I cap, la ràdio inquieta.
Generació Digital, amb Albert Murillo.
Benvinguts a la Generació Digital.
El d'avui és el programa número 1033 i avui el programa serà molt japonès.
I no ho vam fer desprésament, però resulta que han vingut així els temes.
Parlarem de Tekken 8, de Guardians de la nit i de l'Anisaga Another Code.
Aquest és un programa amb una estructura més o menys normal.
De totes maneres, la setmana vinent i l'altra tenim dos programes especials.
Dedicarem el programa de la setmana vinent als 20 anys del World of Warcraft
i la següent dels 40 anys de TV3.
I parlarem de sèries de tele, de tele pública i de videojocs
i també la seva música vinculada.
Així doncs, comencem el programa d'avui.
Una mirada diferent als videojocs.
Per aprendre, pensar i somiar.
Per cantar i també per entretenir.
Grab Jump is ready.
I love this part.
Generació Digital.
Els dissabtes a les 10 del matí, a ICAT.
This is where we belong.
Passió pels videojocs.
Has descarregat Generació Digital.
I avui tenim l'Isma Cebriand des del control de so.
Hola, Isma. Espero que estiguis molt bé.
També tenim l'Elisbet Sánchez. Què tal?
Molt bé.
Francesa Iolasco.
Hola, què tal?
L'Aia Derín, com anem?
A tope.
Sí? I el Dari Garcia, què tal?
Molt bones, molt bé.
Sí? Molt bé.
M'agradaria saludar ara.
No està preparat, però m'agradaria...
No, no vol, no vol, no vol.
A una persona que m'he trobat per les escales.
Molt vinculada al Generació Digital.
Exactament.
A la història del Generació Digital.
Sí, senyor.
Però això és àudio i ell necessita...
Càmera.
Imatge, imatge, vídeo, vídeo, vídeo.
La imatge, la imatge.
No, no, no, escolta'm, si no vols...
M'agradaria molt, eh, per això.
Sisplau, que t'escoltin la veu.
Que t'escoltin la veu.
Vine cap aquí.
En aquest dia especial.
Molt bé, jugueu molt, eh?
Sí?
Passeu-vos-ho bé.
El Lluís havia estat el nostre realitzador d'imatge del programa de tele del Canal 33
de les primeres temporades.
Sí, sí.
Jo, quan vaig aterrar el Generació Digital, va ser una de les primeres persones que vaig veure.
L'aventura increïble del programa de tele que encara de tant en tant recordem nosaltres, eh?
I tant.
I tant.
Aquella casa.
Aquella casa.
On havia de ser la nostra casa, que nosaltres convivíem allà, no?
I hi havia una pissarra darrere.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, les bicicletes nostres, etcètera, etcètera.
I, sobretot, hi havia moltes consoles connectades, eh?
Doncs la imatge l'ha posat el Lluís.
I, Lluís, que et vagi molt bé.
De veritat, ara no sé per què m'està sonant això, però és igual, sí, sí, sí, tota l'hora.
Però, de veritat, que et vagi molt bé i gràcies, eh?
Vinga.
Gràcies, Lluís.
Adéu-siau.
Ciao.
Mira, m'ha agradat molt fer aquest record a una de les persones vinculades a la història d'aquest programa,
que també està molt bé.
I tant.
Molt bé, a veure, abans de res, he comentat que fèiem dos programes especials la setmana vinent i l'altra.
Una d'elles, Albert, m'agradaria dir-ne cinc cèntims.
I tant.
Vint anys del World of Warcraft.
Això mateix.
Farem un programa, vindrà alguna persona especial?
Tindrem persones expertes en el videojoc, persones que han jugat moltes hores, dies, anys, setmanes, mesos.
Persones que van estar, us ho avanço ja d'entrada, a la beta del videojoc.
O sigui, abans que aparegués el joc, eh?
Abans que aparegués el World of Warcraft fa més de 20 anys, abans que tingués cicles de dia i de nit,
abans que tingués moltes de les característiques més habituals, hi havia les primeres persones que ja l'estaven jugant.
Molt bé.
I repassarem, doncs, vivències de com ha evolucionat aquest videojoc tan important i que ens ha acompanyat
durant tota la història de la generació digital.
Molt bé.
Perquè té 20 anys i més o menys nosaltres vam començar quan encara no existia però estàvem desenvolupament.
Doncs farem aquest programa especial, digues, Francesc.
Jo vull saber si hi haurà un moment per recordar en Monforte.
Potser, potser, potser, potser.
Monforte, per la gent que, per la cara de la Laia que fa en aquests moments,
Monforte era un personatge nascut del programa que les seves vivències del World of Warcraft les comentava l'Albert Garcia
perquè l'Albert Garcia portava aquell personatge.
Brutal, em sembla.
Sí.
Increïble.
Sí, sí. I, de fet, el 3CAT, si poses Monforte, surt.
Encara surt alguna cosa.
Exacte, exacte.
I també, la setmana següent, seran setmanes molt especials, hi haurà un programa,
aprofitant que ara hi ha els 40 anys de TV3,
hem parlat o parlarem dels programes i de les sèries, sobretot, de televisió d'aquella època,
parlarem si van tenir videojocs, escoltarem les seves músiques i farem un...
Serà un procés de nostàlgia una miqueta, eh, Francesc?
Bàsicament, sí, sobretot per tots els que érem allà, que tendim a recordar més el passat,
que no pas el present de la casa.
És veritat que el present actual en qualsevol producte cultural, doncs, que surt per la tele,
doncs, que hi hagi un videojoc, doncs, ja no sembla tan estrany,
però, en canvi, recordar moltes de les sèries, tant d'imatge real com de, sobretot, d'animació,
perquè el videojoc en aquella època s'en tenia més com un producte per nen,
i era més fàcil que fossin les animacions les que acabaven tenint videojoc,
doncs repassarem algunes de les sèries que van passar, totes són sèries que han passat per aquesta casa,
i veurem quines van tenir videojoc, quines no, compte amb les d'imatges real,
perquè hi ha algunes ben sorprenents, no crec que molta gent s'esperi
que cert col·laborat famosíssim en la història de TV3 va tenir videojoc oficial.
Sí, realment és una sorpresa, perquè en aquella època el videojoc era una part important
de l'entreteniment, i estava molt de moda, i la gent ho feia.
Sí, sí, sí, doncs tindrem algunes sèries que ni ens ho esperem.
Doncs comencem amb aquest programa japonès,
i ho fem primer amb una nissaga molt, molt coneguda de videojocs.
Generació Digital, els dissabtes a les 10 del matí, a ICAR.
I és que aquest és un gran moment per a aquelles persones que sigueu entusiastes dels videojocs de lluita.
Si l'any passat vàrem assistir al llançament de les noves entregues de Street Fighter i Mortal Kombat,
aquest 2024 comença amb el retorn d'un altre gran clàssic dins d'aquest gènere, el Tekken.
Efectivament, aquesta veterana sèrie de jocs de lluita desenvolupada per la desenvolupadora japonesa Bandai Namco
està de doble celebració. Primer, perquè s'acaba de posar a la venda el Tekken 8,
i segon, perquè aquest any celebren el 30è aniversari de la saga.
I Albert, sabem que tu ets més de Street Fighter, però ets una persona professional
que porta forces dies jugant intensament aquest nou Tekken 8, no?
O i tant, torna al Tekken, torna al que jo considero, jo i moltes persones,
que és el rei de la lluita en 3D.
No diré el rei de la lluita, diré el llei de la lluita.
El rei de la lluita en 3D, d'acord?
Seria massa fort.
Sí, seria massa fort i hi ha altres jocs que potser són millors.
Però bueno, altres nissagues.
Parlem de Tekken, que és un joc superpopular,
amb una història brutal.
Ara deia a Zeli, que farà 30 anys aquest 2024.
I bé, el motiu del qual parlem és el Tekken 8, evidentment.
Acaba de sortir a la venda del Tekken 8 per la PlayStation 5,
per la Xbox Series i per PC.
Molt bé.
Quina sort que hagi sortit per les consoles de nova generació,
perquè justament una de les grans virtuts del videojoc
és que gràficament és una passada.
És un videojoc que utilitza el motor gràfic del Unreal Engine 5,
la nova edició del motor gràfic més habitual,
i es veu increïble.
Es veu superbé el videojoc,
té uns gràfics molt espectaculars.
Té com una essència molt d'arcade.
