de moda a les xarxes socials.
Que la campanya nadalenca ja ha començat
queda ben clar per l'augment de publicitat
de joguines a qualsevol canal de televisió.
Mentre molts nens i pares comencen ja
a somiar amb el que posaran
a les seves cartes de reis,
que us porti a un altre temps,
un novembre, atenció, de 1995,
on vam descobrir que les joguines tenien ànima.
Moltes coses van portar al cine amb molta gent
en aquell novembre per veure una pel·lícula
sense cap mena de dubte que era infantil,
però jo apostaria per anomenar-la universal.
Per als més petits és una història sobre joguines
i el seu univers quotidià
n'està envoltat de joguines.
Per als més grans és un retorn als somnis infantils
i al record que tenim d'aquells juguets
els quals van bolcar una miqueta el nostre efecte
i els van dotar a estar de personalitat.
I com s'ha vist més tard, amb la resta de la saga,
també és una història sobre l'evolució,
el deixar enrere els objectes de l'infantesa
i créixer i evolucionar.
Però deixant de banda la general història de John Lasseter
i el guió, atenció, d'entre dalt d'un jove,
Josh Weddon, que estava a l'equip de guionatge
i un productor executiu com Steve Jobs,
la història marca un moment important
i és el que l'animació per ordinador es fa adulta.
I això és perquè als cinc minuts de començar
ja t'has oblidat que allò està fet per ordinador.
Una pel·lícula...
Anem a veure que aquesta pel·lícula està feta per ordinador
i veus i dius, ai, sí, i després te n'oblides.
Perquè els personatges es mengen, no?
No, no, se't menja la pel·lícula.
La part tècnica, per tant, ja no és una excusa
o un pretext per fer una pel·lícula,
sinó una eina més.
L'interessant de veure aquella pel·lícula que és un toston
no és, oi, anem a veure que és una demostració molt guai,
és una cosa del futur, tres minutets d'una cosa animada per ordinador.
No, no, això és una pel·lícula de veritat
i que estigui fet per ordinador als cinc minuts ja te n'has oblidat.
Els dos personatges protagonistes,
el Busley Gier i el Woody,
és una que es diu...
El Woody.
És que tenen molta personalitat, realment
són dos grans personatges,
estan molt ben escrits.
A banda de Landis Coming, algun moment de la pel·li
que recordeu que us agradi?
El gancho...
És veritat, és veritat.
A mi m'agraden molt els soldats.
Aquesta color verd.
Que tenen les cames enganxades.
Jo quan era petit jugava molt amb aquests soldats.
A mi m'encanta que des de...
Jo penso que la gent es pot dividir tot el món
entre si t'assembles més al Busley Gier
o més a la personalitat del Woody.
Perquè són dos personatges que xoquen molt,
són molt diferents, un motivat
i un que està com de tornada de tot.
I m'encanta pensar i distribuir la gent
entre si serien més un o l'altre.
A mi m'agrada molt el dinosaure.
El dinosaure.
Hi ha escenes moltes de Matel,
de diferents marques.
Sí, sí, sí, reconeixies alguns personatges
que han passat per les cases d'autom, com el senyor Patata.
I diversos...
Els soldadets de plàstic, etcètera.
Molta gent, per cert, no sap que va estar a punt
de ser cancel·lada a mitja producció, no?
I tant, mira, avui tothom diu Pixar
i sabem que és Disney,
però Toy Story comença també a Disney.
En John Lasseter era animador de Disney
i les escenes per ordinador de Tron
el van deixar flipat i el van convèncer
que una pel·lícula tota feta per ordinador seria possible.
Ho va proposar Disney i Disney ho va rebutjar.
Lasseter va marxar, va passar per Lucasfilm,
posteriorment va crear Pixar
i el seu primer cort animat,
In Toy, que estava totalment fet per ordinador,
va guanyar l'any 88 l'Òscar
al millor cormetratge.
Disney i Lasseter es van posar d'acord
una altra vegada per reactivar aquest projecte
i era el naixement de Toy Story.
Però atenció, comentava l'Albert Garcia
i la personalitat tan bona i la dinàmica i la química
que hi ha entre els dos protagonistes.
El que li va passar al poble Lasseter
és que la gent va començar a posar-hi mà.
Allò, un gran estudi de darrere,
ells ho van fer fora de Disney com a estudi independent,
però tothom va començar a dir la seva,
s'havia d'intentar contentar tothom.
