La
Generació Digital, amb Albert
Morillo.
Benvinguts al Generació Digital, el programa de
Durant els propers minuts parlarem de la nova consola de sobretaula de Nintendo, no és la nova Switch, és la Super Nintendo Mini, uneixerem una mica més el món competitiu dels drones i, entre molts altres continguts, conversarem sobre la falta de memòria que en aquests moments tenen els fabricants de maquinari.
Això és Generació Digital. Gina Tos, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez i avui amb l'Albert Garcia.
Molt benvinguts a tots, com esteu? Molt bé, bona tarda. Gina, vine cap aquí, que estàs jugant, estàs jugant, com estàs? Perdó, perdó, perdó, ho sento, estic molt bé.
Ara parlarem del que estàs jugant, però estem molt emocionats. Per cert, Gina, vaig veure l'altre dia que tu deixaves una cosa al Twitter, evidentment, on parlaves, on ensenyaves els premis que s'havien dut aquesta setmana, les sèries a Netflix, que cada vegada, cada any, són més, però és exponencial ja gairebé.
Sí, exacte, i també s'ha fet en els Emmys d'aquesta setmana, s'ha donat molt de veu també a les dones, a les dones que són les protagonistes de moltes d'aquestes sèries que han guanyat com el de milers, de setanars de sèries.
Però sí que és veritat que a l'hora de crear aquestes sèries, tot i que les protagonistes moltes vegades són dones, no hi ha tantes dones creadores, només hi ha un 17%.
I aquí és on jo crec que no només se'ls ha de donar veu en el sentit de fer-les protagonistes, sinó que també hem de poder ser creadores per poder fer que nosaltres mateixes ens donem veu a nosaltres.
Molt bé, em va semblar molt interessant.
Me n'alegro.
Francesc Xavier Blasco.
Ei, què tal?
L'altre dia vas rebre de Correus un paquet que feia temps que estaves esperant.
Sí, senyor.
Era l'edició física d'un videojoc que vaig patrocinar per Kickstarter, com alguns d'aquests de la taula, que també van fer, però a mi m'agraden les caixes.
I ho va fer.
Era el Twin Wolfit Park, que estava creat per a Ron Gilbert com a estrella principal, no?
I en Gary Witwick.
No en recordo, no.
Gary Winwick.
Winwick.
No Winwick.
Winwick.
Exacte, que són una mica els almavaters de Manic Mansion, Monkey Island.
I clar, era una mica retornar al gener de les aventures gràfiques, però a més, a part que aquest joc ja fa gairebé des de finals d'estiu o des de abans de l'estiu, mitjans més o menys, que ja es podia jugar a Steam, perquè ja el van acabar i ja el van posar online, des de molt abans de l'estiu.
Exacte.
Doncs aquesta vegada he rebut l'edició física, que venia amb una capsa de tamaig LucasArts perquè la puguis posar al costat del Monkey Island i tingui el mateix tamaig.
A més, venia amb tota una sèrie d'extres, d'aquests que et venien les edicions amb caixa de cartró gran, no?
A part de venir amb un CD on hi ha les versions per Mac, per PC i per Linux, per tant pots jugar amb qualsevol plataforma.
A més, et venia, doncs, bé, com a un paper, un mapa com de la ciutat, no, un diari.
Com abans.
Com abans, com abans.
Un diari de la ciutat, una mena de desplegable que et donarien al diner d'allà, una sèrie de pòsits de color gris que són flocs de pols pixelats, i clar, són pòsits de color gris.
I et ve un disquet de tres i mig.
Que funciona.
No, encara no l'he posat.
Estic ganes de veure si hi ha alguna cosa amagada, però com una mena d'homenatge als Jocs d'abans.
I Albert García, avui et donem les gràcies perquè ens has dut a l'estudi una consola que encara no està a la venda.
Encara no, surt el 29 de setembre, però escolta, generació digital, sempre aquí per jugar és la consola, té dos comandaments, encara no l'havia aprovat amb els dos comandaments,
i abans de començar he jugat amb la Gina, el Contra, el Provo Tector, així que he pogut comprovar que funcionava bé la funció de dos players.
Estem parlant de la Super Nintendo, Nintendo Classic Mini, que és com la segona versió d'una consola que va sortir ara fa un any, aproximadament.
Sí, fa un any va sortir la NES Mini, la vam tenir també aquí al generació, la versió petita de la Nintendo NES, aquella tan grisa, tan quadradota,
i ara d'aquí una setmana sortirà la Super Nintendo Mini, la de 16 bits, una consola molt estimada, i que bé, no s'han esperat ni un any per treure la nova versió.
La gent em preguntava per Telegram, i qui farà avui de justícia?
Nosaltres.
Nosaltres, perquè tenim la Super Nintendo Classic Mini i no podíem deixar passar l'oportunitat.
Jo, per exemple, després de jugar al Contra i al Mario Kart, que hem de dir que som els millors jugadors, podríem fer una lliga ell i jo sols?
De Contra no ho sé, però de Mario Kart, bé, no?
Sí, anem bé. De Mario Kart 50, copa xampinyon, ho fem molt bé. De Contra tampoc.
Però ara estic jugant al Yoshi Island, que per mi és, de veritat, m'està tocant tot el meu nen interior o nena interior.
Després parlarem una miqueta d'aquesta consola. Per cert, me'n recordo, Eli, ara fa un any que vam enregistrar un vídeo que encara es pot trobar a la pàgina de Catalunya Ràdio, la nostra, perquè encara està ja bastant destacat,
tu jugant amb l'Albert, amb l'Anés, amb la primera que va sortir.
Encara es pot veure la meva cara d'emoció jugant l'any passat i la veritat que crec que aquesta i la versió anterior és la meva consola, perquè realment jo soc fan dels videojocs clàssics o retro, com vulguis dir-l'hi, m'enganxen molt més que altres videojocs.
Doncs després parlarem, Albert, de les característiques d'aquesta consola. Portes dies, quants dies portes amb aquesta nova consola?
Uns quants dies, sí, sí.
Molt bé. I clar, no ha vingut cap justícia perquè no es podia endur aquesta consola, perquè encara no és del generació digital i no ho podem fer. I el justícia sempre s'emporta el videojoc amb el qual juga.
Hi ha molts clàssics d'informació quan es mou a través del computador.
Com es veu?
Tricis, motocicletes.
Són els circuits com els freqüents.
Em vaig adonar que no ho veuria mai.
I després, un dia,
vaig arribar.
Si heu vist la saga Tron, heu de saber que el malvat Club 2.0, la còpia de Flynn, no sap quin problema se li apropa que pot fer perillar la seva creuada contra el món real. No hi ha xips de memòria NAND.
Els xips de memòria NAND són les memòries que hi ha dins de les memòries SSD que tant s'han posat de moda aquests darrers temps.
Samsung és un dels líders en el desenvolupament i fabricació d'aquestes memòries i està aconseguint que característiques tècniques com la velocitat o la capacitat d'aquestes memòries,
que els analistes creien que arribarien d'aquí uns quants anys, ja les tinguem dins dels nostres dispositius.