No sé com definir-ho,
però és un videojoc que el veus
i sembla que com que tornis a l'època aquella dels salons recreatius,
amb unes llums, amb una potència,
amb un volum de la música,
tot molt curiós.
Aquest, el primer, que va sortir,
va aparèixer per PlayStation 1?
Sí.
Sí, sí, el recordo.
En el moment en què van sortir hi havia la gran comparativa
entre la saga Virtua Fighter i la saga Tekken.
Eren aquests dos grans del joc de lluita en 3D,
en el moment precisament en què el que a tothom li agradava
era l'Stip Fighter 2.
I aquells salts poligonals del començament
era això, era Virtua Fighter i Tekken.
I tu quan dius que és molt arcade,
això vol dir que tenia en aquella època
màquina arcade o no?
Sempre el primer era l'arcade.
Perquè el 30 aniversari del 94 és de la versió arcade.
Va ser el 95 que va sortir per la PlayStation,
tot i que tothom coneix la versió de la PlayStation 1,
que era la que conegu.
En parlarem de tot això en els propers minuts,
perquè parlarem també una mica de la història de la saga de Tekken.
Així en línies generals és un joc de lluita molt agressiu.
Molt agressiu, o sigui, quan lluites...
Hi ha sang, vols dir?
No, no, no.
Més que la defensa, prima l'atac.
No hi ha sang, és molt violent,
però no és una cosa que diguis uf.
Qualsevol personal pot veure...
Patades, cops de puny, bla, bla, bla.
Sí, i a més, tot és tan estrafalari els personatges
que qualsevol intent de violència no te'l creus gaire.
Ja, d'acord.
I té molt, molt, molt contingut.
És una cosa que repassarem, perquè té molt contingut.
Us comento més coses del Tekken 8,
ja que és el joc que és d'actualitat.
Us deia molt contingut, 32 personatges.
Són molts personatges per escollir,
moltíssims personatges d'entrada.
Avui dia estem acostumats a que ens venguin personatges a banda, no?
Sí, i tant.
Aquí hi aportes 32.
Compres el joc, passes per caixa, 32 personatges són massa.
Per mi són massa.
No, però està bé, està bé.
Què tries, no? 32?
No, no, no.
Quants veus millor?
I són clàssics de la saga o hi ha personatges nous?
La majoria són clàssics, però hi ha novetats.
Per exemple, dels nous, hi ha tres nous.
Hi ha un que es diu Víctor,
que és com un senyor ric, superestiloso.
Hi ha una noia que es diu Reina,
que crec que és el preferit de tota la comunitat de fans,
que vindria a ser el substitut,
la substitut en aquest cas de Heihachi,
el mític personatge aquell que tenia aquells cabells
que li sortien un per cada costat.
Aquell senyor mític.
I hi ha altres personatges.
Ah, sí, un altre, la tercera és Azucena,
que és una noia que em sembla que és de Centroamèrica
o d'algun país sud-americà,
el seu origen com a personatge,
i també és curiós perquè és un entusiasta del cafè.
O sigui, cadascuna...
Sara de Colòmbia, jo, no?
No, de Venezuela.
Totalment.
Digues, perdona.
Els 32 personatges els desbloqueixes d'entrada
o els vas desbloquejant?
Ja estan.
Els tens d'entrada?
Sí, sí, sí.
Això està bé, no?
Home, no, no té gràcies.
Ah, tu, segurament n'apareixerà més, no?
No, no, estan perquè,
a banda de les gràcies del videojoc,
és que té molt contingut per a un sol jugador,
i una de les gràcies és anar fent la història de cada personatge.
Ja, exacte.
La seva cinemàtica...
Que no és llueta per llueta, no?
Sí, sí, sí.
Té un sentit.
Exacte.
Molt bé, molt bé.
Hi ha una nova mecànica.
Sempre sabeu que hi ha com noves mecàniques,
petits ajustaments.
Sí.
En aquest cas,
és una barra que es diu el Heat System,
que és una barra que el que fa és, doncs,
donar-te, doncs, uns modificadors
per fer combos, per fer atacs més espectaculars,
en definitiva, perquè siguis més ofensiu, més agressiu,
és aquesta nova novetat tècnica.
El moda història per un sol jugador.
És un moda que és com una pel·lícula.
Agafes el personatge principal, per entendre'ns,
en Jin, en Jin Kazama,
i és una pel·lícula molt exagerada,
com un capítol de bola de drac.
O sigui, ja ha deixat de ser un joc de lluita realista.
Ah, és que curiós, no?
Els personatges volen,
bueno, ja fa anys que és així,
volen, esclafen edificis,
és com bola de drac, com un anime.
Però està bé, no?,
que tingui aquesta vessant més d'història
i que puguis jugar d'una forma diferent.
És que és un joc molt pensat per...
Si no vols competir,
perquè realment quan dones la passa
de fer partides online,
dius, bueno, ja m'apallissaran.
A mi em passa, eh?
Clar, clar, clar.
A mi, inclús a la Street Fighter,
que em considero decent,
jo entro online
i unes pallisses que no puc...
Bueno, no m'aixeco.
Estic allà, no, no.
El rank està molt baix sempre, sempre, sempre.
Aquí, si tu ets una persona
que simplement vols passar-t'ho bé,
lluitar i tal,
no cal que et connectis online.
Hi ha molta oferta de contingut
per a un sol jugador.
Hi ha un mode que es diu Arcade Quest,
que és divertit.
Crec que us mullerà especialment
als que veuen als salons Arcade
perquè tu et crees un personatge
i és com una mena de tutorial
amb el teu avatar
on tu vas per diferents salons Arcade
aprenent coses.
Tal, videojoc...
És el tutorial.
Molt bé.
Crec que li hauríem de dir tutorial
perquè molta gent no entrarà a Arcade Quest
quan és el tutorial.
T'ensenyen a jugar,
et crees un ninotet
i t'ensenyen a jugar.
Està bé.
I hi ha altres jugadors,
hi ha com un lobby amb altres jugadors,
està bastant bé.
Molt bé.
I torna un minijoc molt estimat
perquè a la saga Tekken
hi ha molts minijocs
i un dels més estimats
és el Tekkenball,
que és un vòleybol
però els moviments
són moviments de lluita
en comptes de moviments típics
de l'esport del vòleybol.
Escolta'm, Albert,
i per què consideres
que el Tekken
és un joc de lluita 3D
que és el més popular, diguem-ne?
Intentaré respondre aquesta pregunta
perquè és així.
Encara que per mi
Street Fighter sigui com
el joc de lluita,
jo penso...
De fet, a nivell comercial
el més popular és el Tekken.
Vem més que el Street Fighter.
Com pot ser que Tekken
vengui més que el Street Fighter
si és clarament pitjor?
Com pot ser?
M'ho pregunto.
No ho entenc.
Així que anem a intentar respondre
com és possible
que Tekken sigui tan exitós
entre el públic, no?
Per començar,
abans ho deia amb el Francesc,
Tekken,
per fer una mica
de context històric,
ve de Virtua Fighter.
De fet,
el dissenyador de Virtua Fighter,
això, Francesc,
ho vaig descobrir jo,
documentant-lo,
és el mateix,
el dissenyador de Virtua Fighter,
tots tenim al cap el Yusuzuki
com a director del projecte,
però el dissenyador,
el planner que es diu a Japó,
és el mateix a Tekken.
Un senyor japonès
que es diu Seichi Ishii,
és el mateix
que va fer el disseny
de Virtua Fighter,
el mateix a Tekken.
Això vol dir que treballaven
a la mateixa empresa
o ell ho va deixar i va...
Perquè això és Namco.
Això és Namco,
és Namco, correcte.
Va treballar a SEGA
dissenyant el Virtua Fighter 1 i 2
i se'n va a Namco.
Això en els jocs de lluita
que vagin d'una companyia a l'altra
és superhabitual.
Deu ser com els futbolistes,
no?
Sí, sí, sí.
I fent els caràcters,
no?
Els personatges.
Efectivament.
Doncs ja des del començament
Tekken va sortir
com a resposta a Virtua Fighter
i era com un Virtua Fighter
amb textures,
no?
Era com...
I un toc més...
Un toc més com...
Entre cometes,
perquè és una paraula
que no diu molta cosa,
modern.
Ja.
Entre cometes.
La música era com un rotllo
maquinera,
com la que sentim
en aquest programa
de fons
i com més apropat
a una estètica
més...
No tan...
De ninxul,
de videojoc,
allà com...
Street Fighter
no deixa de ser
com un anime
amb personatges
molt estereotipats.