El fet que la pel·lícula tingui moltes referències adultes
perquè agradi tant als nens com als pares
que els porten va ser realment una cosa
que va imposar una miqueta Disney
que volia donar un gir a les seves produccions.
Però la cosa és que quan es va fer un visionat a mitja producció
la pel·lícula no s'assemblava a res al producte final.
De fet, està Tom Hanks,
que era el doblador d'en Budi,
deia, el meu personatge és un imbècil,
mentre estava fent el...
Perdoneu, Budi és una mica imbècil.
No, no, però és que ho era molt més,
perquè es veu que era un autèntic tirà.
Era un autèntic tirà de les joguines, en aquell sentit.
Lasseter estava totalment avergonyit d'allò,
Disney va dir,
fora, cancel·lem producció i s'ha acabat,
però va aconseguir que li donessin un temps,
va estar uns tres mesos per refer el guió
i tornar amb un altre muntatge
que va agradar molt
i, de fet, es va compartir afortunadament
en la pel·lícula que tots coneixem.
Abans has dit que estava Steve Jobs perquè estava...
Clar, ell estava...
Tenia l'empresa o...?
Sí, sí, era Steve Jobs.
Això és Generació Digital.
Cada dissabte a la mitjanit.
Doncs parlarem ara de l'aplicació catalana
SOMRIE, que va guanyar
el Titizen Empowerment Award
a l'Smart City Hack 2016,
que es va celebrar a l'Smart City Expo World Congress
ara fa unes setmanes.
SOMRIE també va guanyar el segon premi
de l'Smart Cat Challenge,
dotat amb 3.000 euros,
i el jurat va valorar el caràcter disruptiu
d'aquesta aplicació i el seu impacte,
ja que acosta un servei psicològic professional
a persones amb problemes.
SOMRIE, amb P,
al d'inici és una aplicació feta a Barcelona
que facilita el contacte en xarxa
amb psicòlegs de manera anònima.
Per parlar-ne ens acompanya el CEO de SOMRIE,
Jordi Boix, molt benvingut.
Hola, què tal?
Molt bé, Jordi, una de les coses que ens passen
quan no estem gaire bé és que el riure
i el somriure marxen de la nostra cara
i una mica el SOMRIE va per aquí, no?
Veu decidir aquest nom per aquí, no?
Juguem amb el somriure i posem la P de psicòleg.
Escolta'm, insistiu molt en el tema de l'anonimat.
Sí, mira, nosaltres el que hem estat veient
és que la gent no va a psicòleg per altra raó.
La primera, per problemes de temps,
per problemes de diners o per problemes de prejudicis.
Llavors nosaltres intentem eliminar tots aquests prejudicis
i oferir una plataforma completament anònima.
De moment aquesta aplicació la trobem per Android
i també podem trobar la iniciativa
absonrie.com.
El que ofereix SOMRIE
és una teràpia totalment a la xarxa.
Sí, nosaltres el que fem és fer teràpia
completament online.
Llavors, a través d'una aplicació,
ens trobem amb 30 psicòlegs, ara mateix per xat
i molt properament a través de trucada de veu.
Ara només estem a Android,
però aviat també estem a iOS i a web.
Molt bé, i teniu professionals
que tracten diferents tipus de problemes?
Sí, nosaltres al mateix
tenim 30 psicòlegs
i a partir d'aquí hem gravet totes les camps.
Problemes de parella, sexualitat, estrès...
Molt bé, doncs Jordi Boix,
que és el CEO d'Absonrie,
amb P, a Android i a través d'absonrie.com
podeu trobar aquesta iniciativa.
Quina sort!
Doncs ara canviem totalment de tema.
Som el generació digital de Catalunya Ràdio
i volem posar-vos un tall
d'àudio, de veu, perquè
així ens explicava la gent de Life Informàtica
a la Barcelona Games World
com ha de ser un PC
per gaming.
Pots fer-te màquines per jugar
des de 600 euros fins a 2.000, 3.000,
el que tu vulguis.
Aquí entenem que una màquina mitja per jugar
tindria sobre els 1.000 euros,
partint d'un processador i cinc,
uns vuit gigues mínim de RAM,
recuanable ja setze,
disc dur sòlid ja,
uns SSDs per donar més velocitat
i una gràfica, com t'he comentat,
d'uns 150 euros.