He estat llegint opinions d'experts en economia d'aquest sector i resumint molt moltíssim.
El problema és el següent. Cada vegada hi ha més PCs que incorporen els SSDs i això és perquè l'usuari ho vol, ja que sap, com deia l'Eli, que són molt més ràpides les memòries.
I a la Xina, entre moltes altres coses, estan demanant cada vegada més remeses de memòria flash SSD pels seus dispositius mòbils més barats que no pas els d'alta gamma, diguéssim.
Aquestes dues raons fan que en aquests moments els fabricants no estan cobrint les demandes dels usuaris.
Tot aquest moviment fa que les memòries RAM estiguin pujant de preu.
No teniu la sensació que la bogeria l'estem creant una mica nosaltres?
És a dir, com més memòria tingui el meu ordinador, com més memòria tingui el meu dispositiu, més relaxat anirà, més aplicacions poder posar, etcètera, etcètera.
Estem demanant unes condicions als dispositius que faci que aquestes coses passin?
I estem demanant no només al nostre ordinador, sinó també a la nostra consola, al nostre mòbil, a tot, fins i tot a la nevera i al cotxe.
Demanem que siguin intel·ligents i que tinguin un munt de memòria.
Com més coses connectem i com més coses portin aquests chips i aquestes memòries, més problemes tindrem.
Hem de trobar una solució alternativa. Una mica el que passa amb la gasolina i els cotxes elèctrics.
Una mica necessitem el cotxe elèctric de les memòries.
Amb el tema dels ordinadors és evident. Fins ara hi havia el disc de tipus mecànic, per dir-ho d'una forma fàcil, que era l'habitual.
I ara en tots els ordinadors, com que a vegades són més portàtils i es mouen i els mecànics es podien fer malbé si movies massa l'ordinador quan el feies servir,
és que és com una necessitat no tan sols de voler més velocitat o més espai, perquè acostumen a tenir menys espai de fet,
sinó també una necessitat de la tecnologia, dels propis aparells, els aparells en si mateixos.
Una cosa que potser vull clarificar, perquè potser algú que ha d'estar escoltant diu un moment, parlem de memòries o no parlem de memòries?
Hem dit memòries i memòries de CCD, però l'Albert ara ho estava dient, quan parlem de CCD sobretot parlem de disc dur.
Per tant, de capacitat d'emmagatzematges. Són disc durs, però que a diferència dels disc durs de tota la vida, que porten una agulla i es mouen,
són disc durs d'estat sòlid, per tant sí que funcionarien com les memòries tradicionals, pura electrònica i pur chips, però fan una funció de disc dur.
Per tant, és una qüestió de capacitat d'emmagatzematge, i l'altra que parlem són les memòries, que també interessen i cada cop també en volem més en els nostres dispositius,
que són el que fan, el que dius tu, que els dispositius funcionin millor i vagin més sueltos.
Com més memòria tenen, més coses poden tenir descomprimides, en un espai on poden treballar, moure-la, executar, i és el que fa que els dispositius vagin millor.
Un ordinador, sempre que el vols fer, la primera millora que li has de fer a un ordinador sempre és posa-li memòria.
Exacte, és aquesta la sensació, és veritat.
El disc dur no és tant, però, sobretot, posa-li memòria.
Sí, jo, per exemple, acostumo a fer registre de tots els documents, no només en núvols, sinó també en disc durs, com molta gent.
Fins ara tenia disc durs de mecànics, aquests de l'Aguilla, de tota la vida, vaja, però a mi em produeixen una mica com de pànic cada vegada que els moc,
si els haig de dur d'un lloc a un altre, si els transporto, que no els perdi la informació, no?
Jo estic substituint-los per uns que són més petitons, que semblen com, bueno, són aquests de SSD, són molt més cars ara mateix, continuen sent molt més cars.
Si vols un disc dur d'un terabyte SSD i portàtil, bueno...
Necessites hipotecar-te el sou. Riu tu de l'iPhone X, eh?
Però ja els fabriquen amb una estètica, i ja parlo de producte, que és com molt de resistència, no?
Tenen com unes formes triangulars i són com... no és el típic disc dur aquell...
Rectangular, no? I trobo que cada vegada ho veurem més, això.
Sí, sí, i a més el que llegia també és que Samsung està investigant moltíssim en aquesta tecnologia.
Han aconseguit que la informació sembla ser doncs una mateixa cel·la de memòria i pugui haver-hi més d'una informació,
depenent del voltaig, és una cosa molt estranya, però que ha avançat tant que és que realment ja ho tenim aquí i nosaltres ho notem i ho volem,
i una mica jo crec que va per aquí, no? Estem criant nosaltres el monstre, no, en aquest sentit?
També el que passa és que hem de veure fins a quin punt la necessitat com a usuaris ens portarà al que dius tu, demanar-ne més o no,
perquè fins a quantes més coses hi podem posar en un dispositiu mòbil?
Bàsicament, sobretot el que se'ns menja són les fotografies, són els vídeos que fem,
però deixant de banda aquest apartat, gairebé tot el que tenim en el nostre telèfon mòbil i l'espai que necessitem és molt petit.
Ja fa uns quants anys que moltes empreses apostaven per telèfons amb molta poca capacitat confiant en el núvol,
i ens feia molta gràcia per dir, no, però és que el núvol i on em connecto, i el preu i el car,
però a la vegada que cada cop també la infraestructura de xarxa fa molt més fàctica que per a stream fem tantes coses,
penses, per què ho haig de tenir tot en el meu dispositiu si ho puc tenir a fora i veure-ho i disfrutar-ho quan jo vulgui en qualsevol lloc?
Avui em venia de gust posar banda sonora de tronc.
Em sembla molt bé.
Realment.
És la de Daft Punk?
Sí, sí.
La nova, molt bé.
M'acabo de comprar... no, em falta, però tinc la llista que m'estic comprant tota la discografia en vinil de Daft Punk.
Ah, sí?
I aquest és el que em falta.
Molt bé.
Sí, sí, no, no, és absolutament espectacular.
Aquest disc, per cert, me'l vaig comprar sense compressió, no a taïdal, eh, sinó directament sense compressió,
i cada cançó ocupa com quatre gigues, perquè són molt llargues.
Aquest és un tema, ara que parlàvem de les memòries, no?
Sí.
Abans estàvem acostumats a fer la compressió dels arxius per tal que ocupessin menys en el disc dur.
Sí.
I avui dia, amb la disponibilitat de molta memòria, molts gigues, molts terabytes, ens estem deixant anar
i ho agafem tot allà, amb alta definició, sense compressió...
Ha canviat el costum de la gent, no?
Ens sembla que és infinit, la capacitat de memòria, i en el fons no hi ha res infinit.
I estem parlant molt a nivell d'usuari, però grans marques com Nintendo van tenir problemes
amb la fabricació del seu maquinari, també, no?
Home, és que és això, és a dir, fixa que cada cop tota una sèrie de productes tecnològics diferents
estan utilitzant les mateixes infraestructures, el mateix tipus de producte,
i per tant van a les mateixes fontes dels mateixos fabricants.