Ja.
A casa nostra,
Tekken va tenir molt èxit
perquè la Play
va tenir molt èxit.
Sí.
La Play,
vull posar-ho entre cometes,
perquè és aquest concepte
de la Play.
Va tenir molt èxit
i llavors Tekken
va tenir molt èxit.
Un joc també
amb un estil
molt particular
perquè era un joc
molt enfocat
a allò que deien
matxaca-botones.
Cada joc de lluita
té la seva dinàmica.
A Tekken
tu tens quatre botons
i cada botó
em mou una extremitat
del personatge.
Això fa que sigui
com...
o en aparència
fàcil de jugar.
Perdona,
és un botó
per la braç esquerra,
braç dret,
peu esquerra i peu dret?
Sí, això sempre m'ha aplicat
del Tekken
com a...
com a elecció de disseny.
Però no,
creieu que a l'hora
de jugar
és com molt aleatori?
Realment tu no saps
ben bé què estàs fent?
Exacte.
És que és així.
Per això després
entrem a l'online
i ens foten
la païssa de la vida.
Clar, perquè creus
que ets boníssim
i aleshores no.
És que estem responent
justament a la pregunta
aquesta de per què Tekken
és més popular
i jo penso que aquest és un motiu
perquè en aparència
és més fàcil de jugar
i també
és com més directe,
és com divertit
perquè apretes botons
o...
El típic, no?
Jo quan començava a jugar
recordo que per fer els agarres
premies dos botons junts
i feia una postura especial
i era molt fàcil
d'executar
tècniques molt vistoses.
Per continuar, doncs,
el que diem abans de la música,
les estètiques de Tekken
sempre han sigut com més...
Com dir-ho?
Per mi és cutríssim.
Ja.
O sigui, per mi és cutríssim.
Perquè és que porten
unes pintes els personatges
però també això
ho té èxit, no?
Perquè clar, és com molt...
És el seu estil que...
Sí, no?
Sí, és molt boig.
És hortera total.
O sigui, Tekken és un joc tan hortera.
Els personatges...
No hi ha cap que tingui un vestit
que diguis
sortiria al carrer vestit així.
No, no, no.
El pots trobar, per exemple,
a un saló del manga
algun personatge de Tekken?
Difícilment, no?
És que no...
El cosplay no està preparat
per aquest nivell d'horterisme.
És que és massa, de veritat.
Els personatges...
Bueno, hi ha personatges
que són ossos,
són bèsties raríssimes,
ossos amb ulleres de sol...
bé, això ja també ho trobeu.
I el resultat de tot això
que us he dit
és que ha venut 55 milions d'unitats
al llarg de la seva història.
És molt popular Tekken per tot això.
La música també,
podríem dir que és com noventera, no?
O sigui, és música dels anys 90, no?
Una mica.
De fet, parlant de la música, Albert,
una cosa increïble
del nou Tekken 8,
que ara et tornarà a parlar d'ell.
Hi ha tota la música,
tota la sèrie.
Tu et pots fer una playlist
dintre del joc.
O sigui, el Tekken 8 és un joc
que té tantes opcions
que és com per quedar-t'hi a viure a dintre.
Llavors tu, hi ha un menú
que és fes-te la teva banda sonora
de fons preferida.
I dius, del Tekken 1,
aquestes 3,
del Tekken 2, aquestes 2.
Tekken 3 no tenia bona música a fora.
Tekken 4 pitjor encara.
Tekken 5, sí.
I pots fer com una playlist
amb les músiques de tota la saga
de tall molt guapo, eh?
O sigui, jo vaig quedar com...
com molta música.
Centenars de temes musicals
allà per escollir.
I jo, tu ets un expert
en jocs de lluita,
jo per sempre que els vaig deixar
i no hi jugo,
pot ser el Tekken 8
un bon títol?
Perquè, vinga, va,
vaig a provar
i a veure si m'hi animo.
Jo crec que sí.
De fet, Albert,
a veure, en el fons,
Street Fighter,
l'última entrega,
Mortal Kombat o Tekken,
són jocs molt agraïts
per un públic molt ampli.
El que busquen
és un públic ampli.
El que no faran
és buscar un públic petit
per l'envendre molt
i, per tant,
tots tenen moltes opcions
i el que més té potser
és aquest Tekken.
Més inclús que el Mortal Kombat
que va sortir fa uns mesos
que també tenia moltes opcions
per a un sol jugador.
Aquest Tekken
té molt contingut,
té uns tutorials
molt ben fets,
com us deia,
que és aquest mode arcade
que tu a poc a poc
vas veient
i et demanen
on et vols asseure?
A la dreta o a l'esquerra?
A l'esquerra, com no?
Qui se asseure a la dreta?
Qui vol començar
en el joc de la dreta?
Mare meva.
El típic germà petit.
Exacte.
Qui vol saber
a la dreta?
Bé,
et deixa escollir això.
Té molts continguts,
molts modes de joc
i jo penso
que és un joc
que agradarà
tant a entusiastes
que volen aprofitar-lo a fons.
Abans de començar
el programa
veia a Twitter
un tuit
d'una persona
que deia
us passo
la quadrícula
d'atacs de King,
el típic personatge
de Tekken
que és un lluitador
de present catch
amb una màscara de tigre,
mític,
increïble,
King,
i era un document
tan extens,
tan extens
que dius
uau,
la profunditat del joc
és molt bèstia.
Per què?
O sigui que hi ha
una combinació
diferent dels botons?
Combinacions?
Estem parlant
de quatre botons, Albert.
Quatre botons,
però no només combinacions
sinó cadenes
que barregen
atacs complexos
dintre de la cadena.
Uau.
Una meravella.
Pots divertir-te bé
entrant a fons
o només anant per sobre
modo història,
32 minicampanyes
cadascuna amb la seva cinemàtica
per cada personatge,
les campanyes de cada personatge
lluites contra personatges
que té sentit que lluitin
perquè formen part
de la història
de cada personatge,
té molt contingut
i està molt currat
per qui vulgui
simplement jugar
amb amics,
a casa,
amb dos comandaments
o ei sol.
Per tant,
un joc
que recomano moltíssim.
Ara estava pensant,
ara parlarem de manga,
parlarem d'anime.
Aquests tipus de jocs
han tingut històries
amb anime,
sèries?
Sí.
Estic parlant
de Street Fighter,
Tekken, etc.
Tots aquests tres
que ara mencionaven,
Tekken,
Street Fighter
i Mortal Kombat,
transmedia tot el que vulguis.
Còmics,
pel·lícules,
animes,
de tot.
Molt bé.
Molt bé, molt bé.
L'altre dia vaig fer
l'exercici d'entrar
a una botiga de còmics
i em vaig emportar
un còmic
molt curiós,
no sé si us sona,
és un autor
dislàxic
que té una forma
de treballar
el personatge,
perdó,
el del cop,
els personatges
super diferent,
absolutament.
Algunes vegades
els personatges
són puntets
amb uns puntets
de colors
que és que porta
un pastís o tal,
super original.
Saps?
I vaig pensar,
mira,
realment,
el còmic,
el manga,
no està tot inventat.
No ho sé,
ets una sensació,
oi?
No, no, no.
Albert,
fa també tres dies
vaig anar a una botiga
de còmics,
vaig veure Street Fighter
i les Tortugues Ninja.
Tot en un.
Tot en un.
Ah, sí, sí.
És una serie de crossover.
Últimament també es porta
això de fer crossovers
en altres plataformes,
no només en els Marvels.
Si fa res d'entreure
un manga
de Samurai
i l'Stitch.
En plan,
el Nino Blau de Disney.
Què dius?
O no us oblideu.
Cap com
contra Tekken.
Ah, molt bé.
Ah, veus?
Mira això.
I tens Tortugues Ninja
en Power Rangers.
Si no l'han publicat aquí
a Espanya estarà a punt
de...
I en Batman també.
I en Batman.
És que les Tortugues Ninja
les posen en...
N'han fet ja dos.
Sí, sí.
Està en un moment increïble
això.
Bé, doncs escolta'm,
anem ara...
Per cert,
jugar-lo en PC
no hi ha cap diferència,
no?
O sigui, al final
és el comandament
o l'aparell que juguis,
no?
Exacte,
si vols jugar
amb un arcadestic.
Exacte, arcadestic.
Hi ha gent...
jugar amb teclat, eh?
I dius tu,
sembla com una aberració.