Jo ho rondaria per jugar bé, uns 800 euros
i ja trobes coses molt bones per jugar.
Gina, tu has estat aquesta setmana
ben enfeinada precisament amb això,
comprant un PC per jugar. Com ha sigut l'experiència?
Primer, un petit apunt,
Black Friday et maleeixo.
És una data
o una setmana sencera, perquè aquí jo crec
que ho hem adaptat com una setmana sencera
per gastant aparells electrònics ja que surten ofertes
i coses que diuen que són rebaixes,
però no ho són perquè hi ha una part d'enganyifa
perquè hi hagi que pujar els preus
per després baixar-los i...
De veritat sou molt
cancinos que se'n diuen castellà,
però he aprofitat per comprar-me un PC per jugar.
És una canya d'ordinador,
és un pepino,
per tenir igual, però és un pepino.
I que es pot dir en català pepino?
És un cogumbràs.
No, no. Quan és potent és un pepino.
De fet, he estat moltes setmanes
aprenent sobre el tema i donant-hi voltes.
Què em voleu preguntar? Que ho sé tot.
Sí, sí. A veure, què s'ha de tenir
en compte a l'hora de comprar un PC
per jugar, Gina?
Primer, t'has de fer dues preguntes.
La primera, a què t'interessa jugar?
Perquè no és el mateix un ordinador per jugar
que t'interessa jugar, no? Més potents,
que necessiten molta màquina. La realitat virtual,
per exemple, necessita molta màquina.
Que, per exemple, per jugar
a jocs petits que necessiten
menys potència.
I la segona pregunta és
quin pressupost tens?
Evidentment, si tens 2.000 euros endavant,
tu tira. Ja et frenaran.
Bé, però ja he dit que hi havia cap endavant.
Suposo que no hi ha límit.
Però si ets com jo que tens un pressupost limitat,
has de tenir-ho present tota l'estona
perquè això sempre influeix.
A partir dels 400 euros,
jo mira que t'ho poso més avall,
400 euros ja podries tenir un ordinador
per jugar a coses com el League of Legends,
World of Warcraft i els Indies.
A més diners, evidentment, jocs més potents.
Perquè amb aquest càndall es podria jugar
amb aquest ordinador de 400 euros.
Aquest és un joc que no necessita allò
grans polígons i grans gràfics.
Ja no parlaríem ni d'ordinador per game.
400 euros és l'ordinador, punt, ja està.
És un ordinador qualsevol. L'objectiu és jugar
amb la màxima definició.
Quan estàs a les opcions d'un videojoc
hi ha diverses configuracions
i el que es coneix com a ultra
és amb la màxima expressió del videojoc.
Per cert, estem parlant d'ordinador de sobretaula o portàtil?
A veure, si és per jugar i no l'has de treure de casa,
ordinador de sobretaula.
A veure, és que...
Heu de pensar que
pagues una mica més per fer l'ordinador més petit.
Per tant, estàs pagant
un sobrecost del preu
perquè l'ordinador sigui portàtil.
Si és per jugar, si és per emportar-te'l,
doncs, no ho sé, compro tu una consola.
Sí, certament, certament.
Per cert, hi ha molts components.
Quin és el més important?
El component més important és la targeta gràfica.
Un 40 o 50% del pressupost total de la torre,
que és deixar endavant el monitor, el teclat, el ratolí,
és a dir, la caixa, és la targeta gràfica.
O sigui, gairebé el 50% del pressupost.
Allò, la targeta gràfica és allò
que fa que els bitxos de la pantalla es moguin millor o pitjor,
l'ultra que diu l'Albert Garcia,
que semblin més realistes.
I atenció amb els ordinadors de gran centre comercial
que ja venen fets,
perquè acostumen a ser bastant fluixos.
Sí que és veritat que són més barats,
però el que fan és retallar bastant la targeta gràfica,
que és aquest component tan important.
Les targetes gràfiques d'últim model
són molt cares.
Les que han sortit aquest any, oblideu-vos-en.
Perquè el que esteu pagant és bàsicament
que han sortit aquest any.
Jo, la meva recomanació és que compreu la penúltima
o la de l'any passat,
que el preu no... o sigui, pagues un terç del preu,
que estaries pagant per l'última,
i que potser no val la pena perquè la diferència
és molt petita.