Què vol dir? Que Nintendo, quan fa la Switch i li incorpora una sèrie de memòria,
una sèrie de pantalles, una sèrie de components que són comuns amb altres dispositius mòbils,
com pot ser la telefonia mòbil, està competint amb Samsung, amb Sony, perquè el mateix fabricant li serveixi.
I què passa? Doncs és això, si Nintendo no produeix molt, què vol dir?
Entra, doncs ha de pagar el producte més car, o ha de fabricar molt,
Nintendo no ha de fabricar molt, passa per davant, en prioritat,
altres fabricants que fan molts més dispositius, i això fa que moltes vegades la disponibilitat
de consoles es vegi ressentida, i nosaltres diem que Nintendo és la seva tàctica dilatòria
de no posar prou estoc al mercat, potser no, potser és que també li falten components.
Per cert, connectem amb el canal de Chris a veure què diu?
Hola, em dic Dory.
No te'n recordes de res del que hem parlat?
Ai senyor, ja no sé quants cops he vist aquesta pel·lícula.
Li diré al Murillo si vol fer unes partidetes al Battlegrounds.
A veure, on és el mòbil? On he ficat el telèfon ara?
Déu meu, a veure...
Dalmau, què saps on és el Murillo?
El Murillo ha sortit!
I on ha anat?
Ostres, no me'n recordo ara, ho sento!
Carai, doncs li enviaré un correu a la Gina a veure si pot jugar unes partidetes.
A veure, ostres, molt bé, ara la contrasenya no és la que recordava.
Estic cagat aquesta nit. Bé, doncs jugaré sol al Battlegrounds?
Un moment, requisits mínims?
Què? 6GB de RAM?
Ostres, és veritat que havia quedat amb el Murillo a la ràdio per preparar la nova temporada.
Quina memòria de Murillo!
Què tal? Sí, sí, soc de camí.
Bueno, estic esperant el tram.
No, és que avui van retrasats.
Aquesta és una altra, eh?
Els dispositius que et demanen aquella memòria per poder instal·lar el joc.
Per cert, parlant de jocs i de memòria, Albert,
aquesta notícia que ha sortit aquesta setmana, força crítica,
amb un joc de bàsquet, si no m'equivoco, que és el nou de bàsquet, l'NBA.
L'NBA 2K18.
Si el jugues amb la consola Switch, has de posar memòria externa, si no, no funciona.
Exactament, el videojoc, bé, per començar, la Switch, com sabeu,
té només 32GB de memòria de disc dur.
D'aquests 32, gairebé 10, se'ls emporta la consola i...
Sistema operatiu.
Sistema operatiu, coses internes i tal.
Doncs, clar, el joc de base ja gairebé t'ocuparia tota la memòria de la consola.
I, a més, és un videojoc, com és esportiu, hi ha actualitzacions,
hi ha nous jugadors, canvis en les alineacions,
i, per tant, per jugar, és obligatori tenir una targeta micro SD posada a la consola.
Però estem parlant de quan tens el joc comprat o quan tens el joc descarregat.
Els dos.
Els dos, perquè, a més, quan te'l compres en format físic,
hi ha una actualització de 6GB i una altra...
És una mica bèstia, però l'arxiu de guardar la partida en el joc aquest són 5GB.
Què he dit?
Vinga!
Però què m'estàs dient?
Sí, són 5GB, només la partida.
Clar, però...
Has de tenir un desplegament de dispositius per poder jugar, no?
Sí, sí, sí.
De fet, va ser una cosa de les quals es va parlar quan va sortir la Switch,
que és que tenia molt poqueta memòria si volies guardar segons quines partides
o volies jugar segons quins jocs.
I després haurem d'anar amb un munt de targetes de memòria com fèiem antes.
Saps allò?
Abans que anaves i pensaves a veure a quina targeta de memòria
tinc la partida de no sé què i havies d'anar canviant targetes de memòria.
Totalment, 32GB és poquíssim.
Penseu que la Play4 té 1.000.
Sí.
I la Xbox també, és clar, 32.000...
És molta diferència.
Diuen també que el futur de les memòries passa pel gracer.
Vosaltres ho creieu, això?
Aquesta edició o no, la passada del Mobile World Congress,
hi havia un apartat...
I també es parlava de memòries.
La veritat és que sí.
Serà el grafer o serà un altre material que descobriran.
Però, òbviament, els silicis ja s'estan acabant.
Estem arribant al seu límit.
I, òbviament, el futur passa per nous materials que tinguin noves propietats.
El tema del grafer és molt interessant
perquè pot expandir-se amb una capa d'un sol àtom.
L'àtom és terriblement conductor.
Ens sembla que és mil vegades més conductor que el silici.
La velocitat de transferència dades al grafer seria molt alta
i permetria fer dispositius flexibles per aquesta capacitat que té.
El problema del grafer és que s'ha de fer créixer,
s'ha de cultivar una mica a través d'un procés químic.
Has d'anar-lo construint a capes.
Això, a nivell industrial, és molt lent i molt feixuc i molt fardagós.
I molt car, segurament.
I segurament també molt car.
Del Tetris, hem après que les coses bones desapareixen
i els errors s'acumulen.
Què hem après del Candy Crush?
Després de l'ANES Mini, al pròxim 29 de setembre, com deia l'Albert,
arriba la Super Nintendo Mini.
És la nova versió en miniatura d'aquesta mítica consola de 16 bits.
No surt a la venda fins aquí una setmana,
però nosaltres ja la tenim a l'estudi.
Ara ens parlaràs del que t'ha semblat,
però abans sembla que aquesta vegada sí que hi ha prou oferta per tothom.
Efectivament, sembla que...
Com recordareu, amb l'ANES Mini,
molta gent es va quedar sense poder comprar-la
i tenien el problema que tenien moltes ganes de tenir-la.
Tinc la sensació que no es pot comprar a hores d'ara, tampoc.
No, no es pot.
Pot si vas a un nivell o vas a un Wallapop
i et trobes algú que dius 10 vegades més el que costa.
És una gent que té moltes ganes de guanyar diners
amb els desitjos de la gent.
A qui canvia això?
Això canvia, perquè diu Nintendo,
almenys això és el que han comunicat,
que augmentaran la producció d'aquesta màquina
i també la gran notícia és que l'ANES Mini,
que molta gent no s'ha pogut comprar,
tornarà a fabricar-se.
O sigui, sortirà el 2018 i així que...
Si teníeu ganes de tenir aquesta consola,
tant aquesta com l'altra,
espereu-vos i no compreu-la per un preu prohibitiu.
Perquè entenc que aquí no tenen problemes de memòria.
Estem parlant de casos de memòria per cada joc.
No, no, aquí no tenen problemes.
De fet, la consola, com vas veure amb l'ANES Mini,
té bastanta memòria que no està utilitzada.
O sigui, que li sobra memòria.
Hi ha gent que li posa altres videojocs
de forma una mica dubtosa a dintre de la memòria
i li sobra memòria per entendre'ns.
Molt bé.