Estava pensant ara mateix,
quan has dit PC he pensat...
Sí.
Vaig a...
No, no, doncs...
He hagut de fer molts còmosos
amb les tecles del cursor.
No, però clar,
per introduir les comandes
amb un teclat va molt bé.
Sí, clar, clar, clar.
Perquè al final
les direccions...
Hi ha gent que juga amb teclat
i que és una mica raro,
però juga.
Per cert,
un punt final.
Bravo a la gent
de Bandai Namco
per les opcions
d'accessibilitat del joc,
per apropar-lo a més gent.
té una quantitat d'opcions
per fer les partides més fàcils,
adaptar-lo a comandaments especials,
a temes visuals, sonors...
Brutal.
El pots jugar sense veure res.
Per cert,
la gent de BSN Fighters,
per exemple,
que juguen a videojocs de lluita,
Tekken està dins del seu...
Bueno,
el Sharin,
el de BSN Fighters,
bàsicament va fer una imatge
aquest cap de setmana
que és una carta de divorci
del Zangief.
Com que es divorcia
de Street Fighter...
Oh!
Ell va fer-ho.
Per donar-li...
Ahi vaig entrar al seu stream
i està viciadíssim el Tekken
i tota la temàtica d'ell,
del de BSN Fighters,
és...
Ho sento, Street Fighter,
però Tekken m'està flipant.
Molt bé.
Molt bé.
Fantàstic.
Generació digital
amb Albert Murillo.
La Laia quan em va dir
però puc parlar d'anime,
de...
Evidentment,
evidentment.
Amb aquella...
Jo visca, seguim.
Aquella brillantor d'ulls
que se li posen.
Aquesta crec que és una
de les cançons preferides
d'anime
de tota la història.
Sí?
Sí.
Home,
jo recordo fa dues sermanes
que m'has portat una
de cançó que se'm va quedar...
La de Majly.
Oh!
que està super...
Em va agradar molt, eh?
Des de Calabasti,
jo l'he vist en més jocs.
Sí?
Sí, sí, sí.
Molt bé.
És que ha agafat com una gran
embranzida
la cançó de Majly.
Després de que tu
fessis el programa especial.
Molt bé, molt bé.
I esclar, avui què ens portes?
Perquè els temes no s'atrecaven.
Llavors...
No, no s'acabaran mai.
Val.
Doncs em vas demanar
que ajuntés
món de manga-anime
amb videojoc.
Exacte.
No sé si és...
I t'he portat una saga
que compleix tot.
Manga, anime,
món del cinema
i videojoc.
Molt bé, molt bé.
I com es diu aquesta...
Aquesta saga?
Onisaga?
Doncs en català
el coneixem com a
Guardians de la nit,
però el seu nom original
és Demon Slayer
Kimetsu no Yaiba.
Molt bé.
Per la gent que mira el 3CAT,
això s'ha vist el 3CAT o...?
Tenen la primera temporada
doblada al català.
Molt bé.
Per tant, us recomano molt.
No és per a tots els públics,
podríem dir,
perquè hi ha cert punt de violència
i és una mica sanguinari.
Ja.
Però us encantarà.
Molt bé.
O sigui, els que tingueu
l'oportunitat de mirar-lo,
busqueu Guardians de la nit
o directament en japonès
a la gent que li moli
sense doblar.
Això.
Demon Slayer.
Guardians de la nit
o Demon Slayer
Kimetsu no Yaiba.
Val.
Molt bé.
Perfecte.
Escolta'm, i de què va aquest tema?
Doncs, en aquest anime o videojoc
encarnem el Tanjiro.
Que el Tanjiro viu...
Podríem dir que és una època
de rotllo modernista al Japó,
perquè és com que allà
sempre han viscut
o han vestit com molt antic
allò que encara van
amb kimonos i coses així,
però en canvi existeixen
els cotxes, els trens.
Vull dir,
seria una època modernista.
Perdona,
l'altre dia
vaig entrar al tren
i van entrar
davant meu
tres japonesos
d'una edat
de 22,
25 anys.
Anaven vestits.
Impacables, oi?
Però amb kimono?
No.
Ah,
home.
No,
però sí que
anaven super elegantosos,
a més,
tots tres
amb mulleres sense vidre,
cosa que cada vegada
s'hi veiem més.
Ah,
que ara és la moda, sí, sí, sí, sí.
Val, perdona,
disculpa'm.
Doncs tenim aquest protagonista,
el Tanjiro,
que viu en una casa desolada
enmig de la muntanya,
com a 4, 5, 6 hores
del poblat més proper,
i el pobre Tanjiro
torna després d'una jornada
de passar-se en el poblat
més proper,
entre cometes,
de vendre llenya,
i al tornar es troba
com a tota la seva família,
a la mare i als germans,
els ha assassinat
vilment un dimoni.
Però què m'estàs dient?
Quin drama.
L'escena és supergony.
Al principi és el mal.
Què s'ha passat?
Què estic veient?
Passeu de la primera escena
perquè és molt gony.
Home, clar, quin horror.
No, que és necessari
per entendre després
tots els sentiments
i per el que lluita.
I l'única germana
que ha sobreviscut,
només aixecar-se,
l'intenta atacar
perquè l'han convertit
en dimoni,
la germana.
Millor que...
Però és com...
Jo crec que la personatge
més emblemàtica de l'anime,
que és la Nezuko,
que és la dimoni,
li posen com una branca
de bambú a la boca
i com que no pot mossegar
és com que li treuen
les ganes
d'anar a menjar humans.
L'Albert està flipant.
No, no, no.
Ho estic seguint.
Estem seguint la història.
Sí, sí.
Llavors, els que vulgueu
llegir el manga endavant,
però aquest anime
té el màgic,
són les animacions
i les cinemàtiques
on els seus atacs
és com que visualment
encarnen el...
Com ho diríem?
La naturalesa dels seus atacs.
Per exemple,
ell comença sent
com un assassí
de dimonis
que fa servir
l'element de l'aigua
i les seves ultis,
els seus atacs més potents,
les fa com amb símbols d'aigua.
Molt bé.
I surt tota l'animació
de l'aigua
i les onades.
Increïble.
Però en una animació
el rotllo com si fos dibuix
enmig de l'anime
més realista
surt com si fos dibuixat a mà
tota l'onada
que representa el seu atac.
Molt bé.
I així tenim, per exemple,
el pilar del foc,
el pilar...
No sé.
Ara no sé.
Una que lluita com amb papallones.
Els diferents elements,
no?
De natura.
Sí, com diferents amors.
Ai, amors.
Com diferents elements.
Inclusi una de l'amor.
No sé.
Com diferents elements
per donar excusa
a aquests poders atacs.
Molt bé.
De fet,
el que m'estàs comentant
és que dóna joc
a banda de l'anime
al videojoc
aquell que comentaves.
Exacte.
Hi ha molts elements
que aquí poden sortir, eh?
Llavors, si no us interessa
l'anime,
però sí que us molen
els videojocs,
òbviament,
si no estaríeu escoltant
aquest programa,
tenim el...
va sortir el videojoc
que representa
com la primera part
de la història
d'aquest anime,
que és Demon Slayer
Kimetsu no Iaiba
de Hinokami Chronicles.
De moment crec que és
l'únic videojoc
que representa
com la història en si
i mola
perquè el representar
la història en si
no cal que us hagueu vist
ni el manga
ni l'anime
ni res,
podeu introduir-vos
que us començaran
a introduir
en aquest món
dels assassins de Dimonis.
I aquest joc
és fàcil de trobar
aquí,
sense problema.
Jo el jugo per Steam mateix,
però per Play també està...
Molt bé,
molt bé,
molt bé.
Què més?
Doncs,
mola perquè el combat
és molt amè,
rotllo,
com deia el...
des d'apratar botons,
però,
rotllo,
que cada Dimoni
et vindran
atacs completament diferents
i el que mola és,
també dèiem,
té molts modes de jocs,
rotllo,
que jo el vaig tancar
per primera vegada
i no podia tancar el joc
de les finestres
que se m'anaven obrint
en pantalla
de tot el contingut nou
que pots accedir.
En plan,
combat de batalla lliure,
pots jugar amb tots els personatges
principals que vulguis
a mesura que vas avançant
per la història
i te'ls van presentant.
Llavors...
És a dir,
tens moltes formes
de viure aquest joc,
no?
Sí, sí,
moltes.