El disc dur, jo n'he posat dos en el meu.
Un de gros, sí, sí, sí,
perquè m'han explicat que es fa així.
Albert, atiende, escolta bé.
Un de gros, que és un tera, mecànic,
és a dir, els disc durs de tota la vida,
per emmagatzemar una gran quantitat de jocs.
Un tera de jocs!
Albert, aquest ordinador no tindrà ni l'Excel,
només vull que hi hagi jocs.
I de fet, un de més petit, un SSD,
que és d'aquests molt més ràpids,
per carregar-ho tot, el sistema operatiu i tot,
perquè a l'ordinador jo li dic
vull jugar dos segons i estigui en mapxa.
Però això vol dir que tot això ho hauràs de configurar,
és a dir, tu quan...
tu hauràs de dir què és el que, quin disc
ha de funcionar primer.
Sí, és molt fàcil. Tu un instal·les el sistema operatiu,
bàsicament és el SSD,
i després tu tires cap a l'altre
i allà emmagatzemes doncs
tota la resta de jocs.
Has parlat de targetes gràfiques,
has parlat de disc dur, què més podem parlar?
La memòria RAM, per exemple.
Jo he posat 8GB, que m'han costat uns 60 euros.
M'han dit que la memòria va, és com els tomàquets, van a pes.
Em podria posar més, no?
Però pel que jo jugo, que tampoc
és que necessiti un altre,
8GB és suficient.
Un processador, jo m'he comprat un i5,
que és una gamma mitjana, que podria haver posat un i7,
però és allò, jo intento retallar,
ja us he dit, no tinc dos mil euros,
en tinc la meitat, per tant, s'ha de retallar.
Perdona, els que som de l'època
de les Pentiums, que miràvem el número,
ara què ens hem de fixar? En quins números hi ha?
I5, i7? I3,
depèn de si és Intel,
EOM, EAD, però bàsicament
tot va pel mateix cantó.
El sistema operatiu,
això és important, nois, perquè
us en recordeu que soc la noia del Mac?
M'he comprat un Windows.
I això per què? Mira, perquè si el que...
el que passa és que els desenvolupadors
que estan fent videojocs, sí que estan
fent algunes versions per Mac o per Linux,
que també és un bon sistema operatiu,
però els grans jocs acostumen,
o fins i tot els petits,
acostumen a tirar molt més per Windows.
Quan han de decidir, ei, nois,
per quin sistema operatiu treiem el joc,
tots diuen Windows. Per tant,
per no treure un tant per cent del catàleg
que potser jo estaria interessada,
me n'he anat a Windows. Molt bé.
Doncs és una decisió, no t'ha costat per això,
estaves convençuda? Estava convençuda,
sí, perquè ja tenia un Mac, bàsicament.
Molt bé. I finalment la caixa,
que ha de ser prou gran, la caixa és la caixa física,
que no us costarà gaire diners,
són uns 40-50 euros,
però ha de ser prou gran per poder entrar
tots aquests components i que no se't quedi petita,
perquè a vegades venen caixes molt cuques,
però després no t'hi caben les coses que has comprat a dins.
Jo he volgut, a més, que tingués entrades
de l'USB al davant, per no haver de donar la volta
a l'ordinador per haver de connectar,
que és una mica incòmode. I s'escalfen molt
aquests ordinadors? Amb un bon ventilador,
que val 4 duros en comparació amb el que ens estem
gastant amb aquest ordinador, per l'amor de Déu,
això ja no passa, ja no s'escalfen tant.
I tema de ratolí, el que és el comandament,
com controlem això?
A veure, depèn del joc,
a mi m'obliga a jugar amb taclat i ratolí,
però jo soc molt més de comandament.
Fins i tot amb els jocs de trets, que requereixen
més habilitat i que la gent diu que amb taclat i ratolí
és més fàcil. Sí que és veritat que és més fàcil,
però a mi, mira, m'agrada molt
més el comandament. I per mi
el millor comandament és el d'Xbox,
que més funciona per PC.
A més, va treure un comandament especial
configurable, que personalment
no m'agrada el tacte dels botons, la creueta,
el joystick, em sembla horrorós.
I m'he comprat un taclat i un ratolí barat,
perquè és un ordinador i necessitaré en algun
moment escriure alguna cosa, encara que
sigui Steam.com.