O sigui, que la gent que la vulgui,
que no es preocupi, que no es torni boja
i sobretot que no compri la consola a un preu d'aquests
que t'enganyen una mica, perquè la podrà trobar segurament
amb més facilitat que l'anterior ANES Mini.
Tu volies fer una mica que féssim un viatge en el temps, no?
Sí, i com a mínim recordar com va ser presentada fa 25 anys
la Super Nintendo.
El cerebro de la bestia, Super Nintendo.
Així es presentava fa molts anys, eh?
El cerebro de la bestia, 25 anys, l'any 92,
és quan va arribar a l'estat espanyol
la consola Veda, feta a tota Europa.
Comentem si us sembla com és aquesta nova Nintendo.
Jo li dic Super NES Mini.
Sí, aquí...
Nintendo Classic Mini Super...
Jo li dic Mini Super Nintendo.
Mini Super Nintendo, jo li dic Super NES Mini,
perquè així està tot clar.
El tema, el preu és 79 amb 95 euros,
és el preu d'aquesta màquina.
Com la NES Mini es pot connectar al televisor amb l'HDMI,
amb la connexió habitual dels televisors actuals.
Ho hem fet fàcilment, eh?
Es connecta ràpid, eh, el tema?
Totalment.
Permet gravar la partida, ja ho feia la NES Mini això,
però té una novetat.
Permet rebobinar en els videojocs per si t'equivoques,
per si comets un error...
En plan braït?
Sí, en plan braït.
Ens aniria bé això, Gina, quan juguéssim al contra.
Ens aniria bé a tots, fins i tot al Super Mario Kart.
Abans d'aquest matí, no?
Exacte, o no, o quan t'ho matis també.
Si rebobines uns segons...
Com el braït, com el joc braït.
Així que amb tu, Eli, que dius...
Les regles són les regles, no?
La gent avui dia no està tan acostumada a jocs tan complicats.
Els nens que tenim ara no es fustren.
No tiren el comandament al terra, perquè tot és fàcil.
Jo no crec que això sigui pels nens,
no és perquè els pares qui van jugar i que són els que se la compraran
no tenen els reflexes, porten unes ulleres...
Volen fer demostracions perfectes davant dels nens.
És així, la realitat és aquesta.
Té tres filtres visuals, perquè intenteu emular
una altra pantalla supermoderna, 4K,
com es veia en un televisor antic,
amb aquelles línies, scanlines i tot això.
A 16.9 també es pot veure un joc?
Com?
A 16.9 també es pot veure o no?
No, no, és 4 terços i ja està, format quadradet.
Inclou 20 jocs més 1.
I Nintendo ho va promocionar així,
a la capsa que tenim ara mateix a l'estudi, 20 més 1.
Potser us pregunteu, per què aquest més 1? Per què no? 21.
Doncs perquè un d'aquests 20 jocs és el Star Fox 2,
que és un videojoc que mai havia sortit a la venda.
És un joc que va produir Nintendo,
la segona part d'aquest joc de naus espacials,
el Star Fox.
Però mira, el tenien gairebé acabat,
al 90 i escaig per cent,
però finalment es va quedar sense aparèixer
i la gent no va poder comprar-lo.
T'agrada això? Aquesta característica és interessant, no?
Home, és un detall.
Hi ha una broma per internet que diuen que aquest any
la Super Nintendo tindrà més jocs exclusius
que la Xbox One, per exemple.
Que la Xbox One X, que no té cap joc exclusiu,
és la broma.
Una consola de fa 25 anys té més jocs exclusius.
Pam, com una consola actual.
Escolta'm, fes-nos una mica el repàs ràpid
dels jocs que podem trobar.
Doncs mireu, us faig la llista.
El Contra 3, que aquí el vam conèixer com Super Probotector,
el Donkey Kong Country,
el joc de curses F-Zero,
dos jocs de Kirby, Kirby Super Star
i Kirby Dream Course, aquesta mascota de color rosa,
el clàssic joc de Zelda per la Super Nintendo,
el Mega Man, el Secret of Mana,
que és un joc de rol japonès molt maco,
el Star Fox,
el Street Fighter 2 de Lluïta,
dos jugadors perfecte,
el Super Castlevania, que és un joc d'aventures,
Ghost and Ghost també és d'aventures,
el Mario Kart, el joc de cotxes,
el Mario World, el Super Metroid, que és rotllo ciència-ficció,
Alien, tot això,
vam parlar l'altre dia de fer dos programes,
el Super Punch-Out, que és de boxe,
i el Yoshi's Island.
Aquests serien els jocs que vam disfrutar aquí.
Però atenció perquè hi ha jocs que aquí a Europa
mai van sortir.
Com aquest que sona?
Com aquest que sona, que és Lairbound,
és un joc que no ens va arribar
aquí a casa nostra,
i és un joc molt interessant de rol,
ambientat una mica com a l'actualitat,
és molt particular, molt original.
Un altre és el Final Fantasy III,
Final Fantasy III als Estats Units,
Final Fantasy VI al Japó.
Es va embolicar amb els números de Final Fantasy,
però és un Final Fantasy que aquí
tampoc van poder gaudir,
i també es troba aquí en aquest pack.
I, finalment, hi ha l'Star Fox II
que hem comentat,
i un del Mario que es diu Super Mario RPG,
que és un joc de rol de Mario,
va ser l'últim joc de Super Mario
que va aparèixer per la Super Nintendo,
de la mateixa companyia dels Final Fantasy, de fet.
Molt bé, ho has comentat o m'ho he perdut,
hi ha dos comandaments, és correcte, no?
Sí, a diferència de la NES Mini,
té dos mandos.
I els comandaments són com aquella època de fa 25 anys?
És increïble perquè són iguals.
Fins i tot el tacte aquest de plastiquet.
Exactament igual.
Però la connexió no, és a dir, no podem fer servir, no?
La connexió és la típica connexió
dels comandaments amb cable
que té Nintendo als darrers anys.
Per exemple, el comandament de la Wii,
el que connectaves al Nunchuk,
és el mateix.
Hi ha alguna cosa que no t'hagi agradat?
Una cosa, principalment,
la tria dels jocs.
Et donen dos comandaments,
però realment hi ha pocs jocs per aprofitar-los.
Hi ha el Mario Kart, hi ha el Street Fighter,
poca cosa al contra,
que és el Provo Tector, poca cosa més.
A mi m'hauria agradat que haguessin inclòs
algun joc de futbol, per exemple,
algun joc, per exemple,
d'esports, d'algun altre esport,
per aprofitar una mica lo dels dos comandaments.
Perquè la llista de jocs,
si us fixeu,
els més entesos veuran que és com molt
nord-americana. No hem fet com una llista
de jocs per al mercat europeu.
De fet, la Super Nintendo Mini al Japó
tindrà jocs adreçats al públic japonès
i la que ens arriba a nosaltres
és la mateixa selecció que als Estats Units.
Si aneu al nostre Twitter del Generació Digital,
veureu un vídeo on hem
enregistrat un moment quan
l'Albert i la Gina estaven jugant
i hem hagut de posar la consola
en una capsa, en una cadira, perquè
el cable no arribava.
Aquesta és una altra.