Tant la història
com els modes de batalla,
podríem dir,
no sé com dir-ho,
com de tornar enrere
en la història,
en els capítols anteriors
i anar-los a fer el 100%,
o posar-te les batalles
contra els jefes
a modes més encara difícils,
que deies...
Dius,
si ja m'ha costat un bosc,
torna i fica't el més difícil
perquè et passi
nous moviments
i coses rares.
Sí, sí, sí.
Ho vaig provear
i va ser impossible,
jo crec.
Jo crec que és un joc
molt enfocat
a la gent que li ha molat
molt l'anime.
Sí,
en part sí.
Perquè,
per mi,
no l'he jugat,
però pel que he vist,
la gràcia deu ser
reproduir,
però jugant tu,
les mateixes escenes
que la sèrie d'animació.
o el còmic.
I t'ho permet,
més o menys,
fer-ho.
Sí, sí, sí.
I mola perquè,
en un combat,
que per exemple,
tu sempre ho veus,
potser des de l'anime,
des de la perspectiva
i des dels pensaments
del protagonista,
en aquestes batalles,
si t'han ajudat altres personatges,
tu pots lluitar
amb els altres personatges.
Llavors,
això és el que mola,
que per exemple,
pots encarnar
la germana d'Imoni
i lluites
com si fossis ella.
És com,
està molt xulo,
aquesta part.
Molt bé.
Sí.
Tu l'has vist,
Francesc?
Sí.
Però, diguéssim,
el 3Cat, eh?
Sí, sí, sí.
Jo l'he vist aquí
en el 3Cat.
Perdoneu,
els teus fills també?
Sí, de fet,
són ells els que em van dir
de veure-la,
els que ens la van presentar,
no?
I ens ha encantat a tots
i, de fet,
ara estem veient
les següents parts
que no estan en el 3Cat
a través d'altres plataformes
com Crunchyroll,
on tens molt de manga
i el seguim
en versió original.
Però sí, sí,
perquè hem de seguir-la,
perquè ens ha deixat a tots
molt interessant,
els personatges
tenen molta profunditat,
vols seguir veient
què passa amb la història,
hi ha un gran dolent,
però després,
dintre dels propis
Caçadors de Vampirs,
és una organització
que té, doncs,
també personatges
que van apareixent,
que van sortint,
no?
I que vols seguir veient
quins altres poders tenen,
perquè és això,
tots tenen un poder
molt característic
i molt específic
i molt icònic
i, clar,
vols seguir veient
com es desenvolupen
tots els personatges.
Una dada
que abans comentàvem,
abans de gravar,
que crec que
si no coneixeu aquesta dada,
potser us pot generar
interès
aquest fenomen
de qui mets una llaiva.
La pel·lícula,
la primera pel·lícula
basada en aquesta sèrie,
és la pel·lícula
més taquillera
en la història del Japó.
Més que cap altra pel·lícula
de l'estudio Ghibli...
Això vol dir que estem davant...
i de pel·lícula s'acció real.
Sí, ho van fer molt bé
perquè treuen
la primera temporada
d'anime,
crea un,
com ho diríem,
un gran furor
i,
en comptes de publicar-te
directament la segona temporada,
podríem dir que
la primera part
de la segona temporada
te la treuen
en pel·lícula,
al cine.
Rotllo exclusiu en cinemes
durant, no sé,
dos o tres mesos.
La gent es va tirar.
També està en català,
la van traduir,
la van doblar al català,
també.
A la pel·li, eh, dius?
Sí, sí,
una tradució increïble.
Expressions.
Sí, sí, sí.
O sigui,
la vam tenir aquí als cines
en català.
Sí, sí, sí.
La pera llimonera.
Sí, però increïble.
Hi ha un dels protagonistes
que adora menjar
i va dient
que bo, que bo, que bo
i és tot el rato així.
Molt bé,
per cert,
una pregunta
d'ignorant de manga.
El manga és en color
o en blanc i negre?
No, en blanc i negre.
Sempre, eh?
La majoria dels mangas
estan publicats en blanc i negre,
tal com es publicen allà.
Sí.
De tant en quant,
si el manga és suficientment interessant
en les publicacions originals,
tenen algunes pàgines
potser de color sèpia
o amb alguna variació de color
i en alguns altres moments
tenen una introducció,
tenen dues o tres pàgines
a tot color.
Això és ja quan són dels bons i tal.
Per desgràcia,
moltes vegades,
això aquí,
en les edicions que es fan
aquí a Espanya,
doncs no acaba de reproduir-se.
Les veiem tots en blanc i negre,
excepte que es tregui
doncs alguna edició especial,
que sí que les manté
i tens aquestes pàgines extra color.
Però aquí, bàsicament,
ho veuràs en blanc i negre.
Abans,
et volia comentar, Francesc,
que a casa teva
sou un exemple
i, de veritat,
això que feu amb els nens
de veure aquestes sèries,
que les viviu junts,
que les comenteu,
això és únic, eh, Francesc?
Sí, no?
I fins al punt que és això,
vull dir,
tens el temps que tens
i, per tant,
i també és el que ens passa
moltes vegades,
el que passa a tots els pares
generacionalment,
que ens quedem antics
i enclats una miqueta
en el que ens agrada més
i moltes vegades
les novetats,
doncs ja no estàs
per seguir les novetats,
perquè ja no són
les teves novetats
de fa 20 anys,
les teves sèries.
i, bueno,
no t'interesses prou
o ja dintre de l'oferta
moltes vegades dius,
bueno, no sé
què val la pena o no.
Són ara els meus fills
els que moltes vegades
han vist ells ja
pel seu...
O sigui,
no l'heu vist,
això?
Exacte.
No l'he vist jo a la tele.
No, l'he vist jo per l'ordinador,
jo l'he vist per no sé què
i llavors ja ho han vist
i llavors ens ho proposen
i les veiem tots junts a casa,
no?
Està molt bé que trobeu
aquest ton en comú
que a més a més us interessi
de veritat els quatre,
no?
Que no diguis,
ara m'he d'atregar això
perquè tal,
no?
Que els quatre ho gaudeixin.
Totalment,
totalment.
No,
hauré de fer algun exercici
jo de veure...
Tu, Eli,
ets molt de mirar
aquestes sèries d'anime,
oi que no?
Jo, gens,
i cada vegada
que n'expliqueu aquí...
Estem aquí
a tots dos callats.
Em donen moltes ganes,
sí, sí, la veritat.
Hem de posar-nos al dia.
Hem de posar-nos al dia.
Són pocs capítols.
Per això, per això.
Sí.
Que mala persona aquest.
No,
però una dotzena
deuen ser de capítols
la primera temporada,
no?
No,
crec que per temporada
en aquesta hi ha 24.
La primera temporada 24?
Jurarí que sí,
ara ho miro,
però...
Molt bé.
Doncs ja està,
dic que aquest videojoc,
això,
com dèiem,
es pot trobar hasta la venda
Nintendo Switch,
PlayStation,
PC,
heu dit?
Sí.
PC segur.
Doncs molt bé.
Diguem el nom altre cop,
que de fet,
diguem els tres noms,
que és
Guardians de la Nit,
conegut aquí,
Guardians de la Nit en català,
Demo Slayer,
Kimetsu Noiaiba.
Sí.
És correcte, això?
Sí.
Molt bé.
Doncs continuem,
ara,
amb més coses
relacionades precisament
amb aquesta anime.
Generació Digital.
Acabes de fer una captura.
I és que el Víctor,
Víctor Mame,
sempre mira a veure
què fem en el programa
per inspirar-se
i fer-nos la nostra,
la seva visió musical
del programa
i d'algunes de les coses
que comentem.
I aquesta setmana
ho tenia molt clar
i, per cert,
hi haurà una de les sis coses
que ens digui,
i no sé quina és,
que no és real,
és una enganyifa.
Vinga.
Sis curiositats,
una d'elles falses
sobre la compositora
Yuki Kajiura.
Kajiura és una compositora
japonesa coneguda
per la seva gran producció
dins del món
de la indústria de l'anime.
A més a més,
també ha fet música
en l'àmbit dels videojocs,
de les pel·lícules
i les sèries
i també en un àmbit
més popular
en el món del J-pop.
Les seves composicions
són reconegudes
per el seu ús
dels motius únic
i, a més a més,
per la fusió
entre música clàssica
i música electrònica.
També per la seva gran capacitat
de fer brillar
els instruments sinfònics
dins de les seves produccions
i per l'ús
de la gralla elèctrica.