I el més barat,
amb caples, per no gastar
en tema de piles, ja que considero que és un
malgastament ecològic.
I ja m'empenediré
després d'aquí uns mesos de comprar-me el ratolí
el taclat més barat i ja faré un upgrade
i compraré alguna cosa una miqueta millor.
O sigui, no t'has cobrat un taclat amb llumetes?
No, he comprat el taclat Logitech
més barat que jo.
Perdona, estic veient taclats normals,
no tan de gaming, que la gent
se'ls compra per treballar.
Que dius, una mica incòmode treballar
amb taclats amb llum, no?
Perquè hi ha gent que porta aquí
un hitx a dins.
Per la nit va bé, veure l'hàstic...
8 hores al dia mínim que treballem,
imagina't amb les llumetes.
No, a mi m'agrada, és una cosa que tenim,
una cosa que et dona bon rotllo.
Tu portes a dins un tuning que no t'aguantes, eh Albert?
A mi em flipen els ratolins, aquests ratolins
amb 27 botons. Això sí que a mi
no ens heu vist, que tenen rodetes...
Sí, que són així com uns Transformers.
És espectacular això. A mi m'han dit sobretot
que el taclat ha de ser o Logitech o Corsair,
que és una altra marca. No m'ha pagat ningú
dels dos, eh, jo dic el que m'han recomanat.
No, no, esclar, és que s'ha de preguntar
perquè no fa el ridícul. És que jo he hagut de preguntar
i m'he fet un petit apunt sobre els teclats.
Hi ha la tendència ara d'eliminar
les tecles F1, F2, F3
i donar-les com un nou ús, i per fer-les servir
has de fer servir la tecla Funció.
Això és la pitjor
decisió de la història del món, eh.
Estic fart de comprar teclats
que per utilitzar les Fs típiques,
que són molt útils, has de portar un altre teclat
al mateix temps. I ara, amb la decisió
del Apple...
Imagina't, eh. Ai, ai, ai.
Tindrem un drama. Un drama tindrem.
Bona tarda.
Ja que aquesta setmana el sorteig
va sobre World of Final Fantasy,
m'agradaria saber
per què el Final Fantasy XIII
no va transcendir tant com altres edicions,
tot i que la seva protagonista,
la Lightning, és molt estimada.
Doncs aquest ullet es referia al concurs de la setmana passada.
Albert, estàs d'acord?
Doncs totalment, totalment amb aquest ullet
estic molt d'acord, perquè sí, aquí us he portat
de fet el Final Fantasy, per si voleu donar una ullada
a aquest joc que tampoc és tan antic.
Té tota la raó, perquè és un Final Fantasy
que està com molt
oblidat pels fans,
no m'acaba d'agradar.
I en canvi, la seva protagonista
ha tingut certa fama.
Fins i tot, fixeu-vos en una cosa
molt curiosa. La Lightning,
la protagonista del Final Fantasy XIII,
la van utilitzar per una campanya de publicitat
per diverses campanyes.
I una deies per aquesta companyia
de roba d'Alto Standing,
Luis Vitton,
sortia allà
amb tots els bolsos
i tota aquesta roba de...
poca broma, que és una marca d'aquestes superpotents.
Entenc perfectament
la seva reflexió, perquè
el Final Fantasy XIII és un joc
que a molta gent no li va agradar, ho puc arribar a entendre,
perquè va ser un canvi molt diferent.
És un videojoc que es va fer molt
apel·lant al públic adolescent japonès.
És un videojoc molt
per fer cosplay,
per vendre... Sí, sí, en sèrio,
si mireu els personatges és molt de cosplay,
de vendre, doncs, penjolls, de vendre, doncs,
arracades, de vendre, doncs, complement de roba
i clar, si tu vols el típic Final Fantasy
de guerrers, de mags i tal,
aquí no va ser exactament
el videojoc.
És un joc que jo penso que s'ha de reivindicar
una mica més del que la gent habitualment fa.
Per cert, quan hem preparat el guió aquesta setmana
em pensava que et mullessis i ens diguessis
tres personatges femenins de videojocs odiats
per... no sé, per les raons que siguin,
però odiats.
Comencem pel primer. Comencem pel primer.
Qui seria? Doncs em va costar, perquè aquesta llista
noica rara, perquè jo no odio
els personatges dels videojocs.