És una queixa habitual per un motiu.
Quan jugàvem a la Super Nintendo
original fa 25 anys,
els televisors eren de 14 posades,
de 20 com a molts,
si era de 30 i escaig ja eres
com una tele gegantina.
Ara la gent té televisors,
pantalles increïblement grans,
i jugar tant a la vora de la consola
és molt complicat,
i els cables, efectivament, són curtets.
La Ellie, ja tinc clar que sí que la vol,
perquè li agraden molt aquests jocs.
Jo me la compraria ja.
Encara que siguin títols molt americans.
Però aquí també són molt coneguts.
M'està agradant molt.
De fet,
baixa el volum, perquè
el que farem serà posar la pantalla, perquè en aquests moments
la Gina està jugant en directe.
Fixa't tu
els colors.
De quants colors estaven parlant d'aquesta
consola?
Els colors eren una característica molt potent de la consola.
Tenia
decenes de milers de colors disponibles,
però podia posar en pantalla
512 colors al mateix temps.
Que això era una bestiesa.
La Mega Drive
em sembla que ens podien mostrar en pantalla
la vegada un 64 d'una paleta de 256.
I la Super Nintendo
500 colors la venien com
mirau quins colors tan vius i tan variats.
Creieu que és una consola
que la gent se la comprarà,
però no hi jugarà tant com altres consoles?
És a dir, la vol
pel producte, per l'objecte,
es guardarà i és la moda i poca cosa més?
És difícil de dir, perquè
hi ha un component nostàlgic,
hi ha un component col·leccionista
i tot el que
s'anomeni retrofano
és un producte gairebé
fet per ella. El que passa que
moltes persones fa anys que juguen a tots aquests jocs
gràcies als emuladors,
amb el qual és una miqueta redundant.
És un gran producte, però si no ets un
realment autèntic, gairebé està més
encarat a les persones que no toquen
els emuladors, això els és molt estrany,
però l'havien tingut de crius i els fa molta gràcia,
perquè la poden enxufar, connectar a la pantalla i jugar
i no preocupar-se de res més.
A quin joc estàs jugant, Regina?
El Yoshi Island. I la sensació que tens
a l'hora de jugar? És la mateixa que tenia quan jo
tenia, no sé quina edat tenia quan jugava això,
però me'n recordo de tots els
trucs, on estan totes les flors,
les monedes vermelles, me'n recordo de tot
i a vegades penso, per què estàs anant cap allà?
I després dic, ah, calla, és veritat,
estic fent coses com...
És el teu subconscient que et porta cap allà.
Però ho estic fent de manera, t'ho juro,
inconscient, dius, per què vaig
anar cap allà? Perquè mentalment jo
ja anava cap allà abans.
A mi sempre trobo
gent que diu, me la compro només
per col·leccionar, perquè fa bonic.
Jo soc diferent, o sigui,
a mi realment
jugo, jugo a aquestes consoles
i no perquè no sàpiga fer servir emuladors
i tot això, simplement ha sigut una oportunitat
de tenir-la allà
a la vora, a prop del televisor
i de jugar molt fàcil, o sigui,
jo realment soc de les persones que
per exposició res, per jugar
i per jugar-hi molt.
Doncs ara canviem de tema,
perquè em venia molt de gust
parlar de drons, l'altre dia que dèiem que
havíem de parlar de drons perquè
un dia vaig veure gent entrenant
a prop de la Universitat de Barcelona.
Doncs mira, aquesta setmana ho farem,
la Gina ha estat investigant sobre les carreres
de drons i què has trobat?
Doncs mira, es diuen carreres de drons o
drone racing i són diferents
dels que podem trobar a les botigues,
els drons aquests. No em refereixo als típics
drons de DJI o el Sparrow,
que tot i que semblen molt professionals,
no són aquests drons.
Hi ha un altre nivell, un nivell
que nosaltres no hem vist encara. Per exemple,
la majoria d'aquests que són super
drons no tenen un sistema
de GPS o posicionament, i tampoc
de vol automàtic, allò típic de si hi ha molt de vent
doncs tornen cap a tu o... No, no, això no ho tenen.
Tot això ho ha de fer el pilot manualment.
I com ho fa?
Doncs ho poden fer de diferents maneres, ho poden fer
amb un comandament, i després
hi ha dues maneres de mirar el dron.
Hi ha amb ulleres, que es diu
FPV baixa, que vol dir
First Person View, o
també es pot fer en tercera persona, que es diu
Offside, que és allò típic de jo miro el dron
que està allà al davant, que està volant.
Has de mirar el dron,
i ja està, i l'altre és jo soc el dron.
Molt bé, hi ha modalitats.
Sí, que jo he trobat en carreres de drons
hi ha dues modalitats.
La primera és freestyle, que és un estil
de vol lliure on el pilot ha de realitzar
maniobres arriscades per sorprendre el jurat,
ja sigui en primera persona
o en tercera, és a dir, ja siguin ulleres
o allò que tu mires el dron allò que està lluny.
Has de fer piruetes, passar
de terra, esquivar obstacles,
habitualment van acompanyats de música,
us heu d'imaginar com si fos una coreografia
de patinatge artístic, que hi ha allò
que fan piruetes i que de sobte hi ha una música.
O també hi ha el mode cursa
o carrera, on el pilot ha de fer
un determinat nombre de voltes a un circuit
sense saltar-se unes portes, uns gates,
ni xocar contra uns obstacles,
i n'hi ha també en primera persona o en tercera persona.
Igina, a quina velocitat
poden arribar ara mateix els drones de competició?
Actualment, 2017, arriben
a uns 100 km per hora.
I quant més grans són,
més ràpids corren o és al revés?
A veure, s'està arribant a un problema tècnic,
que és que hi ha un dron per cada situació
o fins i tot per cada intensitat de vent
o de traçat de carrera, una mica com els pneumàtics.
Els de 180,
quan dic 180 o 200,
em refereixo a mil·límetres de diàmetre.
Us heu d'imaginar com una rodona
els més grans o petits que són.
Els més petits són els de 180 mil·límetres
que són per entrar en forats, van bé per carreres indoor,
ja que els permet fer gir tancats
i el vent no els afecta tant.
Penseu que com més petits, més els afecta el vent.
Els de 220 són perfectes pel freestyle,
per la seva mida i el pes,
ja que estan en un intermitge.
I els de 250 són més ràpids, són més grans,
són els que es veuen en campionats,
poden arribar a 330 mil·límetres,
però no són els habituals
perquè aleshores pesen massa
i perden molta eficàcia.
I quines competicions en aquests moments
podem veure?
A veure, per agrupar les lligues
i donar pautes per les carreres
hi ha l'International Drone Racing Association,
coneguda com a IDRA,
que ho podeu conèixer a idra.co,
on teniu tota la informació.
A Amsterdam, per exemple,
del 3 al 5 de novembre podrem veure
la gran final de la lliga
i del 9 al 12 de gener del 2018
a Las Vegas, us recomano molt aquest
final de Las Vegas perquè els vídeos de YouTube
són espectaculars.
Podem veure la final de la Copa de Challengers.