Alguns dels animes
més reconeguts
pels quals ha fet música
són
Sword Art Online,
Madoka Màgica,
Fate Zero,
Tsubasa Chronicles
o Kimetsu no Yaiba,
és a dir,
Guardians de la nit.
Fins demà!
Algunes de les composicions
de Kajiura
estan en un idioma
inventat per ella mateixa
anomenat Kajiurago.
Aquestes lletres
no tenen cap mena de significat
i estan totalment
al servei de la música.
Així, doncs,
els vocalistes
tenen una gran
llibertat creativa
a l'hora d'interpretar
aquestes notes,
ja que no estan influenciades
pel missatge
que vol transmetre la cançó.
Simplement,
canten els sons
que millor queden
a cada síl·laba.
Aquest idioma
sona com una barreja
entre el llatí
i el japonès.
Podeu escoltar
algunes cançons
com, per exemple,
Lending Theme
de Xenosaga 2,
Credem Justitiam
o Nux o Alpurgis
de Madoka Màgica
o Voices from the Past
de Guardians de la nit.
En alguna entrevista
Kajiura
ha comentat
que va decidir
fer aquest idioma
perquè es perdia
per gran part de la població
el significat de les lletres,
ja que si feia
les cançons
en japonès,
part de la població
no l'entendria,
igualment en qualsevol idioma.
D'aquesta manera,
cadascú pot fer
una pròpia interpretació
del significat
de les lletres,
tenint en compte
el context de la cançó
i, sobretot,
la sonoritat d'aquesta.
Espero que us hagi agradat
aquest vídeo.
Aviam si endevineu
quina és la informació falsa
i ens veiem la pròxima setmana.
Que vagi molt bé.
Jo diria
la graia electrònica.
Sí, a mi no em sonen
graies, eh,
en les músiques,
però...
Són estrany,
però vés a saber, eh?
Però potser el tema
de l'idioma també,
aquest inventat,
no ho sé, eh?
No ho sé.
No ho sé.
Podria ser...
El de l'idioma
podia ser, eh?
Sí, sí.
També podria ser.
És un idioma universal, no?
No ho sé.
La Yuki,
que giura,
com molts d'aquests
compositors
de manga,
anime,
etcètera,
també són molt reconeguts
al Japó
i segurament
ella també ho és, no?
No ho sé, eh,
si teniu gaires
referències d'ella, eh?
Bé, doncs aquí...
Els oients que ho puguin saber
ja ho saben
que ens poden comunicar
amb nosaltres
a través del Telegram,
per exemple,
que és un molt bon lloc,
que és com un grup d'amics,
de 300 amics
que som allà cada dia
i poden provar,
però jo diria
que és la graia electrònica.
Els japonesos
som molt
d'agafar
les referències
contemporànies
i antigues,
tradicionals
també,
de diferents països
i mai se sap.
Igual van agafar la graia
i l'han, no sé,
ha fet alguna cosa,
però no ho crec,
no ho sé.
Bé, ja ho veurem,
ja ens ho diran.
Generació Digital
Doncs continuem
el Generació Digital,
el programa de videojocs
de la ràdio pública.
El 2005
i per la Nintendo DS
i la companyia 5
ens presentava
una aventura gràfica
supersingular,
una història
superpausada,
introspectiva,
que lligava
més
amb les visual novels
japoneses
que no,
amb els jocs senzills
d'acció
amb què
associem
el públic objectiu
de la portàtil
de Nintendo,
el públic infantil.
A Another Code
to Memories
ens posàvem
en la pell
de l'adolescent
de 13 anys
Ashley Mizuki
intentant recuperar
el seu passat
i a un pare
absent
dels misteris
que rodejaven
la menció
de Blood Edward Island.
El 2009
i ja per la Nintendo Wii
la història d'Ashley
continuava aquest cop
al Llac Juliet.
Dos anys després
del primer joc
intentava descobrir
amb l'ajut del seu pare
què havia passat
amb la seva mare
investigadora del projecte
Another
i qui era responsable
de la seva mort.
Avui
ja podem recuperar
aquestes dos aventures
Another Code Recollection
per Nintendo Switch.
Exacte.
Doncs és una notícia
que farà molt feliç
a jugadors veterans
de les entregues originals
perquè cal dir que la història
de l'Ashley
és molt estimada
per aquells
que sent més joves
o fins i tot uns nens
van saber gaudir
d'un estil d'aventura
que no era el més habitual
a la Nintendo DS
de llavors.
És a dir que
és una aventura
jo recordo
una aventura
que em vaig acabar
un dels únics llocs
que m'he acabat
per la DS
i que hi guardo
molt bons records
i és diferent
no?
I que feia un ús
únic
de la doble pantalla
d'aquella consola.
recordo que feia
unes coses
unes virgueries
a aquest joc.
Sí, és veritat.
És veritat.
Però per què
no és habitual
per tu, Francesc?
Doncs bueno,
per començar
perquè estem en aquest format
que és el Visual Novel.
És un format
molt
molt de
veure desenvolupar
la narrativa de la història
davant dels teus ulls
i per tant
doncs bueno
respon més potser
a un públic
doncs
més interessat
en les històries
que en les mecàniques
que no és tan impacient
que no vol disparar
qualsevol cosa
que se li posa per davant
que això no es mou
que això no s'obre
que has de passar
per molts diàlegs
amb la qual cosa
estem parlant
del públic
que retrotellem-nos
fins als inicis
dels 2000
del 2005
qui era l'usuari
de la Nintendo DS
que era la consola
per excel·lència
dels nens
perquè era la petita portàtil
que li podies regalar
i s'allunyava
una miqueta
d'aquest públic
però tinguem en compte
també que
5
que eren els creadors
d'un altre joc
amb aquest estil
Visual Novel
que va arribar a Occident
que era l'Hotel Dusk
Room 2015
fins i tot
utilitzava la pantalla
de forma vertical
perquè
semblés que fos un llibre
que llegies
i eren una mena de títols
que estaven
apuntant una miqueta
cap a un públic
una miqueta més adult
allò de dir
ei
des de la pròpia companyia
us estem dient
que els videojocs
són per altres persones
recordeu que Nintendo
tenia també
tota aquesta campanya
del brain training
i tal
en què deia
la consola és del teu nen
però ei
tu també pots tenir jocs
tu també pots gaudir-la
tu també tindrem contingut per tu
i responia una miqueta
a aquesta mena
de producte
trencant una miqueta aquesta barrera tradicional
que hi havia en els videojocs
aquí
com us he dit
la visual novel
la narrativa ho és tot
naveguem per anar descobrint
trencant closques
i rebre nova informació
el joc es desenvoluparia
com una mena de mist
d'aquests que vas navegant
per un entorn
i tot el que et trobes
són personatges
amb els qui parles
i trencant closques
que has d'anar resolent
sovint la sensació
és que no participes
massa en l'acció
això és veritat
tot està predeterminat
tenim barreres invisibles
per tot arreu
i ens porten directament
gairebé allà
on tenim que anar
no seria un estil
pel públic
inquiet
ja
tenint en compte
la importància
de la narrativa
en aquest Another Code
però sent un remake
de jocs ja apareguts
bona part del suspense
diguéssim
que es pot perdre
doncs mira
jo vaig jugar
que l'he portat aquí
l'Another Code to Memories
el primer dels dos jocs
perdona
disculpa
ara em contestaràs
pot ser que estigui signat
perquè l'Albert ha vist
una assignatura
no
no eh
això és algun dels teus fills
a les instruccions
a dins la caixa
a les instruccions
ostres
doncs seria
no no
això
això és que
el va guixar
algun fill
algun el seu moment
però va donar
la seva firma
no és l'assignatura
de ningú
segurament
del nano
que es devia
com que era molt inquiet
i aquest joc
no era per ell
es va dedicar
a pintar una miqueta
a la portada
de les instruccions
està bé
perquè
el que et dic
és que
tots els que l'hem jugat abans
el remake
és molt gran
perquè
a nivell tecnològic
doncs el que et permetia
la doble pantalla
de la DS
era que
et movies
de forma sanital
pel mapa tàctil
i tant
per la pantalla tàctil
per tant