I femenins on sortien? Però vaig pensar
i em van sortir uns quants. Per començar,
la Ashley Graham, del Resident Evil 4.
Què hi passa? Estàs sempre
demanant ajuda, no? Sempre, tota l'estona.
És impressionant.
Fa molta nosa, aquest personatge,
perquè representa que és la filla del president
dels Estats Units. A sobre.
L'has de rescatar. I clar, ella és
la filla del president dels Estats Units.
Realment està molt consentida.
I tot el rato t'està matxacant allà,
perquè l'ajudis a fer totes les coses.
Jo sempre el que feia era com, en el videojoc,
tothom la va atacant vella, i pots fer que
s'amagui dintre d'un cubell d'escombraries.
Es pot fer directament.
Més allà. Més allà.
Una estona a Magarda. I deixen matar
tots els zombies i després continuem.
Anem cap al segon personatge
que té aquesta veu.
Qui és? Olivia Pierce, del darrer
Doom, que va sortir aquest videojoc,
el nou Doom, del 2016, és l'antagonista
del videojoc i no l'aguanto.
Perdona, odiar i no
aguantar és gairebé el mateix.
És gairebé pitjor
no aguantar que odiar.
Quan comences a jugar el videojoc,
aquesta dona ha fet una cosa
amb una malifeta de les grosses, perquè
ha fet negociacions al meu infern.
Després se li ha liat tot i ens ha portat
a la terra l'infern. Malament,
Olivia Pierce, per fer això. A més,
ha deixat per tota la nau del Doom
gravades unes gravacions que no paren
de repetir-se tot el rato amb la seva veu.
I jo estava allà jugant, per favor,
que torni a repetir aquesta veu.
Aquesta és una música molt concreta
d'un personatge que es diu...
Com es diu? Es diu Kina.
Kina, eh? Del Final Fantasy
9, ara que parlàvem de Final Fantasy,
el meu preferit, per cert. No he trobat veu,
perquè no parla. De fet, no té veu
aquest personatge i em treu de polleguera.
Reconec que pot arribar a ser
un personatge molt poderós.
De fet, busques per internet, Tom l'evolucioni,
és la bomba i personatge,
però a mi no m'agrada gens.
Perquè el Final Fantasy 9 és un vídeo,
això, com uns personatges molt macos,
molt potents, molt carismàtics,
i aquí és com una mena de cuinera
molt gran dota que et va seguint
tota l'estona i que
es va alimentant dels enemics.
I cada vegada que es menja un enemic,
tira el poder de l'enemic.
Però és tan superficial la seva...
No té història
amb què hi ha com
molt malament aquest personatge.
No acaba d'encaixar dintre del videojoc.
En una altra secció que vingui al futur
et demanaré als més estimats.
Ho dic per compensar una miqueta.
Serà més fàcil fer la llista.
Per cert, 29 de novembre.
És el dia del llançament
del Final Fantasy XV, que fa 10 anys
que estava en desenvolupament aquest videojoc.
Riu-te'n del càndel.
Aquest portava 10 anys.
Recemment ens ha deixat Jay Forrester.
És un enginyer i desenvolupador
de la dinàmica de sistemes,
una aplicació de les matemàtiques
que ha tingut força i influència
en un dels videojocs més importants
de tots els temps, oi, Francesc?
Doncs mira, en Jay Forrester, nascut al 1918,
era un jove enginyer elèctric
durant el mit, durant la Segona Guerra Mundial.
Allà va desenvolupar per l'exèrcit
un sistema de torres antiaèries
que eren guiades automàticament per radar.
I això va anestesitar
certes innovacions tecnològiques,
com per exemple un sistema d'emmagatzematge
magnètic de dades que va ser una mica
el precursor de les memòries RAM.
Doncs poca broma d'aquest senyor.
Acabada la guerra i després de dissenyar
un sistema d'alerta proximal
contra bombarders soviètics,
que estava entrant a la Guerra Frada
i li van encarregar això,
que seria utilitat fins l'any 83.
Per tant, començament del 60 fins l'any 83,
això, acabar de la guerra i després
d'això, la seva carrera i els seus interessos
agafen, com diríem, un jib a Simovià.
De l'Sake Simov?
Sí senyor.
Recordeu els llibres de la Fundació?
Es parla sovint d'un desert científic
que crea la psicohistòria.
És una mena de ciència capaç de preveure
l'evolució de les societats.