Tot això a la web aquesta de IDRA.
Doncs per saber més coses d'aquest món
parlem ara amb Jordi Murcia,
que és cofundador i director esportiu
de Drones de Carreres.
Dronesdecarreres.com ho podem trobar.
Molt benvingut Jordi.
Gràcies.
Escolta'm, el món de la competició i el món
dels drones de curses des de fora
és tan ampli que de vegades et pot portar
una mica a la confusió, perquè fa impressió, no?
Sí, sí, la veritat, no és només el dron,
aquí entra el que se'n diu
first person view,
que és la visió en primera persona
i això realment és el que
fa que el pilot
senti les sensacions directament.
De fet, la creació de drones
de curses, drones de carreres,
i bàsicament això
de fer arribar al gran públic
com poder-se fer el seu dron
i com poder començar amb tot això.
Que quan tu mires de fora sembla una cosa molt
complicada i molt estranya, però quan t'hi poses
i entres en contacte amb la gent
que ja estem treballant fa temps
no és tan complicat.
Ara ens comentaves que els drones darrerament estan vinculats
amb aquestes ulleres, sempre és així?
És a dir, en el món de la competició
condueix amb aquestes ulleres veu exactament
el que veu el dron pels aires, no?
Sí, el que portem directament
estem connectats amb una càmera
que posem just davant del dron
i la visió que té el pilot
mentre està pilotant és com si
estigués pujat sobre el dron.
No hi ha retard de la senyal?
No, perquè és l'etern.
Ara estem treballant amb això, s'està treballant molt
intentar afegir
imatges amb alta resolució
amb HD, però el problema
és això, és el retras.
Llavors nosaltres treballem
amb senyal analògic, senyal analògic
i no tens cap mena de retras.
A nivell visual
tu veus els vídeos i són absolutament
espectaculars. Ara comentaves això de l'HAC-D
imatges molt netes
i que fa que aquest esport
tingui una característica
espectacular que fa que entri
ràpidament pels teus ulls.
Això fa que el creixement d'aquest esport
suposo que ho aneu veient cada vegada
sigui més ràpid, fins i tot perquè s'emeti
per televisió, no?
Nosaltres al TDFE vam fer un programa
de televisió amb Barcelona Televisió
que es diu DroneRiders, que el podeu trobar
al nostre YouTube o al YouTube
de BTV.
De fet, vam ser pioners
amb això, vam fer un programa de televisió
dedicat exclusivament als drones de curses.
I bé, nosaltres
un cop al any tenim la, per exemple,
Mollerussa, tenim la Mollerussa
DroneParty, que són 48 hores
al poliesportiu de Mollerussa
i és que
en un pla a vessar, més de 150
sol·licituds i hem d'anar
tallant perquè és que no entrem tots allà
dins. A Roses, fem també
el Drones en Roses, que aquest és el segon
any que l'hem fet, que es fa sobre el mes de juli
i també allà podeu veure en directe
el que és una cursa
de drones. Resumint molt, què
es necessita per competir, per
tenir un dron que pugui, per exemple,
participar en un d'aquests esdeveniments
que feu? Són molt estàndards.
Això és com tot, no?
La Fórmula 1, per exemple,
hi ha les escuderies més punteres
i després hi ha els equips més
senzills, no? És com tot. Per competir
l'únic que fa falta són ganes
i conèixer
una mica la tècnica
i com es fan, com
et pots fabricar el teu dron i tot això
per això. La comunitat
de drones de carrera és el que ens dediquem
a això, no? A fer comunitat,
a fer grups, a que la gent que vol començar
pugui començar.
No és una cosa molt complicada, la veritat.
És un esport més masculí que no pas femení?
No hauria de ser, no hauria de ser,
però la realitat és així.
Ara mateix, dones que
competeixin,
es poden comptar amb els dins de la mà.
Aquí a Catalunya n'hi ha un parell o tres
i la resta són
tothomes.
Els comandaments és com un comandament de PlayStation?
Sí, sí, és una misura de radio control
de tota la vida. Moltes vegades, i per últim, Jordi,
vinculem aquesta
espectacularitat
d'esport electrònic amb els esports
electrònics de videojocs
que en parlem moltíssim en el programa
del Counter Strike o del League of Legends
i té una certa similitud i una certa
paral·lelisme, sobretot per la gent que ho veu, no?
Sí, perquè també ja
està creixent molt el tema dels simuladors,
és a dir, per aprendre
i no trencar, perquè normalment, nosaltres
quan vam començar, no hi havia simuladors.
Què dius? Existeixen simuladors, eh?
Sí, hi ha simuladors de vol
i l'humor d'això
és que
pot arribar a ser real.
És a dir, la gran
diferència entre un e-sport
i nosaltres és que lo nostre
pot ser un e-sport
i pots arribar a passar
a la realitat. I això funciona per PC,
imagino, no?
Sí, sí, per PC fa servir la mateixa
misura amb un cable que et connectes al PC
i pots anar
practicant i practicant, perquè hi ha molts moviments
que potser és bo practicar-los
en realitat virtual
abans de passar-ho a la pràctica.
Doncs Jordi Murcia, nosaltres
del Generació Digital anirem parlant
cada vegada més del vostre
esport i moltes felicitats per informar
també d'aquesta forma d'oci
que ja fa uns anys, com dius tu,
existeix i moltíssima sort.
Perfecte, moltes gràcies.
Això de les curses a drona
em sembla tan terriblement futurista,
és brutal, és la definició
perfecta d'esport del segle XXI
en aquests moments, no?
Jo només faria una cosa perquè sigui un autèntic
esport del segle XXI d'un futur distòpic,
han de ser drons armats.
Els hi posaria una
petita
matralladora o llançadora de boles
i que, escolta, en Mario Carl...
En quatre dies al canal
Odissea tindrem campionats
als Estats Units, això començarà als Estats Units,
ja ho saps, eh?
No fan aquestes curses de robots que es fan al PC
i es fan a les xerres mecàniques
i es van trencant, però el mateix
però amb drons, tu.
A mi m'han agafat moltes ganes, ara que comentava el Jordi,
això de provar un simulador.
Jo crec que hauríem de fer un Twitch,
baixar uns d'aquests programes gratuïts,
fixeu-vos que he dit gratuïts Open Drone,
que es digui alguna cosa així,
i començar a provar, a veure si se'ns dona bé
o som tan bons com el contra.
Sí, sí, i després, si som bons, doncs comprar-ne un.
Fixeu-vos, estem en l'era digital,
però si volem velocitat
a l'analògic, de modular un senyal
és molt més fàcil i ràpid,
i és més, hi ha molts menys anys de darrere
de pràctica amb aquest tema, que no pas la
descompresió i la decodificació
d'un senyal digital.
Això vol dir que si algú encara té una tele
vella d'aquella de Banyes, es pot aprovar
a una d'aquestes curses que vagi tocant la rodeta
i enganxarà l'escenyal.
És molt curiós, podrà veure la imatge dels drones.
És tecnologia que no estem parlant de la TDT,
sinó estem parlant de la UaKefa, eh?