veies els personatges
des de dalt
i veies el mapejat
mentre que
per la pantalla superior
es veia així
estil mist
doncs allà on et movies
pum
apareixia la imatge
et giraves
tornava a aparèixer
la imatge
d'on estaves
o és on es desenvolupaven
els diàlegs
en canvi
en la versió
per Nintendo Switch
tot passa
a un entorn 3D
on et mous
lliurement
i vull posar aquest lliurement
entre cometes
perquè
la quantitat
de barreres invisibles
que ja és brutal
això no és un món obert
ni de conya
aquí et mous
per un mapejat
molt petit
una cosa que també
m'ha sorprès
és la gran quantitat
de talls
entre escenes
cada cop
cobres una porta
i vas a una nova habitació
carrega
cada cop
que deixes
una petita part
de l'escena
on t'estàs movent
per entrar
encara que no estiguis
en una habitació
ni res
vas caminant
per un parc
i de cop i volta
és zona de no sé què
passes
tornes a carregar
és bastant empipador
tenint en compte
que és la Switch
però l'aspecte gràfic
doncs bueno
és una miqueta
doncs cartoon
és una miqueta
doncs recorda bastant
a l'animació
i a les imatges
a la que ens portava
la Nintendo DS original
però és un aspecte
totalment nou
totalment modern
i la veritat
és que
han canviat
no només l'aspecte
sinó també els trencaclosques
perquè
tot i que la història
segueix el mateix procediment
i vas a parar
als mateixos llocs
i parles amb les mateixes persones
molts dels trencaclosques
són diferents
amb la qual cosa vol dir
que jo trobo
que tant les persones
que el descobreixen ara
com els que ja el van jugant
al seu moment
i el puguin tornar a redescobrir
doncs tenen tots
un al·licient per jugar
cosa que
això
la veritat és que està
està bastant bé
és més
com que la narrativa
és tan important
han fet una cosa
que és que
aquest joc de Nintendo DS
recull els dos jocs
el de Wii U
i el de la Nintendo DS original
doncs per la Switch
no pots començar
a jugar al segon
si no t'has acabat el primer
per no fer-te auto-spoilers
molt bé
o sigui que no tens
aquell típic menú
de quin joc
vols començar a jugar
no no
jugues amb el primer
i te l'has d'acabar
no trigaràs massa
però te l'has d'acabar
abans de poder jugar
a la història del segon
és el que deia
que el primer
la pressió original
de la Nintendo DS
clar és que els trencaclosques
estan molt lligats
a la doble pantalla
i a la pantalla tàctil
que jo recordo
un trencaclosques
que sempre l'he recordat
que tu havies de juntar
les pantalles una miqueta
és veritat
havies de juntar
per veure com el reflex
d'una pantalla en l'altra
és veritat
i jo sempre vaig pensar
que bo això
aquí per exemple
hi ha un trencaclosques semblant
en el que tens un tros
de partitura
i l'altre tros de partitura
està en un quadre
has de fer la fotografia
en el quadre
i després
la màquina
et dona una opció
de juntar fotos
i fa una miqueta
el que com deia l'Albert
es jugava bastant
amb aquests
petits trucs
que et permetia
la Nintendo
com recordeu
alguns jocs
que et permetien
actuar sobre el micro
que recollia
a vegades bufant
havies de bufant
i aquests trucs
que permetia
el maquinari
de la Nintendo
o sigui
una mica
sí que s'ha adaptat
la Switch
aquesta versió
de la Switch
s'ha adaptat
a la forma
de jugar
s'ha adaptat
a un estil
més modern
en el que et mous
en 3D
i et mous
i alguns dels
trencaclosques
doncs la veritat
és que s'han hagut
de readaptar
i alguns són
absolutament
nous
què podíem dir més
el disseny
dels personatges
és similar
d'acord
visualment
que et dic
l'estètica
és molt de dibuix
si estaves enamorat
de l'Ashley
quan tenies 14 anys
et tornes a enamorar
de l'Ashley
avui
tot i que en el primer joc
té 13
cuidao
han passat molts anys
compta amb aquest enamorament
que sigui tot molt platònic
però bueno
en el segon joc
ja en té 16
ja és diferent
però la veritat
és que el personatge
té un carisma genial
t'enamores
i et dic
una miqueta
de la seva situació
empatitzes molt
amb ell
i tens moltes ganes
d'acabar la història
i d'ajudar-la
és aquell típic personatge
en què tens
moltes ganes
d'ajudar-lo
i de resoldre
perquè a més
té
bueno
és una història
doncs
molt adolescent
en certa manera
perquè és una nena
que ha de trobar
el seu pare
que l'ha perdut
una mare que ha mort
hi ha tot un misteri
però
després
quan
dos anys més tard
i et penses
que bé
ja has resolt el primer joc
he aconseguit
que es retrobin
no estan bé
ella té una actitud
doncs molt rebel
el pare també
doncs té les seves coses
i una de les coses
que té aquest joc
és que
vius molt
el diàleg intern
que ella té
amb la qual cosa
estàs sempre sabent
el que ella pensa
de la situació
que ha passat
i tu la pots veure
des d'una altra distància
o pots dir
bueno
no et posis tan nerviosa
el teu pare
i saps com
el pare és així
tu no hauries de reaccionar
d'aquesta manera
però sents a la vegada
el diàleg intern seu
a la vegada
sents el diàleg intern
del seu pare
o de les altres persones
amb les que ella interactua
i amb la qual cosa
doncs una miqueta
dius
ostres
sents com se senten tots
en les interaccions
que van tenint
i també et dona
una apreciació
doncs molt diferent
de la història
i escolta'm
tants i tants anys després
com
quina ha estat
la teva sensació
de retrobar-te
amb aquesta història nova?
doncs com ja et dic
era el que m'esperava
en cert aspecte
he recuperat
doncs personatges
que m'havien agradat molt
aquesta història
que et dic
que és tan personal
però
m'ha agradat molt
el fet
doncs de que
tinguem un joc
que és diferent
per tant
no estic revivint
el mateix
no estic recordant
aquells trencaclosques
que són exactament iguals
sinó que m'estic trobant
doncs amb trencaclosques
també
diferents
i una forma de moure'm
que és diferent
tot i això
sí que tècnicament
es podria haver estat millor
potser no arriba
al que esperaríem
d'una
d'una Nintendo Switch
perquè et dic
et mous
amb barreres
molt tancades
la veritat
és que hi ha coses
que no acabes
de veure justificades
perquè
pots tenir
un Breath of the Wild
on tens un món obert
i pots morir
per on vulguis
i aquí
a cada dos minuts
has d'obrir una porta
se t'ha de carregar el joc
has d'avançar una mica
has de carregar el joc
etc.
jo crec que aquí
es podien haver
bueno
igual s'han basat molt
en el codi original
i tenen aquestes
aquestes limitacions
i no l'han acabat
d'ampliar
tant en un cas
com en l'altre
anava a dir
que és com l'Starfield
però
pugui passar
dos jocs
tan diferents
el que sí que és veritat
és que amb l'adaptació
hem fet una cosa
que era molt curiosa
que és que
quan jugaves
l'Other Code
amb la Nintendo DS
el 2005
el giny tecnològic
que el seu pare
li havia regalat
i que t'ajudava
a resoldre
moltes de les coses
era una mena
de Nintendo DS
que portava a ella
una mena
de consola
superespacial
i futurista
que tenia forma
de Nintendo DS
i aquí
de la mateixa manera
que va passar
amb el Zelda Breath of the Wild
que portava la pedra
a Sheika
que semblava
al comandament
de la Wii U
i quan ha sigut
Tears of the Kingdom
ha passat realment
a ser
una Nintendo Switch
doncs
en la versió
que podreu jugar
de Nintendo Switch
la consola
amb la que ella
utilitza
durant la partida
s'assembla
a una
té la forma
d'una Nintendo Switch
i no de la
Nintendo DS
tot i que
la butxaca
on la porta
que és com una cosa
que té el cinturó
té una mida
de Nintendo DS
i això va inventar
l'Inspector Gadget
us recordeu?