I Forrestes dedica si fa no fa això mateix.
Utilitzant ordinadors, pretén simular
el comportament de sistemes socials
i predir el seu comportament.
Va anomenar això dinàmica de sistemes.
I va treballar uns quants anys amb això?
Doncs mira, diverses dècades
i va aplicar els seus models a diferents problemes.
Primer, els assumptes d'urbanització
de les ciutats americanes.
No el va fer un personatge
molt popular. Va publicar un llibre
que va ser un gran èxit de vendes, però
una de les seves teories era que totes les polítiques
d'habitatge que s'estaven fent perquè molta
gent vingués a viure a les ciutats,
en com desdedicar aquell terreny
a temes industrials o econòmics,
el que feia era que molta gent
anés a viure a les ciutats i creava bosses de pobresa
perquè aquella gent no tenia feina per fer.
Vull dir, no s'estaven aplicant bé les coses.
Els polítics no els agradava gaire, perquè
el tema de dedicar terrenys a la vivenda social
era molt popular als sartorins de Nea
en aquelles èpoques. Després
es va dedicar a establir
una miqueta quins límits podia tenir l'economia,
la població i la sostenibilitat mundial.
I finalment es va dedicar també als
cicles econòmics abans d'adaptar tots els seus models
informàtics per a l'escola, com a eina
per ajudar a estudis, per exemple,
la biologia. Estem escoltant
des que hem començat aquesta petita secció,
Francesc, la música de SimCity.
Què té a veure? Doncs perquè
ell, com us he dit, va anar publicant
diversos llibres on parlava
dels seus algoritmes matemàtics
i els seus sistemes
de predicció computeritzada
socials. I això ha sigut
reconegut, per exemple, pel mateix Will Wright,
creador de SimCity, com
una de les inspiracions
cabdals per la creació
d'això, del SimCity, que no deixa de ser
un simulador
social, en certa manera,
que has d'intentar
gestionar les dinàmiques
de tot un grup de gent, fer-los feliços,
construir la seva ciutat ideal i gestionar
tota una mena de recursos. Per tant, Forrester
podríem dir que és una miqueta
estar a l'inici, és la xispa
inspiradora d'aquesta mena de jocs.
De fet, hi ha molts personatges, gent que ha fet
llibres, que utilitza aquesta
previsió de què és el que ens ve al futur
i de la data. I bé,
i s'escolten coses i es llegeixen
coses espectaculars.
Segons Simov, la psicohistòria,
la persona que desenvolupa la psicohistòria,
parla sempre de l'imperi galàctic, que és un imperi
amb moltíssima gent, perquè ell necessita
un gran nombre de dades
analitzades perquè això tingui un resultat
pràctic. Parla d'uns 75
bilions de persones, una societat de 75
bilions de persones, un imperi galàctic,
imagina't, perquè les seves
prediccions puguin tenir
validesa. També diu que la gent no ha de saber que existeix
la psicohistòria, perquè la gent no...
Tu i en plaer, eh, cuidao, que potser saben el que penso.
Això no ho han aconseguit el del big data.
De moment, el número de dades segurament sí que
analitzen quantitats industrials de dades,
però ja tots sabem que existeix.
Simov sempre avançant-se a la predicció
d'això. I ara que parleu d'això,
la Universitat de Google i la NASA,
la Singularity University,
que també tenen teories sobre quan...
doncs, unes teories
brutals sobre el futur
de la vida humana i sobre quan deixarem de preocupar-nos
per el fet mateix
de morir, fins i tot,
que una mica està lligat a tot això.
Doncs això ens ha vingut perquè
en J. Forrester, aquest enginyer, va morir
aquesta setmana i mirant-mirant,
doncs, tenia relació amb coses
que, doncs, són molt
adients al seu programa, la generació digital.
Generació digital.
Per cert, ens ha arribat
una nota de veu al nostre WhatsApp.
Eli, recordes el número de WhatsApp
del programa? Doncs sí,
és el 638-68-70-30,
per qui no ho recordi. Exacte.
I qui ens l'ha enviat? Doncs ens l'ha enviat el Francesc
Fort, que és el coordinador de la Viki
Trobada 2016 a València.
La Viki Trobada, com el propi nom
indica, no és cap altra cosa, sinó
la Trobada de la Viquipèdia.