I perquè és important
perquè ells tinguin una visió exacta
quan giren a la dreta,
allò que vegin realment que gira la dreta
en aquell moment. Molt, molt curiós.
Saps què?
La vida és meravellosa.
És fantàstica en molts sentits.
Penso que la vida està feta per ser feliç,
per no ferrar-te les coses i viure-la amb amor.
Drone mejor.
Sí, sí, els drones molen,
però escolta'm,
pensen als paisatges d'una tarda
al cim d'un turó. Drone mejor.
Al cim d'un turó amb un dron.
Està molt bé, però què em dius
del primer petó amb un amor d'estiu
i les zones del... Drone mejor.
Escolta, que no saps apreciar una persona
que obre el seu cor a un altre, tu?
On és la poesia? La gente da problemas.
Confía en mí, drone mejor.
Per què no juguem a la consola, eh, Ivanov?
Potser així calles d'una vegada.
Mira, 20 euros, vale?
Surto una estoneta, vés a fer un tomb,
vés al cinema, eh? Vés a sopar fora.
Amigo, no te aferres tanto a las cosas.
A la merda dels petons d'estiu,
a la merda dels turons i a la merda de la vida.
Me'n vaig d'aquí perquè no te suporto,
ja no puc més amb tu.
Doncs continuem el Generació Digital
de Catalunya Ràdio parlant de tecnologia creativa.
Des que tots tenim una càmera
a les nostres butxaques, gràcies als telèfons mòbils,
s'ha de dir que l'interès per la fotografia
i per fer bones fotografies
s'ha disparat enormement.
Internet ha fet possible que persones d'arreu del món
s'intercanviïn trucs fotogràfics
i que es creïn milers i milers de tutorials.
Però avui el Francesc Xavier
només ens parlarà d'una tècnica,
pintar amb la llum.
Pintar amb la llum o altrament conegut
com a tècnica del light painting.
Compte, light painting separadet.
No ho confongueu amb light painting tot junt
si ho poseu al Google, perquè és una altra cosa.
Ah, sí?
És utilitzar focus de llum que s'interconnecten
per fer figures tridimensionals
o efectes visuals.
Com els sonar plantes d'aquest any.
És diferent del light painting,
que és una tècnica
amb la qual es poden aconseguir
efectes molt espectaculars.
En què consisteix?
Bàsicament és fer exposicions llargues
amb una càmera fotogràfica
en un ambient amb poca llum
i moure un punt de llum al voltant del camp de la fotografia
per deixar imprès un rastre continu.
Si ens movem ràpid,
no quedarem enregistrats
en el sensor fotogràfic
de la càmera
o quedarem de forma molt tènue.
Quan veiem la fotografia
acabada l'exposició, haurem de ser apedeguts
i només haurà quedat el rastre de llum.
I és una tècnica molt antiga,
és clàssica, és moderna?
Doncs mira, és una miqueta de cada,
perquè com a tècnica en si mateix
és una cosa bastant antiga.
Hi ha alguns exemples, inclús finals del 19,
començaments del 20.
Ara ja trobem usos de light painting
amb llum estroboscòpica,
però molt semblant a la tècnica que us parlo ara,
com a light painting, als anys 30 ja n'hi havia hagut.
I de fet, en Pablo Picasso,
a l'any 49 va fer tota una sèrie
de fotografies on ell pintava a l'aire
amb un focus de llum.
Es podeu trobar per internet, que són bastant interessants.
El que passa és que ara, gràcies a nous tipus
de focus de llum, com els llums LED,
noves formes d'il·luminació
de les noves càmeres,
s'està rebifant com una tècnica artística
i també hi ha altres exemples molt grans.
Internet és ple d'artistes
que us mostren el que es pot fer avui en dia
amb tècniques de light painting.
Si esteu interessats en aquesta tècnica,
el lloc on heu d'anar, el lloc de capçalera,
és lightpaintingphotography.com
on hi ha desenes de tutorials en vídeo
que deixo en aquesta secció
i al seu canal de Youtube,
lightpaintingphoto.com,
trobareu desenes de tutorials.
No cal res més que una càmera i un llum?
Podria ser, per exemple, una llanterna?
Un llum petit, la llum d'un mòbil...
Ara, hi ha efectes fantàstics
que s'aconsegueixen si comenceu a
usar llums una miqueta especials.
Un exemple que teniu al canal de Vimeo
de la gent que es diuen Bitbangers,
han fet un vídeo amb un aparell
que es diu el Pixel Stick, que han desenvolupat ells mateix,
que és una petita barra plena d'uns 200 LEDs
que poden encendre i apagar a voluntat.
I clar, movent això
i amb una exposició ara,
aconsegueix una sèrie d'efectes fantàstics.
El seu canal de Vimeo és molt guapo,
i heu de seguir les nostres xarxes
perquè podeu veure el vídeo.
Seguim una miqueta amb els tutorials.
Si a més de la fotografia no us fa fotre
una miqueta de soldadura i tocar l'arduïno,
us deixarem un de la pàgina d'Instructables,
que és un llapis RGB
que serveix per fer light painting.
Això vol dir un petit bastonet
amb un llum a la punta
que podeu programar a través del vostre arduïno
perquè canviï de color
mentre el moveu i feu la vostra exposició.
La veritat és que no és el Pixel Stick,
però s'aconseguen efectes molt i molt guapos.
És molt curiós perquè ara m'has fet pensar
que aquest Sant Joan, el meu fill,
doncs tirant petards,
em va demanar que l'enregistrés
amb un moda de la seva càmera,
que jo no sabia que existia,
per fer precisament aquests dibuixets.
És a dir que hi ha...
La típica bangala,
mentre pintes el teu nom al revés
i clar, es veu molt bonic,
es veuen efectes molt guapos.
Doncs posarem a les xarxes, com deies,
a Twitter directament aquests vídeos
perquè el que es pot fer
és absolutament espectacular.
Generació digital, no s'entén res,
però distreu.
Doncs vinga, Eli, parlem una miqueta
de les xarxes que hem donat de si.
Doncs mira, aquesta setmana
en Jorge Sánchez ens deia a Twitter,
bueno, ens compartia un tuit
d'una web que es diu gvideo.com
i ens diu que sortirà
un monopoli Dragon Ball Z
a França el novembre,
que tindrà un preu de 34 amb 99,
més els gastos d'enviament.
O sigui, estan mesclant l'univers
de bola de drac, diguéssim,
amb el monopoli.
No sé quin tipus de...
Tenim monopolis temàtics
de tot arreu,
aquí en trobareu dels Zelda, dels Simpson,
del Mario, de tot arreu.
I parlant de Dragon Ball,
abans l'he incidat l'Alberta, que he estat jugant jo
aquest cap de setmana, he estat jugant
el Dragon Ball FighterZ,
que és aquest nou que sembla gairebé
un capítol de Dragon Ball
que és espectacular.
És el que tots estàvem esperant, no?
Sí, doncs ja hi he jugat. I què?
Amb quina plataforma?
Amb Xbox hi he jugat, tot i que
és ara una beta, funciona molt malament,
només s'haurà d'anar uns... o sigui, unes hores al dia,
és un merder, però us prometo
que tenia la sensació d'estar veient
un capítol de Dragon Ball.