sí
la neboda
de l'Inspector Gadget
la Sophie
tenia un llibre
fantàstic
era un llibre
amb botons
que l'obria
amb pantalletes
botons
m'encantava
que hi llibre
a mi
l'Inspector Gadget
era el de
Gadget o brazo
exacte
i que volava
perquè li sortia
un molinent del cap
i que la que resolia
els de Jonses
era la seva neboda
la Sophie
el sultant
que era el bo
que era el pobre
que rebia
tots els cops
gran sèrie
per cert
doncs
podem concluir
una miqueta
que és un joc
que sobretot agradarà
aquells que a vegades
volen regalar
alguna cosa
algun nen
i pensen
doncs ostres
una història
en què no hi hagi
violència
excepte la que hi ha
perquè a la història
hi ha hagut un que s'ha mort
i l'han d'investigar
i hi ha un perill
hi ha un misteri
per persones
que volen una experiència
molt més pausada
i molt més relaxada
però els agradaria
doncs això
poder seguir
sense por de perdre's
i sense por de quedar-se
bloquejat per una mecànica
que no saben com funciona
doncs perdre's una història
les opcions que té el joc
en aquest moment
són de donar-te pistes
i inclús
fer sortir
un indicador
que et guia exactament
fins a on tens
que anar
no és realment necessari
els trencaclots
que són relativament senzills
però
hi ha gent
inclús
si són nens
que els pot costar alguna cosa
o es poden sentir
en algun moment
desorientats
és que a veure
porta fins on tens
que anar
no et pots perdre
de cap manera
amb la qual cosa
qualsevol persona
que el jugui
arribarà
jo crec que al final
i podrà gaudir
una miqueta
d'aquestes
d'aquestes dues històries
un joc pausat
un joc reflexiu
hi ha molt de diàleg
i per tant
lectura
que també pot ser una cosa
el diàleg
que està en original
que és en anglès
però els textos
estan tots en castellà
per tant
com jo dic
un joc
que pot ser
doncs
per algú
que li vulgueu regalar
alguna cosa
que s'aparti
del que és habitual
només cal esperar
a veure si aquesta
popularització
de les visuals nobles
doncs també ens acaba
portant
que tornin
a altres jocs
de 5
com l'Hotel Dask
o la segona part
File Case 2
que era la segona part
d'Hotel Dask
que també la van arribar
a publicar
aquí en el seu moment
i esperem
que també arribin
doncs aquest és
l'Another Code Recollection
per la Nintendo Switch
que ja és a la venda
i que doncs
escoltant-te
potser algú s'ha animat
i el compra
doncs continuem
al Generació Digital
Generació Digital
Reprenem la partida
Re, ens queden pocs minuts
però volia
primer
l'altre dia
la setmana passada
ho vam comentar
molt per sobre
va venir
el Pazos
i vaig preguntar
escoltem
que s'està parlant
força de la Nintendo Switch 2
quan encara no hi ha
cap tipus d'informació
diguem-ne
oficial
a veure
cada dia
surten notícies
de la Switch 2
però com deies Albert
cap d'oficial
i doncs
a veure què és
algú que diu
mira
penso que tal
és de periodistes
més o menys
amb una mica
de possibles fons
com el Mochizuki
el periodista
del Wall Street Journal
que és el famós
que va dir
sortirà la Switch 2
el 2019
que encara
l'estem esperant
però té bones fons
perquè és un home
que té fons
amb les línies
de distribució
i de fabricació
a la Xina
i l'última notícia
és que s'està especulant
amb una pantalla
de 8 polsades
que molta gent
considera que és
una mica massa
gran
per la Switch 2
jo crec que és
una mica massa gran
8 polsades
com per ser portàtil
és com
ja
com un iPad
quant té
com es diu
l'Aulet
l'Aulet
deu tenir ara
un asset o així
però t'ho dic de memòria
potser hauríem de parlar
amb aquella persona
que va venir
que és qui fa
les fundes
i
el Rubén Mercado
el Rubén Mercado
potser té alguna informació
és bona idea
i si no la té
ràpidament
estan fent la funda
ja mirant fotografies
exacte
però tu estàs tranquil
amb la Switch 2
qualsevol
o sigui
Alfa Bré
toca un Nintendo Direct
sempre tradicionalment
toca un Nintendo Direct
i poden haver menudatats
jo penso que
aviat sabrem alguna cosa
molt bé
per cert
volia dir
també
Like a Dragon
més d'un milió de còpies
sí
el nou Yakuza
vaig pensar en tu
sí i tant
jo soc una d'elles
el nou Yakuza
està sent un èxit
a nivell de crítica
i a nivell comercial
molta gent està entrant
en la saga
amb l'últim
que jo no recomana
gaire entrar
amb l'últim
però tothom em porta
la contrària
tothom diu que està molt bé
començar directament amb aquest
jo deia jugar abans
amb l'anterior
però estic veient
tothom dient que no hace falta
i bueno
pero no he dicho nada
que todo el mundo empieza desde aquí
ja
hi ha vanga
de Yakuza
no
aquest no hi ha
no
de tot no en fan
no però m'agrada
perquè està tenint molt bones crítiques
dels usuaris
i la saga cada vegada
té més potència
i a més una entrega aquesta
l'última molt especial
perquè tanca molts fils argumentals
de molts anys
i obra de nous
obra de nous
molt bé
també us volia comentar
The Last of Us
recordes que n'havíem parlat tant
del videojoc i de la sèrie
de la sèrie
les dues coses
de la sèrie
que tu vas veure abans que ningú
abans que hi haguessin girafes
és veritat
amb els cromes allà
amb els cromes allà
allò que vas explicar
que encara enregistrat
sempre m'ha sobtat molt
és a dir
que tu vas veure una versió
amb la qual
no farem gaire espòiler
però hi ha un moment
que els dos personatges
miren així
com al fons
i apareix una girafa
i la girafa no existia
estava dibuixada
però és que tot
estaven gràfics de Play 3
tot era
totes les coses
i no l'he tornat a veure
la meva versió de la sèrie
és aquella cosa
no he volgut tornar-la a veure
segurament estarà molt bé
això
si la cosa ho pregunta
és
com moltes vegades
veuen els crítics
les sèries de televisió
l'han de veure
amb setmanes
d'anticipació
i potser no estan acabats
els capítols
que era el cas
o els actors de doblatge
que veuen de vegades
només la boca
o
la que jo vaig veure
la meitat de les frases
era com
sense parlar
o sense estar doblat
i el subtítol
va sorprendre molt això
The Last of Us
va ser un videojoc
que va sortir
per la Playstation
primera part
després van fer
segona part
després van fer
la peli
que la peli
és la primera part
si no s'hi he equivocat
la sèrie
perdó
la sèrie
i ara s'està parlant
que podria haver-hi
una tercera part
del videojoc
del videojoc
o sigui
tenim la sèrie
la segona temporada
en producció
que ja s'està confirmant
el nou repartiment
de la segona temporada
de la sèrie d'HBO
d'acord
i ara
en el documental
de Como se hizo
The Last of Us Part 2 Remake
doncs
acabem parlant
l'altre dia amb el francès
doncs
el documental
ja està disponible
perquè no estava disponible
fins fa uns quants dies
i està disponible
i el Neil Druckmann
diu
tinc una idea
per el The Last of Us 3
que sortirà d'aquí 10 anys
Neil Druckmann
qui és?
el director
el director de videojoc
del videojoc
i també de la sèrie
ah
d'acord
d'acord
perquè estan molt lligats
clar clar
absolutament
i de veritat
no sortirà fins d'aquí 10 anys
10 anys
no he dit 10 anys
però fent càlculs
ja
abans no ho poden
si encarro
si encarro
justament que pot haver-hi
un The Last of Us 3
fa molt mal
saber que ens haurem d'esperar gaire
no no no
temporada 30
generació digital
però
la qüestió
creieu que tindré més temps
per jugar d'aquí 10 anys
però la qüestió és que
si
n'heu dit que ha tingut
molts problemes
amb un joc
que tenien ara en desenvolupament
que no sortirà
que és la versió online
de The Last of Us 2
l'any que m'ho han cancel·lat
ja
si s'han de posar
a fer ara el The Last of Us 3
veient com és el 2
10 anys
ja
ja ja
hem d'acabar el programa
sí
doncs m'ha impactat molt
això de la trentena temporada
del generació digital
estava fent càlculs
i dius
no no
bueno potser algú altre
però encara no estarem jubilats
ho podem fer
no sí
sí
exacte
de poder podem
sí de poder podem
o qui ho faci
potser ens conviden
saps
tu vosaltres vau ser
de la primera època
sí sí
ja ens veus
aquí
la Play 2
vau jugar a videojocs
sí sí
exacte exacte
doncs res
escolteu
a tots els qui sou aquí a la taula
gràcies per acompanyar-nos
una setmana més
que de veritat us vagi molt bé
i oients
no us perdeu els programes que venen
perquè són força especials
i crec que seran enriquidors per vosaltres
adeu-siau
i oients que tenen que seran enriquidors per vosaltres
i oients que tenen que seran enriquidors per vosaltres
i oients que tenen que seran enriquidors per vosaltres
i oients que tenen que seran enriquidors per vosaltres
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!