Està organitzada per amicar el Wikimèdia,
que com tots sabem és, diguem, l'associació
que agafa la Viquipèdia, que és una cosa
online i la porta offline, és a dir, al món real.
I la Viki Trobada, bàsicament,
seria com la gran festa de tot això,
és el moment de l'any
en què tots els vikipistes, diguem, ens unim i
ens trobem, ens posem en comú, ens posem cara
i, en definitiva, doncs,
ens osseglicem també un poc.
El format de la Viki Trobada és
semblant al d'un congrés, té dos dies,
dissabte i domenge. Els dissabtes
normalment són jornades
més obertes al públic general, fem una espècie
de conferències, i el segon
dia està més
dirigit als usuaris ja un poquet
més veterans, que no són novells o
curiosos, i ja va més dirigida
a, potser, discutir
algunes temàtiques relacionades
amb l'encyclopèdia en si.
Doncs això passat, si ens esteu
escoltant el dissabte, aquest dissabte, demà,
com diu ell, doncs és per la gent
que hi treballa, i ha estat el Francesc
Forc que ens ha comentat tot això
d'aquesta Viki Trobada que s'ha fet
a València.
Vinga, Ely, anem a parlar una mica
de les xarxes. Doncs mira, comencem
per Facebook, l'agenda
Brums Tecnologia ens ha enviat un vídeo
seu que, a més a més, afegit,
que ens diu que treballar no és avorrit
si ho fas en una startup.
Es tracta d'un vídeo musical
entre 160 graus, un tiser per
presentar-nos la seva empresa, tenen el seu
estudi i la seva sala d'exposició
al cor del 22 a Roba, Barcelona,
i diu que el seu equip és una barreja de
productors, dissenyadors gràfics, enginyers de
programació, videoartistes, creatius
de 360 graus i creadors de continguts,
especialistes en comunicació
i marketing turístic. Algú que
hagi escoltat això i diguis, ostres, em pot
interessar, per exemple, que hi hagi gent que treballés
360 graus, on ha d'anar? Doncs a una
pàgina web que és
www.brums.com
Gina, no és avorrit treballar en una startup?
Accepta si fas un Mannequin Challenge
que és com el vídeo del moment, allò
que tothom es queda quiet i tothom grava.
El Cliquats, que abans hem començat el programa
dient que vaig parlar d'aquell
vídeojoc, jo vaig dir que no faria
cap Mannequin. I n'has fet un?
No, clar, m'han obligat, perquè en aquell moment
s'ha decidit no. Doncs en aquell moment fas
un Harlem Shake, que és el mateix
però et senta molt.
Bé, hem d'anunciar una cosa important,
Eli, per primera vegada.
Per primera vegada,
bé, per primera vegada aquesta temporada,
recordem que farem
un programa obert al públic,
serà el dia 17 de desembre
a les 12 de la mitjanit a l'Estúdio de Catalunya Ràdio.
Exacte, la setmana
vinent a Telegram
començarem a omplir cadires,
és a dir, que començarem
a omplir cadires en una xarxa
que no hi és tothom, que ens escolta en aquests moments
i si ens estàs escoltant i no hi ets
a la xarxa, Gina, què hem de fer?
Has d'anar a... primer
descarregar-te el Telegram, això per començar,
i després anar a la web del teu telèfon mòbil
telegram.me
a la web barra Generació Digital
i automàticament entraràs en aquest club privat
de Generació Digital
a dins del Telegram.
Molt bé, recordeu, començarem allà a omplir cadires
perquè ho volem fer així
aquest any, n'hi ha unes 22,
23, tampoc som molts,
però força bé.
I per cert, una paraula,
digipanera.
Ah, això és important, la digipanera és el que regalem
cada any de regals
i llibres i videojocs i consoles
i que s'emporta una persona
que ha vingut físicament a l'estudi.
A veure'ns.
Doncs Gina, Eli, Francesc i Albert,
gràcies per ser avui al Generació Digital.
Gràcies a tu. Fins al proper programa.
Per cert, avui el guanyador del Zenit
ha estat Jordi Garcia.
Avui el control tècnic en Lluís Àngel Alonso.
Nosaltres hi tornem al canal d'internet
els dimecres a les 6 de la tarda
i a l'FM dissabte a les 12
de la mitjanit.
Però hi som sempre a Telegram, WhatsApp, Twitter, Facebook
i 4radio.cat. Adéu-siau.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.