T'ho juro.
Déu-n'hi-do. Tu també l'has jugat, Albert?
Sí, vaig jugar-lo i és brutal.
Molt bé, molt bé. Déu-n'hi-do.
Doncs, mira, sense anar més lluny, podem mirar
el que estan parlant ara mateix.
Els nostres ho hi han a Telegram, hi ha diverses línies de conversa.
Per exemple,
el PurplePulp
ens diu que Nintendo fa temps
que va treure
unes reproduccions d'uns mandos clàssics
per la Wii. Diu que els va regalar
5.000 punts Nintendo
i que ell en va aconseguir dos.
Això vol dir que
compra molts jocs per tenir tants punts Nintendo.
Encara funcionen això de Nintendo, les punts, o no?
El tema del club Nintendo el van treure
i recordo que t'enviaven mails dient-te
gasta't els punts, a veure
a què em podeu regalar? I era un fons
per l'escriptori del teu ordinador o una
guia en PDF. I era en plan...
I les samarretes,
quan les aconsegueixes, no?
Necessites 10 milions de punts
i les aconsegueixes si compres tot el punyetet català.
Com es pot ser tan cutre a regalar un PDF, no?
Un arxiu PDF, no?
Un wallpaper.
I gastar-te els punts en això, també,
quina gràcia, no?
Jo mai vaig comprar res important
i deixava... A més, que caduquen. És que és tan ridícul
que caduquen. Jo he aconseguit grans premis
amb aquest sistema. Per començar, consoles
he aconseguit la 3DS
de la Princesa Pitch que tinc jo.
Això que vas aconseguir?
Amb els punts era una mena de sorteig barra
de la Princesa Pitch.
Aquí està l'engany.
Com ningú triava la de la Pitch,
tothom triava-la al mar i vaig dir
ja veuràs com si triem la de la Pitch,
un amic meu i jo l'aconseguirem.
I la vam aconseguir. Molt bé.
Ja veuràs com aquesta no la voldrà ningú i és maquíssima.
I la tens a casa i no...
Fantàstica, és una consola que m'encanta.
I jocs i tot això, sí, sí, que ho vaig aprofitar.
Molt bé, molt bé. Doncs com sempre diem,
les xarxes estan molt actives al Generació Digital
i ara estigueu atents perquè la setmana
vinent al Generació Digital us pot interessar
una cosa que farem.
Primer, quan estiguem al nostre proper programa
del Generació Digital faltaran pocs dies
per l'estrena de la nova pel·li de Blade Runner.
Per això dediquem bona part del temps
a parlar d'aquest fantàstic univers
i de la Tidal Corporation,
de la tecnologia que es podia veure en aquesta pel·li
i també una mica dels videojocs
que han aparegut que no han estat massa
amb l'efecte de Blade Runner.
N'hi ha, eh? N'hi ha.
I interessants, a més.
L'aventura gràfica és molt coneguda.
Un joc a la seva època molt potent.
Unes gràfics com man 3D
molt interessants.
A més, tindrem la sort
de tenir l'estudi
en Jordi Sánchez Navarro,
un amic nostre que evidentment
domina moltíssim de Blade Runner,
domina moltíssim de moltes coses
i hem de compartir uns minuts
amb ell, al Generació Digital.
Però també hi ha una altra cosa?
Doncs sí, perquè estem preparant el nostre proper justícia,
que aquesta setmana no n'hi ha hagut,
però no vol dir que no n'hi hagi més.
Com que no n'hi ha hagut? Sóc jo, aquest justícia?
Hem estat nosaltres, però no ens podem emportar res.
Això que dèiem la setmana que ve,
mentre fem l'especial de Blade Runner
tindrem temps per parlar de la retro-Barcelona
i de retruc,
que aquest any està dedicada a Street Fighter,
jugarem a un joc relacionat,
Marvel vs. Capcom Infinite.
Així doncs, la setmana vinent,
especial Blade Runner, retro-Barcelona,
potser tindrem la sort
també de tenir un responsable
d'aquest esdeveniment
i el justícia jugant en aquest Marvel vs. Capcom
que n'han sortit tants,
però quan veig que apareix
una altra, dius, és que ja ha marcat.
Sí, sí, a més, aquest
té una gràcia, més enllà de lluita
la lluita té molta història, ja ho veureu.
Sí? Sí, sí. Molt bé, ho comentarem aquí,
però tu no hi seràs la setmana que ve,
però ens escoltaràs. Molt bé.
Com ho haurem de fer per a la gent que ara ens estigui
escoltant i vulgui participar
en aquest justícia perquè recordem que
el juga, el comenta se l'emporta.
Doncs s'ha d'estar molt atent al Telegram,
anunciarem com s'ha de fer, però sobretot
s'ha de participar en les converses
que hi ha, obrir nova conversa
i s'ha de tenir el dimecres a la tarda
una miqueta lliure, perquè el farem
i s'ha de venir aquí, haurà de jugar,
haurà d'estar una hora amb nosaltres mentre fem el programa
i després s'emportarà el joc al que jugui.
Molt bé. Recordem, el canal de Telegram
és telegram.me barra
generació digital.
Per cert, s'ha parlat molt aquesta setmana
del xoc de trens i l'altre dia pensava
un programa especial de trens, de simulador de trens
per Nadal. Del mar.
El podríem fer, eh? Moltíssim.
Ja n'hi ha en un porron. Sí?
Els japonesos estan bojos pels trens.
No, perdona, jo estic boja pels trens.
En una època? No, Albert.
Jo quan m'estresso, no us vull dir res,
però quan m'estresso jugo a jocs de trens
i em relaxa.
Però quins jocs de trens? Els planificadors?
Els que fan rutes, viers,
ollo, railroad, tikkun i coses d'aquestes?
O, més aviat, els de
Densha de Go, que és la saga aquesta
japonesa de conduïtut, que tenen inclús
un comandament especial de
a davant i a petràs. Jo què soc?
Francess, jo què soc? Me'n dóna, oi?
Jo soc molt me'n dóna.
Fico, poso vies, ara obro aquesta via,
el pont, no sé què, tal.
Jo faig això i soc, no boníssima, no,
soc la hòstia!
Farem un dia un especial
trens, simulador de trens,
hi portarem aquí uns quants jocs
i, per què no, farem la nostra pròpia ruta
i obrirem les portes del metro,
les tancarem perquè la gent
pugui sortir i entrar.
Albert, a mi aquest programa em passarà tan ràpid,
jo sola podria estar una hora
xerrant.
Doncs mira, m'ha estat gairebé
una hora xerrant, Gina.
Sí, però no de trens.
No de trens, un altre dia ho farem
Eli, Gina, Albert i Francess, gràcies
per venir al Generació Digital.
A tu, fins a la propera.
El control tècnic en Ricard Portal, nosaltres hi
tornem la setmana vinent a la mateixa hora,
és a dir dissabtes a la mitjanit i dimecres a les 6
si ens voleu escoltar amb beta.
Adéu-siau!
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.